Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Nom: Ariadna Fernández Martos

Barcelona, 24 de DesembreEstimat diari,Per començar m’agradaria dir que em sento una mica ridícul tenir undiari personal per l’edat que tinc, però ho mantindré en secret.Perdona no m’he presentat em dic, Pau.Avui som 24 de desembre, per tant demà és Nadal. Aquestes dates lamajoria de la gent està molt contenta, però a mi no em fascinen.M’agrada perquè estic amb la família i veus els petits de la casa ambaquelles cares de felicitat que em posen tan alegre.Ara mateix estic al despatx on treballo i com sempre que no hi hafeina m’entretinc jugant a jocs de l’ordinador, faig flaccions i aratambé podré escriure al diari.Que tard! Són les 7h i la meva dona, l’Aina, m’ha dit que anés abuscar els nens en aquell parc que fan per Nadal, i que desprésvingués cap a casa que ho hem de preparar tot.Me’n vaig volant.Fins aviat.

Barcelona, 25 de DesembreBon dia!Avui 25 de desembre, ja és Nadal. Com cada any haurem d’anar adinar amb els meus pares i amb els meus sogres. Al principi fa unamica de mandra, però un cop ets allà, sobretot a ells, els fa moltail·lusió.Ahir quan vaig anar a buscar els meus fills, en Pol de cinc anys i laMarta de set, vaig arribar puntual i quan vam arribar a casa l’Aina noes va enfadar. Mentre que nosaltres preparàvem el sopar, ells estavenentretinguts mirant la televisió.Com cada 24 de desembre, la Marta i en Pol tocant el tió abansd’anar a sopar. Com sempre, ells van a l’habitació de la Marta icantan nadales.La primera cançó que van cantar aquest any va ser la de “A Betlemme’n vull anar”, mentrestant l’Aina i jo posàvem els regals sota lamanta.Quan van acabar de cantar van venir com unes bales, i amb el palvan començar a cantar i a picar ben fort, “Tió, tió , caga torró...” Vanobrir els regals i els dos estaven ben feliços.De sobte, quan ja anaven per la tercera cançó, em van trucar del jutjat perquè estava d’advocat de guàrdia dient-me que haviendetingut un presumpte assassí de la seva dona.Llavors vaig haber de marxar corrents cap allà i en aquell moment sí que vaig fer enfurismar l’Aina.Ho sento, no tinc temps, tinc feina, demà si puc seguiré escrivint.Fins aviat!