trenta o quaranta persones”, explica Castells. D’allà en va néixer l’embrió de la comissió, després que uns quants es comencessina animar.Som a l’any 1995, entre setembre i octubre, i a l’estiu de 1996es concretaria la primera expedició des de L’Esquirol cap a SanJuan. “Des de llavors i fins al 2006, en què vam celebrar el 10èaniversari de l’agermanament, cada any hi ha hagut gent de lacomissió que hi ha anat”, explica Margarida Paradell, un altre delsseus integrants. De manera recíproca, des de 2000 “convidem avenir cada dos anys gent de San Juan, perquè vegin com estemtreballant des d’aquí i per mantenir forts els vincles que hem creat,mútuament, després de tot aquest temps”.L’agermanament amb pobles de Nicaragua no és, ni de lluny, untema només sentimental o folklòric. Per a aquells municipis, elsagermanaments internacionals els suposen una forma d’ingressosque està molt per sobre de les possibilitats que tindrien per gene-rar-se per si mateixos. Segons Pep Castells, en el cas concret deSan Juan de Limay, els recursos que aporten les organitzacionssolidàries que hi tenen seu, com la pròpia comissió de L’Esquirol,“representen en total més del 50% del seu pressupost municipal”.És el cas, també, de Caritas, Humanitas o l’organització JoanXXIII. I això és bàsic davant les possibilitats d’un Estat que, maniqui mani, està faltat de recursos per mantenir les infrastructures iels serveis que necessiten els seus municipis. “Sempre ens que-da aquella discussió intel·lectual de si la nostra feina està suplintallò que l’Estat nicaragüenc hauria de poder aportar, però res ensassegura que, si nosaltres marxéssim d’allà, l’Estat tingués la ca-pacitat de respondre dels dèficits que hi ha”.Des dels anys vuitanta, només a Catalunya ja s’han activat 43agermanaments amb municipis de Nicaragua, tant d’institucionals(ajuntaments) com des de la societat civil, com seria el cas deL’Esquirol. També hi participa, però, el seu Ajuntament, presentantel projecte de la Comissió al Fons Català de Desenvolupament,que és el principal òrgan de coordinació i repartiment de les aju-des a la cooperació internacional.Per altra banda, és evident que per la via de l’agermanament“hi ha una implicació directa, personal, a través de la qual pucconstatar que jo participo directament en el benestar de perso-nes concretes”. En el cas de l’Esquirol, com diu Paradell, hi ha elvalor afegit que aquests 10 anys d’agermanament han creat unsvincles molt forts a banda i banda de l’Atlàntic, que es tradueixenen les estades “que hi hem fet i que hi hem repetit, i amb les quetambé hem rebut de gent d’allà”. Viatges que s’han pagat semprede la seva butxaca, amb l’esforç que això representa, però que nova impedir, el 2006, muntar l’expedició més nombrosa fins a SanJuan per commemorar els 10 anys de l’agermanament.Per una altre cantó, quan gent de Nicaragua ve a Catalunya “és in-teressant que coneguin que tenim més diners, però que també elshem de buscar per poder destinar-los a cooperació”. D’aportacionsen tenen d’arreu: ajuntaments, particulars, amics, empresaris, en-titats, ... I tot això, a més dels diners que aboquen mensualmentels membres de la comissió.
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
24
D’on surten els diners?
■ Un dels temes que es poden mantenir, per exemple, ambles quotes dels socis són les beques d’estudis, que poden anar d’entre 10 i 20 cada any, i que s’ofereixen a estudiants que aca-ben la secundària per anar a estudiar a la universitat (Estelí oManagua, la capital del país, com a més habituals). Ja fa setanys que mantenen aquesta iniciativa, que es cobreix amb laquantitat fixa que reben dels socis i a la que poden destinar, demitjana, uns 5.000 euros anuals.Al marge, hi ha les campanyes o aportacions extraordinàriesque han rebut, com la de l’actor manlleuenc Lluís Soler, que vadonar els 20.000 euros que va aconseguir al programa-concurs
Sis a traïció
de TV3 per a la comissió de San Juan de Limay. Elgruix de les aportacions més regulars, com les que puguin venir d’ajuntaments, entitats o empreses, es canalitzen a través delFons Català de Cooperació, on “la nostra feina és mantenir-hivigents els projectes que tenim entre mans per garantir-ne elfinançament”. És a partir del catàleg de propostes que gestionael Fons que es van adjudicant els diners que es reben, i quepoden concentrar esforços.I també en aquest punt hi ha projectes concrets, com va ser el 1998 la construcció de 10 cases, o els de continuïtat, comel finançament d’un centre de nutrició infantil que la comissiód’agermanament va heredar d’una entitat de Baltimore, quedeixava San Juan de Limay, i que des d’aleshores ha acon-seguit no només mantenir, sinó fer créixer i rebre el reconeixe-ment
de facto
del govern de Nicaragua, que ja hi aporta dosfuncionaris com a mestres. Aquest centre, el CENIC, acull nensdes de mesos fins a cinc o sis anys amb problemes de desnu-trició. Va ser el primer projecte en què va treballar la comissióde L’Esquirol i, com a repte, no acaba mai. Va ser un impuls iun reconeixement important, però, que el centre fos reconegutcom a escola infantil (preescolar), vinculant-hi també la vessanteducativa, i que al marge de les tres persones que pagava lacomissió, l’Administració de Nicaragua hi hagi incorporat aques-tes dues funcionàries més.
Leave a Comment