18

el 3 de vuit

DIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2012

EDITA Publicacions Peneds, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Peneds el3devuit@el3devuit.cat

Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), Editat amb la collaboraci de ngels Ventura, Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Roser Figueras (Correcci).

OPINI

pica de la llibertat
Dissabte passat es va reprendre la Marxa de la Llibertat en una versi actualitzada: la Marxa per la Independncia. La Marxa de la Llibertat va ser una daquelles manifestacions cviques que configuren limaginari de la lluita antifranquista de la Transici. Shavia comenat a gestar a finals del 1975 a Montserrat. Va ser en el marc de lAssemblea de Catalunya on havia nascut el lema Poble catal, posat a caminar, que faria avanar a lunson les sis columnes que, des dels primers dies de juliol de 1976, havien de recrrer tot el Principat fins arribar a Poblet lOnze de Setembre. Dues daquestes columnes, la Rafael de Casanova i lAbat Escarr, amb origen a la Snia i Girona, respectivament, tenien la seva penltima etapa a Montblanc per, com la resta, la repressi policial va impedir-ne larribada a la seva destinaci final. Daquest captol de la histria de Catalunya nhan passat trenta-sis anys justos i la territorial de lANC de la Conca de Barber ha decidit rememorar-lo fent que el desenlla fixat daquella marxa sigui una realitat engrescadora amb tota la crrega del seu correlat objectiu. Per aquest motiu, dissabte passat, ms de mil marxaires, flanquejats per dos protagonistes veterans com ngel Colom i Arcadi Oliveres, van avanar amb pas ferm i decidit fins a Poblet. Es tancava aix un cercle interromput pels ltims espeternecs de la dictadura franquista; entremig trenta-sis anys dautonomisme i duna democrcia encotilladors, malgrat que les faixes com ja deia La Trinca ja estaven de rebaixes. Dissabte es va evidenciar que cada generaci busca la seva pica i sentir-se protagonista triomfant del seu relat generacional. Tothom vol tenir fusta de guanyador i les generacions ms joves estan massa ben acostumades amb un Bara victoris. Els que ara tenen entre cinquanta i setanta anys, ja van tenir la seva pica en lantifranquisme. Avui el segment dedat dels vint als quaranta tamb en vol la seva dosi, i qui la serveix s lindependentisme perqu t molts arguments de pes. La gent ja no t por de les porres dels grisos, ara s leconomia i la prima de risc qui reparteix tac del bo. El mn sha tornat complex i els problemes, i les solucions, ja no sn noms locals sin globals. No fa pas massa temps sentem sovint expressions com La gent passa de tot o A la gent, noms li interessa el futbol, segurament aix s cert en bona mesura, per no impedeix que el ciutad prengui conscincia que li estan segant lherba sota els peus i que les retallades han fet de lestat del benestar un bonic record de prosperitat passada. La crisi, a Catalunya, guanya profunditat agreujada per lespoli fiscal espanyol, que la fa ms devastadora tot convertint-se en part del plom als peus de la classe mitjana catalana. A pocs dies de lOnze de Setembre, amb ms de 700 autocars a punt, quatre trens a lespera que salcin les barreres i les estelades, que sacaben a les botigues de xinos, la Marxa per la Independncia shaur convertit en el prembul simblic duna diada nacional que es preveu multitudinria i on hi haur pica per a tots. i defineixo lamic Rando com un brillant i excellent sser hum, un personatge seris i un poltic meditic. Fins aqu, una breu descripci de la personalitat den Rando. Ara, voldria destacar i valorar tres etapes de la seva vida. En primer lloc, ADEMA, fundada i impulsada per ell, s un grup de gent, defensors de la natura i el medi ambient. Desenvolupen iniciatives molt positives i enriquidores en aquest

Mobilitat inamovible
Del 22 al 29 de setembre les institucions del nostre pas celebraran la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Es pot llegir al web de la Generalitat: Sota el lema Mou-te en la direcci correcta, la Setmana del 2012 proposa una cerca de noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport ms sostenible. Ja fan b a adrear-se als ciutadans que no agafen el transport pblic perqu els que som usuaris per convicci o de forma obligada no cal que ens venguin la moto dels seus beneficis malgrat que cada cop sigui ms difcil trobar-hi una justificaci raonable. Amb la pujada de lIVA a lrea Metropolitana el preu del bitllet dobla ciutats com Viena i capitals amb salaris ms alts com Berln, Munic i Pars s molt ms econmic el transport pblic, tal com destaca en portada la premsa gratuta cada vegada menys per la caiguda del sector als mateixos vehicles. A banda de limport cal tenir en compte leficincia de la xarxa. Una de les millors mostres de la inoperncia del sistema s la connexi ferroviria de lAeroport de Barcelona amb el centre, fet especialment sensible quan aterres a la ciutat. El ms habitual s arribar a la nova terminal T1, de manera que has dagafar un bus llanadora fins a la T2. Comencem perqu no t parada a lestaci de RENFE, noms a lentrada de la terminal, de manera que has de recrrer el llarg passads sobre de laccs per carretera. Sarrodoneix lesfor darribar caminant a lestaci per haver tret la cinta transportadora. No s per quina ra ho van fer, tot i que veient lestat dobra permanent de lexterior permet establir la hiptesi que alguna cosa sest fent encara que ja fa un parell danys que segueix en el mateix estat. terreny. En segon terme, la creaci de lAgrupaci municipal Independent (AMI), vinculada ideolgicament a Iniciativa-Els Verds. Ell nera el cap visible, la seva nima. Poltic molt treballador i defensor a ultrana de les idees del seu partit. I tercera etapa, la implantaci a Sant Sadurn dAnoia, lany 2005, del sistema porta a porta, la recollida selectiva de la brossa. Inicialment molt criticada per All et pots trobar que acaba de marxar el tren anterior i hagis desperar 30 minuts al segent. Desprs, un cop en trajecte, gaudir de la tranquillitat de viatjar a velocitat de tramvia i amb dues parades pel mig fins arribar a lestaci de Sants i veient com els turistes salarmen perqu les pantalles informen que el tren va en direcci a Maanet quan ells esperaven anar a Barcelona... Si has dagafar correspondncia amb un altre tren tamb pot ser que hagis desperar 30 minuts ms, com s el meu cas per anar a Gelida. La pujada del bus substitutori del Funicular completa un periple de 2 hores i 30 minuts en transport pblic que en cotxe particular o taxi no duraria ms de 30 minuts en el pitjor dels casos. Com s possible que tot segueixi igual des del 1975, quan es va inaugurar aquest ramal de rodalies a la principal porta dentrada de Catalunya? I que per anar des del Peneds a lAeroport en transport pblic, en el millor dels casos a 30 Km i viatjant en tren, triguis el mateix que volar a ms de 2.000 Km de distncia? Per qu podrem esperar si recentment aquestes institucions que demanen que fem servir el transport pblic ens van deixar sense a ms de 90.000 persones que van assistir a la final de la Supercopa al Nou Camp? I encara nhi ha que diuen que tot plegat no afecta la imatge de Barcelona. Que li diguin a la turista que va anar al camp i a ms de no tenir transport de tornada va explicar a TV3 que li havien robat per completar lexperincia. Com es poden desentendres daquesta manera malgrat lnim de retallades? No mestranya que els autocars que es desplaaran a Barcelona per la manifestaci de l11 de setembre arribin gaireb al miler, si s que prcticament el preu del bus s gaireb el mateix que fent servir una T-10 i ms econmic que comprant un bitllet senzill! Ara b, segur que gestionar aquesta mobilitzaci no ser fcil i noms per veure les conseqncies s un motiu ms per manifestar-se.

De lAteneu estant

El Peneds tamb existeix...

Jaume Ferrer Puig

Professor de literatura delateneuestant@gmail.com

Daniel Garcia Peris

www.danielgarciaperis.cat

Cada generaci busca la seva pica i sentir-se protagonista triomfant del seu relat generacional

Com s possible que tot segueixi igual des del 1975, quan es va inaugurar aquest ramal de rodalies a la principal porta dentrada de Catalunya? I que per anar des del Peneds a lAeroport en transport pblic, en el millor dels casos a 30 Km i viatjant en tren, triguis el mateix que volar a ms de 2.000 Km de distncia?
loposici pel seu funcionament, per amb el pas dels anys, experincia positiva i tinguda en compte per altres poblacions de Catalunya. Fa poc premiada i guardonada per la Generalitat. A lamic Isidor Rando aquesta distinci. Per sempre ms, senyor Isidor Rando, amic Rando. Francesc Carafi Quintana Sant Sadurn dAnoia

>> Ve de la pgina anterior

La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,

perqu pac tava amb un partit de dreta, si AMI era i s un partit desquerres i ecologista. Quan el ple municipal finalitzava, jo lesperava a la sala i ell em responia a les qestions que li comentava, duna manera amable i cordial. En els 9 mesos que vaig compartir taula i cadira en el sal de plens de lajuntament, hores i hores amb ell, observo

Serem protagonistes

Les sobretaules dels tradicionals dinars familiars en aquesta poca de festes majors sn tot un pou dexperincies que et fan reflexionar. Sentir a parlar els teus avis, tiets i pares de les seves aventures quan eren joves i veure com ells van ser protagonistes daquella poca et fa pensar que en aquest moment histric tinc ganes de ser un dels molts protagonistes. El dia 11 a la tarda vull anar a

l11 de setembre