3 / ESTIU-TARDOR 2012 / ANY 33 / NM.

67

UNA QESTI DE DIGNITAT

Antoni Bassas

CAMPANES I RELLOTGES DE CAMPANARS ABANS I DESPRS DE LA GUERRA CIVIL

Rafel Ginebra

EL PERSONATGE, ENTREVISTA A JOAN CROSAS

ngrid Pujol i Helena Vilar

TROBALLA A TAVERTET
Carles Rovira i Ernest Gutirrez

Sumari
Editorial......................................................................................................... Campanes i rellotges de campanars abans i desprs de la guerra civil _ Rafel Ginebra.............................................................. Troballa a Tavertet_ Carles Rovira i Ernest Gutirrez.................................. La normalitat _ Sergi Prez........................................................................... Una qesti de dignitat _ Antoni Bassas...................................................... El personatge. Entrevista a Joan Crosas _ ngrid Pujol i Helena Vilar...... Conreant tot conservant II. Els arbres i els bosquets allats _ Guillem Mas i Gregori Conill.................................................................. Fotografiar flors en primavera _ Jordi Gum............................................... La idea de tornar_ Raquel Castell........................................................... El lliri de neu _ Santi Jvega......................................................................... Lestat de les fonts del Collsacabra _ Adam Maci.................................... Rutes viscudes. Circular al Pla dAiats _ Montse Bofill............................ La tortuga festival _ Blanca Busquets.......................................................... Dins la pau del Collsacabra _ Miquel Bans............................................... De Windhoek a Lesotho Presentaci del llibre dImma Molist............ Contemplem una fotografia _ Jordi Gum.................................................... Crnica del Collsacabra............................................................................... El rac del poeta _ Pere Nolasc.................................................................... Fitxes docells. Bitxac i Cotxa fumada _ Paisatges Vius............................. 1 2 9 12 13 14 19 22 25 28 30 32 34 37 38 39 40 47 49

DIsTRIBUCI DE ELs CIngLEs: BARCELonA Llibreria Quera, Barcelona Estanc Ca La Palmira, Cantonigrs Estanc La Baldufa, lEsquirol Llibreria El Detall, lEsquirol Llibreria Contijoch, Manlleu El Quiosc de lAssumpta, Manlleu Benzinera Feixas Aulet, Manlleu Papereria Llibreria Jord, Manlleu Llibreria Can Manolito, Roda de Ter Benzinera Feixas Aulet, Roda de Ter Ca lAmple, Rupit El Rebost de la Isabel, Tavertet Punt dInformaci, Tavertet Llibreria La Tralla, Vic Llibreria Muntanya de Llibres, Vic gIRonA Santuari de la Salut, C-153 Km. 40 Verntallat Agrobotiga, La Vall den Bas Floresteria Bosc de Tosca, Les Preses

Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, que ens els facin arribar a ladrea electrnica: centreculturaldelcollsacabra@gmail.com

Portada: La Font de lEscudella Foto: Ronald Stallard

AnY 33 nM. 67 Estiu / Tardor 2012

Redacci: Centre Cultural del Collsacabra Mas lAvenc, 08511 Tavertet 629 67 74 49 centreculturaldelcollsacabra@gmail.com elscinglesrevista.blogspot.com Coordinaci: Belinda Parris Maquetaci: Helena Vilar Consell de redacci: Xavier Viladomat Promoci i distribuci: Adam Maci Correcci lingstica: Elisabet Prez Impressi: Grfiques DIAC Rda. Camprodon, 2 - 08500 VIC Coordinador digital: Jordi Mas i Christina Abey La redacci no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen lopini dels seus autors. Els Cingles s una publicaci de divulgaci cultural editada per lassociaci Centre Cultural del Collsacabra i es publica sense cap finalitat de lucre. Dipsit legal: B-8.390-79 ISSN 2013-7133 Associaci Centre Cultural del Collsacabra i Revista Els Cingles de Collsacabra 629 67 74 49 (veu i sms) LAvenc de Tavertet, 08511 Inscrita a 20 de febrer, 2012 a la secci 1 del Registre dAssociacions de la Generalitat de Catalunya, CIF G65633240

Editorial
La revista Els Cingles, fundada per Jordi Sanglas, ha estat molt ben gestionada i editada amb entusiasme des del seus inicis el gener del 1979 nmero 00, fins el gener del 2012 darrer nmero 66, que ja vam editar conjuntament amb lErnest Gutirrez. LErnest ens ha demostrat com, de vegades, un home s capa de fer tots els papers de lauca, i encara ms difcil, sense estrs aparent. Comptava amb un equip ferm i disposat al seu costat: Xavier Viladomat, Jordi Mas, Joan Soldevilla, Joan Reixach, i Anna Borbonet, que durant tant de temps ha fet, amb total dedicaci, la feina feixuga i importssima de correcci i millora de redacci i continguts. Els Cingles ha assolit un nom i una manera de fer grcies a aquesta empenta i a tots aquells, anunciants, lectors, contribuents i subscriptors que han cregut en ella. s per aix que prendre el relleu en la direcci duna revista daquest calibre, ha estat tot un honor per a la vegada una enorme responsabilitat i un gran repte per a nosaltres. El Centre Cultural del Collsacabra, constitut a principis daquest any, i amb el propsit de promocionar i recolzar la cultura i benestar al Collsacabra, es fa responsable, amb un equip nou, un esperit jove i universal, a la vegada que respectuosa i continuista, de la seva edici. Ens presentem com a oberts a innovacions (nous horitzons), noves propostes i nous participants (collaboradors) sense perdre de vista la gran feina feta i el rigor assolits per la revista. El Collsacabra s un lloc summament mgic. s una barreja perfecte dall ferstec i domstic a la vegada. s una comunitat de pobles, santuaris, masos i masies, prou petita per tenir de tot a m, prou poca gent com per conixer-nos tots i prou variada per no caure en lestancament didees i maneres de fer. Els pobles que el formen tenen trets molt diferencials; Rupit s buclic, viu i ben cuidat, la seva gent han sabut mantenir el millor del passat i donar el millor servei del present a tots els visitants que lestimen; Pruit, amb les seves masies i ramats, s simblic del motor econmic catal i sovint oblidat de Catalunya: la pagesia; Tavertet s ms allat i enlairat, donant pas a uns paisatges exquisits per descobrir a peu o en bicicleta i on encara es pot sentir el silenci que tant ens fa falta en el tensionat clima poltic i econmic actual; Cantonigrs, elegant, hospitalari i tranquil, es mereix lambient ventejat de benestar absolut pel qual va sorgir estratgicament sobre el cam ral; Sant Mart, una comunitat histrica rural ben dinmica i participativa; i lEsquirol, un eixam de cultura, bon viure i cultiu dactors, esportistes, msics i poetes, s lentrada (a ponent) del Collsacabra i com a tal, t un gran potencial turstic, cultural i de benvinguda al territori. Dit aix, la nostra intenci, com a associaci i nous editors dEls Cingles de Collsacabra, s girar-nos a poc a poquet amb la brixola, i incloure tamb totes les altres entrades al Collsacabra que tamb considerem part del nostre entranyable territori: a llevant, a migdia i cap al nord, volem incloure tot el territori i la gent que tamb formen part i se senten del Collsacabra, prescindint de fronteres poltiques. A la vegada que ens girem amb la brixola, volem fixar els ulls tamb a lhoritz i aportar maneres de pensar i maneres de viure daltres llocs i comunitats, de persones que eren del Collsacabra i que han emigrat a daltres terres, com tamb persones de fora que han triat viure aqu entre nosaltres. Aquesta recerca confiem ser per fer encara ms ric i encara ms mgic el reex del nostre Collsacabra en forma de revista, Els Cingles que enmarquen aquest Collsacabra, terra de pas, terra dntim benestar.

Collaboraci: 3 euros Subscripci: 6 anuals

Soci del Centre Cultural del Collsacabra: 15 anuals

Text: Rafel Ginebra

Campanes i rellotges de campanar

ABANS I DESPRS DE LA GUERRA CIVIL
Just abans de la Guerra Civil, a les parrquies del Collsacabra i les esglsies que en depenien hi havia ms de 7.000 kg. en campanes. El 1939 la prctica totalitat havien estat destrudes. Recentment sha posat ms fcilment a labast una srie de documents fins ara poc coneguts relacionats amb el patrimoni cultural i artstic de les parrquies del bisbat de Vic abans de la Guerra Civil 1936-1939. Es tracta dels inventaris fets lany 1933, dun gran rigor i minuciositat, que descriuen detalladament els edificis, altars i retaules, imatges, ornaments litrgics, mobles, objectes dorfebreria, llibres litrgics, propietats de les parrquies i, amb ms o menys detall, els arxius parroquials.1 Lanlisi documentada i raonada daquests documents, ni que fos duna sola parrquia, depassaria lextensi daquesta publicaci i per aix ms enll de donar-ne notcia ens limitarem noms a tractar-ne un aspecte que si b podr semblar poc rellevant comparat amb elements de major valor artstic no deixava de ser un dels elements ms presents en lorganitzaci i en la perioditzaci de la vida quotidiana: les campanes, i els rellotges. Per tal de veure el dest histric daquests elements contrastarem la informaci proporcionada per aquests inventaris amb uns documents aquests s ms coneguts, els informes tramesos per cada parrquia el 1939 i recollits en la Relaci dels fets ocorreguts 1936-19392. Pel que fa als inventaris de 1933, van ser fets arran de la Ley sobre el tesoro artstico nacional publicada el 25 de maig de 19333. Aquesta disposici republicana establia condicions poc favorables a lEsglsia i aquesta va intentar oposar-shi amb protestes, resistncia i allegacions, conscient, per, que les circumstncies i les sensibilitats majoritries no li eren gens favorables.4 Un dels requeriments de la disposici era lelaboraci dun inventari. Lesglsia espanyola va posar pegues a lelaboraci daquests inventaris, malfiant-se de ls que sen pogus fer i tement expropiacions i incautacions, tant dels bns en s com sobretot dels bns en dess. Finalment, per, la conferncia de bisbes metropolitans va redactar una srie dacords i instruccions de caire intern i entre juliol i agost es man als responsables de parrquies que elaboressin linventari en qesti, i que ho fessin amb celeritat per tal de no incomplir els terminis del govern de Madrid.5 De fet no era pas la primera vegada que es feia una campanya dinventari daquestes caracterstiques, ho prova el fet que per complimentar-lo es va es va partir dun formulari o model dun inventari previ, de 1931, i un altre de 1929, i de fet junt als inventaris de 1933 sen conserven alguns daquestes altres campanyes anteriors. Els bns i objectes que shavien dinventariar eren tots els que tinguessin ms de 100 anys dantiguitat, excepte en el cas de larxiu parroquial del qual shavia de fer constar tot el que hi hagus.6 En el formulari del 1933 lapartat destinat a recollir informaci sobre el campanar era lapartat VI. Concretament shi havia de recollir la descripci del campanar (forma, alada, materials i escala daccs), les campanes (nombre, nom, pes i any de fabricaci i fabricant), el rellotge (any i constructor), i lestat de conservaci de tot plegat. Vegem doncs qu es recull en aquest apartat pel que fa a les parrquies del Collsacabra o, dit duna altra manera, vegem quines campanes i rellotges hi havia el 1933 o van arribar fins 1933 i quines hi havia sis anys ms tard.

ES TRACTA DELS INVENTARIS FETS LANY 1933, DUN GRAN RIGOR I MINUCIOSITAT

sant Joan de Fbregues Pel que fa a Sant Joan de Fbregues junt a linventari de 1933, relativament breu, es conserva el de 1929, ms extens i signat concretament el 15 de gener. Aquesta s la informaci sobre campanar i campanes: El campanario tiene acceso por una rstica escalera que arranca del trascoro y del interior de la Casa Rectoral. Presenta aberturas orientadas a los cuatro puntos cardinales, con ligera desviacin, estando tapiadas las correspondientes al NO y E, y abiertas las del SE i OSO. En estas ventanas hay dos campanas; la del SE con una inscripcin gravada en relieve que dice S. Maria et S. Barbera Ora pro Nobis 1682; su peso es de 180 kilos aproximadamente. La situada en la ventana OSO fue colocada en 1915 y construida por Esteban Barberi, de Olot, segn reza un aplaca en relieve que en ella aparece; su peso es de 250 kilos, denominndose Juana. El campanario es de sillera, mide 17 metros de altura total y termina en pirmide regu-

lar, con pararrayos en la punta, sin que en l exista reloj alguno. El estado de conservacin es bastante bueno. A banda es recull en linventari la capella de Montdois, descrita tamb amb minuciositat. Pel que fa a campanes, nhi ha una, anomenada Santa Maria, de 45 kg. s a dir, dues campanes, una dantiga i una de moderna anomenada Joana feta a Olot, cap rellotge, tot ben conservat, i una altra campana a Montdois. Linventari de 1933, de 4 de setembre, pel que fa al campanar i campanes de Sant Joan noms diu veinte y cuatro metros de altura, con dos campanas, la una del ao mil nueve cientos catorze, la otra ms antigua denominada Santa Maria et Barbera orate pro nobis de ciento cincuenta kilos de peso y en su conservacin regular. La referncia a Montdois s molt breu i noms esmenta la imatge dalabastre, per, diu, tambin se conserva una campana de ciento cincuenta kilos de peso. Curiosament, doncs, el pes de la campana de Montdois s molt diferent del que recull linventari de 1929.

Sant Joan de Fbregues Foto: lbum Meravella, vol. 1, Barcelona 1931

Malauradament Sant Joan de Fbregues s lnica esglsia de la qual tot i disposar de linventari del 1933 no sha conservat linforme de 1939. sant Pere de Falgars Linventari del 1933 de Falgars s molt breu, signat l11 de setembre. Sobre el campanar diu: Campanario: De estilo romnico, midiendo unos 13 metros de altura. Existe una campana de buen tamao, bien conservada, obrada en 1731. Marca de fbrica, Miguel Coromina, Olot.. Tamb s ben breu la informaci que es dna en lenquesta del 1939, signada el 29 de novembre daquell any. Simplement shi fa constar que La iglesia parroquial fue enteramente saqueada y quemados los objetos fuera de la misma. Es detalla que larxiu va ser destrut, els calzes, custodia, cop i creu processional sels va endur el comit de Joanetes que els va lliurar al comit dOlot, i Las campanas fueron destruidas. Es parla de campanes quan el 1933 sen va esmentar noms una.

Dibuix de lesglesiola de Sant Andreu de Pruit Font: Itinerario histrico de las parroquias del Obispado, Vic 1945-1952

sant Andreu de Pruit Daquesta parrquia conservem linventari del 1929 i el de 1933. La descripci signada el 27 de desembre de 1929 diu, pel que fa al campanar i els seus elements: A. Descripcin: Tiene tres cuerpos. Su planta y el primer cuerpo cuadrados; octavado el segundo y el tercero de remate esfrico. a. Altura 25 m. b. materiales de construccin: la planta y primer cuerpo de mampostera; los dems de sillera. c. La escalera es de piedra. B. Campanas; a. Hay cuatro. b. Santa Maria, construida en 1770; pesa 50 kilos. c. Del santsimo sacramento; construida en 1893 por Esteban Barber, de Olot, pesa 40 kilos. d. San Andrs Apstol; en 1725, pesa 250 kilos e. De Ntra Sra. del Carmen, en 1893, por Esteban Barber, de Olot, pesa 400 kilos. C. todo est en buen estado de conservacin. Molt semblant s el que recull linventari signat el 24 dagost de 1933, excepte pel que fa precisament a les campanes: Campanario. Tiene tres cuerpos: Cuadrados su planta y primer cuerpo; octavado el segundo y de remate esfrico el tercero. b. mide 25 metros. b. de Mamposteria la planta y primer cuerpo, y sillera lo dems. Escalera de piedra. Hay una campana que pesa 250 k. construida en el ao 1725. En buen estado de conservacin, ignorndose su poca de construccin. Campanar rematat amb cpula, escala de pedra, i quatre campanes esmentades el 1929 de les quals el 1933 noms sesmenta la ms antiga, que no s ni la ms grossa. En acabar la Guerra Civil el panorama s diferent segons la resposta de lenquesta, signada el 27 de juliol de 1939. En parlar dels temples es diu que Todos fueron saqueados y algn tanto destruida la de S. Lorenzo (sufragnea) i es precisa que la parroquial fue incautada y destinada a almacn de granos. Pel que fa a ob-

jectes: Fueron destruidos algunos vasos sagrados, 4 campanas y todos los ornamentos y altares de la parroquial, de la sufragnea, de S. Gil, como tambin de 2 oratorios privados. Les campanes, que shavien obviat en linventari de 1933, consten, doncs, com a destrudes en el conflicte bllic. sant Miquel de Rupit Linventari de Rupit es va signar el 10 de setembre de 1933: Campanario: A. Es una esbelta torre de sillera cuadriltera hasta media torre y hexgona hasta el remate, con cuatro ventanales. La parte cuadrada o inferior data del 1786 y la superior del 1869. Mide 32 metros de altura. Hay cuatro campanas. Una de pequea (de 150 a 200 kilos), con inscripcin gtica que dice Ave Maria Gratia Plena, data del 1444. Se denomina Mara. No consta el lugar de construccin Otra de unos 300 kilos denominada Josefa, construida en la fundicin de Esteban Barberi, s del 1900 Otra de unos 600 o 700 kilos construida por Jaume Ventul, campanero de Vich, en 1801, llamada Miguel Antonio Marcos. Otra de unos 500 kilos, del mismo ao que la anterior y construida por el mismo campanero, denominada Maria Luca Brbara, con la inscripcin Cristus vincit, Cristus imperat etc.. C. Reloj: es muy antiguo. No consta la fecha y est algo deteriorado. Aix doncs, quatre campanes, una delles de 1444, i rellotge. Encara, es recull a linventari tamb lesglsia de Santa Magdalena i es fa constar que Hay una pequea campana, al parecer del siglo XV. Qu va quedar daix passada la Guerra?

Linforme del 2 dagost de 1939 no s gaire detallat, aquests inventaris i informes sempre varien en funci de qui els fa. A Rupit es fa constar que La iglesia parroquial fue saqueda y destruidos sus altares, la iglesia parroquial fue destinada a usos mercantiles, i pel que fa bns noms es diu que se salvaron el rgano, los bancos y una campana. No es diu res de la de Santa Magdalena per cal pensar que si shagus salvat shauria esmentat.

Fragment de linventari de Rupit Font: Arxiu Episcopal de Vic, 2362

santa Maria de Corc Linventari de 1933 porta data doctubre, sense precisar el dia. Campanario: El campanario es de construccin muy slida. En su mayor parte es de piedra labrada. Hasta el piso de las campanas hay 24 eslabones de piedra, y de este piso a la cpula o remate, que es todo de piedra labrada, hay 27 eslabones ms, tambin de piedra, de 20 centmetros. Campanas cuatro: la mayor pesa 1000 kg., construida en Olot el ao 1881 denominada Mara. La segunda pesa aproximadamente 500 kg., dos de pequeas que seguramente no pasan de 100 kg cada una.

El reloj es propiedad de la alcalda as como las dos campanas del mismo. Quatre campanes, i un rellotge de lajuntament amb dues campanes ms. Durant la Guerra lesglsia de lEsquirol va ser de les ms afectades, prcticament arrasada. Aix ho recull la resposta de setembre de 1939: La iglesia parroquial fue saqueada, incendiada y completamente destruida. Pel que fa a objectes, El armnium, muy bueno y potente, quemado. Las campanas, de 24 qq., 15 qq., 11 qq., y de 9 qq. Quebradas y robadas. La cruz procesional gtica, de plata, los incensarios gticos, tambin de plata; 6 clices de plata dorado, todo robado. El pes de les campanes s expressat aqu en quintars, antiga unitat de pes equivalent a 4 roves o 104 lliures que en sistema mtric serien uns 41,6 kg. No sesmenta qu va passar amb el rellotge i les seves campanes perqu no eren propietat de la parrquia, per segons ja ha estat publicat, noms va quedar sencer el campanar i encara amb la torrella superior destruda i reemplaada per unes bigues o bastiment de ferro per sostenir les campanes del rellotge.7 sant Juli de Cabrera Linventari de 1933 de la parrquia de Cabrera, signat el 2 de setembre, no s molt ric en detalls, i en alguns aspectes dna ms informaci del santuari de Nostra Senyora de Cabrera que no pas de la parroquial de Sant Juli. Pel que fa a aquesta darrera, en relaci al campanar diu noms El campanario tiene unos diez metros de altura, con tres campanas, mentre que pel que fa al santuari diu En el campanario hay una sola campana del ao 1701 fabricada en Torell. Adems detrs del altar hay otra campana que se juzga es la primitiva. Tamb en lenquesta del 1939, signada el 39 de juliol, es dna tanta o ms rellevncia al santuari que a la parrquia. Tanto la iglesia parroquial como el Santuario de Ntra. Sra. De Cabrera fueron saqueados y quemados los altares, imgenes y dems cosas de la iglesia, quedando no obstante el edicio en relativo buen estado. 2. La iglesia parroquial la convirtieron en cuadra de animales, la Iglesia del Santuario de Cabrera la dejaron abierta y abandonada pero no sirvi para nada.

6. Los cuatro retablos de la iglesia parroquial junto con sus imgenes fueron quemados, los vecinos escondieron las imgenes de San Julin, San Jos, pero como estaban en el bosque han quedado inservibles. El retablo del Santuario de Nostra Sra. de Cabrera junto con la imagen y todos los ornamentos, todo fue quemado. Las campanas se las llevaron todas 3 de la iglesia parroquial y 2 del santuario de Cabrera. Haba la mayor que pesaba 12 quintales. Totes les campanes esmentades el 1933 estaven destrudes el 1939. No queda ben clar quina era la que el 1939 es diu que pesava 12 quintars, que serien 500 kg. Cantonigrs Linventari que es fa a Cantonigrs el 12 dagost de 1933 s molt parcial. Tractant-se duna parrquia de molt recent creaci no devia tenir elements o objectes de ms de 100 anys i per tant susceptibles de ser inventariats i en fer linventari noms es detallen els llibres de larxiu parroquial dacord amb el que ja hem dit, que els llibres parroquials shavien dinventariar tots prescin-

... FUERON SAQUEADOS Y QUEMADOS LOS ALTARES, IMGENES Y DEMS COSAS DE LA IGLESA...

dint de si tenien ms de cent anys o no. Aix, pel que fa a Cantoni noms sabem qu hi havia el 1933 a partir del que el 1939, en informe signat el 30 de juliol, sens diu que ha estat destrut: La parroquial y una capilla particular del manso Las Planes fueron totalmente saqueadas. En su fbrica no hubo deterioros de importancia. La parroquial fue destinada a cuadra para ganado, i ms avall, pel que fa a objectes, No haba nada de valor artstico extraordinario. El armnium, retablos, campanas, cmoda de la sacrista, ornamentos sagrados, bancos, confesionarios, es decir todo lo que no era pared slida de la iglesia, fue sacado y llevado a la plaza donde en medio de gran jolgorio por parte de los forasteros y dolor de los feligreses se redujo a cenizas. sant Bartomeu sesgorgues Daquesta parrquia no hi ha linventari de 1933 per hi ha en canvi el de 1931, signat el 22 de juny. Cal recordar que el de Sant Bartomeu s un senzill campanar despadanya. Aix s el que sen diu el 1931:

A. Es un cubierto muy sencillo. B. Hay dos campanas. C. Santa Mara y S. Bartolom. D. Son del ao 1619. Lgicament el que consta a lapartat C serien els noms de les campanes. Daquesta parrquia no disposem de linforme de 1939. Tavertet Finalment, pel que fa a Tavertet, linventari s signat l1 de setembre del 1933 i en ell hi sn tractades separadament lesglsia de Sant Miquel de Serarols i la capella de Sant Corneli. En parlar de la parroquial es diu: VI. Campanarios: A. Tiene un solo cuerpo cuadrado. a. Su altura es de 14 metros B. a. Nmero de campanas: existen cuatro campanas b. De Santa Maria, S. Cristobal, S. Cornelio i S. Juan. c. Su peso es aproximadamente de 600 kilos las dos primeras y las dos restantes de 150 id. d. Se ignora el lugar de su construccin, y en cuanto a su fecha, las dos primeras de los aos 1666 y 1682, respectivamente, y las dos pequeas las fechas de 1666. C. Reloj. Se ignora la casa constructora y su fecha. D. Su estado de conservacin: Es propiedad del ayuntamiento y hace 10 aos que est parado a causa de su antigedad y de la incuria del ayuntamiento que dice no tiene fondos para su reparacin. Hi ha rellotge per est espatllat, i quatre campanes en lesglsia parroquial. A banda daquestes, per, a linici de linventari quan es descriuen els temples de Sant Miquel de Serarols i de Sant Corneli tamb shi esmenten campanes. Pel que fa a Sant Miquel, segons consta, Hay una sola campana de unos 150 kilos pero se ignora su fecha, nombre y construccin. I pel que fa a Sant Corneli, se ignora el peso que hay de una sola campana pero parece de unos 75 kilos. En aquest cas malauradament s la informaci del 1939, signada el 15 de juny, la que s molt genrica i poc concreta pel que fa a objetes o elements destruts:

Dibuix de lesglsia de Cantonigrs Font: Itinerario histrico de las parroquias del Obispado, Vic 1945-1952

1. La iglesia parroquial i las dos capillas de San Miguel (sufragnea) y san Cornelio y Cipriano fueron quemadas las imgenes, quedando los edicios. 2. La iglesia parroquial sirvi para el sindicato, conteniendo grano etc. [] 6. Todo fue destruido y quemado a excepcin de algunos ornamentos y pocas alajas. * Aix doncs, recapitulant, el 1933 hi havia en els campanars del Collsacabra noms tres rellotges, a Rupit, lEsquirol i Tavertet. Els dos darrers es fa constar explcitament que sn propietat dels ajuntaments i s molt probable que tamb el de Rupit ho fos i que la campana que es va salvar hi estigus vinculada.. De campanes, a Cantoni s lnic lloc en qu no es precisa quantes nhi ha per s probable que fossin dues o tres. Aix, les campanes esmentades en els inventaris de les parrquies del Collsacabra serien en total unes trenta-quatre o trenta-cinc, amb pesos que, obviant aquelles en qu no sesmenta, anirien dels 40 kg. de la campana del Santssim Sagrament de Pruit fins als 1000 kg. de la Maria, la campana grossa de lEsquirol. La ms antiga, obviant tamb aquelles en qu no consta la data, seria la Maria de Rupit, de 1444, tot i que pot ser que ho fos tant o ms la del santuari de Cabrera que s esmentada com la campana primitiva, i tamb la de Santa Magdalena que es diu que era del s. XV. La ms moderna, la de 250 kg, de nom Joana, de St. Joan de Fbregues, feta el 1915. I pel que fa a llocs de fabricaci i fabricants, sesmenten sis campanes fetes a Olot, quatre delles per Esteve Barber entre 1893 i 1915, i una altra per Miquel Coromina el 1731; dues campanes fetes a Vic per Jaume Ventul el 1801 i penjades a Rupit, i una campana feta a Torell el 1701 i penjada al Santuari de Cabrera. De totes aquestes noms ens consta explcitament que es va salvar una campana de Rupit, potser relacionada amb el rellotge. De les de Fbregues no en tenim informaci mentre que de la resta es diu explcitament o implcitament que van ser destrudes.

LA MS MODERNA [DE CAMPANA] DE NOM JOANA, DE SANT JOAN DE FBREGUES, FETA EL 1915

Notes 1. Arxiu i Biblioteca Episcopal (ABEV), AEV2362. 2. Arxiu de la Curia del Bisbat de Vic, Parrquies. Relaci de fets ocorreguts 1936-1939. Daquests documents sen va fer una edici restringida que es pot consultar a lABEV (Ignasi Rovir Alemany, Art i cultura a les parrquies del Bisbat de Vic (1936-1939): transcripci i breu anlisi de lenquesta Relacin que ha de prepararse de hechos ocurridos con motivo del Movimiento Nacional del 18 de julio de 1936, 2002. Vegeu tamb Ignasi Rovir i Alemany, Art i cultura a les parrquies del Bisbat de Vic (1936-1939), dins Ausa, nm. 150 (2002), p. 583-637, accessible a http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16474/16315 ) 3. Gazeta de Madrid, 25 de maig 1933. La disposici va ser recollida ntegrament en el Boletn Oficial del Obispado de Vich del 31 de juliol del mateix any, p. 365-378. 4. Vegeu Boletin Oficial del Obispado de Vich, 1933. 5. Al lligall 2362/1 es conserva cpia mecanoscrita daquests acords, que recomanen invocar aspectes de conscincia i dobedincia jerrquica, i sestableix que alguns dels acords han de ser comunicats als rectors con toda precicin y exactitud per mitj dels arxiprests. I s versemblantment en aquest sentit que al BOBV just a continuaci de la publicaci de la llei hi ha una nota convocant a reuni a tots els rectors de les parrquies de lOficialat, la demarcaci territorial del bisbat de Vic que comprenia el nucli central del bisbat. (BOBV, 1933, p. 378). 6. Vegeu instruccions mecanoscrites al lligall 2362/1 en qu tamb sexplicita que el qestionari sha adaptat al de 1929. 7. Antoni Pladevall, F. Xavier Coll, Assumpta Serra, Histria de la parrquia i poble de Santa Maria de Corc. Santa Maria de Corc lEsquirol: Parrquia de Santa Maria de Corc, 2002, p. 97.

Text: Carles Rovira Mestre i Ernest Gutirrez Pags

Troballa a Tavertet
Tot fent neteja o ordenant papers i trastos vells, en Carles Rovira de Cal Cisteller, una de les cases ms antigues de Tavertet, trob una caixa i un sobre ple de papers escrits de diversos temes. Un cop revisat, va intuir que la documentaci podia tenir inters, doncs es tractava de quartilles escrites a m, amb ploma i tintes de diversos colors, que estaven agrupades per temes. Un cop seleccionades i separades, va veure que hi havies tres tipus de documents: a.- Apunts en quartilles per donar conferncies amb indicaci de les fotografies pertinents. b.- Retalls de diaris vells de data desconeguda sobre itineraris dexcursions i altres no classificables. c.- Un petit grup de documents on shi troben poemes, canons i partitures musicals. Un cop examinats amb ms atenci, els autors de larticle varem veure que les conferncies varen ser pronunciades durant els anys 1904 al 1918. Totes elles sobre excursions per diversos llocs de Catalunya i dels Pirineus catalans i aragonesos. La troballa era interessant ja que descrivia alguns racons de Catalunya i dels Pirineus, de fa ms de 100 anys, i podia representar descobrir una mica de la histria recent de Catalunya; i, si es trobaven les fotografies, podrem gaudir de vistes indites de racons del nostre pas de fa ms de 100 anys.

Veient les moltes referncies fotogrfiques ja que, com hem dit, les conferncies estaven acompanyades de diapositives, varem consultar lArxiu Fotogrfic del Centre Excursionista de Catalunya, un dels ms complerts del nostre pas en temes de muntanya, i ens varem trobar amb lagradable sorpresa que algunes de les fotos que sin-

Esglsia de Sant Joan de lErm (Pallars Sobir) Foto: Antoni Bartomeus Font: AFCEC

dicaven en aquells escrits estaven en larxiu esmentat. Parlant amb els responsables de larxiu, nova sorpresa, ens varen comentar que el Sr. Bartomeus era persona coneguda en el Centre i que, en diversos butlletins de la centenria Entitat, constaven referncies de les conferncies donades per ell. Havem localitzat, ben Lo desgls gayra b comensa abans del mes de Maig, fora dalguns anys especials y molt segur, lautor dels contats. Llavors los salts del aygua vellugadisa escrits. Aix doncs, filla de las neus, cahuen sorollosament en las lautor dels treballs torrenteras fins al riu que sinfla de goig pera era definitivament rbrer dignament los regalims yls devassalls el Sr. Antonio Barde las montanyas y portarlos las regias tomeus Casanovas. estadas dabzr y de crestall, ahont en las nits serenas shi enmirallan las estrellas sa llum Lautor datremolosa las perlas de las fonts, dels trorrents quests escrits, Any dels rius, trobanse en los misteriosos palaus toni Bartomeus del mar inmens, se cantan las corrandas de Casanovas, era un sas serras, y en fantsticasdansas pujan la soci actiu i conegut superficie de las onas, pera evaporarse un del Centre Excursibs ardent del sol, enlairarse la atmsfera, y tornar caurer convertida en gotas de rosada onista de Catalunya en pluja potser en lo mateix llach dahont en aquella poca; vinguran potser en terras extraas ahont era una persona inplorin danyorament per sas perduas enconquieta, amb bones tradas. relacions socials i comproms amb el pas. Va ser president del Collegi de Metges de Barcelona des de 1907 fins, al menys, lany 1915. Tamb era membre de la Real Academia de Ciencias y Artes i particip en el I Congres de la Llengua Catalana, que tingu lloc lany 1912, on va presentar una ponncia sobre el llenguatge cientfic mdic en catal, ja que fins aleshores semprava noms el castell. Per buscar una explicaci al fet que Mostra dels maaquesta documentaci es trobs a Cal Cistenuscrits dAntoni ller, ens hem de referir a Ramon Bartomeus Bartomeus Font: Arxiu Histric que era nebot dAntoni Bartomeus CasanoTranscripci del dun pargraf on es pot apreciar lestil i lortograa de lpoca Font: Arxiu Histric del CEC del CEC

vas i que va aparixer a Tavertet als voltants dels anys seixanta junt amb els primers forans que vingueren freqentment, com: Joan Martnez, Josep Igual, Baldomero Donadeu, Salvador Joanola, Ramon Srrias, Antoni Rovira, entre altres. Alguns dells varen comprar algunes cases que, avui dia, els seus fills o nts encara mantenen amb el noble orgull de ser pioners com a estiuejants a Tavertet. Uns anys ms tard, Ramon Bartomeus va comprar la casa de Cal Cisteller i, com que el Sr. Antoni Bartomeus no tenia fills i ell, el seu nebot, tamb era muntanyenc i soci del Centre Excursionista de Catalunya va tenir lencert i la responsabilitat de conservar aquest llegat. Aix explicaria que aquest escrits estiguessin en aquesta casa. Al cap dels anys, Antoni Rovira, de qui hem fet menci anteriorment, adquir la casa de Cal Cisteller on encara hi havien els papers mes o menys ordenats i guardats en algun rac. Antoni Rovira tenia un cunyat, Joan Mestre Frigols, que venia sovint a Tavertet. En una ocasi, Joan Mestre va regirar els papers i comprengu que aquells escrits sobre comarques de la nostra terra podien tenir cert inters i va ser ell qui els orden i guard curosament, tal com van ser trobats ara fa dos anys. Possiblement sense ell aquets papers shagueren perdut o cremat. Joan Mestre s viu amb un munt danys a lesquena i des de aqu li rendim homenatge per la feina feta. Els papers trobats foren escrits abans de la normalitzaci del catal i, per tant, es poden llegir amb la particularitat duna llengua en la qual cadasc nexpressa les singularitats tal com era parlada, amb una gran espontanetat, que saprecia al rellegir els escrits amb deteniment. Crida latenci la gran quantitat dadjectius en dess o emprats solament en poesia o quan es vol mantenir un llenguatge cultivat i ric. Tamb sha de tenir en compte la data en qu van ser escrits, en plena Renaixena. Saprecia clarament que lautor participa de lexpressi prpia del romanticisme amb la retrica dalguns pargrafs molts barrocs, a la vegada que expressa la seva exquisida consideraci envers els assistents a les seves conferncies.

10

En ocasions de forma directa i en altres de forma subtil, reflexa lambient de la Catalunya de principis del segle XX, en plena Renaixena, amb lambient del fet nacionalista catal, madur ja, en aquella poca. Com es pot comprovar, per la redacci de les quartilles, es tractava purament de notes per la conferncia, encara que molt extenses i complertes. Per tant, pensades de guia i no pas per ser publicades. De totes maneres, un filleg podria treure conclusions interessants que un prof difcilment pot esbrinar. Ens limitem a senyalar que les quartilles guia de les conferncies es componen de: 1. Una conferncia sobre una excursi pel Pallars i la Vall dAran. Any 1904. 2. Tres referents a Sant Joan del Erm i camins diversos per arribar-hi. Any 1905. 3. Tres sobre Sant Hilari i els seus entorns. Any 1905. 4. Una que exposa uns quants racons del Pirineu de Lleida. Any 1906. 5. Quatre que descriuen la costa empordanesa. Any 1907. 6. Dues referents a les muntanyes de Prades, Ciurana i Montsant. Any 1907. 7. Dues sobre els Pirineus aragonesos. Any 1912. 8. Tres conferncies sobre la Vall dAran i les seves valls secundries. Any 1918 Per voluntat expressa den Carles Rovira Mart, la destinaci final daquesta documentaci ser lArxiu Histric del Cen-

Mircoles 23 de Mayo de 1906

LA VANGUARDIA

En el Centre Excursionista de Catalunya dio el ilustrado socio doctor don Antonio Bartomeus, la segunda y ltima conferencia sobre el tema: Uns quants recons del Pirine o de Lleyda. En esta hizo una pintoresca y detallada descrip-cin del itinerario que se dirige desde el valle de Espot los valles de Soli , Ribagorza y Viella, dando gra n relieve la resea de esta excursin fas proyecciones de una artstica serie de cliss de aquellos sublimes paisajes, impresionados con pul critud pocas veces vista. La selecta y numerosa concur rencia aplaudi al conferenciante.

Retall de La Vanguardia fent esment duna conferncia del Dr. Bartomeus al C.E.C. Font: La Vanguardia

tre Excursionista de Catalunya, de manera que se nasseguri la conservaci en lloc adequat i amb la garantia que estigui a labast dels historiadors i estudiosos de la temtica geogrfica i excursionista.

Nota Laltre plec de papers on figuren poesies o canons amb partitures podr ser motiu dun altre article.

11

Text: Sergi Prez

La normalitat
Les persones dividim el que fem, el que pensem i el que sentim en dos grans grups: el que es considera normal i el que no ho s. Diem que s normal tot all que coincideix amb el punt de vista de la majoria, amb la manera corrent de viure la vida. Tot el dems s vist com estrany i, sovint, no en volem saber res, ho critiquem o ho refusem. A vegades, mentretinc imaginant qu pensaria un extraterrestre que arribs a la Terra provinent dun planeta ms avanat que el nostre i es trobs amb una societat on es consideren normals estats interns com les preocupacions, la tristesa, lavorriment, la ira o la gelosia. Desprs de conviure un temps entre nosaltres, probablement pensaria: s lnic lloc de lunivers on la gent es preocupa quan no veu als dems preocupats i angoixats per alguna cosa. Al seu informe sobre els costums humans, segur que hi anotaria aquesta curiositat. Quan alguna persona sagafa les coses amb serenor i calma, de seguida apareixen persones preocupades i, fins i tot, algunes li recriminen la seva conducta despreocupada, dient-li que s un fresc i coses per lestil, hi escriuria amb signes dadmiraci. A les conclusions del seu informe, a lapartat on ha de resumir lestat general de la humanitat, ens compararia, amb tota seguretat, amb un daquells malalts crnics que fa tant de temps que est malalt que sha acabat acostumant al seu estat. Shi ha acostumat tant, que ja ni tan sols recorda com es viu en lestat de salut i, respon, ms amb cara de resignaci que duna altra cosa, que estic b, vaig tirant, quan alg li pregunta com es troba. Si realment fos conscient del seu estat real, contestaria: Mira, noi, estic fet un nyap!. Les persones hem fet una mica com aquest malalt crnic: hem normalitzat estats interns aberrants, fruit de la nostra ignorncia i allunyament de la nostra part ms essencial. Estar preocupat, enfadat amb tot i amb tothom, estressat, deprimit o aptic pot ser tot el normal que es vulgui, ja que son estats corrents entre nosaltres, per en cap cas sn estats naturals. Lestat natural de les persones seria viure amb serenor, equilibri i alegria. En poques paraules: viure en plenitud amb la vida, amb el que el moment present ens ofereix. A lextraterrestre, de ben segur, el sorprendrien molt les argumentacions per justificar la nostra inclinaci a viure emocions negatives: s que el mn est fatal, si els dems fossin ms responsables, la vida s molt injusta, hem vingut a patir, etc., etc. Quan arribs al seu planeta, seria rebut amb honors i tornaria a casa seva, on el rebrien la seva dona i els seus fills amb els braos oberts. Llavors, un dia, assegut cmodament al jard de casa seva, miraria al cel i pensaria: Mare meva, que b que estic!.

Ortomapa de Tavertet i Pant de Sau. Font: ICC

SERGI PREZ S FILSOF I PROFESSOR DE MEDITACI DEL CENTRE DE MEDITACI DE VIC sergi-perez.com

12

Text: Antoni Bassas, periodista

Una qesti de dignitat

[...] Per comenar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya nha passat de molt pitjors i, a diferncia del drama de la guerra, lexili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats. Autoestima tamb: Som al cant correcte de la histria. Malgrat tots els intents daniquilaci, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys desprs. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sin abraar la causa de Catalunya. Persistncia: A vegades, cal repetir all que s obvi. Per a nosaltres, lespanyol s ms que un idioma til per anar pel mn i, per a molts de nosaltres, s una llengua de la famlia, si no la llengua de la famlia. La seva superioritat demogrfica s tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per aix tots els catalanoparlants som bilinges. Per aix el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del catal i el castell al final de lensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb lespanyol, sin amb langls. Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que lnic problema real s al revs: com garantir el coneixement i ls del catal de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers dimmigrants la llengua de la famlia s lamazic, lrab, lurd o lespanyol de Sud-amrica. Aquest s el problema i per aix la immersi s imprescindible. Indignaci: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar S a lEstatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrs, vctima de la calculada histria poltica del Partit Popular i lnima jacobina del PSOE. Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar polticament i ara resulta que hem danar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobedincia. Aix shan comportat altres pobles al curs de la histria i ara ens toca a nosaltres. (Aix s, no fem escarafalls amb les sentncies si desprs no som capaos daguantar una conversa en catal o ens dirigim en castell a un desconegut). Fer un pensament: No podem continuar vivint en aquest continu estrs nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producci cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i, que a sobre, alimenti i propagui diriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o dimpostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentncia daquests dies o a la insubmissi fiscal mesos enrere, sn manifestacions dun malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa ms que crixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la prxima generaci: lnica convivncia possible amb Espanya s la de dos bons vens. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor dedat. Ser catalans s la nostra manera destar al mn. Massa gent ha patit tortura, pres, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem i, singularment, la que donin els partits poltics catalans s una qesti de dignitat. Font: Diari Ara 05/09/2011
Antoni Bassas, periodista Foto: arxiu cingles

NO PODEM CONTINUAR VIVINT EN AQUEST CONTINU ESTRS NACIONAL

13

Text: ngrid Pujol i Helena Vilar

EL PERSONATG E

Joan Crosas
Foto: Helena Vilar

Actor de teatre i televisi, doblador de pellcules, cantant... En Joan Crosas (Esquirol, 1947) ha voltat mig mn a travs dun bon grapat de personatges, per sempre sha sentit del Collsacabra, mel sento molt meu i em sento molt arrelat aqu. Ens trobem un mat de principis de maig a Can Clavell, casa seva. Acompanyats dun bon sol i el murmuri de la gorga que passa a la vora del jard, parlem de la seva trajectria professional i de Les Canons de la Lluna al Barret. Ja fa tres estius que en Joan obra les portes de casa seva a un grapat de msics i vens que tenen ganes de msica i companyia. Amb una colla de collaboradors de la zona, han aconseguit crear un especial rac musical i social on la gent no noms gaudeix de la msica, sin que conviu, coopera i fa tribu.

Com diries que tha influenciat el Collsacabra com a persona i a nivell professional? Les meves arrels sn del Collsacabra, el meu pare era fill de Corriol, de Pruit. suposo que aquestes coses les portes a dins. Sempre que ve alg a visitar-me el porto a fer el volt pel Collsacabra, perqu magrada molt, mel sento molt meu i em sento molt arrelat aqu. Aquesta s diguem-ne la meva essncia personal. I a grans trets. Quina s la teva trajectria professional? Sc un autodidacte total. Jo vaig estudiar qumiques per obligacions de lpoca, la famlia volia que tingus un ttol, per jo volia ser msic. Recordo la frase del meu pare els msics no es guanyen la vida, has de tenir una carrera, desprs fes el que vulguis. I ho vaig fer, vaig treballar uns anys de qumic, no em va agradar i aleshores vaig deixar-ho tot i em vaig dedicar a la msica i desprs a les feines ms interpretatives. I qu tha comportat aix de ser autodidacte? Doncs el fet que no entris dins un cercle meditic comporta treballar sol. Aix et converteix en un autodidacte i fa que la feina tompli, i tamb el personatge que interpretes, no ets tu mateix. Et reserves la part de

14

tregar el 100% cada dia i aix et dna una tu mateix fent una vida discreta, per quan vitalitat que no et dna ni el cinema ni la tetens un personatge ho avoques tot en ell i levisi a nivell personal. llavors s el personatge el que sexpressa. Un cop deixes el personatge, tornes a ser I el teatre, precisament, tu, tornes a ser en Joan Cros el que desconeixem sas que coneix tothom per ELS ACTORS, EN ms de tu... aqu, que s de casa, i a mi BROMA, EM DEIEN s que s lgic, s una qesmagrada ser de casa, parti- LHOME DE BOSC [...] ti de nmeros. Surts un dia cipar en les coses que es fan DALGUNA MANERA per aqu, com un ms. JO TRASPUAVA COSES a la televisi i et veuen milers i milers de persones. En DEL COLLSACABRA un sol dia! Clar, per omplir Qu tha aportat la teva un teatre amb milers de persones hi has desvida professional? tar molts mesos. Mha portat a viatjar per tot el mn. He estat a Austrlia, vaig fer teatre a Pars, he roI com compagines aquesta vida danar tan dat pellcules a Frana, Itlia... i a Madrid amunt i avall, de ependre del personatge, tamb hi he estat molts anys. Ara he tingut amb estar a casa fent projectes com el de la sort de poder treballar molt aqu, cosa les Canons de Lluna al Barret? que mha donat possibilitats dapropar-me Per un cant, a nivell professional, ara nems a casa i de fer coses per aqu com les cessito fer teatre. Aquell cuquet Canons de Lluna al Barret. Ara, per, torque sempre tens a dins... Daltra nar a fer una gira per Espanya amb el My banda, s que haur de deixar Fair Lady... La meva vida personal depn destar aqu durant una temporadel personatge, estic a disposici del persoda i aix sap greu. Per b, tota natge fins que pugui. la vida ho he anat fent aix. Han sigut aquests cicles. He estat unes Tagradaria desenvolupar personatges temporades fora... Per sempre fins el final o tens ganes duna mica de torno. Per a mi all important s descans? que sempre torno. Per un cant, aquests dos anys destar aqu mhan omplert molt, moltssim. De vegades Qu del Collsacabra et fa toret passa pel cap, ara que far 65 anys, de junar? Tamb hi ha llocs meravebilar-te i agafar feines aqu... per s clar, no llosos arreu del mn! ho s. No ho s perqu magrada tant! GauSuposo que la cosa ntima de deixo tant treballant al teatre, al cinema... La relaci amb aquesta terra. I em televisi cansa ms, est b, la gent et coneix sembla que mho emporto a tot molt ms, perqu entres a casa seva... Per arreu. Curiosament men recorjo, francament, prefereixo el teatre. do que quan dirigia doblatge, ja fa molts anys, els actors, en broPer qu? ma, em deien lhome de bosc. Perqu s el risc, estar amb el pbic que te Aix vol dir que, dalguna malhas de guanyar cada dia i que thas den-

Del cartell publicitari de Sweeney Todd Font: www.joan crosas.com

15

A LESQUIROL HI HA UNA MANCA MOLT GRAN DESPAIS ON PODER DESENVOLUPAR LA CULTURA

nera, jo traspuava coses del Collsacabra. Si men vaig a Madrid jo sc del Collsacabra, no sc dall. Em sento daqu, em sento catal, no em sento espanyol. I aix els hi he dit moltes vegades, sels hi pot explicar. Lhome de bosc del Collsacabra! [riem] Aix s molt divertit, s curis. Mha fet pensar molt. Quan treballo fora, tots aquests referents meus em donen moltssima energia i suposo que dalguna manera, si mhe dedicat al teatre, bsicament s perqu de petit, aqu hi havia un grup de teatre daficionats que feien obres a la cooperativa. Recordo que a totes les obres de teatre jo estava a primera fila i sentia una admiraci tan gran per all que feia gent de casa! En Jep Fuster, la Maria Aumatell... Tota una srie de gent que jo veia pel carrer i que quan pujaven a lescenari es transformaven. All matreia tant que jo crec que la meva afici, o la meva professi va venir marcada des daquell moment per la gent daqu. Duna iniciativa de tribu a casa nostra, podrem dir? Exacte. Jo crec que s all que em va marcar la meva vida professional, sempre ho

he dit. s una de les coses que trobo a faltar, els Taiatreros, que no tinguin aquest espai, aquesta ajuda... Mimagino un nano ara de vuit anys que pogus veure el que jo vaig veure. Una de les coses ms boniques de les Canons de Lluna al Barret va ser el segon concert que va fer el Pau [Codina, violoncellista] a fora [el pati de Can Clavell]. Hi havia una quantitat de nanos petits aqu a la margera amb un silenci absolut, que els veies ficats dins de la msica que estava fent en Pau. Jo veig que aix els pot marcar per la vida, positivament! Parlant de les Canons de la Lluna al Barret, explicans com van sorgir? El fet de ser actor, dhaver viscut molt proper a la cultura, i de tenir molts contactes a nivell cultural, tadones que concretament a lEsquirol hi ha una manca molt gran despais on poder desenvolupar la cultura. Tot i aix sempre he cregut en la filosofia de tribu, en el sentit que cadasc aporta all que sap fer, all que t a la comunitat. Aleshores, en veure que hi havia una mancana despais on es pogus desenvolupar i oferir una srie dofertes culturals diferents, un dia sens va acudir amb la Fineta organitzar aquests concerts de les Canons de la Lluna al Barret.

Concert del Safareig el passat agost 2011 Foto: Llus Estrada

16

La idea era molt bsica, aprofitar la idea de tribu, en la qual molta gent collabora desinteressadament, i desprs, oferir un espai on la cultura es pogus desenvolupar de manera atractiva, relaxant, sense cap mena dinstitucionalitzaci. El barret s simplement per poder pagar els msics, ja que fan una feina i trobo que val la pena. Quants cicles shan fet, ja? Aquest ja ser el tercer. Ens ho passem molt b. I la gent respon molt. Una de les altres coses que tamb dalguna manera volem demostrar s que hi ha inters, nhi ha necessitat. I sha demostrat. I no noms a nivell de poble, per exemple amb El Pont dArcals va venir gent de Vic i rodalia. Es va desbordar una mica, perqu hi havia 500 persones que i no vam poder oferir la infraestructura adequada. Aleshores vam trobar unes tarimes i a lltim concert, que va ser el del Safareig, els msics ja estaven aixecats i la gent podia veure b els instruments... A part daix, intentem tamb crear un ambient relaxat, posem moltes espelmes, torxes... perqu a la nit la msica sona duna altra manera. Intentem que la gent passi una estona molt agradable i pugui escoltar la msica en la ms pura essncia.

Qui ms ha anat passant pel jard de Can Clavell? Lany anterior va venir en Pau Codina amb la seva mare [Rosa Masferrer], piano i violoncel. Clar, va ser precis perqu no tens ocasi, en Pau, un xicot que ha viscut i crescut aqu i que desprs sha convertit, jo crec, en un dels millors msics que tenim lorgull de dir que ha estat aqu. Va ser un plaer. Era interessantssim que la gent pogus conixer en Pau i la feina que fa, com toca, com sexplica, com viu la musica, perqu s un home que t lalegria a dintre i lexpressa a travs de la msica. Desprs vam fer en Compte Arnau, vam fer el Claudio Sana un cantant de lAlguer. Va ser el primer de tots, la primera experincia i clar, no tenem la infraestructura encara muntada, per va ser molt bonic. I ara magradaria anar ms enll. Perqu trobo que no noms loferta de Can Clavell pot ser interessant sin que no noms reculli aix, i buscar espais. Magradaria tamb, ara que hi ha la possibilitat daquest petit espai a lajuntament on hi ha la coral, poder portar la msica a lhivern, en un lloc tancat, redudet...

INTENTEM QUE LA GENT [...] PUGUI ESCOLTAR LA MSICA EN LA MS PURA ESSNCIA

Barret i espelmes a les Canons de la Luna al Barret Foto: Llus Estrada

Ctra. de Vic a Olot, Km 24 08569 CANTONIGRS (Osona) Tel. 93 852 50 06 www.elmolidelalzina.com

17

LA CULTURA S LNIMA DUN POBLE, S LNIMA DE LA GENT I SHA DE CUIDAR MOLTSSIM

Fins ara ho heu organitzat tota una colla de gent que ha anat collaborant amb molt entusiasme i sense nim de lucre... Per ara ests parlant duna cosa que abastaria a ms gent, qu suposaria aix? Aix ja ha comenat una mica... La sala ja est inaugurada. Jo em vaig canviar de piano i el meu el vaig cedir al poble, i lhan installat en aquesta sala. Aleshores, s una mica amb la voluntat que aquest piano es faci servir no noms com a piano, sin com a motiu que all es puguin fer coses. Magradaria contagiar aquest sistema, perqu s molt senzill. Obrir les portes dun espai, buscar gent a nivell tribal que tajudi i que es pogus fer en diferents llocs del Collsacabra... seria una idea de fer crixer una mena de comunitat cultural o musical que no t una instituci al darrera... sin un grup de gent (vens del Collsacabra) a qui els agrada la msica, la cultura? Exacte, per fer-ho una cosa comunitria, perqu la cultura sigui la base de la societat i tamb que aglutini la societat, perqu es clar, aqu et trobes a gent del poble, passes una

estona junts... I crec que a nivell social, fins i tot, compartir la cultura s molt enriquidor. A ms, sempre, desprs del concert, fem un sopar de pa amb tomquet pels msics i els acompanyants i aleshores comena la tertlia, en petit comit i aix tamb s interessant perqu, dalguna manera, entres en contacte directament amb gent que est fent coses per la cultura. I per la gent que hi collabora, el que reps a canvi ja s el propi concert... s el conviure, s clar, s que la cultura s lnima dun poble, s lnima de la gent i sha de cuidar moltssim. Ara que els ajuntaments estan endeutats... mai els hi he demanat diners, per mhan cedit les cadires, mhan cedit el que sigui. Vull dir que amb aix han collaborat el 100%. I ara si pogussim fer aix de lhivern, doncs ens cedirien el local. Estem a lespera tamb danar a visitar aquest fams poliesportiu [...] a veure quines possibilitats ens donaria tamb. Simplement s aix, s que em preocupa el fet social de la cultura i intento buscar solucions que amb una mica dimaginaci les pots fer, trobar perfectament, sobretot si tens aquest sentit de tribu. Trobar-se, conviure, estar junts, fer tribu.

Concert de la Gastronmica (conjunt dhavaneres i fartaneres) el juliol 2011 Foto: Josep Casadess

Aquest estiu, a Can Clavell podreu gaudir dun Concert de la Lluna al Barret. Ser amb Guillem Roma & Camping Band Orchestra, que ens presentaran Oxitocina, el nou treball discogrfic de Guillem Roma amb canons que porten influncies que van des de sons mexicans fins a folk.

18

Text: Guillem Mas i Gregori Conill

Fotos: Paisatges Vius

Conreant tot conservant II

ELS ARBRES I ELS BOSQUETS ALLATS
PAISATGES VIUS www.paisatgesvius.org Introducci En condicions climtiques i sense la intervenci de lhome, els boscos ocuparien prcticament la totalitat del nostre territori. No obstant, les activitats agrcoles, ramaderes i forestals dels darrers segles han comportat la obertura de clarianes en aquestes masses forestals per utilitzar-les com a zona de pastura, camps de conreu o simplement per aprofitar-ne la fusta (Imatge1). En alguns casos el procs ha estat tan intensiu que les masses forestals gaireb han desaparegut i noms queden arbres allats als marges dels camps o, excepcionalment, en forma minsos bosquets relictes. Deixats sovint com a fites, per donar ombra al ramat a ple estiu o per manca de temps per tallar-los, els arbres allats i els petits bosquerons son elements delevat valor natural que destaquen en els ambients agraris i que cal conservar. Fauna associada Els bosquets enmig de conreus i pastures representen un refugi per a la fauna forestal que encara habita als espais agraris. El

Imatge 1. Mosaic agroforestal equilibrat amb bosquets, fileres darbres i arbres allats. Foto: Patrick Dalton

19

Imatge 2. Mussol com en el forat dun arbre mort.

Imatge 3. Roure malalt a Manlleu, abans i desprs del sanejament.

picot garser, el mussol banyut, la guineu, el teix o el mateix senglar els utilitzen per refugiar-shi ja que la disponibilitat damagatalls enmig dels camps s molt reduda. A nivell individual els arbres, ja es trobin allats o formant part dun bosc, presenten una fauna associada diferent en funci de si estan vius, morts de peu o en forma de fusta morta al terra. En el cas dels arbres vius, quan ms vell i gran s lexemplar major s la importncia que aquest t per la fauna. En aquest sentit, molts ocells poden fer el niu entre les branques ms altes protegits pel fullam com ara els tudons o les cornelles o b aprofitar algun forat creat per la caiguda duna branca o similar com les mallerengues. Els arbres morts presenten un avantatge respecte als vius i s que sn ms propensos a presentar cavitats naturals: per una banda diversos invertebrats (corcs, barrinadors, larves descarabats, etc...) es mengen la fusta per sota lescora fent-lo ms pors, i per laltra els picots, al trobar la fusta ms tova, els hi s ms fcil alimentar-se fent-hi forats. Sn precisament aquestes cavitats que es creen el qu dna una gran importncia ecolgica als arbres morts de peu, ja que serveixen perqu molts altres animals hi trobin lloc on alimentar-se, refugiar-se i reproduir-se: les mallerengues, els picots, el mussol com, el llangardaix ocellat, entre daltres (Imatge 2). A ms els arbres morts sn un posader excellent per a molts rapinyaires, com

el xoriguer o laligot, que troben una atalaia privilegiada per localitzar a les seves preses. Encara que no ho sembli, els arbres morts tombats al terra tamb sn un oasi de biodiversitat, ja que els fongs, aprofitant la humitat del terra, descomponen la fusta i creen nous nnxols per a tota una altra tipologia dinvertebrats que necessiten precisament aquests processos de degradaci previs. A ms, sota del tronc shi refugien amfibis, rptils i petits mamfers. Problemtiques de conservaci La intensificaci agrcola s actualment la causa ms important de la reducci del nmero darbres en els ambients agraris ja que es tendeix a unificar parcelles tot eliminant els marges on aquests arbres creixen; sovint aquells arbres situats enmig dels camps tamb sn talats per facilitar el treball del camp amb maquinria cada vegada ms gran. Els models intensius de ramaderia tamb provoquen, indirectament, una desaparici dels boscos illa. La ra s que la quantitat mxima de porcs que pot encabir una explotaci depn bsicament de la superfcie de camps que aquesta disposa per aplicar els residus que produeix (purins). Aix fa que en moltes ocasions es destrueixin els petits boscos de la finca per transformar-los en camps (encara que no siguin productius) pel simple fet de poder ampliar la seva cabana porcina. A ms, a petita escala tamb existeixen algunes problemtiques o males prctiques: Lombra que els arbres dels marges projecten sobre els conreus causen una disminuci de la producci en aquella rea concreta, de manera que sn escapats regularment o, en el pitjor dels casos, tallats de soca-rel. Tradicionalment els arbres morts en duna finca shan considerat pel pags com un element negatiu que embruta el paisatge i per aquesta ra sn rpidament eliminats i no existeixen masses arbres morts de peu en els paisatges agraris. Lexemple ms clar el trobem en el cas el Roure de Carboneres, que tot i ser lnic Arbre Monumental del municipi de lEsquirol, una vegada mort va ser talat.

20

Bones prctiques agrcoles De cara a conservar aquests arbres i bosquets, es Paisatges Vius proposa laplicaci duna srie de mesures: Mantenir les superfcies de vegetaci natural existents dins de la finca, evitant realitzar-hi activitats que comportin una degradaci o una transformaci irreversible. Deixar de peu bona part dels arbres morts de la finca i mantenir al terra els troncs i la fusta morta per tal dincrementar els nnxols ecolgics a disposici de la fauna. Les piles de troncs i branques de poda tamb sn un bon refugi per a invertebrats, amfibis, rptils i petits mamfers, de manera que s una bona prctica deixar les restes de poda dels arbres al terra. Si sha de tallar un arbre per qestions fitosanitries o per la seguretat dedificis propers es recomana no tallar-lo de socarel, sin nicament les branques necessries i fer-ho salvaguardant les branques i bifurcacions principals (Imatge 3) En aquells exemplars dinters que presenten erosi i/o falta de sl a la seva

base es pot aportar terra per evitar la seva caiguda i recuperar el vigor. Per evitar que la pluja semporti la terra s aconsellable construir-hi una escullera de rocalla o un muret de pedra seca (Imatge 4). Encara que sigui un fet freqent i que sembli que sestigui fent un favor a larbre al qual senfilen, les heures no shaurien de tallar mai. Aquestes lianes, sobretot les ms grans, representen sovint un dels pocs hbitats importants per la biodiversitat dels espais agrcoles.

Hi ha casos en qu la plantaci darbres pot ser compatible amb objectius productius. s el cas per exemple de la plantaci dalzines o roures amb arrels inoculades amb tfona negra, cosa que permet incrementar els ingressos econmics de la finca alhora que sincrementa tamb la superfcie forestal i la biodiversitat associada (Imatge 5).

Imatge 4. Roures afectats pel pas de bestiar, abans i desprs de la construcci descocell de pedra seca. Imatge 5. Camp de conreu amb una plantaci recent dalzines tofoneres que en uns anys ser un bosc en devesa.

21

Text i fotos: Jordi Gum

Fotografiar flors en primavera

Estem escrivint a finals de mar, quan comena el canvi de temperatura i salbira linici duna nova estaci de lany: la Primavera. Cientficament encetem un perode que va de lequinocci de mar al solstici de juny i, a ulls de tot habitant de lhemisferi nord, s el moment de lany en qu la plenitud i la fora dels ssers vius sobren a un cam nou. Potser s per aix que els antics calendaris iniciaven lany amb la primavera, respectant i venerant all que la natura proposa. Ms endavant les entitats civils organitzaren lanualitat iniciant-la a mig hivern, situaci que encara seguim mantenint. s innegable que lesclat de la vida es treu de sobre el fred esmortedor i dona impuls per obtenir un despertar eficient. Els animals deixen la hibernaci i surten espavilats del seu amagatall. La tradici popular conserva

22

encara les arrels ancestrals de records contundents, com la festa de ls en el Pirineu, en la qual se celebra que abandona el seu cau per donar fe de vida i presncia en el bosc. Les plantes fan linici del seu curs vital amb el naixement de dins de la terra, mentre que els arbres donen un impuls des de les arrels, el tronc i les branques per fer circular la saba que es distribueix en les fulles i les ors. De temps immemorial shan fet celebracions de larribada de la primavera. En poca romana la deessa Flora era venerada per representar letapa de plenitud i ressorgiment. Els poetes de tots el temps han associat lamor a la primavera, i lart ha representat la joventut, la bellesa i la vitalitat en mltiples representacions primaverals. El color verd s associat a la primavera, com es detecta en la seva definici: prima = primer - vera = verdor Amb tots aquests antecedents dirigim latenci vers aquelles persones que mostren inters per recollir testimonis del mn de la imatge. Fotgrafs i simples aficionats han de ser conscients de la primavera per buscar mostres duna realitat frapant, sobretot fixant la vista en les ors, formes que val la pena denregistrar, La varietat i singularitat que aporta el mn vegetal s molt nodrida i fotogrficament agrada. Existeixen persones amb rigorositat cientfica que fotografien exemplars orals que testimonien fidelment el nom de la planta. Lloable minuciositat que honora lestudis investigador per la seva precisi. Aplaudim el fet i agram la informaci. Per altra banda, trobem aquells humans motivats per la bellesa, amb lnic motiu de deixar immortalitzades unes imatges que els han colpit. Tamb s justificat el seu inters perqu mostra un recull, no tant rigors en la documentaci, per interessant des del punt de vista de la imatge, relacionat amb un sentiment visual ben enriquidor. Passem als detalls fotogrfics. Segons el grau dexigncia de cada autor, hom disposar de la mquina que ms compleixi

les seves necessitats. Actualment tenim un ventall prou diversificat que es pot sintetitzar, simplificadament, en tres grups daparells enregistradors: A.- Cambra reex digital de concepci similar a les clssiques de pas universal complementada amb objectius i accessoris apropiats a cada fi. B.- Cambra digital compacta, petita i manejable, de la qual el mercat forneix nous models a bastament, proveda de prestacions denregistrament i complements molt variats.

23

C.- Telfons mbils i altres aparells similars que, entre mltiple funcions, ofereixen la de captar imatges fotogrfiques. Segons la disponibilitat i convenincies de cada persona es podr encarar amb la realitat oral sense gaires complicacions tcniques, ja que qualsevol dels estris esmentats disposen dun registre anomenat macro que es pot activar per enfocar correctament des de la distncia prxima a la or. Les altres caracterstiques (velocitat i diafragma de les anteriors cambres de procediment qumic)

solen ser de caire automatitzat, cosa que evita errors o dubtes en la captaci de la imatge. Les instruccions que cal tenir en compte no seran, doncs, de tipus tcnic, es referiran a la estructura de la forma i concepci de la imatge dins del rectangle fotogrfic que volem ocupar. Ho resumim en unes pautes que considerem bsiques. 1.- Cal que centrem latenci en la or que volem captar i fem una aproximaci al motiu que considerem principal. Altres elements que lenvolten seran desestimats perqu no distreguin la seva visi. 2.- Sha de controlar minuciosament la illuminaci, sobre tot en el cas de la llum natural. Pensem que la direcci de la llum i la seva qualitat, dura i contrastada a ple sol o suau i matisada en un lloc dombra, poden variar molt laspecte del tema. Un canvi de posici de la cambra pot ajudar a trobar el resultat eficient. 3.- Existeixen unes normes de composici basades, principalment, en la proporci urea. Amb elles es regula la posici de lobjecte que fotografiem, disposant-lo de la forma ms correcta per donar-li preferncia. Saconsella dividir mentalment el rectangle fotogrfic amb unes lnies situades a teros, formant una xarxa virtual de quatre lnies (dues verticals i dues horitzontals) anomenades lnies fortes. Les seves interseccions generen quatre punts forts. Algunes cambres porten aquesta xarxa en el visor. Qualsevol objecte situat en una lnia forta adquireix importncia esttica i destaca daltres elements de la composici i, si es fa coincidir amb lindret dun punt fort, limpacte ser molt ms evident. Aquestes sn unes normes aplicables a tot tipus de fotografies per, en el cas duna or, que pot estar envoltada de diversos complements, s correcta la situaci en un punt fort, mentre que si la imatge sagafa ampliada omplint molta part del camp visual, s difcil aplicar la regla i lautor disposar la situaci ms convenient en cada cas. Animeu-vos a contemplar la natura i feu fotografies per poder gaudir duna collecci de ors. En ella la llum i el color donaran un gaudi primaveral molt positiu. Mar 2012

24

Text i fotos: Raquel Castell

La idea de tornar
UN DOCUMENTAL DE TV3 SOBRE LA DESAPAREGUDA COLNIA DE CDOL-DRET (RODA DE TER)
El passat mes de febrer desprs de ms de mig any de feina i rodatges es va acabar denregistrar el documental titulat La idea de tornar que fa protagonista a la inundada colnia de Cdol-Dret i els seus antics treballadors. El documental tracta sobre emprendre el viatge de tornada al lloc que sentim que s casa nostra, per al final enfrontar-nos amb la realitat que aquell lloc ja no existeix. All ens retrobem amb els records i, poc a poc, sense saber-ho, amb la gent amb la que, fa tant de temps, compartem aquella vida segons explica la directora Van Velvet. La idea de fer el documental va sorgir arran de que la directora de cine argentina, Andrea Prez, conegus la historiadora Raquel Castell, autora del llibre Cdol-Dret, vida duna colnia industrial (1862-1964) i investigadora del grup de recerca dhistria del treball, T.I.G. Treball, Institucions i Gnere de la Universitat de Barcelona. El documental realitzat pel programa Taller. doc de Televisi de Catalunya i produt per Parallel40 va ser inspirat pel multipremiat llibre de Castell sobre Cdol-Dret, publicat el 2005 per lAjuntament de les Masies de Roda. Cdol-Dret, vida duna colnia industrial (1862-1964) fou mereixedor del primer premi en el XVIII Certamen de Jvenes Investigadores de Mlaga 2005, convocat pel Ministerio de Educacin, el Premi Bonaplata

DOCUMENTAL REALITZAT PER LA DIRECTORA ARGENTINA VAN VELVET I BASAT EN LA IDEA ORIGINAL I ASSESSORAMENT HISTRIC DE LHISTORIADORA OSONENCA RAQUEL CASTELL Antics treballadors de CdolDret actualment residents al Collsacabra participaren en el documental

Antiga treballadora, Estefania Piqu, mentre era entrevistada

www.fondamarsal.com.es - rupit@fondamarsal.com

25

CDOLDRET EM VA CAPTIVAR DES DUN PRIMER MOMENT [...] PERQU S UN LLOC QUE EXISTEIX QUAN EL FEM EXISTIR

Joves de Barcelona 2005, el Premi Gerbert Trivium de Ripoll 2005 i el Premi Narcs Feliu de la Penya de la Universitat de Vic 2005. Castell s una historiadora molt vinculada al Collsacabra. Arran de lobtenci del Premi Ajuntament de Manlleu 2009 pel treball La Blava, histria duna indstria txtil a la conca del Ter o amb el seu treball Cdol-Dret, vida duna colnia industrial (1862-1964) ja va estudiar els moviments migratoris que originava el treball txtil dins la comarca on pogu observar que un contingent important de famlies abandonaven les poblacions del Collsacabra per establir-se a les colnies o a les poblacions de la comarca amb un important nucli txtil. Cdol-Dret no era una excepci i una gran part de treballadors i residents de la colnia provenien daquestes terres, tot abandonant les masoveries per inserir-se en el treball ms estable duna fbrica. Cdol-Dret em va captivar des del primer moment que Raquel Castell men va parlar. Perqu s un lloc que existeix quan el fem existir. Un lloc que ha perdut la seva forma fsica i que a simple vista no pot veures, tot i aix, si ens endinsem all amb les persones que han fet de Cdol el que va ser, es pot veure el lloc, sel pot sentir...i, fins i tot, escolar explica la directora, Andrea Prez. El documental es troba dividit en tres etapes. Lanada: aquesta primera escena freda i cerimoniosa ens mostra les accions de quatre persones, antics treballadors de Cdol-Dret (Rafel Carbonell, Josep Prats, Conxita Roqu i Lourdes Armengol) que comencen el dia i es preparen per sortir a un viatge amb cotxe cap a Cdol.

Sobre aquestes imatges escoltem descripcions de com era la casa dells a Cdol-Dret i com era la colnia. El viatge: el viatge amb aquestes quatre persones en cotxe, des de les seves respectives cases fins al pant de Sau, on estava Cdol-Dret. Aquest s un viatge ple de mgia, ens ho revelen les cares que fins aquest moment no havem vist, i anem escoltant les histories de la vida en aquell Cdol-Dret on vivien. Larribada: els personatges van arribant un a un. Recorren el lloc i ens expliquen com era lespai, on estava cada cosa, on era casa seu. Poc a poc, van arribant, per sorpresa, ms i ms persones que vivien i treballaven a la colnia de CdolDret. Fins a convertir-se en un gran retrobament i una font de records que comencen a donar vida a aquest lloc que sembla haver desaparegut. Aquest ltim apartat va ser possible en gran mesura grcies a linestimable treball de la historiadora Raquel Castell que es va dedicar a anar avisant als antics treballadors de CdolDret i poder aix fer un retrobament del tot inesperat al mateix Cdol-Dret. Van Velvet, nom artstic de la reconeguda directora de cine argentina, Andrea Prez ens comenta: Cdol-Dret s un lloc, que fsicament ja no existeix. Aquest lloc buit, possible de recrrer a traves de la memria, s el qu va captar la meva atenci. La resta de colnies que he conegut encara estan dempeus, pots veure-les, pots participar de la histria coneixent els llocs, per amb Cdol-Dret no s aix. La gent daquesta petita colnia va haver de marxar per fora, perqu anaven a cobrir el lloc amb aigua. I aix va ser que Cdol va desaparixer sota les aiges del pant de Sau, aiges que semblaven voler submergir alguna cosa ms que un espai, que semblaven voler

Restes del qu queda de la Colnia de Cdol-Dret inundada lany 1964 pel pant de Sau

26

submergir la vida i la histria dun lloc que es va forjar grcies al treball constant i abnegat dunes quantes famlies. Vaig llegir el llibre de Cdol-Dret de Raquel Castell i vaig parlar amb la historiadora i vam decidir establir una collaboraci per portar a terme el projecte. Grcies a Raquel Castell i juntament amb ella vam poder apropar-nos a moltes persones que van nixer i van crixer all i ells eren el portal que obria les portes a aquell Cdol-Dret que a simple vista no podia veures. El documental porta com a ttol La idea de tornar perqu es tracta daix, de pensar en tornar a casa, en aquesta idea sobre tornar al lloc don s un i que no pot deixar de ser una idea, perqu en arribar al lloc aquest fsicament no existeix, sin que toca pensar-lo, visualitzar-lo. Toca tornar a la idea de com era el lloc per fer-lo existir. La historiadora Raquel Castell destaca del documental el bon ambient de treball amb tot lequip: i el moment del retrobament dels antics treballadors a Cdol. Molta de la gent que es va retrobar all no shavien vist des que van marxar lany 1964 i van venir de diferents poblacions de Catalunya (Roda, Manlleu, Barcelona, lEsquirol, Salou, Centelles, Sant Pere de Torell, Vic, Folgueroles, Calldetenes, Campdevnol, Cantonigrs...). Va ser un moment mgic i un punt per escriure en la histria de la vida de Cdol. Fou un dia en el qual molta de la gent de Cdol-Dret va tornar a aquell lloc i va donar vida a aquella histria que estava submergida sota les aiges del pant. El passat ms de febrer es va emetre el documental per TV3 i actualment es pot veure a travs de la pgina web de la cadena de televisi catalana. Es preveu una

nova collaboraci entre Van Velvet i Raquel Castell per a realitzar una srie de ficci on lacci se situaria a les colnies industrials de la conca del riu Ter de mitjan del segle XX i sinseririen en la srie diferents testimonis de la vida a les colnies a la comarca dOsona. Nota de premsa Paral.lel40 CRDITs Direcci: Van Velvet. Assessorament histric i recerca de testimonis: Raquel Castell. Producci: Alicia Olivares. Muntatge: Meritxell Colell. Cmera: Federico Jurez; Alex. So: David Abada; David Paco; Roger Blasco. Postproducci de so: Francesc Gosalves. Msica: Nicols Posada. Auxiliar de producci: Olga Cmara. Direcci executiva: Joan Gonzlez; Francesc Pou. Producci executivaTV3: Josep M. Casellas. Producci executiva Parallel40: ngels Villar. Basat en lidea original i en el llibre: Cdol-Dret, vida duna colnia industrial (1862-1964)de Raquel Castell.

Antigues treballadores de Cdol-Dret el dia de la gravaci del documental

Antics treballadors de la fbrica Cdol-Dret que van participar en el documental Foto: Josep Carbonell

27

Text i fotos: Santi Jvega, lHerbolari

El lliri de neu
Generalment la gent sol pensar que de ors tan sols sen troben a la primavera i a lestiu i no s cert, de ors nhi ha tot lany. A ple hivern als boscos caducifolis (fagedes, avellanoses, vernedes, etc.) i als boscos de ribera, quan el terra es ple de les fulles que han deixat anar els arbres i els colors dominants sn els ocres i els grisos, si teniu la sort de trobar lindret adequat, podreu observar unes petites ors de color blanc llumins. Haureu trobat sens dubte la primera or de lany: el lliri de neu (Galanthus nivalis).El seu nom deriva de la paraula grega que significa or de llet degut a la seva coloraci. La seva distribuci geogrfica va des del Prepirineu fins al Caucas i s una espcie molt abundant a Centreeuropa. Al nord dEuropa, hi va ser introdut. Aquesta meravella dels nostres boscos, de vegades, es pot observar quan el paisatge s ben nevat i, segons diu la llegenda, ella s la que va donar color a la neu desprs que daltres flors com el roser i els ranuncles lhi haguessin negat. s per aix que la neu permet als lliris travessar el seu mantell i lluir la seva bellesa quan la resta de flors encara dormen. El Galanthus s una petita planta duns 1520 cm dalada que t dues fulles carenades de color verd griss i amb una banda blanquinosa al centre. Les ors, de color blanc intens, fan uns 2 cm i tenen tres ptals que envolten una petita campaneta central que presenta unes taques de color verd viu i unes petites ratlles groguenques. La tija sarqueja i les ors pengen de lextrem i sempre sorienten cap a terra. A banda del seu valor esttic, s una planta que presenta la peculiaritat que les seves ors transformen les radiacions ultraviolades de la llum solar i, aix, atrauen els insectes que les veuen amb diferents coloracions. A la medicina tradicional shavia utilitzat com emtic, s a dir, per provocar el vmit en cas dintoxicaci o senzillament quan es considerava necessari. Tamb, amb el bulb es preparaven emplastres desinamants. Actualment es desaconsella el seu s intern degut al seu contingut ric en alcaloides, principis actius txics com la tacetina, la licorina i les galantamines. Se la considera un bon estimulant de la motricitat i sha fet servir per tractar les seqeles de la poliomelitis en dosi farmacolgiques de 2 a 5 mg de galantamines, ja que se li atribueix la propietat de regenerar certes cllules nervioses, per sempre sota prescripci mdica. Degut al seu atractiu, sen cultiven diverses varietats per a jardineria de zones ombrvoles i humides. El dia que la trobeu, seieu i observeu-la amb tota la pacincia del mn i ben segur que tornareu any rere any per gaudir de la seva companyia. Salut!

SEGONS DIU LA LLEGENDA, ELLA S LA QUE VA DONAR COLOR A LA NEU

28

CoM LA nEU VA TEnIR EL CoLoR BLAnC Conte Tradicional noruec Quan Du va repartir els colors a totes les coses de la terra, era lestiu... I quan va arribar lhivern i la neu va aparixer, no tenia cap color, era transparent. Va demanar a tothom don havien tret el color i li van aconsellar que ans al cel i que all Du nhi donaria. La neu va anar al cel i va trucar a la porta. Quan Du va obrir li va demanar qu volia. La neu va contestar que li faltava el color, que a lestiu no hi era i ara no en tenia com totes les altres coses. Du li va dir que ja no tenia ms colors, que ans a la terra a demanar a alg si nhi podia donar una mica. I la neu va baixar a la terra. Va veure una rosa vermella i va pensar que aquella flor li podia donar una mica del seu color. Estimada rosa, podries donar una mica de color a alg que no en t i a qui ning veu? pregunt. Fuig de mi, si no et clavar les punxes contest la rosa. La neu va seguir voltant i va veure una campaneta molt bonica amb el seu to violaci. Estimada campaneta podries donar una mica de color a alg que no en t i a qui ning veu? pregunt. Ves-ten de pressa de vora meu. Que no veus que em congeles? Va contestar la campaneta i es va girar donant-li lesquena. La neu va marxar tota moixa... Va veure una flor groga molt prima. Estimada flor groga, podries donar una mica de color a alg que no en t i a qui ning veu? pregunt. Per la flor no li va tornar cap resposta. Llavors la neu va anar marxant sense que ning se nadons. De cop va veure una petita flor blanca. Estimada flor blanca, podries donar una mica de color a alg que no en t i a qui ning veu? pregunt. Malaurat aquell que no vol donar res li respongu la flor. I amb la ma clavada al seu pit, es va arrencar un tros de color blanc i li va donar. La neu agrada va agafar el color, sel va posar i digu: Com a recompensa, blanca flor, et dirs des del dia davui CAMPANETA DE NEU. I sempre que vulguis podrs passar a travs meu encara que la terra sigui glaada. Tan sols tu ho podrs fer. I, aix s, com a finals de lhivern creixen les campanetes de neu als boscos, encara que hi hagi neu i gel. Elles ens anuncien la vinguda de la primavera. I, si us hi fixeu i mireu b una campaneta de neu, podreu veure una taqueta verda al cor de la flor. Es dall don la flor es va arrencar un tros de color blanc per donar-lo a la neu.

Conte enviat per la Nria Oliu des de Noruega on la campaneta de neu sanomena Sneklokker.

29

Text: Adam Maci

Lestat de les fonts del Collsacabra

POBLACI I FONT Tavertet Font de Rajols Al costat del cam que comunica Tavertet i la C-154 prop del
Mas Rajols

Concentraci de nitrats (mg/l)

4,4 0,6 **

Font de les Piques No s ben b una font, sin un lloc sota una balma on laigua de la pluja es recull en unes piques de pedra Font Gorgs Est situada prop de lentrada de la cova del forat del vent, al
cam que va a Cantonigrs

Rupit Font de la Sala A prop de Mas Sala, al costat dun pont que travessa la Riera de Rupit, part del cam antic de Rupit a Cantonigrs Font del Saltiri Als afores de Rupit, a prop dun salt daigua, don suposo que li ve el nom. Shi accedeix des del carrer de Santa Llcia Font del Carreguell Est per sota del nal del carrer de Sant Joan de Fbregas. Est al costat dun petit salt que desemboca a la Riera de Rupit L'Esquirol/Santa Maria de Corc i Cantonigrs Font del Rajol (Cantonigrs) Font dels Enamorats (Cantonigrs) Font de la Comermena (St. Mart Sescorts) Font de Cabrera Font de la Foradada Font de les Fontiques Roda de Ter Les tres Fonts Masies de Roda Font Fresca (Cdol) Font de la Teula Manlleu Font del Molinot Font de la Miranda Vilanova de Sau Font de la Cormina Font del Raig Vic Font de la Talaia 153,7
** Aquesta font no rajava quan es va fer lanaltica, aix que no tenim resultats daquest any.

11,2 2,8 6,4

Lanlisi es fa cada any pel GDT (Grup de Defensa del Ter, de Manlleu), per saber quants nitrats t laigua de cada font i saber si s potable o no. Diferents socis del GDT i voluntaris sofereixen cada any per anar a recollir mostres de les diverses fonts dOsona i del Lluans. Normalment sagafen 3 fonts de cada municipi, que sn els que surten en el llibre Les fonts que tenim. Osona i el Lluans, del Grup de Defensa de Ter, editat per Eumo Editorial lany 2005. La meva famlia i jo vam ser uns dels voluntaris que vam recollir mostres de les fonts de Rupit, Tavertet i Seva. A continuaci us indico els noms de les fonts de les quals vam recollir les mostres i els resultats de les analtiques daquest any (3 de mar de 2012) a crrec del Laboratori Forti Prat de Torell. Totes les fonts analitzades dOsona tenen algun rastre de nitrats excepte una de Viladrau. Perqu hi hagi una mica de nitrats a laigua no es considera perjudicial per a la salut fins arribar al mxim perms per llei, que s de 50 mg/litre. Aix que, totes les fonts que tinguin resultats per sota de 50 mg sn potables i les que passen els 50 mg no sn potables. Publiquem, en la taula adjacent, els resultats de les fonts del Collsacabra i algunes altres de la comarca, i els de les de Rupit i Tavertet amb una mica dinformaci. I com a extrems indicarem, a continuaci, les fonts que ms nitrats tenen i les que menys.

39 2,8 74 4,4 6,6 17,1 239,9 84,2 375 325,3 157,1 38,9 22

30

FONT

Concentraci de nitrats (mg/l)

420,4 419,9 335,9 0,0 0,3 0,7 14,8

Font Salada de Gurb Font del Cassanell de Taradell Font de Gallisans de Santa Ceclia de Voltreg Font de les Ametistes de Viladrau Font del noi Gran de Viladrau Font de Can Feliu de Viladrau Font de les Paitides

Foto: Ronald Stallard

Com veieu, les fonts de la Plana de Vic estan prcticament totes elles contaminades i, per sort, al Collsacabra en general encara estan en bon estat; per, en alguns indrets del Lluans cada cop hi ha ms fonts contaminades. Algunes fonts i aqfers del Ripolls i de la Garrotxa sn vulnerables, aix que les coses no van massa b en el cas de laigua potable de les fonts. Sap greu que un b tan precis no es protegeixi tant com altres coses.

PER A MS INFORMACI PODEU CONSULTAR EL WEB DEL GDT www.gdter.org

CAN BAUMES

RESTAURANT

C/ de Baix, 2 08511 TAVERTET Tel. 93 856 52 07 info@restaurantcanbaumes.com

31

Text i fotos: Montse Boll

Rutes viscudes
CIRCULAR AL PLA DAIATS
Us proposem un itinerari circular matinal fins al PLA dAIATS, molt com, dunes tres hores, sense massa parades. A ms a ms, est ja molt fresat i senyalitzat (amb fites i ratlles), cosa que facilita la caminada. No t prdua! Comencem al cam de Cabrera de Cantonigrs que surt del pont de la Rotllada. Hi ha diferents opcions on deixar el cotxe segons ms ens convingui: el podem deixar a lesmentat trencant, al trencant de Caselles (una mica ms endavant) o al trencant de la casa dAiats (el ms a la vora del cam que senfila al Pla dAiats). En arribar al trencant dAiats, a lesquerra hi ha el cam de Cabrera, nosaltres continuem a la dreta fins a la casa dAiats, darrera de la qual senfila el cam cap el pla dAiats anomenat el grau de la Serrica o lEscaleta. El cam s pedregs i amb una mica de desnivell. Aneu seguint les fites i les marques fins que comenceu a emboscar-vos. Desprs dun tram boscs daquest grau, arribem a un tros ms pedregs i encimballat. Aqu trobem un pas on, a la dreta, voregem una alta paret del cingle i, a lesquera, veiem els cingles dAiats on nien els voltors. Si mireu amunt, pot ser que vegeu taques blanques a la roca, sn les seves deposicions que ens indiquen els seus nius.

Les restes de la casa dAiats

32

Com esmenta en Quirze Pars sobre les Cingleres dAiats i la canal dretssima del grau de la Serrica. No cal pas ponderar limpressionant espectacle de la cinglera que es drea a plom sobre la vall; ms que descriurel, sha de veure.1 Continuem amunt fins arribar a lltim tram amb bosc altra volta. Si hi anem pels vols de Nadal veurem els boix grvols amb els fruits vermells, que des que estan protegits, han proliferat molt i fan molt goig de veure. Ms amunt del cam, encara queden les restes dun carro que segurament traginava les patates que es collien a dalt del pla. En arribar a dalt, trobem, a la dreta, les restes de la casa dAiats, la qual ens indica tamb que els prats dAiats havien estat cultivats. Les patates que si cultivaven eren destinades per planter o llavor, en aquells temps eren molt apreciades a la plana de Vic. Degut a labandonament dels cultius, al terreny del cim hi van creixent ms arbusts i arbres, cosa que fa que el pla vagi convertint-se en bosc, com els boscos del pla del Sitjar o el pla de dalt el Montcau. Un cop a dalt, continuem cap a la dreta fins el cingle, on podem gaudir de la vista dliga de

laltipl del Collsacabra amb moltes de les seves pagesies i, si estem de sort, albirar al fons de lhoritz, el golf de Roses. Girem cua i refem el cam planer cap a la casa per on hem enfilat, continuem recte i planer (deixant la casa a la nostra esquerra) fins el final del prat, cada cop ms boscs. Anem continuant el cam ms fresat baixant cap a lesquerra fins a arribar a un punt del cam (abans darribar a un collet) on hi ha un indicador que ens marca Cantonigrs a lesquerra. Prenem aquest corriol que baixa i que empalma, ms avall, amb el cam de Cabrera. Ja molt avall, en un tram planer, trobem una trencada daigua al cam. En una arraconada a la dreta i una mica amagada, trobarem encara les restes de La Font Negra, ara en dess. Finalment, arribem al trencant dAiats on hem comenat, tancant, aix aquesta volta circular. Ara noms ens queda caminar fins on hem deixat el cotxe.
Notes 1. La despoblaci rural i les masies del Collsacabra, Quirze Pars i Ganyet pag. 266 Ed. Rafael Dalmau

Creuament de camins

Vistes a la casa dAiats amb el Montcau al fons

33

La tortuga festival

Text: Blanca Busquets

Illustracions: Begonya Molins

Dedicat al Comit dEscenari del FIMC

Lany de lltim Festival a Cantonigrs, els del comit descenari van trobar una tortuga que mirava darribar a lescenari. El Festival, a Cantoni o a Vic, sempre sha celebrat de dijous a diumenge, i la tortuga la va descobrir la cap del comit de divendres al mat, la Julieta. Lanimal tenia a la closca una curiosa taca blanca en forma de llgrima i, com si es tracts dun grup participant al certamen, shavia fet ja mitja rampa daccs i semblava decidida a aconseguir fer-ne mitja ms. La Julieta va ordenar que la deixessin fer. Faltava mitja hora per comenar els concursos i volien veure de qu era capa la tortuga en aquella mitja hora. Per sembla que les tortugues sn tmides i el cas s que, en saber-se observada, es va quedar palplantada all on era, amagada a dintre de la seva closca, i ja no sen va moure, noms va treure el cap de tant en tant per controlar si encara era el centre de latenci. I ho era. En poca estona, la tortuga de la taca es va convertir en latractiu del certamen. Quan el primer cor que havia de participar al concurs es disposava a collocar-se a la rampa, la Julieta, molt seriosament, els va advertir que tinguessin en compte lanimal, i aix va ser com el cor, que el constituen tot de xinesos vestits amb colors llampants, van trencar files per esdevenir de sobte fervents admiradors de lsser que samagava sota aquella dura carcassa. En va la seva directora els demanava de posar-se com shavien de posar i de concentrar-se per sortir a competir, que el cor estava emocionat contemplant com lanimal no feia absolutament res; res que no fos estar-se all, a mitja rampa, sota la seva closca. Al final, tamb la directora va acabar cedint a linters per aquella bstia, i tamb va acabar contemplant-la i fins somrient una mica, tot i els nervis i latabalament normal del moment. Va arribar lhora de comenar lespectacle que, malgrat la tortuga, es va poder engegar amb tota normalitat. El cor va passar ordenadament pel costat de lanimal, sempre amagat sota la seva casa ambulant, i, de sortida de lescenari, hi va tornar a passar. A aquelles altures, ja havia vingut el segon cor, de Polnia, que es va exclamar tamb tot contemplant lanimal, amb el mateix procs que el primer grup, o sigui, amb el director primer molest del poc cas que li feia el cor abans de sortir a actuar, tot i que desprs, com la seva

34

predecessora, va acabar sucumbint als encants dun animal que, de fet, no feia res per seduir, que ni es molestava a treure el cap per mirar on era. Potser s que t vergonya perqu no t nom... -va aventurar una integrant del comit descenari. Deu ser aix! -van saltar dos o tres ms, del tot convenuts. I aix va ser que van batejar la tortuga, que es va dir Festival, com no podia ser daltra manera. El comit descenari va convocar durgncia una reuni, durant el qual es va prendre la decisi dajudar com fos el pobre animal a atnyer el seu objectiu, lescenari, que tampoc era cap cosa de laltre mn, per s una reivindicaci ben lcita tenint en compte que els animals tenen ben poques coses a reivindicar a la vida. El comit ja es va adonar, per que, si no aconseguien que tragus cap i potes, era materialment impossible que hi arribs. Realment, la tortuga Festival no va arribar a lescenari, i mira que el comit hi va posar tot de la seva banda perqu ho aconsegus. Per tant de soroll la devia atabalar. A ms, la rampa que duia a lespai dexhibici es va convertir en lloc de pelegrinatge dorganitzadors, participants i pblic del certamen, tant que alg, des de lexecutiva del Festival, va comenar a parlar de fer pagar un suplement especial per veure lanimal -potser aix sels arreglaven tot duna els greus problemes econmics!. Tot aix durant el divendres, s clar. Al Festival de Cantoni, les hores i els dies sallarguen molt perqu passen tantes, tantes coses, que sembla que 24 hores siguin una setmana sencera. La nit de divendres, el cap descenari del moment, en Maral, va decidir deixar-la fer per veure si, aprofitant el silenci nocturn, la tortuga Festival acabava de fer el cim. La resta del comit hi va estar dacord, era el millor que podien fer. La van deixar, doncs, que fes la seva, que descanss o que es decids a fer el gran pas, i van marxar tots cap a casa. Lendem, la tortuga havia desaparegut. Potser va decidir canviar dobjectiu a la vida aprofitant el silenci i la pau -com fem els humans- o potser la va segrestar algun desaprensiu, per no devia ser amb interessos econmics perqu mai ning no en va demanar cap rescat. El cas s que la rampa va tornar a ser el lloc per on pujaven i baixaven grups sencers dartistes nerviosos que pretenien lluir-se a lescenari sense entrebancs de cap mena. I, desprs de tant rebombori, diumenge a la tarda va resultar que ning no sen recordava que hi hagus hagut un animal a mitja rampa. No us ho prengueu com una actitud desaprensiva: heu de tenir en compte el que us deia abans de lestira-i-arronsa del temps en el nostre Festival: des de divendres, dos dies enrere, havia passat una eternitat, tota una vida. Aquest any 2012, el Festival de Msica de Cantonigrs se celebra a Vic. I b, doncs... qui creieu que estava esperant lefemride

35

en un rac del campus que envolta el teatre, a tocar de lentrada dartistes? Arraulida en un rac, sota la seva carcassa, els integrants del camp de treball collaborador la van trobar mentre clavaven pals de banderes. Quan van ensenyar la troballa als organitzadors, aquests darrers es van quedar parats, no pas perqu hi hagus una tortuga sin perqu tenia una curiosa taca blanca en forma de llgrima, i aix els va sonar a dja vu, o, en catal, a cosa ja vista. La tortuga es va quedar quieta, immbil, amagada sota la seva casa ambulant com havia fet un any abans. Tothom la va contemplar i fins va haver-hi qui la va acariciar, per ella es va mantenir inalterable sota la closca. Aix s, quan va caure la nit, un petit grup del comit descenari encapalat per en Maral i la Julieta van anar a buscar lanimal, el van agafar i el van entrar destranquis a les dependncies del teatre. Van passar per davant dels camerinos, van baixar a la planta de lescenari i van collocar-hi la tortuga al mig. Desprs la van aplaudir solemnement. Sho mereixia: no havia fet el cim, per havia demostrat que no es desisteix dun projecte noms perqu alg ens ha dit que no hi podrem arribar mai. La tortuga va treure el cap, llavors s. Va mirar a una banda i laltra i semblava fins i tot que somreia. La seva taca blanca en forma de llgrima resplendia sota els focus ms brillant que mai.

2n. Concurs Literari de relats curts Histries de Muntanya

data mxima de presentaci: 23 dabril del 2013 premi de 1000 per a lobra seleccionada pel jurat i publicaci de lobra, per part de lAssociaci de Llibreters, coincidint amb la Setmana del Llibre en Catal.

Per a ms informaci consulteu: www.firallibremuntanya.net

36

Text: Miquel Bans Blanch

Dins la pau del Collsacabra

Avui he anat a caminar com faig molts dies. El meu esperit contemplatiu ha fet collita dhoritzons oberts a linfinit, de jocs de llum, dombres de nvols encabriolats que en un moment neixen, es transformen en mil i una figures i, de sobte, es moren. Les meves odes han escoltat simfonies compostes per laigua que, entremaliada i juganera, baixava entre reguerols i saltants de la riera. He vist el tremolor malenconis i fugitiu de les fulles dels verns i trmols que hi ha vora la llera del riu. El voleiar dels ocells brodant garlandes per lespai que, amb els seus xisclets, em fan lhome ms feli daquest mn. El que s trobo a faltar s el fum de les xemeneies daquestes rnegues masies abandonades, que jauen enmig de lembardissat quint esperant millor sort. Ja no se sent el lladruc del gos que guardava la masia, han emmudit tamb els espignets i rialles de la mainada o el bramul de les vaques quan anaven a la cort. Tampoc se sent els alirets de la mestressa quan feia anar laviram al galliner, perqu tenia por que la guilla o alguna salvatgina no sels crusps. Ja no es respira lal de tantes generacions que per aqu han passat treballant el terrs i regant-lo amb la suor de llur front. Quantes incomoditats varen tenir que passar

per, en el fons, vull pensar que tamb devien ser felios. Tot aix i ms est emmagatzemat a les golfes de la memria. Records dun temps passat que mai ms no tornar. Volia esborrar-ho tot, per no puc. Sn massa anys viscuts en aquesta terra que mha vist nixer i que tant estimo. Buscava silenci i lhe trobat, per no en plenitud, ja que com ms mho proposo, ms records venen i van de la meva pensa. Estic assegut sobre un relleix de la cinglera. El sol mescalfa, laire em besa la cara i tot aix em dna molta pau interior. Com magradaria compartir aquesta pau amb tots els pobres del mn.

Mas abandonat, Can Casals, a les afores de Tavertet, al cam de la vall. Foto: Josep Gum

Poden optar al Premi Histries de Muntanya tots aquells relats, ficci i experincies personals de no ficci relacionades amb la muntanya (esports de muntanya, excursionisme i natura) i escrits en llengua catalana. Ledici de lobra ser a crrec de Cossetnia Edicions, de lEditorial Alpina i dels Amics dels Cingles de Collsacabra. El lliurament del premi es far durant la Setmana del Llibre en Catal i lacte de presentaci de lobra publicada tindr lloc en el marc dels actes de la Fira del Llibre de Muntanya de lany en curs.

37

De Windhoek a Lesotho
PRESENTACI DEL LLIBRE DIMMA MOLIST
El 2006 en Pep i lImma pedalen per primera vegada pel sud dfrica. Ells han volgut plasmar la seva aventura en aquest llibre. De Windhoek a Lesotho s lexperincia viscuda durant tres mesos. El viatge comena a Windhoek, capital de Nambia, i acaba a Lesotho, un pas petit dins de Sud-frica. Lautora intenta explicar, amb llenguatge planer, les vivncies viscudes i apropar-nos a la complexitat daquests pasos a partir del que van experimentant. s un llibre de fets, per alhora dels sentiments i de les impressions que van sorgint durant el recorregut. Tamb s una histria de relacions, de relacions amb un entorn diferent al que estan acostumats, per principalment de relacions amb la gent que van trobant pel cam i que van deixant petja en aquesta parella de viatgers.

PER A MS INFORMACI PODEU CONSULTAR LA SEVA WEB www.raconsdel mon.com.es

Autora: Imma Molist Autoedici, 2011 171 pgines

38

Text i foto: Jordi Gum

Contemplem una fotografia

A vegades cal sintetitzar. Si la nostra dria s considerar la importncia de les imatges, farem mil i una reflexions per donar suport a la seva visualitzaci, per tamb podem ser ms breus i presentar noms els trets principals que han impulsat a lautor per fer la fotografia. Aqu tenim lavantatge de proporcionar a lespectador unes bases perqu el seu raonament i sobre tot la seva imaginaci, trobin en la imatge altres valors i vivncies possiblement diferents dels que han motivat al seu creador. Aquesta fotografia lhem feta amb complaena i la denominem TARDOR. Forma part dun paisatge de capvespre, a lAvenc, illuminat per un sol minvant que valora clarobscurs en els primers termes. El fons de muntanyes grisoses, on es veu el pic de Les Agudes del Montseny, ajuden a valorar un arbre decadent, gaireb moribund, que, no obstant, mant dempeus la seva serenor. Podem significar-ho com la etapa tardoral de la vida, o.....com hem apuntat, cada visionador de la escena sabr cercar-hi les vibracions que li siguin ms escaients.

39

Cronistes: Isabel Coromina, Jordi Gum, Ernest Gutirrez, Roser Molas, Belinda Parris i Helena Vilar

Crnica del Collsacabra

LESQUIROL
La Festa dels Tonis El 14 de gener es va celebrar un any ms la tradicional Festa dels Tonis organitzada per lAssociaci Cultural per la Festa de Sant Antoni Abat de lEsquirol. La jornada va comenar amb un esmorzar pels participants a lHostal Collsacabra. A mig mat es van beneir els animals davant lesglsia i es va passar pels carrers del poble amb la msica la Banda Infantil de Vic. A la tarda hi va haver un espectacle eqestre a crrec de Santi Sercamshows i per acabar el grup Arrels de Roda de Ter va oferir lobra de teatre Deixam el teu llit. On? Quan? Com? a la pista de la Cooperativa. ocellaires de lEsquirol Lactivitat ocellaire consisteix en la captura sempre en viu dunes petites quantitats docells fringllids mascles (pinsans, caderneres, verdums i passarells) per a la seva futura participaci en els concursos tradicionals de cant docells, els quals es porten celebrant des de fa ms de 160 anys a molts pobles i ciutats de tot Catalunya. Aquesta activitat es practica de forma regulada i federada. Cal destacar que dels pocs ocells que es permet capturar en viu, la gran majoria es tornen a alliberar al medi natural als pocs mesos, perqu no reuniran prou habilitats per participar en els certmens ocellaires. Aquest fet, segons els organitzadors, comporta que es pugui parlar duna activitat sostenible amb les espcies i amb el medi natural. Certamen de st. Maria de Corc Durant els mesos de primavera, els ocells seleccionats de les captures es porten als concursos, per gaudir del seu camp i la ntima relaci amb els seus amos. En aquests concursos, es compta el nmero de vegades que canta cada ocell de cada una de les espcies, i el que ms en fa, s el victoris. Aquest any, pel bon temps, es va poder celebrar a la Plaa Nova l1 dAbril amb una molt bona collida.

La Festa dels Tonis Foto: Joan Mas

Concert inaugural de la sala Rodona de lAjuntament Aquesta sala es troba a la planta baixa i est destinada preferentment a concerts de petit format. Est equipada amb un piano que va donar en Joan Crosas, per tal de crear un espai on es puguin celebrar actes culturals durant tot lany. La sala va ser inaugurada el dia 23 de mar amb un concert de la coral Lorelei.

Pins Foto: Alan Cleaver

40

Concert dels alumnes del Faristol El dissabte 21 dabril, els alumnes de piano de lEscola de Msica El Faristol van fer un concert inaugural de la Sala del Piano de lAjuntament. Hi van participar grups de cambra amb piano, alumnes que van interpretar sols alguna pea, altres que van tocar a 4 i 6 mans i la orquestra de corda acompanyada de piano. Presentaci Llibre Anna salvia Viaje al Ciclo Menstrual El dissabte 21 dabril Mariona Vilar presenta el llibre dAnna Salvia Ribera, psicloga garrotxina que ha impartit els tallers de sexualitat de la dona organitzats recentment per lAjuntament. Com diu lautora, aquest llibre s un kit de viatge per arribar a un tresor que totes les dones tenim a dins, un tresor que sempre ha estat aqu per el mapa del qual es va perdre fa molts anys, segles, fins i tot potser quan les dones van ser cremades per saber-lo utilitzar. El tresor del qual ens parla s el Cicle Menstrual. El llibre vol donar una srie de recursos a aquelles dones que vulguin descobrir les transformacions i la saviesa que aquest ens ofereix, cicle rere cicle. Consta duna part terica en la qual es dna una explicaci

divulgativa i eclctica del cicle a travs de text i illustracions i una part prctica en la qual es facilita un mtode per conixer-lo i cooperar amb ell. Per a ms informaci, entreu a la web www. viajealciclomenstrual.com Trobada de Tram a Tram El dissabte 28 dabril hi va haver la segona trobada de Tram a Tram organitzada per lentitat esquirolenca Club Clssic Rally. Enguany, sha volgut recuperar la cursa de nit, com es feia antigament ens els rallis clssics. Va ser una trobada ldicoesportiva no competitiva amb la finalitat de trobar-se els aficionats dels cotxes clssics i mtics sortint una mica dels rallis de regularitat. Es van recuperar trams mtics com sn la Trona, Alpens - Les Lloses en direcci Ripoll, Vallfogona direcci Olot i finalment la Salut cap a lEsquirol tancant la cursa. A ms a ms hi va haver un sopar-festa per arrodonir la trobada. Primer Aplec per la Independncia al Collsacabra El dia 29 dabril, dos centenars de persones van protagonitzar el primer aplec independentista del Collsacabra. Laplec va servir
Aplec Independentista al camp Vatua lOlla de Cantonigrs Foto: Josep Casadess

Portada del llibre dAnna Salvia Viaje al Ciclo Menstrual

41

per donar a conixer lAssemblea Local del Collsacabra per la Independncia vinculada a lAssemblea Nacional Catalana. Lesdeveniment va tenir lloc al camp de Vatua lOlla de Cantonigrs i es va amanir amb un recital de poemes, la cantada de canons patritiques per part del grup Societat Gastronomicomusical dHavaneres i Fartaneres aix com tamb amb lactuaci castellera dels Nyerros de la Plana. LAssemblea t previst realitzar una srie dactes per tal de difondre els seus plantejaments. 20 anys dAnigami El dia 5 de maig, Anigami va obrir les portes de Les Comes per oferir una gran festa gratuta. La commemoraci del 20 aniversari es va encetar amb un espectacle de La Fura dels Baus. Va ser una escenificaci de la Red humana, amb unes quaranta persones penjades duna grua, aquella gent ms important que ha passat per Anigami.

Lendem 6 de maig, es va realitzar una caminada musical en homenatge al Collsacabra. Quietament, els musicoterapeutes Joel Oliv i Joan Mir van guiar la caminada a travs dun mgic alzinar fronds fins a un mirador dels cingles, des don salbira el mar, i all oferirem un concert meditaci dagrament a la generosa terra del Collsacabra que ens acull. Podeu seguir les activitats dAnigami a la seva web www.anigami.cat/ II Aula oberta de lEsquirol Coneixement, debat i participaci ciutadana, aix s com senfoca aquesta proposta, la qual ja va tenir molt dxit en la primera edici. Pep Castells i Jaume Croses van comenar aquest projecte lany passat, amb lobjectiu dorganitzar una srie de xerrades-debat sobre diferents temes culturals dmbit local i supralocal i de temtiques diverses (histria, art, arqueologia, poltica, medi ambient, territori, etc.). Veient lxit que va tenir aquesta primera proposta, enguany sha organitzat la II Aula Oberta amb noves incorporacions en lorganitzaci com Joel Casanova, Josep Casadess, Marisol Cabral i Pep Vilaregut. LAula Oberta de lEsquirol vol seguir oferint als ciutadans un espai de debat i divulgaci de coneixements per a estimular una participaci i reflexi crtica ciutadana. Les sessions es faran sempre lltim divendres de cada mes a la Sala de Plens de lAjuntament de lEsquirol a

Membres dAnigami penjant duna grua Font: Anigami

Desprs, Natxo Tarrs & the Wireless, van presentar el seu treball dhomenatge a Bob Marley i finalment, DJ Viva Tirado, va acabar dambientar la festa.

42

les 21.30h. La primera es va dur a terme el 25 de maig per Santi Jvega sobre etnobotnica al Collsacabra. El 29 de juny Jordi Tolosa presenta Que no thipotequin la vida i la segent no ser fins el 28 de setembre, on Joel Casanova parlar de Prehistria al Collsacabra i el projecte arqueolgic del dolmen de Puig Sespedres. Podeu trobar ms informaci al blog de lAula Oberta de lEsquirol: aulaobertaes quirol.blogspot.com.es 20a Cabrers BTT El 26 i 27 de maig va tenir lloc la pedalada del Cabrers amb una participaci de 2.800 ciclistes. 28a Caminada Manlleu - Cabrera El dia 3 de juny es va dur a terme la caminada Manlleu LEsquirol Cabrera de 22 quilmetres, organitzada per el GEM, Grup Excursionista de Manlleu. Inauguraci del Poliesportiu de lEsquirol El 16 i 17 de juny es va inaugurar el poliesportiu de lEsquirol. Durant tot el dissabte hi va haver activitats esportives i el diumenge hi va haver portes obertes amb ball de gegants i msica per part de la Coral Loreley. nova estrena de Tai-A-Treros Sota lexcellent direcci dElisa Crehuet i la notable collaboraci dEdu Gibert i Anna Busanya, Tai-A-Treros demostra un cop ms el seu alt nivell artstic i interpretatiu de m dactors consolidats i novells. Amb una molt bona posada en escena, Tai-A-Treros presenta, per primera vegada, una obra dautor. Fins ara sempre havia fet obres de creaci prpies i adaptacions dElisa Crehuet, per aquesta vegada ha apostat per lobra de J.B Priestley El temps i els Conway, traducci de Begonya Barrera. Lobra explica la histria duna famlia anglesa a principis del segle XX atrapada dins la teranyina del temps; consta de tres actes i t una durada aproximada de dues hores. Es van fer dues actuacions el tercer cap de setmana de maig i una el 8 de juny a la Cooperativa de lEsquirol. El dia 10 de juny es va fer a lETC de Vic. Per seguir-los la pista visiteu www.facebook.com/taiateros#!/taiatreros
Alguns actors actuals del grup de teatre en una escena de lobra El temps i els Conway Foto: Ronald Stallard

43

Premi al Millor Treball de Recerca Enguany lAjuntament ha convocat la 5a edici del Premi al Millor Treball de Recerca per Alumnes de Batxillerat. Shan presentat 12 treballs i el veredicte est previst pel 30 de juny proper. LAjuntament explica que lobjectiu daquest premi s fomentar linters dels alumnes de batxillerat per la investigaci i al mateix temps fomentar la realitzaci de treballs sobre el municipi i els seu entorn.

llegendari important. El diumenge va ser presidit per la rifa dous, un acte, quasi una cerimnia, que fa molts anys (la virolla ms antiga s del segle XVI) dinamitza la cellebraci pasqual de Tavertet.

TAVERTET
Festes tradicionals Cap dany.- El poble, com des de fa molts anys, sha reunit a la Plaa Major, per rebre les campanades de les dotze i cellebrar lentrada de lany a lentorn duna foguera ben emblemtica.
Rifa dous Foto: Jordi Gum

Colla gegantera de Tavertet Lactivitat daquesta colla es un bon exemple de difusi de la presncia de Tavertet, oferta a diversos llocs de Catalunya. El seu entusiasme sha projectat a Matar, el 18 de febrer, en una trobada organitzada per un taller de gegants. El 2 dabril la colla particip a les Festes del Roser, a la Cellera de Ter, fent-se portadora del Joan de Bal i La Carme Pastora amb un gran entusiasme. Aquests geganters son molt dinmics, fet demostrat en la ltima junta dOsona Gegantera, agrupaci de les colles de la comarca, que han dessignat presidenta a la Natlia Vilella, una de les primeres geganteres de la colla. Ajuntament Entre les resolucions habituals de trmit, nha esdevingut una que s un tant especial: la delimitaci del terme municipal. Aquesta s una acci que es produeix, aproximadament, cada dcada per introdur actualitzacions. El dia 25 dabril, una comissi del municipi va repassar la elaboraci del mapa del terme, amb acords entre els representants dels municipis de Rupit i Prut, Masies de Roda, Santa Maria de Corc i Vilanova de Sau. Els tcnics del Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya, varen presentar els mapes oficials que foren obser-

Foguera de cap dany a Tavertet Foto: Jordi Gum

Rams.- La benedicci de rams i palmons es va realitzar a lespai de la placeta de sant Jordi on els infants i adults varen seguir atentament les reflexions de la solemnitat de lacte. Pasqua.- Les dues tradicions ms enblemtiques del Poble son Els Goigs del Roser i la Rifa dous que no varen faltar enguany. Els cofrares seguiren litinerari acostumat pels carrers i establiments pblics, donant presncia dun acte

44

vats, contrastats, discutits, rectificats i aprovats, dacord amb lassentiment de tots els assistents. V Jornades de Construcci Ecolgica Els dies 5 i 6 de maig es varen tornar a realitzar les Jornades de Construcci Ecolgica ecoARK, al municipi de Tavertet. Aquest any shan dedicat a la construcci ecolgica Low Tech que consisteix en construir amb el mnim impacte ecolgic utilitzant tcniques poc industrialitzades i autoconstrucci assistida. Trobada de vehicles El dissabte 10 de juny sorganitz la trobada anual que tutela els Amics del Motor de Roda de Ter. Una vegada ms es va poder contemplar veritables joies del passat, tant de motocicletes com dautombils

a les 11 del mat nhi haur una altre encara per determinar. El propsit s fer-ne cinc cada any aix com que aquestes serveixin per a viure una vida ms plena. Tallers i curs de plantes medicinals amb la participaci de Santi Jvega, lHerbolari, cada segon dissabte de mes durant tot el 2012. Informaci: centrecultural delcollsacabra@gmail.com

RUPIT I PRUIT
Aplec de Montdois Rupit-Pruit ha recuperat la popular caminada de primavera el 26 de mar i sha celebrat per segona vegada, des la rehabilitaci del santuari, lAplec de Mondois, el 9 de juny. Ambdues ocasions amb molta participaci. Trobada de Pruit El dia 29 dabril es va fer una trobada a Pruit de tots els habitants de les masies i masos. Desprs de molts anys de no veures, la trobada va servir especialment per recordar els seus professors quan eren menuts, molt especialment la Srta. Josefina Arimany i el Mn. Joan Plans per la feina feta a lescola de Pruit. Es van reunir a Pruit unes tres-centes persones, de les quals unes dues-centes van dinar a la Devesa. Com diu la Roser Molas (de lorganitzaci amb en Pep Barris), va ser un dia molt agradable ja que per un

Trobada de motos de Roda, el diumenge dia 10 de juny. Els participants arrenquen en direcci a Rupit. Foto: Jordi Gum

Trobada a Pruit Font: Organitzadors de la trobada, Roser Molas i Pep Barris

LAvenc Mar 2012: Acord entre el Centre Cultural del Collsacabra i LAssociaci Cultural El Centre de meditaci de Vic. Aquest acord inclou un cicle de conferencies que dirigeix el director de lAssociaci Cultural El Centre de Vic, Sergi Prez, www.sergiperez.com, que s tamb director del programa que emet el Canal Taronja Invitaci a viure. Aquest semestre se nhan realitzat tres: la primera a crrec del mateix Sergi Prez amb el nom de Qu vol dir ser lliure aix com la Cuina de la felicitat a crrec de la prestigiosa escriptora Maria Pilar Ibern Gavina i el 30 de juny
45

dia ens varem oblidar de tots els problemes i els mals aires que corren avui dia, tot era parlar de records de quan vivem a Pruit, a voltes amb escassos recursos, per amb molta voluntat, treball i ganes de tirar endavant, i ajudant-se els uns als altres. Es troba a faltar la solidaritat que hi havia en aquella poca. De part de lorganitzaci, agrair a tothom la la resposta de participaci a la trobada lexcellent comportament de tots. Ens ha deixat un record molt agradable, esperem poder-ne fer una altra. Tardes de juny amb Trena a sant Joan de Fbregues Aquest estiu, Sant Joan de Fbregues ha posat msica als diumenges de juny amb lactuaci setmanal del grup de folk Trena i la collaboraci dAnigami. La jove formaci musical ofereix un repertori de msica folk americ i country on les harmonies de les veus sn les protagonistes, amb acompanyaments de guitarres, baix, percussi, acordi i trompeta. Amb una estrena banyada amb pluja i acompanyada de boira espessa, Trena va iniciar un cicle de concerts que va durar tot el juny i que va aconseguir crear,

Podeu seguir el grup a www.facebook. com/trenamusic I per a ms informaci sobre lantiga rectoria Sant Joan de Fbregues, podeu consultar la web dAnigami www. anigami.cat i estar al dia de les properes activitats i cursos que shi realitzen.

CANTONIGRS
Lassociaci de vens ha estat fora activa em promoure tot un seguit dactivitats, que shan dafegir a les que ja es feien, manualitats i gimnstica, altres com sn: informtica, club de lectura, cinema (a les escoles, tant per grans com per petits), esplai, futbol i tennis per a nens i nenes. El dia 18 de febrer es va celebrar el Carnestoltes, amb una rua que va sortir de lesplai cap el camp de futbol, on hi va haver gresca per a tothom. Tamb pels nens es va fer una excursi a la Font de Faig amb jocs i berenar de galetes i batuts de xocolata. Les sortides amb histria shan continuat fent. Una va ser al mes de maig, al Tur de les Baumes a Tavertet, visitant-les acompanyades dunes interessants explicacions. El dia 3 de Juny ha tingut lloc la tradicional Cursa Memorial Ramon oliu amb un recorregut de 10 Km. i de 800 i 2500 m pels infants i els ms joves. Hi varen participar 245 corredors entre ells la Joaquima Casas i lArcadi Alibes. Els guanyadors denguany han estat Mireia Monmany Codina i Albert Caballero. Podeu seguir-ne informats i trobar fotos de la cursa al bloc cursacantonigros. blogspot.com.es El dia 16 de Juny hi ha la propera sortida a Les Marrades del grau dolot. Municipis, entitats, i entusiastes, envieu-nos tot all interessant que ha passat al Collsacabra per publicar-ho al segent nmero! centreculturaldelcollsacabra@gmail.com

Trena Foto: Josep Casadess

cada tarda de diumenge, un especial espai amb el pblic, amb complicitat, bon rotllo i bona msica.

46

Poemes: Pere Nolasc

El rac del poeta

La nit queia damunt lombra i lombra la feia seva. (la nit) La lluna, esgarriada dun ull, eternament, samagava rera la parpella Els estels, ress antic duna vella glria, restaven immbils esperant la gola de lhoritz, que nit a nit devorava, - marea insaciableels crits del mar celeste. I La mort aparegu de matinada rostre glid mans llargues com la por crits i cabells despentinats Rostre mut que menvolta en el seu fred rostre mort que em mira des dels ulls de la tristesa

II La matinada tot ho gela La gebra i la ginebra dins el cos la pedra freda en el meu cor el vas buit

CABRERA Filla del sol i el vent damagats avencs dins tupides fagedes; far duna mar de boira silent ets Cabrera Gemecs de gres maquillen dombres ta serra esquerdes de temps; de mil i un salms esculpits en pedra ets Cabrera carena de santuari i bandera

La gota llisca per lesquerda de la casa sinuosa recorre tot el cam a cada centmetre perd presncia a cada centmetre omple dessncia el malet forat cobrint el forat avana la gota contra el vent La matinada tot ho gela i lesquerda s armadura de cristall

Pere Nolasc nasqu sota el signe de Sagitari un novembre del 79 a Barcelona. Escriptor Plutoni i de vocaci va venir a petar a Cantonigrs lestiu del 2001 emps pels records familiars, els seus avis hi tingueren una casa durant molts anys. I malgrat les anades i vingudes de la vida sempre ha trobat els moments per a retornar als peus del Collsacabra. Lltim recull de poemes Els Cants Hermtics, dels quals aqu en tenim una mostra, lescrigu a Cantonigrs, lhivern del 2010.

47

COLL DE CONDREU
Ctra. Vic - Olot Tel i Fax 972 44 43 19 17166 SUSQUEDA Girona

restaurant

48

BITXAC

(cagamnecs)

Saxicola torquata

Famlia: Turdidae (clits, bitxacs i tords) Descripci: El bitxac s un ocell petit, de la mida dun pardal, que presenta un dimorfisme sexual molt aparent. Metre la femella s de tons marrons, ms foscos per sobre i ms clars per sota, el mascle t el pit de color taronja (molt ms marcat en poca de cria), un collaret blanc i el cap completament negre. Emet un reclam caracterstic: un txac-txac bisillbic que precisament li dna nom (bitxac). Distribuci i hbitat: s una espcie tpica despais oberts amb arbustos allats que fa el niu a terra, entre les herbes dels marges. El seu nom local al Collsacabra s el de cagamnecs, a causa del costum de posar-se (i deixar la seva marca) en punts prominents del seu territori, que en ocasions sn els mnecs daixades o altres eines que els pagesos deixen en posici vertical. Al Collsacabra s un ocell abundant, sobretot als espais agraris amb marges arbustius i als prats i pastures seminaturals amb arbustos dispersos Fenologia i moviments: s un ocell bsicament sedentari que, tot i que pot realitzar petites migracions, el gran gruix de la seva poblaci s present tot lany al Collsacabra i sol mantenir-se en el mateix territori tant a lpoca de cria com a lhivern, sempre i quan disposi daliment. Alimentaci: s un ocell insectvor que salimenta de petits insectes, erugues i altres invertebrats. Des duna atalaia (sovint un arbust o una tanca ramadera) detecta les seves preses i una vegada capturades torna a posar-se a la perxa per tornar a repetir la operaci.

Foto: Edwin Anderton

CoTXA FUMADA (cua roja)

Famlia: Turdidae (clits, bitxacs i tords)

Phoenicurus ochruros

Descripci: s un ocell petit amb una cua llarga que acostuma a mantenir una posici erecta i a moure la cua rpidament a intervals regulars. Presenta una coloraci similar al bitxac, per amb un patr diferent: el taronja el presenta a la cua, el negre al pit i a la cara, mentre que el blanc a dues taques blanques a les ales. La resta del cos s de color gris fosc i laparena general s dun ocell ensutjat o fumat, daqu el seu nom. La femella noms presenta la cua taronja, mentre que la resta del cos s dun gris ms o menys uniforme. Distribuci i hbitat: s una espcie prpia de lalta muntanya, tot i que tamb s fora abundant al Collsacabra. Sol estar lligada a ambients rupcoles (penya-segats, tarteres, etc...) ja que fa al niu en forats a les roques, per secundriament tamb habita masies i zones urbanes. No s rar trobar nius en ampits de finestres de masies abandonades o entre el bigam de porxades i voladissos de cases habitades. Fenologia i moviments: A lalta muntanya noms hi s present a lestiu, ja que a lhivern realitza moviments altitudinals per hivernar en zones ms baixes. Al Collsacabra lhi podem trobar tot lany, per a lhivern nhi ha ms quantitat per aquests exemplars que provenen de lalta muntanya. Alimentaci: La cotxa fumada t una alimentaci prcticament insectvora, salimenta tant dinsectes com de les seves larves i, ocasionalment, de fruits. Pot caar els insectes tant al terra com a laire, i sovint sel veu esvoletegant prop de parets o sota teulats.

Foto: Ferran Pestaa

49

BITXAC

Saxicola torquata

CoTXA FUMADA

Phoenicurus ochruros