Les Mtues dAccidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social ( MATMPSS )

MATERIALS DE FORMACI

GUIA SALUT LABORAL

2
Estimat/da company/a, aquesta Guia de Salut Laboral, que tens a les teves mans, pretn donar una srie de consells i orientar als/les treballadors/es, de forma senzilla i bsica, com afrontar qualsevol situaci davant la mtua daccidents, mitjanant la resposta de les qestions ms comunes amb que ens trobem al dia a dia. Fins al 1994, el seguiment i finalitzaci (alta) de les Incapacitats Temporals (IT) per contingncies comunes, es a dir, de les baixes per enfermetat comuna o per accident no laboral, corresponia als/les metges/sses dAtenci Primria, realitzant la supervisi la Inspecci Mdica del sistema de salut corresponent. Per tant, el control de la situaci lexercia el Sistema Pblic de Salut i el pagagament, la Seguretat Social. A partir daquesta data, el govern del PP aprova succesives normatives que facultan, inicialment, als/les metges/sses adscrits/es a lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per a que puguin emetre altes mdiques als processos dIT als exclusius efectes de les prestacions econmiques. Posteriorment, ignorant la inutilitat de la mesura anterior, es traslada aquesta facultat als/les metges/sses de les Mtues. El rerafons de la reforma es lescs inters de lAdministraci Sanitaria per gestionar un element que no paga amb els seus presupostos ja que el concepte dIT mai ha estat incls als presupostos estrictament sanitaris. LAdministraci inicia, doncs, una srie de reformes normatives que modifiquen sustancialment la gesti de lIncapacitat i introdueixen mesures que alteren notablement lorganitzaci del propi sistema sanitari pblic. Com veurem ms endavant, primen les consideracions econmiques sobre el deure ineludible de garantitzar la salut dels/les traballadors/es, ocasionant un greu perjudici als/les afiliats/des a la Seguretat Social. Aquesta guia prctica on es desenvolupen, mitjanant un questionari de preguntes y respostes, una srie de conceptes i actuacions que donen una idea clara de les obligacions i/o drets atributs a les mtues i als/les treballadors/es. s el nostre desig que et sigui dutilitat aquest document. Salut i anarcosindicalisme.

Juny 2010 Secretariat Permanent Comit Confederal CGT Catalunya

1.- Qu sn les Mtues dAccidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS)?

Sn associacions dempresaris/es suposadament sense nim de lucre, amb personalitat jurdica propia, que degudament autoritzades pel Ministeri de Treball i Inmigraci es constitueixin per col.laborar amb la Seguretat Social. La llei no els permet tenir beneficis, i tericament tots els beneficis anuals de cada Mtua haurien de ser retornats a la caixa de la Seguretat Social. A la prctica, per, a travs de quantiosos sobresous, i ostentosos congressos i altres despeses, aconsegueixen no obtenir prcticament mai cap benefici final. Representen lexternalitzaci i semiprivatitzaci de la sanitat dels treballadors, sota la legitimaci de la seva major eficcia respecte a lINSS, fonamentada en que, segons totes les dades oficials, donen menys baixes, ms curtes i amb menys determinacions professionals que la sanitat pblica. Els seus membres tenen responsabilitat mancomunada. 2.- Quins serveis o prestacions sn a crrec de la mtua?

Lassistncia sanitria des del mateix moment de laccident, o el reconeixement de la malaltia professional, fins a la recuperaci de laccidentat/da, daquells/es treballadors/es per compte daltri i de les empreses que estiguin associades a la mtua. Les prestacions econmiques des de lendem de laccident fins a lalta per curaci en el perode dincapacitat temporal, i les prestacions econmiques per invalidesa (incapacitat permanent, mort i supervivncia). No assumeix el recrrec de prestacions per accident de treball ja que aquest es una sanci que assumeix lempresa. Serveis socials dhigiene i seguretat en el treball, medicina preventiva, recuperaci dinvalidesa i prestacions assistencials. La prestaci econmica i el control de la incapacitat temporal derivada de contingncies comunes dels treballadors de les seves empreses associades, sense poder donar lalta per curaci de la malaltia. 3.- Qu s la Incapacitat Temporal (IT)?

s la situaci de baixa per accident laboral, malaltia profesional, malaltia comuna, o accident no laboral. 4.- Quants tipus dincapacitat temporal poden gestionar les mtues?

La incapacitat temporal t dos vessants, un s per accident de treball o malaltia professional, i laltre s la gesti econmica per a les malalties comunes i els accidents no laborals. Les mtues poden gestionar ambds.

4
5.- Quina gesti fan les mtues de la incapacitat temporal per laccident de treball o la malaltia professional? La normativa els permet dur a terme tant la gesti mdica com leconmica des del primer dia, i els serveis mdics decideixen quan semet la baixa o lalta. 6.- Qu s el subsidi o prestaci econmica per incapacitat temporal?

El subsidi o prestaci econmica s el que cobrarem (sou) mentre estem de baixa per incapacitat temporal. 7.- Quins requisits hem de tenir per cobrar aquest subsidi o prestaci econmica?

Per accident de treball o malaltia profesional. No cal perode previ de cotitzaci en aquests supsits. Per malaltia comuna. Haurem dhaver cotitzat 180 dies dins dels ltims 5 anys. Per accident no laboral. El mateix que si fos per accident de treball. 8.- Qui em pagar el subsidi o prestaci econmica?

Per accident de treball o malaltia professional. Mentre estiguem en actiu, lempresa s lencarregada de pagar-nos (per pagament delegat). Si sacaba el contracte, ens pagar la mtua per pagament directe fins que ens donin lalta mdica. Desprs passarem a cobrar de lOTG (Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya) latur. Per malaltia comuna o accident no laboral. Mentre estiguem en actiu, lempresa s lencarregada de pagar-nos (per pagament delegat). Si sacaba el contracte, ens pagar la mtua per pagament directe fins que ens donin lalta mdica. Desprs passarem a cobrar de lOTG latur si encara queda. 9.- Qu cobrar mentre estigui de baixa per incapacitat temporal?

En cas daccident laboral o malaltia professional. El percentatge s el 75% de la base reguladora. Si mentre estem de baixa, sacaba el contracte, seguirem cobrant el mateix i ens pagar la mtua fins que ens donin lalta. Un cop tinguem lalta, cobrarem el que ens correspongui del subsidi de latur, si hi tenim dret. En cas de malaltia comuna o accident no laboral. Els tres primers dies sn a crrec del treballador/a. Des del quart dia i fins al vint-i-un, el percentatge s el 60%, i del vint-i-dos en endavant, el 75% de la base reguladora. Si sacaba el contracte i tenim dret a cobrar latur, els 180 primers dies cobrarem el 70%, i del dia que en faci 181 en endavant cobrarem el 60%. 10.- Quan comenar a cobrar la prestaci econmica?

En cas daccident laboral o malaltia profesional. Comenarem a cobrar la prestaci econmica des de lendem de laccident, ja que el dia de laccident lhem de cobrar com a dia treballat, encara que laccident shagi produt a primera hora.

5
En cas de malaltia comuna o accident no laboral. Des del quart dia de lemissi del comunicat de baixa del metge de capalera de lInstitut Catal de la Salut (ICS). 11.- Quina durada pot tenir la incapacitat temporal?

El perode mxim sn 12 mesos, excepte quan lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS) prevegi que dins dels 6 mesos segents el treballador pot ser donat dalta per curaci, i tot plegat no passi de 18 mesos. Si als 18 mesos lICAM considera que pot haver una invalidesa, emet lalta amb proposta dinvalidesa, donant una nova prrroga ms de 3 mesos en que el treballador continuar percebent la prestaci dIT fins a la resoluci per part de lINSS. Quan es tracti de malaltia professional, hi pot haver un perode dobservaci de 6 mesos prorrogable per 6 mesos ms. 12.- Quan puc perdre o em poden suspendre la prestaci econmica per incapacitat temporal?

Aquest dret ens pot ser denegat, anullat o susps, per actuaci fraudulenta per obtenir o conservar el subsidi, per treballar per compte propi o daltri mentre estem de baixa, o refusar o abandonar el tractament mdic sense causa raonable. 13.- Pot sancionar-nos la mtua en cas de frau?

No, tan sols ho pot fer lINSS com a rgan gestor o la Inspecci de Treball. 14.- Qu entenem per accident de treball?

Segons lart. 115 de la Llei General de la Seguretat Social (Text Refs de 29 de juny de 1994) s qualsevol lesi corporal que el treballador pateix com a conseqncia del treball que executa per compte daltri. 15.- Qu s necessari perqu es reconegui un accident de treball?

a) Que el/la treballador/a pateixi una lesi corporal. Sentn com a lesi qualsevol dany o detriment corporal causat per una ferida, cop o malaltia. b) Que treballi per compte daltri. c) Que laccident sigui com a conseqncia del treball, s a dir, que existeixi una relaci directa entre treball i lesi. 16.- Quins supsits estan considerats tamb com accidents de treball?

Tenen tamb la consideraci daccident de treball: a) Els que pateix el/la treballador/a en anar o tornar de la feina, sense limitaci horria i sempre que tingui lloc en el cam danada o tornada, que no es produeixin interrupcions, voluntries, entre el treball i laccident i que sutilitzi litinerari habitual (in itinere). b) Els que pateix el/la treballador/a com a conseqncia de les tasques de lexercici de crrecs electius sindicals, i els desplaaments per a desenvolupar-los.

6
c) Els que pateix el/la treballador/a que, sense ser les tasques prpies de la seva categoria professional, les executi en compliment de les ordres de lempresari o espontniament en inters del bon funcionament de lempresa. d) Els esdevinguts per actes de salvament que tinguin relaci amb el treball. e) Les malalties que contregui el/la treballador/a en realitzar el seu treball, sempre que sen demostri la relaci i no estigui recollida en el quadre de malalties professionals. f) Les malalties patides anteriorment i que sagreugen com a conseqncia de la lesi constitutiva de laccident. g) Les conseqncies de laccident modificades per malalties intercurrents (ex. malalties sobrevingudes normalment per intervencions quirrgiques). 17.- Linfart de miocardi produt al centre de treball es considera accident laboral?

La jurisprudncia entn com accident de treball les lesions que pateixi el/la treballador/a durant el temps i lloc de treball. Per tant, si la mtua no ens reconeix com accident un infart en el lloc de treball o que va comenar-hi, haurem danar als tribunals i demostrar que ha estat aix, perqu la justcia resolgui. 18.- Quins accidents, fins i tot esdevinguts al centre de treball, no sn considerats com a tals?

Larticle 115 del Text Refs de la Llei General de la Seguretat Social, en el pargraf 4 determina una srie dexclusions: a) Els que siguin deguts a fora major aliena al treball, que no tinguin cap relaci amb la feina que sexecutava en esdevenir-se laccident. b) Els que siguin deguts a engany o imprudncia temerria del/la treballador/a accidentat/ da. c) Els accidents derivats de lactuaci duna altra persona sempre que no guardin relaci amb el treball. En el cas que es treballi a la intemprie, no es consideren com a fora majors alienes al treball: la insolaci, limpacte dun llamp i altres fenmens de naturalesa anloga. 19.- Qu he de portar a la mtua si pateixo un accident a la feina?

El volant dassistncia. Aquest s un document no oficial, per ds com a totes les mtues i que ha demplenar lempresa amb les nostres dades bsiques per acreditar-nos en el moment que necessitem assistncia sanitria per una causa directa del treball. 20.- Qu s el comunicat daccident?

s la comunicaci oficial a lautoritat laboral i a la mtua, que haur demplenar lempresa, quan es produeixi un accident de treball o recaiguda, que suposi labsncia del/la treballador/a del lloc de treball (baixa mdica) com a mnim dun dia, sense comptar el dia que es va accidentar, ja que lha de pagar lempresa com a dia treballat. Si laccident de treball s greu o molt greu lempresari haur de comunicar-ho a lautoritat laboral o la Inspecci de Treball. Una prctica habitual de les empreses s qualificar de lleus els accidents de treball greus o molt greus, en un intent devitar linici dun expedient de la Inspecci de Treball.

21.- Quantes cpies es fan dels comunicats?

Avui en dia la comunicaci s via telemtica (Delt@), aix fa que tant la mtua com lempresa tinguin la facilitat denviar aquesta informaci a lautoritat laboral sense la necessitat de fer-ho en suport paper, no obstant aix, lempresa t lobligaci de lliurar una cpia impresa del comunicat al/la treballador/a. 22.- Si un/a treballador/a est desplaat ocasionalment fora de la seva provncia i pateix un accident, on sha de presentar el comunicat daccident?

Hi ha criteris diferents a lhora dinterpretar lOrdre ministerial de 16 de desembre de 1987. Noms en el cas que laccident sigui qualificat de greu o molt greu, sha de notificar a lautoritat laboral de la provncia on sha produt. 23.- Quina cobertura t lassistncia sanitria per accident de treball i malaltia professional?

Lart. 12 del Decret 2766/1967, de 16 de novembre, diu que: lassistncia sanitria per accident de treball i malaltia professional es dur a terme des del moment que es produeixi laccident, o es diagnostiqui la malaltia professional i durant el temps que el seu estat i patologia ho requereixi, aix vol dir, que ser a criteri dels metges de la mtua. 24.- El lliurament de medicaments, prtesis i altres, s gratut en el cas daccident de treball o malaltia professional?

El mateix decret que sha esmentat abans diu que: lassistncia sanitria per accident de treball i malaltia professional sha de fer arribar al pacient de la manera ms completa, i ha de comprendre: a) El tractament mdic i quirrgic, les prescripcions farmacutiques i totes les tcniques diagnstiques. b) Aparells de prtesi i renovaci. c) La cirurgia plstica i reparadora de les deformitats o mutilacions. 25.- He danar als serveis mdics que determini la mtua?

Hem danar preferentment, i sempre que sigui possible, als serveis sanitaris de la mtua. En el supsit que no es compleixi aquest criteri, la mtua podria donar-nos lalta mdica i econmica. 26.- Com puc impugnar una alta mdica si no hi estic dacord?

Mitjanant reclamaci prvia en via administrativa en el termini de 30 dies des de la data de notificaci de lalta, davant la Direcci Provincial de l INSS. Si no hi ha resposta o s negativa, sha de tramitar via judicial davant el jutjat social tamb en el termini de 30 dies

8
des de la resoluci que desestima la reclamaci prvia. s important saber que encara que impugneu lalta, esteu obligats a anar a treballar. 27.- Si impugno lalta mdica, he dincorporar-me a lempresa?

Quan impugnem una alta mdica ho fem perqu entenem que encara no estem curats, encara que el document dalta digui que estem capacitats per reprendre lactivitat laboral, aix vol dir que lendem de la data de lalta ens hem dincorporar a la nostra feina, perqu si no ho fem, al tercer dia dabsncia al treball, lempresa pot utilitzar-ho com argument per acomiadar-nos. Aix vol dir que, si hem impugnat lalta, els trmits per decidir si tenim ra o no, sn parallels a lalta.

28.- Si la mtua ha de fer-me proves complementries, rehabilitaci o visites, que comporten que mhagi de desplaar, qui es fa crrec de les despeses daquests desplaaments?

La mtua sha de fer crrec daquestes despeses, per hauran danar avalades pel facultatiu que ens atengui, que justifiqui aquests desplaaments. Depenent de la gravetat de la nostra situaci mdica, la mtua mateixa pot facilitar-nos un mitj de transport. 29.- Si considero que hi ha hagut un error mdic quan mest atenent la mtua, a qui he de reclamar?

Has de formular una reclamaci prvia a la Direcci Provincial de lINSS per notificar-hi la possible negligncia o mala praxi, desprs demanar informe a lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM) que shaur de remetre a lInstitut Nacional de la Seguretat Social (lNSS), perqu en resoluci dicti si hi ha hagut una mala actuaci per part de la mtua. 30.- Si mentre estic de baixa per un accident de treball, lempresa canvia de mtua, qui continuar el meu cas?

En principi, qui sha de fer crrec del teu cas s la mtua que lha iniciat, s a dir, si la mtua que et duia fins ara es diu A i lempresa canvia a la mtua B, qui ha de seguir donant-te servei s la mtua A, per si per la teva seguretat les dues mtues es posen dacord, pot ser que et doni servei la mtua B (sempre amb el teu consentiment). 31.- Qu passa quan sc de baixa per accident laboral i finalitza el meu contracte de treball?

Continurs percebent la prestaci econmica i asistencial a crrec de la mtua fins a lalta mdica o lextinci de la incapacitat temporal (sense consumir atur), i passars posteriorment a la situaci datur (si hi tens dret). 32.- Qu faig si la mtua, desprs de tenir-me uns dies de baixa, em deriva al metge de capalera de la Seguretat Social i no hi estic dacord?

Primer de tot, el metge de la mtua ens ha de donar un informe on expliqui les raons que t per derivar-nos a la Seguretat Social, amb aquest informe anirem al metge de capalera i li explicarem els motius que ens fan considerar-ho un accident o malaltia de treball i no comuna. Si el metge de capalera tamb entn que el que ens passa s derivat del treball, haur dactivar la Instrucci 1/2007 de lICAM i ser lINSS que determinar si s accident laboral o no. (Al final daquest document tens una explicaci del procediment

administratiu que sha de seguir)

33.- En el supsit que la mtua vulneri els nostres drets dusuari/a, quin procediment es pot seguir?

En qualsevol establiment de la mtua (assistencial, hospitalari, administratiu etc.) han de tenir fulls de reclamacions, on podrem exposar de forma detallada la nostra reclamaci a la Generalitat. Tamb podem fer un recurs davant el jutjat social i denunciar-ho a la Inspecci Mdica (ICAM). Cal informar de la queixa la Comissi de Control i Seguiment de la Mtua, rgan de representaci institucional dels sindicats i els empresaris, on els sindicats majotitaris tenen representaci. 34.- Si no estem donats dalta a la mtua i patim un accident, la mtua es pot negar a atendrens?

Encara que no estiguem donats dalta a la mtua, aquesta t lobligaci datendrens com si ho estiguessim, una altra cosa seran les diligncies que la mtua prengui contra lempresa per tenir un/a treballador/a de manera fraudulenta. 35.- Qu he de fer si pateixo un accident i el/la metge/ssa de lempresa o lencarregat/da no em volen fer el volant dassistncia per anar a la mtua i em diuen que estigui uns dies a casa de descans pagat?

El que sintenta fer amb aquesta situaci s amagar un accident de treball, i aix s incomplir la normativa, per tant, si els fem cas, estarem incomplint la llei igual que lempresa. Per tant, el que hem de fer s anar a la mtua, si aquesta es nega a acceptar laccident anirem al metge/ssa de capalera perqu ens doni la baixa mdica (si ho creu oport) i seguidament haurem de notificar-ho a la Inspecci de Treball, perqu actu en conseqncia. 36.- Qu vol dir que els/les metges/sses de la mtua em volen fer una proposta de barem o una incapacitat permanent?

10
Si els serveis mdics de la mtua entenen que ja no poden fer res ms per tal que la nostra salut retorni al grau que tenia abans de patir laccident de treball, podran fer una proposta dun barem o duna incapacitat permanent (en funci de les seqeles que ens hagin quedat) a lICAM, perqu ho avalu. Si lICAM ratifica la proposta de la mtua, la lliuraran a lINSS, perqu emeti una resoluci amb un barem o amb un grau dincapacitat permanent. 37.- Qu s un barem?

El barem s el grau inferior a la invalidesa i consta duna quantitat econmica fixada prviament per lEstat, que diu quin s el preu per la prdua dun membre del nostre cos o les seqeles esttiques que hi pot haver desprs dun accident. Aquesta quantitat fixa sabona en un sol pagament. 38.- Quants tipus o graus dincapacitat permanent hi ha?

La Llei General de la Seguretat Social ens diu que hi ha quatre graus dincapacitat permanent o invalidesa. a) Incapacitat permanent parcial per a la professi habitual. Aquest tipus dinvalidesa no ens impedeix seguir fent les tasques que desenvolupvem abans de laccident, per lhem de dur a terme amb ms dificultat, penositat i perillositat. La indemnitzaci econmica s de 24 mesos del nostre sou, en un sol pagament. Pot ser derivada de malaltia comuna, accident no laboral, accident de treball o malaltia professional. b) Incapacitat permanent total per a la professi habitual. Aquest tipus dinvalidesa ens impedeix desenvolupar la nostra tasca anterior a laccident, per tant, no podem treballar en el mateix lloc de treball que abans de laccident. Lempresa ens rescindir el contracte, sense percebre indemnitzaci, i tan sols podrem continuar treballant en la mateixa empresa si ens contracten de nou per una feina que no tingui res a veure amb lanterior, si no s aix, haurem de buscar una nova feina en una altra empresa. La incapacitat permanent total t una pensi vitalcia del 55% de la base reguladora si tens menys de 55 anys, per hi ha un increment del 20% si en tens ms de 55 i no tens feina. c) Incapacitat permanent absoluta per a qualsevol professi. Aquest tipus dinvalidesa impedeix al/la treballador/a que desenvolupi qualsevol feina o professi a la seva empresa o a una altra. La pensi vitalcia en aquest cas s del 100% de la base reguladora, quantia que no tributa a hisenda. d) Gran invalidesa. El treballador que, havent-li reconegut una incapacitat permanent, i com a conseqncia de les seves limitacions, necessita duna tercera persona per a les tasques ms elementals o bsiques, com vestir-se, desplaar-se, menjar, etc. Aquest tipus dinvalidesa t un increment econmic entre un 45% i un 50% sobre el 100% duna incapacitat. 39.- La incapacitat permanent es pot revisar? S, i aix ho diu larticle 143 de la Llei General de la Seguretat Social. Es pot fer per dues causes: a) Per agreujament o millora.

11
b) Per error de diagnstic. 40.- Qui sencarregar de pagar-nos la prestaci econmica duna incapacitat permanent?

Quan es tracta duna incapacitat permanent parcial (un nic pagament de 24 mesos del sou), s la mtua qui el far si deriva daccident de treball, i per als altres casos (total, absoluta o gran invalidesa), la mtua ingressar un dipsit a la Seguretat Social perqu sigui aquest organisme qui ens el faci efectiu. 41.- Podem recrrer la resoluci dincapacitat permanent de lINSS?

Si no estem dacord amb la resoluci de lINSS, tenim 30 dies per presentar reclamaci prvia davant lINSS. Si tampoc ens reconeixen aquest recurs, podem interposar demanda al jutjat social tamb en el termini de 30 dies des de la resoluci que denega la reclamaci prvia. 42.- En cas dun accident mortal, quines prestacions es perceben?

Hi han tres tipus de prestacions: Auxili per defunci. Es tracta dun ajut per a les despeses del sepeli, dun sol pagament, que actualmente (any 2010) est quantificat en 39,08 euros. Vidutat. s una pensi vitalcia del 52% de la base reguladora que es pot incrementar si hi ha crregues familiars o daltres supsits fins al 70%. Si deriva daccident de treball o malaltia professional es t dret, a ms, a una indemnitzaci a tant alat de 6 mensualitats de la prestaci reconeguda. Orfandat. s una pensi que repercuteix als/les fills/es del/la causant, sigui quina sigui la naturalesa legal de la seva filiaci. Aquesta pensi es rebr fins als 18 anys dels/les fills/ es o a majors de 18, segons els supsits. La pensi ser dun 20% de la base reguladora del/la difunt/a. Si deriva daccident de treball o malaltia professional es t dret, a ms, a una indemnitzaci a tant alat duna mensualitat de la prestaci reconeguda. 43.- Si he patit un accident i mhan dimplantar una prtesi, per la que em proporciona la mtua s la bsica, qu puc fer?

Es pot demanar un ajut a la Comissi de Prestacions Especials de la mtua, perqu pagui la diferncia per tal que timplantin una prtesi adequada a les teves necessitats. Totes les mtues disposen dun fons social que pot ajudar econmicament qualsevol treballador/a que hagi patit un accident o malaltia professional. Aquest fons social serveix per palliar situacions de precarietat que poden sorgir com a conseqncia de laccident o la malaltia. 44.- Si arran dun accident de treball o una malaltia professional es generen necessitats econmiques, despeses extraordinries, desplaaments de familiars o tractaments i/o prtesis no cobertes per la mtua, qui ens pot ajudar?

Ens podem adrear a la Comissi de Prestacions Especials per sollicitar ajut per afrontar aquestes despeses extres que vnen sobrevingudes per laccident de treball o la malaltia professional. s molt recomanable portar a terme la sollicitud, doncs les Mtues no publiciten aquesta possibilitat que ha estat establerta per la llei, i es destinen finalment aquests diners a partides internes i despeses superflues.

12
45.- Qu s una malaltia professional? Lart. 116 del Text Refs de la Llei General de la Seguretat Social de juny de 1994 la defineix com: La contreta a conseqncia del treball executat per compte daltri en les activitats que sespecifiquin al quadre que saprovi per les disposicions daplicaci i desenvolupament, i que est provocada per lacci dels elements o substncies que sindiquin per a cada malaltia professional. Perqu tingui carcter de malaltia professional, ha de reunir una srie de requisits que estan contemplats en el Cuadre de Malalties Professionals del Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, sobre les malalties professionals reconegudes. 46.- Aix vol dir que una malaltia desenvolupada a la feina pot ser considerada malaltia professional?

Sha de diferenciar entre la malaltia contreta en el treball per causa dagents qumics, fsics o biolgics i la malaltia comuna que no t res a veure amb el treball. Per tant, si es pateix una malaltia que el Cuadre de Malalties Professionals relaciona amb la teva professi es dona una pressumpci i ja no cal demostrar la relaci causal entre feina i patologia. Els exemnples poden ser una dermatitis de contacte dun treballador de la construcci o una asbestosis duna persona exposada laboralment a lamiant. 47.- Si es detecta una malaltia a la feina i no la inclou el llistat de malalties professionals reconegudes, quin tracte se li ha de donar? Si la malaltia detectada no est inclosa en el quadre esmentat, per la conseqncia daquesta malaltia s el treball, larticle 115.2.e de la Llei general de la Seguretat Social diu que shaur de catalogar com accident de treball. 48.- Les malalties professionals apareixen al cap del temps, qui les ha de prevenir? La Llei 31/1995 de Prevenci de Riscos Laborals diu que s lempresari/ a que, mitjanant un Servei de Prevenci, ha davaluar els llocs de treball. Aquesta avaluaci ha didentificar si a lempresa hi ha risc de malalties professionals per als/les treballadors/es, si el resultat s afirmatiu, t lobligaci dinformar i formar dels riscos als treballadors/es, eliminar o minimitzar els efectes dels agents que puguin danyar la salut dels/les treballadors/es i donar-los els equips de protecci per evitar la contaminaci, independentment daix, sha de fer un seguiment sanitari especfic per als riscos provocats per les malalties professionals que shagin detectat. 49.- Les malalties professionals que apareixen al cap del temps, qui se nha de fer crrec? Quan a un/a treballador/a se li detecta una possible malaltia professional, lentitat que se nha de fer crrec des del principi s la mtua, en el supsit que lempresa estigui associada. Si no est

13
associada a cap mtua, directament la Seguretat Social, o lempresa, ja que larticle 77 de la Llei General de la Seguretat Social permet que les empreses puguin ser autoasseguradores, per tant, tindrien competncies per gestionar les malalties professionals mitjanant els serveis mdics. 50.- Quan, en un reconeixement mdic, ens detecten smptomes de malaltia professional que no ens incapacita temporalment, que sha de fer?

El/la metge/ssa que, en lexercici de les seves funcions professionals (sigui de capalera o de la mtua), detecti smptomes duna malaltia professional, que en aquell moment no requereixi baixa mdica, per que si el/la treballador/a continua al seu lloc de treball podria requerir-la, ha de comunicar a lempresa lobligaci del canvi de lloc de treball de la persona afectada, i indicar si aquest canvi t carcter provisional o definitiu, i lempresa est obligada a complir el dictamen mdic de trasllat. 51.- Qu s el volant dassistncia?

El mateix que en el cas dun accident de treball, aquest volant s un document no oficial, per ds com a totes les mtues i que ha demplenar lempresa perqu el/la treballador/ a pugui rebre assistncia sanitria per part de la mtua per una causa professional (en aquest cas, si hi va per una malaltia professional). 52.- Qu s el comunicat de malaltia professional?

s el document oficial que lempresa haur demplenar per adrear-lo a lautoritat laboral quan la malaltia es diagnostiqui. 53.- A qui sha de trametre el comunicat de malaltia professional? Lempresa t lobligaci de comunicar-ho en els deu dies hbils segents a la data del diagnstic de la malaltia professional pel que fa a les dades dafiliaci del/la treballador/a i dades econmiques. Des del 2007, el comunicat de les malalties professionals es fa mitjanant un programa informtic anomenat CEPROSS, que gestionen les entitats collaboradores amb la Seguretat Social (mtues) o gestores (INSS) on sincorporaran les dades mdiques de la malaltia. En qualsevol cas, el/la treballador/a pot demanar una cpia impresa a lorganisme que gestioni les malalties professionals a la seva empresa (sigui la mtua o lINSS). 54.- Si es detecta una malaltia professional, hi ha cap perode mxim destudi de la malaltia?

La Llei 42/1994, de 30 de desembre, al captol II, article 32, punt 4t, diu que: els perodes dobservaci per malaltia professional en qu es percebi la baixa en el treball, amb una durada mxima de 6 mesos, prorrogables per uns altres 6 quan sestimi necessari per a lestudi i diagnstic de la malaltia. 55.- Sn obligatoris els reconeixements per als/les treballadors/es de les empreses que tenen llocs de treball amb risc de malaltia professional?

Les empreses que han de cobrir llocs de treball amb riscos de malaltia professional han defectuar reconeixements mdics previs i peridics, obligatoris i gratuts. Aquests reconeixements sn a crrec exclusiu de lempresari i ha de comunicar-ho a la

14
mtua, que ninclour els resultats en un llibre de registre. En qualsevol cas, els reconeixements o proves que es realitzin als/les treballadors/es sern els que menys molsties els causin i siguin proporcionals al risc, i no es poden fer servir els resultats amb fins discriminatoris ni en perjudici del treballador. Hi ha feines especialment perilloses que la normativa obliga a lempresa a realitzar fins i tot revisions peridiques posteriors a la prestaci de serveis, anys desprs de lextinci de la relaci laboral, com en el cas dels treballadors exposats a lamiant. 56.- Em puc negar a fer-me un reconeixement mdic si treballo en una empresa o activitat amb risc de malaltia professional?

El nostre consentiment per dur a terme aquest reconeixement s bsic, per sexceptua en el cas que sigui imprescindible per avaluar el nostre estat de salut, la dels nostres companys/es o terceres persones que tinguin una relaci amb aquesta activitat, o existeixi alguna disposici legal que ho determini. 57.- Hi ha cap tipus de sancions si lempresa no du a terme els corresponents reconeixements mdics de vigilncia de la salut?

Larticle 47 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals qualifica de greu no portar a terme els reconeixements mdics de proves de vigilncia peridica de lestat de salut dels/les treballadors/es. Les sancions que corresponen a lincompliment daquesta obligaci per a lempresari poden anar duna sanci mnima de 1.503 euros a la sanci mxima de 30.000 euros. 58.- Tinc dret a demanar una cpia dels meus informes mdics a la mtua? Si, tinc dret a tenir cpia de tots els informes mdics i proves que em realitzi la Mtua o qualsevol altre centre mdic. Larticle 13.1 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, DOGC 303 d11.01.2001, sobre drets dinformaci relatius a la salut i lautonomia del pacient i la documentaci clnica, diu: Article 13 Drets daccs a la histria clnica 1. Amb les reserves assenyalades a lapartat 2 daquest article, el pacient t dret a accedir a la documentaci de la histria clnica descrita a larticle 10, i a obtenir una cpia de les dades que hi figuren. Correspon als centres sanitaris regular el procediment per garantir laccs a la histria clnica. 2. El dret daccs del pacient a la documentaci de la histria clnica mai no pot ser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les seves dades que figuren en lesmentada documentaci, ni del dret dels professionals que hi han intervingut a lhora delaborar-la, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives . Tamb la Llei bsica 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de lautonomia del pacient i de drets i obligacions en materia dinformaci i documentaci clnica (BOE 274, de 1511-2002) al seu article 18 reconeix el dret del pacient a tenir cpia de seva histria clnica. 59.- Per qu rebo una citaci de la mtua quan mha donat la baixa mdica el metge de capalera?

15
Des del 1997, el reial decret 575/1997 permet a les empreses contractar la gesti de la IT per contingncies comunes a les mtues, i aquestes mtues poden portar el control de les baixes per malaltia comuna o accident no laboral, ja que sn les entitats encarregades de pagar el subsidi o prestaci econmica. 60.- Aquesta gesti noms la pot fer la mtua?

Aquesta competncia la t atribuda lINSS, per arran del RD 575/1997, lempresari pot optar per contractar aquesta gesti a la mtua o continuar tenint lINSS com entitat de control. 61.- Sc delegat/da de la meva empresa, qu puc fer si no estic dacord que lempresa contracti la gesti amb la mtua?

El Reglament de collaboraci de les mtues amb la Seguretat Social a larticle 69.3 diu que lempresari abans de contractar aquest servei ha de sollicitar informe previ obligatori als representants dels treballadors. Aquest informe, a hores dara, no s vinculant, per tant, encara que el comit no hi estigui dacord, lempresa pot fer la contractaci, sense perjudici de les accions sindicals que estimem oportunes per rebutjar-la. 62.- Des de quin dia em pot convocar la mtua?

Les empreses poden fer el seguiment i control de les baixes des de el primer dia. Fins al setz dia de baixa, quan es fa crrec la mtua, acostumen a contractar aquest servei a daltres empreses. Sha danar molt en compte a lhora dautoritzar lus de les nostres dades. 63.- Com pot ser que diguin que les mtues paguen el meu sou quan estic de baixa per malaltia comuna o accident no laboral, si s la meva empresa la que ho fa?

Les empreses de ms de 6 treballadors estan obligades a fer el que sanomena pagament delegat als/les seus/ves treballadors/es, s a dir, lempresa ens paga i aquesta quantitat la resta de les quotes que ha de fer efectives a la Seguretat Social. 64.- Puc negar-me a anar a la mtua?

Pots fer-ho si vols, per la llei permet a les mtues, si un treballador/a no hi acudeix quan el convoquen, activar lalta administrativa. Qu vol dir aix? El/ la treballador/a est de baixa mdica (pel metge de capalera), per la mtua deixa de pagar el subsidi econmic, per tant, a final de mes lempresa ens dir que no tenim res a cobrar. Per aix, malgrat tot, si la mtua ens convoca, sempre per escrit, hi hem danar si no tenim cap justificaci.

16
65.- La mtua mha citat a un centre assistencial seu, qui em pagar les despeses del desplaament? LOrdre/TIN/971/2009, aprovada el 16 dabril i publicada al BOE el 21 dabril de 2009, al seu article 2 reconeix que: shan de compensar les despeses generades per compareixences sollicitades per les entitats gestores o mtues daccidents de treball i malalties professionals. Per tant, a partir de la publicaci daquesta Ordre, les despeses generades en els desplaaments per comparixer a la mtua les ha de compensar la mtua mateixa. 66.- La mtua mha demanat que els porti els informes i resultats de proves que tingui, ho he de fer?

No estem obligats. Si tenim informes o proves de la nostra patologia, voluntariament, podem portar-los si amb aix aconseguim accelerar el procs de proves complementries que ens facin falta. Daltra banda, els/les metges/sses de la mtua poden demanar aquesta informaci al metge/ssa de capalera. 67.- Un cop mhan visitat, mhan dit que calen proves complementries, ho poden fer?

Poden proposar-nos fer totes les proves que creguin necessries relacionades amb la patologia que patim, i que serveixin per curar-nos b i amb menys temps, i sempre que hi estiguem dacord. 68.- Qu faig si em proposen avanar una intervenci quirrgica que en el servei pblic de salut trigaran a poder-me fer?

La mtua no pot fer ni dur a terme res que no tingui la nostra acceptaci, i una intervenci quirrgica no s diferent. s ms, per dur-la a terme, a part de la nostra autoritzaci, necessitar la de lICS. 69.- La mtua pot donar-nos lalta quan estem de baixa pel metge de capalera?

La mtua no t facultats per donar altes mdiques del sistema pblic de salut, el que s que pot fer s elaborar una proposta dalta al metge de capalera argumentant-hi per qu creu que ja ens han de donar lalta. Lltima decisi ser la del metge de capalera. Daltra banda, la mtua tamb pot fer una proposta argumentada dalta a lICAM (Inspecci Mdica), i ser lICAM qui prendr la decisi demetre lalta o mantenir la baixa. Aquest rgan s que pot emetre altes mdiques per sobre de lopini del metge de capalera. Lalta de lICAM s defectes immediats, aix vol dir que lendem hem de reincorporarnos a la feina. En aquest cas, podem recrrer lalta davant la Direcci Provincial de lINSS. 70.- Amb aquesta gesti, les mtues substitueixen les funcions de sistema pblic de salut?

De moment, les mtues sols poden exercir el control de la baixa mdica per malaltia comuna o accident de treball no laboral, perqu sn les entitats pagadores daquesta gesti econmica i, per tant, la llei els permet dur a terme aquest control, s per aix que el sistema pblic de salut s el responsable del vessant mdic i la mtua de leconmic. Aquesta gesti s una amenaa per al sistema pblic de la salut, suposa uns traps de diners pblic a mans privades que atenta contra el sistema dequitat i suposa una mesura de control del absentisme laboral amb persecuci del treballador malalt.

17
RECLAMACIONS DE CONTINGNCIES LA INSTRUCCI 1/2007 DE LICAM Que s?
La instrucci 1/2007 de lICAM s un procediment administratiu que estableix lactuaci de lAdministraci de Catalunya a partir del moment que el metge o metgessa datenci primaria del sistema pblic de salud (o de capalera) sospita que una situaci de baixa laboral s dorigen laboral i aquesta situaci no s reconeguda per la Mtua dAccidents Professionals de la Seguretat Social (a partir dara, Mtua) o per lempresa.

Quines administracions hi estn implicades?

De forma habitual les administracions pbliques implicades en una situaci de determinaci de contingencia sn mltiples; algunes, autonmiques i altres, estatals. Les administracions implicades i llurs funcions fonamentals, en relaci amb aquesta instrucci, sn les segents: Els metges i metgesses de capalera, que inicien el procediment a partir de la sospita que una baixa s dorigen professional. Les Unitats de Salut Laboral (a partir dara, USL), que sn organismes especialistes en salut laboral i asesoren i emeten informes i dictmens als metges i metgesses de capalera. La Inspecci de Treball i de Seguretat Social (a partir dara, ITSS), que t competncies per verificar i certificar les exposicions laborals, sempre que sigui necessari. LInstitut Catal dAvaluacions Mdiques (a partir dara, ICAM), que t la funci demetre dictamen a lInstitut Nacional de la Seguretat Social sobre lorigen professional duna baixa. LInstitut Nacional de la Seguretat Social (a partir dara, INSS), que s qui determina si una patologa o una situaci de baixa s dorigen professional. En aquesta instrucci tamb hi estn implicades les mtues, ja que sn les entitats col.laboradores de la Seguretat Social que en primera instancia reconeixen les malalties professionals i els accidents de treball (en aquest cas, a partir de la comuniaci de lempresa, i en cas de les malalties professionals sn les mateixes mtues que les declaren). Aquest conjunt dadministracions pbliques implicades, i les funcions prpies de lICAM expliquen que aquest procs hagi esta acordat en lmbit del Consell Asesor de lICAM , on participen les administracions abans esmentades, les organitzacions sindicals i empresarials ms representatives, i les mtues.

Qui inicia el procediment?

Com hem assenyalat anteriorment, aquest procediment sempre linicia el metge o metgessa de capalera, i sempre davant duna sospita que una baixa laboral t lorigen en una exposici laboral, ja sigui per accident de treball o per malaltia professional.

18

Per a quins casos serveix?

Sempre es tractar dun dany a la salud que el metge o metgessa de capalera cregui que es tracta duna situaci de baixa, s a dir, una incapacitat per realitzar la feina habitual. El metge o metgessa de capalera ha de sospitar que el dany t lorigen en una exposici laboral. Aquest procediment administratiu es pot aplicar al conjunt de les contingncies professionals (accidents de treball i malalties professionals), i tant si es tracta de la primera baixa com si es tracta duna recaiguda (evidentment, tamb estariem parlant dun alta prematura). Aquesta instrucci no ser daplicaci en aquells casos que, no havent-hi comunicat daccident de treball o malaltia professional, prima la discussi jurdica sobre la mdica. La instrucci fa referncia a dos exemples concrets: Els accidents in itinere o en missi, no reconeguts per lempresa o per la mutua, Quan la discrepancia que sha de resoldre est relacionada amb el lloc i lhora en que es produeix laccident. Aquest supsit es refereix al que habitualment coneixem com a causes naturals (infarts, accidents vasculocerebrals) Amb aquesta formulaci sha superat un dels obstacles ms importants del procs anterior, ja que en quedaven exclusos el conjunt de processos que no comptessin amb una comunicaci daccident de treball o malaltia professional.

19
EL METGE/ METGESSA DE CAPALERA, SI SOSPITA QUE UNA SITUACI DE BAIXA S DORIGEN PROFESSIONAL, HA DEMETRE LA BAIXA I POSAR EN MARXA LA INSTRUCCI 1/2007 DE LICAM.

Estructura de la instrucci 1/2007 de lICAM

La instrucci est estructurada en dues fases: A la primera, estableix la relaci entre el metge de capalera i la mtua A la segona, estableix lactuaci quan el metge de capalera creu que la contingencia s professional i el de la mtua creu que s dorigen com. En aquesta fase sestableix com actuen les diferents administracions pbliques que actuen en aquest casos.

Primera fase: comunicaci entre el metge de capalera i la mtua

Aquesta fase de comunicaci entre el metge o la metgessa de capalera i el de la mtua es realitza mitjanant un imprs estndard en el qual el primer assenyala els motius i les limitacions per les quals considera que la situaci de baixa s dorigen laboral, i el metge de la mtua acepta o no la proposta, i en qualsevol cas ho raona. Com es demostra a lesquema, segons la resposta del metge o metgessa de la mtua, ens podem trobar davant de tres situacions: 1. Que el metge de la mtua estigui dacord amb el de capalera que la patologa s dorigen laboral. En aquest cas la mtua ha de donar la baixa per contingencia professional i el metge de capalera anul.la la baixa dorigen com. 2. Que el metge de la mtua no estigui dacord que la patologa sigui dorigen professional i la seva argumentaci convenci el de capalera. En aquest cas, finalitza el procs. 3. Que el metge de la mtua no estigui dacord que la patologa sigui dorigen professional i el de capelera continu creient que s professional. En aquest cas, el metge de capalera continua el procs de determinaci de contingencia i es passa a la segona fase de la instrucci. La instrucci assenyala que el termini mxim daquesta fase s de 5 dies hbils, i en el cas de que el metge de la mtua no respongui, es passa a la segona fase.

Segona fase: actuaci dels diferents organismes pblics

En aquesta segona fase la instrucci diferncia entre dues situacions: 1. Quan hi ha un comunicat anterior daccident de treball o malaltia professional. Sota aquest supsit normalment es parla de situacions daltes prematures o recaigudes. 2. Quan no hi ha cap comunicat previ daccident de treball o de malaltia professional.

Procediment quan hi ha un comunicat anterior daccident de treball o malaltia professional

En aquest supsit el procediment s senzill, ja que el metge datenci primria amb la documentaci adient (full dinterconsulta sistema pblic-mtua, comunicat daccident de treball o malaltia profesional,) fa la seva proposta al ICAM; aquest, deprs de la revisi mdica al treballador o treballadora afectat/da enva el seu dictamen a lINSS, que s lorganisme que resol definitivament. Si el metge o metgessa de capalera ho creu convenient, pot demanar suport a lUSL.

20

Procediment quan no hi ha un comunicat anterior daccident de treball o malaltia profesional.

Aquest supsit s una mica ms complex que lanterior, ja que, com que no hi ha comunicat daccident de treball ni de malaltia profesional, s necessari comptar amb una certificaci conforme existeix una exposici laboral que est provocant una lesi. Davant daquesta situaci, el metge o metgessa de capalera remet al treballador/a a la USL, que fa un estudi de la malaltia. Si s necessari, ja que no existeix una certificaci de lexposici que ha provocat la lesi, la USL comunica el cas a la ITSS, que actua i emet el seu informe per a la USL. La USL, tot recollint linforme de la ITSS i de la seva revisi mdica, emet informe o dictamen per al metge o metgessa de capalera per establir si la patologa s dorigen professional o no. Si la USL determina que la patologa s profesional, el metge o metgessa de capalera remet el conjunt de la documentaci a lICAM perqu emeti un informe, si s el cas, per a lINSS, i aquest ha de determinar si es tracta duna contingncia profesional o no. Si la USL determina que la patologa no s profesional, el metge o metgessa de capalera tancar el cas.

Qui determina si s contingencia professional?

Qui determina si la contingencia s profesional o com s lINSS, i sempre ha de comunicar la seva determinaci al treballador. En tot cas, tant el/la treballador/a com la mtua, parts implicades en el procs administratiu, podrn reclamar sobre la determinaci.

Qui ha de informar al treballador/a afectat/da?

Informar al treballador/a afectat/da de lestat del procediment s competencia del metge o metgessa de capalera. De manera especfica la instrucci recull que lUSL i la ITSS enviaran cpia del seu informe al treballador/a afectat/da. En tot cas, el/la treballador/a afectat/da ha de mantenir contacte freqent amb el metge o metgessa de capalera per evitar que sesgoti el pla per recorrer si la resoluci de lINSS s negativa. El/la treballador/a afectat/da te dret a la informaci de qualsevol dels informes de les administracions que intervenen demanant copia a ladministraci actuant. Si mentre es desenvolupa el procediment es produeix lalta, continua el procs de la valoraci i determinaci de la contingencia. Si lexposici al risc persisteix desprs de lalta, la probabilitat de una nova baixa s molt elevada.

DEMANA SUPORT EN TOT MOMENT ALS DELEGATS I DELEGADES DE LA CGT

LA SALUT NO ES VEN DEFENSAT AMB LA CGT

ON TROBAR -NOS TROBAR

Federaci Local de BARCELONA Via Laietana 18, 9 08003 Barcelona Telf. 933.103.362 Fax 933.107.080 flbcn@cgtbarcelona.org Federaci Comarcal del BAIX CAMP / PRIORAT c/ Raval de Santa Anna 13, 2n 43201 Reus Apartat de Correus 634 - CP43280 Reus Telf. 977.340.883 Fax 977.128.041 baixc-p@cgtcatalunya.cat Federaci Comarcal del BAIX PENEDS c/ Nord 11-13, 3r 43700 El Vendrell Telf. 977.660.932 Fax 977.660.932 cgtbaixpenedes@cgtcatalunya.cat Federaci Local de CASTELLAR DEL VALLS c/ Pedrissos 9 bis, 08211 Castellar del Valls Telf. 937.142.121 Fax 937.142.121 cgt.castellar-v@terra.es Federaci Intercomarcal de GIRONA Av. Sant Narcs 28, entr. 2a 17005 Girona Telf. 972.231.034 Fax 972.231.219 cgt_gir@cgtcatalunya.cat Federaci Intercomarcal de PONENT (LLEIDA) Pl. Catalunya 2 8, 25002 Lleida Telf. 973.275.357 Fax 973.271.630 lleida@cgtcatalunya.cat Federaci Comarcal del MARESME Plaa de Cuba, 18, 2on, 08302 Matar Telf. 937.909.034 Fax 937.909.034 maresme.cgt@gmail.com Federaci Local de SABADELL C/ Uni, 59 - 08201 Sabadell Telf. 937.450.197 Fax 937.450.197 cgtsabadell@hotmail.com Federaci Intercomarcal de TARRAGONA Rambla Nova 97-99, 2n 1a 43001 Tarragona Telf. 977.242.580 Fax 977.241.528 cgttarragona@cgtcatalunya.cat Federaci Comarcal del VALLS ORIENTAL c/ Francesc Maci 51 - 08100 Mollet del Valls Telf. 935.931.545 Fax 935.793.173 cgt_mollet@hotmail.com Federaci Comarcal BARCELONS NORD c/ Alfons XII 109, 08912 Badalona Telf. 933.831.803 Fax 933.831.803 cgt_bn@yahoo.es Federaci Comarcal del BAIX LLOBREGAT Carretera dEsplugues 46, 08940 Cornell de Llobregat Telf. 93 377 91 63 Fax 93 377 75 51 cgtbaixll@cgtcatalunya.cat

Federaci Local de Berga c/ Del Bal nmero 4 baixos, 08600 Berga Telfon 938.216.747 sad@cgtberga.org Federaci Intercomarcal del GARRAF / ALT PENEDS c/ Lepant 23, baixos esquerra, 08800 Vilanova i la Geltr Telf. 938.934.261 Fax 938.934.261 cgtvng@cgtcatalunya.cat Federaci Comarcal de LANOIA C/ Clavells 11, 08700 Igualada Telf. 938.042.985 Fax 938.042.985 cgtanoia@yahoo.es Federaci Local de MANRESA c/ Circumvallaci 77 2n, 08240 Manresa Telf. 938.747.260 Fax 938.747.559 manre@cgtcatalunya.cat Federaci Local de RUB c/ Colom 3-5, 08191 Rub Telf. 935.881.796 Fax 935.881.796 flcgt_rubi@hotmail.com Federaci Local de SALLENT Clos, 5, 1a, 08650 Sallent Tel. 938.370.724 Fax 938.206.361 sallent@cgtcatalunya.cat Federaci Local de TERRASSA c/Ramon Llull 130-136, 08228 Terrassa Telf. 937.887.947 Fax 937.894.504 cgtterrassafl@gmail.com Sindicat de la Muntanya-PILUM CGT Plaa Major 5, 25560 Sort Tel. 633 322 033 pilumcgt@gmail.com

Edita: Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT de Catalunya Via Laietana 18, 9a. planta 08003 Barcelona Tel. 933103362 Fax 933107110 www.cgtcatalunya.cat spccc@cgtcatalunya.cat - Secretaria de Salut Laboral salutlaboral@cgtcatalunya.cat