Com funciona el capitalisme?

La crisi que va esclatar lany 2008 s conseqncia del sistema en el que vivim, el capitalisme. Aquesta ms que econmica s socioambiental, doncs est generant canvi climtic, exclusi, precarietat... El capitalisme s basa en maximitzar el benefici individual com ms aviat millor. A ms, funciona bsicament a crdit, per la qual cosa necessita crixer contnuament.

De la mateixa manera que no comprem el nostre habitatge ni el nostre cotxe al comptat, els Estats paguen les carreteres o els hospitals demanant prstecs, i les empreses fan les seves inversions i pagaments basant-se en el crdit. Tot el sistema funciona sobre la base de prstecs.

Linters s creixent, cada vegada hi ha un percentatge ms gran perqu sino no hi hauria negoci.

Un funcionament a crdit sobre la base de la confiana i del creixement continu

El Banc central Europeu presta al Santander al 2,5%

El Santander presta a Sacyr-Vallehermoso al 4,5%

Sacyr-Vallehermoso compra el 20% de Repsol

Per a que els crdits es retornin, Repsol ha de crixer contnuament: incrementant la venda de la benzina, rebaixant les condicions laborals, incrementant les rees de prospecci petroliera, fins i tot, en els parcs nacionals...

Creixement continu
El creixement continu s indispensable per al capitalisme, altrament no podrien retornar els deutes creixents. s com una bicicleta en una pujada, si deixes de pedalar, caus. La confiana en la rendibilitat de les inversions i en que es podr fer efectiu el capital que tenim (accions, comptes corrents...), cosa impossible si ho intenta fer tothom alhora, s el que mant la seqncia de deutes. Ats que el sistema funciona sobre la base del crdit, els diners sn ms una expressi dels deutes que no pas de la riquesa existent.

Buscant el mxim benefici

La persecuci del mxim benefici com a nic objectiu fa que els diners busquin sempre els emplaaments de ms alta rendibilitat. Quan leconomia productiva (la real) no dona les millors taxes de benefici, les inversions es desplacen cap a leconomia especulativa, la financera (la que genera diners a partir de diners sense intercanvis de matria ni energia). El boom urbanstic que ha viscut lEstat espanyol s un exemple deconomia especulativa.
Comer mundial TAMANY COMPARATIU DE LECONOMIA FINANCERA FRONT AL COMER I EL PIB MUNDIAL Milers de milions de dlars per dia (mitjana del 2007)

PIB mundial (valor de la producci de bens i serveis) Economia especulativa 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

Crisi global

BALADRE, CGT, ECOLOGISTES EN ACCI

Editen:

Causes de la crisi
La crisi socioambiental que vivim t les seves arrels en el capitalisme. Per entendre-la, cal recordar les decisions econmiques de les darreres dcades que ens han portat a la globalitzaci neoliberal i a la desregulaci financera.

Gestaci de la situaci actual

A principis dels anys 70 es va produir una crisi de sobreproducci generada per leconomia productiva, que va generar ms bens dels que es podien consumir. Davant daix s va respondre de dues maneres:

2. Desenvolupament de leconomia financera

Es van prendre decisions poltiques amb el patr com de la desregularitzaci: f Fi de lancoratge dels diners a un material fsic (lor). Aix es van diluir els lmits per crear els diners que es vulguessin i es va permetre inflar les bombolles especulatives. f Desaparici dun sistema de canvis fixes entre monedes. Aix es facilitava lespeculaci entre elles. f Possibilitat doperar en divises que no siguin locals. Va obrir la porta a la doloritzaci i euritzaci de molts territoris. f Liberalitzaci, s a dir, eliminaci de restriccions, al moviment de capitals. f Opacitat creixent del sistema financer. Va implicar limportant creixement de paradisos fiscals. f Desenvolupament de mltiples i complexes productes financers que amplifiquen leconomia financera. f Es permet a la banca prestar ms diners dels que els seus clients dipositen, disparant aix lespiral del crdit. f Marc legislatiu que facilita especular amb el territori (indispensable per a la bombolla immobiliria). Un exemple espanyol va ser la Llei del sl dlvarez Cascos, coneguda com tot s urbanitzable.
Illes Caimn, un parads fiscal

1. Globalitzaci neoliberal
s a dir, un increment dels territoris i dels mbits de la vida sota la lgica del capitalisme per augmentar el consum. Una de les maneres daconseguir-ho va ser amb la privatitzaci de recursos, com laigua, i de sectors dactivitat, com la sanitat. Tot plegat amb una legislaci que redueix els drets tant de les treballadores i els treballadors com de la protecci ambiental per abaratir els costos de producci a escala estatal i global.
QUI HI HA DARRERA TOT AIX? BM, FMI, UE, G-8, transnacionals, OMC, capital financer, banca OTAN, exrcits i altres.

QUI HI HA DARRERA TOT AIX? Fons Monetari Internacional (FMI), Organitzaci Mundial del Comer (OMC), Banc Mundial (BM), G-8, EUA i UE, transnacionals, banca, capital financer, OTAN i altres exercitss.

f Lany 2007 les Illes Caiman van invertir ms a Xina que EUA i Jap. f La meitat del flux dels diners mundials passa pels paradisos fiscals.

Crisi global
La globalitzaci ha comportat una vinculaci estreta de totes les economies mundials. El finanament de leconomia ha acabat per esclatar, degut a que s impossible que leconomia creix desconnectada dels lmits socials, ambientals i de leconomia productiva, en un temps illimitat. La barreja entre globalitzaci neoliberal i finanament econmic ha fet que aquesta crisi sigui global i, sobretot, socioambiental.

Crisi global

BALADRE, CGT, ECOLOGISTES EN ACCI

Editen:

Conseqncies del capitalisme: la crisi global

Els grans beneficis de la banca, les immobiliries i les constructores durant el boom urbanstic i borsari ha estat a costa del dret a lhabitatge, la destrucci del territori, la corrupci creixent de les institucions pbliques, lexclusi social dmplies capes de la poblaci...

Socials
Perqu el sistema funcioni s indispensable que sacumuli riquesa i poder en poques mans, que sn les que fan les inversions imprescindibles pel creixement. Aix comporta que en el terreny social sempre hi hagin uns que guanyen i altres que perden. Les desigualtats es poden veure des de la perspectiva dels que pateixen ms els impactes ambientals i la precarietat laboral front de qui obt beneficis.
f Lany 1976 a EUA el salari dels executius era 36 vegades major que el dels treballadors. Lany 2007 va ser 275 vegades major. f Els gestors dels capitals financers guanyen cada 10 minuts el salari mig dun treballador o una treballadora. f Es preveu que en tot lEstat espanyol hi haur uns 76.000 embargaments lany 2009, 20.000 ms que els enregistrats lany 2008.

inmigrants morts marginats

generacions futures indgenes

treballadors mitjana-baixaa qualicaci

joves jubilats precaris

classes mitjanes

Concentraci de poder
produeixen i existeixen pel

banquers empresaris corruptes Poder poltic Poder judicial Mitjans comunic Exrcits

dones

ARRASATS
treballadors del sud
nodreixen

CONFORMATS
mantenen reben reben

ENGREIXATS
mantenen amb tipus poder

DISIDENTS ORGANIZATS

rcialment noms pa conectats

Capitalisme

Amb premi coercitiu Carismtics (experts)

Penositat laboral

Empobrits

Poblacions ms empobrides: Treballs PPPP (poc pagats, precaris i penosos)

Enriquits

Poblacions ms enriquides: baix cost fiscal i baixa precarietat laboral (per exemple, les activitats financeres o tecnolgiques) i alt valor afegit al treball

Salari

Gnere
El sistema es nodreix sobre la base dels treballs dassistncia no mercantilitzats. Imagineu el que passaria si es fes una vaga de mares. Aquests treballs sn poc visibles i fets majoritriament per dones. Sn les que permeten que els BBVA (blancs, burgesos, homes i adults) puguin mantenir el ritme de producci que el sistema necessita. A ms a ms, la precarietat en augment de locupaci afecta especialment a les dones per ocupar llocs de treball dassistncia ja mercantilitzats (neteja, atenci a persones amb dependncia...). La violncia creixent amb la que el sistema es manifesta s una altre expressi del patriarcat.
f El 80% de les persones ocupades a temps parcial sn dones

Drets
Sha produt una forta erosi dels drets de les persones (habitatge, salut, ensenyament...) convertint de manera creixent els serveis pblics en mercaderies privades. Cada vegada ms, les inversions es dediquen a finalitats productives (infraestructures, TGV, Expos, autovies...) en detriment dels socials

(sanitat, educaci...)

f La rebaixa dels drets ha estat especialment patent amb les successives reformes laborals com la que ara promou la UE: la flexiseguretat, que no s ms que facilitar encara ms els acomiadaments amb suposades contraprestacions socials

Democrcia
Cada vegada hi ha major concentraci del poder poltic en els mercats. Com molt b va dir el fams especulador George Soros: la ciutadania vota cada quatre anys, els mercats cada dia. El mercat de treball est en mans duns pocs que poden imposar les seves condicions als treballadors i treballadores i fer xantatge als governs.

Medi ambient
La nostra societat viu per damunt de les possibilitats materials que ens ofereix el medi. Aix doncs, vivim de les rendes del passat (com el petroli, format durant milers danys) i del futur (deixant els efectes del canvi climtic i els residus a les properes generacions). El creixement continu ens du a lesgotament dels recursos naturals (petroli, biodiversitat, aigua...) i a la saturaci dels abocadors del planeta (canvi climtic, contaminaci...).

Crisi global

BALADRE, CGT, ECOLOGISTES EN ACCI

Editen:

Alternatives
Per a que altre mn sigui possible cal superar la mxima que guia les nostres societats: maximitzar el benefici individual com ms aviat millor. Aix suposa la necessitat dun canvi de paradigma, un canvi de sistema, un canvi de valors. Iniciar un procs que ens permeti invertir el model social del capitalisme i caminar cap una societat solidria i sostenible.

Democratitzar leconomia
f Gesti democrtica i autogestionada dels principals sectors productius. Reconversi ecolgica i socialment justa de lactivitat econmica. f Control pblic i democrtic de la banca, per que es regeixi pels principis de solidaritat, equitat i sostenibilitat. f Desenvolupament dels serveis pblics per fer-los universals i de qualitat. f Implantaci duna renda bsica o salari social individual i incondicional, per a que totes les persones tinguin garantides les Hi ha xarxes dintercanvi que seves necessitats bsiques. agrupen a milions de persones en tot el mn i exemplifiquen f Reducci de la jornada laboral a 35hores. Treballar menys per a treballar totes una gesti democrtica de leconomia i tots

Alentir leconomia. Decreixement planificat i en equitat

f Ancorar les monedes a valors fsics per limitar la capacitat dels diners a magnituds que considerin tant els valors fsics del planeta com les dimensions de leconomia productiva. La idea s que la comptabilitat estigui en funci de lintercanvi de matria i energia que es realitza. f Recuperar un sistema de canvi fsic entre les monedes per eliminar lespeculaci entre divises. f Limitar el moviment internacional de capitals, gravar les operacions especulatives. f Eliminar linters en els prstecs de manera que la banca es converteixi en un servei pblic. f Sistemes fiscals progressius amb lobjectiu de reduir les desigualtats socials. f Inversi en energies renovables. Desinversi en energies fssils i nuclears.

Localitzar leconomia
f Gravmens forts al comer internacional. f Reorganitzaci dels sistemes de producci i consum a escales locals. Promoci del mn rural basat en lagroecologia i la seva indstria derivada. f Promoci de les economies locals i regionals diversificades i de ciutats compactes (model mediterrani), multifactorials i econmicament connectades amb el seu entorn rural i local. f Foment de les xarxes de transport pblic i de curt recorregut, en lloc de les infraestructures de llarg recorregut i transport privat.
Existeixen grups dautoconsum que impliquen una relaci directa entre els productors i els consumidors, aconseguint preus baixos per aliments ecolgics i una vida digna per a qui els produeix.

El 80% dels ssers humans viuen sense autombil, sense nevera i sense telfon. El 94% no han viatjat mai en avi. La tercera part de la poblaci nord-americana i una part creixent de la UE s obesa. Una dieta millor i ms austera seria millor per resoldre aquest problema que augmenta la despesa actual en investigaci sobre el gen de lobesitat.

Humanitzar la societat
f Replantegament de les necessitats bsiques de les persones. Menys per viure millor. f Tenir cura de la vida enlloc de creixement econmic. f Garantir els drets bsics de totes les persones (sanitat, educaci, habitatge, qualitat ambiental...). f Sistemes de protecci segurs i fiables per a collectius amb dificultats socials.
f Les dones estan donant exemples de com lluitar per aconseguir unes societats basades en lassistncia mtua i no en lexplotaci: zapatistes a Mxic, antidesenvolupament a lndia, pacifistes a Palestina, ecologistes a Kenya... feministes en el mn

Crisi global

BALADRE, CGT, ECOLOGISTES EN ACCI

Editen: