• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
1
 
“EL OTOÑO DE LA EDAD MEDIA”, de JOHAN HUIZINGA,NORANTA ANYS DESPRÉS.
Benvolgudes i benvolguts,La xerrada que va tenir lloc el proppassat 3 d'octubre en el marc de la Trobada d'inicide semestre a l'entorn de la lectura de “El otoño de la Edad Media” de J. Huizinga” vacomençar amb amb una pregunta del tot innocent: Qui s’ha llegit alguna de lesnovel·les de l’Stieg Larsson?Suposo que heu estat al cas del debat que hi ha hagut a la premsa des del principi delfenomen Larsson. Hi ha qui creu que no n’hi ha per tant; tot plegat s'hasobredimensionat. Hi ha qui creu que pel fet de ser tan popular, aquesta obra no pottenir qualitat. Hi ha qui se sent ofès, angoixat, rabiüt per la pressió popular i es rebel·lacontra l’exigència més o menys explícita de seguir un dictat cultural passatger. Hi haqui se sent molest perquè uns suposats intel·lectuals elitistes li diuen que no paga lapena malgastar temps en aquesta lectura... Això no és nou; va passar amb el fenomen juvenil
Harry Potter 
, amb el
Codi da Vinci 
i amb un llistat inacabable que es podriaampliar encara a l’àmbit musical o pictòric.També hi ha qui pensa que el temps ho posarà tot al seu lloc, que la permanència alllarg del temps d’una obra d’art (literària, en aquest cas) donarà fe de la seva vàlua.Posem el cas que aquest criteri servís d’alguna cosa. Doncs bé, el podríem aplicar al’obra que avui ens ocupa ja que porta prop de cent anys essent recomanada endiversos àmbits acadèmics: Història Medieval i del Renaixement, Història delPensament, de la Cultura, Filologia, Història de l’Art... I, curiosament, no és una obraels postulats de la qual siguin admesos per tothom. Què la fa diferent? Què la fanecessària? Què la fa discutida?Quan cap al juny, les companyes que porten el Fòrum Medieval (Gemma Esteve) i elFòrum Humanitats (Mònica Flores) em van demanar de fer una lectura acompanyadao guiada d’una obra sobre l’època medieval durant l’estiu, em va passar pel cap triaralguna novel·la, com “El nom de la Rosa” (Umberto Eco) o “La dama i l’unicorn” (TracyChevalier), però vaig pensar: per què no triar una lectura de la que tothom en parla ique probablement molt poca gent ha llegit? Acompanyar la lectura de “El nom de laRosa” no té mèrit; s’acompanya sola (a més si tenim en compte que el propi Eco vaafegir unes “Apostillas al nombre de la Rosa”) Allò útil, crec, era motivar la lectura d’untext dens que requereix de certa disciplina; seguíem un ritme de tres capítols persetmana.Els qui no l’heu llegida us convido a fer-ho –no us faré un resum aquí- i als qui ja hoheu fet us convido a saber quatre coses de la vida del seu autor, Johan Huzinga, deles motivacions que el dugueren a escriure-la, de la seva estructura i de la sevarecepció.
 
2
 
MÍNIM ESBOÇ BIOGRÀFIC.Johan Huzinga va néixer el 7 de desembre de 1872 a Groningen. El pare, DirkHuizinga, era metge, professor de Fisiologia de la Universitat de Groningen. Aquestdarrer havia estat educat per a ser pastor mennonita, continuant la tradició familiar. Defet, Huizinge, que era la població d'on procedia la família (hem de suposar que hi haviaalguna mena de relació entre el topònim i l'antropònim), havia estat un important nuclianabaptista mennonita. Johan Huzinga comentava respecte dels seus pares i avis quedescendia d'una família plebea, camperola i que aquesta procedència el feia admiraramb més entusiasme encara tot allò relacionat amb l'alta cultura, talment com si estractés d’un món de somni. Hi ha qui diu que la seva posició davant la vida pública,davant els esdeveniments que visqué el país –Huizinga advocà per la neutralitat delpaís durant la segona guerra mundial- i la seva manera de veure la cultura tenien molta veure amb aquesta formació mennonita austera i quasi autàrquica. Jackob, el germàde Johan, exercí la medicina com el seu pare. La seva mare, Jakoba Tonkens, moríquan ell tenia tan sols dos anys.Ja des de la seva adolescència, en l'època d'estudiant a l'ensenyament secundarimostrà interès per la pintura i l'art en general. Juntament amb una colla d'amicsorganitzaren exposicions de pintors, un dels quals fou l’aleshores poc conegut Vincentvan Gogh.Als divuit anys ingressa a la Universitat de Groningen per a estudiar Lletres. Resta enaquells primers anys sota la influència dels Tachtigers, una mena d'associacióneoromàntica que menyspreava la ciència i preconitzava la superioritat de lasubjectivitat (per exemple, exalçant el paper de la poesia) per damunt de l'esperitpositivista i cientifista de l'època.Cinc anys més tard, havent acabat la seva llicenciatura en Filologia, s'examina per aentrar als cursos de doctorat i els compagina amb l'assistència com a alumne visitantde la Universitat de Leipzig. Només dos anys després, presenta la seva Tesi Doctorala la Universitat de Groningen amb el títol: “De vidusaka in het Indisch tooneel”; unestudi del personatge del còmic en el teatre hindú clàssic.Dels vint-i-cinc fins als trenta-tres anys, exerceix de professor de secundària aHaarlem, uns anys molt fructífers pel que fa la publicació d'articles i estudis de moltdiversa índole. També durant aquells anys es casa amb Mary Vicentia Schorer, filla del’alcalde de Middleburg, de família aristòcrata. Viatgen a Itàlia de lluna de mel. Hom potsuposar amb certa facilitat que Huizinga i la seva esposa visitaren els llocs mésemblemàtics de l'art renaixentista; de fet, no era la primera vegada que Huizinga haviaestat a Itàlia; anteriorment visità el país amb el seu amic A. Jolles. La parella Johan-Mary Vicentia tenen, entre 1903 – 1912, 5 fills.Cap als trenta anys, inicia un lectorat de cultura i literatura Índia a la Universitatd’Amsterdam i als trenta-tres és contractat com a professor d’Història a la Universitatde Groningen. La lliçó inaugural de Johan duia el simptomàtic títol de “L’elementestètic al pensament històric”. En escrits posteriors, ell mateix digué que era unavorriment de lliçó. La idea general d’aquella intervenció era la de defensarl’autonomia de les Humanitats com a ciència subjectiva (seguint Dilthey) contra
 
3
 
propostes com la de l’historiador economicista alemany Karl Lamprecht. Aquestacàtedra la guanya malgrat que s’hi va presentar també l’afamat director dels ArxiusNacionals dels Països Baixos. En alguns medis acadèmics no va caure gaire bé queun filòleg prengués aquesta plaça a un historiador.Entre els seus 42 anys i els 48 es produeixen dos fets luctuosos: la mort de la sevadona i la llarga malaltia, que derivarà en decés, del seu segon fill. Diversos crítics del’obra de Huizinga han volgut veure en “La tardor...” traces d’aquest pessimisme vitalque l’acompanyava, perquè va ser precisament en aquests anys en què redactà ipublicà aquesta obra.Als 43 anys obtingué la càtedra d’Història General i Geografia Històrica de laUniversitat de Leiden fins el 1942. Precisament, essent professor d’aquesta Universitatesdevingué tutor de la princesa Juliana (mare de l’actual reina Beatriu d'Holanda)mentre aquesta estudiava a Leiden. Huizinga arribà a ser una veu respectada enàmbits acadèmics (i inclús polítics, malgrat el que hem comentat abans) a l’Holanda dela preguerra Mundial. En aquells anys compaginà la docència universitària amb l’ediciódel diari “de Gids”.Dels seus viatges a l’estranger podríem destacar el que realitzà el 1926 a Estats Units.A rel d’aquest viatge escriu “Vida i pensament a Amèrica”, de fet ja anteriorment (1918)havia publicat un treball sobre part de la història d’Amèrica.El 1937 es casa amb Auguste Scholvinck i uns anys després tenen la Laura, quan ellcomptava 69 anys.L’any 1942 és detingut per insubordinació i internat al camp de St. Michielgestel aBrabant i després, a causa del seu greu estat de salut, exiliat juntament amb la sevadona i la seva filla a De Steeg, prop del Rhin, el novembre de 1942. En aquest exiliescriu “My path to History”, que ha esdevingut una mena d’autobiografia. L’1 de febrerde 1945 mor als 73 anys d’edat.A part del llibre que ens ocupa, hi ha una altra magna obra de l’autor Holandès: “Homoludens”
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...