Pròleg+cap. 1+cap. 2
Bon vespre a tothom,Comencem aquesta activitat i és inexcusable fer-ho donant les gràcies a la Gemma i a la Mònica que
s‘han mogut per dur
-
la a terme d‘una manera completament altruista. També us volia agrair a tots itotes l‘interès i la bona predisposició que heu mostrat abans d‘encetar aquesta lectura conjunta.
Em famolta il·lusió veure que hi ha alguns i algunes exalumnes de les meves assignatures (i que, per tant,
no hi són per fer ―el pilota‖); no menys il·lusió em fa comptar amb nous amics i amigues, també ho he
de reconèixer.Recordem que la idea era fer u
na lectura acompanyada o pautada d‘una obra que ha esdevingut,com dèiem a la presentació de l‘activitat, clàssica. Ja us vaig comentar que probablement trobaríeufeixuc algun apartat perquè l‘autor ens parla de pintors, d‘escriptors i de pensadors flamenc
s o delnord de França; el mateix succeeix quan fa referència a dignataris francòfons. Molts no ens sonen de
res; cal fer un petit esforç d‘abstracció i imaginar quina part d‘allò que comenta d‘aquests personatgesés vàlid o no per a la resta de l‘occident
Europeu de l‘època. Jo crec que, en general, paga la pena
aquest esforç.Comencem. Proposo, per començar, la lectura del pròleg i dels dos primers capítols. (deixeu-me que
em reservi la informació biogràfica de l‘autor pel dia que fem la sessió presencia
l).Aspectes que caldria observar i que podeu comentar (jo llanço una bateria de preguntes i vosaltrespodeu contestar les que vulgueu):Pròleg: 1-
Quina era la intenció primigènia de l‘autor en començar a redactar la seva obra?
2- Quin és el seu posicionament respecte a la periodització acadèmica de la història? què és el que
més l‘interessa? Llegiu el document adjunt del seu contemporani Marc Bloch i intenteu relacionar
-loamb aquest interès de Huzinga.
Capítol 1 (―El tono de la vida‖)
1- En iniciar-
se el capítol (i diverses vegades més al llarg de l‘obra) l‘autor cau en el que podríem dir ―etnocentrisme cronològic‖. Ell entén que la seva època (primer quart del segle XX) és una època―madura‖ respecte a les anteriors que són jovenívoles o infantils.
Podeu trobar almenys dos exemples
en aquest capítol? (no val la primera oració: ―Cuando el mundo era medio milenio más joven‖)
Aquesta manera de percebre el món lliga amb afirmacions que podem sentir en converses de saló
com les següents: ―el món islàmic es troba a l‘actualitat en la seva època medieval‖; ―el feudalisme japonès...‖, etc. que donen a entendre que la nostra societat es troba en un moment ―d‘evolució‖ a laque han de tendir la resta, passant pels mateixos estadis. No sempre s‘ha tingut la mat
eixa noció de
temps històric; a l‘Època Medieval la història tenia un altre sentit. Quina era la visió de la història al‘època Medieval?
2- Huizinga ens parla de la pena de mort com a espectacle. Us recomano un llibre de Joan de Déu
Domènech: ―L‘espectacle de la pena de mort‖. Barcelona, La Campana, 2007. Podeu accedir amb
Lligat amb aquesta pena de mort, diu Huizinga: ―Jean de Montaigu (...)se dirige al cadalso sentadoen lo alto de una carreta...‖ Pregunta (fàcil) pels qui han llegit
Chrétien de Troyes a les meves
assignatures (o no): amb quina obra d‘aquest autor es pot relacionar aquest fet i per què?
4- Hi ha algú de Girona entre els participants al Fòrum? Si és així (o si ho sap encara que no sigui deGirona), a veure si pot relac
ionar aquest paràgraf: ―En medio de una epidemia pestífera que castigó
París, proponen los duques de Borgoña y de Orléans celebrar una
cour d’amour
para distraer a las
gentes‖ amb la figura del Tarlà del carrer de l‘Argenteria.
Leave a Comment