La Revolució francesa 1789-1799

Un canvi polític revolucionari

1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa

Causa Difusió de les idees dels Porta a La burguesia a desitjar acabar amb
profunda il·lustrats (libertat, igualtat, L’absolutisme i amb els privilegis de
soberania Nacional,...) nobles i clero

Succesives males Porten a Fam; la pressió a pagar impostos; i al

collites i competència descontent dels camperols, comerciants i
Altres industrial britànica artesans.
causes
Excesives despeses de l’Estat La bancarrota de les finances del rey.
Porta a
en guerres i en la cort ¿D’on podia el rei obtenir diners?

Any 1788 El rei es veu obligat a convocar les Corts (Estats Generals)
Ingressos Despeses
472 milions de lliures per de
633 milions sol·licitar
lliures un canvi en el sistema d’impostos.
Impostos a Pagesos Exèrcit¿Per
(25%) que convoca els Estats Generals?
y burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Són la única
Obres institució capaz de modificar privilegis y tradicions
públiques(2%)
Deuta i interessos (41%)
1
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

1. Introducció: Els Estats Generals

Que són •Una asamblea de representants

* Una institución de origen dels estaments
medieval socials. por el
ya no utilizada
Com funcionven
els ESTATS 1r estament: Església,
Absolutismo 291 representants
monárquico. 2 vots
ELS ESTATS
GENERALS 2n estament: Noblesa, 270 representants
GENERALS: 1 578
3r estament: Poble o Tercer Estat (en realitat, burgesos) vot
representants

* El rei els convocava per sol·licitar nous impostos, canviar lleis i

demanar recolzament per a les seves decisions,
però estaava obligat a escoltar les queixes dels estaments.

* Cada estament se reunia i discutia per separat

* Cada estament disposava d’un sol vot

Els privilegiats disposaven de majoria.

Però, quina importància va tenir la convocatòria i opertura dels

Estats Generals a maig de 1789?
Va donar, per primera vegada en molts anys,
la oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organizar-se
i va precipitar l’esclat de la Revolució Francesa
2
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

1.- Introducció: La causa detonant de la REVOLUCIÓ:

la Reunió dels Estats Generals
Els Estats Generals: A les primeres sessions, la burgesia exigeix una reforma en
Maig de 1789. Versalles l’organizació dels Estats Generals: el vot por diputat i no per
estament. Si ho conseguien seria un canvi quasi revolucionari

¿Ho acceptaren el rei i els nobles? NO

Davant la negativa, Com varen reaccionar molts diputats?

Inicien la Revolució:
• Se proclamen representants de la Nació
i creen una Assemblea Nacional (16 junio 1789)

• Juren no separar-se fins

elaborar una Constitució
que asseguri la libertat i la igualtat.

El jeu de Paume o Jurament del

3 Joc de pilota
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

2. El triomf de la revolució: la toma de la Bastilla

Crida a lexèrcit a Versalles per

Com reacciona el rei? reprimir l’Assemblea Nacional

Com reacciona el poble

de París?
Assalt a La Bastilla
presó i arsenal militar
(14 de juliol de 1789)

La revolució triomfa:
El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.

4
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

Repàs cronològic de les causes del triomf de la revolució

1750-1789 Difusió idees il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)

Influència d’independència nordamericana (1776)
1780-1789 Successives males collites (fam). Crisi industrial

1788 Bancarrota de les finances reals

Mayo 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals

Junio 1789 Jeu de Paume, se constitueix l’Assemblea Nacional

S’inicia la revolució

El rei crida a l’Exèrcit a Versalles.

Julio 1789
Asalt popular a la Bastilla.

La revolució triomfa:
el rei accepta l’Asamblea Nacional
4
LA REVOLUCIÓ FRANCESA

3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)

Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de
diputats dels Estats Generals,burgesos
burgesos iprivilegiats)
privilegiats)

La Assemblea Nacional legisla: Constitució de 1791

Règim polític: Monarquia
Monarquiaparlamentària i
Declaració dels drets de l’Home limitada
(agost 1789) Separació de poders: el parlament escollit legisla,
el rei governa, els tribunales escollits jutgen.
Igualdad
Igualtat enen derechos
drets Els Grups
Drets naturals: populars Sufragi
Sufragicensitari:
censitari:només
noméstenen
tenendret
dretaavot
votels
els
- Llibertat individual propietaris
propietarisque
quepaguin
paguenimpostos
impostos(cens)
(cens)
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Altres reformes La iglesia
Expropiació bens de l’església

Libertat econòmica: llibertat de crear empreses,

de comerciar, de posar preus, no als gremis
etc...
Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?

A qui favoreixen?

5 Quins grups creus que estaran descontents amb els canvis?

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

4. La 1 Crisi del nou Estat: una segona revolució, més radical (1792)

Les monarquies absolutes d’Europa no Preparen els seus exércits

veuen amb bons ulls els canvis a França: aprop de la
Declaren la guerra
frontera amb França
a França. La invadeixen
Arriben a les portes de París.

El rei i els privilegiats no accepten de Molts

El reinobles s’exilien
intenta de França
fugir, però és descobiert a
bon grat els canvis: la frontera (Varennes) i retornat a París.
El poble desconfia del rei i la reina
Provoquen

El poble de París (els sans-culotte) y els jacobins (el grup

polític burgès més radical)
protagonitzen una segona fase revolucionària (1792):

- Assalten el Palau Reial de les

Tulleries i fan presoner al Rei
- Proclamen la República
(setembre 1792)

6
LA REVOLUCIÓ FRANCESA

5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)

Nou govern radical:

ROBESPIERRE
I el grup jacobí amb
el Comité de Salut
Pública.

Nova Constitució (1793):

Cop d’estat La burgesia
conservadora tem
Estableix la república i el sufragi universal la radicalizació
de la revolució
Nous tribunals de justícia ràpida contra els
contrarrevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família
Com reacciona
reial i 30.000 ciutadans) (oct 1794 - juliol 1794) quan s’aconsegueix
parar l’amenaza
Noves lleis econòmiques i socials: preus controlats, protecció extrangera?
als pobres
Revolució? Revolta?
Nou Exércit Nacional Obligatori (levée en masse): Cop de estat?
7 els triomfs militars donen seguretat a la República Francesa
LA REVOLUCIÓ FRANCESA

6. El final de la revolució: (1794-1799)

La burgesia conservadora protagonitza un cop d’Estat:
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
S’estableix un
Nova Constitució (1795, termidoriana):
nou govern
Napoleó governa França
reestableix desde
el sufragi 1799 fins a 1815
censitario
conservador
Se considera que amb
NovesNapoleó acaba la Revolució
lleis econòmiques: Francesa,
se reestableix el lliure mercat
(Directori) pero no l’època de les Revolucions.
Els conflictes
Peroentre francesos
el més importantde diferents
del períodetendències continuen. Hi ha una gran
napoleònic
inestabilitat (per una part els defensors de l’antic règim amb la revolta de la Vendée, i per altra els
jacobinos...) fou l’intent de formació d’un gran imperi! N
I la guerra contra els estats europeus continua A
P
Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove O
A 1799 Napoleó pega un nou cop d’estat (18 Brumari) i pren el L
poder.
A 1804 s’autoproclama Emperador. E
No obstant respectarà els principals avanços de la revolució:
- Supressió dels privilegis dels nobles i l’eglésia, Ó
- Declaració de drets de l’home, N
- Establiment d’una Constitució,
- Creació d’un nou Codi Civil i una justícia independent,
- Lliure mercat…

8
 La Revolució Francesa va donar lloc
a dos moviments polítics liberals diferents

-Drets polítics restringits - Drets polítics amplis

als més rics
- sufragi censitario
-Propietat privada i lliure mercat
-Governs i lleis defensores
d’interessos de l’alta burgesia
- sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(lliure associació, de manifestació,
etc...)
Governs i lleis que defensen
els interessos populars

Partits polítics conservadors Partits polítics progressistes

i liberals i demòcrates
 Els grups polítics característics d’Europa
A la primera mitat del s.XIX (1800-1850)

ABSOLUTISTES i
LIBERALS
TRADICIONALISTES

MODERATS I/O RADICALS I/O

CONSERVADORS PROGRESSISTES

DEMÒCRATES REPUBLICANS

TENDENCIA POLÍTICA
EXTREMA DRETA ESQUERRA
DRETA LIBERAL