• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
22 PRESÈNCIA •
Del 15 al 21 de maig del 2009
22• PRESÈNCIA •
Del 15 al 21 de maig del 2009
PAÏSOS CATALANS
Laignorànciaés atrevida
Els organitzadors de l’acteinaugural de la Sala delsDrets Humans a Ginebra,amb la cúpula pintada per Miquel Barceló, van anun-ciar que es tocaria l’himnede l’ONU, i, en realitat,aquesta composició ha es-tat ignorada durant anysper la mateixa organitza-ció.
BARTOMEU MESTRE
 / PALMA
a inauguració de la Sala delsDrets Humans a Ginebra, eldia 18 de novembre, va destaparuna malifeta de fa molts d’anys.L’ordre del dia oficial i el progra-ma de mà anunciaven l’himnede les Nacions Unides, però es vainterpretar
 El cant dels ocells
,l’antiga cançó de Nadal catalanaque va fer popular Pau Casals. Endemanar explicacions delcanvi, els organitzadors de-lataven una absoluta igno-rància i defensaven que lapeça era l’himne anunciat.Quan se’ls demostrà que noho era, lluny de rectificar,van escriure, tal com encarafigura a la pàgina oficial delGovern de les Illes Balears:«L’himne de les Nacions
L
L’himneproscrit
L’any 1971, les Nacions Unides van estrenar el seu himne, amb música de PauCasals i lletra del gran poeta W.H. Auden, en un concert memorable, però elrègim franquista va aconseguir que la composició fos oblidada i marginada
Unides de Pau Casals, a càrrecdel professor de violoncel Iago-ba Fanlo, ha precedit les inter-vencions del president del go-vern espanyol i el rei Joan Car-les.» A excepció del
 Diari de Ba-lears
, que va deixar constànciade la suplantació de la música, lapremsa va caure en el parany ivalidà la informació oficial iconjunta de la Casa Reial i de lapresidència del govern es-panyol. Calia fer veureaquell error majúscul a par-tir dels seus orígens.L’any 1970, U Thant, secre-tari general de l’organitza-ció, en considerar que sil’ONU tenia bandera tambéhavia de tenir himne, va en-carregar la composició aW.H. Auden i a Pau Casals.El poeta havia d’aportar una lle-tra que recollís l’esperit delpreàmbul de la Carta de les Na-cions Unides. Casals havia deposar-hi una música per a or-questra i coral. El resultat va seruna obra magnífica que, anun-ciada com a estrena mundial, esva interpretar oficialment a laseu de l’ONU de Nova York el 24d’octubre de 1971 per cloure lacommemoració del 25è aniver-sari de les Nacions Unides. Lapràctica totalitat dels delegatsdels estats membres s’aixecaren,entusiasmats, per aplaudirl’obra. Dos mesos després, Ale-
La gran sala de l’ONU, el dia del’estrena de l’himne del’organització, amb Pau Casalsdirigint l’orquestra i els cors.
/UN PHOTO-YUTAKA NAGATA
La cúpula de Barceló a Ginebra.
/ EFE
 
«I am a catalan» (paraules de Pau Casals a l’ONU el 24 d’octubre de 1971, el dia de l’estrena de l’himne).
«Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d’Espanya. Però, què ha estat, Catalunya? Catalunyaha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de ‘Nacions Unides’. Totes les autoritats de Catalunya es van
 
Del 15 al 21 de maig del 2009
 PRESÈNCIA •23
Himne deles NacionsUnides
«Amb tot l’entusiasme,sona, músic, les cordesperquè puguem cantar.Exultants, deleroses,les nostres veus diversessabran entremesclar-se,competint, juganeres,sense tons dissonants, fins ser una sola veu.Perquè tot el que abraçala llaçada del soés com terra sagradaen què tots som germansi no estranys sense rostre.Mortals, teniu presentanar amb compte amb elsmots,perquè amb els mots mentimi amb els mots diem pauquan volíem dir guerra,i amagam la maldat,i fem promeses falses.La cançó és vertadera:que la música siguiun model per la pau,perquè la pau vol dir canviar cada copque ens ho marca el tic-tacdel rellotge del món. Així doncs, que la històriade la ciutat dels homesd’ara endavant es moguicom la música, quanles notes engendradesengendren notes novesi fan de la fluènciadel temps una creixença fins que allò que podriahaver estat s’esdevé,i fins i tot la penaés un mirall del goigi el destí és llibertati gràcia i sorpresa.» W.H. AUDEN (1971)reunir al segle XI a Toluges, una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Sí,al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà. Sí, al segle XI. Aixòera Catalunya! I jo estic tan content d’ésser aquí, amb vosaltres, content i commogut...»
 
24 PRESÈNCIA •
Del 15 al 21 de maig del 2009
PAÏSOS CATALANS
SEGUIMENT
xander Broude Inc. de Nova Yorkva editar l’enregistrament.
«Jo sóc català!»
Pau Casals, que dirigí personal-ment l’orquestra i la coral, quanva acabar d’interpretar-se l’him-ne, s’adreçà al públic amb unaproclama identitària («
 I am a ca-talan!
») que hauria de figurar atots els llibres de text dels PaïsosCatalans. Aquella intervenció,en defensa de la pau i condem-nant totes les guerres, recordavaal món l’existència d’una naciósubjugada, una nació que al segleXI havia estat el bressol del parla-mentarisme molt abans d’Angla-terra, la terra nadiua de l’autor dela lletra de l’himne. El mestre, aFraga i López Bravo, ministres delgovern de Franco, a qui Casalssempre qualificà d’assassins.D’altra banda, Auden, l’autor dela lletra, havia fet de conductord’ambulàncies de les Brigades In-ternacionals durant la Guerra Ci-vil espanyola i va editar un llargpoema,
Spain 1937 
, per recaptarfons destinats a despeses mèdi-ques del bàndol republicà. Elfranquisme no podia tolerar quel’himne de l’ONU fos obra de dosdetractors amb tant de prestigiinternacional. No sembla pertant una especulació gaire frívolaendevinar que es posà en marxauna operació de claveguera. Pos-siblement, però, no va ser Espa-nya l’única interessada a enterrarl’himne com la flor romanial. LaGran Bretanya considerava Au-den un traïdor perquè el 1939 vapartir cap als Estats Units, d’onadoptaria la nacionalitat. El poe-ta, decebut, es mostrà crític ambel seu país per no haver defensatla República espanyola i, encaraque entre el 1956 i el 1961 Oxfordli concedí una càtedra de poesia,els anglesos no li perdonaren ladeserció. Encara hi hauria un al-tre factor negatiu: les morts enca-denades dels tres protagonistes.Auden va morir el setembre del1973, Casals al mes d’octubre i UThant un any després. Cal afegirque U Thant ja havia acabat elmandat el desembre del 1971. Elseu darrer acte oficial va ser, preci-continuació, amb plena lucidesaals seus 95 anys i quan en feia 20que no tocava el violoncel, vacloure l’acte interpretant
 El cant dels ocells
.L’acte va merèixer el reconei-xement de la premsa de tot elmón, però Espanya va ocultarl’estrena de l’himne i les paraulesde Casals. Era la primera evidèn-cia que la censura franquista mal-daria per silenciar-ho tot. De fet,aquella obra, encarregada oficial-ment, estrenada oficialment ieditada oficialment, no va tornara sonar oficialment. La causa detan llarg silenci no té res d’inex-plicable. Les paraules del músiccatalà fregaren amb paper de vi-dre la cara d’aquella «
apertura
» de
El mestre Pau Casals, dirigint el concert de la interpretació de la nova composició.
/ UN PHOTO-YUTAKA NAGATA
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...