Sistemes electrotècnics de potència A. PerellóL'ona del corrent, tot i resultar molt distorsionada, segueix sent periòdica. Al voltant del 1830 elmatemàtic Fourier va demostrar que
qualsevol ona periòdica
no sinusoïdal és una suma infinitad'ones sinusoïdals cadascuna de les quals té una freqüència que és múltiple enter d'una ona de lafreqüència fonamental i cadascuna de les quals amb una amplitud determinada.Per exemple, donada una ona periòdica no sinusoïdal amb un a freqüència fonamental de 50 Hz:
•
El seu
2on
harmònic és una ona sinusoïdal de 2 x 50 = 100 Hz.
•
El seu
3er
harmònic és una ona sinusoïdal de 3 x 50 = 150 Hz.
•
El seu
4rt
harmònic és una ona sinusoïdal de 4 x 50 = 200 Hz.
•
El seu
5è
harmònic és una ona sinusoïdal de 5 x 50 = 250 Hz.
•
El seu
6è
harmònic és una ona sinusoïdal de 6 x 50 = 300 Hz. Només observant la forma que té una ona podem saber si te un alt contingut d'harmònics o no.La següent figura mostra un senyal observat amb un oscil·loscopi o analitzador de xarxa que contéúnicament dos harmònics sobreposats.
•
Els harmònics parells
es distingeixen per una falta de simetria respecte l'eix de les X. Lesfonts típiques d'harmònics parells són els soldadors d'arc, els tubs fluorescents i tots elsdispositius que demanen corrent de forma aleatòria,
així com també equips antics ambrectificadors de mitja ona.
•
Els harmònics senars
són aquells en els que sí que hi ha una simetria. Per exemple elsvariadors de freqüència, els SAI o les fonts commutades dels ordinadors. Una ona quadrada pura conté un nombre infinit d'harmònics senars.Els harmònics es poden representar en un diagrama representant la freqüència de cada component: ________________________________________________________________________________ 2/10
Leave a Comment