• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
G
UIMERÀ 
, Àngel.
Terra baixa
.
Edició, estudis i notes a cura de Laura Borràs Castanyer.Ed. Laertes, Barcelona, 2004.
El text que segueix prové de les pàgines 143 a 165.
No es reprodueixen les notes a peu de pàgina.
Els fragments de l’obra que es reprodueixen s’indiquen amb una xifra romana i unaaràbiga que corresponen a l’acte i a l’escena.
Les negretas i cursiva corresponen al que l’autor de l’estudi vol destacar.
 ANÀLISI DE L'OBRA:
TERRA BAIXA
D
RAMA 
 
O
 
TRAGÈDIA 
? U
NA 
 
FORMA 
 
TRÀGICA 
 
MODERNA 
S'ha dit que la literatura és la manifestació [ben] escrita d'una civilització, que permet unalectura de fets molt diversos de la societat i la cultura d'una època (com ara l'estat de la llengua,els fets polítics, l'estat de les classes socials, els costums més quotidians i els més codificats, lamoral dels grups socials, la personalitat dels individus, els gustos estètics, etc.). Aquestaafirmació és especialment certa en el cas del nostre autor i de l'obra que tot seguit analitzarem. Iho és perquè
Terra baixa
d'Àngel Guimerà permet observar la coincidència del nostre autoramb la reacció d'abast europeu pel que fa a la superació del primer Romanticisme. Si a la restad'Europa s'imposa el drama realista, la
tragèdia
que conreà el primer Guimerà intentavarecuperar formes dramàtiques cultes amb un tractament verista de la realitat històrica i unconflicte passional tràgic.Tanmateix, la seva dramatúrgia assoleix una dimensió pròpia i una forma tràgica modernaen les obres de la seva segona etapa, dins de la qual situem
Terra baixa,
una mena de
dramarealista
que, tot i la rigidesa de la convenció, esdevé una estructurada síntesi d'elementsromàntics i realistes on, per dir-ho amb les paraules de Xavier Fàbregas, «els materials dediversa procedència es complementen els uns als altres sense dissonàncies; una visió del món idels homes eminentment romàntica s'enquibeix dins un esquema realista, adopta el seullenguatge i se'ns presenta com una solució personal del dramaturg». Encara més: a la presènciad'elements romàntics com ara la intervenció de l'atzar i el misteri o l'idealisme moralitzant deles relacions terra alta-terra baixa, se li afegeixen el tractament simbòlic de determinatselements (el llop, l'aigua, la sang...) i la introducció de pinzellades deterministes, o millorpseudodeterministes, perquè el tractament científic de la qüestió és del tot inexistent (relat de laMarta sobre la seva infantesa), que fan d'aquesta obra un peculiar conglomerat de tendències ben diverses unificades pel tamís dramatúrgic del nostre autor.Un pas endavant en la trajectòria guimeraniana és ja perceptible en la substitució del versper la prosa i en el desplaçament de la història catalana per una geografia humana de laCatalunya contemporània. Guimerà abandona la recreació del passat històric per acarar-se al'observació de la realitat que l'envolta. Podem parlar de «realisme» si considerem que el nostre
1
 
autor pren en consideració l'observació del món real, però aviat ens adonarem que l'elaboracióartística de la realitat que contempla està més que matisada per la seva pròpia concepció delmón. No estem davant d'una elaboració mimètica de la realitat rural catalana, sinó que l'autor vehicula la seva pròpia visió dels fets fins al punt de sublimar la mateixa realitat i, enconseqüència, falsificar-la, deformar-la, recrear-la. Si se sent atret per la Catalunya rural ésperquè considera que és la Catalunya autèntica, pura, incorrupta, mentre que el món de ciutatconstitueix per al nostre autor un cert artifici. Parlarem del mite de la «terra alta» coml'exponent més revelador d'aquesta concepció del món, l'espai pur per excel.lència on l'home viuplàcidament, estranger a tota idea d'egoisme, maldat i transacció econòmica. La contraposiciógeogràfica i moral «terra alta»–«terra baixa» podria ser l'exemple paradigmàtic del pas de larealitat al símbol i de la lluita violenta entre totes dues. Perquè per al nostre autor –i ambressons clarament rousseaunians en la figura del Bon Salvatge que és el Manelic–, la violència vindria a representar el fracàs de la bondat, un fracàs que es produeix, fonamentalment, quanl'home entra dins la roda del treball i, essent-ne esclau, s'oblida dels valors de la naturalesa.La fusió d'elements diversos a què ens hem referit ens permet objectivar en
Terra baixa
qüestions com les següents:
l’estat de la llengua: ara que Guimerà ha adoptat una prosa ben viva en el seu teatre, laRenaixença literària ampliarà el coneixement de les possibilitas expresives de la llenguacatalana;
l'estat de les classes socials populars: la dialèctica amo-esclau del món rural i l'envilimentque suposen les relacions laborals de poder;
la moral d'aquests grups socials: les relacions de poder i submissió que són degradants icontra les quals no es lluita, etc.Tots aquests factors faciliten una lectura de la societat i la cultura d'una època, la de laRenaixença literària i cultural de la qual Guimerà en el teatre, Verdaguer en la poesia èpica iOller en la novel.la, en són els màxims representants.
Terra baixa
assenyala el punt àlgid de lacreació dramàtica del nostre autor, perquè ens ofereix la seva particular evolució/superació delRomanticisme, la seva original incursió en el Realisme i desvetlla pinzellades, a tall de mostra,d'algunes de les seves mutacions posteriors, les aproximacions vers el Modernisme. Tot plegat,un quadre ben suggestiu.
ESTRUCTURA EXTERNA 
L'obra es divideix en tres actes, que consten de 12, 10 i 11 escenes cadascun, i està disposadasegons l'habitual estructura de plantejament, nus i desenllaç.
SINOPSI NARRATIVA 
2
 
 Acte Primer
El Sebastià, un propietari rural que passa per una situació econòmica delicada i té les terreshipotecades, fa casar la seva amistançada (Marta) amb un pastor (Manelic), casament que li ha depermetre continuar la seva relació de manera adúltera, però també salvar la seva situació econòmica sensedespertar sospites en la família política. El Manelic, un ésser pur vingut de l'alta muntanya, no sap res dela situació i viu amb autèntica il·lusió el prometatge –que ha estat possible per la mediació del Tomàs– i laposterior unió matrimonial amb la Marta. Aquesta, en canvi, que informada pel Sebastià creu que ell s'haavingut a una situació tan indigna per diners, no pot reprimir el fàstic que li inspira el Manelic i el rebutjades del moment de les noces. El Sebastià els té a tots dos enganyats per tractar de sortir-se amb la seva.
 Acte Segon
De mica en mica, els esdeveniments permeten que el Manelic s'adoni de la situació real en què es troba:sap que la seva dona té un amant, que aquell casament és una farsa i està disposat a venjar el seu honorper fugir després cap a la terra alta, d'on pensa que no hauria hagut de marxar mai. Amb tot, la Marta, ques'ha sincerat amb el Tomàs, entén que el Manelic és innocent, que no sabia res, que l'estima i que totplegat era una estratègia de l'amo que els ha enganyat a tots, inclòs el mitjancer. Aquest se sentresponsable de la desgràcia d'un home essencialment bo i entén el drama humà d'una dona maltractadaper la vida. Una violenta discussió entre el matrimoni els reconcilia i els permet fugir a la terra alta. Enaquest moment entra el Sebastià en escena, i en adonar-se que pot perdre allò que és seu, la Marta, faexpulsar el Manelic, que anuncia que tornarà per venjar-se.
 Acte Tercer
Els treballadors del Sebastià, els germans Perdigons, es penedeixen d'haver-lo obeït i haver foragitat elpobre pastor. Saben que han obrat malament, però els falta coratge per enfrontar-se amb l'amo.Mentrestant, la Nuri, la petita dels Perdigons i l'única que estima veritablement la parella i vol el seu bé,prepara la fugida de la Marta. Just quan és a punt de fugir, apareix el Sebastià i la reté. Això no obstant, elManelic ha complert la seva promesa. Ha tornat per venjar-se i això és el que fa. Mata l'amo i fa entrar elsaltres perquè vegin com «ha mort el llop». En efecte, es produeix una assimilació entre el Sebastià i el llopper tal com en tots dos casos el Manelic ha actuat per defensar el que és seu, la Marta, o el seu ramat.Finalment la parella fuig cap als cims, a la terra alta.
La intensitat dels fets narrats experimenta un
crescendo
que té el seu punt febril en el terceracte. Aquí es dóna sortida a l'acumulació de conflictes que han estat plantejats prèviament, s'hananat condensant a mesura que ha augmentat la tensió dramàtica; exploten violentament amb lamort d'un dels personatges implicats en la lluita (el Sebastià) i, a la fi, reben un tractamentcol·lectiu que esdevé alliçonador, d'ordre eticomoral: l'entrada a escena dels covards quecontemplen el cos sense vida de l'opressor i la demostració que, quan les causes són justes, lesconseqüències són favorables per als qui defensen ideals honestos. Hi ha, realment, una relaciódirecta entre les passions individuals dels protagonistes i un sentiment col·lectiu que escanalitza en les consecucions assolides pels herois. A 
Terra baixa,
la lluita per la llibertat delManelic és la senyera de la lluita per la llibertat dels masovers sotmesos al jou opressor que
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...