Preparant el Nadal
L’Advent és, per damunt de totuna crida a viure l’esperança”
Com ha de viure aquesta expectativa un cristià delsegle XXI? Sens dubte amb tensió i expectació, dela mateixa manera que dia rere dia s'ha de plantejar el perquè som cristians. La fe no se'nsdóna d'una manera definitiva i immodificable,sinó que, en forma de pregunta, ens interpel·laconstantment sobre la nostra sensibilitat cristiana.Ja ho hem dit;
l'Advent
és el camí el final del qualcoincideix amb el naixement de Jesús, és a dir
laincorporació de Déu a la nostra història
que,litúrgicament, designem com a temps de
Nadal.
Cal preguntar-nos, però, quin és el Jesús queesperem trobar al finalitzar la quarta setmana dedurada d'aquest espai litúrgic? Si com es diu en elnostre ideari la nostra comunitat és
“compromesa a fons per la causa de l'Evangelii per la causa de l'home”
, és evident que el
Jesús
que esperem trobar és el
Jesús
que està a favor dels pobres, que cura els malalts, que perdona,que està en contra de tota mena de poder i el que,en definitiva, fa assequible a les nostreslimitacions humanes la misteriosa presència de
Déu
al bell mig de la nostra contingència humana.
L'Advent
és, per damunt de tot, una crida a viurel'esperança. A viure-la ara, constantment, tant anivell personal com a comunitari. Com diu Paucal
“conservar fins a la fi la seguretat del'esperança”
(He 6,11). Però esperança en què?Ho diem sovint; en que
“vingui a nosaltres elvostre Regne”
.Viure amb esperança i amb fe la paradoxa que el
Regne de Déu
està ja amb nosaltres
“però encarano”
i per a que estigui definitivament ambnosaltres cal el nostre compromís per transformar,a la mesura de les nostres possibilitats, la realitatactual de la societat -tan injusta i inhumana- en laqual estem inserits per a que esdevingui mésajustada al que ens vol dir
Jesús
quan ens anunciael
“Regne de Déu”
.És evident que n'hi ha d'altres, però el que exposemsón punts que podrien abastir una reflexió personali col·lectiva durant aquest temps d'
Advent
.Ramon Freixas
Leave a Comment