RESUM EXECUTIU

IMPACTES SOCIOECONMICS I TERRITORIALS DEL TNEL URB DE LA LNIA DE RODALIES R-2 A LHOSPITALET DE LLOBREGAT I LA RECONFIGURACI DE LA XARXA DE RODALIES

Setembre 2012

SNTESI DE CONCLUSIONS DE LESTUDI El projecte s clau per tal daconseguir els objectius del Pla de Rodalies de Barcelona, ja que: Permet la reconfiguraci de la xarxa, donant continutat a les lnies costa a costa i interior a interior, i equilibrant la crrega de circulacions dels dos nics tnels urbans de Barcelona (passeig de Grcia i plaa de Catalunya), per tal dincrementar freqncies. Possibilita la millora de la connexi ferroviria de lAeroport de Barcelona, ja que fa possible lincrement de freqncies i lampliaci de labast de les lnies que el connectaran. Permet incrementar loferta de serveis, entre el Prat i Sants, en ms del 150 %, i rebaixa aix el nivell de saturaci actual de la lnia R-2 (el major de la xarxa de Rodalies).

Ms enll del seu efecte sobre la xarxa de Rodalies, s una actuaci vertebradora de la xarxa metropolitana intermodal de transport pblic, grcies a la construcci de l'intercanviador de la Torrassa, els principals efectes del qual seran: Com a un dels 5 intercanviadors principals de la xarxa, donar servei a prop de 90.000 viatgers diaris, entre 42.000 i 45.000 faran moviments dintercanvi. Contribuir de manera decisiva a incrementar l'accessibilitat en transport pblic de la Plataforma del Delta del

Llobregat i a reduir el trnsit daquest enclavament estratgic.

Possibilita el desenvolupament de projectes urbanstics vinculats a activitats econmiques en sectors prioritaris, que generaran, a ple rendiment, una producci anual directa propera als 3.400 milions deuros (1.900 M en termes de VAB) i uns 22.200 ocupats directes. 2

RECONFIGURACI I SOTERRAMENT DE LA LNIA DE VILANOVA A LHOSPITALET

OBRA NECESSRIA PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES

ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC

DINAMITZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

El Pla de Rodalies de Barcelona (2008-2015) suposa un canvi de tendncia en la poltica inversora de lEstat a Catalunya amb lobjectiu de posar la xarxa a un nivell operatiu ptim que permeti recuperar i incrementar la demanda. Desprs de dos anys des de laprovaci del pla, noms sha executat un 7% de la inversi.

La xarxa de Rodalies de Barcelona arrossega dficits d'explotaci, fruit duna manca dinversi, que l'allunyen cada vegada ms dels

nivells operatius daltres xarxes de rodalies. Per exemple, la xarxa de Rodalies de Madrid acumula inversions sostingudes en el temps que han perms augmentar en 65,2 nous quilmetres de xarxa, enfront dels 17 nous quilmetres a Barcelona (concentrats en la lnia de mercaderies Castellbisbal Mollet).

Inversi 2009-2015 Noves lnies Duplicacions de via Quadruplicacions de via (semidirectes) Remodelaci estacions Noves estacions Nous intercanviadors

Rodalies Madrid 5.000 milions d'euros 115 quilmetres 11 66 quilmetres

55 24 5

Rodalies Barcelona 4.000 milions d'euros

25 quilmetres 80 quilmetres 0 (no es preveu quadruplicar ni les entrades a BCN) 50 9 10

A. OBRA NECESSRIA PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

El Pla de Rodalies de Barcelona preveu mobilitzar una inversi de 4.000 milions deuros. La reconfiguraci i el soterrament de la lnia R-2 a LHospitalet s clau per tal daconseguir lobjectiu del pla per incrementar les freqncies i loferta de serveis.
Lactuaci de la integraci del ferrocarril a LHospitalet de Llobregat est acordada en el Protocol de collaboraci entre el Ministeri de Foment i el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya per a lexecuci dactuacions en matria ferroviria a Catalunya, signat a Madrid el 28 de setembre de 2006. En lannex de lesmentat Protocol es quantifica la inversi de les actuacions dintegraci (265 M) i de lintercanviador de la Torrassa (60 M). Amb posterioritat, el Projecte de construcci dintegraci urbana de la lnia C-2 de Rodalies de LHospitalet i Intercanviador de la Torrassa Fase 1 ha concretat els pressupostos daquestes dues actuacions en 260 M.

Aquesta actuaci possibilita una srie de millores estretament vinculades als objectius del pla: 1.- PERMETRE LA RECONFIGURACI DE LA XARXA, donant continutat a les lnies costa a costa i interior a

interior, i equilibrant la crrega de circulacions dels dos nics tnels urbans de Barcelona (passeig de Grcia i plaa de Catalunya), per tal dincrementar freqncies.
2.ADEQUACI DE LA CONNEXI FERROVIRIA DE LAEROPORT DE BARCELONA, per tal de possibilitar lincrement de freqncies i lampliaci de labast de les lnies que el connectaran.

3.-

MILLORES OPERATIVES I FUNCIONALS EN LMBIT DE LHOSPITALET.

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

A.1 - RECONFIGURACI DE LA XARXA DE RODALIES

La reconfiguraci de les lnies, dacord amb el projecte del Ministeri, s clau per tal de: Equilibrar les circulacions pels dos tnels de Barcelona, unificant les lnies de major demanda, per maximitzar laprofitament de la capacitat dels tnels i permetre incrementar freqncies. Optimitzar els aprofitaments del material mbil de la xarxa Separar les lnies de rodalies de major demanda, daltres serveis de mitjana i llarga distncia que condicionen la capacitat dels tnels
ESQUEMA DE FUNCIONAMIENTO ACTUAL ESQUEMA DE FUNCIONAMIENTO FUTURO

Font: Projecte de construcci dintegraci urbana de la lnia C-2 de Rodalies de LHospitalet i lIntercanviador de la Torrassa Fase 1

La reconfiguraci de la lnia R-2 inclou un pas inferior sobre la lnia de Vilafranca, que permet la connexi de les lnies costa a costa i interior a interior i transferir serveis de llarg i mitj recorregut a la lnia de Vilafranca, alliberant la lnia de la costa i 6 permetent que els trens de llarg recorregut accedeixin a Sants per les lnies de costa.

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

A.2 - NORMALITZACI DE LA CONNEXI FERROVIRIA DE LAEROPORT DE BARCELONA

LAeroport s una infraestructura crtica per a la competitivitat de Barcelona i Catalunya, i, contrriament a tots els principals aeroports europeus, la Terminal 1 no compta amb cap connexi ferroviria.
Per tal daconseguir aprofitar el potencial del futur nou accs ferroviari a lAeroport en via doble, s necessria la reconfiguraci de

les lnies derivada del soterrament i millora de la R-2. Ambdues actuacions permetran incrementar les freqncies daccs a lAeroport de 2 a 13 circulacions per sentit en hora punta mitjanant les futures lnies R-1 i R-4.
A ms, amb aquesta actuaci saconsegueix incrementar labast de les lnies que el connectaran.

Situaci Actual: (2 exp. hora punta per sentit)

Maanet-Massanes Aeroport
Per Granollers Centre

Un factor crtic per la seva funcionalitat Pel que fa a la situaci dels seus enllaos ferroviaris, lAeroport, en la seva situaci actual, es troba allunyat dels aeroports europeus capdavanters. Laccs ferroviari a lAeroport del Prat s un projecte emmarcat en el Pla de Rodalies, amb un import de licitaci de 300 milions deuros.

Situaci Futura: (fins a 13 exp. hora punta per sentit)

Manresa Aeroport Maanet-Massanes Aeroport
Per Matar

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

A.3 - MILLORES OPERATIVES I FUNCIONALS EN LMBIT DE LHOSPITALET

La reconfiguraci de la xarxa de Rodalies permetr incrementar loferta de serveis, entre el Prat i Sants, en ms del 150%, rebaixant el nivell de saturaci del material mbil fins a ptims operatius.

Actualment, la lnea R-2 presenta la major ocupaci de tots els serveis ferroviaris metropolitans, amb un un grau docupaci prxim al 30% al llarg del dia que sincrementa fins al 67% en hora punta.

St Vicen (Vilanova)

Lnia de Vilanova

272.618 / 67% Aeroport 26.265 / 47%

Futura
Maanet (Granollers) 268.281 / 38%

St. Vicen (Vilanova) 547.868 / 43% Aeroport 28.547 / 54%

Maanet (Matar) 648.293 / 41% Manresa 334.666 / 42%

Placeskm / Aprofitament en hora punta. Font: Elaboraci prpia sobre dades del PTVC 2008 - 2012

A ms, la reconfiguraci dels serveis suposar dues millores addicionals destacables sobre loperativa de les estacions de LHospitalet: Rebaixar la pressi sobre les lnies dapartador de LHospitalet (crulla de lnies). Millorar loperativa dels trens de mitjana distncia des de Girona, que pararan a LHospitalet en comptes de Bellvitge.

RECONFIGURACI I SOTERRAMENT DE LA LNIA DE VILANOVA A LHOSPITALET

OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES

ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC

DINAMITZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

La Torrassa ser lintercanviador de referncia del sud de la conurbaci de Barcelona, amb un flux diari

dintercanvi al voltant de 42.000 i 45.000 passatgers, que el situaran entre els 5 intercanviadors amb ms
demanda intermodal de lRMB.

Lintercanviador de la Torrassa inclou la construcci duna nova estaci en cadascuna de les lnies de Vilanova i de Vilafranca; en aquest intercanviador, tamb es preveu la construcci duna nova estaci de la futura L9 de Metro i la reubicaci de lactual estaci de la L1 de Metro (Torrassa). Canalitzar els moviments entre lmbit sud del Baix Llobregat i lmbit central i oest de la ciutat de Barcelona, a ms de les zones logstiques del Port i lAeroport.

Dades doferta i demanda dels intercanviadors modals

Modes
1 Catalunya 2 Sants Estaci 3 Diagonal-Provena 4 Pg. Grcia 5 Sagrera 6 Urquinaona 7 Espanya 8 Clot 9 Hospital Clnic 10 Verdaguer 11 Pl. Sants 12 Arc de Triomf -estaci del Nord 13 Universitat 14 Sta. Coloma 15 Fabra i Puig 16 Sta. Eullia 3 3 2 2 2 2 3 2 2 1 1 3 2 2 3 2

Lnies Flux total infraest. fixa infraest. fixa

6 6 3 4 2 2 3 4 1 2 2 4 2 1 3 1 228.000 170.000 139.000 101.000 87.000 68.000 64.000 56.000 52.000 51.000 47.000 43.000 38.000 37.000 34.000 34.000

Flux transbord infraest. fixa

89.000 52.000 59.000 40.000 49.000 22.000 36.000 21.000 36.000 19.000 12.000 4.000 -

% transbord infraest fixa

39% 31% 42% 40% 56% 32% 56% 38% 71% 40% 32% 12% -

Observacions
Falta flux transbordament Falta flux transbordament Falta flux transbordament Falta flux transbordament

Font: Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona

10

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

Perllongament de la xarxa ferroviria del Baix Llobregat

1. Nou intercanviador de la Torrassa 2. Lnia L9 de Metro 3. Perllongament de les lnies L1 i L2 de Metro

Font: Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona

11

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

En el futur intercanviador de la Torrassa confluiran les lnies de transport pblic amb capacitat

dincrementar l'accessibilitat en transport pblic de la Plataforma del Delta del Llobregat. s una
intervenci necessria per contribuir a alliberar trnsit del corredor del Llobregat.

Actualment hi ha un dficit de connexi en transport pblic entre els mbits del Llobregat i el Garraf amb la plataforma del Delta del Llobregat. El corredor del Llobregat t nivells elevats de saturaci, que saccentuaran segons les projeccions de mobilitat previstes.
ACCESSIBILITAT EN TRANSPORT FERROVIARI IMD 2026

Font: Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona

Font: Barcelona Regional

12

RECONFIGURACI I SOTERRAMENT DE LA LNIA DE VILANOVA A LHOSPITALET

OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES

ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC

DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

13

A. OBRA NECESSRIA PEL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMTIZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

Aquest projecte permetr transformar nou sl que es destinar a localitzar noves activitats econmiques prioritries, en un entorn que ha destacat per la seva capacitat de transformar-se i d'atreure activitats econmiques vinculades a sectors estratgics, al voltant del denominat Districte Econmic Granvia LHospitalet.
Transformaci del segon tram de la Granvia LH: BiopolH i Cal Trabal Esquerrer Plaa dEuropa i Districte Econmic Granvia LHospitalet, en avanat procs de transformaci

Integraci urbana de la lnia R-2 de Rodalies i connexions amb Granvia LHospitalet

PERMETRES ORIENTATIUS DELS MBITS EN TRANSFORMACI. Font: Elaboraci prpia.

14

A. OBRA NECESSRIA PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B. ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMITZADORA D'UNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

El BiopoLH aposta per ser una referncia del Sud dEuropa en lmbit de la biomedicina i les cincies de la salut, grcies a lagrupaci existent dequipaments de referncia internacionals.

Cal Trabal Esquerrer t potencialitats i s capa datreure activitats vinculades a leconomia verda, com les energies renovables, la biomassa, les agroindstries o els serveis ambientals.
Les activitats bio a Catalunya ocupen ms de 29.000 persones (22.000 les empreses i 7.981 els grups dinvestigaci), 18.000 de les quals fan tasques de R+D. Es tracta dun sector clau de leconomia pel seu impacte sobre altres factors com la producci alimentria, la producci energtica i els biocombustibles, lelaboraci de productes de consum mitjanant bioprocessos i la mitigaci dels impactes mediambientals.

Xifres del Sector Biotec a Catalunya 29.000 ocupats totals 18.000 ocupats en tasques de R+D+I 15.600 M de facturaci 25 noves empreses entre 2009 i 2010 El 40% de les empreses que realitzen despesa en R+D a Espaa son Bio

Xifres de leconomia verda a Catalunya 53.100 ocupats totals (6.880 empreses)

Segons la Generalitat de Catalunya, lany 2009 a Catalunya hi havia 6.880 empreses dedicades a leconomia verda, que ocupaven 53.103 persones. Diversos estudis a escala mundial apunten el potencial de creixement daquest sector al llarg de les prximes dcades, que a Catalunya podria arribar a ocupar entre el 4% i el 5,5% del total de treballadors el 2025

Increment del VAB dun 81% entre 2003 i 2008

A Barcelona hi ha el 73,7% de les empreses denergies renovables Potencial darribar fins al 4 - 5,5% docupats el 2025 a Catalunya

15

A. OBRA NECESSRIA PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES B ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC C. DINAMITZADORA D'UNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

Els projectes urbanstics associats a la integraci urbana de la lnia R-2 de Rodalies suposaran la localitzaci d'activitats econmiques, en sectors prioritaris, que generaran una producci anual directa, en ple rendiment, propera als 3.400 milions deuros (1.900 M en termes de VAB) i uns 22.200 ocupats directes.

SL TRANSFORMACI GRANVIA
Grups de qualificaci Verd Equipament Equipament existent Viari Protecci de sist. generals Activitat econmica GV Volumetria terciari M2 787.007,30 83.914 178.276 430.577,90 37.457 169.723 16.800,00

Volumetria terciari comercial Industrial Benzinera TOTAL

SOSTRE Terciari Terciari comercial Hoteler Indstria BIOPOLH equipament BIOPOLH empresarial TOTAL

33.581,00 39.809,80 2.792 1.779.937,50

M2ST 479.376,00 74.733,20 20.000,00 59.714,70 109.042,59 51.713,00 794.579,49

16

RECONFIGURACI I SOTERRAMENT DE LA LNIA DE VILANOVA A LHOSPITALET

OBRA NECESSRIA PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA DE RODALIES

ARTICULADORA DE LA XARXA METROPOLITANA INTERMODAL DE TRANSPORT PBLIC

DINAMITZADORA DUNS EFECTES ECONMICS I SOCIALS

- PRINCIPALS XIFRES -

17

Presentaci de resultats
PRINCIPALS XIFRES DELS IMPACTES SOCIOECONMICS I TERRITORIALS MOBILITAT METROPOLITANA Actualment, la lnia de Vilanova presenta el major grau docupaci en hora punta (67%) de tota la xarxa de Rodalies. La reconfiguraci de la lnia permetr reduir-lo un 25%, fins al 43%, proper a lptim del 40%. La reconfiguraci de la xarxa de Rodalies permetr incrementar loferta de serveis, que podria arribar fins a les 23 circulacions per sentit en hora punta, entre el Prat i Sants, que suposa un increment de ms del 150% (Pla de Transport de Viatgers de Catalunya). Fins a Castellbisbal les circulacions en hora punta per sentit passen de 4 a 10.

Lincrement de freqncies en la futura lnia reconfigurada permetr captar del vehicle privat en hora punta entre un 6 i un 9% de nous viatgers, la qual cosa suposar la reducci de 55.310 veh-km diaris, i un estalvi diari de 7 tones demissions de GEH (CO2), 27 kg dNOx i 2 kg de PM. A ms, suposa un estalvi anual de gaireb 2,6 milions deuros, a causa de la reducci dels costos externs, i un increment d1,5 milions deuros de la recaptaci del sistema de transport pblic.
El nou intercanviador de la Torrassa donar servei diriament al voltant dels 90.000 viatgers diaris, dels quals al voltant de 42.000 - 45.000 faran intercanvi entre lnies. La captaci de viatgers del transport privat derivada de lentrada en servei de lintercanviador de la Torrassa suposar una reducci de 90.025 veh-km diaris i un estalvi diari d11 tones demissions de GEH (CO2), 44 kg dNOx i 3 kg de PM. A ms suposa un estalvi anual de gaireb 3 milions deuros a causa de la reducci dels costos externs, i un increment dun mili deuros de la recaptaci del sistema de transport pblic. Els 10.000 viatgers diaris captats pel transport pblic (representen el 5% dels viatgers de connexi en TP de LHospitalet) suposen una reducci de 145.000 veh-km, que equival a l1,3% de la mobilitat de turismes i motocicletes a la ciutat de Barcelona, i els seus impactes ambientals associats.

18

Presentaci de resultats
PRINCIPALS XIFRES DELS IMPACTES SOCIOECONMICS I TERRITORIALS IMPACTES ECONMICS I NOVES ACTIVITATS El Pla de Rodalies de Barcelona preveu invertir 4.000 M a la xarxa, 1.000 menys que el pla homleg de Madrid. A dia davui, noms sha executat el 7% del pla, 280 milions deuros. El soterrament de la lnia R-2 suposa una inversi de 260 milions deuros, que generar una ocupaci total (directes, indirectes i induts) de 5.470 treballadors i un VAB total de 244 M. Els projectes urbanstics associats a la integraci urbana de la lnia R-2 de Rodalies permetran el desenvolupament de ms de 570.000 m2 de sostre per a activitats econmiques, en bona mesura orientades a sectors econmics prioritaris com la biomedicina, les cincies de la salut o leconomia verda. Aquestes activitats podran arribar a generar una producci anual directa propera als 3.400 milions deuros (1.900 M en termes de VAB) i uns 22.200 ocupats directes. Considerant els efectes econmics totals (directes, indirectes i induts), les activitats aqu localitzades podrien arribar a contribuir en un 1,4% en el PIB de Catalunya. A ms, permetr la construcci de 496 habitatges (50% dHPO), prximes al futur intercanviador de la Torrassa. 19

www.icerda.es

Numncia 185

08034 Barcelona Tel 932802323 Fax 932801166

Diego de Len, 30

28006 Madrid Tel 915 639 572