Jaume Llambrich Brull

Feia dies que n’havia sentit a parlar. Fins i tot unamic me n’havia deixat un, i havia pogut passar lespàgines amb els meus dits, meravellat per la novatecnologia que representava. Fins que un dia emvaig decidir: tindria el meu propi llibre electrònic.Primer, la pregunta del milió que calia que m’au·torespongués (i molt important) era quin de totsels lectors em compraria. El actor econòmic és elprimer que vaig tindre en compte, ja que de preusn’hi ha per a tots els gustos i, d’entrada, tampoc emvolia gastar molts de calés. Van dels 500

€

de l’Iliadals 350

€

del Sony Reader, o els 350 $ del Kindle.Després de tindre una idea dels preus vaig co·mençar a estudiar les característiques de cada lector,i els usos que en podria traure. Vaig estar estudiantfl per randa els dierents dispositius i vaig començar a pensar en les utilitats que m’interessaven:1. Una bona pantalla2. Un accés al màxim possible de ormats3. Possibilitat d’installació de programari detercers, si és possible de llicències lliuresEl primer punt em portava, inevitablement, capa l’Iliad: té una pantalla gran (8 polzades davant deles 6 d’altres) amb una escala de 16 nivells de grisos(els altres en tenen 4). Sense contestació, de tots elsque tenia a l’abast era el millor.El segon punt ja era un xic més dierent. Si bé engeneral tots els lectors permeten llegir una gammasufcient de ormats, l’Iliad em permetia anar instal·lant connectors (

plug-in

) per poder obrir tota classede ormats. I això és interessant de debò, ja queamb un lector amb programari privat, com el Sony,estàs lligat de mans i peus a llegir els ormats queells volen (i no parlem del llibre electrònic d’Ama·zon, el Kindle, a més a més lleig com un pecat). Encanvi l’Iliad, com que està programat amb Linux,permet que qualsevol persona puga desenvolupar·ne programari de manera absolutament legal. Amés a més, també tenia clar que els llibres que vo·lia llegir serien d’accés lliure, així que tècnicamentm’era indierent si es poden llegir ormats privatiusde llibres electrònics (perquè ho entengueu: prepa·rats pels editors per tal que no es puguen copiar enaltres dispositius). Malgrat tot, l’Iliad també permetllegir llibres d’estos (amb tecnologia DRM), a mésa més del ormat mobipocket, i té fns i tot lector de canals RSS.Així que de seguida vaig mirar les «altres» pos·sibilitats (el tercer punt). Sí, llegeixen llibres, peròan alguna cosa més? I, és clar, l’Iliad et permet er gairebé de tot.La decisió, doncs, ja estava presa (malgrat ladierència de preu). És com decidir·te entre com·prar un miniordinador o una bèstia amb quarantamil recursos de maquinari. Si l’ordinador menudets’ajusta a les teues necessitats és antàstic, però si

electrònic

El meu

llibre