i95 lgf ~ \/ yv j Fl ' ;/V ` ' \` ,1fj ` ,' BUTLLETI DWNFORMGIC OE LA $ECCi0 ITINVESTIGACIONS ESPELEOLGQUES DEL CENTRE EXCUR$!

$!ON|$TA LIGA S.I.E. C.E.A. 3 EPOCA vi LADOMAT, 152 , 254 40 2 2 BARCELONA15 _ DESEMERE '78 a - ` ` V B|P.|.[. 8-12261/1970 BIGLOSIIF SIE _

ESPELEOSIE V . 1 Butllet edtat per la Secci d'InveStigaCi0nS Espeleolgiques del Centre Excursionista Aliga. b0b0-President del C.E.A. : Eduard Castro Morlans President dc la S.l.E.: Pere Cantons Seguer I _ Alw Vun , _ i-00O00- ` La S.I.EQ`dcl C.E.A. est cOmp0Sta actualment per elS Scgents S0ciS, que del molt diverses Ermes han C01.lab0rat en la realitzaci daqueSta publicaci. A J.Antem - M.B0r0nat + P.Cant0nS - J,CaSan A.CaSaS A.Diaz - F.Fadrique - A.Ferr0 M.F0lch R.G0nzlez J.Gum - I,H0y0S - Ll. lbaez G. lig - M,Jarque - _ J.C.Lzar0 - P.Lzar0 - M.mlcOpart F.Martin J.M.MiarrO - J.Mir B.Olivart S.Ordua - J.PradeS M.Ram0S - JR,GRic0 - J.R0vira F.Ru_- J;M.Sicilia M.USn - J.M.Vict0ria - R.Vict0ria.A q --00000-- u ES prega bescanvi Se ruega intercambi On pri dchangc Please exchangc Bittcauszutauschen i Si prega Scambio ` Fotografia prtadaz Tnel del Sumidor ( Vallada ) la Costera, PaiS Valenci )

r3 E D_l_ 0 R l A__ Malgrat que ESPELEOSIE segueix una mateixa linia de contin gut des dels seus inicis, els nostres lectors haurn pogut comprovar que des del butlleti anterior ha sofert uns Certs ' canvis en la seva presentaci; canvis que nosaltres creiem prou importants per acomentar des daquesta primera pgina. Pot ser el canvi mes notable hagi estat el de les cobertes, almenys econmicament no podem assegurar, per aix no s tant important com alguns deien recentment des d'un altre butllet, doncs sempre hem cregut que amb uns mitjans econmics minsos es poden fer moltes coses si la voluntat es forta en els nomes que les fan; per aix nem cregut convenient donar una sortida, encara que mnima, a tots aquells membres de la Secci que fan fotografies i aquesta eg possiblement una de les poques satisfaccions que poguin tenir, malgrat no aparixer llur nom. Un altre canvi realitzat s el de l'expressi dels treballs en la nostra llengua, encara que no s condici indispensable i cadascun de nosaltres s lliure de demanar que llur article es publiqui en la llengua que ell desitji; per que com podreu comprovar majoritariament ser en catal; un catal que mai ens ensenyren, un catal amb moltes incorreccions possiblement, doncs no disposem de ning que ens assabenti lingisti cament, i que per aquesta darrera qesti, que ara nem deixat de banda, el nostre butlleti no na sortit abans en catal. Aixi mateix procurarem ( i es un prec que tamb fem als com panys daltres grups que editen butlletins ) respectar en tot el possible els topnims catalans, tant freqents en la nostra especialitat com en totes les de lexcusionisme en general i fer us en els treballs sobre cavitats catalanes de la divisi comarcal de Catalunya, rebutjant el terme de " provncia ", tan ali a la nostra terra, Aquest exemplar i lanterior sn l'inici, esperem continuar,

q uc V _A ' - 5 YE.9-IQPQ-Q-Q_N.QS.Q-.IQ 11. Fectcres genticos de 1S cviddes. ReSum. Sanalitzen e1S ecies del 002 diSOlt a laigua . COm agent lixiviant, aixi cOm1eSeCOndiciOnS per que eS. produeixi una precipitaci CriSta11in i e1S fctors que _deerminen lprici de 1eS formes celcit OragOnita, La mayOr*prte e Cv1eSS hn desrrclldo en l semo de mesas rOcOSS fcrmds principelmente pOr`S1eS=de a (car bOntOS, SutOS;)quimicmeute insolubles (dcims de miligrmo de C ' per litr) crcterizds por 1e_eXiStenci de pequeas discontinuidades que permiten l circulcin de gua. Efa gu, cOmO _mS en movimientc, pOSee una energa y puee ejercer una ccin de desgste Sobre l roca, pere unque eS un fctor muy importante en un determindc mOmentO gentice de l cvidd, nu explica por Si SO1O tOdOS 1OS fenmenos apa recidcs, i no Cohsidergmcs que ejerce tmbien una ccin de dislucn; eS 10 que en qumica Se denomin lixivicin. PGTO dems existen 1OS Eenmenos de Concrecin. Tnto le lixiviacin,CcmOq1'cOpcreCin Se pueden resumir en la Siguiente eCuCuqu;m;C ` i i$` ~~ Cecl . W CQ2;.v7 HQO ,___,_.(HCO3) 2C (1) . VemOS que eS una ecuciu de equilibrio y el que Se desrrolle en un Sentido O en Otrc depende de 1S cqdiciones 10cleS. Analcemos primermente efideeplzmienfoihecie l derech, eS decir, l lixivicin. ~ .

;6S tommps 10 que termdinmcmente Se denomnn COndiCiOneS "Stand" eS decr, 1 tmosfer de presin y 259C tendremos que: H2QQ1Cta:-288,45 Kl/mO1 (ver not al pe) ( S9 " = 22,2 Kcl/QK mol 1 A H9 CQ2 en dsolucn =98,69`KC1/mol ( S9 " = 29 KC1/QK mol SHQ (HCO3)2C =- 460,13 Q Kcl/mol " 1 q q S " = 32,2 Kcl/QK mol ` " 93. 5H reccin : 1HO fin1eS EQHO inCa1eS=460,13-_ (-288,45 + (-98,69))=72,O9_KC1/mO1 9 . . 1 1 . .. SS reaccin = _SO lHlS ; SO 1n1C11eS=32,2-(22,9+29): -19,0 Kcl/`Kcl 9 ~G reccin =3HOTASQ=72,O9298,19=559O Kcl/mO1 Luego unque el incremento de entlpi Se menor que O e1 de entropia 0 y e1 de entalpa libre 0. Por tnto e1 prOCeSO ` nO eS espontneo y la reccin S1O Se desarrollar S hy una modificcn exterior al Sstem. ( Nota.- Aunque no eS Correct Se Consdera 1a roca morf COmO Calcit). . .... >. - - - -lEl CCO;M;C2 + 0032 PS=1O24l8gp/1 FS=(C2+)(CQ32(C2 )= Concentrcn de OneS Ca en gr/1. Si COnSidermOS que el gu procedente del exteror eS pura, pOdemOS diSO1ver un Cntidd de Clza tal COmO nOS ndC~ Su producto de Solublidad PS. Luego el gu dejr de Ser pura y Contendr OneS C2" y CO'perO e1 , CO2+ H OIO H (2) 3 2 3 2 6 4 1 (CO E")(1) CO3Hqq;:'CO3H+E 1<= 1O" ' Kz 3 ,, (2) : ` _ __ CO H;;::CO2 + El 1<= 10 10*3 1<= 3 2 3 3 1 2- L (CO3 )(H ) ( CO3 * (4) . 2- . ES deC1r que parte del CO pas (CO H) O 10 que eS 10 m1SmO ... 3 blCbOHO en d1SO1uC1 n. Hasta aqu no nterviene ninguna vracn exterior del medio, que recordemos eS gu Circulndo por 1 Cvidd.

-70 _ Pero Ocurre que hay Otra reacci paralelaz 00; 4- H 0*** CO E ( 1< =1O'1'5 1< = 3I (S) c(g 2'" 32L ,_ FCO2 Siendo la PCO2 1a presin parcial de 002 Contenido cOmO gaS en el agua. Se define presin parcial cOmO 1a presin que ejerceria dicho gas Si estuviera SO1O, eS decir en ausencia de aireQ Un 1itrO de aire pesa alrededor de 1,2gr y un ltro de 002 pesa alrededor de 1,9 gr medidos a 090 y 1 Atm. de presin, eS decir e1 002 eS mas peSadO que e1 aire y tiende a desplazar eSte de 1OS intersticios pOr donde Circula el agua. ES de notar que 1aS acumu1aCiOneS de 002 en Cavdades donde la cir Culacin de aire est muy disminuida O eS casi nula puede llegar a Ser muy peligrosa para el exploradcr ya que puede ( mapar una disminucin muy impcrtante de oxigeno. 4_ _A_ Luego eSte aumento de 002 por desplazamientc del aire hace .que la zona adyacente al agua este enriquecida en eSte gaS ,_y Segun 1a 1ey de Henry 0=K, P, Siendo C 1a Concentracin del gas y P Su presin parcial; luego vemOS que 1a Concentracin de un gas en el agua aumenta al aumentar Su presin parcial, por Otro 1adO 1a K disminuye al aumentar la temperatura. Temperatura en QC C 15 20 25 5 K para el 002 en agua 1,713 1,019 0,878 0,759 La cavidades Se pueden considerar Sistemas adiabticos, es decir a temperatura Ccnstante. , POr 10 que hemOS viStO COn el tiempo aumenta 1a cantidad de 002 en e1 agua y en la ecuacin (5) debe aumentar la cOncen tracin de cido carbnico, COmO consecuencia en la ecuacin (4) aumena 1a Concentracin de bicarbcnato y por tanto tambien de H . , * Se define el PH, COmO el 1OgaritmO,cambiadO de signo de la ccncentracin de iOneS HL. Luego a1 aumentar la presin parcial de 002 aumenta el PH del agua. HemOS diChO.que 1a reaccin S1O puede tener lugar Si existe alguna modificacin exterior de1 medic y eS precisamente la variacin del PH debido a1.aumentO de P del 002 eSa modificacin exterior. `

-gLa figura l: nos presenta la variacin de la presin parcial de CO2 en funcin de la variacin de PH. _ La figura 2: nos da la variacin de la concentracin de iones bicarbonato en funcin de la presin parcial de CO2. Veamos los factores que hacen que la reaccion (1) pueda desarrollarse hacia la izquierda es decir, que aparezca ConCre cin de la cavidad, i A ` Esto solo es posible si la presin parcial de CO2 disminuye. Para que haya un aumento de concentracin de CO2 hemos visto que la circulacin de aire tiene que ser muy pequea; sto estar muy Eavorecido en los pequenos conductos capilares por A donde Circula el agua gota a gota y poco probable en las qalerias de dimensiones apreciables(aunque Sean de centmetros), con lo Cual cuando el agua saturada procedente de estos pequenos conductos llegue a estas zonas se sobresaturar rapidamente y se precipitara CaCO3. Segn nemos visto en la ley de Henry, la K disminuye al aumen tar la temperatura. Las cavidades las podemos considerar sistemas adiabticos, es decir a temperatura constante, pero en_ las zonas prximas al exterior (surgencias)laS variaciones climticas afectaran a la temperatura local de la cavidad, ademas de una mayor ventilacin, con lo cual los fenmenos de precipitacin seran muy acusadosx La formacin de un solido por precipitacin de una disolucin Vienecaracterizada por dos factoresz la velocidad de fOrma cin de ncleos y la velocidad de desarrollo de dichos ncleos. Si la velocidad de precipitacin es muy rapida se formarn mucnos ncleos y tendran poco tiempo para desarrollarse con lo que obtendremos un precipitado amorfo. No es este el casop que nos incumbe en el que la precipitacin eS muy lenta y por lo tanto hay un gran tiempo de desarrollo, es decir ser Cristalino. Estos cristales tienen unas direcciones de crecimiento que cumplen las normas cristalogrficas del sistema a que perte necen y seguiran desarrollndose hasta que Se produzca una discontinuidad por ejemplo disminucin del caudal de agua. Restablecidas las condiciones requeridas se iniciar un nuevo cristal, y asi Sucesivamente, La distribucin espacial de estas series de cristales no es arbitraria sino que se rije por una serie de variables que estudiaremos con ms detalleen un articulo posterior,

- 11 ... El Carbonato Clcico Cristlino formado presenta pOlimOrfiS mo, eS decir que presente dOS tip0S diStntOS de criStaliza Cin que SOn le Clcit y el eragonito. SuS Carcteristics Cristelogrficas SOn: ARAGONITO, _ ,_ 16 _ Sistem de Cristalizciu ORTOROMBICO D = P Z=4 2h Cmn x (11):4,94 b():=7.94 C()=5,72 _ 1 ` 2 CALCITA. 6 q Sistem de Crigt1izCin ROMBOEDICO D3d=R3C 1Z;2(4) ()=6,75 X=46` 5 (A)=6,41x101 55' N0 n0S detendremos explicr eSt0S prmetrcs y que requerir un en1iSiS muy eXtenS0. 1 9 VeamOS desde el punto de vista termodinmico Cul de 1OS dOS eS ms esteble. * ' Si SupOnemOS que eS el regonito, l Clcit Se podr transformar en rgonito de una mmer expentne, eS decir ,_ Ae<0y.S>0 =~ , 4 CCO C1Cit C2 CO2_`(Z3H HC1Cit28845KC/ ' 4- ' 3~ ' , 98 " O1 AHC2 +129,77KC1/m01 -00 06003 ArgO11it0-Ce2+ CO (gx 11*) 298 AHE rg0u1tO288,49 Kcl/mol A HE 003 = 161,69 Kcl/mol ClCiteeArgOit0(,H")O 298 , (.\E) 298:,- 129,77161,69(2SS,4S)=2,95 Kcel/mol 1 (A H) 298=129,77161,63(288,49)=2,91 Kcl/mO1 .r O ` ' (AH) 298=288,49(288,45)= 0,04 Kcl/mol 99 'S_ 298 C2=l3,2ClC =+ 22,2 Ci/9KmO1 , 1 _ F298 CO`=l2,7;ArgOnitO = 21,2 ~ 6 , - O__ O / V ___` I > ___ A _ . ___ ... (A G)28H298~AT1S298: 2,95 298(13,2 12,7 22,2)11,384 Kcl/mol (LlG)O298= 2,9l~298(lS,2l2,72l,2)=+ll,126 Kcal/mO1 (.:0.`2) 298:-! 11,90%-11,126;% 256 Cl/mol ;xe>0 1 i

-'1g (A S<% (13,2-12,7-22,2):-21,7 Cal/9KmOl (sjgg = (13,2-12,7-21,2):.--20,7 Cal/9mOl (5% S`)98= 2O,7(21,7)=+ 1 CA1/21<mO1 ~S O 1 Luego vemOS que la reaccin expontnea eS precieamente la Contraria 0 lO que eS lO miSmO, que la Calcita eS mas estable que el aragenito. V - Pero Si StO eS CiertO y en la gneSiS de una Cavidad hemOS dico que Se Siguen laS COndiCiOneS de CaSi equilibriO. CO , mo pOdemOS explicar que enCOntremOS fOrmaCiOneS de aragOnitO?~ La reSpueSta la hemOS de buSCar en la Cintica de reaccin; eS decir en lOS faCtOreS que COntrOlan la velocidad relativa de Eermaein de unO u Otro COmpueStO. Seria aqu muy delicado intentar explicar en palabras Simples laS ideas de velocidad de reaccin de Arrhenius pere lO reSumiremOSde la Siguiente formaz ' Un COmpueStO que paSa de A a B lO puede hacer en un paSO O, , en varies, pero Siempre nabr unO que Ser infinitamente mas rpido que lOS OtrOS y que de alguna manera determinar Su ( velocidad de reaccin, En Cualquier CaSO Si la reaccin eS expontnea tiene que Cumplir Siempre que G;OVy &.S7 0 pero hay un eStadO 1ntermedio que pOSee una xO que en nueStrO CaSO definimos . COmO energia de activacin de nucleacin. Si eSta energia eS menor para el aragonito que para la Caleita aunque termodinamicamente tenga que formarse Calcita, Cinti Camente Se frmar primero aragOnitO (figura 3). Pero eSte eXCeSO de energia neCeSariO para que la reaccin tenga lugar, no eS Constante, SinO que depende de laS ener giaS Superficiales de 1OS eStadOS que Se forman " in Situ " que a Su vez SOn funcin de laS variables que nan hecho pOSible la aparicin de eSte precipitado. En reeumen, pOdemOS decir que en una Cavidad la aparicinx t de precipitado CriStalinO Se debe a una disminucin de la presin parcial del dixido de Carbono. Que eSte precipitado puede eStar en forma de aragonite O Calcita dependiendo de la Cinetica de formacin de lOS miSmOS ( energia de activa- Cin ). _ . x , _ Cualquier eepelelogo de mediana experienca Sabe que laS EOrmaCiOneS que esta viendo SOn de aragOnitO O de Calcita

u 13 por SuS Eorms rborescentes 1S prmers y C1SCS 1S Seguuds. Ser fcil entender hor que eSaS forms Cpri ChOSS del rgonto S1O pueden Ser debds a una gran veloCdd de formcin y un pequeuo desrrallo de 1OS Crstals Sin llegar 1OS 1miteS de la fse morf. ib1iOgrEi, Sir Lawwenc Bragg. The Crystllne State. VO1 1V G. BE11 nd SOES Ltd 1965 London Rymond Kern, Alin weisbrod Thermodynmics Eor GeO10gStS Freemn, Cooper nd Company 1967 S. FrnCiSCO

- 15 LA " CUEVA DEL TURCACHO" I ALTRES CAVITATS, A q IGLESUELA DEL CID ( TEROLp) q Per: A Ferro esumen. Se recogen diversas Eichas de algunas de las cavidades visitadas durante los aos 1972-74 en el sector del Maestrazgo Turolense, concretamente cerca de la poblacin de Iglesuela del Cid de entre las cuales, destaca por su recorrido, la Cueva del Turcacno. A_ V Agrament. Primerament fem Constar el nostre agraiment` la familia Puig, de Iglesuela, mercs a la qual ha estat posible bona part d'aquests treballs, t p ' geliminar. Basantnos en els treballs realitzats pel comr pany drique, inicirem conjuntament lany 1972, una serie deXploraCins en aquest sector de-l'Alt Maestrat, amb la finalitat de publicar un mpli Catleg daqueSta zona del Sis tema Ibric. Veient que el nostre pl de treball tenia progressius destorbs i que ens na estat materialment imposible pOrtarlo a terme, creiem oport el publicar la " Cueva del Turcacho", cavitat ms interesant des del punt de vista espeleomtric, aixi com daltres cavitats properes a lermita del Cid;de la mateixa forma que en el numero anterior vrem publicar un altre cavitat important de la zona, la " Sima de la Rama ". (Espeleo-sie ng- 21). ' . ~ QQes_gglgiques. Geologicament aquest sectorpertany al Cretcic i es presenta com un pl estructural, en el que_la "Rambla de las Trucnas" i alguns dels seus afluent nan excavat profundes valls, deixant al descobert una srie SratS durs i tous ( calcries i margues ), produint uns petitsCingles superposats i aillant uns trossos del pl ,`(" morros " a la regi ), el ms significatius el " Morro del Ci ___V " en el que a ms de l'ermita del Cid, existeixen les restes Huna ciutat ibero~romana. u u _

- 16 Tot aix ens dna a entendre que ens trobem davant, ms que dun Karst de taula, amb una srie de plans Karstificables aillats pels paquets de margues. I . ituagiQ_del sector.? n Cami apte per a vehicles ens porta K de Iglesuela a lermita del Cid, punt facilment localitzable i que utilitzarem com a base per a la situaci de totes les cavitats. p i >.e;lE.<.-P. Qll t r 1- .zs';--212E.s n ;;uagiQL Al marge dret del " Barranco de la Fuente de los Sabores " i pocs metres per sobre del seu llit. QQZCi Davant de la porta de l'ermita existeix un cami que devalla a les hortes del pl del barranc, portantnos a _ l`ampla boca de la cavitat ( l7X6m. ). Qesgripgi.- Petita covxde l5m. de recorregut, resta sens dubte duna antiga sorgncia, en que els sediments han curu-" llat la posible Continuacii Fem constar l'existncia duneS cates, aiXiCom gran quantitat de restes de cermica, que pel seu tipus suposem pertanyen al eneolitic. _. 2** PlY._Q-l-Y I V i Qgici Situada al peu del cingle superior del "Morro del Cid per sobre i a la dreta de la "Cueva del Moro". ,r QgripgiQ. Petita covaavenc de 7m. de recorregut i 7,4Om,_M de profunditat; essent una cavitat de tipus tectnic. ._"l 3 QE!-L.MQ;Q n ; ' i;uagi. Al peu del cingle inferior del " Morro del Cid ", n a les proximitats de la " Fuente del Cid". s LQQaltzaci. Baixant pel Cami de la Eont, pocs metres abans dels ltims revolts i a peu del cingle. _v, s Descripci. Una boca triangular de 3X3m., dna pas a una galeria recta duns 25m., que ma vist reduida la seva secci paulatinament a lxlm., al fons una obertura lateral condueix a la dreta, al final de la cavitat i a l'esquerra porta a una petita saleta superior que comunica mitjanant un petit pou ' amb el Einal de la galeria dentrada. Recorregut total : 37,5m. creiem es tracta duna antiga sorgncia de la que la " Fuente del Cid " seria la seva versi actual.

..g1;." ' 4 ima-a2-el-;ErQis2 ggalitgiQ. Situats a la " Fuente del Cid ", es segueix pel . cami que pasa per davant de l'abeurador i que puja per la vessant de la muntanya ( uns 200m, ), ms o menys en aquest punt, es puja pel bosc Eins creuar~lo, sortint a un sector rocs en Eorma de semi~cercle, Eormat per un petit cingle, on a la part damunt i a lfesquerra s'obre la boca de la Cavitat. Dcripci.- Un petit pou de 2m, enllaa per una curta rampa amb una altra vertical de 5m., fins el Eons del primer pou; aquest punt est situat a l'extrem superior duna saleta de 5 X 3m. presentant un sl ple de petits enderrocs i en Suau pendent quebaiXa fins els 9,60m. q ` Just davant de la paret que hem.davallat existeix una colada recoberta per " llet de lluna " (mond milk), que dificulta la seva pujada; un cop dalt ens trobem amb una galeria horitzon _ tal duns lOm, de recorregut, que comunica amb un nou pOu_de l0,50m.,ptrobantse a la seva base la mxima fondria (l5m.). @peleQmetria.T Prounditat total: lm,. Recorregut en planta; 27m.. , p iy EpeleQgneSi. El pou final est clarament estructurat sobre la uni d dos fusos, mentres que el pou d`entrada fins laq _ boca de la gatera, la formen la conjunci de quatre fusos, pel que podrem dir que ens trobem davant d`una pseudogaleria, per l`eXistncia de la gatera presenta problemes, les seves parets llises i el terra de sediments, aixi com la clara senyal, en tot el seu recorregut, d`inundaci o'duns curs d`aigua uns lcm. per sobre del sol, Per tot aiX i pel fet de l`eXiStncia de petitas boques, a peu de cingle, en la proXimitat de la cavitat, ens permeten aventurar la hiptesi de ` que ens trobem davant de la resta d`uns antics conductes forw mats per les perdues a peu de cingle i que desprs de la seva fosilitzaci vren sser decapitats per la ormaci dels fusos descrits anteriorment. A oponimia. El mot " Bago " creiem pot ser una degeneraci del cta`baga), car la linia froterera del nostre idioma est molt a prop d`aquesta zona,

- 22 QEX-l-sC2 ES A peu de Cingle, dins duna bauma i una foradada en el 'ax vessant Nord del "morro" mes al Nord-est del "morro del Cid", _ Esslis Situats a l'ermita, tornarem pel Cami del poble, prenent el primer trencall a l dreta, on un Cami apte pera vehicles ens dur al "mOrro" seguent, davallant pel vessant esquerre, on a .uns dosCentS metres i a peu de cingle s'obre la foradada i bauma dentrada. . ( SES li La Cavitat presenta tres accesos dentrada, a mes duns res- ( tes de conductes a l'exterior (roca foradada), iniciant lanwv descripci per la boca mes a lE. (secci Ill). ( . ( ( Una estreta gatera descendent ens porta als deu metres a una galeria per la que es pot Caminar dret i que s'eixampla progressivament (4X2) agafant als pocs metres de recorregut la direcci bsica Nordsud. Als quaranta metres de recorregut trobarem penjada al sostre la Comunicaci amb la galeria _ superior, a partir daquest lloc la galeria perd amplria i guanya alada (SX4) (secci Vl) comunicant per una srie de pous (quatre metres) amb una galeria inferior , la qual podem ` recrrer uns 50mts. comunicant en el seu extrem nord amb la galeria principal i acabant en el seu extrem sud amb un llaminador impenetrable que presenta un sol de sorres sense compactar. ` t V nu ( Situats de nou en la galeria principal (secci Vll) ens . trobem en una petita saleta plena de concreci on a la dreta_ s'obre un pas entre blocs on es possible continuar per una estreta cornisa O davallar uns quatre metres i recorrer un meandre i comunicar altre cop a la galeria principal ( secci IX) ( En tot aquest tros una terrasa de sediments Ean que passem per un meandre dins un meandre,) A partir daqui la galeria continua estreta i alta (l`2X5) navent diversos pous impe netrables aixi com un pas lateral (a dreta) que en estreta gatera descendent es pot seguir uns lO metres. Als l50mts. de recorregut des de la boca dentrada (secci D) la galeria gira envers a l'esquerra agafant a partir daqui l'orientaci predo~ minant estoest, fins al final de la cavitat. `

- 25 , Deu metres mes endavant ens trobem a l'esquerra una forta rampa que condueix als pisos superiors, guanyan des d'aquest ; punt paulatinament dimensions. Cincuanta metres ms endavant un pouet entre enderrocs ens porta a una galeria inferior que en uns 20 metres comunica de nou a la galeria principal en q una sala (6Xl5), La via principal na quedat penjada a uns 4 metres de terra (secci Xlll) aquest punt s facilment localizable, especialment de sortida, per una estalagmita de grans dimensions (0`5X4mts,) presentant des daquest punt la galeria un sol fangs i unes pareds recobertes de formaci, fins que 70 metres mes endavant trobem una colada que aparent ment talla el pas i on ni na un llibre registre i una imatge de la Verge. Remuntada la colada (3,5mts,) es pot passar al darrera on es possible continuar el recorregut uns vuit metres ms trobantnOs en una espcie de fus, de ( QX3) mts. sl pla i argils , fi de la cavitat, s _ _ _ De bell nou situats a leXterior,_penetrarem a la cova per t als pisos superiors, ( Secci l ) deixant al darrera 3'5 mts per amunt nostre una altra entrada, que desprs de 7mts. de gatera comunica verticalment en el lloc que ens trobem, una _, l gatera de terra descendent i sostre practicament horitzontal, deixant penjat a la dreta una altra gatera que comunica mts, ms endevant en la galeria en la que anvem, la qual als 25mts, de la boca queda penjada al sostre de la via principal, ' A vint metres de lantrada , juts en un angle recte que forma la galeria, es poc comunicar pel sostre amb una via superior, on durant l00mts, de recorregut, direcci predominant NS, es presenta la seva primera part alta i estreta (l`20 X mts.) i el segon tros com una gatera mes o menys cmoda, girant a lesquerra en angle recte i als set metres comunica mitjanant una forta rampa a la via principal. speleogenesi, Tenim davant una cavitat,restes dels conductes d" daigues, en el que es poden establir un minim de tres nivells basics de circulaci, on llurs formes, ( on no estan tapades per concreci modificades per enfonsament,) no ens parlen de la circulaci rpida de gran nombre daigua, si~ n de un cabal escs i seguit, segons deduim per als trossos , terrassa que trobem, compostes per capes uniformes de sediments argilosos,

 26 , ` i E1 sentit de l Circulci d les igS`ten dSSSer de _ _ lexteriOr enves linteriUr, Segcms demcstra que SH totes ' les Comunccins eu prfunitt e1S pendents EStan`OrinttS A 1interiur, per ix Clifiquem 1a Ccv Cm iengldr, qu Eh l Sev pc dctivtt Eteri liment per perix ue d l vall principal. 1 ' Bibligrfi ' _ u "I - ` _E. Cstlinq Zptr (1965) "Ct1gO.dE 1S Sims y_cvi ddes de l provinci d Terue1E_," TErue1" mg 34. S.I.R.E. Gllbluc (19?1):Exp1OrEiOneE EH StEllH,` V erul y M1g" GEO y Bi KrSt~(29): 759-Tl ' Gymamf{ Cllell (19?2): " Expedcin Sub Srn 71 (Truel ) Geu y B K rt (31): 8953 4

- 27 ..1 >1 1 LAVENC DE LA DISCORDIA 1 LAVENC G.I,E.S,C Addici al catleg espeleolgic de la Morella Massis de 1 Garraf 1 per: M. Boronat Resumen. Breve nota descriptiva de dos cavidades situadas en el sector de 1a Morella (Macizo de Garraf), descubiertas ` con posterioridad a la publicacin del catlogo espeleolgico de la vertiente meridional del macizo, Se trata de dos Simas "Avenc de la Discrdia" y "Avenc G,I.E.S.C", que llegan a la profundidad de 43 y 82m. respectivamente. Amb posterioritat a la publicaci del " Catlogo Espe1eo1 gico del Macizo de GarraE" pel company J.Borrs del G.E.S. del C.M,B., s'han trobat diferents cavitats en tota la zona que ocupa en els tres volums daqueSta obra, En aquesta nota volem Eer una breu descripci de dues cavitats enclavades dins del sector de la Morella i que seguint la numeraci proposta per aquest autor li correspondrien els numeros B 01. 02.39 i B 01.02.40 AVENC DE LA DISCORDIA Situaci. Es troba a la cota 541 de 1a Serra de la Morella, a uns 50m. de l'avenc del Parpal i a uns 100m. de l'avenc petit del Sisco, dins duna depressi circular de 2,5mo de di metre i al N. de la cota 581. Coordenadesz Long. 5935,55", Lat. 4l9l7,35", alra s.n.m: q 54lm. Mapa " Garraf " 1:2500 ed. Alpina. Terme municipal de Begues ( Baix Llobregat ) . 1

- 28 Descripci: La cavitat s'inicia en una dolina de 2,5X2m. i duns 2m. de desnivell; per un pas estret s'accedeix al primer pou dll,6m. de profunditat, daspecte adoaclasat i que es pot realitzar el seu descens per " ramonage ", progressivament va augmentant les dimensions i a la base t 8m. de longitud per 1,5 dample mxim. Quasi be en el centre daquesta primera planta, s'obre la boca, lleugerament cilindrica del segon pou; s una vertical de 13,40m. amb un repl als 6,5m. i que donades les petites dimensions del conducte es 4 pot superar sense material. Des del seu fons, cota26,80, i mitjanant un pas de poca alada i estret, s'arriba al darrer pou de la cavitat, de l6,2m, i que s l'nic amb necessitat de l's de material, doncs s la part ms mplia de l'avenc, excepte el seu inici on un pont rocs divideix en dos conductes laccs, Cap a la meitat del descens daqueSta darrera cambra, es fa evident la coalescncia,a la paret E., amb una altra cavitat vertical de cpula cega, i que ha deixat Com a testimoni un petit emb d'l70m, dalt, situat? al Eons de la cavitat. Remontant uns 4m. des d'aquest punt s'arriba a una petita finestra que estableix comunicaci amb una reduida xemeneia lateral sense continuaci visible, Nota: Aquesta Cavitat fou descoberta i explorada per primera vegada per membres de lExR,E, de lA,E.C4 i publicada una petita nota a una circular per als socis de lA.E.C. durant l'any 1974. AVENC G,I.E,S,C, Situaci: Al NE. de la Serra de la Morella, a uns l60m al NNE de l'avenc de la Morella i a uns lOm. de l'avenc dels Colors, dins duna dolina plana duns lm. de dimetre. oordenadesz Long. 5936,35", Lat, 4l9l8,03", alria s.n,m:_ 560m. Mapa " Garraf " 1:25.000 Ed, Alpina Terme municipal de Begues ( Baix Llobregat )

V \l ` x\ \ , / `\~.` \`\\ `\\\\ `E`\\\ \ I A X ", \ ` \ \ ( / J` `\ 2 E / _,., n 4 ; s / - _v. \:.:;;-`// _,.. 4 m F / ' / ` "~\\~\//J /; { / / / -'' >A'//x I _ )_,/'"' , "'-s,, { / / ?.Avn:lGTESC , A/S Cc/ors x ; ,/ /_. -/ \\ { i "//"/,...j. /' `K , ) xx _ , /,./ .... ~\\"s7o\_ / & / //;/4./ /?\/V``// .,__\&` `~"?;/'__ //// R__,.~ / ,/ ,~-"""`` "\"""\$5o / ` ' ' " ''`' ""` M\`\` ~.__ ` ' -.' "/ ~ / // 1/ "*"'''; *__"\\__k`\~V~ IG ' Cf/E / \ \\Q\., , \$,O '{ ;;....._`V\`\" `X \\\ \ \ _ , x .'"'~\ \\ \ V /?\ X \\\ I ~ \ \ \\> ` R `\\"\ xac I I I ` H W - `x `\ ` .: EK ` I - '~\ li' I J '. " \ { " 'v;\ i<;_,mq:.Uu ~ -- - . - x / \\S9Lp J /4 jf j `// {,.M.-.-._ ,J Q -~/' 46 /,(, 4 {/,? ' /{/ /-~ j*Q_Q1O DE L'\\/ENC G,IE.S.C. SE BR. D . .*~4-!$!e V__'B gq_;m - - . ccmx ts m 10 Z0 30 LO 50 60 70 80 90 GO 1 J \ ;: ` ,,j}1 "|HiH*

 32 Descrpciz La dolina inicial t un metre de desnivell i l'entrada a la Cavitat S de petites dimenSiOnS (O,25XO,40m. donant accs a una galeria meandriforme descendent de 6m. de n recorregut i que deSembOCa a un pou de 27m, de desnivell, d'aSpeCte adiaclasat i que enS Situa a la COta 32; aqui eS t divideix en dOS Conductes, pel mes Oriental eS baixen 5,3m. i remontant lm. eS pt Seguir a " ramonage " uns 12m. ms avall, eS a dir a la Cota 49,3 per degut a la descgmposci de 1eS parets nO s Eactible inSta1.lar per a baixar el darrer pou de l'avenc . Tornant a la COta -32 Sagafa 1a1tre pou que t 13,6m, de desnivell i al Seu EOnS eS pOt accedir a la darrera vertiCa1,, de 35,5m., arribant a la COta 8l, On a un extrem de la planta eS troba una petita gatera de 3m. de recorregut, On SaSSO1eiX la COta de mxima penetraci. NOta: Aquesta Cavitat fou explorada per primera vegada 1l de Setembre del 1976 per membres del G.I.E. Sant Cugat.

- 33 FOTOGRAFIA QQELEOLOGICA ( l) / Resumen. Por una serie de articulos como el presente, que remos dar a Conocer unos conocimientos bsicos de fotografia en general y ms concretamente a su adaptacin practica bajo tierra. En este primer capitulo trataremos sobre la Cmara fotogrfica y las pelculas a usar. En aquest primer article de fotografia espeleolgica, tractarem tan sols de la cambra fotogrfica i de les pellicules; altres successius els dedicarem a la tcnica del Elash i a la macrofotografia. Tot aix no Earem duna manera elemental, per a tots aquells que volguin tenir uns mnims Coneixaments per comenar a introdurse en el tema. El primer problema que es presenta a tots aquells que sinie .,. .. cien s que, per la gran quantitat de models existents al mercat i tots ells amb grans campanyes publicitries, s dificil orientarse, Es necessari rebutjar la idea que una cambra Eotogrfica de gran classe i costosa s suficient per fer bones fotografies, no s la cambra la que fa " fotos inmillrables " ' si no aquell que la fa servir. No ni ha dubta que per obtenir un bon rendiment cal cercar un cert " standard " qualitatiu, per tant conv escollir una mquina de classe mitja. Pel seu tamany i lesser prou manejable considerem Convenient la de pas universal, es a dir, de Eormat 24 X 36 mm., Elements duna cambra Eotogrfica.~ Cada model porta el seu fullet explicatiu, per aix noms tractarem els ms interessants per aclarir alguns conceptes. Les velocitats d'obturag es van multiplicant per un factor de dos; es a dir, la velocitat inmediata inferior a l'escollida s dues vecades mes llarga que aquesta, duplicantse aix leX posici.

W 34 La serie normalitzada dobturador de diafragma eg de: E 1 1/2 1/4 1/8 1/15 1/30 1/60 1/125 l/250 l/5OO 1/1000 encara que per efeetes d'espai es suprimeix el numerador de la Eraeei. La posiei B significa "Breu" i mant obertes les pales del diafragma mentre seXereeiX presi sobre el disparador. Encara que lobegtiu es tan sols el Conjunt de lents que es * troben dins del "barrilet", sanomena a tot ell . amb aquest nom. M H " Qiaragma,~ Els nmeros marcats en el dise Control, o pasos de " F ", indiqu n la quantitat de llum que penetrar a l'objeetiu, es a dir, quant major es el n9 F, menor ser el raig llumins que traspassi, LesCala normal a les Cambres fotogrfiques s la segent: 2 2,8 4 5 6 8 ll l 22 eada nf redueix arogressivament la illuminaCi per meitats. Donant que l'exposici fotogrfica pot eompensar Considera blement la tenutat duna imatge allargant el temps de la seva durada, no es difieil Calcular l'augment deXposiCi que ser neeesari donar si es " diafragma " lobjeCtiu. EX.: Si un exposimetre indiea l/2" a E/8, aix implica l"~ a E/ll, 2" a E/l6, etC,, Aquest seneill procediment no resulta prctic, si es tracta de grans eanvis de nf, llavors apliearent la segent formula: nNou temps d'eXposiCi: Temps original X ( nou n9f2: antic n9 ) Aquesta frmula ens ser molt til a l'hora de realitzar treballs de maerofotografia i inelus treballs a Curta distncia. Lobertura eseollida Ea variar la profunditat de la zona enfssadm i><> @5 ls }29}.;.J@.C_EB; 1 La majoria dobjeetius porten marcats aquesta escala de p.de C.; leseala que Epareix a la part superior _ _ s la distneia, a la inferior sn les obertures; al mig, un grup del nmeros i lineas ndiea la profunditat de Camp. Aix vol dir que en el eas de la fig , amb un diafragma 5,6 i ColloCada la distncia a Emetres, apareix perfectament enfo Cada una zona Compresa entre 2,5 i 4 metres, amb aix ens es efeetuar fotografies sense neeesitat denEoCar, Cosa que ser molt til al realitzar un reportatge sobre una Cavitat. Lobjeetiu que Compren un angle visual de ms de 700 rep el nom de gran_angular; aquests objectius sn de gran utilitat en el eamp de lespeleologia, espeeialment el tamany de 35, tenint tamb bones aplieaeions el de 28, tot aix, en Eormat 24X36mm. Qur_el_gb;giu,~ Malgrat que en les aetivitats espeleolgiques es difieil tenir en Compte aquestes normes, es eonve nient: l, Evitar els Cenvis sobtats de temperatura o humtat, donis temps a l'objectiu per a que la seva temperatura s'iguali a la del medi ambient,

- 36 2. No tocar les superficies de l'objectiu ni Eregar el cristall ptic noms que amb papers especials per a aquest Ei. , 3. Evitar tot el possible els cops al " barrilet ". Hem fet una breu explicaci de les parts ms importants de la cambra fotogrfica, passem ara a tractar sobre les pel.li cules: V Sensibilitat. Representa la velocitat duna emulsi, es a dir, la quantitat de llum que necessita per a un ennegriment donat. Una pel.licula "rpida" s mes sensible que una de "lenta"; la sensibilitat es determina dins del procs de Ea bricaci i ve indicat en gras de l'escala DIN 6 ASA; quant ms alt s aquest index, ms sensible s la pel.licula. Escales aritmtiques de sensibilitat: al doblar llur valor es dobla la sensibilitat ( sistema ASA ). M Escales logartmiques de sensibilitat: un augment numric de tres significa que es dobla la sensibilitat ( sistema DIN_). Totes les escales sn directament comparables, o sia: Una pel.1icula de 125 ASA = 220 DIN, A `_ si doblen la sensibilitat ser ; vj.O. zq; 250-ASA = 25 DIN Les xifres de les escales logartmiques s'acostumen a escriu~ re amb el signe de grau (9) per a distingirles de les escales aritmtiques. Per aquestes raons, s lgic pensar que, espeleolgicament, ser necessari pel.licules dalta sensibilitat per obtenir un major rendiment de les fonts de llum, generalment escasses en el mn de les coves. Diferents tipus de pel.licules dalta sensibilitat.Blanc i negre l .s11.-.2%.....1 tt Agfapan 400 400 ASA Ilford H P 4 400 " ` TriXPan 400 " 2475 Recording Film 1000 Color negatiu Kodacolor ll q q 80 " Kodacolor 400 . . 400 " Color reversible(Transparncies) Gaf 500 Color slide film 500 " Ektacnome 200 200 " ooo0Ooo

-`37 NOTA COMPLEMENTARIA SOBRE LA Q SIMA DE LA RAMA " Per: R, Gabriel ( G.l.E; del C.E, de ' Grcia ) RESUMEN, Descripcin y topografia de una via en la Sima de _ la Rama ( Sierra de la Caada, La Caada de Bena 1 tanduz Teruel ) que alcanza, como Cota mxima, los 114 mts. de profundidad. Aquest escrit preten sser una nota sobre la recent troballa duna nova via a la Sima de la Rama ( La Caada de Benatanduz, Teruel ) i una nova fondria mxima : 114 m,; daquesta manera es completa el treball dA, Ferro, publicat a ESPELEOSIE n9 21, on a ms de la localitzaci de la Cavitat trobarem la descripcio, la gnesi i la topografia. Al mes de mar del 78, dos membres del CE, Vilafrangu ( Vilafranca del Maestrat, Castell ), varen localitzar i desobstruir una gatera dins daquesta cavitat. La gatera ( cota 45m.) obre pas , despres dalguns metres ` de reduides dimensions, a una galera descendent, estructurada en realitat al mateix pla destrat que tota la cavitat. Flanquejant aquesta galera per la seva part alta podem m arribar a una altra galera de Caracteristiques semblants a l'anteriorment anomenada. Les dues galeries es comuniquen uns metres ms avall. l l \ 1

 38 ` I DqueSteS due gleris, s 1 primera la que eus meua d rectament a l ct - 114m., un 1exp1Orci queda impOSib litd pels b1OcS. L utilitzaci de material per 1exp10rCi6 aqueSteS gleries es pot evitr per sccnynient i Sey utilitzaci j que L inc1nciS~n0tb1 enaIgunS puntS; "" Pe ltr part, E1 terra, tctlment cbrt per blc ( TES i timunis uuimpOrtant prc Clstic ), ES troba entpisst _ per un prOcS'quimO1itOgnic, principalment umolte ( procs que ric existeix les ltres galres ). Per tant, i degut 1 inclinaci de l Cvitt, l'exploraci dquES_ t esdev una nstmt cigud de blocs. = ' * La Sim de 1'Rm una cviti b piblti d'ug menta? E1 seu recrrgut. ' ?

l 41 NOTA SOBRE DUES CAVITATS LOCALITZADES AL LIMIT DEL SOLSONES l EL BERGUEDA q per: S.I.E. ReSumen. Presentamos una nOta sobre dOS Cavidades lOCaliza das en lOS sectores muy prximos del prepirineo cataln y excavadas ambas en lOS relieves que Se Situan a caballo entre las comarcas del Solscns y el Bergued. La Bfia de St, Jaume es una cueva COnOcida de antao y que ha Sido Objeto de numerosas exploraciones; en cambio, de la Bfia de les ES glavades SlO cOnOcemOS una exploracin anterior a la nuestra, tratndcse pues de una Cavidad practicamente inedita. lntrOducci. Durant una srie de sortides per la comarca del Bergued, vrem tenir Ocasi darrerament de visitar aqueS tes dues cavitats, relativament prximes, i que sn Objecte daqueSta nOta. Una delleS, la Bfia de St. Jaume, s una cO va coneguda practicament de sempre a la comarca i que ja fou citada alS catlegs espeleolgics de finals de segle; pOSte q riorment, any 1934, havi estat objecte d`una dccumentada nota realitzada per membres del C,M.B. i publicada al volum " Sota TerralI ". Laltra cavitat, la Bfia de les Esglava des, restaba indita fins ara. q . BOFI_Q_T JAUM 3 Localitzaci.- Per la carretera de Berga a SOlSOna, pOC abans del Qm. 30, surt una pista que hem de pendre per anar a la CO va; als 100m. s'arriba a un bar i segueix per passar per Cal Ardit i poc despres per La Creu, lloc Eacilment identificable l

l l -42 per una gran creu fora visible a l'entrada de la casa. La l pista segueix aproximadament Cap a lW,, passa per Can Gomira i i arriba Eins a la vora de l'ermita de St. Jaume, aqui una altra pista en pitjors condicions, per transitable amb vehicle, ens condueix fins pocs metres davant la cavitat, Coordenadesz X=l94l26" mg _ x v Y=429O355" i M z=lOlOm, ui i Terme municipal : Montmajor ( anexe de Comes Posades ) ( Bergued ) Descripci.- En una petita rampa del terreny s'obre la boca de la bfia, donant pas a un Corredor duns 20m, de llargada i uns 259 dinclinaci, Cobert tot ell per grans blocs; seguint per la galeria principal i deixant un desviament, el corredor s'estreny fins arribar una alada de 60cms. i despres de 5m, dna acces a una gran sala duns 4OX2OX5m., anomenada " Sala dHonOr "; al final daquesta cambra i separada per un gran acumulament clstic, es troba una altra sala de dimensions mes redudes ( " Sala de les Bruixes " ) que es recorreguda per un petit Curs daigua, que es perd a la ipart final representant el punt de mxima fondaria de la Ca vitat als - 38m. _ Tornant al desviament que nem deiXat_al corredor d'entrada, es baixa un ressalt dl5m. i despres de passar per sota d'un bloc s'arriba a una petita sala (" El bany de la Princesa"); per una rampa ascendent s'assoleix el punt final d'aquestes petites galeries ineriors en el lloc anomenat " Les Campanes" Aquesta cavitat es troba localitzada a la zona de contacte de les calcries amb els conglomerats que les cobreixen, presentant un bussament duns 159; aquest materials tenen inter calacions de margues sorrenques de color terrs, La boca actual, en el fons duna aparent dolina que recull les aiges de l'inici dun torrent, Ea suposar que ens trobem davant dun engolidor, ideaa deixar de banda doncs l'entrada s fruit de l'ensorrament duns blocs ocorregut Ear uns deu V anys; a ms, el riuet que circula per linteriOr, s possiblement originat per les infiltracions existents a la capalera dun torrent a laltra banda de la carena. l l l l

\ \,44LevoluCi de la Cavitat s complexa, per la forma estruCtu ral deu tenir el seu origen en les filtracions que acturen sobre les juntes destratiEicacio, sofrint un Curullament de sediments de gra molt fi ( segurament producte dels saulons que contenen les calcries ); posteriorment va existir una 1 reexcavaci , ssent el gruix dels sediments superior als 5m., segons es pot observar a la paret de l'esquerra. Un procs litognic ossilitz les terrases, com es pot Comprovar en el sector final de la cavitat, aiXi com a la saleta existent a l'esquerra del Corredor dentrada. LaspeCte actual en caos de blocs s fruit dun mnim de tres perodes graviclstics que s'han superposat, essent el ms recent el de major aspec te volumtric, arribant a subdividir el que deuria sser una gran ga1eriasa1a, avui clarament delimitades, la superior, vertader Caos de blocs i la inferior Eormada per una aparent sala. Q___ESGLAVADES Histria. Cap a 1any 68 o 69 un equip de la S.l.R.E. de St, assabentats per uns coneguts amb familia a Can Valielles de Busa, ', vren explorar per primera vegada la cavitat, asig nant1i 40m. de desnivell i el nom dAvenc del Rour. L'any 1972 un membre de la S,l.E. va intentar 1ocalitzar1o sense aConseguirlo; fins el 3-10-78 que el retrobrem un grup de la nostra Secci i el Company 0. Escol de lE.R.E.. Durant aques ta sortida pogurem esbrinar el veritable nom amb que s cone~ guda la cavitat per les gents del lloc. _Situaci.- Al Qm. 19 de la carretera de Berga a St. Lloren de Morunys, surt a l'esquerra una pista que porta a Can Valie~ lles de Busa, des d'aqui Cal baixar al torrent Rasa de Valie~ lles, seguirlo avall i pujar a la carena Eins abans de la cota 1244. A uns 5m. avall des del fil de la Carena, hi na un petit collet en es troba un roure vesible des de Can Valielles; pocs metres per sota es situa l'avenc. Coodenades: Long. l24042" Lat. 42906l2" Alaria s.n;m: ll63m. 1

l 4 Visual deS de Can Valielles al Collet de l'avenc; 1429 Terme municipal: Navs ( SOlSOnS ) Mapa 1:25000 dEd. Alpina " Port del Comte " DcScriEgi. La boca S de 2Xl2m. i dna pas a un nic pou de 35m, de desnivall amb un eixamplament al cOStat N.. A 7m. del fOnS, cstat SE. SS troba un pouat lateral que baixa fins 365m., On Sarriba tamb per la planta del pou principal, La Cavitat ha stat excavada en Ccnglomerats. ~OO0OO i ml

l l - 47 i 3QQQ_ -QQN>XN- ?* `QE..P?-Q%--Q_9Q I (BaiX Ebre) V q per ; S.I.E. eSumen. Signiendo la tnica de dar a Conocer nueStraS actividades en el nacizo de PortS de Caro, en eSta ocasion preSentamos la Cova Trobada, enclavada en un Sector de loS Ports, todavia no hecha referencia en nueStroS anterioreS trabajoS de la zona, Siunng en el Sector de Mont Negrell. Tambien dedicaremos unas lineaS Sobre doS Cavidades, ConOCi das de antiguo, pero no habiamos tratado en nueStro articulo anterior Sobre la zona del Mont Caro; Se trata de doS fen Fenos vecinos y posiblemente relacionados entre Si, la Cova -Jlaguer y la Cora del Mal PaS. a) ZONA DE MONT NEGRELL QQA TROB. Un Cop mes, volem aprofitat aquest ESpeleO S,l.E,, per a deiCarnOS al maSSS del Porst del Caro. En aqueSta`oCaSi pretenem donar a Coneixer la Cova Trobada, Situada en un Seotor delS Forts, encara no fet esment, en elS nostres anteriors treballs. Concretament enS referim a la zona de MOn:Negrell, l

l 48 Geogrficament, podriem delimitar la zona de Mont Negrell, amb el barranc de la Coscollada a l'oest y cap al sud, el barranc del Salt, Sobre la Cova Trobada, podem ressenyar t l'sser coneguda des de que fou citada per Mn. Font i Sagu m en el seu " Catlecn Espeleolgich de Catalunya" fent una breu descripci parcial della; malgrat naver estat explorada posteriorment en moltes ocasions, no coneixem cap treball que faci referncia explicita sobre aquesta interassant cavitat. Cl dir tamb, que els coneixadors de la cavitat, concients de la bellesa i dels perills que comporta un lloc concrecio nat, vren posarhi reixes a la boca, nobstant, a la nostra darrera visita, eren obertes, Localitzacio Es important dir, que les dues visites que hem tingut ocasi de fer a la cavitat, nem utilitzat vehicle per a fer el recorregut daproXimaCi, motivats, a ms de per la comoditat, per la distncia a que es troba la cova des del darrer poble; La Senia, trenta quilmetres aproximadament, Degut a l'estat en que es troben les pistes poc circuladas i de frequents plujes, aconsellem com aproximaci partint de La Senia, arribar fins a Fredes,deiXant la pista que surt des del Pant dUlldacona. Un cop a Fredes, agafem la pista que travessa els Porst en direcci sempre cap al Caro. Seguint les indicacions dels diferents creuaments de pista, agafem el que a la nostra dreta indica La FouMont Negrell, seguint sempre la direccio cap a La Fou, mS'ara trobarem una mica separat de la pista i a la nostra dreta, el Mas del Sargen~ to, tot seguit la pista va devallant per a portarnos fins el Mas de Vallcaneres. Des d'aquest punt convergeig la pista que ve des del Pant dUlldacona desestimada en principi, pel seu posterior mal estat, Seguint des de la Vallcaneres recte per la pista denfront (direcci Sud), ens portar cap al Barranc de Cirers uns sis-cents metres, tot just quan la pista f un revolt fora tancat, des del seu Centre i Cap a l'encapalament del barranc, surten dos petits corriols, tLi. triant el de la nostre dreta, on despres de uns doscents metres trobem la boca de la cova, 'l l

1 1 50 .Descripci de la cavitat 7Obertura de l;entradade prop de dos metres da1ta per 2,5 i metres dample, dna acces a una pronunciada rampa, que ens 1 porta Eins el repll situat a lO,5 metres, per a devallar 1 seguint un curt pas estret on deixem a la nostra dreta el 1 pou de 13 metres, que despres comunica mitjanant una gatera 1 amb l'encapalament de la sala, a la que arribem un cop deS grimpada una cornisa a la que succeeix un caos de blocs en inclinacio. Ja baix dels blocs i en direcci noritzontal a lentrada, anem a parar a la base del pou, abans fet menci, per damunt nostre ( cota -20 m, ) vorem una gatera que ens porta fins una Petita sala nombrosament poblada de Con crecions i de nable encis. Tornant a la sala, seguirem per la galeria descendent direccio SE~. Aquesta galeria, en fort pendent, en porta cap al seu fi a la cota -57,5. Abans darribar en aqust punt, i a la nostra esquerrasegons baie Xem~ entre blocs trobarem una petita obertura cota 52 m.-, que un cop superada ens f davallar per una saleta fins oferirnos la boca dun pou (64m.), de 10 metres, al que segueix un altre, fora concrecionat, de 12 metres, aCOnse gint a la seva base, el punt mes profund de la Cova; 87,5 m. Tornant al punt final de la galeria (57,5), per damunt nostre ( uns 3,5 mts,}, s'obre una nova galeria ascendent que puja fins a ~34 mts,, donant per finalitzat el recorregut 1 de la Cova Trobaga. @..1*.`1s.a.ss.1;E-,,:r;,.at;; Es tracta dun engolidor, anat aprofondint~se, seguint sempre l'estructura dels bussaments dels estrats, i aprofitant tamb, les frequeits diclasis que la zona en estudi ens ofereix, Aixi podam trobarnos en la formaci de la sala prin cipal aprofitant~se del creuament de dues diclasis, i contribuint tamb una major possibilitat de zona destancaci erosiva, per la menys inclinacio del lloc, en proporci a la resta de la cova, un cop na rebut una constant aportaci daiges pressionades pels pendents de conducci, El total de la cavitat es pot considerar que es tracta dun Conducte 1 forat, donantnos en curts espais, unes diferentes varietats de seccions, provocant leXistencia dels pous i la seva tasca dengolidors verticals, una notable reducci de seccions a 1 partir de la cota~52, fins el Eons de la galeria. N 1 1

W 1 \ Sobre la galeria ascendent que trobem a la cota 57,5, podem deduir l'haver estat desenvolupada, per unes filtracions, en principi no conectades a la cavitat, desenvolupantse rpidament per una pronunciada inclinaci destrats, fins conectar amb la part final de la galeria, Posteriorment la cova na tingut un procs de reconstrucci, del que en forma constant presenta les abundants concrecions, J nascudes obeint el sistema de filtracions continues existents i oferirnos dues varietats parietals i pavimentaries. Les primeres tenen una lgica amb la inclinaci existent pel q onducte principal de la cavitat, fent forta presncia a la rampa de despres de la sala principal, cap al fons, trobantnos importants columnes properes quasi sempre a les parets del conducte, aixi mateix petites banderes en el sostre aprofiten la inclinaci, colades constants. De les concrecions pavimentaries les trobem de forma un xicabundants a la petita saleta situada a la cota -20, x b) ZONA DEL MONT CARO ,, Les dues coves que tractarem a continuaci es troben allades de les altres cavitats daquesta zona, per les ine i clourem en el conjunt de Caro, per esser el mes proper i cae racteristic, Cova Balaguer,~ Pujant per l'anomenat cami del Port i pree nent la pista del Cargol, tot arribant i despres de deixar l'encreuament que porta al Mont Caro, girem per un desviae ment a la dreta ben senyalitzat, que ens condueix al refugi de la U.E,Cn, Des daqui i per darrera mateix del refugi, pel seu costat dret surt un petit cam que seguintmlo uns l50m., es troba un Corriol que porta dalt dun tur sobre mateix del refugi i que ens deixa a l'entrada de la Cova Balaguer. Donada la compleixitat del recorregut de les seves galeries, ens limitarem tan sols a generalitzar llur descripci. Degut a l'extensa fracturaci de la zona on es troba, la ca vitat s'ha enclavat en una serie de sistemas de diclasis de* diferents dereccions i nivells, donant lloc amb lajut dels s plans destratificaci als diferents pisos de galeries. ', Coincidint el mxim desnivell amb el de la propera Cova del v Mal Pas, creiem que Cal suposar que les dues cavitats fore maben part dun mateix sistema dabsorci, actualment desmane tallat. K

t 54 La Cavitat presenta un avenat estat Essil, amb procesos Clstics que deformen totalment el sistema original de les ga leries, ocasionant Confusions al donar origen a pisos sobreposats, Finalitza en fondria en un desnivell de base on s'acumula l'aigua de les Eiltracions actuals, CGVA DEL MAL PAS.~ Es troba a 26 metres abans darribar a la Cova Balaguer i pocs metres a la dreta del Cam, sota dun boix. Als pocs metres dentrar tobem un redut forat que dna lloc a una gatera que desemboca en una saleta; despres dun ressalt, una Curta galeria ens porta a la boca dun pou ( no Cal material per devallarlo ), en el seu fons i mitjanant un petit flanqueix s'arriba a un Curt tram ascendent que porta a una sala superior. Tornant a la base del pouet anterior, es Continua en sentit vertical, trobantse un pas estret als 9m. de descens i arribant rpidament al Eons de la Cavitat, Cobert l per un toll daigua, als 25m. de fondria. oooOoo-o l l l l

 l \ l 1 l l 57 _QTlCIARl ESPELEOLOGIC A continuaci farem esment a tres exploracions dutes a terme durant l'estiu daquest any i que per llur importncia seran objecte mes endevant de sengles treballs detallats; de moment volem deixar constncia de : COVA CUBERES ( 4.7l2 m.). El dia 19 de mar del 1978 acom panyrem al company 0. Escol de lE.R,E, a visitar les gale ries noves daquesta cova i aprofitar per cercar noves vies que poguessin augmentar el seu recorregut, Tot just abans de la nomenada " Galeria recta " i en un punt estret que creiem restaba tancat, es va comprovar l'existncia dun nou pou. Al cap de dues setmanes es va baixar, resultant tenir un des nivell de 30m., i donant accs a unes galeries inferiors recorregudes per un riuet dun cabal daigua duns 10 litres per segon, que sembla esser el collector principal del sis tema, Aquesta nova galeria te uns 800m. de desenvolupament, que junt amb la part topografiada primerament ( vegi's Espe leoie n9 18 ) i altres ramificacions explorades posteriorment donem al conjunt un recorregut total de 4.7l2m.; tamb cal destacar que degut a la profunditat assolida a les darreres exploracions i junt al desnivell ascendent de les galeries superiors, el desnivell total de la Cova Cuberes ( manquen unes petites observacions topogrfiques ) s aproximadament duns lOOm.. t _Avenc Bl5 ( Escuain ), Una de les cavitats del important massis dEscuain (Osca), que presenta majors dificultats per al seu accs (de lO a 15 nores de marxa, segons la crrega i l'itinerari) s la nomenada Bl5, Fou descoberta fa ja alguns anys pels membres del G.E.B, eXplorantla molt superficialment; a lagost del 76 es el primer objectiu de collaboracio entre el G.E.B. i la S.l.E. , topografiantse fins els 250m, de pro funditat. r l l l

~ 58 ` No s per, fins lagost daquest any, que tornen els compa nys del G.E.B. i assoleixen un gran xit. Poc despres de la cota -250, la cavitat pren unes notables dimensions i va bai Xant diferents pous ( un dells de l20m. de vertical ) fins arribar als_ZQlm; de profunditat, topografiats; en aquesta co ta s'obre un altre pou duns 50m. de desnivell ( sondeix acs tic ) que resta inexplorat. De moment representa la cota de mima penetraci del massis i esperem que l'any vinent si, gui el principal objectiu de les campanyes i doni les grans satisfaccions que es mereixen pels anys de tasca continuada a Escuain. CIGALQE DE L;0 .~ En tornar de les vacances destiu 1 mitjanant uns companys de la S..S. de Terrasa, tenim no icia de la recent exploraci per part d7es- ` t pelelegs francesus que navien entrat amb contacte amb ells, dun nou avenc duns 300m, de profunditat; nomes sabem que es . troba a la zona ee Roca Elanca i que el tenen catalogat amb les sigles E,A5. Recordant que dtnant unes campanyes de prospecci realitzades fa dos anys a la Vall dAran ens varen citar unes cavitats nomenades " Cigaleres," al poblet dAls dlsil, ens decidim a tornar~hi, El primer cap de setmana de setembre, un grup de la S,l.E, del C.E,, i un company de lE.R.E. del C.E,C., con firma a Als, la presncia despeleolegs francesos el mes an terior i sinformen de la situaci do les *Cigaleres"; desprs de 5 nores de marxn sn localitzades dues cavitats, senyalades amb els nmeros 4iS, baiXantse el primer pou daquesta ultima, La setmana sejuenc es torna, pujantni 400 metres de cor des i s'arriba al oas estret de la cota ~l22; al poble ens assabentem del veritable nom dels aveucs: Cigalera de l0baga de Baleran, que correspn al numero 5 i Cigalera de Coma Viera ' la numero 4, aquesra sembla que queda taponada per la neu a uns 20m, de profunditat, ' Durant les seguenis setmanes es continuen les exploracions a la cavitat amb la articipaci de membres del S.I.S, de Terra sa, S,E. Gelera, h,R.E. del C,EgC,, S.E,0, Grcia, S.E.S. Puig mal i daltres; fins que el 15 doctubre s'assoleix el punt de mxima fondria, que al mateix temps representa el nou "record" de profunditat dels Pasos Catalans.

- 6Q Segurment i degut 1ld que eS troba l'avenc ( 2.200m. S.m. ) no Ser ccesible Eins el proper estiu, en que esperem ' eS Continun les explorcions per l zona. Les Crcteristiques de l Cvitet eS poden observar en el Croquis djunt, essent de destacr l gran quantitat de neu glda que SinStl.1 1S primers pous ilque Segons e1S anys podria taponar algun pas impedint l'exploraci Complet.

INDEX IIIIUIlidiillIiIIIGiIIAIiiIIl|*DI 3 Vsm Termdnmc d 1OS Fu6mnOS auoii6ku1oenIeviiidi 5 x ` L " Cuv el Turcch " ltres Cvtts Iglesuel del Cid .. .... .....*. 15 LAvenc de l Disccrdi i 1AvEnc GIESC liili8`BB69lhUIIIIIOIIIIBI Ftgrfa Espleolgc ..; .... ......... `33 Nt cmplmentri Sbre l Sm d l QIIGIIIIIICidiiocdilliiiii Nta sobre due Cvtts lccltzades l limit del Slscns i el Bergud ......... 41 Gntribuci l cnixemnt plelgc dels Pcrts del Cr V ....... , .... .., 47 Ntcx Espleolgc ...,. 7 ........... .., 57 IIIOGIIDGIlliIlullniiliitlii ` OGOO ( Epleie n 2DSembre 1978-61pp) . 4