Déu va tenir un somni. Somia la creació. I la va fer.Crea el cel i la terra, les flors, l’herbei, els arbres iels boscos, les muntanyes i els puigs, els rius i elmar, els peixos i els ocells. Però al seu somni limancava alguna cosa. Llavors somià l’home, i el vacrear a imatge i semblança seva. Va crear l’ésser humà com a home i dona. Però l’ésser humà vaenfosquir la imatge de Déu, però també de simateix. Se separà del seu propi origen. No viviadavant Déu, sinó que se n’amagava. Es va tancar enell mateix. Va tancar les portes del seu propi cor ino va deixar que Déu hi entrés mai més. No varenunciar tan sols a la comunió amb Déu, sinó quees girà contra si mateix i contra els seus germans igermanes. Es va desviar pel mal camí, es vaenredar en el matolls de les pròpies mentides.Llavors, Déu volgué somiar de nou el seu somni.Va somiar l’ésser humà com realment l’havia
Déu somia l’home
concebut. I va refer aquell somni amb un noucomençament. Va enviar el seu propi Fill, la imatgede la seva glòria, perquè esdevingués home. “Elseu fill únic que és Déu i que està en el si del Pare”(Jn 1, 18), havia de fer-se home i restablir laimatge original de l’home. Havia de mostrar alséssers humans, com serien si visquessin units aDéu. Havia de recordar-los que tenien un origendiví i que aquest encara era dintre seu, però que acausa dels seus pecats, havia quedat enfosquit. Per Nadal celebrem el somni de Déu tal com esmanifesta en Jesucrist. Celebrem l’ésser humà talcom resplendeix en Jesús, en la seva essència més pura.
(1) Anselm Grün. “Viure l’esperit de Nadal”. Ed. Claret
El seu Fill únic que és Déui que està en el si del Pare”
Tapís de la Creació (
Museu a la Catedral de Girona)
(1)
Leave a Comment