15
Matthew Tree
Amunt
que fa
Escricaixò amb les roma-nalles de la ressaca de laDiada de Sant Jordi del 2009ent pòsit al cervell i com cada anydes de a deu, quan toca el dia del pa-tró català (i anglès i georgià i portuguès irus i lituà...), els que escrivim – o uns quantsde nosaltres, si més no – acabem descobrint queens hem equivocat de proessió alhora que no hipodem er res. O sigui, ens recordem per enèsimavegada del et (obvi) que segons quines coses (quehem de dir, que s’han de dir) no es poden dir a menysque recorrem al mutisme tan cridaner com còmplice icomplex de les paraules teclejades, vulguem o no, vul-guin els lectors o no, els agradi als crítics o no.Com tants d’altres, quan vaig començar a escriure, donava per descomptat queun cop convertit en un autor publi-cat (si és que mai aconseguiaconvertir-me en un autor publicat, cosa que enaquell momentno sembla-va genspro-
baixada
Leave a Comment