• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
12546002.doc. Pàg. 1 de 31
Terra Baixa
Text de Josep Ramon Vidal i Cosialls, d’introducció a l’edició que fa a:G
UIMERÀ 
, Àngel
Terra baixa
Ed. McGraw Hill. Clàssics Literaris. Madrid, 1988L'ÈPOCA que va viure Àngel Guimerà és d'una gran rellevància dins de lanostra història moderna i contemporània, tant en el camp econòmic com en elscamps polític i cultural. Es consideren dos fets com a motors dels profundscanvis que va patir Catalunya durant el segle XIX i principi del XX: el primer,l'inici i consolidació de la revolució industrial, que comportà el naixement d'unacreixent burgesia i d'un nombrós proletariat; el segon, la recuperació delsentiment nacional, somort des de feia dècades. Aquest procés no va ser pas fruit de la casualitat, ja que feia temps ques'anava creant el caliu i fou durant el segle anterior que arrelaren les bases delque seria un gran moviment polític, social i cultural que rebria el nom deRenaixença.
Quin segle XVIII!
 Al llarg del segle XVIII es produïren una sèrie de fets que abastaren tots elscamps i donaren la imatge d'un país en ebullició. Per exemple, la població es vadoblar, en un moment en què l'augment de la producció agrícola fouimpressionant, gràcies a la roturació de noves terres i als avenços en lestècniques de conreu. Tot plegat facilità l'acumulació de grans capitals, queserien els que posteriorment s'invertirien en la creació d'indústries. Laconstrucció de les primeres línies de ferrocarril, com ara la de Barcelona-Mataró(1848), van ser un factor de dinamisme molt important.El creixement econòmic fou general a tot el país, però se centrà bàsicament ala capital, Barcelona, on el 1760 ja fou reconeguda la Junta de Comerç, que teniacom a objectiu redreçar el comerç català i regular l’intens moviment que s'estavagenerant. La família d’Àngel Guimerà pertanyia a una nissaga de comerciants iaixí s'explica que aquest autor nasqués a les Canàries, terra on va arribar el seupare per fer-hi negocis.En el món cultural, l'interès per la història i la llengua de Catalunyaaugmentava i això es manifestà en fets com la creació de la Real Acadèmia deBones Lletres de Barcelona (instituïda el 1752), que tenia entre els seusprincipals objectius investigar el passat històric de Catalunya i confeccionar undiccionari d'autors de la llengua catalana. Paradigmàticament, per exemple, laUniversitat de Cervera –creada després de la derrota dels catalans– es convertíen un centre d'on van sortir una part considerable dels escriptors de laRenaixença.
 
12546002.doc. Pàg. 2 de 31
En aquest procés de revifalla, la lingüística no va quedar-ne al marge i vanaparèixer els primers apologetes de la llengua, amb figures destacades com Antoni de Bastero o Ignasi Ferreras. Això només era la manifestació d'un estatd'inquietud que abastava totes les classes socials, ja que l'interès va arribar a lapremsa, com ara la polèmica sobre temes d'ortografia i gramàtica que es vaproduir a les pàgines del
 Diari de Barcelona
(1796). De fet, ja es manifestava lanecessitat d'iniciar el procés de normativització del català que permetés alsescriptors escriure amb la seguretat que això els donaria. Amb aquests antecedents, no és estrany que augmentés durant el segle XIX eldesig de recuperació lingüística i històrica, amb estudis cabdals, com l'obra dePau Ballot,
Gramàtica i Apologia de la Llengua Catalana
(1813); o històrics,com la de Pròsper de Bofarull,
 Los Condes de Barcelona vindicados
(1836); o lade Fèlix Torres Amat,
 Memorias para ayudar a formar un diccionario críticode los escritores catalanes
(1836).
 Les classes socials
La revolució industrial va portar el naixement de dues classes socials noves iemergents, la burgesia i el proletariat, que capitalitzaren els fets socials,econòmics i culturals de l'època en què visqué Guimerà. La burgesia, originàriaen part de fortunes nascudes de l'activitat agrària, s’instal·la a les ciutats iconstitueix nous grups socials que dominen el rumb del país, amb una ideologianacionalista que conduiria a la gestació del catalanisme polític modern. Alguns d'aquests burgesos finançaren la construcció dels teatres de Barcelonaon Guimerà estrenà les seves obres. Sens dubte, sense aquell auge de l'activitateconòmica, no s'hauria produït l'adveniment de la Renaixença. Es significatival'etapa entre 1876-1886, de forta expansió de l'economia i de creació de gransfortunes, coneguda com «la febre d'or», que Narcís Oller reflectí magistralmenten la novel·la del mateix nom.El proletariat, també provinent en gran part del món rural, ocupà els ravals iels barris obrers de les grans ciutats, principalment Barcelona, on va raurearraconat i en una situació laboral bastant desastrosa. Progressivament, vaprendre consciència de classe i l'any 1888 es van fundar a Barcelona la UGT i elPSOE; l'any següent es va celebrar, també a Barcelona, el II Certamen Socialista–de tendència anarquista–; i l'any 1890 es va celebrar el Primer de Maig, en quèes va reivindicar, entre altres coses, la jornada de vuit hores. Aquestareivindicació no era gens estranya, ja que els obrers solien treballar entre dotze icatorze hores en llocs amb unes condicions pèssimes i sempre sota l'amenaça deperdre la feina, bé per les fluctuacions del mercat, bé per les tensions laborals. Amb aquesta situació, any rere any, l'agitació al carrer augmentava i, en unperíode molt dur, l'any 1893 unes bombes llançades per anarquistes al Liceu i alcarrer dels Canvis Nous van sembrar el terror. De fet, és una època marcada perl'acció terrorista i la repressió, fets que van afectar profundament ÀngelGuimerà i que van fer que a les seves obres apareguessin personatges com la del'obrer a
 En Pólvora
o l'anarquista a
 La festa del blat.
Tot i no ser gairecrítiques, cal dir que aquestes obres van molestar força les classes burgeses.
 
12546002.doc. Pàg. 3 de 31
 La vida al món rural i la vida
a
ciutat 
El naixement de la vida urbana i industrial com la coneixem actualment és undels fenòmens més notoris que caracteritzen el segle XIX, fins llavorsmajoritàriament rural i agrícola.En aquells temps ja es produïa una diferència notable entre els dos modes de vida, però amb l'arribada de la revolució industrial aquest marge augmentàconsiderablement, de forma matisada en aquells llocs més petits on tambéarribà la revolució industrial, com ara els pobles de les ribes del Llobregat, el Tero el Cardener.La ciutat –especialment Barcelona, el cap i casal– presentava una imatgeenlluernadora que es va consolidar amb actes com la celebració de l'ExposicióUniversal a Barcelona (1888), però que també contrastava amb tot el climad'agitació social que es vivia als carrers.La dicotomia camp/ciutat era vista per algunes persones –per exemple,escriptors com Guimerà– com una comparació taxativa que traspuava unaimatge romàntica i idíl·lica del camp. Aquesta imatge no reflectia en absolut larealitat, que, com podem suposar, era molt més dura i conflictiva. Aquestaimatge es desfeia sobretot en aquells llocs on les indústries tèxtils havientransformat els pagesos en obrers i, lògicament, patien molts dels conflictes quea major escala es donaven a les ciutats.En altres nuclis rurals es perpetuava el problema de la propietat i uns pocsdisposaven de la majoria de les terres mentre la resta vivien en condicions bastant lamentables i en total submissió als terratinents.
 L'emigració del camp
a
la ciutat 
La millora de les condicions de vida va fer que es produís un fort incrementde la població, que coincidí amb l'aplicació de noves tècniques de conreu que nodemanaven tanta mà d'obra. Així, a les zones rurals es produí una situacióinsostenible que desembocà en onades d'emigració cap a les ciutats, on s'estavacreant tot el teixit industrial, que demanava molta mà d'obra. A més, el camp català mantenia encara estructures pròpies de l'edat mitjana,amb l'existència de l'estructura de propietat feudal, en què grans terratinentsposseïen enormes extensions de les millors terres.En el període comprès entre 1857 i 1910, Barcelona va passar de concentrarnomés el 14% de la població de Catalunya, a fer-ho de més d'un 28%, i s’haviaconvertit en una metròpoli moderna, model d'un país que havia passat delpredomini dels nuclis rurals a una població majoritàriament urbana. Aquest creixement de les ciutats, acompanyat per l'augment de la població,
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...