Modul 1 La Relacio Obligatoria

La relaci obligatria:
fonts, subjectes i objectes de lobligaci

M. Corona Quesada Gonzlez
P02/03012/00279
w w w. u o c . e d u
Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279
La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci
ndex
Introducci ........................................................................................... Objectius ................................................................................................ 1. Concepte de relaci obligatria i de dret dobligacions ...... 1.1. Carcters de la relaci obligatria ............................................... 1.2. Diferncies entre la relaci obligatria i la relaci jurdica real ................................................................ 1.3. Elements estructurals de la relaci obligatria............................ 2. El vincle obligacional: dbit i responsabilitat ....................... 3. Les obligacions naturals ............................................................... 4. Les fonts de les obligacions.......................................................... 4.1. Precedents histrics ..................................................................... 4.2. Sistema del Codi civil espanyol: crtica ...................................... 4.3. La voluntat unilateral com a font de les obligacions ................. 4.4. La promesa pblica de recompensa ............................................ 5. Els subjectes de lobligaci ........................................................... 5.1. Determinaci i capacitat dels subjectes de lobligaci................ 5.2. Pluralitat de subjectes: possibilitats............................................. 5.3. Obligacions mancomunades en m comuna.............................. 5.3.1. Pluralitat de creditors ........................................................ 5.3.2. Pluralitat de deutors .......................................................... 5.4. Obligacions mancomunades simples o parciries ...................... 5.4.1. Pluralitat de creditors ........................................................ 5.4.2. Pluralitat de deutors .......................................................... 5.5. Obligacions solidries .................................................................. 5.5.1. La regla de no-solidaritat................................................... 5.5.2. Pluralitat de creditors ........................................................ 5.5.3. Pluralitat de deutors .......................................................... 6. Lobjecte de lobligaci .................................................................. 6.1. Requisits de la prestaci ............................................................... 6.2. Classes de prestaci ...................................................................... 7. Classificaci de les obligacions per ra del seu objecte ....... 7.1. Les obligacions genriques .......................................................... 7.1.1. Rgim jurdic de les obligacions genriques .....................
5 7 9 9 10 10 12 13 16 16 17 18 19 21 21 21 22 23 24 24 25 25 25 26 27 28 32 32 33 36 36 36
7.1.2. Obligacions de gnere limitat ........................................... 7.2. Les obligacions alternatives ......................................................... 7.3. Les obligacions facultatives ......................................................... 7.4. Les obligacions indivisibles ......................................................... 7.5. Les obligacions pecuniries ......................................................... 7.5.1. Nominalisme i valorisme .................................................. 7.5.2. Mesures correctores del nominalisme .............................. 7.5.3. El deute dinteressos .......................................................... Resum ..................................................................................................... Activitats ............................................................................................... Exercicis dautoavaluaci ................................................................. Solucionari ............................................................................................ Glossari................................................................................................... Bibliografia ...........................................................................................
38 38 41 42 43 43 44 45 49 51 51 52 53 53
Introducci
El ttol I del llibre IV i ltim del Codi civil (CC)*, que comprn els articles 1088 a 1253, cont una regulaci general de les obligacions. El primer problema que planteja la figura jurdica que el Codi denomina obligaci s precisar quin ns el concepte. En una primera aproximaci als articles dedicats a les obligacions en el Codi civil, obligaci sidentifica amb deure jurdic. Tanmateix, fent-ne un estudi ms minucis veiem que lobligaci tamb s una relaci jurdica (anomenada obligatria) en qu un subjecte, el creditor o subjecte actiu, t un dret subjectiu, personal o de crdit, que li permet exigir a un altre subjecte, el deutor o subjecte passiu, un comportament determinat (que s lobjecte de lobligaci, anomenat prestaci). Diferent del dret personal o de crdit s el dret real*, el titular del qual t un poder directe i immediat sobre una cosa, que pot fer valer enfront de tots i no solament enfront duna persona concreta i determinada, com el deutor en el cas dels drets de crdit. Aqu centrarem latenci en els drets de crdit, ja que els drets reals sn matria destudi de lassignatura Dret civil III.
* En el glossari trobareu el significat de totes les sigles i abreviacions daquest mdul didctic.
* Sn drets reals, per exemple, el dret de propietat, el dret dusdefruit, el dret de servitud, etc.
En general, encara que les obligacions neixen segons larticle 1089 del Codi civil de la llei, dels contractes i quasicontractes i dels actes i omissions illcits o en qu intervingui qualsevol gnere de culpa o negligncia* el Codi civil socupa principalment de les obligacions contractuals (o nascudes dels contractes). Per aix, a falta de regulaci legal especfica, a les obligacions que sorgeixen daltres fonts sels apliquen tamb les regles generals previstes per a les obligacions contractuals. Tota relaci jurdica obligatria comporta un poder i un deure correlatius. s el vincle obligatori que lliga creditor i deutor. Es compon dels dos elements segents: a) El dbit o deute (la noci del qual resulta de larticle 1088 del Codi civil, segons el qual: Toda obligacin consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa). b) La responsabilitat (recollida en larticle 1911 del Codi civil: Del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes y futuros).
* Aquests fets jurdics sn les fonts de les obligacions.
No obstant aix, existeix una categoria molt discutida dobligacions, les denominades obligacions naturals, en el vincle obligatori de les quals hi ha qui considera que falta lelement responsabilitat. En funci de com sorganitzin els subjectes de la relaci jurdica obligatria, quan diverses persones formen el subjecte actiu o el subjecte passiu, i en funci de quin sigui lobjecte de la relaci jurdica obligatria, es distingeixen diferents classes dobligacions a les quals, com veurem, es dota dun rgim jurdic particular.
Objectius
En els materials daquest mdul didctic trobareu els continguts i les eines procedimentals indispensables per a assolir els objectius segents: 1. Tenir una idea clara de qu s obligaci i de quins sn els seus elements estructurals. 2. Saber qu sentn actualment per obligaci natural. 3. Conixer quines sn les fonts de les obligacions. 4. Aprendre quines sn les classificacions de les obligacions que es fan per ra dels subjectes i per ra del seu objecte. 5. Conixer el rgim jurdic de les diverses classes dobligacions.
1. Concepte de relaci obligatria i de dret dobligacions
Larticle 1088 del Codi civil no proporciona un concepte del que s lobligaci. El pressuposa i es limita a enunciar-ne el possible contingut. Segons aquest precepte:
Toda obligacin consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa.
El terme obligaci, des dun punt de vista jurdic, t diversos sentits: 1) s un deure jurdic. 2) s una relaci jurdica (obligatria), en la qual un subjecte (creditor) t un dret de crdit enfront dun altre (deutor) que t un deure jurdic (o una obligaci, segons el primer sentit que satribueix a aquest terme) correlatiu. 3) s un ttol valor.
Aqu ens interessen els dos primers sentits. En el primer sentit, obligaci es contraposa a crdit, mentre que en el segon, el comprn. Es fa allusi a un sentit o a un altre en funci del context.
Lectura recomanada
El dret dobligacions s el conjunt de normes reguladores de les relacions obligatries. Forma part, juntament amb el dret de coses, del dret civil patrimonial.
P. Beltrn de Heredia y Ons (1989). La obligacin (concepto, estructura y fuentes). Madrid: Edersa.
Amb la finalitat de perfilar millor el concepte de relaci obligatria veurem a continuaci els seus carcters i en qu es diferencia de la relaci jurdica real.
1.1. Carcters de la relaci obligatria Els carcters de la relaci obligatria sn bsicament els segents:
1) La relativitat de la relaci obligacional, ja que vincula un subjecte concret, el deutor, enfront dun altre subjecte concret, el creditor. 2) La correlativitat, ja que no hi ha deute sense crdit i viceversa.
10
3) La tipicitat, ja que els fets dels quals pot nixer estan tipificats per lordenament jurdic. Sn les denominades fonts de les obligacions. Sense aquesta tipicitat lobligaci pot ser moral, per no jurdica. 4) La temporalitat, ja que les relacions obligatries tenen una duraci temporal limitada, com ho demostra el fet que el Codi civil mateix es preocupa dindicar les fonts de les obligacions* i les causes de la seva extinci**.
* Article 1089 del CC. ** Article 1156 del CC.
1.2. Diferncies entre la relaci obligatria i la relaci jurdica real Hi ha quatre diferncies fonamentals entre la relaci obligatria i la relaci jurdica real; sn les segents:
1) La relaci jurdica real no s relativa com hem vist que ho s lobligacional sin absoluta, perqu els drets reals tenen una eficcia erga omnes, s a dir, sn oposables enfront de tothom (a diferncia dels drets de crdit, el compliment dels quals noms s exigible enfront del deutor).
Un dret real s, per exemple, el dret de propietat. El seu titular, el propietari, pot exercitar les diverses facultats que formen part del contingut daquest dret (si recau sobre una finca rstica, pot tancar-la, plantar-hi arbres, cultivar-la...) i els altres estan obligats a respectar aquest exercici (no poden entrar a la finca, ni collir fruits, ni malmetre els cultius sense perms del propietari).
El propietari duna finca s titular del dret de propietat i pot fer-lo valer enfront de tothom.
2) El subjecte passiu de la relaci jurdica real (la comunitat) no t un deure concret de prestaci, sin un deure jurdic general de no lesionar el dret real dun altre. Aix, doncs, no hi ha prpiament una correlaci entre aquest deure jurdic general de la comunitat i el poder del titular del dret real. 3) En la relaci jurdica obligatria, el titular del dret de crdit t el poder de dirigir-se al deutor i exigir-lin el compliment; en la relaci jurdica real, el titular del dret real t un poder directe i immediat sobre la cosa, que det davant de tothom. 4) Lexercici del dret real no esgota ni extingeix la relaci jurdica real; en canvi, el dret de crdit s que sextingeix quan lexercita el creditor i el deutor compleix.
Persona concreta obligada Sha dobservar que en algunes classes de drets reals, a ms de la comunitat, hi ha una persona concreta obligada, per la seva relaci amb la cosa; aix, en la servitud de pas, tota la comunitat lha de respectar, per noms lamo del predi servent (finca que suporta la servitud de pas) t unes obligacions especials.
1.3. Elements estructurals de la relaci obligatria En la relaci obligatria hi ha quatre elements estructurals bsics:
1) Subjectes. Sn dos: subjecte actiu o creditor i subjecte passiu o deutor. Tots dos subjectes poden estar integrats per una o per diverses persones.
11
2) Objecte. s la prestaci que el creditor pot exigir i el deutor ha de realitzar. Pot consistir en bns o en serveis o en abstenir-se de fer alguna cosa o en tolerar que es faci. 3) Vincle. s la relaci de poder i de deure correlatius que lliga el creditor i el deutor. 4) Causa. s la ra de lexistncia de lobligaci, ponderada pel dret, que la converteix en jurdica.
12
2. El vincle obligacional: dbit i responsabilitat
El vincle obligatori s la relaci de poder i de deure correlatius que lliga creditor i deutor. Estructuralment, aquesta relaci es compon de dos elements:
!
* Article 1088 del CC.
a) El dbit, que s lelement del vincle obligacional que comporta el deure de realitzar la prestaci, s a dir, dobservar un determinat comportament*. b) La responsabilitat, que implica la submissi al poder del creditor, que pot actuar, arribat el cas, contra els bns del deutor per a aconseguir la satisfacci del seu dret, ja que segons el Codi civil:
Del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes y futuros. Article 1911 del Codi civil.
La responsabilitat patrimonial i la protecci del crdit sestudien en lapartat 3 del mdul Compliment i incompliment de les obligacions.
La doctrina, en general, considera que aquests dos elements sn essencialment inseparables, perqu en dissociar-los es distorsiona el vincle obligacional. No obstant aix, alguns autors es plantegen si s possible separar-los en algun cas i distingeixen, fonamentalment, les hiptesis segents: 1) Deutes sense responsabilitat. Se solen considerar com a tals les obligacions naturals, perqu en aquestes obligacions el creditor es troba desprovet dacci per a exigir coactivament el compliment del deute, tot i que aquest existeixi. 2) Responsabilitat sense dbit. Se sol entendre que aquesta dissociaci es produeix en el supsit de la fiana, perqu el fiador respon sense ser el deutor. Aix doncs, el Codi civil assenyala el segent:
Por la fianza se obliga uno a pagar o cumplir por un tercero, en el caso de no hacerlo ste. Article 1822 del Codi civil. F. Capilla Roncero (1989). La responsabilidad patrimonial universal y el fortalecimiento de la proteccin del crdito. Jerez: Fundacin Universitaria de Jerez.
Lectura recomanada
Tanmateix, en aquest cas no existeix prpiament una separaci entre responsabilitat i deute perqu el fiador tamb s deutor (per sotms a una regulaci jurdica especfica) i precisament per aix respon en cas que no ho faci lobligat principal.
13
3. Les obligacions naturals
La categoria jurdica de les obligacions naturals t lorigen en el dret rom, en el qual es caracteritzaven, des dun punt de vista negatiu, per la inexistncia dacci per a exigir-ne el compliment i, des dun punt de vista positiu, per la producci de determinades conseqncies jurdiques com la soluti retentio, que era la facultat que es concedia al creditor per a retenir all que el deutor li havia pagat espontniament. En el dret rom clssic, eren obligacions naturals les contretes per esclaus o, en certs casos, pels alieni iuris sotmesos a la ptria potestat. Un cop desaparegudes lesclavitud i la ptria potestat, en sentit rom, que eren els fets que havien originat els supsits fonamentals dobligacions naturals, es podia pensar que aquestes obligacions tamb desapareixerien dels ordenaments jurdics, per no ha estat aix. En el nostre ordenament jurdic actual se citen com a supsits dobligacions naturals els segents:
1) Els deutes nascuts de jocs prohibits, ja que conforme al Codi civil:

La ley no concede accin para reclamar lo que se gana en un juego de suerte, envite o azar [prohibit]; pero el que pierde no puede repetir lo que haya pagado voluntariamente, a no ser que hubiese mediado dolo, o que fuera menor, o estuviera inhabilitado para administrar sus bienes. Article 1798 del Codi civil.
Cal contrastar aquest precepte del Codi civil amb larticle 1801, segons el qual:
El que pierde en un juego o apuesta de los no prohibidos queda obligado civilmente.
El deutor dun joc illcit queda obligat naturalment.
Daquests preceptes, certa doctrina dedueix que quan alg deu en virtut dun joc illcit queda obligat naturalment (per aix es diu que els deutes de joc sn deutes dhonor). A aix se sol objectar que en aquest supsit, en realitat, no hi ha una obligaci natural sin un cas dirrepetibilitat per la illicitud de la causa de lobligaci. Els qui objecten aix ho fonamenten en els articles 1305 i 1306 del Codi civil. En concret, larticle 1306 del Codi civil diu:
Si el hecho en que consiste la causa torpe no constituyere delito ni falta, se observarn las reglas siguientes: 1. Cuando la culpa est de parte de ambos contratantes, ninguno de ellos podr repetir lo que hubiera dado a virtud del contrato, ni reclamar el cumplimiento de lo que el otro hubiese ofrecido.
14
2. Cuando est de parte de un solo contratante, no podr ste repetir lo que hubiese dado a virtud del contrato, ni pedir el cumplimiento de lo que se le hubiera ofrecido. El otro, que fuera extrao a la causa torpe, podr reclamar lo que hubiera dado, sin obligacin de cumplir lo que hubiera ofrecido.
2) Els deutes dinteressos no estipulats en el contracte de prstec, ja que segons el Codi civil:
El prestatario que ha pagado intereses sin estar estipulados, no puede reclamarlos ni imputarlos al capital. Article 1756 del Codi civil.
Certa doctrina* entn que en aquest cas, ms que davant un problema dexistncia o inexistncia duna obligaci natural, estem davant una norma que s interpretativa de la voluntat de les parts. 3) Els deutes prescrits. Lexplicaci que es dna per a justificar que hi ha obligaci natural s que el creditor ja no t acci per a exigir el pagament si el deutor oposa lexcepci de prescripci. El pagament dun deute prescrit s irrepetible. Sobjecta que en aquest supsit, en realitat, no hi ha obligaci natural, perqu el deute prescrit t una mecnica especial en el sentit que el deutor pot oposar lexcepci de prescripci per a evitar haver de complir, per si paga el deute prescrit haur complert una obligaci civil que no shavia extingit. 4) La causa justa que exclou el carcter indegut del pagament, recollida a larticle 1901 del Codi civil. Segons aquest precepte:
Se presume que hubo error en el pago cuando se entreg cosa que nunca se debi o que ya estaba pagada; pero aqul a quien se pida la devolucin puede probar que la entrega se hizo a ttulo de liberalidad o por otra causa justa.
* Per exemple, la seguida, entre daltres autors, per Dez-Picazo.
Lectura recomanada J.L. Lacruz Berdejo (1992). Las obligaciones naturales. Estudios de Derecho Privado Comn y Foral (tom II, pg. 3 i seg.).
La doctrina veu en aquest ltim incs del precepte un supsit dobligaci natural, que per a comprendrel sha de posar en relaci amb larticle 1895, en el qual es regula el quasicontracte del cobrament de lindegut. Segons larticle 1895 del Codi civil:
Cuando se recibe alguna cosa que no haba derecho a cobrar, y que por error ha sido indebidamente entregada, surge la obligacin de restituirla.
Larticle 1901 del Codi civil consagra una conseqncia que es pot qualificar com de soluti retentio, perqu qui cobra alguna cosa, encara que civilment no li sigui deguda, pot retenir el que ha rebut si hi ha una causa justa. El problema es trasllada llavors al fet de resoldre qu sha dentendre per causa justa. No s possible fer una relaci completa de deures morals qualificats que entrin dintre de lexpressi causa justa, vlida per a tot temps i lloc; per aix
15
la doctrina entn que hom sha datenir a la moral social vigent per a considerar suficients determinats deures morals amb la finalitat dapreciar que hi ha una obligaci natural (causa justa).
En una important i coneguda sentncia de 17 doctubre de 1932, el Tribunal Suprem va declarar vlida lobligaci moral dindemnitzar els perjudicis causats per la seducci duna jove i exigible la promesa de passar-li una determinada pensi mensual, ja que mitjanant aquella promesa lobligaci natural es va convertir en obligaci civil perfectament coercible, en virtut de la qual el deutor havia de pagar no donandi, sin solvendi animo.
Aquest supsit de la causa justa de larticle 1901 del Codi civil s el que ms acceptaci t entre la doctrina com a obligaci natural, encara que s diferent del que es coneixia amb aquest nom en el dret rom clssic perqu, entesa daquesta manera, lobligaci natural no s una relaci jurdica obligatria, ni tan sols no s un supsit de dbit sense responsabilitat, sin que s simplement un deure moral o causa justa, apta per a justificar un desplaament patrimonial que altrament seria illegtim*, lefecte principal de la qual s la irrepetibilitat del que sha pagat voluntriament.
* Postura doctrinal seguida, entre daltres, per Lacruz i Sancho Rebullida.
16
4. Les fonts de les obligacions
Les fonts de les obligacions sn els fets jurdics dels quals neixen aquestes darreres.
Lactual sistema de fonts de les obligacions, criticat per insuficient i rgid, s el resultat dun llarg procs histric, per la qual cosa no s sobrer conixer-ne els precedents.
4.1. Precedents histrics La classificaci escolstica ms antiga de les fonts de les obligacions que es coneix apareix en un text de Gai, en el qual es mencionen com a fonts el contracte i el delicte. Ms tard, el mateix Gai substitueix loriginria bipartici per una tripartici i hi afegeix, juntament amb el contracte i el delicte, diverses figures ms (ex variis causarum figuris). Justini va dividir aquestes altres figures en dos grups, segons si sassemblaven als contractes o als delictes, i va distingir les obligacions que naixien quasi ex contractus (obligacions que neixen com dun contracte) de les que soriginaven quasi ex delicto (obligacions que sassimilen a les que neixen dels delictes); daquesta manera, la classificaci va passar a ser quadrimembre. Posteriorment, aquesta quadripartici va experimentar una modificaci important a causa duna transposici de partcules gramaticals, coneguda com la parfrasi de Tefil, en la qual les expressions quasi ex contractus i quasi ex delicto van ser substitudes per ex quasi contractus i ex quasi delicto. Segons alguns autors, aquesta transposici va obeir a un simple error del copista; en canvi, altres interpreten que simplement ja no es van agrupar figures semblants als contractes o als delictes, i es van institucionalitzar dues noves categories jurdiques generals, la del quasicontracte i la del quasidelicte, que Justini havia esbossat. Ms tard, Grotius, desvinculant-se de la tradici romanista, va arribar a la conclusi que les fonts de les obligacions eren tres: el contracte, el delicte i la llei; Domat va mantenir una posici molt semblant a la daquest autor. Tanmateix, Pothier va tornar a la quadripartici clssica i va afegir la llei com a font de les obligacions. La seva doctrina, rebuda a travs del Codi de Napole, s la que es recull a larticle 1089 i segents del nostre Codi civil.
La figura de Grotius Hugo de Groot (1583-1645), jurista, filsof i filleg holands conegut amb el nom de Grotius, va pertnyer a lescola del dret natural racionalista. Per aix, en abordar el problema de les fonts de les obligacions va canviar dactitud metodolgica i en comptes denfocar-lo segons els textos romans, com shavia fet fins en aquell moment, el va plantejar tenint en compte la ra, de manera que va reconduir totes les obligacions que no tenien el seu origen en un contracte o en un delicte a la llei com a font separada.
17
4.2. Sistema del Codi civil espanyol: crtica Segons larticle 1089 del Codi civil:
Las obligaciones nacen de la ley, de los contratos y cuasi contratos y de los actos y omisiones ilcitos o en que intervenga cualquier gnero de culpa o negligencia.
Aquest precepte es desenvolupa en els que el segueixen i de tots plegats es poden extreure les conclusions segents:
1) Les fonts de les obligacions, en el nostre ordenament jurdic, sn la llei, els contractes, els quasicontractes, els delictes i els quasidelictes. 2) Lexistncia dun deute no es pot deduir de la llei per meres conjectures i presumpcions de fet, ja que la seva imposici legal ha de quedar clara conforme a larticle 1090 del Codi civil. Aix no obstant, la doctrina sol entendre que encara que larticle 1089 parli literalment de llei, en realitat fa referncia a norma jurdica, que comprn tamb el costum i els principis generals del dret. s important destacar que el Tribunal Suprem considera que lobligaci de rescabalar quan hi ha hagut enriquiment injust neix dun principi general del dret. 3) Larticle 1089 del Codi civil esmenta en segon lloc els contractes, que a larticle 1091 es consideren com a lex privata inter partes. 4) El concepte de quasicontracte a qu alludeix larticle 1089 del Codi civil sha de buscar en larticle 1887 del mateix Codi, ja que curiosament no s objecte de cap precepte especfic quan es parla de les fonts de les obligacions. 5) En els articles 1092 i 1093 del Codi civil es fa referncia per separat a lillcit penal i a lillcit civil. Del primer es desprn que si el delicte o falta estan tipificats al Codi penal, el Codi civil noms es podr aplicar com a supletori, pel que fa a la responsabilitat civil*. 6) De larticle 1093 del Codi civil es dedueix que els actes o les omissions que constitueixin illcits civils que sn els que la llei penal no tipifica com a delictes o faltes donen lloc a la responsabilitat civil extracontractual, regulada als articles 1902 i segents del Codi civil. La relaci de fonts que cont larticle 1089 del Codi civil fruit dun llarg procs histric, com sha vist s susceptible de crtiques, com ara les segents:
* Ex article 4.3 del CC.
Sobre lenriquiment injust, vegeu el mdul Teoria general del contracte. Els quasicontractes daquesta mateixa assignatura.
1) La llei sinclou en la llista de fonts de les obligacions com una altra font ms, quan, de fet, s pressupsit de totes elles. Les fonts de les obligacions ho sn perqu la llei les reconeix com a tals.
18
2) La figura del contracte no esgota totes les possibilitats de creaci dobligacions per obra de lautonomia de la voluntat, ja que de vegades la voluntat unilateral pot ser font dobligacions. 3) La separaci entre les obligacions civils nascudes de delictes i les nascudes de quasidelictes s artificial i forada, perqu en tots dos casos ens trobem davant dun illcit generador de responsabilitat, que comporta lobligaci de reparar el dany causat. 4) Es critica la categoria dels quasicontractes com a font de les obligacions perqu les figures que comprn sn molt heterognies. La major part de la doctrina considera que s una categoria jurdica que est desfasada i que noms es justifica per raons histriques.
4.3. La voluntat unilateral com a font de les obligacions
Quan es parla de la voluntat unilateral com a font de les obligacions es fa referncia a la possibilitat que puguin nixer obligacions de la voluntat individual de les persones i correlatius drets de crdit a favor daltres.
Ning no nega que la voluntat bilateral s font de les obligacions; ara b, que la voluntat unilateral pugui crear obligacions s discutible, ja que larticle 1089 del Codi civil no lesmenta.
La postura jurisprudencial sobre la voluntat unilateral La jurisprudncia espanyola sobre aquesta matria s vacillant, confusa i desconcertant. En una sentncia de 17 doctubre de 1932, el Tribunal Suprem va admetre que la voluntat unilateral pot ser font dobligacions; tanmateix, en aquell cas existia un document en qu constava la promesa i la seva acceptaci, i es tractava, a ms, duna promesa sota la qual hi havia subjacent una obligaci natural que havia estat complida durant un cert temps. En canvi, en algunes sentncies posteriors (la de 21 de juny de 1945 i la d1 de desembre de 1955) el Tribunal Suprem es va mostrar ms aviat contrari a admetre la voluntat unilateral com a font dobligacions, tot i que en daltres sembla que admeti aquesta possibilitat.
Lectura recomanada Sobre ladmissi de la voluntat unilateral com a font dobligacions, vegeu les STC de 13 de novembre de 1962 i de 6 de mar de 1976.
En les sentncies favorables a admetre la voluntat unilateral com a font de les obligacions, els arguments que sacostumen a invocar sn diversos: el fet que el Codi civil no contingui una norma explcita que la prohibeixi, la llibertat de contractaci (amb cita dels articles 1254, 1255 o 1258 del Codi civil), la bona fe i/o la seguretat jurdica.
En els supsits... ... de fet de les sentncies que admeten la voluntat unilateral com a font de les obligacions, en general, hi havia una promesa ja acceptada pel destinatari o el reconeixement duna obligaci anterior i la promesa de complir-la.
Lopini doctrinal ms estesa sembla que s la dels que neguen que la voluntat unilateral sigui, com a regla general, font de les obligacions;
19
de tota manera, admeten excepcionalment supsits de declaracions de voluntat unilaterals que generen obligacions, en els quals se sol dir que lobligatorietat deriva del costum (sorgit per la prctica constant del compliment de la promesa anunciada de recompensa o premi), fet que sha de considerar incls dins del terme llei (equivalent a norma jurdica) de larticle 1089 del Codi civil.
Sobre larticle 1089 del Codi civil, vegeu el subapartat 4.2 daquest mateix mdul.
Amb aquest plantejament, el problema es trasllada a decidir quines declaracions de voluntat unilaterals es poden considerar font dobligacions. La major part de la doctrina accepta que la promesa pblica de recompensa i el concurs amb premi ho sn.
4.4. La promesa pblica de recompensa
La promesa...
La promesa pblica de recompensa es pot definir com la promesa pblicament divulgada duna recompensa o premi per lexecuci dun acte o per lobtenci dun resultat.
... pblica de recompensa, en el dret modern es recull com a font dobligacions en el pargraf 657 del BGB alemany i en la llei 521 de la Compilaci navarresa.
Supsits de promesa pblica de recompensa s la promesa que es fa, per exemple, de lliurar un equip musical a qui truqui primer a lemissora de rdio i encerti qui s lautor duna melodia, o de recompensar amb 100.000 pessetes qui trobi un gos pastor alemany que porta un collar vermell i respon al nom dArchi, o de lliurar un premi consistent en una quantitat important de diners al guanyador dun concurs literari. Lectura recomanada C. Martnez de Aguirre y Aldaz (1985). La promesa pblica de recompensa. Barcelona: Bosch.
De la promesa pblica de recompensa, cal destacar-ne els aspectes segents:
1) Sha discutit si en la promesa pblica de recompensa hi ha simplement una declaraci de voluntat que s suficient per se per a crear una obligaci o si es tracta en realitat duna figura contractual, entenent que es fa una oferta de contracte dirigida a una persona indeterminada, la qual acceptar mitjanant lexecuci del resultat. Doctrinalment podem distingir-hi dues postures: a) La doctrina tradicional es va inclinar per la tesi contractualista. b) La doctrina moderna considera que la promesa de recompensa o premi s una figura independent que no es pot considerar contractual. 2) Perqu hi hagi una autntica promesa de recompensa o premi, aquesta sha de divulgar pblicament, s a dir, sha dadrear a un grup de persones indeterminades, utilitzant un mitj idoni perqu aquestes en tinguin coneixement.
20
3) La promesa es pot fer per a obtenir un resultat o b per a aconseguir una mera prestaci dactivitat o domissi. 4) La recompensa pot consistir en una prestaci pecuniria o en coses especfiques. 5) La promesa s revocable sempre que es doni a la revocaci una publicitat idntica que a la promesa. Si ja abans de la revocaci alg hagus realitzat lacte o obtingut el resultat que dna dret a la recompensa, la revocaci no seria efica. 6) Un tipus de promesa pblica de recompensa s lanomenat concurs amb premi. En aquest cas, les bases del concurs constitueixen la regla a la qual els interessats (concursants) shan de subjectar per a poder obtenir el premi.
21
5. Els subjectes de lobligaci
Les parts o els subjectes de la relaci obligatria sn dos: el subjecte actiu (creditor) i el subjecte passiu (deutor). Cada part es pot compondre duna persona natural o jurdica, o de diverses.
5.1. Determinaci i capacitat dels subjectes de lobligaci Com hem vist, la relaci obligatria s relativa perqu vincula subjectes determinats. Sobre la determinaci dels subjectes, hi ha les dues possibilitats segents: 1) Que els subjectes estiguin plenament determinats en el mateix moment de la constituci de la relaci obligatria. 2) Que els subjectes siguin determinables, i aleshores es parla duna determinaci indirecta, ja que hi ha una indeterminaci inicial i una determinaci ulterior, dacord amb els criteris previstos en lacte de constituci de la relaci obligatria.
Supsits de subjectes determinables de la relaci jurdica Sen poden citar com a exemples la promesa pblica de recompensa, ja estudiada, i aquells casos en qu el crdit o el deute formen part dun patrimoni la titularitat definitiva del qual es troba en situaci de pendncia (per exemple, quan el dret de crdit forma part duna herncia jacent en la qual s cridat a succeir un nasciturus).
Pel que fa a la promesa pblica de recompensa, vegeu el subapartat 4.4 daquest mdul didctic.
Sobre la relativitat de la relaci obligatria, vegeu el subapartat 1.1 daquest mdul didctic.
Pel que fa a la capacitat dels subjectes de la relaci obligatria: 1) Per a ser creditor sha de tenir capacitat jurdica, per per a exercitar el dret de crdit es requereix la capacitat dactuar. 2) Per a ser deutor sha de tenir capacitat jurdica i, a ms, la requerida per al compliment segons la classe dobligaci de qu es tracti*. Segons larticle 38 del Codi civil, les persones jurdiques poden ser creditores i deutores.
5.2. Pluralitat de subjectes: possibilitats Cadascun dels subjectes de la relaci obligatria pot estar format per diverses persones, com ja sha dit; ara b, aquesta pluralitat de persones es pot organitzar de maneres diferents que donaran lloc a diferents classes dobligacions per ra dels subjectes. En concret, es tracta de les segents:
22
1) Obligacions mancomunades en m comuna. Sn les obligacions la titularitat i lexercici de les quals correspon a tots els subjectes en conjunt. Si hi ha mancomunitat en el costat passiu, el compliment sha dexigir al grup de deutors alhora, i si el que hi ha s mancomunitat en el costat actiu, el compliment ha de ser exigit pels creditors conjuntament. 2) Obligacions mancomunades simples o parciries. En aquestes obligacions es divideix el crdit o el deute en tantes parts com persones obligades hi hagi. Cada creditor pot reclamar la seva part al deutor, si hi ha mancomunitat en el costat actiu, o b cada deutor ha de pagar el que degui en concret, si hi ha mancomunitat en el costat passiu. 3) Obligacions solidries. La caracterstica daquestes obligacions s que quan hi ha diversos deutors, cada deutor deu la totalitat, i quan hi ha diversos creditors, cada creditor ho s per la totalitat. A continuaci es tracten amb ms deteniment aquestes diferents classes dobligacions per ra dels subjectes.
5.3. Obligacions mancomunades en m comuna Aquest tipus dobligacions es constitueix o existeix per les tres causes segents: 1) Quan lobjecte s indivisible. El Codi civil pensa en la hiptesi de la no-divisi en larticle 1139, ats que comena dient: Si la divisin fuere imposible.... 2) Si el crdit o el deute pertanyen a un patrimoni collectiu atribut a diverses persones*. 3) Quan sacorda daquesta manera en el ttol constitutiu de la relaci obligatria**.
* Per exemple, seria el cas duna herncia abans de la partici o dun patrimoni social. ** Article 1255 del CC.
Per exemple,... ... estarem davant un cas dindivisibilitat objectiva si A, B i C sobliguen a lliurar el seu gos ensinistrat al seu creditor E.
El rgim jurdic daquestes obligacions resulta bsicament dels articles 1139 i 1150 del Codi civil, que shan dintegrar amb els principis generals del dret i fins i tot amb els articles 392 i segents del Codi civil, en els quals es regula la comunitat de bns.
En les obligacions mancomunades en m comuna sha de distingir la pluralitat de creditors de la pluralitat de deutors, perqu sn situacions evidentment diferents.
23
5.3.1. Pluralitat de creditors El problema bsic que es planteja en el supsit de pluralitat de creditors s el de precisar si els creditors sempre han dactuar conjuntament o si, per contra, qualsevol daquests est facultat per a dur a terme per si mateix unes actuacions determinades. Sobre aix, la doctrina ha adoptat dues postures: a) Considerar necessria lactuaci collectiva de tots els creditors sense excepcions, perqu quan larticle 1139 diu que slo perjudicarn al derecho de los acreedores los actos colectivos de stos est excloent tota actuaci individual, ats que noms es pot apreciar si un acte s perjudicial o beneficis a posteriori. b) Admetre la possibilitat que qualsevol creditor dugui a terme actes individualment, sempre que aquests no perjudiquin els altres creditors, ja que larticle 1139 sembla que imposa la regla de lactuaci conjunta noms per als actes perjudicials, sense que sigui necessari observar-la per als actes que shagin de considerar beneficiosos. Sembla que aquesta segona posici s la predominant; tanmateix, el problema que planteja s precisar quins actes es poden considerar beneficiosos. A aquest efecte cal distingir els tres tipus dactes segents:
A. Cristobal Montes (1990). La estructura y los sujetos de la obligacin. Madrid: Civitas.
Lectura recomanada
!
* Per exemple, interrompre la prescripci.
1) Actes que sn clarament beneficiosos i per aix els pot efectuar qualsevol creditor*. 2) Pel que fa a lexercici judicial per part dun creditor del dret de crdit de carcter mancomunat en m comuna, s possible adoptar dues posicions: a) Apreciar que hi ha litisconsorci actiu necessari, amb la conseqncia que lacci judicial lhauran dinterposar tots els creditors per a evitar que el demandat oposi una excepci fundada en la constituci defectuosa de la relaci jurdica processal. b) Considerar que qualsevol dels creditors t la facultat dexigir el compliment del crdit mancomunat judicialment, sempre que ho faci en inters de tots, perqu els altres creditors podran intervenir en el procs si ho desitgen*, de manera que si el demandant actua de mala fe i els causa perjudicis sempre li podran reclamar una indemnitzaci. Encara que totes dues posicions sn defensables i la doctrina est dividida, sembla que la primera sadecua millor a lestructura i dinmica de les obligacions mancomunades en m comuna. 3) Actes de disposici sobre el crdit. Per a efectuar aquest tipus dactes cal un acte collectiu i la unanimitat de tots els creditors. No obstant aix, cadascun dels creditors, si vol, pot disposar de la seva participaci en el crdit*.
* Per exemple, com a coadjuvants adhesius.
* Aqu saplica larticle 399 del CC, sobre la comunitat de bns.
24
5.3.2. Pluralitat de deutors Dels articles 1139 i 1150 del Codi civil es desprn que s caracterstic de les obligacions mancomunades en m comuna quan hi ha pluralitat de deutors:
1) La necessitat de procedir contra tots els deutors per a fer efectiu el deute, amb la conseqncia que si el crdit sexercita judicialment shan de demandar tots els deutors, ja que existeix un litisconsorci passiu necessari. Si no es demanden tots els deutors, qui hagi estat demandat podr allegar com a excepci la constituci defectuosa de la relaci jurdica processal. 2) En cas dincompliment per un o ms deutors, com que la prestaci promesa ja no podr ser complerta tal com shavia previst (ja que hi havien dactuar tots els deutors conjuntament), shaur dindemnitzar el creditor pels danys i perjudicis que se li hagin causat amb lincompliment. Ara b, els deutors que haguessin estat disposats a complir noms hauran de contribuir a la indemnitzaci amb la porci corresponent del preu de la cosa o del servei en qu consists lobligaci. Es pot dir que en cas dincompliment dalgun deutor, lobligaci es transforma en mancomunada simple o parciria, perqu cada deutor noms haur de pagar, amb independncia dels altres, la part de la indemnitzaci que li correspongui, ja que lobligaci dindemnitzar s susceptible de divisi. Aix, doncs, la indemnitzaci dels danys que excedeixin del valor de la prestaci promesa recaur sobre els deutors incomplidors. 3) Si algun dels deutors fos insolvent, els altres no estarien obligats a suplir la seva falta (art. 1139.2 CC).
En larticle 1150 del Codi civil,... ... els danys i perjudicis engloben el valor de la prestaci no complerta i la resta de danys que shagin pogut produir al deutor. ... per, podr optar per reclamar el compliment especfic, si encara s possible, o per resoldre la relaci obligatria, si s procedent ex article 1124 del Codi civil.
El creditor,...
5.4. Obligacions mancomunades simples o parciries
A les obligacions mancomunades simples i parciries es fa allusi en els articles 1137 i 1138 del Codi civil. Quan hi ha pluralitat de subjectes en alguna de les dues parts de la relaci jurdica obligatria saprecia, dentrada, lexistncia duna obligaci mancomunada simple, per tal com es presumeix que el crdit o el deute es divideix en tantes parts com creditors o deutors hi hagi i, a ms, es presumeix que aquestes parts sn iguals.
Aquesta regla de la divisi de lobligaci en tantes parts iguals com deutors o creditors hi hagi requereix que de lacte constitutiu de lobligaci no sen desprengui el contrari i que lobjecte sigui susceptible de divisi.
25
Pel que fa a les obligacions mancomunades simples o parciries, tamb s convenient distingir la pluralitat de creditors de la pluralitat de deutors.
5.4.1. Pluralitat de creditors La divisi del crdit en tantes parts (iguals o no) com creditors hi hagi comporta fonamentalment els efectes segents: 1) Cada creditor est legitimat per a exercitar independentment la part del crdit que li correspongui sense comptar amb els altres. 2) El pagament que realitza el deutor produeix el seu alliberament davant del creditor que el rep i noms davant daquest. 3) No resulta til a tots els creditors la interrupci de la prescripci efectuada per un dells en reclamar la seva part del crdit, ja que noms el beneficia a ell*. 4) Lexcepci de cosa jutjada limita la seva eficcia al crdit parcial a qu es refereixi la sentncia i a les parts del plet, s a dir, al deutor i al creditor que en concret va reclamar, sense que sestengui als altres creditors.
5.4.2. Pluralitat de deutors En aquest cas, la fragmentaci tamb funciona com a regla i, en principi, si no shi ha estipulat el contrari, es presumeix que cada deutor deu la mateixa quantitat. A conseqncia de la divisi o fragmentaci, cada deute es considera que s diferent i independent. Per aquest motiu, cadascun dels deutors pot oposar davant del creditor les seves excepcions personals, que noms operaran respecte dall que deu. Cada deutor queda alliberat pagant la part que li correspon i la insolvncia dun dels deutors no obliga els altres a pagar per ell.
Entre les excepcions personals que el deutor pot oposar davant del creditor, vegeu, per exemple, la compensaci en el subapartat 2.2.2 del mdul Transmissi del crdit. Modificaci i extinci de lobligaci.
5.5. Obligacions solidries De larticle 1137 del Codi civil es desprn que obligaci solidria s aquella en qu cada creditor pot demanar o cada deutor ha de prestar ntegrament les coses objecte de lobligaci. Com a trets que caracteritzen les obligacions solidries, cal destacar els segents:
... si tres deutors deuen al seu creditor solidriament 300 , el creditor pot demanar a qualsevol dels tres els 300 , tot i que en realitat cada deutor degui noms 100 .
Per exemple,...
1) Sn pluripersonals (hi pot haver diversos creditors i/o deutors).
26
2) Hi ha unitat dobjecte, s a dir, no hi ha una divisi de crdits o de deutes, ja que o ss creditor de tot o ss deutor de tot. 3) Hi ha un doble aspecte de la relaci obligatria solidria que permet distingir entre: la relaci externa, que lliga creditor o creditors i deutor o deutors, i la relaci interna, que sestableix entre la pluralitat de creditors o, si s el cas, entre la pluralitat de deutors. 4) Les obligacions solidries tenen com a tret destacable un origen com, perqu lexistncia de diversos creditors o deutors solidaris es deu a un mateix fet. 5) Segons larticle 1140 del Codi civil, la solidaritat pot ser no-uniforme o diversa, la qual cosa significa que a lobligaci dalgun (o dalguns) dels deutors shi poden afegir modalitats accidentals particulars. 6) La solidaritat no es presumeix, ha destar prevista per la llei o lhan destablir els particulars en els termes que veurem tot seguit.
Naturalesa jurdica de lobligaci solidria Actualment sembla que, entre la doctrina i en la jurisprudncia, predomina la idea que en la naturalesa jurdica de lobligaci solidria hi ha pluralitat de subjectes, unitat dobjecte i pluralitat de vincles obligatoris independents en la relaci interna que existeix entre els diversos deutors o creditors. Una pluralitat de vincles que, tanmateix, est unificada davant del creditor o deutor en la relaci externa.
Exemple de solidaritat no uniforme s possible que es fixi un termini diferent per al pagament respecte dalgun dels deutors, o que el compliment de lobligaci per part seva se subjecti a una condici suspensiva, amb la conseqncia que el creditor noms podr reclamar el compliment al deutor que es benefici dun terme o duna condici una vegada shagin complert.
Lectura recomanada Pel que fa a la pluralitat de vincles de lobligaci solidria, vegeu lSTS de 14 de febrer de 1964.
5.5.1. La regla de no-solidaritat
El Codi civil acull en larticle 1137 el principi o regla tradicional que diu que la solidaritat no es presumeix, o dit duna altra manera, que en lobligaci pluripersonal la mancomunitat s la regla i la solidaritat lexcepci. Aquesta regla t el seu antecedent en el dret rom. El seu fonament es troba en el principi del favor debitoris i en el propsit que aquest conservi lmbit de llibertat ms ampli possible, ja que es parteix de la idea que qui sobliga, sobliga al mnim*.
El principi del favor debitoris... ... tendeix a afavorir el deutor sempre que sigui possible, perqu es considera que s la part ms dbil de la relaci jurdica obligatria.
A aquesta regla de no-presumpci de solidaritat se li atribueixen les tres funcions segents: 1) Determina una distribuci de la crrega de la prova, de manera que qui pretengui que lobligaci s solidria ho haur de provar. 2) s una regla supletria, que noms entra en joc si no sha pactat la solidaritat en el negoci jurdic constitutiu de lobligaci o si no sha previst en la llei.
* Entre les diferents classes dobligacions pluripersonals, les solidries sn les ms costoses i oneroses per als deutors, perqu els fa, a tots, deutors de la totalitat.
27
3) Tamb se li assigna una funci interpretativa, en la mesura que, davant de dubte o ambigitat de les declaracions negocials o del que diu la llei, aquestes shan dinterpretar a favor de la no-solidaritat. La solidaritat es pot establir en un negoci jurdic o en la llei. Shan de distingir, doncs, dos tipus de solidaritat:
Lectura recomanada I. Daz de Lezcano (1997). La no presuncin de solidaridad en las obligaciones. Estudio en torno a la jurisprudencia del Tribunal Supremo. Madrid: Marcial Pons.
1) La solidaritat negocial. Pel que fa a la solidaritat negocial, el problema que es planteja s si per a considerar que una obligaci s solidria sha dutilitzar el terme solidaritat expressament. La doctrina i la jurisprudncia majoritria entenen que no s imprescindible emprar el terme solidaritat, sin que nhi ha prou dutilitzar paraules que inequvocament facin entendre que la intenci s la de constituir lobligaci com a solidria. 2) La solidaritat legal. Aquest tipus de solidaritat no s gaire freqent; no obstant aix, la jurisprudncia ha apreciat en alguns casos que encara que el carcter solidari de la responsabilitat dels deutors no estigui determinat expressament en la llei, s possible interpretar que el legislador era favorable a la solidaritat. La jurisprudncia ho ha ents aix fonamentalment en els supsits segents: a) En els casos de responsabilitat per runa dun edifici que obeeixi a vicis del sl o de la construcci, quan hi ha diverses persones responsables conforme a larticle 1591 del Codi civil, vigent; tot i que en alguns aspectes ser aplicable lactual Llei dordenaci de ledificaci 38/1999, de 5 de novembre. b) En els casos de responsabilitat extracontractual per actes illcits imputables a diverses persones.
... el Codi civil estableix la solidaritat legal en els articles 1731 (quan hi ha diversos mandants), 1748 (quan hi ha diversos comodataris) i 1890 (en la gesti de negocis aliens, quan hi ha diversos gestors).
Per exemple,...
5.5.2. Pluralitat de creditors
La solidaritat activa t un inters prctic escs en comparaci amb la gran importncia que revesteix la solidaritat passiva en el trfic jurdic. La seva funci socioeconmica s, fonamentalment, facilitar el cobrament dels crdits. En la prctica negocial, la solidaritat activa se sol limitar als comptes corrents o dipsits bancaris amb titulars indistints.
En la solidaritat activa shan de distingir els dos tipus de relacions que sexposen tot seguit:
1) La relaci externa. Shan de destacar els aspectes segents com els ms rellevants de la relaci entre creditors solidaris i deutor:
28
a) El cobrament. Cada cotitular t dret a demanar ntegrament les coses objecte de lobligaci* i el deutor pot pagar el deute a qualsevol dels creditors solidaris, per si ha estat demandat judicialment per algun, haur de fer el pagament a aquest**. b) La gesti del crdit. Cadascun dels creditors solidaris pot fer all que sigui til als altres (per exemple, interrompre la prescripci o constituir en mora el deutor), per no all que els sigui perjudicial*.
Article 1974.1 del Codi civil La interrupcin de la prescripcin de acciones en las obligaciones solidarias aprovecha o perjudica por igual a todos los acreedores y deudores.
* Article 1141.1 del CC.
c) El poder de disposici sobre el crdit. Segons larticle 1143.1 del Codi civil:
La novacin, compensacin, confusin o remisin de la deuda, hechas por cualquiera de los acreedores solidarios o con cualquiera de los deudores de la misma clase, extinguen la obligacin, sin perjuicio de lo dispuesto en el artculo 1146.
Pel que fa als conceptes de novaci, compensaci, confusi o remissi del deute, samplien en el subapartat 5.5.3 daquest mdul i en el mdul Transmissi del crdit. Modificaci i extinci de lobligaci.
Hi ha una certa contradicci entre aquest article 1143.1 del Codi civil i el 1141.1, ja que en el primer no es condiciona que els actes a qu alludeix siguin tils als altres creditors, com exigeix el segon. La doctrina sol intentar coordinar aquests preceptes, i diu que larticle 1143.1 del Codi civil s aplicable a la relaci externa, mentre que el 1141.1 s aplicable a la relaci interna, de manera que el lmit dels efectes daquests actes en la relaci interna s que no siguin perjudicials per als altres creditors. 2) La relaci interna. Dacord amb larticle 1143.2 del Codi civil:
El acreedor que haya ejecutado cualquiera de estos actos, as como el que cobre la deuda, responder a los dems de la parte que les corresponde en la obligacin.
Daquest precepte es desprn que una vegada extingit el deute pel cobrament dun creditor o per novaci, compensaci, confusi o remissi, cada cocreditor est legitimat per a reclamar la seva part al creditor que va cobrar (va novar, va compensar, etc.).
5.5.3. Pluralitat de deutors
La solidaritat passiva s la que ms sovinteja en la prctica. El seu tret ms particular s que cada deutor respon per molt ms del que deu en realitat. Com que sestn lmbit de la responsabilitat, augmenta la seguretat que el deute ser satisfet i que ho ser en el moment oport. A ms, ofereix al creditor lavantatge de poder escollir el deutor que li sembli ms solvent en reclamar el pagament.
La solidaritat passiva atorga al creditor la possibilitat descollir el deutor que li sembli ms solvent.
29
De la solidaritat de deutors interessa examinar les qestions segents:
1) La relaci externa en el deute solidari. Els aspectes ms rellevants de la relaci externa en el deute solidari sn els segents: a) El carcter indistint del deure de prestaci dels deutors. Qualsevol daquests a qui es reclami el pagament ha de complir completament lobligaci, i el creditor es pot dirigir contra qualsevol dels deutors solidaris o contra tots ells simultniament*. b) El creditor t un ius variandi, ja que la reclamaci entaulada contra un deutor no li impedeix reclamar desprs als altres si no ha cobrat la totalitat*. c) Hi ha una comunicaci de responsabilitats. Si la prestaci es fa impossible sense culpa dels deutors, lobligaci sextingeix, per si hi ha hagut culpa per part dalgun, en la relaci externa tots seran responsables davant del creditor. En la relaci interna els no culpables podran reclamar al culpable*. d) La insolvncia dun dels deutors s suplerta pels codeutors i ho han de fer a prorrata del que degui cadascun*. 2) La propagaci defectes. Quan existeix solidaritat t lloc lanomenada propagaci defectes dels actes de cada deutor als altres. Sobre aix s oport fer les precisions segents: a) La cosa jutjada. Dels articles 1141.2 i 1252.3 del Codi civil es desprn que la sentncia dictada contra un deutor afecta els altres deutors que no hagin estat demandats. b) El reconeixement que fa un obligat de ser deutor solidari. Aquest reconeixement pot ser allegat davant de qui el va fer, per davant els altres, en el cas que es discuteixi en judici la solidaritat, noms sha de tenir en compte com una prova o indici ms a favor de la solidaritat. El que s que saconsegueix amb un reconeixement daquesta ndole s interrompre la prescripci en perjudici de tots els deutors, si es demostra que lobligaci s solidria*. c) La transacci. De larticle 1809 del Codi civil es desprn que la transacci suposa sempre la creaci entre les parts duna situaci jurdica nova i duna nova reglamentaci dinteressos; per aix, si t lloc entre el creditor i un sol dels deutors, la transacci que sha produt no ha de perjudicar els altres. 3) Excepcions oposables pel deutor solidari. El deutor a qui es reclama el pagament pot oposar les excepcions segents: a) Les excepcions personals o subjectives prpies*, que provoquen una paralitzaci total de lacci.
* Article 1974 del CC. * Article 1147 del CC. * Article 1144.1 del CC.
* Per exemple, la incapacitat.
30
b) Les excepcions objectives, referides a lobligaci en si*, que tamb paralitzen lacci. c) Les excepcions personals que corresponguin als altres deutors. En aquest cas, noms es pot servir de lexcepci el deutor que la invoqui respecte a la part de deute de qu el deutor en qui recau lexcepci sigui responsable*. 4) Lextinci de lobligaci solidria. Lobligaci solidria sextingeix per les causes segents: a) Pel compliment o pagament fet per un dels deutors*. b) Per la impossibilitat de compliment**. c) Per novaci, compensaci, confusi o per remissi del deute segons larticle 1143 del Codi civil. Com que larticle 1143 s massa lacnic, sembla oport fer un breu examen de cadascun dels actes extintius que menciona. Aix, podem distingir entre: Novaci. Ja sigui modificativa o extintiva, la doctrina entn que la novaci noms vincula davant el creditor el deutor que la va fer, sense que la relaci interna entre els codeutors salteri.
Se sol distingir entre novaci modificativa, que consisteix a alterar algun dels elements estructurals de la relaci obligatria tot i que subsisteix la mateixa relaci, i novaci extintiva, que consisteix a substituir una relaci obligatria preexistent, que sextingeix, per una altra de nova, que neix per a substituir-la*.
* Per exemple, que el deute no ha venut, ja est pagat, prescrit, etc.
* Article 1145.1 del CC. ** Article 1147.1 del CC.
Pel que fa als actes extintius de larticle 1143 del Codi civil, vegeu el subapartat 5.5.2 daquest mdul, que parla de la relaci externa en la solidaritat activa.
* Articles 1203 i seg. del CC.
Compensaci*. Si la compensaci t lloc respecte dun deutor i s total extingeix el deute. Si s parcial, res no impedeix al creditor exigir el pagament de la resta del que es deu a qualsevol dels deutors. Tant si la compensaci s total com si s parcial, el deutor que compensa podr reclamar el que sigui procedent als codeutors en la relaci interna. Confusi*. La confusi produeix lextinci de la relaci solidria per a tots els deutors solidaris, per aquell sobre qui recau la confusi pot reclamar als codeutors all que li correspongui segons el que estigui previst en la relaci interna. Remissi*. Si el creditor condona o perdona el deute a un dels deutors solidaris, aquest perd val per a tots. Tamb s possible la remissi (i la consegent extinci) parcial del deute, s a dir, del que degui un dels deutors.
* La compensaci opera com a causa dextinci de les obligacions quan dues persones sn per dret propi recprocament creditores i deutores luna de laltra (art. 1195 i seg. del CC).
* La confusi s el fenomen que t lloc quan concorren en una mateixa persona les qualitats de deutor i creditor; per exemple, quan un dels codeutors hereta del creditor (art. 1192 i seg. del CC).
* La remissi s la condonaci o el perd del deute (art. 1187 i seg. del CC).
Supsit particular de remissi Un cas particular de quitament o remissi el recull larticle 1146 del CC, del qual es desprn que si el creditor, desprs dhaver cobrat la totalitat del deute, perdona la seva
31
part a un dels deutors solidaris, el deutor perdonat no queda exonerat de responsabilitat davant dels altres codeutors en la relaci interna, ja que un dells va pagar la totalitat del deute; no obstant aix, el deutor perdonat es pot adrear contra el creditor perqu li reintegri laltre codeutor el que va pagar de ms.
5) La relaci interna en el deute solidari. Des del moment de la constituci de la relaci obligatria la relaci interna ja existeix entre els deutors solidaris; inicialment s latent (hi ha una distribuci del que es deu entre els obligats), i ms tard es concreta, desprs de pagar algun o alguns deutors al creditor, en una pretensi dun o dalguns contra els restants per a cobrar el que aquests deuen. La relaci interna es caracteritza pels fets segents: a) No hi ha solidaritat, sin mancomunitat simple o parciria. El qui va fer el pagament noms pot reclamar dels seus codeutors la part que a cadascun correspongui, amb els interessos de lavanament*. Aquest s lanomenat dret de regrs. b) Hi ha una mtua cobertura del risc de la insolvncia, ja que si un dels deutors s insolvent, limport dall que li corresponia pagar es reparteix entre tots, a prorrata del deute de cadascun*. c) Qui va pagar la totalitat del deute pot exercir una acci de regrs o de reemborsament per a cobrar als altres deutors el que aquests deuen. Per perqu aquesta acci pugui prosperar, el pagament ha de ser realment degut, vlid i tenir plens efectes alliberadors i extintius de lobligaci davant del creditor, s a dir, ha de ser til als altres deutors per a quedar alliberats del compliment de lobligaci. Una vegada extingit el deute solidari, en fer la liquidaci entre codeutors solidaris sha de tenir en compte:
* Article 1145 del CC. * Article 1145.2 del CC.
El que cadascun deu en la relaci interna i amb qu ha contribut, si s el cas, al pagament. La negligncia o la culpa en el compliment dalgun dels deutors que hagi ocasionat responsabilitats addicionals*. La insolvncia de qualsevol dells*. Els interessos de lavanament fet pel deutor que va pagar. Les despeses del cobrament.
32
6. Lobjecte de lobligaci
La major part de la doctrina considera que objecte de lobligaci s la conducta que es compromet a tenir el deutor i que el creditor pot exigir coactivament, anomenada prestaci.
La prestaci s una conducta projectada i futura del deutor. Quan la conducta en qu consisteix la prestaci es du a terme, el que hi ha s compliment de lobligaci pel deutor i extinci de lobligaci per aquesta causa.
6.1. Requisits de la prestaci La prestaci ha de reunir uns requisits determinats perqu lobligaci arribi a existir i a ser exigible jurdicament. El Codi civil no diu quins sn els requisits de la prestaci, per es dedueixen dels articles 1271 a 1273 del Codi civil dedicats a lobjecte dels contractes. Sn els requisits segents:
1) Possibilitat. Si la prestaci consisteix a donar, la cosa que ha de lliurar el deutor ha dexistir o ha de poder arribar a existir. Si lobligaci s de fer o de no fer, el comportament (positiu o negatiu) ha de ser realitzable. La sanci a la impossibilitat s, com a regla general, la nullitat de lobligaci. 2) Licitud. La prestaci, a ms, ha de ser lcita, la qual cosa significa que no pot ser contrria a les lleis imperatives o a lordre pblic. La sanci a la inobservana daquest requisit tamb s la nullitat. 3) Determinaci. La prestaci ha destar determinada en el moment de constituir lobligaci o ha de ser almenys determinable, ja que en cas contrari lobligaci ser nulla per falta dun requisit essencial (en no tenir un objecte cert)*. Perqu la mera determinabilitat de la prestaci sigui admissible, en el moment de constituir lobligaci shan dindicar els criteris per a poder individualitzar-la i identificar-la ulteriorment. Aquests criteris poden ser de dos tipus: a) Criteris objectius. Sn objectius quan es prenen com a punt de referncia dades alienes a la voluntat duna persona. b) Criteris subjectius. Sn subjectius quan la determinaci de la prestaci depn de la voluntat duna persona. La determinaci conforme a criteris subjectius sempre sha dencomanar a tercers, mai a les parts.
* El requisit de lobjecte cert sexigeix com a essencial en larticle 1261 del CC.
La prestaci sempre ha de ser possible; aquesta no pot consistir, per exemple, en el lliurament de la Torre Eiffel.
33
De larticle 1273 del Codi civil es desprn que la prestaci mai no pot ser determinable pel que fa a la seva espcie. Lespcie ha destar determinada inicialment. S que pot ser determinable, sempre que per a aix no sigui necessari un nou conveni, la quantitat daquesta espcie o qualsevol altra circumstncia accessria. La doctrina es pregunta si tamb s un requisit de la prestaci el fet que tingui valor econmic o patrimonial. Sembla que no s necessari que la prestaci en si tingui un valor patrimonial, perqu limportant s que sigui susceptible de valoraci econmica la sanci del seu incompliment per exigncia de larticle 1911 del Codi civil, perqu la responsabilitat del deutor s sempre patrimonial, ja que respon amb tots els seus bns presents i futurs.
Larticle 1256 del Codi civil... ... sha de tenir en compte com a criteri amb carcter general (La validez y el cumplimiento de los contratos no pueden dejarse al arbitrio de uno de los contratantes) i, amb carcter particular, en matria de compravenda, larticle 1449 del Codi civil i en matria de societat civil, larticle 1690 del mateix codi.
Del Codi civil...
Hi ha una srie darguments a favor de la no-necessitat que la prestaci en si tingui un valor econmic; sn els segents:
a) Si exigssim valor patrimonial a la prestaci limitarem arbitrriament lautonomia de la voluntat sense base legal (el Codi civil no ho exigeix). b) A ms, deixarem sense protecci certs deures extrapatrimonials que han de poder ser exigits jurdicament. c) Encara que la prestaci en si no sigui susceptible de valoraci econmica, sempre s possible valorar dalguna manera els perjudicis que causi el seu incompliment, fins i tot els danys morals.
... (art. 1098, 1099 i 1101) i de la Llei denjudiciament civil (art. 701 i 706) es desprn que s admissible lexecuci forosa de la prestaci sigui quina sigui aquesta, per quan no sigui possible executar-la in natura (tal com es va preveure), es transformar en lequivalent pecuniari.
6.2. Classes de prestaci Les prestacions es poden classificar des de diversos punts de vista:
!
Larticle 1088... ... del Codi civil permet distingir tamb les prestacions negatives, que consisteixen a no fer, de les prestacions positives, que consisteixen a donar o fer.
1) Des del punt de vista del contingut de la conducta del deutor (art. 1088 del CC), les obligacions poden consistir a donar, fer o no fer alguna cosa. Aix doncs, podem distingir: a) Les obligacions de donar. En les obligacions de donar, la prestaci consisteix en el lliurament duna o diverses coses. Les regles comunes a les obligacions de donar sn les segents: Lobligat a donar alguna cosa t lobligaci de conservar-la amb la diligncia prpia dun bon pare de famlia*. El creditor t dret als fruits de la cosa des que neix lobligaci de lliurar-la*. Lobligaci de donar una cosa determinada s coercible i pot, per tant, executar-se in natura si existeix en el patrimoni del deutor. Si la cosa fos inde-
34
terminada o genrica, el creditor pot demanar que es compleixi lobligaci a expenses del deutor. Si lobligat es constitueix en mora o sha comproms a lliurar la mateixa cosa a dues o ms persones diverses, els casos fortuts fins que es faci el lliurament seran a crrec seu*. Lobligaci de donar una cosa determinada comprn la de lliurar tots els seus accessoris, encara que no hagin estat esmentats**. b) Les obligacions de fer. En les obligacions de fer, la prestaci consisteix a fer una activitat concreta, que pot ser personalssima o infungible (quan es t en compte la persona i les qualitats del deutor en el moment de constituir lobligaci, per la qual cosa noms ell pot complir), o fungible (quan s indiferent qui porti a terme lactivitat). La realitzaci duna activitat s, per naturalesa, incoercible, perqu no es pot obligar ning a fer res per fora. En canvi, en les obligacions de donar, com hem vist, s possible que la cosa es lliuri al creditor encara que el deutor no ho vulgui. No obstant aix, hi ha obligacions de fer en qu el jutge pot substituir el deutor en el compliment de la prestaci. Aix s possible, per exemple, en lobligaci delevar a escriptura pblica un document privat, quan shi nega una de les parts*. En les prestacions personalssimes, lexecuci forosa tindr lloc necessriament mitjanant una indemnitzaci pecuniria. c) Les obligacions de no fer. En les obligacions de no fer, la prestaci consisteix en la conducta negativa que ha dobservar el deutor, tant si es tracta duna abstenci (non facere)* o de suportar (pati) una activitat del creditor sense oposar-shi**. La prestaci de no fer s incoercible, per s possible lexecuci forosa, ja que en cas dincompliment es pot ordenar, si s procedent, desfer el que estigui mal fet i condemnar al pagament duna indemnitzaci. Sobre el rgim jurdic de les obligacions de fer o no fer ens hem datenir al que disposen els articles 1098 i 1099 del Codi civil. 2) La prestaci pot ser divisible o indivisible, segons si s possible fraccionar-la o no. 3) La prestaci tamb pot ser determinada o noms determinable, segons que sidentifiqui en el moment de constituir-se lobligaci o que noms sestableixin els criteris per a determinar-la ulteriorment. 4) En les obligacions de fer s possible distingir entre prestacions de mitjans i prestacions de resultat, segons que el deutor sobligui a desenvolupar una
El compliment fors,... ... si s possible, sha de dur a terme in natura. El creditor, a ms, tamb pot demanar simultniament el rescabalament dels danys ocasionats pel retard (art. 1096 i 1101 del CC).
Prestacions infungibles i fungibles Ens trobem davant duna prestaci personalssima o infungible, per exemple, quan es contracta un artista fams perqu pinti un retrat de famlia, i davant duna prestaci fungible quan sencarrega a una empresa que es dedica a reformar habitatges que pinti la casa, per que s indiferent que ho faci un o un altre empleat daquesta empresa.
* Per exemple, abstenir-se de vendre en una determinada zona durant un cert temps un producte concret. ** Per exemple, permetre que el meu ve utilitzi un cam que est dintre de la meva finca.
35
activitat (en les de mitjans) o a aconseguir, a ms, un resultat determinat amb la seva activitat (en les de resultat).
Prestacions de mitjans o de resultats: supsits s de mitjans la prestaci del metge que sobliga a prescriure el tractament ms adequat per a procurar que el malalt es curi sense poder assegurar-li la curaci, o la de ladvocat que sobliga a defensar el seu client de la manera ms diligent possible posant a la seva disposici els seus coneixements jurdics sense garantir-li el resultat del judici. s de resultat la prestaci de qui sobliga a elaborar una joia o a construir una obra.
5) Sha de distingir entre prestacions instantnies, duradores i peridiques. En aquest sentit: a) La prestaci s instantnia quan es realitza en un sol acte. b) La prestaci s duradora o de tracte continuat quan, sense fraccionar-se, es prolonga en el temps. c) La prestaci s peridica, a terminis, o de tracte successiu, quan es fracciona en prestacions parcials que shan de dur a terme en perodes de temps iguals o no. 6) Tamb es pot distingir entre prestacions simples i prestacions complexes, segons que consisteixin en una nica prestaci o en diverses prestacions diferents per unificades en una nica relaci, de manera que lobligaci, en aquest ltim cas, no es considera complerta fins que no hagin estat realitzades totes les prestacions previstes.
Per exemple,... ... s instantnia la prestaci del venedor que sobliga a lliurar un cavall. s duradora la prestaci de cedir la cosa que sarrenda. I s peridica la prestaci de subministrar energia elctrica.
Per exemple,... ... s una prestaci simple la que consisteix a lliurar un moble, i s complexa la que consisteix a fer un moble a mida i installar-lo.
36
7. Classificaci de les obligacions per ra del seu objecte
Per ra de lobjecte, les obligacions es poden classificar en genriques, alternatives, facultatives, indivisibles i pecuniries.
7.1. Les obligacions genriques
Les obligacions genriques sn aquelles en qu la prestaci consisteix a lliurar coses que es troben determinades nicament pel fet de pertnyer a un gnere*, mentre que, per contraposici, les obligacions especfiques sn aquelles en qu la prestaci consisteix a lliurar una cosa concreta i determinada (especfica). En aquestes ltimes el deutor noms satisf linters del creditor lliurant la cosa prevista. En les obligacions genriques el deutor compleix lliurant qualsevol cosa que pertanyi al gnere.
* Per gnere sha dentendre, conforme a la concepci que sen t en el trfic jurdic, un conjunt de coses homognies i uniformes.
En les obligacions especfiques... ... el deutor noms pot complir lliurant la cosa prevista; per exemple, el cotxe Ford Escort matrcula B-5301-AB. En canvi, en les obligacions genriques el deutor compleix lliurant algun dels objectes pertanyents al gnere; per exemple, un cotxe Ford Escort qualsevol.
El Codi civil no regula expressament la categoria de les obligacions genriques, sin que en pressuposa lexistncia en alguns preceptes (articles 1096 i 1167 del CC) i en dedica daltres als llegats de cosa genrica (articles 875 a 877 del CC).
7.1.1. Rgim jurdic de les obligacions genriques El rgim jurdic de les obligacions genriques es caracteritza pels aspectes segents:
Les obligacions genriques... ... gaireb no sn tractades legalment; per, malgrat aix, tenen fora importncia en el trfic jurdic. Noms cal pensar que aquesta classe dobligacions sn les normals en les operacions de comer a lengrs.
1) Lobligaci genrica pot ser complerta en via dexecuci forosa a costa del deutor. La condemna es pot fer efectiva mitjanant ladquisici de les coses que pertanyen al gnere, a costa del deutor, en el supsit que aquestes no es trobin en el seu patrimoni.
Article 1096.2 del Codi civil Si la cosa fuere indeterminada o genrica, podr pedir que se cumpla la obligacin a expensas del deudor.
2) Segons larticle 1167 del Codi civil:

Cuando la obligacin consista en entregar una cosa indeterminada o genrica, cuya calidad y circunstancias no se hubiesen expresado, el acreedor no podr exigirla de la calidad superior, ni el deudor entregarla de la inferior.
37
3) Quan es tracta dobligacions genriques no es pot produir, en principi, una impossibilitat sobrevinguda del compliment de la prestaci, perqu conforme a la mxima genus nunquam perit sempre ser possible trobar coses que pertanyin al gnere pactat amb les quals complir; per aix s el deutor qui suporta el risc que les coses pereixin, fins a lespecificaci.
La regla genus nunquam perit La doctrina tradicional sempre ha partit de la idea que els gneres mai no pereixen. En el nostre dret positiu, la regla genus nunquam perit no hi est recollida expressament, per es dedueix duna interpretaci a contrario de larticle 1182 del Codi civil, segons el qual: Quedar extinguida la obligacin que consista en entregar una cosa determinada cuando sta se perdiere o destruyere sin culpa del deudor y antes de haberse ste constituido en mora. Lectura recomanada J. Caffarena Laporta (1982). Genus nunquam perit. Anuario de Derecho Civil (pg. 291 i seg.).
4) Perqu existeixi lobligaci genrica noms cal que es faci referncia al gnere, per perqu es pugui complir s necessari procedir a lespecificaci (o concentraci) de la cosa o coses que cal lliurar.
Es denomina especificaci de lobligaci genrica el conjunt dactes per mitj dels quals la relativa indeterminaci de lobligaci, que s consubstancial al seu carcter de genrica, cessa i queda transformada en una obligaci especfica. Lespecificaci s, en suma, lelecci de coses que pertanyen a un gnere per a lliurar-les al creditor tal com es va acordar, i que converteix lobligaci genrica en especfica.
Lespecificaci pot ser portada a terme pel deutor, pel creditor, per tots dos o per un tercer designat per aquests. La doctrina entn que, a falta de pacte, lespecificaci correspon al deutor per diverses raons: a) Per laplicaci del principi del favor debitoris. b) Pel principi genus nunquam perit, que fa que, fins a lespecificaci, el risc que les coses pereixin recaigui en el deutor. c) Per laplicaci analgica de les regles de lobligaci alternativa (art. 1132 CC), que es veuran ms endavant. d) Perqu en el llegat de cosa genrica es disposa que lelecci correspon al deutor (hereu) (art. 875.3 CC). Lespecificaci determina una variaci del risc que es corre per la prdua de la cosa. A partir de lespecificaci, el risc recau sobre el creditor. El Codi civil no resol la qesti del moment en qu sha de verificar lespecificaci i, per tant, tamb el trasps del risc. Se sol considerar que, a falta de pacte, lespecificaci feta pel deutor (o per qui estigui legitimat per fer-la) ha de ser simultnia al compliment o a la constituci en mora del creditor, ja que en cas contrari aquesta obligaci es desnaturalitzaria (la seva funci econmica i social en el
Pel que fa a la mora, vegeu el subapartat 2.3 del mdul Compliment i incompliment de les obligacions i protecci del crdit, daquesta assignatura.
Pel que fa a lobligaci alternativa, vegeu el subapartat 7.2 daquest mdul.
38
trfic), en deixar de regir la regla genus nunquam perit a voluntat de qui ha de dur a terme lespecificaci.
7.1.2. Obligacions de gnere limitat
Generalment, es distingeix lobligaci genrica normal de lanomenada obligaci genrica de gnere limitat. Aquesta ltima es caracteritza perqu el seu objecte es determina no solament pel gnere al qual pertanyen les coses que shan de lliurar, sin tamb per altres circumstncies, com ara la procedncia, el lloc on es troben les coses, qui les produeix, etc. Les parts poden fer la delimitaci del gnere de manera expressa.
Ara b, el principal problema que plantegen aquestes obligacions s el de si, a falta duna expressa declaraci de les parts, la delimitaci del gnere es pot entendre com a feta implcitament en certs casos.
La problemtica de la delimitaci implcita: supsit Si un fabricant de tinta sobliga a subministrar, per exemple, 100.000 kg de tinta negra, est implcit en lacord que la tinta objecte de la negociaci s noms la produda per aquest fabricant? Aquesta qesti t una gran importncia prctica en matria dimpossibilitat sobrevinguda del compliment de la prestaci, perqu si es considera que la delimitaci implcitament no sha produt, el fabricant est obligat, encara que es trobi en la impossibilitat de fabricar, a adquirir al mercat els 100.000 kg de tinta per a lliurar-los al creditor.
El Codi civil no resol aquesta problemtica. La doctrina sol considerar que sha dinterpretar el negoci jurdic i esbrinar quina s la voluntat real de les parts, tenint tamb en compte els usos negocials. Sembla correcta lopini que si el deutor s un fabricant, en principi, sha dentendre que lobligaci de lliurament es limita al gnere que produeix, mentre que si el deutor s un comerciant, no hi ha cap ra que porti a considerar que hi ha una limitaci implcita al gnere existent en els seus magatzems quan contrau lobligaci*.
Supsit dobligaci de gnere limitat En el cas que va resoldre la sentncia del Tribunal Suprem de 13 de juny de 1944, un fabricant doli shavia obligat a subministrar certa quantitat daquest producte. Poc desprs, en iniciar-se la guerra civil, les seves existncies van ser venudes per comits obrers. Acabada la guerra, el comprador va interposar una demanda reclamant el compliment del contracte. El Tribunal Suprem va entendre que lobligat havia de subministrar loli.
* Postura doctrinal mantinguda, entre daltres autors, per Dez-Picazo.
7.2. Les obligacions alternatives

Per exemple,...
En les obligacions alternatives la prestaci deguda consisteix en una de les previstes quan es constitueix lobligaci, de manera que el deutor es pot alliberar de lobligaci fent qualsevol daquestes possibles prestacions.
... hi ha una obligaci alternativa quan es ven un cotxe entre diversos de segona m (el Mercedes, lAlfa Romeo o el BMW).
39
Aquestes obligacions es regulen, amb carcter general, en els articles 1131 a 1136 del Codi civil, i en larticle 874 daquest mateix Codi, els llegats alternatius. Lorigen de les obligacions alternatives pot ser legal (art. 149 del CC) o negocial. Les diverses prestacions possibles programades de manera disjuntiva poden consistir a donar, fer o no fer. Shan de distingir dues fases en les obligacions alternatives:
Els llegats alternatius... ... sn aquells en qu el testador ordena a lhereu que lliuri al legatari una cosa entre diverses de determinades que hi ha en lherncia (per exemple, el quadre de Goya, el de Velzquez o el de Mir).
!
Lectura recomanada J. Rams Albesa (1982). Las obligaciones alternativas. Madrid: Montecorvo.
a) En una primera fase, veurem que la prestaci es troba relativament indeterminada. b) En una segona fase, veurem que la prestaci ja est absolutament determinada i se sotmet al rgim general de les obligacions especfiques.
El trnsit entre una fase i laltra t lloc per lexercici de la facultat delecci o concentraci. La concentraci pot ser anterior al compliment o simultnia a aquest, i pot tenir lloc per lexercici de la facultat delecci o per la desaparici de totes les prestacions menys una sense haver intervingut culpa del deutor, ja que llavors lobligaci es concentra en la que queda.
Pel que fa a la concentraci, hi ha una srie de qestions que examinem tot seguit:
1) La facultat delecci. Per a decidir a qui correspon en cada cas la facultat delecci shan de tenir en compte els criteris segents: a) En primer lloc sha de respectar all que els interessats hagin disposat expressament. b) Altrament, si els interessats no han dit res, cal fer una interpretaci integradora, tenint en compte la finalitat prctica perseguida per les parts en el moment de constituir lobligaci alternativa. c) Si amb els criteris anteriors no es pot concretar a qui correspon fer la concentraci, el Codi civil cont una regla supletria a larticle 1132, segons el qual:
La eleccin corresponde al deudor, a menos que expresamente se hubiese concedido al acreedor.*
* Aquesta regla respon al principi del favor debitoris.
Per exemple,... ... tenint en compte la finalitat prctica, quan alg va a un restaurant lelecci dall que menjar, entre els diferents plats del men, s clar que correspon al comensal.
40
2) Les caracterstiques de la facultat delecci. Sn les segents: a) No s prpiament un dret subjectiu, sin una facultat de configuraci jurdica ja que, exercint-la, es configura una nova situaci jurdica. b) La facultat de concentraci t els seus lmits en els articles 1131.2 (El acreedor no puede ser compelido a recibir parte de una y parte de otra) i 1132.2 (El deudor no tendr derecho a elegir las prestaciones imposibles, ilcitas o que no hubieran podido ser objeto de la obligacin) del Codi civil. c) s una declaraci de voluntat, no un negoci jurdic, perqu no instaura una reglamentaci dinteressos entre les parts. A ms, els efectes de la facultat delecci no es produeixen ex voluntate. d) s una declaraci de voluntat unilateral. e) s una declaraci de voluntat receptcia, perqu per a ser efica no requereix acceptaci per s notificaci. Larticle 1133 del Codi civil assenyala que:
La eleccin no producir efecto sino desde que fuere notificada.
I conforme a larticle 1136.1 del mateix codi, cal assenyalar que:

Cuando la eleccin hubiere sido expresamente atribuida al acreedor, la obligacin cesar de ser alternativa desde el da en que aqulla hubiese sido notificada al deudor. Leficcia de lelecci El que el Codi civil no resol s a partir de quin moment exactament lelecci produeix efectes. Hi ha, hipotticament, dues possibilitats: 1) Des que lelecci es comunica. 2) Des que arriba a ser coneguda pel seu destinatari o aquest t la possibilitat de conixer-ne el contingut. Sembla que lltima possibilitat s la ms correcta i la que millor sajusta a la lletra i a lesperit dels articles 1132 i 1136.
f) s una declaraci de voluntat irrevocable. g) El compliment de qualsevol de les prestacions previstes (de la que sesculli) extingeix la relaci*. 3) La impossibilitat sobrevinguda del compliment dalguna, algunes o totes les prestacions. Si desprs de constituda la relaci, alguna de les prestacions previstes esdev impossible de complir, el Codi civil adopta diferents solucions en funci de la persona a qui correspon la facultat delecci: a) Quan lelecci correspon al deutor shan de distingir dos supsits:
El Codi civil... ... tamb t en compte la causa de la impossibilitat del compliment de les prestacions (si s per culpa del deutor o no).
41
Si la impossibilitat sobrevinguda recau sobre alguna de les prestacions, aleshores es limita la facultat delecci del deutor a les restants*. Si la impossibilitat sobrevinguda t lloc per culpa del deutor i afecta totes les prestacions possibles, llavors el creditor t dret a una indemnitzaci que consisteix en el valor que tenia lltima cosa que ha desaparegut o el servei que ltimament sha fet impossible*. b) Quan lelecci correspon al creditor shan de distingir aquests supsits: Si la impossibilitat sobrevinguda afecta algunes prestacions i s fortuta, la facultat delecci del creditor es limita a les restants. Si la impossibilitat sobrev per culpa del deutor, el creditor pot reclamar qualsevol de les prestacions que subsisteixin o el preu dalguna de les que ja sn dimpossible compliment. Si la impossibilitat sobrevinguda afecta totes les coses objecte de les diferents prestacions possibles per culpa del deutor lelecci del creditor recau sobre el seu preu*.
7.3. Les obligacions facultatives
Per exemple,...
En les obligacions facultatives, a diferncia de les alternatives, no hi ha diverses prestacions possibles sin una sola prestaci deguda, per es concedeix al deutor la facultat dalliberar-sen, en el moment de complir, fent una altra prestaci. En les obligacions facultatives no hi ha una veritable facultat delecci, sin una facultat per a modificar lobjecte de lobligaci (la prestaci) en el moment de complir-la.
... ens trobem davant duna obligaci facultativa quan el deutor sobliga a lliurar la seva moto daigua, per es reserva la facultat de substituir-la per la seva barca en el moment del compliment.
La facultat solutria, o facultat de substituci prpia de les obligacions facultatives, es presenta en la prctica com un benefici concedit al deutor, tot i que no hi ha inconvenient a concedir aquesta facultat al creditor. La conseqncia jurdica ms important de les obligacions facultatives rau en el fet que, a diferncia del que succeeix en les obligacions alternatives, la impossibilitat sobrevinguda de la prestaci deguda sense culpa del deutor extingeix lobligaci facultativa, sense que hi hagi lloc en aquest supsit per a lexercici de la facultat solutria. Per aquest motiu s rellevant, en la prctica, distingir les obligacions alternatives de les facultatives. Tanmateix, de vegades resulta difcil diferenciar-les. Aquest s un problema que sha de resoldre indagant la intenci de les parts mitjanant les regles dinterpretaci dels negocis.
Lectura recomanada Pel que fa a la distinci entre obligacions alternatives i facultatives, s illustrativa la sentncia del Tribunal Suprem de 13 de mar de 1990.
42
Distinci entre obligacions alternatives i obligacions facultatives La diferncia entre aquests dos tipus dobligacions sha posat en relleu, ja des de temps antic, dient que en les obligacions alternatives plures res sunt in obligatione una autem in solutione, mentre que en les facultatives una res est in obligatione plures autem in solutione. No obstant aix, sha de matisar que en les obligacions alternatives totes les prestacions previstes sn objecte de lobligaci noms potencialment.
El Codi civil no regula les obligacions facultatives, per la doctrina les admet sobre la base de larticle 1255*, sempre que shagin pactat expressament; altrament larticle 1166 exigeix per admetre-les pacte exprs, ja que ens diu el segent:
El deudor de una cosa no puede obligar a su acreedor a que reciba otra diferente aun cuando fuere de igual o mayor valor que la debida. Tampoco en las obligaciones de hacer podr ser sustituido un hecho por otro contra la voluntad del acreedor.
* A ms, en regular la clusula penal, a larticle 1153 el Codi civil recull un cas dobligaci facultativa sense donar-li aquest nom.
7.4. Les obligacions indivisibles
Lectura recomanada
Les obligacions indivisibles sn aquelles en qu la prestaci no es pot fraccionar.

S. Espiau Espiau (1992). Las obligaciones indivisibles en el Cdigo civil. Madrid: Centro de Estudios Ramn Areces.
En dret rom, la distinci entre obligacions divisibles i indivisibles era molt confusa. En el segle
XVI,
tenint presents els textos romans, Dumoulin va
escriure Extricatio labyrinthi dividui et individui, obra de gran importncia publicada a Pars lany 1562. En aquesta obra, que va influir decisivament en Pothier i, a travs daquest autor, en la codificaci francesa, va posar en relleu que la problemtica de les obligacions indivisibles era tan complicada com un laberint. El nostre Codi civil, que no ha seguit la doctrina romanista ni la francesa (que aproxima les obligacions indivisibles a les solidries), dedica a les obligacions indivisibles els articles 1149 a 1151. Segons larticle 1151 del Codi civil:
Para los efectos de los artculos que preceden, se reputarn indivisibles las obligaciones de dar cuerpos ciertos y todas aquellas que no sean susceptibles de cumplimiento parcial. Las obligaciones de hacer sern divisibles cuando tengan por objeto la prestacin de un nmero de das de trabajo, la ejecucin de obras por unidades mtricas, u otras cosas anlogas que por su naturaleza sean susceptibles de cumplimiento parcial. En las obligaciones de no hacer, la divisibilidad o indivisibilidad se decidir por el carcter de la prestacin en cada caso particular.
Sn causes de les obligacions indivisibles... ... la naturalesa objectivament indivisible de la prestaci (per exemple, lliurar un animal) i la voluntat de les parts, ats que poden estipular que sigui indivisible una obligaci amb una prestaci susceptible de compliment parcial per la seva naturalesa (per exemple, encara que sigui possible lexecuci duna obra per unitats mtriques, les parts poden preferir configurar-la jurdicament com indivisible).
Les conseqncies jurdiques ms rellevants derivades del carcter divisible o indivisible de lobligaci sn les segents:
1) En larticle 1169 del Codi civil sestableix la regla general que no es pot compellir el creditor a rebre parcialment les prestacions en qu consisteixi lobligaci. Tanmateix, de fet, la divisibilitat objectiva de les prestacions per-
43
met que el deutor pugui complir per parts si el creditor ho consent, cosa que no s possible si la prestaci s objectivament indivisible. 2) En les relacions obligatries en qu hi ha un sol deutor i un sol creditor, la divisibilitat o indivisibilitat de les prestacions, en principi, no altera ni modifica les regles generals sobre les obligacions*. 3) Quan hi ha pluralitat de persones en el costat actiu o en el costat passiu de lobligaci, si aquesta s divisible, es pot aplicar el rgim de la parciarietat, per si lobligaci s indivisible shaur daplicar el rgim de la solidaritat o el de la mancomunitat en m comuna. En el nostre dret positiu sassocia a lobligaci indivisible un sistema de mancomunitat en m comuna conforme als articles 1139 i 1150 del CC.
Pel que fa a les obligacions mancomunades en m comuna, vegeu el subapartat 5.3 daquest mateix mdul.
7.5. Les obligacions pecuniries
Lectura recomanada
Les obligacions pecuniries sn les que consisteixen a lliurar una suma de diners.
J. Bonet Correa (1981). Las deudas de dinero. Madrid: Civitas.
Es caracteritzen bsicament pel segent:
1) Sn obligacions genriques; per aix el seu compliment no pot ser mai impossible, ja que els diners com a gnere sempre existeixen, malgrat que canvi la moneda de curs legal, com ha passat amb la pesseta, substituda per leuro*. 2) Com que els diners sn un b productiu, lincompliment de lobligaci de pagar-ne una quantitat sempre causa un dany o perjudici al creditor. Aquest dany, que es pot establir i liquidar automticament com es desprn de larticle 1108 del Codi civil, consisteix a privar dels fruits dels diners, s a dir, els interessos.
* La introducci de leuro es regula per la Llei orgnica 10/1998, de 17 de desembre, i la Llei 46/1998, de 17 de desembre. Leuro s la moneda del sistema monetari nacional des de l1 de gener de 1999, tot i que fins l1 de gener de 2002 no ha circulat.
En cas dinsolvncia del deutor,... ... aquest no queda alliberat de la seva obligaci, ja que continua responent amb tots els seus bns presents i futurs (art. 1911 del CC).
7.5.1. Nominalisme i valorisme El problema ms greu amb qu senfronten les obligacions pecuniries s el de lalteraci del valor de la moneda, ats que s causa de desequilibri de les prestacions. Per a resoldre el problema de la devaluaci de la moneda sn possibles dues solucions sobre la base de dos principis diferents:
1) Conforme al principi del valorisme, el deutor ha de lliurar en el moment del compliment una suma de diners equivalent a un determinat valor.
44
2) Conforme al principi del nominalisme, el deutor compleix lliurant el nombre dunitats monetries estipulat, qualssevol que hagin estat les alteracions experimentades pel valor dels diners.
Exemple daplicaci del nominalisme i del valorisme Si sencarrega ledificaci duna casa per un preu alat de 100.000 , per una vegada acabada objectivament nha costat 150.000 , perqu sha produt una inflaci del 50% en el preu de la m dobra i dels materials utilitzats per a la construcci, salta a la vista que el constructor resultar perjudicat per un desequilibri de les prestacions, ja que la prestaci pecuniria que rep a canvi de la que ell ha fet no t el mateix valor que aquesta. Dacord amb el principi del valorisme, qui va encarregar lobra (el comitent) hauria de pagar al constructor el que realment va costar construir-la, s a dir, 150.000 . Dacord amb el principi del nominalisme, el comitent hauria de pagar al constructor els 100.000 de pessetes acordats inicialment.
La primera soluci, la valorista, es ms justa, per t linconvenient que provoca inseguretat; en canvi, la postura nominalista s ms injusta per garanteix la seguretat. La majoria dordenaments jurdics tamb el nostre acullen el sistema nominalista. A favor del principi nominalista sinvoquen els articles 1170, 1740 i 1753 del Codi civil (els dos ltims perqu utilitzen lexpressi otro tanto, que significa lo mismo); en canvi, el principi valorista no es pot fonamentar en cap precepte. Sembla lgic acollir el principi nominalista perqu garanteix la seguretat necessria per a la bona marxa del trfic jurdic; a ms, la injustcia que pot generar si saplica indiscriminadament es pot corregir amb unes mesures determinades.
La postura de la doctrina moderna La doctrina moderna, preocupada pels problemes que planteja la devaluaci monetria, distingeix dues classes dobligacions pecuniries: a) Els deutes de diner, que sn aquells en qu el deutor ha de lliurar una quantitat determinada dunitats monetries (ho sn, per exemple, els deutes de pagar el preu duna compravenda, la renda dun arrendament o la remuneraci per un treball realitzat). b) Els deutes de valor, que sn aquells en qu el deutor, en el moment del compliment, ha de pagar amb diners el valor que tingui all que es prengui en consideraci (s un deute de valor, per exemple, el de rescabalar els danys i perjudicis). Aquest tipus de deutes compleixen una funci anloga a la de les obligacions dinerries amb clusules destabilitzaci, en la mesura que permeten corregir les fluctuacions del valor dels diners.
Mesures estabilitzadores per a corregir el nominalisme
Les mesures sn: els ndexs de referncia en els prstecs hipotecaris, com lIRPH o Euribor; els articles 38 i 39 de la LAR; els articles 18 de la LAU i 93, 97 i 103 del CC.
7.5.2. Mesures correctores del nominalisme Distingim tres mesures correctores del nominalisme, que sn les segents: 1) Mesures legals. Algunes mesures legals tendeixen a corregir les conseqncies pernicioses del nominalisme quan ja shan produt. Tot i que avui ja siguin histria, podem citar com a exemples daquestes mesures lanomenada Llei de desblocatge de 1939, que va permetre el reajustament dels deutes
45
establerts en moneda republicana a la moneda nacional, perqu en acabar la guerra civil la primera estava totalment devaluada, i una llei de 1942, en qu sordenava fixar la renda per larrendament de finques rstiques en una quantitat determinada de blat, encara que el pagament shagus de fer en diners de curs legal, i fer lequivalncia (blat/diners) conforme a la taxa vigent.
La Llei de desblocatge de 1939 A conseqncia de la guerra civil, Espanya va quedar dividida en dues zones. La unitat monetria en totes dues era la pesseta, per en acabar la guerra tenia un valor molt diferent en una zona i en laltra, cosa que va obligar al reajustament al qual es fa allusi en el text (s a dir, a la revaloraci dels deutes pendents a la zona republicana). Per a aix va ser necessari blocar prviament els comptes bancaris a la zona en qu la moneda va quedar molt ms devaluada, la qual cosa explica el nom donat a aquesta legislaci.
Hi ha, a ms, un altre tipus de mesures legals amb qu es pretn mantenir actualitzades les obligacions peridiques. Aix, en la LAU de 1994 es preveu la possibilitat de revaloraci de la renda* i en el Codi civil sestableix que shan de fixar les bases de actualizacin de determinades obligacions pecuniries originades per les crisis matrimonials**.
* Article 18 de la LAU. ** Extrem C de larticle 90, articles 97 i 100, i mesura 3a de larticle 103 del Codi civil.
2) Mesures judicials. Consisteixen fonamentalment en una revisi judicial dels contractes, sobre la base del principi que han de ser observats i complerts mentre no salterin substancialment les circumstncies existents en el moment de subscriurels, perqu si aix succes fra procedent modificar-los. 3) Mesures contractuals. Aquestes mesures sn preventives, ats que les preveuen les parts en constituir lobligaci. Consisteixen en les anomenades clusules destabilitzaci, mitjanant les quals all que ha de pagar el deutor es fixa en una quantitat determinada de bns preciosos (clusules en or o plata) prcticament immunes a la inflaci, o es fixa en la quantitat de diners necessaris per a adquirir una certa quantitat de bns en els quals tingui poca incidncia la inflaci (clusules valor or, valor plata, valor moneda estrangera, valor blat)*, o es fixa prenent en consideraci uns ndexs determinats (clusules descala mbil), com els ndexs de preus de consum (IPC), molt utilitzats per a actualitzar peridicament obligacions de tracte successiu (per exemple, les rendes darrendaments, art. 18 de la LAU). En el nostre ordenament jurdic, les clusules destabilitzaci sn admissibles conforme a larticle 1255 del Codi civil, sempre que no siguin contrries a les lleis, a la moral ni a lordre pblic.
* Per exemple, el preu ser els euros que valguin 10 kg dor el dia del venciment de lobligaci.
7.5.3. El deute dinteressos
El deute dinteressos s lobligaci que consisteix en el pagament , amb carcter accessori, duna retribuci o remuneraci per la utilitzaci
46
dun capital ali. Tamb pot ser la indemnitzaci pel retard en el pagament de la quantitat peridica deguda.
Com a caracterstiques del deute dinteressos es poden esmentar les segents:
1) Sempre s un deute pecuniari. 2) s una obligaci accessria de la principal de restituir el capital del qual sha gaudit. Per aix, com a regla general, segueix lobligaci principal en les seves vicissituds. 3) Els interessos entren dins la categoria dels fruits civils, per la qual cosa els s aplicable el seu rgim jurdic. Els interessos es poden classificar des de dos punts de vista: 1) Pel seu origen, distingim interessos de dos tipus: a) Els interessos legals, que sn aquells lobligaci de pagament dels quals s establerta per llei*. b) Els interessos convencionals*, que sn aquells lobligaci de pagament dels quals deriva dun pacte entre les parts. Aix mateix, la quantia dels interessos pot ser fixada per la llei o per les parts. s possible, fins i tot, que els interessos tinguin origen convencional i la seva quantia sigui la legal (en el cas que les parts no nhagin acordat el tipus). La quantia legal de linters es va fixar en un principi en el 6% en el pargraf segon de larticle 1108 del Codi civil, que ha estat modificat posteriorment en algunes ocasions, fins que la Llei 24/1984, de 29 de juny, el va derogar i va disposar:
El inters legal se determinar aplicando el tipo bsico del Banco de Espaa vigente al da en que comience el devengo de aqul, salvo que la Ley de Presupuestos Generales del Estado establezca uno diferente. Article 1.
Linters legal es determina segons el tipus bsic del Banc dEspanya. A la imatge, edifici de la seu central daquesta entitat
Retribuci Retribuci sn tant els interessos com les comissions. Per a evitar desplaar els pagaments dun concepte a un altre sunifica mitjanant la TAE (taxa anual equivalent), article 18 de la LCC.
* Articles 1108 i 1896 del CC.
* Lordre ministerial de 12 de desembre de 1989 estableix la llibertat de tipus dinters, com a manifestaci dels principis de llibertat dempresa i de mercat.
Per aix, en la actualitat linters legal dels diners es fixa en la Llei de pressupostos o en normes complementries daquesta. La quantia dels interessos convencionals s de lliure determinaci per les parts com a regla general; no obstant aix, hi ha lmits: aix la Llei de repressi de la usura, de 23 de juliol de 1908, coneguda tamb com la Llei dAzc-
La Llei de repressi de la usura,... ... tot i que es refereix als interessos dels prstecs, s aplicable a qualsevol altre contracte que compleixi finalitats anlogues.
47
rate, pel ministre sota el mandat del qual es va promulgar o, ms recentment, larticle 19.4 de la LCC, que per als descoberts en compte corrent assenyala com a lmit del tipus dinters que aquest no doni lloc a una TAE superior a 2,5 vegades linters legal dels diners, i tamb la disposici addicional primera, ttol V, article 29 de la LGDCU. En la Llei dAzcrate se sancionen amb la nullitat els contractes en els quals: Linters s notablement superior al normal dels diners i s desproporcionat segons les circumstncies del cas. Linters sha estipulat en unes condicions en qu el contracte resulta lleon, si hi ha motius per a estimar que ha estat acceptat pel deutor a causa duna situaci durgncia, per inexperincia o perqu tenia limitades les seves facultats mentals. Se suposa rebuda una quantitat major que la veritablement lliurada, sigui quina sigui la seva entitat o circumstncies. 2) Per la seva funci, els interessos poden ser de dos tipus: a) Interessos moratoris: sn aquells amb qu es rescabala el creditor del dany que li ha causat el deutor pel retard culpable en el lliurament de la quantitat deguda. Sen fa allusi a larticle 1108 del Codi civil. b) Interessos remuneratoris: sn aquells amb qu es retribueix el gaudiment del capital. Sobre lextinci i el pagament dels interessos, el Codi civil cont dues regles de carcter presumptiu, que sn les segents:
Si la deuda produce inters no podr estimarse hecho el pago por cuenta del capital mientras no estn cubiertos los intereses. Article 1173 del Codi civil. El recibo del capital por el acreedor, sin reserva alguna respecto a los intereses, extingue la obligacin del deudor en cuanto a stos. Article 1110.1 del Codi civil.
Article 1109 del Codi civil
Es coneix com anatocisme el fenomen pel qual els interessos ja meritats sacumulen al capital i produeixen nous interessos. Lanatocisme pot ser legal o convencional. El legal est previst en larticle 1109 del Codi civil. El convencional s admissible a lempara de larticle 1255 i t un lmit important en all que preveu la Llei de repressi de la usura.
Los intereses vencidos devengan el inters legal desde que son judicialmente reclamados, aunque la obligacin haya guardado silencio sobre este punto.
48
Lanatocisme convencional pot tenir origen en un pacte exprs de les parts o en els usos duna determinada branca del trfic econmic (per exemple, en els usos bancaris). Lacci per a exigir el pagament dels interessos remuneratoris, tot i que hi ha jurisprudncia vacillant, sembla que prescriu als cinc anys (art. 1966.3r. del CC); per a reclamar els interessos de demora o indemnitzatoris cal atenirse al termini de quinze anys (STS de 17 de mar de 1994).
49
Resum
La relaci jurdica obligatria s aquella en qu un subjecte (creditor) t un dret de crdit davant dun altre (deutor) que t un deure jurdic correlatiu. De la relaci jurdica obligatria shan estudiat en aquest primer mdul didctic les qestions fonamentals segents: 1) Els elements estructurals de la relaci obligatria, que sn: els subjectes, lobjecte, el vincle jurdic i la causa. En particular, el vincle jurdic es compon de dbit i de responsabilitat. 2) Les fonts de les obligacions, que, com ja sabeu, sn la llei, els contractes, els quasicontractes, els delictes i els quasidelictes, encara que sadmet, en general, que la voluntat unilateral tamb pugui ser font de les obligacions en els supsits de promesa pblica de recompensa, malgrat que no s esmentada com a tal en larticle 1089 i segents del Codi civil. 3) Les classes dobligacions per ra dels subjectes. Quan hi ha pluralitat de persones en el costat actiu o passiu de la relaci jurdica obligatria, es distingeixen, en funci de com sorganitzen, les obligacions mancomunades en m comuna, les obligacions mancomunades simples o parciries i les obligacions solidries. 4) Tamb sha explicat que lobjecte de lobligaci, anomenat prestaci, s el comportament a qu es compromet el deutor i que pot exigir coactivament el creditor. Recordeu que, per ra de lobjecte, les obligacions poden ser genriques, alternatives, facultatives, indivisibles i pecuniries.
51
Activitats
Activitats daprofundiment 1. Llegiu i comenteu lSTS de 17 doctubre de 1932 (RJ 1235), en qu es tracten els temes de les obligacions naturals i de la voluntat unilateral com a font de les obligacions. 2. Llegiu i comenteu lSTS de 6 de mar de 1976 (RJ 1175), sobre la voluntat unilateral com a font de les obligacions. 3. Llegiu i comenteu lSTS de 14 de febrer de 1964 (RJ 749), sobre les obligacions solidries. 4. Llegiu i comenteu lSTS de 13 de juny de 1944 (RJ 893), relativa a les obligacions de gnere limitat. 5. Llegiu i comenteu lSTS de 13 de mar de 1990 (RJ 1691), en qu la Sala distingeix les obligacions alternatives de les facultatives.
Exercicis dautoavaluaci
Qestions breus 1. Quin s el concepte dobligaci? 2. Quins sn els elements de la relaci obligatria? 3. Qu sentn actualment per obligaci natural? 4. Quines sn les fonts de les obligacions? 5. Responeu les preguntes que us plantegem en el cas segent: Si hi ha cinc deutors (A, B, C, D i E) en el costat passiu duna relaci obligatria, que deuen 1.000 en total i, en concret, 200 cadascun, com se soluciona la situaci que es planteja quan un dells (en concret B) s insolvent: a) Si lobligaci s solidria. b) Si lobligaci s mancomunada simple o parciria. c) Si lobligaci s mancomunada en m comuna. 6. Qu significa la regla genus nunquam perit? 7. En qu consisteixen les obligacions alternatives? En qu es diferencien fonamentalment aquestes obligacions de les facultatives? 8. Quin rgim jurdic saplica quan lobligaci s indivisible i hi ha pluralitat de persones en el costat actiu o en el costat passiu, si no es precisa de quina classe s lobligaci per ra dels subjectes? 9. Qu sn jurdicament els interessos? En qu es diferencien fonamentalment els interessos legals dels convencionals?
52
Solucionari
Exercicis dautoavaluaci
Qestions breus 1. No es pot donar un concepte unvoc dobligaci en el context del dret dobligacions, perqu t dos sentits: 1) s un deure jurdic; 2) s una relaci jurdica (obligatria), en qu un subjecte (creditor) t un dret de crdit davant dun altre (deutor) que t un deure jurdic (o una obligaci, conforme al primer sentit que satribueix a aquest terme). 2. Els elements estructurals de la relaci obligatria sn quatre: 1) els subjectes (subjecte actiu o creditor i subjecte passiu o deutor); 2) lobjecte (prestaci que el creditor pot exigir i el deutor ha de fer); 3) el vincle (relaci de poder i deure correlatius que lliga creditor i deutor, i que es compon de dbit i responsabilitat); 4) la causa (ra de lexistncia de lobligaci, ponderada pel dret, que la converteix en jurdica). 3. Actualment, per obligaci natural sentn qualsevol deure moral o causa justa (a qu es refereix larticle 1901 del Codi civil) apta per a justificar, conforme a la moral social vigent, un desplaament patrimonial que sense aquesta seria illegtim, i el principal efecte de la qual s la irrepetibilitat dall voluntriament pagat. La doctrina, en general, considera que no s una relaci jurdica obligatria, ni un supsit de dbit sense responsabilitat. 4. Les fonts de les obligacions en el nostre ordenament jurdic sn la llei, els contractes, els quasicontractes, els delictes i els quasidelictes. No obstant aix, la doctrina admet, en general, que la voluntat unilateral, encara que no sesmenta en larticle 1089 i segents del Codi civil, pot ser excepcionalment font de les obligacions en els supsits de promesa pblica de recompensa. En aquests supsits se sol considerar que lobligatorietat deriva del costum (sorgit per la prctica constant del compliment de la promesa de recompensa o premi anunciada), que sha de considerar incls en el terme llei (equivalent a norma jurdica) de larticle 1089 del Codi civil. 5. a) Com que quan lobligaci s solidria hi ha una mtua cobertura del risc de la insolvncia i la part que havia de pagar linsolvent es distribueix entre els altres deutors a prorrata dall que en realitat deuen segons la relaci interna, si A s qui paga la totalitat del deute i B s linsolvent, la quota daquest deutor (de 20.000 ) sha de distribuir a prorrata, per tal de cobrir-ne la insolvncia, entre A, C, D i E; s a dir, cada deutor haur de pagar efectivament 25.000 (20.000 + 5.000 pel deutor insolvent), en lloc de les 20.000 acordades inicialment en la relaci interna. De manera que A en via de regrs t dret a cobrar 75.000 en total (25.000 de C, 25.000 de D i 25.000 de E). b) Si lobligaci s mancomunada simple o parciria, com que es divideix el deute en tantes parts com deutors hi hagi i el deute de cadascun dells es considera que s diferent i independent, la insolvncia dun dels deutors no obliga els altres a pagar per linsolvent. Per aix en el supsit plantejat, A, C, D i E compleixen i queden alliberats pagant 20.000 cadascun al creditor. c) En cas que lobligaci sigui mancomunada en m comuna, A, C, D i E quedaran alliberats lliurant 20.000 cadascun, ats que segons larticle 1139.2 del Codi civil si algun dels deutors s insolvent els altres no estan obligats a suplir la seva falta. Sha de tenir present que en el supsit plantejat es tractaria duna obligaci configurada com a indivisible per les parts encara que el seu objecte sigui materialment divisible. Quan lobjecte de lobligaci indivisible sigui materialment indivisible, larticle 1139.2 del Codi civil noms es podr aplicar quan es transformi en obligaci dindemnitzar danys i perjudicis conforme a larticle 1150 del Codi civil. 6. Amb la regla genus nunquam perit sexpressa la idea que quan es tracta dobligacions genriques no es pot produir, en principi, una impossibilitat sobrevinguda del compliment de la prestaci, perqu sempre ser possible trobar coses que pertanyin al gnere pactat amb les quals es pugui complir, ra per la qual s el deutor qui, fins a lespecificaci, suporta el risc que aquelles coses pereixin. 7. Les obligacions alternatives sn aquelles en qu el deutor es pot alliberar fent qualsevol de les prestacions previstes alternativament en constituir lobligaci concreta daquesta classe. Es diferencien de les obligacions facultatives en el fet que en aquestes no hi ha diverses prestacions possibles sin una sola prestaci deguda, per es concedeix al deutor la facultat dalliberar-sen en el moment de complir realitzant una altra prestaci. En les obligacions facultatives no hi ha una veritable facultat delecci, sin una facultat per a modificar la prestaci en
53
el moment de complir. La conseqncia jurdica ms important de les obligacions facultatives rau en el fet que, a diferncia del que succeeix en les obligacions alternatives, la impossibilitat sobrevinguda de la prestaci deguda sense culpa del deutor extingeix lobligaci facultativa, sense que en aquest supsit sigui procedent exigir el compliment de la prestaci que estava facultat per a fer el deutor en el moment de complir en lloc de la deguda. A ms, les obligacions facultatives no es regulen en el Codi civil, mentre que les obligacions facultatives queden recollides en els articles 1131 a 1136. La doctrina considera admissibles les obligacions facultatives sobre la base de larticle 1255, sempre que shagin pactat expressament, perqu, altrament, larticle 1166 no permetria admetre-les. 8. El de les obligacions mancomunades en m comuna, conforme als articles 1139 i 1150 del Codi civil. 9. En sentit jurdic, sn interessos les quantitats de diners que han de ser pagades per la utilitzaci i el gaudiment dun capital consistent tamb en diners. Pel seu origen, els interessos poden ser legals o convencionals. Els interessos legals es diferencien dels convencionals en el fet que en els primers lobligaci de pagament s establerta per la llei; en canvi, en els segons, lobligaci de pagament deriva dun pacte entre les parts. A ms, la quantia dels interessos legals es fixa en la llei de pressupostos o en normes complementries daquesta, mentre que la quantia dels interessos convencionals s de lliure determinaci, amb lnic lmit de la usura. s possible, tanmateix, que els interessos tinguin origen convencional i la seva quantia sigui la legal (en el cas que les parts no nhagin acordat el tipus).
Glossari
BGB: Brgerliches Gesetzbuch. CC: Codi civil. LAU: Llei darrendaments urbans. Obligaci alternativa: obligaci en qu la prestaci deguda consisteix en una de les diverses que hi hagi previstes en constituir lobligaci, de manera que el deutor sen pot alliberar complint qualsevol daquestes possibles prestacions. Obligaci facultativa: obligaci en qu hi ha una sola prestaci deguda, per es concedeix al deutor la facultat dalliberar-sen en el moment de complir fent una altra prestaci. Obligaci genrica: obligaci en qu la prestaci consisteix a lliurar coses que es troben determinades nicament per la seva pertinena a un gnere. Obligaci indivisible: obligaci la prestaci de la qual no pot ser fraccionada. Obligaci mancomunada en m comuna: obligaci la titularitat i lexercici de la qual corresponen a tots els subjectes en conjunt. El seu compliment sha dexigir a tots els deutors del grup, si hi ha mancomunitat en el costat passiu, o b ha de ser exigit pels creditors conjuntament, si el que hi ha s mancomunitat en el costat actiu. Obligaci mancomunada simple o parciria: obligaci en qu es divideix el crdit o el deute en tantes parts com persones hi hagi. Cada creditor pot reclamar la seva part al deutor si hi ha mancomunitat en el costat actiu, o cada deutor ha de pagar el que en concret deu si hi ha mancomunitat en el costat passiu. Obligaci pecuniria: obligaci que consisteix a lliurar una suma de diners. Obligaci solidria: obligaci en qu, quan hi ha diversos deutors, cada deutor deu la totalitat, i quan hi ha diversos creditors, cada creditor ho s per la totalitat. RJ: Repertori de Jurisprudncia Aranzadi. STS: Sentncia del Tribunal Suprem.
Bibliografia
Bibliografia bsica
Albadalejo Garca, M. (2001). Derecho civil (tom II). Barcelona: Bosch. Badosa Coll, F. (1990). Dret dobligacions. Barcelona: Universitat de Barcelona / Barcanova.
54
Dez-Picazo, L. (1993). Fundamentos del Derecho civil patrimonial (vol. II). Madrid: Civitas. Lacruz, J.L.; Sancho Rebullida, F.; Luna, A.; Delgado, J.; Rivero, F.; Rams, J. (2000). Elementos de Derecho civil II (vol. 1). Madrid: Dykinson. Martnez de Aguirre Aldaz, C.; De Pablo Contreras, P.; Prez lvarez, M.A.; Parra Lucan, M.A. (2000). Curso de Derecho Civil (II). Derecho de obligaciones. Madrid: Colex. Puig Brutau, J. (1995). Fundamentos de Derecho civil (tom I, segona part). Barcelona: Bosch. Puig i Ferriol, L.; Gete-Alonso, M.C.; Gil, J.; Hualde, J.J. (2000). Manual de Derecho civil II. Madrid: Marcial Pons. Rogel Vide, C. (1998). Derecho de obligaciones y contratos. Barcelona: Bosch. Valpuesta, M.R. i altres (2001). Derecho de obligaciones y contratos. Valncia: Tirant lo Blanch.
Bibliografia complementria
Bonet Correa, J. (1981). Las deudas de dinero. Madrid: Civitas. Caffarena Laporta, J. (1982). Genus nunquam perit, Anuario de Derecho Civil (pg. 291 i seg.). Cristbal Montes, A. (1990). La estructura y los sujetos de la obligacin. Madrid: Civitas. Espiau Espiau, S. (1992). Las obligaciones indivisibles en el Cdigo civil. Madrid: Centro de Estudios Ramn Areces. Lacruz Berdejo, J.L. (1992). Las obligaciones naturales. Estudios de Derecho Privado Comn y Foral (tom II, pg. 3 i seg.). Martnez de Aguirre y Aldaz, C. (1985). La promesa pblica de recompensa. Barcelona: Bosch. Rams Albesa, J. (1982). Las obligaciones alternativas. Madrid: Montecorvo.

Modul 1 La Relacio Obligatoria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modul 1 La Relacio Obligatoria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La relaci obligatria:

fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

1. Concepte de relaci obligatria i de dret dobligacions

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

* Article 1089 del CC. ** Article 1156 del CC.

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

2. El vincle obligacional: dbit i responsabilitat

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

3. Les obligacions naturals

1) Els deutes nascuts de jocs prohibits, ja que conforme al Codi civil:

El deutor dun joc illcit queda obligat naturalment.

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

* Per exemple, la seguida, entre daltres autors, per Dez-Picazo.

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

4. Les fonts de les obligacions

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

4.3. La voluntat unilateral com a font de les obligacions

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

4.4. La promesa pblica de recompensa

De la promesa pblica de recompensa, cal destacar-ne els aspectes segents:

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

5. Els subjectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

* Per exemple, com a coadjuvants adhesius.

* Aqu saplica larticle 399 del CC, sobre la comunitat de bns.

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

5.4. Obligacions mancomunades simples o parciries

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci

1) Sn pluripersonals (hi pot haver diversos creditors i/o deutors).

Universitat Oberta de Catalunya P02/03012/00279

La relaci obligatria: fonts, subjectes i objectes de lobligaci