You are on page 1of 7

Mapa

comarcal
dels Països
Catalans
Mapa
dialectal
dels Països
Catalans
País Valencià

L’Albufera (l’Horta)
Castell de Morella (els Ports)

Vall de Gallinera (Marina


Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó) Alta)
-Sistema tònic de 7 sons vocàlics .
-Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en
Fonètica nord-occidental.
-Pronunciació de la –r final (llevat de la
zona septentrional i l’extrem meridional,
on s’emmudeix: cantar
-Articulació labiodental de [v], com en
balear. Es distingeix entre ball/vall,
bena/vena…, excepte en el subdialecte
apitxat.

-En el subdialecte apitxat, parlat a


l’àrea de la capital, s’ensordeixen les
fricatives i africades sonores. No hi ha
distinció entre casa/caça,
Torre dels Serrans. València -No emmudiment dels sons oclusius
metges/metxes.
(l’Horta) finals, com en balear: camp, difunt,
salt.
-Caiguda freqüent, sobretot en el
subdialecte meridional, de la –d-
intervocàlica: llauraor, mocaor,
vesprà, cremà, fideuà.
Benimurrai. La vall de Gallinera (Marina
Alta)
Morfosintaxi

- Desinència en [e] en la 1ª pesona del


present d’indicatiu dels verbs de la 1ª
conjugació: cante i desinència zero en la
2ª i 3ª conjugació: perd, tem, sent, Monestir de Santa
patisc. Maria. El Puig
(l’Horta)
-En l’apitxat, ús del pretèrit simple en la
llengua oral: jo cantí, tu cantares

-Triple gradació díctica en


els demostratius:
est(e)/eixe/aquell
açò/això/allò
els adverbis:
ací/aquí (ahí)/ allí Massís del Montgó.
-Ús més viu que en altres dialectes dels Xàbia (Marina Alta)
possessius femenins tònics: meua, teua,
seua i possessius àtons: mon, ton, son;
ma, ta, sa…
Lèxic i semàntica

Mots característics:

agranar (escombrar)
atzucac (carreró)
banyar (mullar)
calces (mitges)
colp (cop)
creïlla (patata)
eixir (sortir)
escurar (rentar els plats)
gitar-se (allitar-se)
llevar (treure)
volta (vegada)

Peculiaritats
semàntiques: Ús molt Peníscola (Baix
freqüent de diminutius : Maestrat)
gens ni miqueta, nuet,
LA FLAMA

"No et limites a contemplar


aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
Fonètica:
unit, alegre i combatiu“ -Distinció entre a/e i o/u àtones
Amb l’espurna de la història
-Pronunciació de la –r final
i avançant a pas valent, -No emmudiment dels sons oclusius finals:
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
nt
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
Morfosintaxi:
rellevant contra el vent, -Desinències del present de subjuntiu amb
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
[e]
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules


i travessant la llarga nit,
hem fet de cels, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,


avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

You might also like