• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Naixem nus. Ens posen colònia, bolquers perfumats, roba rentada amb suavitzants,cremes de tots els aromes possibles i ens passegen en cotxets de plàstic mentre respiremun agradable aire contaminat.Mentre anem creixent ens fan creure que podem aconseguir tot el que vulguem, quepodem escriure el nostre futur, que la felicitat es basa en consumir i que l’Estat està per protegir-nos i vetlla per nosaltres, tot i que jo ja tenia els meus dubtes.Un dia et despertes i res té sentit. Encens el llum de la tauleta de nit i els ulls et cremen,obres les finestres i notes noves olors que ni et deixen respirar. Encens la ràdio i la música et ressona dins del cap, tant que sembla que t’hagi d’explotar. I no, no tens ressaca, ésmolt pitjor, es diu Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i ha vingut per quedar-se.El teu cos ha dit prou, s’ha trencat i comença a rebutjar tot allò que ens han venut com a imprescindible per a la nostra felicitat. La teva vida fa un gir imprevist, es trenquen totsels teus esquemes, el futur s’esvaeix, et quedes sense energia física ni mental. La malaltia t’obliga a viure la teva vida darrera d’una mascareta i a aïllar-te del món exterior.La Sensibilitat Química Múltiple no és rara ni minoritària, ja afecta a un 5% de la població. La SQM és una malaltia crònica, no psicològica, i que provoca símptomesmultisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals iinnecessaris com el lleixiu, els ambientadors o les colònies. Vivim clausurats a les nostrescases, però no cal sortir per tenir una crisis. La roba estesa del veí ens ofega, ens mareja fins fer-nos perdre el coneixement, gràcies als meravellosos suavitzants tòxics.L’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara no reconeix la SQM com a malaltia,malgrat comptar amb innumerables estudis que demostren la seva existència i que elpropi Parlament Europeu la inclou dins del número creixent de malalties vinculades a factors mediambientals. El motiu és la pressió que exerceix la industria química ifarmacèutica per a que no es reconegui, ja que està causada pels productes químics quehabitualment consumim. Els interessos econòmics com sempre anteposats a la nostra salut. A països com Alemanya ja la han reconeguda i d’altres que estan en vies de fer-ho,donen atenció sanitària a qui la pateixen i estableixen protocols per a la prevenció.I quina és la situació a Espanya? Pel nostre paternalista govern ni tant sols existim. A mésdel drama de patir SQM, ens deixen abandonats sense atenció sanitària i sense dret a capminusvàlua ni prestació per incapacitat quan no podem treballar. Ens deixen nus idesprotegits, com ciutadans de segona classe, perquè som l’evidència que el model desocietat actual ha fracassat, malgrat que ningú ho vulgui reconèixer ni prendre mesures. Text: Eva Caballé.Fotos: David Palma.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...