Acte Primer
El Sebastià, un propietari rural que passa per una situació econòmica delicada i té les terreshipotecades, fa casar la seva amistançada (Marta) amb un pastor (Manelic), casament que li ha depermetre continuar la seva relació de manera adúltera, però també salvar la seva situació econòmica sensedespertar sospites en la família política. El Manelic, un ésser pur vingut de l'alta muntanya, no sap res dela situació i viu amb autèntica il·lusió el prometatge –que ha estat possible per la mediació del Tomàs– i laposterior unió matrimonial amb la Marta. Aquesta, en canvi, que informada pel Sebastià creu que ell s'haavingut a una situació tan indigna per diners, no pot reprimir el fàstic que li inspira el Manelic i el rebutjades del moment de les noces. El Sebastià els té a tots dos enganyats per tractar de sortir-se amb la seva.
Acte Segon
De mica en mica, els esdeveniments permeten que el Manelic s'adoni de la situació real en què es troba:sap que la seva dona té un amant, que aquell casament és una farsa i està disposat a venjar el seu honorper fugir després cap a la terra alta, d'on pensa que no hauria hagut de marxar mai. Amb tot, la Marta, ques'ha sincerat amb el Tomàs, entén que el Manelic és innocent, que no sabia res, que l'estima i que totplegat era una estratègia de l'amo que els ha enganyat a tots, inclòs el mitjancer. Aquest se sentresponsable de la desgràcia d'un home essencialment bo i entén el drama humà d'una dona maltractadaper la vida. Una violenta discussió entre el matrimoni els reconcilia i els permet fugir a la terra alta. Enaquest moment entra el Sebastià en escena, i en adonar-se que pot perdre allò que és seu, la Marta, faexpulsar el Manelic, que anuncia que tornarà per venjar-se.
Acte Tercer
Els treballadors del Sebastià, els germans Perdigons, es penedeixen d'haver-lo obeït i haver foragitat elpobre pastor. Saben que han obrat malament, però els falta coratge per enfrontar-se amb l'amo.Mentrestant, la Nuri, la petita dels Perdigons i l'única que estima veritablement la parella i vol el seu bé,prepara la fugida de la Marta. Just quan és a punt de fugir, apareix el Sebastià i la reté. Això no obstant, elManelic ha complert la seva promesa. Ha tornat per venjar-se i això és el que fa. Mata l'amo i fa entrar elsaltres perquè vegin com «ha mort el llop». En efecte, es produeix una assimilació entre el Sebastià i el llopper tal com en tots dos casos el Manelic ha actuat per defensar el que és seu, la Marta, o el seu ramat.Finalment la parella fuig cap als cims, a la terra alta.
La intensitat dels fets narrats experimenta un
crescendo
que té el seu punt febril en el terceracte. Aquí es dóna sortida a l'acumulació de conflictes que han estat plantejats prèviament, s'hananat condensant a mesura que ha augmentat la tensió dramàtica; exploten violentament amb lamort d'un dels personatges implicats en la lluita (el Sebastià) i, a la fi, reben un tractamentcol·lectiu que esdevé alliçonador, d'ordre eticomoral: l'entrada a escena dels covards quecontemplen el cos sense vida de l'opressor i la demostració que, quan les causes són justes, lesconseqüències són favorables per als qui defensen ideals honestos. Hi ha, realment, una relaciódirecta entre les passions individuals dels protagonistes i un sentiment col·lectiu que escanalitza en les consecucions assolides pels herois. A
Terra baixa,
la lluita per la llibertat delManelic és la senyera de la lluita per la llibertat dels masovers sotmesos al jou opressor que
3
Leave a Comment