Persèone, diu l’anònim autor de l’
Himne aDemèter
2
, es trobava collint fors en una prada,enjogassada amb les lles de l’Ocèan, quan, desobte, Edoneu (un altre nom per a Hades o Plutó,rei dels Inerns) sorgí de les entranyes de la terrai la va raptar. La amosa estàtua de Bernini queil·lustra aquest text és prou eloqüent: el déu, as-sistit pel seu terrible gos de tres caps, el Ca Cèrber,s’enduu per la orça una aterrida Persèone. Deseguida, Demèter, deessa de l’agricultura, iniciaràla recerca de la seva lla
3
, de dia amb la llum delsol, de nit amb torxes. La tristesa de la mare queno troba la lla a que les plantes es morin i que laterra no doni els ruits de l’anyada. Poc imaginavaDemèter que la seva lla s’havia convertit ja en rei-na del món subterrani, que seia al tron de l’Averna la vora d’Hades, aquell el nom del qual no s’hade pronunciar per por que sigui ell qui s’asseguial nostre costat i se’ns endugui per sempre més.Finalment, assabentada de l’ignominiós rapte per Hèlios –el Sol, que tot ho veu–, Demèter abando-na l’Olimp i arriba a Eleusis, on regnava Cèleos. Latristor de la dea –transormada en una vella per noser reconeguda– només es veu compensada per la serventa Iambe, una dona que, amb les sevesacècies (hi ha qui sosté que precursores del teatregrec), aconsegueix er-la riure i que begui el
ky-keôn
(un beuratge et d’aigua, arina d’ordi i men-ta). Demèter, com una mortal més, entra a treba-llar a palau i té cura del petit Demoont, ll del reii de Metanira. Quan la divinitat de Demèter ésdescoberta per la reina, la dea ordena que li siguidedicat un temple al peu de la ciutat i promet queella mateixa ensenyarà els Misteris amb els qualsels eleusins podran aplacar el seu enuig. Demèter,doncs, s’estableix a Eleusis i provoca, ara deniti-vament, que la terra deixi de ser èrtil ns que nopugui tornar a veure la seva lla. Davant d’aquestinortuni, apareix el seu germà Zeus (Júpiter), queenvia Hermes a Plutó per exigir-li que aquest darrer restitueixi Persèone a la seva mare. Tanmateix, laveritat és que el et que Persèone hagués menjatun gra de magrana als Inerns l’obligava a tornar i a habitar en aquelles prounditats la tercera partde l’any. Zeus, aleshores, pren una decisió que avuipodríem qualicar de salomònica i ratica el pacte:Persèone s’estarà quatre mesos a baix, a la oscor de l’Avern (les acaballes de la tardor i l’hivern, quanla naturalesa es marceix i mor de red), i vuit a laterra (primavera, estiu i primeria de tardor, quanles plantes brosten i són uanes)
4
. Demèter tornaa l’Olimp, a que la terra s’ompli novament de
2
L’
Himne a Demèter
(existeix una edició dels Himnes Homèrics en versió original grega i traduccions de Joan Maragall, envers, i de P. Bosch Gimpera, en prosa, Barcelona, IEC 1913; en llengua castellana podem citar una edició de José B. Torres,EUNSA, Pamplona 2001, i també una d’Alberto Bernabé, Gredos, Madrid, 2004) és un text grec del segle VII aC, onamentalper al coneixement del mite que ens ocupa. Amb tot, altres autors clàssics, com Homer, Hesíode, Apol·lodor o Ovidi hantractat també aquest tema.
3
De et, Persèone també és anomenada
Córê
, la noia; i, per arrodonir-ho, en el nom de Demèter es a evident el
4
En el mite sempre es parla d’una tercera part de l’any sota terra i és la interpretació dels versos 401-403 de l’Himne aDemèter (“Quan la terra s’uani amb les fors primaverals de tot tipus, pujaràs des del ons de la tenebrosa boira, gran mera-vella per a déus i homes immortals”) la que avala que aquest període coincideix amb l’hivern. Amb tot, diversos autors, comper exemple Nilsson, han volgut destacar més el cicle del gra i pensen que Persèone baixaria als Inerns després de la collita,a nals de maig, i no pujaria a la terra ns a la tardor, a l’època de la sembra.
Leave a Comment