1- El nom de la Nació (I): l’origen del federalisme2- El nom de la Nació (II): Evolució i diversitat de denominacions3- El nom dela Nació (i III): La denominació actual
Tractar la qüestió del nom de la nostra nació, l'evolució de les denominacions que s'apliquensobre el conjunt dels territoris habitats per catalans, i de l'estructura política que ens és pròpiaés un tema que tenia pendent de feia temps i que alguns comentaris de lectors d'aquest blocm'han reclamat en alguna ocasió sobretot amb motiu del meu costum d'anomenar l'actual"comunitat autònoma de Catalunya" amb el nom de "Principat".Amb l'articleEl misteri de la paraula Catalunyaque vaig publicar l'any passat ja vaig introduir lapossibilitat que l'antic concepte de "Cathalunya" significàs originalment "Unió de Països", unnom desproveït per tant en els seus inicis de contingut identitari i que voldria designar el conjuntde comtats que es van agrupar entorn del de Barcelona. En un article ja d'enguany,Barres alvent!, podem veure com els bastons o pals daurats de la nostra bandera intentarien representar cada un dels territoris que a cada època estaven sota la sobirania de la Casa de Barcelona. Enaquest article i els següents d'aquesta sèrie donaré la meva opinió de la concepció i estructurapolítica de la Nació Catalana i explicar com es perd l'ús de la denominació Catalunya per acabar essent oficialment només el nom d'una part dels territoris que formaven part d'aquellaunió.
L'estructura política de la Nació Catalana: El Principat i els Regnes de Catalunya.
Com és sabut, elscomtats inicialsque es formaren en la frontera sud de l'imperi Carolingi erenregits cada un per un comte, dels que el comte de Barcelona s'erigiria en el cap de tots ells. Elcomte de Barcelona seria per tant el
primer entre iguals
(oprimus inter pares) dels altrescomtes, i amb el temps els diversos comtats passarien a ser directament del comte deBarcelona. Aquesta funció de primer entre iguals donaria a la Casa de Barcelona la culturapolítica federal que caracteritzaria l'estructura territorial dels seus dominis.El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, amb l'edat de 23 anys, es prometé amb laprincesa Peronella d'Aragó, una filleta de només un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys després a Lleida, l'agost del 1150. Així el regne d'Aragó (que llavors abastava
Leave a Comment