• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
Selecció catalana d’handbolLa primera , sembla ser que, pels voltants de l' any 1914, elsenyor Antonio Valeta va fer una mena de barreja de basquetbol, rugby i futbol, la qual, la practicaven ambdelectació els equips del Río de la Plata (entre ells el Liverpooli el Wanderer's de Montevideo, aquest últim molt anomenat enel món del futbol internacional). Les regles per les quals esregia aquella mixtura (coneguda simplement com
balón
) noles coneixem ben bé. Devien ser un punt estrambòtiques, ja que antics jugadors delRiver Plate de Buenos Aires, a l'altra banda del riu, deien que recordaven haver-lo jugatcorrent amb la pilota sense botar, cosa que es permetia sempre i quant s'aconseguísmantenir aquesta sobre la mà plana. Tal joc, digne de ser apadrinat pel gremi decambrers, sembla que cridà l' atenció d'uns mariners de guerra alemanys, els quals,romanien avorrits en el seu refugi a la rada de Montevideo.La segona versió és la germànica. Ens diu, concretament, quel'handbol de Camp va néixer com fruit de la preocupacióformativa d'un professor alemany d'educació física, el berlinèsMax Heiser, el qual, partint d'altres jocs que ja es practicaven ales escoles (com el
 Korbball 
i el
Wiesbadener Torballspiel 
), endeduí cap allà l'any 1917 un de nou, gentilment dedicat al'element femení. El
 Handbal 
de Herr Heiser no permetia lalluita ni els desplaçaments amb la pilota, i es jugava tant als patis de les escoles com, endies de sol, a les avingudes dels parcs del Berlín de postguerra.Fou Karl Schelenz, col.lega del professor Heiser, itambé alemany, que, per encàrrec de la
 Deutsche Hochschule für Leibesübungen
, va donar al handbolels trets que el feren adient per a la pràcticamasculina. L'any 1919 el va presentar al vell estadide Berlín-Charlotterburg, i amb el temps, lesmesures del terreny de joc passaren dels 20x40 mfemenins a 40x80, i finalment a les del futbol; lesàrees, del 4 m femenins als 6,8, i finalment 11metres; el fora de joc, inexistent en el
 Handball 
femení, fou imposat dins d'una zonadelimitada; les porteries s'anaren engrandint, des de les dimensions femenines de 2x2 m,a les de 2,10x3,75 pròpies de l'hoquei, i finalment a les del futbol; la pilota, treta en elsorígens d'una mena de voleibol alemany, el
 Faustball 
, passà d'una circumferència de68/71 cm a la de 60/64 i finalment 58/60 cm. Però la diferència primordial fou laintroducció del desplaçaments amb la pilota i el consegüent
dribling 
, que donarien alnou esport tot el seu esperit de lluita.Poc a poc anà configurant-se l'handbol de Camp. L'any 1925 esdisputarien les primeres competicions oficials a Alemanya. L'any1928, arrel dels Jocs Olímpics a Amsterdam, es va constituir la IAFH,o Federació Internacional d'Handbol Amateur (la IHF actual data de1948). L'any 1936, a instàncies d'Alemanya, la seva llevadora,l'handbol de Camp integrà el programa olímpic a Berlín. I l'any 1938es disputarien els primers campionats del món a onze.
 
Cap als anys cinquanta, es va començar a jugar oficialment amb set jugadors, a campsmolt semblants als d'hoquei i es va treure el fora de joc. Cap al anys seixanta ja no es jugava amb onze jugadors i en un camp de futbol. L'origen del set va ser a Suècia pel professor Nielsen a principis dels anys trenta. El clima que pateixen aquest païsosnòrdics no permetia jugar a l'aire lliure i en camps tan grans. Aquest professor vaadaptar les normes del onze, però amb set jugadors i en un camp més petit i cobert.Història de la Federació Catalana d'HandbolA Catalunya, l'handbol no va tenir carta de naturalesa oficial fins després de la GuerraCivil. Abans, només certs organismes a la resta d'Espanya, com
la Escuela Central de Educación Física de Toledo
o
la Escuela Naval de El Ferrol 
, el feien practicar als seusalumnes i cadets.A Barcelona el va voler presentar 
el Regimiento Alcántara
l'any1928, al camp de joc del Reial Club Esportiu Espanyol; però no vaser fins 1941 que
el Frente de Juventudes
de Barcelona va demanar a Toledo reglaments i material esportiu per incorporar l'handbol ales seves activitats esportives. Entre els afiliats d'aquellaorganització es formaren diferents equips, els quals disputarien deseguida un breu torneig, amb la finalitat de designar la selecció que havia de representar la província en els primers campionats d'Espanya de
el Frente de Juventudes
. Celebraten començar l'estiu de 1942 a Lleó, el torneig donaria com a resultat la ràpidaeliminació de l'equip barceloní pel de Valladolid. En 1941 es va fundar la
 Federación Española de Balonmano
i en 1942 la
 Federación Regional de Cataluña
. En aquellaèpoca dirigia tot l'esport el tinent-general José Moscardó.El cap de la Federació catalana va ser Pere Sust, sustituït al cap de poc temps per enJosep M. Farré. En l'aspecte de la divulgació, es distingiren els periodistes germansDuran, primer l'Albert i més tard el Mario, tots dos de
 El Mundo Deportivo
y FrancescCosta de
 La Vanguardia
. La primera seu de la Federació catalana va ser justament a
 El Mundo Deportivo
, al carrer Tallers.Mentrestant, l'entusiasta Josep Maria Farré, tenint de companys de junta directiva l'àrbirte Tella, el professor d'educació física ÀngelJordà i el periodista Albert Duran, va muntar uns cursets decaptació, dels qual es van inscriure els següents equips: Frente deJuventudes de Barcelona; Futbol Club Barcelona , capitanejat per Manuel Valls i format amb la tropa del Batallón de Trasmisiones;SEU de Barcelona, Policía Armada y Tráfico (PAYT); Batallón deTrasmisiones; C.D. Iberia; Provençals Poble Nou; Ideal deVallvidrera; Hispano Francés; Juventudes Hitlerianas; GEEG deGirona i Frente de Juventudes de Sabadell. Al gener del 1944
 
s'organitzava el primer torneig oficial "Trofeo Antonio Correa Veglison", Governador Civil de Barcelona, que va reunir vuit equips i va guanyar el PAYT.Des de la temporada 1943-44 fins la de 1958-59, el FC Barcelona va guanyar deucampionats de Catalunya a onze; dos el BM Granollers i altres dos U. Atl. Sant Gervasi.En la temporada 1944-45, l'equip blau-grana va guanyar tots els 39 partits.Des de l' any 1942 fins 1959 el FC Barcelona va guanyar cinc campionats d'Espanya aonze i dos el BM Granollers.El primer partit internacional de l'handbol català va ser el 12 de juny de 1947 entre laselecció de Barcelona contra la de Lisboa a l'estadi lisboeta d'As Salesias. Els portuguesos van guanyar per 2 a 1.En la temporada 1947-48 van arribar els primers estrangers a Catalunya, concretament ala SEU de Barcelona; com també el primer contacte internacional entre clubs. El UDSants va portar un equip de primera divisió suís: el TV Unterstrasse. Dies abans, la premsa, de la mà de l'Albert Duran, començà a moure el caliu. L'expectació anavacreixent i el temor de fer el ridícul existia. Els de Sants supliren la seva inexperiènciaamb punt d'honor. La lluita fou emocionanat i competida, i malgrat cedir el partirt per 9a 11, els barcelonins van donar força guerra. Eren: Leandro; Ramos, Riba; Hernández,Esteve, Gotor; Pàrraga; Vila; Roig; Quirant i López.La seu de la Federació va canviar de lloc i va estar ubicada a la plaça Universitat, per sobre del bar 
 El Estudiante.
El president era Valdomero Cabrè i Claramunt propietari del'hotel
 Espléndido
que estava en la mateixa plaça Universitat.El 19 de març de 1949 es va disputar el primer partit internacional de la seleccióespanyola a onze, en el camp de Les Corts, que la enfrontava contra la selecció francesa.Va ser la primera victòria amb el resultat de 3 a 1. En aquell equip només un jugador noera català i el club que va portar més jugadors va ser el FC Barcelona amb set: JosepRodés, Miquel Cabré, Joan Barbany, José Antonio Cabrera, Ramón, Joan Cañadell iJoaquim Compte.Des de 1950 fins 1956, el nou president de la Federació va ser José Mª CeballosAlameda i la seu va estar a la plaça Doctor Letamendi número 10. En 1950 es va fer la primera retransmissió d'un partit d'handbol a Catalunya. La va fer Miguel ÁngelValdivieso per a
 Radio Nacional 
des de
 El Frontón Novedades
.En 1955 es van crear les Federacions Porvincials deBarcelona, Girona i Lleida, i un any després la deTarragona amb seu a Reus. Cada una de lesFederacions actuaven independentment les unes de lesaltres. El president de la Federació era escollit entreels diferents equips de la província i amb el vist i plaudel
Consejo Superior de Deportes
.En 1956 la Federació Provincial de Barcelona va tenir un altre president en començar la temporada fins 1958en la seu de Letamendi: José López de Miguel, un home obert i trempat, la preocupació
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...