You are on page 1of 9

masala s barreja despcies

Ciutat Vella

somple dindignaci
Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella Juliol - Agost 2011 Nm. 60

PGINA 2

El triomf de labstenci a Ciutat Vella


PGINES 4 A 7

Dossier: un altre mapa de Ciutat Vella


PGINA 8

La Llei mnibus tamb afecta la legislaci sobre urbanisme, habitatge i turisme


PGINA 10

Feministas indignadas en Plaa Catalunya


PGINA 11

Cinco paradojas en torno al 15M


PGINA 12

PGINA 13

Fronteres internes en moments de crisi


PGINA 14

La repressi sendureix al Marroc

3 juliol - agost 11

Barri

La Barceloneta amenazada
dicaciones vecinales que luego no se ven reflejadas sobre el papel ms que en alguna concesin. Como ejemplo, en este caso se lograra la no concesin de ms licencias de hotel, aunque con la trampa de poder trasladar geogrficamente las licencias, entre otros lugares a La Barceloneta, por cierto; o una normativa ms restrictiva con los apartamentos tursticos y las tiendas de souvenirs. Frente a esto, Trias, en lugar de incrementar las garantas que exigen los vecinos hace aos, pretende destruir los pocos lmites existentes a la economa turstica: fomentar la afluencia de visitantes, flexibilizar el Plan de Usos y retirar la normativa que regula los apartamentos tursticos. Todo apunta a que Foto / lstia estamos ante una ofensiva en el terreno del comercio y la vivienda. Los apartamentos tursticos son la conversin de un bien bsico en un negocio, y el monopolio turstico en general condiciona la supervivencia del comercio tradicional, necesario para que un barrio sea un espacio que habitar. Resulta difcil imaginar cmo implementarn polticas que conjuguen derechos bsicos con la promocin turstica del Distrito. Pero podemos pensar en cuestiones concretas: CiU critic la forma en que se aprob in extremis antes de acabar el mandato la reforma del Moll dels Pescadors y de la Nova Bocana, destinadas a hacer esos dos espacios ms atractivos al turismo. Ser coherente y replantear la aprobacin y el proceso de elaboracin? Si se trata, como afirma el declogo de CiU para Ciutat Vella, de potenciar la posada en marxa de processos de participaci reals, incloses les consultes ciutadanes, sobre les principals problemtiques de cada barri, lo ms consecuente es suspenderlo y em-

Vidas recortables
abe preguntarse cmo se conjugan la recuperacin del Distrito para los vecinos y el seguir fomentando y sosteniendo el turismo, aunque sea de calidad
prender un proceso de participacin vecinal con los agentes implicados para elaborar unas reformas que realmente se ajusten a la realidad y necesidades sociales actuales de la Barceloneta. Qu suceder tambin con la redaccin del nuevo plan urbanstico para el barrio? La participacin vecinal ser vinculante? Se llevar a cabo o esquivarn la capacidad propositiva acumulada por el tejido social de nuestro barrio? La recuperacin del Distrito para los vecinos slo puede pasar por fomentar y potenciar esas redes y esa capacidad de construir y proponer desde abajo. No obstante, las declaraciones de CiU apuntan a que todo se reduce a mantener las calles limpias y ordenadas. Cortinas de humo que no son sino parches para un territorio fuertemente afectado por la crisis y que necesita, hoy ms que en aos anteriores, una comunidad cohesionada y activa.

Cuer vo Ingenuo

Vidas presupuestadas bajo cero, devaluadas, devaluables, deficitarias; vidas al coste sin beneficio, vidas de papel mojado para la medida del papel moneda, vidas recortables listas para cortar, doblar y plegar al gusto. La aprobacin de los presupuestos de la Generalitat y las ruedas de molino del mnibus son la senda de lo que est llamado a ocurrir en nuestros barrios. En elecciones nunca se puede prometer sanidad outlet, educacin low cost y asfixia controlada de los servicios sociales, en elecciones se ha de mentir porque se ha de ganar, verdad Trias? As se hace en el mercado de la poltica para luego hacer la poltica de los mercados. Comienza una nueva era, la era del alcalde de las personas, de las personas a precio de coste. Bienvenida sea la era de los vecinos second class.
Percentatges de vots dels partits grans i petits a Ciutat Vella

Indignad@s de la Barceloneta en la manifestacin del pasado 19 de junio

Carolina Si hace cuatro aos hablbamos de La Barceloneta prometida en referencia a la llegada de Itziar Gonzlez y sus supuestos aires de renovacin en relacin a las polticas y las dinmicas del Distrito (fracasadas, tal y como demostr su tibia dimisin), hoy tenemos que cambiar el ttulo y hablar de La Barceloneta amenazada. Treinta aos en la oposicin le han dado a CiU un margen para el aprendizaje de sus adversarios y, si algo ha hecho en la campaa electoral referente al Distrito, es recordar continuamente la dificultad que supone gobernar. De esta manera pretende ir construyendo un muro de contencin frente a las crticas y allanar el terreno para poder aplicar determinadas polticas una vez tomada la Regidoria. Mientras Xavier Trias ha afirmado que necessitem els turistes, no qualsevol, el turisme de qualitat, la previsible regidora del Districte, Merc Homs, deca algo que no es la primera ni ser la ltima vez que lo escuchemos: volem recuperar el districte de Ciutat Vella per als vens i per a les venes. Casi no hace falta decir nada ms sobre estas dos declaraciones hechas en un acto de precampaa. Desde la ptica vecinal no son sino una contradiccin. Pero sta se resuelve al conocer la voluntad de CiU de retirar la normativa de los apartamentos tursticos y flexibilizar el Plan de Usos para no espantar a los comerciantes y las inversiones. Frente a esta declaracin de intenciones

del gobierno municipal an no constituido, cabe preguntarse cmo se conjugan la recuperacin del Distrito para los vecinos, y el seguir fomentando y sosteniendo el turismo, aunque sea de calidad, un concepto muy subjetivo y una trampa lingstica para promocionar espacios de lujo y de alto nivel adquisitivo. Circuitos que, al fin y al cabo, se basan en instalaciones de lujo y elitistas y que no son otra cosa que lugares inaccesibles para la mayora de los ciudadanos, y cuya onda expansiva para el comercio tradicional es devastadora. La crtica que CiU hace al actual Plan de Usos, al que considera demasiado restrictivo, en realidad est preparando la desregulacin absoluta de algunos de los mbitos que en los ltimos aos han sido puntos calientes de la movilizacin vecinal. El actual Plan de Usos, que regula la actividad comercial del territorio, fue elaborado con el modelo de participacin vecinal estilo PSC con un toque de Itziar Gonzlez: recopilar reivin-

os recortes en sanidad (un ERE de 194 personas planteado para el Hospital del Mar, es la concrecin en el barrio de lo que ya estamos sufriendo) afectarn a la parte de la poblacin con menos recursos del barrio

El triomf de labstenci a Ciutat Vella

les eleccions al Parlament. Respecte a Iniciativa, es pot dir que s qui se salva de lexperincia del tripartit, ja que guanya vots, per no nhi ha per llenar coets. Al global de Ciutat Vella guanya 80 vots respecte de les eleccions catalanes i 140 respecte de les ltimes municipals; el Gtic s lnic barri on perd vots. Els resultats dels petits Sobre els partits sense representaci a lAjuntament noms es pot parlar a nivell de Ciutat Vella, ja que encara no han estat publicades les dades per barri. En un sorprenent primer lloc dels partits que no han aconseguit regidors es colloca Escons en Blanc, passant per sobre de la CUP (per un vot) i de Ciutadans al districte; als resultats de ciutat estaria en el tercer lloc. Tot aix la primera vegada que es presenta a les eleccions municipals a Barcelona. A Ciutat Vella aconsegueix 495 vots, amb un 2,10% dels vots, 0,5 punts per sobre del percentatge tret a tota Barcelona. El segon lloc de la llarga llista s per a la CUP, que es presentava per primera vegada a Barcelona. A Ciutat Vella han aconseguit 494 vots, amb un 2,10% de percentatge sobre els votants, 0,2 punts per damunt del percentatge de la ciutat. La segueix Ciutadans, que sembla que les eleccions locals no sn el seu fort, ja que perd ms de 500 vots al districte respecte dels que va aconseguir a les eleccions al Parlament, i es queda amb 389. El cinqu lloc locupen els Pirates de Catalunya, el mateix que al global de Barcelona, amb 268 vots i un 1,14% dels vots, 0,4 punts per sobre del percentatge de Barcelona. Alertem dels 169 vots que treu Plataforma per Catalunya a Ciutat Vella, amb un percentatge una mica per sobre del que aconsegueixen a Barcelona, per amb una gran prdua de vots respecte a les eleccions al Parlament, on van aconseguir al districte 573 vots. I per ltim, els 167 vots que treu el partit de Pep Garcia, la Barcelona dels Barris, amb un 0,71% dels vots. Estaria b saber com es divideixen aquests vots pels barris de Ciutat Vella. Tot i aix, comparant amb el que treu al global de Barcelona pot estar content, ja que el percentatge s de 0,19 i 1.193 vots.

ientras Xavier Trias ha afirmado que necessitem els turistes, no qualsevol, el turisme de qualitat, la previsible regidora del Districte, Merc Homs, deca algo que no es la primera ni ser la ltima vez que lo escuchemos: volem recuperar el districte de Ciutat Vella per als vens i per a les venes

iU critic la forma en que se aprob in extremis antes de acabar el mandato la reforma del Moll dels Pescadors y de la Nova Bocana, destinadas a hacer esos dos espacios ms atractivos al turismo. Ser coherente y replantear la aprobacin y el proceso de elaboracin?

En otro orden de cosas, se ha prometido la pronta construccin del CEIP Mediterrnia, y no dudamos de que sta se efectuar, ya que el conflicto por el colegio ha tenido una amplia repercusin meditica, y ha sido una de las bazas electorales que CiU ha jugado en el Distrito. Empezara con muy mal pie si no hubiera cumplido su promesa al llegar a la Casa Gran. Y si cuando se trata de realizar promesas electorales el dinero s que existe, veremos cmo concretan otras promesas ms genricas cuya implementacin muchas veces depender, o eso dirn, de los presupuestos. Los recortes en sanidad (un ERE de 194 personas planteado para el Hospital del Mar, es la concrecin en el barrio de lo que ya estamos sufriendo) afectarn a la parte de la poblacin con menos recursos del barrio y el Distrito, que no son pocos. Tradicionalmente la derecha se ha decantado ms hacia los agentes econmicos y ha aplicado socialmente polticas asistenciales y caritativas, y parece que CiU, desde la adquisin de una retrica que habla de la participacin y de la importancia de los vecinos, no dejar de seguir esa lnea. Frente a la Barceloneta amenazada por los recortes, los vecinos tendremos que fortalecer la Barceloneta combativa.

Dades de poblaci, electorat, vots i abstenci per barris

Masala Noves eleccions municipals, segones eleccions desprs de les catalanes en menys dun any, i confirmaci de la caiguda del PSC i lascens meteric de CiU als governs del Parlament i de moltes ciutats i pobles catalans. Per primera vegada des dels inicis daquest sistema democrtic, CiU, amb el seu insistent lder, Xavier Trias, aconsegueix governar a la ciutat de Barcelona. Per no ha estat precisament Ciutat Vella qui lha portat fins aqu. Al contrari del que va passar a les eleccions al Parlament, s el PSC qui continua guanyant en vots al districte. Aix s, els percentatges sobre els votants han quedat molt igualats, 22,99% per al PSC i 22,24% per a CiU, molt diferent dels percentatges de la ciutat, 21,76% i 28,24% respectivament. Per comencem pel principi. Ciutat Vella t una poblaci, segons el cens de 2010, de 98.507 persones, 61.437 de les quals sn locals i 37.070 estrangeres. Daquestes persones, 56.083 estaven cridades a votar, per finalment noms 23.554 van fer-ho, un 42% de lelectorat del districte, deixant un percen-

tatge per a labstenci del 58%, el ms alt, i amb molta diferncia, de tots els districtes de Barcelona. El segueixen Nou Barris amb un 52,4% i Sants-Montjuc amb un 50,5%. Per barris, labstenci destaca a la Barceloneta, que amb un 61,81% fa pujar la mitjana de tot el districte, seguida del Raval, el Gtic i finalment, el Casc Antic, per tots per sobre del 50%. Amb aix, sumat al fet que la majoria de la poblaci estrangera de Ciutat Vella no va poder votar a les eleccions, ja que no provenen dels pasos que han signat acords amb lEstat espanyol per tal que els seus ciutadans puguin votar a les ciutats on resideixen, es pot dir clarament que ha estat labstenci, o la no participaci, la principal guanyadora de les eleccions municipals al districte. Els partits amb representaci a lAjuntament Abans de comenar, sha despecificar que els percentatges que es presentaran daqu en endavant sn sempre els percentatges respecte al nmero de vots. s sobre aquest que es calculen les majories i es negocien els acords entre els partits. Per hi ha

un altre percentatge, que s el del nombre de vots sobre electors, s a dir totes les persones que podien votar, ho hagin fet o no. Si calculem aquests percentatges la cosa queda molt diferent i fa molt difcil parlar de majories o de legitimitat a lhora de fer acords i prendre decisions. Per exemple, el 28,24% que ha aconseguit CiU a la ciutat de Barcelona es quedaria en un 15%. Al districte, el PSC guanyaria amb un 9,7%, CiU tindria un 9,3% i el PP un 6%. Xifres molt eloqents. Quant als resultats, poca cosa a dir, ja que encara no tenim accs a les dades detallades de recompte taula a taula i amb el llistat de tots els partits votats. El PSC guanya globalment a Ciutat Vella (per menys de 200 vots), per no ho fa a tots els barris. Guanya al Raval i a la Barceloneta, mentre CiU ho fa al Gtic i al Casc Antic, trencant la tendncia de les eleccions parlamentries, en qu Convergncia va guanyar a tots els barris. El PP continua guanyant vots, per no ho fa duna manera aclaparadora, i ERC, amb tot el seguit de lletres amb qui es presentava aquesta vegada, s que fa la davallada que ha fet a tota Catalunya. Perd 1.000 vots respecte de les anteriors municipals i 500 respecte de

Msica en viu cada nit

Comtessa de Sobradiel 8 Tel. 93 310 07 55 Barcelona

Projectes internacionals, acci comunitria i local social per desenvolupar projectes en lmbit juvenil. Vine i participa!!!

Dossier Un altre mapa de

r ei s s o D ed apam ertla nU

5 juliol - agost 11

4 juliol - agost 11

Un altre mapa de Ciutat Vella


Espais de dissidncia, autoorganitzaci i xarxa comunitria
Presentem un altre mapa de Ciutat Vella. Imaginvem, mesos abans dels desbordaments de maig del 2011, un mapa que fes visible una constellaci despais que dia a dia resisteixen a la lgica de la ciutat com a mercaderia, i especialment del seu centre histric com a parc temtic i gran pasts immobliari. Aquesta lgica depredadora conforma el model de governana neoliberal de la ciutat -i Barcelona ns tot un exponent-, en qu all pblic s gestionat des dinstncies i interessos privats. Els seus efectes sn prou coneguts: plans urbanstics especulatius, assetjament immobiliari, privatitzaci de lespai pblic, gentrificaci i devastaci del teixit social de barri, monetaritzaci de les formes de sociabilitat, etc. Contra aquest embat desertificador, hi ha una muni despais que no es resignen a ser esborrats o fagocitats. I en resistir ja comencen a crear una altra cosa, apuntant cap altres maneres de fer i organitzar-se, basades en la solidaritat, la coopera-

Ciutat Vella

alleV tatuiC

s noms un primer mapeig incomplet i fragmentari per esperem que orientatiu


immobiliria i urbanstica com la Coordinadora contra lEspeculaci i la Xarxa Venal de Ciutat Vella. La llista s extensa: centres socials okupats com la Universitat Lliure la Rimaia, en plena Bretxa del Parallel, a la crulla de tres barris; espais pblics autogestionats (lHort del Xino, el Forat de la Vergonya en el seu moment, la placeta de Sant Francesc); ateneus i casals (lAteneu Llibertari del Casc Antic); locals de reuni i treball com La Casa de la Soli; associacions i ONGs2 de treball comunitari com JovesTeb, RAI o el Forn de Teatre PaTothom (joves i migrants), Genera i Ambit Dona (treball sexual), Ca la Dona (feminismes); espais deconomia i producci alternatives: cooperatives de consum, mercats dintercanvi, horts urbans; i espais de difusi cultural crtica com El Lokal, leXgae, Virus Editorial, la llibreria Icria o la llibreria feminista Prleg. Hem deixat per a un altre nmero una muni inabarcable despais de producci cultural autnoma i dissident, sense oblidar el paper crucial de certs bars. Tamb quedarien per a una altra ocasi aquells espais ja desapareguts que no volem que caiguin en loblit, el que seria una Geografia Esborrada de la ciutat vella, destruda i reconstruda contnuament en una espiral viciosa per aconseguir sl edificable, sempre tan a merc de pelotazos i bulldozers, tan arranada de ciment. Aquesta

geografia esborrada abarcaria tant el patrimoni arquitectnic destrut -com el que defensen els Vens en Defensa de la Barcelona Vella-, com espais -la majoria okupats- que han estat eliminats per ra del seu desafiament a lordre de coses existent: lAteneu del Xino, la Ruina Amlia, Miles, les PHRP i tants daltres que vnen a la memria.3 Arrelades No es poden entendre els moviments socials a Barcelona - i menys a Ciutat Vella- sense tenir en compte el seu alt grau darrelament en espais fsics, amb continutat material i temporal. Aquesta territorialitzaci de les resistncies no es dna amb tanta intensitat en altres indrets. Lexistncia quotidiana dun curro de barri, o des del barri, no deixa de sorprendre companys activistes daltres latituds. Tal vegada t a veure amb la pervivncia, a contracorrent de tant dallament, duna vella cultura de barri amb les seves xarxes informals dajuda mtua. Per altra banda, i malgrat tot lesquinament del teixit social, si ja no coneixes ning, sempre podem

Comissi de Festes del carrer Pescadors


Pescadors, 49

Cooperativa de Consum La Sardineta


Grau i Torres, 14 http://lasardineta.blogspot.com

AMPA i Plataforma CEIP Mediterrnia ja!


Passeig Martim, 5

(Italo Calvino, Les ciutats invisibles)

Casal Lambda Assemblea del barri del Casc Antic


dimecres 20h al Forat de la Vergonya http://acascantic.wordpress.com/

Nota sobre lAssemblea del Casc Antic

AVV del Casc Antic


Rec, 27 http://sosicascantic.cat/

Ca la Dona
Casp, 38 ppal. http://caladona.org

Verdaguer i Calls, 10 http://lambda.cat/

El Pati del Casc Antic mercat dintercanvi


Forat de la Vergonya http://elpatidelcascantic.blogspot.com/

CASC ANTIC

Linfern dels vius no s quelcom que ser; nhi ha un, aquell que existeix ja aqu, linfern que habitem cada dia, que formem estant junts. Hi ha dues maneres de no sofrir-lo. La primera s fcil per a molts: acceptar linfern i tornar-se part dell fins al punt de no veurel ms. La segona s perillosa i exigeix atenci i aprenentatge continus: buscar i saber reconixer qui i qu, enmig de linfern, no s infern, i fer-lo durar, i donar-li espai.

ci, lautogesti. Emplaaments i dispositius que esbossen una ciutat altra. Un altre mapa de Ciutat Vella s noms un primer mapeig incomplet i fragmentari per esperem que orientatiu. Segur que ens hem oblidat dalgun espai que trobeu inoblidabe, i daltres que potser no hagussiu incls. Ambel poc paper disponible, no ha estat fcil decidir qu entrava, qu quedava fora i amb quins criteris1. Hem incls una gran diversitat despais. Hem donat protagonisme a les quatre grans assemblees actualment en marxa als barris de Ciutat Vella: la del Gtic, la de la Barceloneta, la del Raval i la del Casc Antic. Pel seu camp dacci transversal, tamb destaquem el paper dassociacions de vens i venes; tamb els fronts comuns contra la violncia

Assemblea de la Barceloneta
http://assembleabarceloneta.wordpress.com/ divendres19h a la plaa del Mercat (la Repla)

AVV de lstia i Plataforma en Defensa de la Barceloneta


Pescadors, 49 http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/

o es poden entendre els moviments socials a Barcelona - i menys a Ciutat Vella- sense tenir en compte el seu alt grau darrelament en espais fsics, amb continutat material i temporal

Xarxa Venal de Ciutat Vella

Rec, 27

http://xarxaciutatvella.cat Des de lassemblea del Casc Antic ens comuniquen que el Ateneu Llibertari format de lentrevista no condel Casc Antic ven. A ms a ms es troben en Fonollar, 15 un procs de formaci inicial, ja que fa molt poc temps que http://cascanticllibertari.org/ lassemblea est en funcionament, i creuen ms adequat realitzar lentrevista ms endaRAI vant. Tot i aix ens volen comuRecursos nicar que ja sn ms de cent dAnimaci Intercultural persones les que la composen Carders, 12 ppal. i que ja estan en funcionament Http://rai.pangea.org/raiart les comissions de comunicaLAntic Teatre ci, dactivitats i des de fa molt Verdaguer i Calls, 12 poc la comissi dhabitatge. http://lanticteatre.com Esperem doncs poder informar del treball de lassemblea del LAntiga Recicleta: Casc Antic en propers nmeros. Te quedas donde quieras Molts nims des de la nostra pu+ Oficina dokupaci blicaci. + Biblioteca Kilombo Lassemblea del Casc Antic Fonollar, 10 es reuneix cada dimecres al Forat de la Vergonya a les 20h.

Llibreria Prleg
Sant Pere Ms Alt, 46

La democracia, para serlo, se construye desde la base y con una sociedad civil crtica
Masala Cundo se cre y quin compone la asociacin de vecinos? La asociacin nace en 2005, pero cobra relevancia en 2006 a raz del anuncio del Plan de los ascensores. La lucha contra este plan dar lugar a la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Inicialmente lstia son vecinas que pertenecen a la poblacin tradicional del barrio, mujeres mayores de 50 aos organizadas en torno a la Comissi de Festes del Carrer Pescadors. La asociacin, adems de este ncleo fundador, integra a otras personas no relacionadas con la Festa Major pero que llevan generaciones viviendo en el barrio, as como a personas que han llegado al barrio en los ltimos aos y algunas procedentes de la okupacin Miles de Viviendas (2004-2007) y otros movimientos sociales. Cmo se llevan las relaciones intergeneracionales dentro de la asociacin?

Per ms informaci: http://acascantic.wordpress.com ass.cascantic@gmail.com

Vens en Defensa de la Barcelona Vella

Espai Icria-llibreria
Arc de Sant Cristfol, 11-23 http://icariaeditorial.com

Cooperativa de consum Tota Cuca Viu


Fonollar, 15 http://tcucaviu.blogspot.com/

Squia, 5-7 baixos http://vdbv-defensemelpatrimoni.blogspot.com/

involucradas en: la reivindicacin de la construccin del CEIP Mediterrnia; la campaa por la recuperacin del edificio de la CooperaEntrevista a lAssociaci de Vens i Venes de lstia tiva Obrera El Siglo XX; la recuperacin de la memoria histrica y de la geografa borrada de la Barceloneta; la denuncia y accin contra los apartamentos tursticos; el acompaamiento de familias con problemas sociales; el seguimiento de los planes urbansticos (pla dels asCmo se viven los cambios Existe un relevo? censors, Nova Bocana, Moll dels Pescadors) No podemos decir que el relevo generacional urbansticos y de poblacin que se y del Pla de Barris; las actividades vinculadas sea evidente; sin embargo, s que existen unas estn dando en el barrio? a las fechas sealadas (Castanyada, Enterrasinergias en las que la diferencia generacional La presin turstica, la construccin del Hotel ment de la Sardina, Festa Major, etc.); y tamse diluye. La mayora es gente de mediana y Vela y la implantacin de un determinado tipo bin nos hemos implicado en la lucha contra tercera edad, aunque las tareas no se distri- de comercio que no se orienta a satisfacer las los recortes sociales. buyen por edades sino que es un aprendizaje necesidades del vecino implican la subida del mutuo. Nuestra gran deficiencia es la incapaci- precio de la vivienda (o un mantenimiento al Cmo se ha vivido el movimiento 15M dad de implicar a los inmigrantes, un colectivo alza), la proliferacin de apartamentos turstidesde la asociacin? Se participa en la que no hace tanto que comenz a mudarse cos y la prdida de espacio pblico comunitaorganizacin por barrios? al barrio y al cual la asociacin no ha sabido rio. A su vez, muchos de los nuevos vecinos, Creemos que la democracia, para serlo, se an incorporar en las dinmicas comunitarias, dadas las caractersticas de las viviendas construye desde la base, y con una sociedad y propiciar que genere nuevas dinmicas que (35m2), son jvenes que viven solos; y aun- civil crtica y autoorganizada. Por eso recibirespondan a la composicin actual de La Bar- que la asociacin trabaja para acceder a ellos, mos con entusiasmo el Movimiento 15M, conest condicionada por unos ritmos de barrio vocando la primera asamblea de ste en el celoneta. que no coinciden con las formas de vida de es- barrio e implicndonos en l. La Assemblea tas personas. dIndignats de La Barceloneta decidi en su o podemos decir que el relevo primer encuentro que esa era una asamblea generacional sea evidente; sin Cules son los temas candentes en los de personas, y no de entidades; las personas que est involucrada la asociacin? de lstia que participan lo hacen a ttulo inembargo, s que existen unas sinerDepende del contexto, de las necesidades que dividual y aportan los recursos y experiencia gias en las que la diferencia generase detectan y de una mirada inclusiva y de adquiridos para contribuir a que el movimiento cional se diluye justicia social a medio y largo plazo. Estamos crezca y se asiente en los barrios.

LA BARCELONETA

Plantes medicinals i aromtiques Espcies * Tes * Cafes * Mels Complements diettics Caramels * Cosmtica natural Fruita seca * Cereals i llegums Cafeteria i Teteria * Llibres i revistes
Pl. Reial 18 Tel/Fax: 933042005 08002 Barcelona Ptge. Bacard 1 Tel: 933017839 08002 Barceloneta

LLIBRERIA RODS

Mens especials, txulet de bou, pintxos...


Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389

Dossier Un altre mapa de

r ei s s o D ed apam ertla nU

7 juliol - agost 11
Ciutat Vella
(re)conixens de nou. Com diuen a Crulles, s ve qui savena. Barcelona t un referent histric molt clar de lluita arrelada als barris: Perqu Barcelona fos la Rosa de Foc abans va haver de ser la ciutat dels ateneus als barris4. La retroalimentaci entre les petites lluites del dia a dia i els grans moments de revolta tamb s vlida per aquests dies de desbordament que atravessem: Aquestes revolucions sn el moment visible dun llarg cam subterrani de microresistncies, de prctiques collectives que tenen lloc lluny de latenci meditica, i que ara han conflut en torrentades de vida (Ral Zibechi). Enxarxant-nos No es pot dir que els espais assenyalats en aquest mapa arribessin a constituir nodes duna xarxa -almenys fins al 15M-; ms aviat serien illes que formarien diferents arxiplags connectats per afinitat, mbit dacci, posicionament, tipus de grup... En alguns casos les connexions sn tcites i en daltres sn aliances declarades; en alguns punts hi ha desconnexions sorprenents i en daltres discordncies insalvables. Amb tot, hi ha hagut des de fa anys intents de coordinaci, com s el cas de la Plataforma Venal Contra lEspeculaci, de les trobades de Barris en Lluita o de la Xarxa Venal de Ciutat Vella, que actualment coordina diverses entitats dels barris del districte. La vaga general de setembre del 2010 va representar un salt enorme per a la confluncia i lacci coordinada als barris: es van crear comits de vaga i assemblees, algunes de les quals han continuat actives, com la del Raval i la del Casc Antic. Per ha estat a partir del 15M que hi ha hagut un esclat de con-

6 juliol - agost 11
alleV tatuiC
Assemblea del Raval
http://asamblearaval.wordpress.com/ dimarts 19.30h a Rambla del Raval amb Sant Rafael

Coordinadora contra lespeculaci del Raval

fluncia i agregaci als barris: han sorgit noves assemblees de barri, com la de la Barceloneta i el Casc Antic, i les que hi havia sestan reformulant pel gran nmero i diversitat de gent nova que shi ha sumat. Persones que estaven vinculades a algun espai daquest altre mapa ara shan trobat a les assemblees de barri amb daltres dalgun altre punt. Ens estem coneixent; aprenent a pensar i treballar plegades. Estem davant d un procs crucial dempoderament i autoorganitzaci als barris. Si en el seu moment es parlava de la plaa de Catalunya com a metfora de la nova societat, ara podem parlar dels barris assemblearis com a germen en acte duna nova societat. Com deia un text sobre lexperincia de la plaa, la nova metodologia s el programa. Notes

I
Entrevista a lAssociaci de Vens i Venes del barri Gtic

lles que formarien diferents arxiplags connectats per afinitat, mbit dacci, posicionament, tipus de grup... En alguns casos les connexions sn tcites i en daltres sn aliances declarades

2 Assistencialisme? Depn de si genera empoderament, de si genera xarxa comunitria i solidaritat, de si lentitat es posiciona i no es circumscriu als lmits de la instituci. 3 Tamb ens costa resistir-nos a fer referncia a altres barris tan vens -i germanscom Sant Antoni i el Poble Sec (ms enll de la divisi administrativa per Districtes, compartim amb ells les mateixes ribes: La Ronda i el Parallel). 4 Llibre de lAssemblea de Barri de Sants. Per cert, Laltre mapa de Sants ha estat el principal referent per fer el de Ciutat Vella: grcies!

http://coordinadoraraval.org/

Collectiu Alerta Sant Ramon-Robador


http://alerta-santramon-robadors.blogspot.com

AAVV la Taula del Raval Cooperativa de consum Cooxino


Dimecres de 18 a 21 a la Casa de la Solidaritat Vistalegre, 15

Cera, 44

Hort del Xino


Reina Amlia, 11b http://hortdelxino.wordpress.com/

Virus Editorial
Aurora, 23 baixos http://viruseditorial.net

RavalNet
http://ravalnet.org/

Espai Okupat Barrilnia


Rambla del Raval, 8 lentejaslosmartes@riseup.net


El Lokal
Cera, 1 http://nodo50.org/ellokal

mbit Prevenci I Dona


Robador, 15 Sant Rafael, 16

La Casa de la Soli
Vistalegre, 15 http://ravalnet.org/casasolidaritat

El turisme i els seus derivats sn


la principal font de problemtiques
Masala Quina s la histria i per quines etapes ha passat lAssociaci de Vens del Gtic? Va nixer a la dcada dels setanta amb els primers moviments venals. En diferents etapes sha orientat molt en funci dels seus vens i socis. Es va aconseguir un pla de remodelaci, i equipaments com el front Colom, el CAP del Gtic i la Biblioteca Andreu Nin; i, desprs de trenta anys, lescola pblica del carrer Rull. Desprs de les Olimpades, els embats del turisme i la cobdcia especulativa expulsaven els vens; lassociaci va patir un retrocs i va convertir-se en una entitat clientelar i dependent de les poltiques de seguretat. Per primera vegada, a instncies venals, es van collocar cmeres de seguretat a la plaa George Orwell, la qual cosa va provocar una escisi i la prdua de socis. Actualment lassociaci sha renovat totalment. s una entitat reivindicativa en mbits com la corrupci, els pisos turstics, la defensa de lespai pblic o la construcci de comunitat a travs de la cooperativa de consum i les festes populars. Quina s la composici social de lassociaci? Tenim una composici fora diversa, tant en edat com en gnere; la meitat dels socis sn de fa molts anys i laltra meitat dels dos ltims, que hem crescut fora. Sempre per parlem de gent autctona, amb els nouvinguts, que representen la meitat dels nostres vens, hem estat incapaos de construir lligams. Porteu anys treballant i denunciant la repercussi dels apartaments turstics al barri; quina s la situaci actual? Desconfiana. En realitat mai hem confiat que aquesta lacra que patim els vens i venes es resolgui. Ja sn tres anys de lluita contra la proliferaci duna activitat que destrueix el teixit social del barri. Per aquest motiu hem cursat una querella per personar-nos com acusaci popular en el sumari obert contra funcionaris corruptes (en la concessi de llicncies a apartaments turstics), querella que ha estat acceptada pel jutge. Hem creat un mapa virtual on qualsevol pot accedir i ubicar un pis turstic illegal: http://www.xarxaciutatvella.cat/corrupcio/mapa. Quins altres problemes identifiqueu al barri? El turisme i els seus derivats esdevnen la principal font de problemtiques: manca dhabitatge, assetjament immobiliari, s abusiu i degradaci de lespai pblic, inseguretat. Per haurem dafegir la manca de serveis pblics de barri, una administraci opaca amb una participaci merament consultiva, un Pla dUsos que s com un colador i corrupci arreu. Els interessos econmics han fet del barri una selva dinteressos particulars en detriment dels vens i les venes. Quin paper ha jugat la vostra integraci a la Xarxa Venal de Ciutat Vella a lhora de potenciar el vostre treball a lassociaci? Els quatre barris del Districte compartim la majoria de problemtiques. La nostra associaci t per objectiu treballar en xarxa, crear lligams i relacions, aix compartim la visi dels problemes i les experincies del nostre treball pel barri. A ms intentem tenir un posicionament com davant del Districte i comptem amb un suport ms enll del nostre barri. De quina manera est repercutint el Moviment 15 M i lacampada de plaa de Catalunya? Pensem que el moviment del 15M s lexpressi duna indignaci que per fi trenca el silenci i lapatia de la ciutadania. Ara s lhora dels barris i nosaltres participem a lAssemblea dIndignats del Gtic. La democrcia real comena al nostre entorn immediat.

B a rr i del dimecre Gtic s2 http://a sa 0.30h, plaa de la Merc mbleago tic.blogsp ot.com/ ri Gtic Regomir , 3 ppal. http://av barrigoti c.blogsp ot.com/ Crulles punts de trob A AV V de l Bar

Assemble

a de

1 Per exemple, si el criteri era tot all que crea xarxa comunitria i que fa que els barris siguin ms vivibles, entrarien equipaments pblics com les biblioteques, els CAPs, les escoles pbliques o els centres cvics. No oblidem per que molts dels equipaments de qu avui disfruten els barris van ser guanyats a pols pel moviment venal dels anys setanta. Molts el recorden aquests dies dassemblees naixents o renaixents a cada barri.

CNT Catalunya Llibreria La Rosa de Foc


Joaqun Costa, 34

Universitat Lliure La Rimaia


Ronda Sant Pau, 12 http://larimaia.org

Jovesteb Salvadors, 6 http://jovesteb.org/

Genera
Sant Pau http://genera.org.es

GTIC

a da Placeta de http://cru Sant Francesc illes.nin g.com/ Coopera tiva de consu m del G Regomir tic , 3 ppa
l.

EL

RAVAL
Entrevista a lAssemblea de Barri del Raval

Les qestions principals al barri son especulaci, treball, immigraci, repressi i treballadores sexuals
Masala Quan es forma lAssemblea del Raval? LAssemblea de barri del Raval es forma com a tal a inicis del mes de setembre del 2010. Es veu la necessitat de tenir un espai ms quotidi iestructurat on poder continuar treballant diversos collectius i individualitats del barri que ja ens anvem trobant per a preparar les Festes Populars del Raval o quan sorgien temes urgents que afectaven el barri i el seus vens. Quina composici t lAssemblea del Raval (teixit associatiu, individus, posicionaments, etc.)? LAssemblea est formada per tot un seguit de gent que venim de diferents collectius com poden ser la Casa de la Solidaritat, CNT-Joaqun Costa, Vivenda Okupada Barrilnia, El Lokal, Coordinadora contra lEspeculaci... i moltes, cada vegada ms, individualitats. El posicionament de mnims el tenim reflecolta gent que no ens coneixia tit en un manifest on exposem les nostres prino localitzava est venint a les cipals preocupacions i lnies dactuaci envers les problemtiques que afecten al barri en par- ltimes assemblees donant una nova ticular i a la societat en general. energia i fora a lassemblea Sempre treballant des duna visi horitzontal i assembleria on ning s ms important Els temes que van sortir com a principals per a que ning i on no depenem de ning (partits treballar al barri vans ser: especulaci, treball, immigraci , repressi, treballadores sexuals. poltics, sindicats ...) Tot i que lactualitat ens va marcant les feines a fer de manera molt activa: la preparaci i realitQuins sn els principals problemes zaci de les dues vagues generals, lacampada i assumptes de referncia que de plaa Catalunya i tot el moviment dindignats identifiqueu en aquests moments al que ha sorgit... barri?

A MPA Es cola Bressol Carabas sa blo


gcaraba ss a@gm ail.com

Plaa Re ial 91.4 FM http://co ntra

Rdio Contraba n

da
rg

nint a les ltimes assemblees donant una nova energia i fora a lassemblea. Arrel de la tasca feta a la plaa i de la voluntat de traslladar aquestes energies i ganes de canviar les coses als barris, ens trobem en un moment de molta activitat i molta gent implicada.

banda .o

em cursat una querella per personar-nos com acusaci popular en el sumari obert contra funcionaris corruptes

empre treballant des duna visi horitzontal i assembleria on ning s ms important que ning i on no depenem de ning

Hi ha alguna mena de coordinaci amb assemblees daltres barris? De quina manera es porta a terme? Des de que vrem comenar, i arrel de la coordinaci per la preparaci de les vagues generals, existeix una coordinadora de barris de Barcelona que es va reunint peridicament per tractar diferents temes. De quina manera est repercutint el En aquestes assemblees de la coordinadomoviment social comenat a plaa ra es plantegen diverses temtiques que sn o Catalunya en lAssemblea del Raval? El moviment social de la plaa Catalunya est poden ser comunes a tots els barris i sintenta influint molt en les assemblees de barri. Molta realitzar activitats i actes conjunts quan es pot. gent que no ens coneixia o localitzava est ve-

Aquest espai s per al teu anunci

CENTRE DE PRODUCCI DE NOVES TENDNCIES ARTSTIQUES

LANTIC TEATRE
LESPAI DE CREACI

C/Verdaguer i Calls 12. 08003 Barcelona Tel: 933152354 Fax: 935132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com Horaris: De Dilluns a Dijous de 10:00 a 23:30 Divendres de 10:00 a 24:00 Dissabtes de 16:00 a 24:00 Diumenges de 16:00 a 23:30

per noms 30 euros, collabora amb lautogesti del peridic Masala

ADRIANTIC

LA SALA DASSAIG C/Via Trajana 11-13 Sant Adri de Bess

13

Super Heroes de barrio

9 juliol - agost 11

Barri

Barri

8 juliol - agost 11

Llocs dinters
El Lokal C/de la Cera 1 bis Matins de dimarts a divendres de 10.30 a 14h Tardes de dilluns a dissabte de 17 a 21h Coordinadora Contra lEspeculaci del Raval C/ de la Cera 1 bis Dijous de 17 a 21h coordinadora-raval@ravalnet.org Hort del Xino C/Reina Amlia 11b Treball a lhort cada diumenge de 15 a 19h horteradelxino@gmail.com Espai Okupat Barrilonia Rambla del Raval http://barrilonia.blogspot.com lentejaslosmartes@riseup.com Universitat Lliure La Rimaia Ronda Sant Pau 12 http://larimaia.org AVV lstia-Plataforma en Defensa de la Barceloneta C/Pescadors 49 Assemblea dimarts a les 20h Ateneu Llibertari del Casc Antic C/Fonollars 13 Assemblea dilluns a les 20h Tota cuca viu, cistella ecolgica, dijous a les 18h Biblioteca, divendres a partir de les 18h Lantiga Recicleta C/Fonollars 10 - Oficina dOkupaci (oficinaokupacio@sindominio.net): dilluns de 10 a 13h i dijous de 17 a 20h - Te kedas donde kieras. Assessoria Jurdica per a immigrants): divendres de 20 a 21h - Biblioteca Kilombo: de dilluns a dijous de 18 a 21h. RAI C/Carders 12 pral (http://rai.pangea.org/raiart) Euskal Etxea (http://euskaletxea.cat) Arc de Sant Vicen Associaci de Vens Casc Antic C/Rec 27: de dilluns a divendres de 17 a 20h Ca la Dona (http://caladona.org) C/Casp 38 pral. Casa de la Solidaritat C/Vistalegre 12

De Medelln a la Lluna
Albert Boronat y Youssef Elmaimouni

La Llei mnibus tamb afecta la legislaci sobre urbanisme, habitatge i turisme


Masala La proposta de Llei mnibus, un conjunt de ms de 600 articles que incidiria sobre unes 90 lleis ja aprovades, s el segon pas en la doctrina del xoc del govern de CiU per retallar els serveis pblics, obrir-los encara ms al sector privat i reduir el pes de ladministraci. El prembul de la llei diu que els seus objectius sn laprimament de la legislaci, facilitar la competitivitat i productivitat en lmbit econmic, la racionalitzaci administrativa i, finalment, donar cabuda a aquelles iniciatives legislatives que preveuen limitades modificacions en el seu articulat. Aquest aprimament afecta a empreses pbliques de diferents mbits, des de la salut, la cultura o el medi ambient fins a lurbanisme. La proposta ha aconseguit rebre esmenes de tot tipus dentitats, des dels principals partits poltics fins a les organitzacions de la societat civil, passant pels mateixos funcionaris afectats. El PSC, principal partit de loposici, ha vist com el text pretn canviar o anullar moltes de les seves actuacions durant els seus ltims anys de govern. Tot i aix, ja ha dit que vol seure a negociar, amb la intenci de dividir en blocs la proposta i racionalitzar-la. Hi ha molta feina per fer, sn moltes empreses, consorcis i fundacions que desapa-

De Andrs Caicedo se recuerda que consideraba vergonzoso vivir ms de veinticinco aos y, consecuentemente, a esa edad se suicid dejando, eso s, una gran obra literaria que abarca novelas, cuentos, guiones para cine, ensayos y sus obras teatrales, muy representadas en pequeos teatros colombianos, pero desconocidas ms all de las fronteras amaznicas. De Andrs Caicedo se dice que fue el primer enemigo de Macondo por ser un escritor que se alej del fervoroso realismo mgico entre sus contemporneos, para acercarse de primera mano y con su tinta a la sociedad urbana y a sus problemas sociales. Y de Jordi Forcadas podemos decir, para empezar, que junto con su hermana fund hace ya diez aos el Forn de Teatre PaTothom, la escuela de teatro que ha cocido a muchos de los grupos de teatro del oprimido que hay hoy en Barcelona. Entrevistarse con Jordi para dar forma al segundo episodio de Hroes de Barrio no es menos que un acto valiente por todo lo que uno aprende y, a la vez, ha de omitir para no sobrepasar los caracteres permitidos en este artculo. Diez aos formando a numerosos alumnos de interpretacin da para que del horno, la sala donde nos encontramos, surjan recuerdos de historias nacidas del esfuerzo y el amor por unos ideales: Estuvimos diez meses currando. Fue un parto, realmente. Todas estas vigas que veis las pusimos con colegas Fue un proyecto que lo parimos con las uas. Veinte aos no son nada dice la cancin y es justo el tiempo que lleva Jordi en la ciudad, pero antes: de nio viaj mucho por el trabajo de mi padre, fui un trotamundos, pero el bachiller lo hice en Medelln y an hoy me siento de all. Fue una poca muy bonita. Siempre digo que uno es de donde acaba el bachiller. Despus de la secundaria realiz la carrera de interpretacin y quiso seguir estudiando teatro pero en Colombia no exista por entonces la carrera de direccin. La situacin poltica era muy delicada, la poca de Pablo Escobar, haba una guerra en Medelln muy salvaje, con bombas Los movimientos sociales y universitarios estaban muy perseguidos, y

Ilustraciones / Antonio Garrido

Foto / Sytse Wierenga Joaquim Nadal durant lacci de bloqueig del Parlament del 15 de juny

Ajuntament de Barcelona fa un brindis al sol a les seves allegacions a la Llei mnibus i es posa a defensar linters pblic de les poltiques urbanstiques

stuvimos diez meses currando. Fue un parto, realmente. Todas estas vigas que veis las pusimos con colegas Fue un proyecto que lo parimos con las uas
trabajo que me permita estar a pie de calle, as viv de cerca las miserias del Raval. Yo haba visto miseria en Medelln pero all era ms solidaria, compartida Aqu impresionaba que la miseria fuese ms solitaria, humana. Mujeres ancianas, solas, en pisos desvencijados iluminados por apenas una bombilla. Rpidamente entend que el Raval era mi barrio y en cuanto pudimos nos hicimos con el local que hoy es el Forn de Teatre. Del Raval de hoy destaca: Es un barrio en el que se ha pretendido hacer muchas cosas, que fuera un barrio residencial, turstico, comercial, que tenga cuatro teatros, un Macba, que est muy bien, pero es difcil compatibilizarlo y ahora parece ser que ms que convivir, coexistimos. Ha llegado el momento de reconocer este Raval, nuestro Raval, olvidarse de la convivencia que haba antes y pensar en la de ahora, aceptarlo y mejorar todo lo que se pueda. En ello est PaTothom con sus ms de diez grupos de proyectos con madres, discapacitados, toxicmanos, nios y el proyecto estrella con jvenes de quince a diecisiete aos. Hemos intentado mostrar que el teatro no es una chorrada, empezando por el funcionario de prisiones que te mira pensando: t qu haces aqu. Ver como un chaval hace un proceso de cambio, un resultado de mejora Es aqu donde estamos dignificando el teatro, ms all del divertimento puro y duro, un teatro no slo para los teatros, un teatro con sentido social potente y de esta manera PaTothom se enorgullece de haber subido este escaln de calidad en nuestra manera de hacer. De la misma manera que el Raval ha dejado de ser Zona Roja a ser uno de los barrios ms transitados de Barcelona. Es difcil que Jordi se quede sin cosas que decir, tiene el don de comprometerse con todo lo que dice y hace y a la vez ha respetado desde el primer momento el formato de la entrevista con lo que ha dejado guardada la cuantiosa cantidad de documentos, pies de pgina los nombra, que iba a aportar para la entrevista. Cuando vienes de fuera sientes nada ms llegar que el Raval es un barrio con mucha historia, y la historia evoluciona. Con los jvenes tenemos un grupo de diagnosis que trata de debatir con los vecinos del barrio que se han unido a la plataforma Volem un barri digne sobre lo que significa dignidad, intentando desde un punto de encuentro comprobar qu es lo que piensan los vecinos, si hay una manipulacin del discurso, si es propio o de la prensa. Es un eslogan resultadista que podra funcionar en cualquier barrio. Quin no desea un barrio digno? En estos das estamos representando una obra que en un momento un personaje pregunta a otro: deseas un pas inseguro? Es una pregunta tonta porque nadie te dir: s. Nos encontramos ante un reto de convivencia, de compartir experiencias para sentar las bases para convivir de una manera sana y enriquecedora. Jordi no reniega de la magia sino que acepta que como en otros oficios no hay tiempo que perder.

n moltes empreses, consorcis i fundacions que desapareixeran. Ser interessant veure on t posats cada partit els seus interessos, on est collocada la seva gent

reixeran i daltres que veuren reduts els seus pressupostos. Ser interessant fer un seguiment per veure on t posats cada partit els seus interessos, ms concretament, on est collocada la seva gent. Per ara, el PSC ja ha dit que de retalls a la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, ni parlar-ne. Shaur de posar especial atenci a com queda el mapa final de les empreses encarregades del sl i les obres pbliques. Per ara sha anunciat que lempresa Remodelacions Urbanes S.A. quedar integrada a lInstitut Catal del Sl (INCASOL). Com afecta la proposta de llei a Ciutat Vella LAjuntament de Barcelona, amb el seu alcade en funcions, ha presentat un plec dallegacions a lavantprojecte de llei, on defensa la seva potestat sobre lleis i serveis

socials, que es veu retallada en el text presentat. Dins aquestes allegacions, nhi ha unes que fan referncia als habitatges ds turstic, terme que la Llei mnibus no contempla incloure. Ls turstic dapartaments llogats per persones privades s una realitat, i el govern local que est a punt dacabar el seu mandat vol que es consideri com a tal. Les esmenes de lAjuntament no parlen de prohibici, com tampoc ho feia el nou Pla DUsos que amb prou feines van aconseguir aprovar durant la seva legislatura; del que s que parlen s de regulaci i sanci. I de mantenir lautoritat sancionadora i recaptadora a lent local. Un altre gran bloc desmenes fa referncia a les reformes sobre la Llei dUrbanisme. La qualificaci i requalifiaci urbanstica, els usos pblics i privats de sl pblic, els pres-

supostos dobres pbliques i altres temes relacionats sn objecte de modificacions per part del nou govern de la Generalitat. A ms de defensar lautoritat dels Ajuntaments sobre aquestes decisions, lAjuntament de Barcelona fa un brindis al sol i es posa a defensar linters pblic de totes aquestes poltiques. Com si no ens coneixssim. Tampoc ha agradat al consistori la proposta de modificaci de la Llei de Ports, on vol mantenir el seu grau de participaci i control. Shaur de veure en qu queden totes aquestes allegacions i les bones intencions del senyor Hereu, quan el PSC es posi a negociar des de loposici el text definitiu de la Llei mnibus. Qu s el que caur i qu quedar lligat i ben lligat. Per altra banda, la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB) va fer un comunicat en qu soposava a una Llei mnibus que pretn modificar duna tacada i sense debat parlamentari 100 lleis anteriors i que afecten a matries cabdals com lurbanisme, el dret a lhabitatge, la protecci del medi ambient, afavorint lespeculaci urbanstica i la privatitzaci de la cobertura sanitria. Ens oposem al projecte de Llei de Mesures Fiscals i Financeres, que restringeix laccs als ajuts socials per part dels collectius ms vulnerables. La Confederaci dAssociacions de Vens de Catalunya (CONFAVC) ha criticat que el projecte elimina lobligatorietat de reserva de sl per a lhabitatge de protecci oficial, i no veu amb bons ulls les rebaixes en el control dels apartaments turstics, en la protecci del medi ambient i en la promoci de poltiques de sostenibilitat.

El Distrito precinta El Arco de la Virgen


Masala El PSC se despide de la jefatura del Distrito de Ciutat Vella haciendo amigos. A apenas unos das de constituirse el prximo Ayuntamiento, el pasado 14 de junio agentes de la Guardia Urbana procedan al precinto del Arco de la Virgen, un espacio de pequea produccin cultural que lleva alrededor de medio ao intentando sobrevivir ante los embates administrativos del Ayuntamiento. Ya el pasado diciembre, despus de que los servicios jurdicos del Distrito ordenaran una primera orden de precinto, la movilizacin de la asociacin que da cobertura al espacio y la mediacin de la Fundaci Tot Raval consiguieron revertir esta situacin. Segn un texto publicado en su momento por los propios componentes de la asociacin el resultado fue una suspensin del precinto a cambio de no organizar ms eventos culturales (ver Masala nm.58, mar-abril 2011). En su momento, desde El Arco de la Virgen se denunciaba un vaco legal por el que el estatus de asociacin cultural o de sala de exposiciones no permite realizar actividades musicales de pequeo formato u obras de teatro, exigiendo a salas cuyo objetivo es dar a conocer la produccin cultural independiente los mismos requisitos que a un local de ocio y consumo nocturno al uso. Un vaco que da lugar a arbitrariedades como la que padece El Arco de la Virgen cuyo precinto en diciembre se basaba en que en el local se encontraba una persona tocando la guitarra. Las razones del actual precinto son ms confusas si cabe, ya que el atestado correspondiente no aclara en ningn extremo cul es el presunto incumplimiento que motiva el cierre del local, tal y como puede verse en la orden de precinto. El prrafo correspondiente a las razones que justifican esta decisin reza as: PRECINTAR el proper dia 14 de juny de 2011 a les 8.30 h. lactivitat del CENTRE CULTURAL AMB BAR, ubicada a C Verge 10, de la qual ns titular [], ats que en la inspecci del 22 de gener de 2011 sha comprovat lincompliment de la resoluci de cessament dactivitat de. El prrafo acaba precisamente donde ha de justificar las razones del incumplimiento de la resolucin; una irregularidad difcil de comprender y que debera invalidar la decisin. Merc Massa, gerente del Distrito a la que le quedan pocos das, se comprometi el mismo da 14 que en los prximos das sera revocada esta decisin, sin que desde El Arco de la Virgen hayan vuelto a tener noticia alguna al respecto. Como respuesta, los socios del espacio se reunieron el pasado 22 de junio en la puerta del local precintado con la idea de poner en marcha movilizaciones de denuncia, y convocaron una rueda de prensa para el prximo 30 de junio, sin descartar otras acciones destinadas a recuperar la actividad en el espacio. Al cierre de este peridico El Arco de la Virgen sigue pendiente de una respuesta por parte del Distrito.

Webs dinters

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com http://asamblearaval.wordpress.com/ http://assembleabarceloneta.wordpress.com http://acascantic.wordpress.com/ http://asambleagotic.blogspot.com http://vdbv-defensemelpatrimoni.blogspot.com http://ravalnet.org http://teb.ravalnet.org http://xarxaciutatvella.org http://exgae.net

o haba visto miseria en Medelln pero all era ms solidaria, compartida Aqu impresionaba que la miseria fuese ms solitaria, humana
entonces fue el momento en que instintivamente pens, no me huele bien, y fui a buscar mundo. Cuando llegu aqu la idea inicial era ser actor pero pronto empec a dirigir en la Pea Cultural Barcelonesa que fue cerrada poco despus del incendio del Liceu. Se encontraba en el Forat de la Vergonya Era un teatro muy bonito, donde viv uno de los momentos ms histricos de mi vida viendo Zarzuela Se ha perdido una tradicin que daba mucha vida a los vecinos de Ciutat Vella Tambin empec a estudiar Direccin en el Institut a la vez que tena un

as razones del actual precinto son ms confusas si cabe, ya que el atestado correspondiente no aclara en ningn extremo cul es el presunto incumplimiento que motiva el cierre del local

Rdio Bronka www.radiobronka.info 104.5 (Barcelona Nord, Badalona) Rdio Lnea 4 www.radiolinea4.net 103.9 (Barcelona Nord) Contrabanda FM www.contrabanda.org 91.4 Barcelona

Rdio Pica www.radiopica.net 96.6 (de 14 a 24h) Barcelona La Tele Canal 52 UHF www.okupemlesones.org

11 juliol - agost 11

Debat

Debat

10 juliol - agost 11

10

Cinco paradojas

en torno al 15M

y alienacin, sta ha servido en este caso precisamente para que la gente se encuentre fsicamente, se reconozca y se hable cara a cara. El espacio virtual ha servido para la ocupacin de la calle y precisamente para romper con la individualizacin, generando un espacio de creacin y construccin colectivas. La red en este caso ha servido para que todo un cuerpo social que se presenta en apariencia fragmentado, halle espacios comunes.

Plaa Catalunya se cuela en todos los barrios de Ciutat Vella


Masala Los acontecimientos de Plaa Catalunya han reconfigurado buena parte del tejido asociativo y organizativo existente en Ciutat Vella. La propia cercana de la plaza ha hecho que, para buena parte de los colectivos y las personas que desde hace aos trabajan en el centro histrico, la actividad del movimiento 15M se convirtiera en un hecho cotidiano, ms all de los niveles de implicacin. Pero los acontecimientos de la plaza y su repercusin pblica, no slo se han convertido en una fuerza centrfuga; su dinmica literalmente se ha colado en todo el distrito, generando nuevos espacios y transformando otros ya existentes. Un impacto cuya continuidad est por ver pero que, sin lugar a dudas, merece la pena repasar.

Feministas indignadas en Plaa Catalunya


Masala La aventura de las feministas indignadas empez el 19 de mayo, cuando algunas mujeres decidieron ir a colgar una pancarta por algn rincn de Plaa Catalunya. Para ese da la plaza ya se llenaba a rebosar, las caceroladas rugan durante ms de una hora y algunas feministas intentaban encontrarse con iguales para ubicarse en la maravillosa marabunta que se estaba generando. Se colg una pancarta que deca La revoluci ser feminista o no ser, sin tener tampoco la conviccin de que todo eso que estaba pasando se pudiera o quisiera llamar revolucin. En seguida comenzaron a aparecer mujeres: estamos aqu, cundo y cmo nos reunimos. Al da siguiente ya eran unas cuantas ms. Se siguieron colgando pancartas para crear un lugar de encuentro, nada de poner carpas y estructuras pesadas, con una tela lila en el suelo bastaba. Y se comenz con un debate para elaborar un comunicado con todas las reivindicaciones que se trabajan desde el movimiento feminista que se compartira con el resto de la plaza.

Retallades a hsties
David Fernndez Les crregues del 27 de maig a la plaa Catalunya sota lexcusa duna operaci de neteja i els fets del Parlament del 15 de juny condensen, en un mes, la prctica autoritria del poder, lenorme capacitat dels mitjans per crear falsos estats dopini i la ms vella de les poltiques repressives. A pals, fins i tot amb la pastanaga. Cortina de fum. Soroll eixordador. Guerra al malestar. Doctrina del xoc. Vella tctica militar de distracci poltica. Provant de reduir el conflicte social a una simple -ximple- qesti dordre pblic. En menys de quinze dies, hem passat del ni retallades ni hsties de les acampades al singular retallades a hsties proposat pel conseller dInterior. Canvi de tornes, dissimulaci propagandstica i violncia policial per fer callar les demandes de democrcia real. Substituir el debat poltic pel debat policial. Hi ha quelcom ms vell i pervers? Per fer-ho, sacompanya amb el llenguatge bllic habitual, en aquest cas dantologia: que si 23F, que si democrcia segrestada, que si violncia extrema, que si nosaltres o el caos, que si feixisme Llegint determinats titulars, semblaria que en quatre hores dun 15J la vida, mort i resurrecci del Parlament hagus salvat la Humanitat sencera. Autobombo autista. Autoclausurats al Parlament, blindant-se al seu bnquer, la cridria parlamentria anuncia que no far ni cas de cap demanda de les 4.000 persones que, ara s, denunciaven un cop dEstat real. El cop dEstat econmic decretat pels mercats financers contra tota sobirania poltica o popular. Perqu qui ha deixat intil el Parlament han estat els mercats. I la llei mnibus de Mas, s clar: aquella que pretn canviar vuitanta lleis sense gaire debat parlamentari. Ja ho deia lestimat Ramon Fernndez Duran: A nosaltres ens donen lopci de votar cada quatre anys, per els mercats financers ho fan cada dia.

Una de las asambleas de Feministas Indignadas

Foto / Brbara Boyero

Foto / Comisin de Comunicacin de la Asamblea de Indignad@s del Raval

Masala Podemos considerar que el 15M es an un acontecimiento difcil de comprender y de hacer comprender. Para quienes han tejido las movilizaciones desde su interior, para quienes han participado de una forma ms o menos perifrica, para los observadores indiferentes y para sus enemigos declarados, cada paso y cada acontecimiento ha supuesto una sorpresa mayscula y mayor que la anterior. Entre otras cosas, eso ha sido as porque el movimiento ha roto con dualidades o contradicciones artificiales, que empiezan por su carcter predecible pero imprevisible. Predecible e imprevisible Si la definicin de la poltica oficial es el arte de lo posible, la poltica de la disidencia es, entre otras cosas, el arte de lo imprevisible: generar situaciones capaces de romper la calma poltica, social y meditica, y tambin difciles de abordar por parte de los aparatos de gestin poltica o policial. Desde que en otoo de 2007 aproximadamente comenzara una crisis sistmica que no ha hecho ms que crecer, sobre el ambiente planeaban dos preguntas: hasta cundo y hasta dnde el miedo y la esperanza a que los malos tiempos vieran su horizonte final poda contener la estupefaccin colectiva; y, en segundo lugar, hasta cundo la mayora social soportara, apretados los dientes, el rescate bajo palio de las lites financieras y empresariales por parte del aparato estatal. El 15M era de esperar pero lo que no se poda prever es que fuera precisamente el 15 de mayo de 2011. Fue entonces cuando la organizacin dio pie a la espontaneidad y cuando la espontaneidad permiti que la creatividad colectiva tuviera la mxima repercusin.

i la definicin de la poltica oficial es el arte de lo posible, la poltica de la disidencia es, entre otras cosas, el arte de lo imprevisible

asta ahora palabras como democracia o derechos podan significar cualquier cosa, por ejemplo aire acondicionado, doble acristalamiento o direccin asistida, todo aquello que se asociara a nuestra forma y nuestro nivel de vida

Compleja y unitaria Los discursos de la posmodernidad han asociado la desaparicin de sujetos unitarios e identidades fuertes como el obrero, el campesino o el estudiante, a la imposibilidad de articular luchas polticas transversales. En todo caso, slo haba lugar para conflictos sectoriales o luchas de inters puramente corporativista. La diversidad y la complejidad de personas, profesiones, situaciones, intereses, nos estara condenando a pequeas luchas parciales y aisladas entre s. Pero el 15M muestra que de la complejidad tambin pueden tomar cuerpo y forma intereses comunes y procesos comunitarios, que la complejidad no tiene por qu reflejarse necesariamente en un individualismo radical y s puede hacerlo en conflictos colectivos en torno a relaciones de poder de diferente nivel. Ingenua y escptica Una de las principales victorias del orden poltico ha sido hasta hoy que la mayora de la poblacin asumiera el cinismo propio de las lites. Palabras como democracia o derechos podan significar cualquier cosa, por ejemplo aire acondicionado, doble acristalamiento o direccin asistida, todo aquello que se asociara a nuestra forma y nuestro nivel de vida. Democracia real es un mensaje tremendamente ingenuo pero a la misma vez est preado de un escepticismo masivamente compartido respecto al sistema de partidos y el rechazo absoluto a su relacin con los poderes financieros y econmicos. A la vez, el 15M ha roto, al menos temporalmente, con el descreimiento respecto a la accin colectiva, haciendo que miles de personas que podan considerar banal cualquier movilizacin de protesta hayan comprobado las posibilidades de repercusin que puede llegar a tener. Dira, por otra parte, que estas cinco paradojas no tienen una lectura solamente temporal. Esta especie de unin de conceptos aparentemente contrarios entre s conforman, seguramente, algunos de los aspectos a tener en cuenta a la hora de comprender los procesos polticos y sociales que se avecinan, y tambin para afrontar y definir una accin poltica encaminada a forzar los lmites de lo existente.

n Ciutat Vella, funcionan desde hace ms de un mes cuatro asambleas de barrio que agrupan conjuntamente alrededor de 200 personas, entre la Barceloneta, el Casc Antic, el Gtic y el Raval
Una de las claves de lo que podemos llamar efecto 15M est precisamente en la capacidad misma de Plaa Catalunya como punto de encuentro entre los sectores ya organizados y la multitud de personas que, habiendo encontrado en las consignas, las movilizaciones y las asambleas de la plaza un reflejo de su propio hartazgo, al cabo de las semanas tambin han sentido la necesidad de organizarse en los barrios. ste, un hecho transversal a la prctica totalidad de los distritos de Barcelona, ha hecho que, concretamente en Ciutat Vella, funcionen desde hace ms de un mes cuatro asambleas de barrio que agrupan conjuntamente alrededor de 200 personas, entre la Barceloneta, el Casc Antic, el Gtic y el Raval.

a plaza ha conseguido cohesionar las distintas corrientes y edades de los feminismos de la ciudad, para descubrir que no son tan distintas

Espontnea y organizada La mitologa de Facebook y Twitter puede dar una idea radicalmente simplificadora sobre una movilizacin en la que mucha gente llevaba trabajando meses. Esa simplificacin, adems, proviene de una comprensin superficial de las redes sociales, que no entiende que una convocatoria realizada a travs de aqullas tambin necesita de una elaboracin estratgica y tctica. La capacidad de accin y organizacin, de medir los tiempos, de elegir el momento, ha tenido un dulce encontronazo con las necesidades colectivas, superando a los propios promotores de la movilizacin, pero sin cuyo trabajo annimo y cuidadoso todo hubiera sido, no imposible, pero s ms difcil. En cualquier caso, organizacin y espontaneidad han sido en este caso una misma cosa, entre otros motivos por el buen uso de la comunicacin virtual. Virtual pero material Rompiendo con el arquetipo de la tecnologa como un mecanismo de atomizacin

n todos los casos, las asambleas se encuentran ahora en pleno proceso de discusin y definicin, tratando de combinar las reivindicaciones globales del 15M con las cuestiones ms cercanas pero invisibles que aquejan a cada barrio
Mientras en los casos del Casc Antic y el Raval las asambleas de barrio ya existentes se han convertido en el espacio donde han confluido los indignados de estos barrios, en la Barceloneta y el Gtic el proceso ha puesto en marcha nuevas asambleas de barrio, que dan un nuevo impulso a las tareas vecinales llevadas a cabo hasta ahora. Sea como sea, en todos los casos, las asambleas se encuentran ahora en pleno proceso de discusin y definicin, tratando de combinar las reivindicaciones globales del 15M con las cuestiones ms cercanas pero invisibles que aquejan a cada barrio, marcando objetivos, y creando las bases para una lucha por los derechos sociales que, tanto en la macropoltica como en la micropoltica, se encuentran en el punto de mira de las reformas que se estn planteando en todos los niveles de gobierno. Una relacin entre macropoltica y micropoltica a la que Ciutat Vella es particularmente sensible como centro de la capital catalana, y como uno de los principales laboratorios de experimentacin poltica en campos como el urbanismo, las polticas sociales o el espacio pblico. Razn de ms para que sea deseable que la pisada del 15M en los barrios sea profunda y se alargue en el tiempo.

Fueron dos das de debates intensos, en los que se encontraron los diferentes ambientes del feminismo de la ciudad, que acabaron con un comunicado de ms de tres pginas, que inclua las reivindicaciones de mujeres, lesbianas, trans, diversas funcionales Un trabajo que ayud a conocerse y reconocerse. De repente la plaza haba conseguido cohesionar un poco ms las distintas corrientes y edades de los feminismos de la ciudad, para descubrir que no eran tan distintas. El primer comunicado elaborado hablaba de las mltiples violencias contra las mujeres del sistema capitalista y patriarcal, del derecho al propio cuerpo, de la diversidad sexual. Hablaba de otras formas de desarrollo y democracia. De trabajo domstico, reproductivo y de cuidado. Del derecho a la autonoma personal, a ser cuidadas y a decidir si cuidar o no. De los derechos de las trabajadoras sexuales, de las personas migradas. Denunciaba las guerras y la violencia de los cuerpos policiales y de las instituciones carcelarias. Y celebraba la solidaridad internacional feminista y su presencia en todas las plazas del mundo. Despus de dejar sentadas las bases, las feministas indignadas estaban listas para la accin. Y la primera accin era vincularse al resto del movimiento que en aquel entonces viva

El Fem Block de la manifestacin del 19J

Foto / Ca la Dona

acampado en la plaza. Para ello, se contaba con muchas mujeres que llevaban desde el principio pasendose por comisiones e interviniendo en asambleas y que ayudaron a situarse en el orden catico del nuevo movimiento autoconstituido. No fue fcil. Las feministas haban ocupado un lugar en la plaza, haban enarbolado su ismo, el nico que se dejaba ver sin tapujos ni complejos en la plaza, y se plantaban en las estructuradas asambleas generales saltndose turnos y rdenes del da para dar a conocer sus reivindicaciones. Recibieron alguna crtica, por traer contenidos de fuera del movimiento, pero todas estaban convencidas de que el feminismo es necesario en la plaza como en la casa. Decidieron entonces acercarse a la comisin de contenidos. Ya se haban hecho or y se creaban las primeras reacciones, como la propuesta de crear una subcomisin de gnero. No, no somos gnero, somos feministas indignadas, insistieron. Naci la subcomisin de contenidos de feministas indignadas. Pero eso no era suficiente. Despus de varias asambleas para ver cmo se queran coordinar con la plaza, decidieron fundarse como la comisin de feministas indignadas, que no slo se coordinara con la comisin de contenidos, sino que tendra relacin con la comisin de comunicacin, de dinamizacin, de convivencia, de extensin Era importante difundir los contenidos feministas, pero tambin que en el resto de mensajes se respetaran los derechos y la dignidad de las mujeres, lesbianas, transexuales de todas en general. Los debates en la asamblea cada vez eran ms fructferos. En la asamblea feminista existe una microrepresentacin de todas las voces y opiniones del movimiento 15M. Eso hace que sus anlisis sobre lo que va ocurriendo sean verdaderos ejercicios de construir el consenso. Debates sobre la res-

puesta no violenta ante la violencia policial, sobre las respuestas a otros tipos de violencia que podan darse en la plaza, la respuesta ante las acciones contundentes del propio movimiento. Debates que acaban en comunicados que son ledos en la asamblea general. Las feministas indignadas se hacen escuchar. Se elabor un comunicado sobre cmo afectan los recortes de la Llei mnibus a las mujeres, tanto como trabajadoras mayoritarias de los sectores donde se harn los recortes, como usuarias de los servicios pblicos y como colectivo que depende de estos servicios para avanzar hacia la igualdad y la autonoma personal. Adems de denunciar los recortes en las polticas de igualdad, como el programa de prevencin de la violencia machista y el de igualdad de gnero en el trabajo, que ya han sido eliminados por el gobierno de CiU. Otro comunicado denunciaba la falacia de E-Cristians al relacionar los abortos con la disminucin de las pensiones, y explicaba cmo el sistema de pensiones existente penaliza a las mujeres que cobran un 40% menos que los hombres por tener trabajos ms precarios y por no valorarse los trabajos de cuidado. El movimiento 15M y la plaza Catalunya han sido todo un regalo para el movimiento feminista de Barcelona. Se han encontrado feministas de muchos espacios diferentes, muchas que no se conocan. Se ha creado un espacio de trabajo unitario muy necesario. Y se ha generado una corriente de energa, pensamiento y activismo como haca tiempo que no se vea. Las feministas indignadas estn entusiasmadas. Ahora toca repartirse por los barrios, estudiar y dar a conocer cmo afectan los recortes sociales a las mujeres, pero tambin difundir y generar movimiento feminista. Hay ganas y energa, y la cosa va para largo.

issimulaci propagandstica i violncia policial per fer callar les demandes de democrcia real. Substituir el debat poltic pel debat policial. Hi ha quelcom ms vell i pervers?
El ms llest de tots, deia Xavier Bosch a Ara, a propsit de Felip Puig. I amb tota la ra. Puig ha tirat de veta de Maquiavel pur. Gesti del conflicte dissenyada per presentar-se com el darrer salvador de la democrcia. (Anti)Sistema Felip Puig dimpunitat. Ja ho va dir baixant de lhelicpter, com a xrif del comtat del 3%: Ara resulta que noms jo vaig entendre qu passava el 27M. I clar que ho va entendre. Perfectament. Que un sistema dexclusions forjat en el frau poltic i lestafa econmica trontolla i sesquerda. I que el carrer lha esmenat a la totalitat. Per aix Puig travessa les lnies vermelles que anuncien el forat negre de sempre, per on sucumbeix la realitat, la primera vctima de tota guerra, amb les llibertats i les garanties fonamentals. Per imposar retallades que no constaven en cap programa electoral. Des de la resistncia pacfica del 27M, Puig estava obsedit amb la guerra de les imatges. Des del 15J explota cnicament una foto fixa adulterada, en aquest pas hipcrita on la mnima engruna de malestar s criminalitzada i tota violncia estructural invisibilitzada. Hiprbole repressiva, a la llum dels atestats mdics, que diuen que no hi ha ni un sol diputat contusionat ni agredit fsicament. Per s quaranta-cinc manifestants ferits per les porres de la democrcia. Al mateix lloc i a la mateixa hora. Concorre, afortunadament, que saber subvertir la seva lgica, desertar dels seus frames i abandonar el camp de batalla on ens volen obligar a comparixer, s tamb pura poltica alliberadora. Sort que ens queda la coherncia insubmisa i la desobedincia civil. I sort que ens queda Benedetti, contra el vent, que va deixar escrit fa temps: Cuando a uno le dan palos de ciego, lo ms efectivo es dar palos de vidente. Som-hi.

Bar Mendizabal
Pl. Canonge Colom Raval / Barcelona

sucs i batuts naturals, esmorzars, msica, plats del dia, cocktails, bocates, take away, terrassa, sol i sombra

Exposicions, sucs de fruita, batuts, pastissos, narguil, tes extics

dilluns i dijous de 9 a 22h divendres i dissabtes de 10 a 24h diumenges de 11 a 22h c/Joaqun Costa 36 Tel. 933014763 Tel. 933190533 Baixada de Viladecols 2 bis 08002 Barcelona

13

12

Fronteres internes en moments de crisi


Nou reglament dels Centres dInternament dEstrangers
Cristina Fernndez Bessa La darrera modificaci de la Llei dEstrangeria (LO 2/2009), aprovada el desembre del 2009, establia en la seva disposici addicional tercera que en el termini de sis mesos el Govern aprovaria un Reglament que desenvoluparia el rgim de linternament dels estrangers. Un any i mig ms tard, encara no hi ha ni informaci, ni reglament, ni esborrany. Els Centres dInternament segueixen funcionant com a pea clau de les poltiques migratries de la Uni Europea, que en temps de crisi, ms que mai, continuen tractant les persones migrants exclusivament com a m dobra en mans dels designis del mercat, i no com a ciutadanes amb tot el dret a tenir drets. Aquesta manca de regulaci suposa una manca de transparncia sobre les condicions de linternament, una manca de garanties jurdiques que pot impedir lexercici dels drets fonamentals, que per cap motiu poden ser minvats, i la prolongaci de la discrecionalitat, a criteri del Director de cada centre, a qu es veuen sotmeses les persones retingudes.

n Reglament ha de garantir el compliment de tots els altres drets: a la integritat fsica i psicolgica, a la salut, a lassistncia jurdica i social, a la comunicaci sense traves i respectant el dret a la intimitat, al coneixement i exercici dels drets, a unes installacions en condicions...
va anunciar que sest projectant ampliar la xarxa de CIE reformant el de Fuerteventura, construint-ne de nous a Mlaga i Algesires i un segon a Madrid. Lany passat els CIE de lEstat van internar 16.590 persones, un 36% menys que lany anterior, en qu havien estat retingudes .032 persones. Un descens que en principi no shauria de traduir en la creci de nous CIE, sin al revs. En canvi, si ens fixem b en aquestes xifres, ens adonem que la davallada sha donat sobretot en els Centres dInternament de les Illes Canries, ja que sha redut moltssim larribada de pasteres i cayucos. Per exemple, en alguns moments de lany el CIE de Fuerteventura, el ms gran de tot lEstat, amb ms de mil places, va registrar una ocupaci de quatre persones. En canvi, el CIE de Madrid ha doblat la seva ocupaci i el de Barcelona ha passat de 1.589 persones internades durant el 2009 a 1.945 persones el 2010. Aix doncs, en context de crisi i de retallades socials, el Govern espanyol vol continuar invertint en infraestructures illegtimes i que vulneren els drets de les persones immigrants. Vol fer que les ms vulnerables siguin les que paguin la crisi i per aix desplega els dispositius de fronteres internes que es concreten en controls de papers discriminatoris, internaments i expulsions. Per no els ho posarem tan fcil, la ciutadania hem perdut la por. Si es vulneren els drets de les persones migrants, es vulneren els drets de tota la ciutadania. No estem disposades a permetre un govern que es basi en la discriminaci.

El Centre dInternament dEstrangers de Barcelona, a la Zona Franca

na campanya denuncia lobscurantisme amb qu el Govern espanyol est elaborant aquest Reglament i exigeix una interlocuci i participaci del moviment associatiu en el debat entorn daquesta futura norma
Per aquest motiu un grup dONG i collectius que treballen en la defensa dels drets de les persones migrants es van posar dacord per promoure una campanya i un manifest denunciant lobscurantisme amb qu el Govern espanyol est elaborant aquest Reglament i exigint una interlocuci i participaci del moviment associatiu en el debat entorn daquesta futura norma. Sha de dir que, degut a la diversitat del grup promotor, arribar a un consens sobre el manifest no va ser fcil, per finalment les inquietuds comunes es van saber expressar de manera clara: lexigncia duna reglamentaci dels CIE ha danar de la m de la denncia i el rebuig dels CIE en si com a institucions illegtimes i discriminatries on shi vulneren els drets humans i que, per tant, han de ser tancades. Per, com en el manifest anomenat Que el dret no saturi a la porta dels CIE, cal tenir molt en compte que lnic dret limitat per lordenament jurdic a aquestes persones s el de llibertat ambulatria. s per aix que un Reglament ha de garantir el compliment de tots els altres drets: a la integritat fsica i psicolgica, a la salut, a lassistncia jurdica i social, a la comunicaci sense traves i respectant el dret a la intimitat, al coneixement i exercici dels drets, a unes installacions en condicions, etc. Aquest manifest va recollir ladhesi de ms de 350 entitats i de milers de persones individuals i va ser presentat pblicament en roda de premsa a Madrid i a Mlaga el passat 16 de maig. Aquest dia tamb es va fer entrega del manifest en delegacions del Govern de diferents ciutats de lEstat espanyol. La repercussi a la premsa va ser mplia i fins i tot hi ha hagut

algunes reaccions del Govern. Concretament, tres dies abans de la presentaci del manifest en roda de premsa, algunes de les ONG promotores de la campanya van rebre una convocatria del Ministeri de Treball i Immigraci per assistir a una reuni on a ttol merament informatiu sels va comunicar que lesborrany del Reglament estava molt avanat, per no es va obrir cap via de dileg sobre el seu contingut. Simplement, es va anunciar de manera molt superficial que el Reglament inclouria com a lnies fonamentals: la regulaci de la figura dels jutges de control dels CIE, lassistncia social, la formaci dels funcionaris que sencarreguin de la custdia de les persones internades, el respecte als drets humans i una srie de mesures garantistes. Un altre dels punts importants que haur de regular aquest Reglament s el dret de les persones internades a ser visitades per les ONG i el daquestes daccedir als CIE per a prestar assistncia a les persones immigrants. El Reglament ha estat elaborat pel Ministeri de lInterior sense cap mena de collaboraci amb el Ministeri de Treball i Immigraci, i quan sigui publicat lesborrany, hi haur un termini de quinze dies per a presentar allegacions. Daltra banda, tamb s important te-

nir en compte que aquesta setmana (del 20 al 26 de juny) [o la del 16 de maig?] el Ministeri de lInterior ha signat un conveni de 400.000 euros amb la Creu Roja perqu aquesta presti assistncia social als CIE de Madrid, Algesires i Valncia. Tot i la bona feina que pugui prestar aquesta ONG assistint les persones internades, cal tenir en compte que el principi de neutralitat sobre el qual es fonamenta la Creu Roja no fa que la seva presncia als CIE pugui significar un veritable monitoreig de la instituci. Finalment, desprs de la presentaci del manifest, el Govern es va tornar a pronunciar respecte dels CIE i va anunciar que el nou Reglament es completar durant el primer semestre del 2011. A la vegada,

ls Centres dInternament segueixen funcionant com a pea clau de les poltiques migratries de la Uni Europea, que en temps de crisi, ms que mai, continuen tractant les persones migrants exclusivament com a m dobra en mans dels designis del mercat, i no com a ciutadanes amb tot el dret a tenir drets

Caricatura de Bashar El-Assad del jordano Osama Hajjaj, extrada del blog http://actualidadkurda.wordpress.com

La causa de Siria
Mowafak Kanfach Siria es el encuentro de las civilizaciones (la mayora de ellas se han asentado en este pas). Es el pas de la convivencia, de las creencias e ideologas, de la hermandad, de la paz. Su capital, Damasco, tiene el orgullo de ser una de las ciudades del mundo donde ms se puede sentir la historia de la humanidad y la multiculturalidad, donde podemos encontrar el barrio de los judos, cristianos, kurdos, armenios, todos ellos inmigrantes y refugiados para los que Siria siempre ha tenido sus puertas abiertas. Tambin hay una conexin entre Siria y Espaa desde hace diez siglos que ha dado lugar a una herencia histrica, cultural y cientfica de la que podemos estar orgullosos. Despert el mundo rabe de su profundo letargo para que viramos cmo este inmenso mundo natural y orgnico nuestro est completamente amenazado de muerte. Porque el signo en los ltimos aos, en los pases en los que imperan regmenes dictatoriales y totalitarios, es la divisin de los pueblos y la migracin de comunidades humanas enteras que huyen, que han sido expulsadas de sus patrias o vagan a la fuerza. Tal es el caso de Siria, donde despus de cincuenta aos de dictadura de un partido nico que ha perdido toda su credibilidad despus de matar a cientos de personas que se manifestaban pacficamente por su libertad, se vive ahora una catstrofe humanitaria. Ma-

Concentraci davant del CIE de la Zona Franca


El passat 18 de juny va tenir lloc una concentraci a les portes del Centre dInternament dEstrangers de Barcelona, al Carrer E de la Zona Franca. La data coincidia amb la de laprovaci de la Directiva de la Vergonya, ara fa tres anys, directiva europea que va establir el termini mxim de detenci de persones immigrants sense papers en divuit mesos i va legitimar que fossin autoritats administratives les que decidissin sobre aquestes detencions, en lloc de fer-ho jutges. Lacte de protesta va consistir en una concentraci i un concert de Hip Hop on van participar al voltant de 160 persones, entre les quals hi havia Las enredadas, Te quedas donde quieras, CNT, la Comissi dImmigraci dAcampadabcn, Papeles para Todos y Todas i artistes del Hip Hop.

espus de cincuenta aos de dictadura de un partido nico que ha perdido toda su credibilidad despus de matar a cientos de personas que se manifestaban pacficamente por su libertad, se vive ahora una catstrofe humanitaria
tanza sin piedad, fosas comunes, cientos de detenidos y torturados, matanzas de mujeres y nios y miles de refugiados hacia los pases vecinos. El gobierno sirio ha cerrado todas las fronteras y ha prohibido a la prensa mostrar al mundo la violencia utilizada contra la poblacin pacfica. Tras 105 das de revolucin pacfica, la comunidad internacional ya est convencida de que el rgimen es criminal, y ha cerrado la entrada a Europa tanto al presidente como a sus 35 aliados y ha congelado sus cuentas bancarias. Este rgimen, con su presidente, no puede realizar ninguna reforma, cambio ni modificacin. Nunca van a poder ofrecer lo que no tienen. Es un rgimen de corruptos, criminales, traidores y traficantes de drogas. No tiene marcha atrs y finalmente caer. Desde aqu pedimos el apoyo humano de ONGs y de plataformas sociales. Y a los polticos pedimos que cesen sus relaciones con este gobierno.

Manifestacin
Domingo 3 de julio a las 12 horas en Plaa Catalunya

en apoyo al pueblo sirio

(Empezar en Plaza Catalunya, bajar por Ramblas hasta Plaza Sant Jaume)

Para ms informacin: Casa del Libro rabe (Montserrat, 2)

Fotos / Papeles para Todos y Todas

Mowafak Kanfach: 663 456370

Pizzas de corte argentino, ensaladas, canelones, empanada, lasagnas, milanesas, matambre y mojito ...el trago revolucionario

Riereta 8 tel. 660256362

15

14

Llibres

Emet o la revolta
La Ciutat Invisible Lepicentre daquesta novella gira entorn de dos estudiants de filosofia perpetus i politoxicmans, habitants duna caseta situada en una carrer de Vallcarca el 2017. Guerau i Kosmas porten una intensa vida dedicada a lestudi sistemtic dels clssics, la mitologia medievial, lhellnica i lhebraica. En principi, atrapats en una vida atarxica, resten aliens als canvis urbanstics i socials que pateix el barri: comeros, bars i restaurants dominats per lobbies derasmus amb escamots privats; excavadores i grues que sobren pas per tots els barris de la ciutat, esborrant al seu pas tot rastre del passat obrer, i aixecant, alhora, una nova ciutat ms lluent, ms altra, ms cvica i que ha eliminat lantagonisme. Amb grans dosis dhumor, lucidesa i ironia, lautor ficciona o, ms aviat, dibuixa el futur ms immediat duna Barcelona transmutada, finalment, en la millor botiga del mn, en el parc temtic per a guiris, on la Gurdia de la Urbanitat controla que els nens i nenes esdevinguin ciutadans cvics i complidors. De sobte, fenmens estranys comencen a trencar la pau social del barri, una mena de golem sorgeix de les ombres

La repressi sendureix al Marroc


Carles Manrique Luna

n principi, atrapats en una vida atarxica, resten aliens als canvis urbanstics i socials que pateix el barri na comdia negra, lisrgica i surrealista que fa lullet a la no ficci, protagonitzada per guerrillers situacionistes
emanat de les contradiccions de la perfecci i de les ments pertorbades dels seus creadors. Una comdia negra, lisrgica i surrealista que fa lullet a la no ficci, protagonitzada per guerrillers situacionistes, entre els quals destaquen un migrant

L
Emet o la revolta Jovani, Sebasti. 2011 Editorial La Magrana

epicentre daquesta novella gira entorn de dos estudiants de filosofia perpetus i politoxicmans, habitants duna caseta situada en una carrer de Vallcarca el 2017

exenginyer agrnom i exbotiguer polons; tots els sonats components dels Surfing Sirles; o Manuel Prim, un antropleg escptic per entusiasta, daquests que encara farien les coses que ja no es fan. Tot amenitzat amb sicaris amb aspiracions musicals; confraries secretes terroristes amb plans apocalptics; un periodista local de successos i una dassumptes esotrics; un comissari de policia atrapat en un sistema que cada cop troba ms absurd; i poltics miserables professionals del mal dissimular inutilitat. Una novella intelligent, dhumor finssim i rerefons poltic exquisit. Emulsi de ferro va ser la primera novella de Sebasti Jovani, guardonada amb el Premi Brigada 21 a la millor novella negra en catal del 2009. Emet o la revolta s la segona novella que publica.

Les darreres setmanes els esdeveniments al Marroc shan precipitat donant pas a una violenta repressi policial, a cops de porra i amb detencions arbitrries, per intentar aturar i dispersar les diferents manifestacions. A Rabat lesclat de la violncia contra els manifestants comen el 25 de maig, en finalitzar la marxa pacfica dels metges marroquins. Doctores i doctors de tot lEstat van acudir a la capital per reclamar una reforma del sector salut. Tal i com mexplicava una de les assistents, Nora M., la protesta estava encaminada a millorar les condicions salarials aix com a reclamar ms inversi, davant de la manca dinstruments quirrgics i de personal datenci primria. El sou dun metge resident a un Hospital Universitari ronda els 3000 drhams (menys de 300 euros). Abans de la convocatria a Rabat, una comissi de metges havia estat rebuda per la Ministra de Sanitat. Baddou, a ms de no escoltar les seves demandes, va acusar-los dalteraci de lordre pblic. En una segona reuni, a la qual noms va acudir el representant de recursos humans del ministeri, la comissi va decidir deixar de negociar amb el govern.

Manifestacions al Marroc demanant millores econmiques, socials i democrtiques

Fotos / http://sodepau.wordpress.com

Msica

Random Axe, una combinacin ganadora


Jum

egons lAMDH, lAssociaci Marroquina de Drets Humans, la policia est utilitzant les detencions arbitrries i una violncia desmesurada per dispersar els assistents que pacficament exerceixen el seu dret a manifestar-se
La manifestaci dels metges sinscriu dins del moviment de descontentament que recorre el Marroc des del febrer passat. En els darrers dies, les autoritats semblen haver perdut els nervis enfront de les marxes que reclamen millores democrtiques i socials. Diumenge 29 de maig centenars de simpatitzants del Moviment 20 de Febrer van ser violentament dispersats en diferents ciutats del pas, sobretot a Tnger i a Casablanca.

De sobras es sabido que en el mundo del rap las alianzas entre artistas ms o menos conocidos para formar supergrupos son un fenmeno que se viene repitiendo desde el principio de su historia. Es ms, es uno de esos alicientes sonoros que no se da con demasiada facilidad en otros estilos musicales.

e sobras es sabido que en el mundo del rap las alianzas entre artistas ms o menos conocidos para formar supergrupos son un fenmeno que se viene repitiendo desde el principio de su historia
Random Axe es una de esas formaciones que da de qu hablar solamente con existir. Hablamos de un tro formado por tres experimentados MCs, cuyos nombres son Sean Price, Guilty Simpson y Black Milk, una combinacin lrica que seguro ha aparecido en los sueos hmedos de ms de un aficionado a las rimas con ritmo. Si adems, uno de ellos, como es el caso de

Black Milk, se ocupa de toda la cuestin de las instrumentales, nos queda un jugoso bocado para odos amantes de la mtrica certera. Sean Price es un experimentado MC de Brooklyn, que lleva ganando sus galones de rimador desde mediados de los 90, formando parte del grupo Heltah Skeltah y militando en Boot Camp Clik, una veterana crew que se ha movido siempre desde la independencia en la escena neoyorkina. Guilty Simpson y Black Milk vienen ambos de Detroit, y si bien se han ganado su prestigio por separado, los dos deben en cierta manera parte de su sonido caracterstico a la militancia en la escena de su ciudad. Guilty Simpson se dio a conocer por sus colabos con el fallecido J.Dilla, y por haber entrado en el sello Stones Throw, de la mano del popular productor Madlib. Por su parte, Black Milk siempre ha cultivado sus dos facetas musicales, productor y MC,

al mismo tiempo y sin desmerecer la una de la otra, habiendo publicado cinco referencias en solitario desde su debut en 2005. Adems, los tres artistas andan siempre involucrados en mltiples y variadas colaboraciones musicales, y hacer una lista de todas y cada una de ellas dara para rellenar todo un listn telefnico. Este verano de 2011, Random Axe estarn poniendo en prctica el directo de su proyecto dentro del conocido festival itinerante Rock The Bells.

andom Axe es una de esas formaciones que da de qu hablar solamente con existir. Hablamos de un tro formado por 3 experimentados MCs, cuyos nombres son Sean Price, Guilty Simpson y Black Milk

ste verano de 2011, Random Axe estar poniendo en prctica el directo de su proyecto dentro del conocido festival itinerante Rock The Bells

El tro de Random Axe

Segons lAMDH, lAssociaci Marroquina de Drets Humans que est donant suport jurdic a alguns dels detinguts, la policia est utilitzant les detencions arbitrries i una violncia desmesurada per dispersar els assistents que pacficament exerceixen el seu dret a manifestar-se. A loficina central de lAMDH mostren preocupaci per la virulenta repressi exercida els ltims dies, aix com per la falta de llibertats a lhora de manifestar-se lliurement. Segons lAFP (Agence France-Presse), les crregues policials de diumenge haurien deixat una trentena de ferits. Lnic mitj que sha fet ress de la repressi policial a la protesta del personal sanitari, dins el mn rab, ha estat Aljazeera. Mutisme absolut a la rdio, premsa i televisi marroquines. Internet i les xarxes socials semblen ser, ara per ara, lltim paradigma de llibertat dins el reialme. Khalid Naciri, portaveu del govern i Ministre de Comunicaci, en unes declaracions que recull lAFP, declarava que el govern marroqu no t res en contra del Moviment 20 de Febrer, per considerem que s tan sols el marc on saixopluguen els islamistes i lesquerra ms radical . Els que pateixen perqu creuen que no es duran a terme reformes, han destar tranquils; es tracta duna situaci irreversible. Davant la pregunta sobre la violenta actuaci policial contra els manifestants, va contestar que la versi oficial dels fets s que les forces de lordre van rebre instruccions de no cedir a la provocaci, per els manifestants van llenar objectes i no van marxar quan els ho van demanar. En contraposici a aquestes paraules, les imatges de la brutalitat policial a Casablanca parlen per si soles. El link per veure els vdeos est penjat al portal independent http://24.mamfakinch.com. Fonts del govern asseguren que les manifestacions fereixen greument la imatge del pas alhora que afecten leconomia. Partidaris reialistes han organitzat contramanifestacions el proper diumenge a Casablanca, Fes i Rabat. La manipulaci populista

del govern sembla no aturar-se. Desprs de la virulenta crrega policial a Casablanca, els carrers van quedar buits per donar pas una hora desprs, al barri de Sbata, a una manifestaci espontnia de joves que sota els cntics de Visca el nostre rei, volien demostrar el seu suport incondicional al monarca. En aquest cas, la policia no intervingu. La vigilncia policial sest estenent per les principals ciutats. Dos estudiants italians, Caterina R. i Emilio Z., residents a la petita ciutat de Mekns des de fa un parell de mesos, van poder comprovar com treballen els agents secrets. Desprs dassistir a una manifestaci destudiants a Mekns i fer algunes fotos, la policia va presentar-se a casa seva un mat, interrogant-los per la seva presncia a la concentraci. Davant la UMT (Union Marocain du Travail) han aparcat dos furgons policials que vigilen les entrades i sortides dels militants sindicalistes. El passat divendres 17 de juny, Mohamed VI anunciava a Rabat les lnies mestres de la nova Carta Magna que els marroquins hauran de votar en referndum el proper 1 de juliol. La nova Constituci ha estat rebuda amb indiferncia per la majoria dactors socials que lideren els fronts de canvi al pas. Les poques novetats que incorpora el text sn el canvi destatus del rei, que passa de ser sagrat a inviolable, i la seva relativa prdua de poder a lhora de designar crrecs; aix com el reconeixement oficial de la llengua amazigh. Contrastant amb lambient festiu que es vivia davant el parlament a Rabat poques hores desprs del discurs reial, la realitat de molts joves descontents es personificava en les paraules de Younes H., activista dins el Moviment 20 de Febrer: Lanunci reial no apaivagar les protestes dun poble que ja sha cansat de viure com a sbdit i que desitja viure com a ciutad amb plens drets. Les reaccions davant lanunci del referndum no shan fet esperar. A lentrevista que vaig mantenir amb Mohamed Elaouni, coordinador del Consell Nacional de suport al Moviment 20 de Febrer, va explicar-me que el Consell encara no havia pres una determinaci davant el referndum, per que la nova Constituci no aturaria la seva lluita. De fet, associacions i partits poltics com Justcia i Caritat shan mostrat contraris al referndum ja que reclamen una veritable democrcia feta i escollida pel poble. Per no tothom es mos-

L L

a campanya de descrdit contra els diferents moviments socials apareguts en els ltims mesos sembla no tenir lmits a manifestaci dels metges sinscriu dins del moviment de descontentament que recorre el Marroc des del febrer passat

tra contrari al S de l1 de juliol. La por davant la forta repressi viscuda dies enrere sembla haver adobat el cam de la prudncia. Parlant dimarts passat amb un estudiant de Casablanca, vaig poder entendre com el tour de force engegat pel monarca abans de lanunci de la nova Constituci havia fet el seu efecte. Mohktar B. em va dir que aniria a votar, que no estava del tot satisfet de com quedava el text constitucional per que almenys era un aven, un petit progrs. Em va confessar que tenia por davant la hipottica victria del NO a les urnes i la posterior reacci governamental. El rgim sembla haver pres la determinaci dacabar amb el laissez-faire, reprimint violentament les manifestacions i atacant la imatge del Moviment 20 de Febrer. Dies desprs de lanunci reial de la nova Carta Magna, la presidenta de lAMDH Khadija Ryadi i la militant Samira K. van ser atacades per part de reialistes a la manifestaci convocada pel Moviment 20 de Febrer, davant la passivitat dels cossos policials all presents. La televisi pblica marroquina, lombra del poder, omet qualsevol informaci de les protestes i, en cas que ninclogui alguna notcia, els manifestants sempre sn els incitadors i els nics causants dels aldarulls. La campanya de descrdit contra els diferents moviments socials apareguts en els ltims mesos sembla no tenir lmits. Diaris, blogs, televisions i rdios reialistes embruten el nom de tots els que de manera legtima i lliure han decidit sortir als carrers per reclamar ms llibertat i oportunitats de futur.

Moneda pro presxs


1,50 euros
En venta en el Ateneu del Bess y en El Lokal

Puedes cambiarla por una consumisin en el Ateneu del Bess Rambla Prim 76, metro Bess Mar

El Somatn, un cuerpo parapolicial, con muchas sombras y pocas luces


viera a sus intereses. Fue abolido una vez ms con la llegada de la Primera Escriba en uno de mis ltimos artculos, publiRepblica, de tan corta ducado en estas pginas de Masala, que uno de racin, y se restableci de los mltiples errores que cometi el general nuevo poco despus para Primo de Rivera durante su dictadura (1923que luchara contra los car1930) fue extender a toda Espaa un cuerpo listas, que tenan entre la policial paramilitar nacido en Catalua casi mil poblacin rural, ms tradiaos antes: el Somatn. Y acababa diciendo cional y catlica, su fuente que iba a hablar del Somatn en un prximo de militantes. nmero. Pues hoy toca. Sin embargo, con la lleY lo hago de buen grado porque, rastreangada de las grandes luchas do mi biblioteca, me ha aparecido un librito sociales, que estallan de que compr hace tiempo, en realidad un opsuna manera feroz apenas culo de 60 pginas, tamao 9 x 6,50 centmeiniciado el siglo Diversas autoridades del directorio militar de Primo de Rivera en la tros, mnimo casi, con un nuevo reglamento XX, el Somatn celebracin de la fiesta de nuestra seora de Montserrat, patrona de del Cos de Sometents editado por la Generasta institucin tiene sus orgenes en un colaborar con las los somatenes, en Madrid litat de Catalunya en 1934, y sobre el que me uso feudal y en el sacramental que las fuerzas represivas extender ms adelante. Pero, adems, ciren la persecucin culando por Internet, encontr dos webs que Cortes Catalanas recopilaron en el ao 1068 tor de Jos Lpez Rega, de la Tripe A (como de trabajadores, trabajo sucio que hablan del Somatn en la actualidad, transcuenta El presidente que no fue, de Miguel llevar a su culminacin cuando, en formado en asociacin: una, www.somaten. Bonasso). com, es la pgina de dicha asociacin; la otra, iba a robarles a ellos, que nada tenan? Lu- 1923, el general Primo de Rivera instaura la El cuerpo fue disuelto una vez ms, definiwww.cosasdeandalucia.com, contiene un ar- chaban para defender los bienes de los terra- Dictadura, y lo extiende a toda Espaa para tivamente, o se supone, con la llegada de la ticulo titulado Los somatenes o la represin tenientes, de los nobles y de la Iglesia, pre- auxiliar la labor de la polica, aunque lo define democracia en 1978, aunque parece evidente camuflada donde se incide en historias de cisamente sus grandes depredadores. Ya en como reserva y hermano del ejrcito y para que sus elementos participaron activamente venganzas personales disfrazadas de patrio- los siglos XVI y XVII se implican en la lucha encuadrar y organizar a los hombres de bien. en los atentados y asesinatos que los frantismo por parte de los ltimos somatenes (el contra los salteadores que infestaban los ca- En esos aos lleg a contar con ms de sequistas perpetraron hasta principios de los cuerpo fue abolido en 1978), todas ellas acae- minos, y tambin contra los piratas, que no senta mil hombres. 80 para detener el progreso del pas y volver La Segunda Repblica lo disuelve de nuecidas en los aos del franquismo y del pos- slo saqueaban y arruinaban los pueblos de al medioevo. Luego, los nostlgicos se han franquismo, con el eplogo de un interesante la costa, sino que secuestraban a hombres y vo en 1931. Pero cuando en enero de 1934 refugiado en una especie de asociacin culmujeres para venderlos como esforo de detractores y defensores. tural que se da el pico con el sindicato TNS Pero empecemos por el principio, como en clavos, hechos que hoy nos suel cuerpo fue disuelto con la llegada de la de- (Trabajadores Nacional Sindicalistas). Al ms los cuentos. Esta institucin tiene sus orge- nan a muchos siglos atrs, y no: puro estilo fascista, la asociacin (Cuerpo mocracia en 1978, aunque parece evidente nes en un uso feudal y en el sacramental que el novelista Blasco Ibez cuenta del Somatn de Espaa) se autodefine como en Los muertos mandan, am- que sus elementos participaron activamente en las Cortes Catalanas recopilaron en el ao cristiana y defensora de la unidad de Espaa, 1068. Su misin bsica era asumir la propia bientada en la Ibiza de la primera los atentados y asesinatos que los franquistas cuyas armas son el ejemplo cotidiano. Sus defensa y la del entorno inmediato; otra, dar dcada del siglo XX y a punto de elementos se dicen enemigos de la violencia perpetraron hasta principios de los 80 la alarma para alertar a los pueblos vecinos. estallar la Gran Guerra europea, y deseosos del bienestar local y la libertad de Esto se consegua encendiendo hogueras en cmo al sonido de las campanas todos; nada que decir si cumplen con tales los lugares ms altos, o con los sonidos de un todos corran a refugiarse en las torres de de- el Gobierno central traspasa a la Generalitat propsitos, pero inmediatamente desde su cuerno, de una trompeta o el repique de cam- fensa, porque llegaban los berberiscos a cap- una parte de los servicios de orden pblico, pgina se salta a la del sindicato TNS, llena el Cos de Sometents se restablece como orpanas. De ah su nombre, pues en Catalua turarlos y llevrselos en sus embarcaciones. de mensajes como: Los invertidos psquicos A principios del siglo XVIII, la derrota en ganizacin cvica de aquellos ciudadanos denadie duda de que la palabra somatn tiene insultan las creencias de los catlicos; otro su origen en so emetent, emitiendo sonido, la guerra de Sucesin (1714), que signific fensores de la Repblica y de Catalua que contina, afirmando: Son los que ahora manque acabar imponindose al de sacramen- el fin de la nacin catalana, trajo tambin la deseen cooperar con su esfuerzo al imperio dan en Espaa, para triunfar tienes que ser tal en el siglo XVI. En cambio, en los textos supresin del Somatn, que sera restableci- de la ley, a la paz pblica y a la salvaguarda de maricn, bollera, gilipollas o guarro, bueno: publicados en el resto de la pennsula se dice do en 1794 para ayudar a un ejrcito maltre- bienes y personas en contra de todo tipo de esto ltimo lo ana todo; y otro: Con esos cho en la guerra agresiones, segn el artculo 1 del reglatendramos que jugar a la mosca: hostia va y llamada de los mento coordinado por el Conseller de Goverhostia viene, qu a gusto me iba a quedar; y Pirineos, y que naci, Joan Selves, y firmado y sellado por el otro: Esos degenerados ya no saben qu haenfrent a Espa- President Llus Companys el 26 de marzo del a con la Fran- mismo 1934, publicado en un sencillo os nostlgicos se han refugiado en una cia surgida de la opsculo que, como dije al principio Revolucin. En del artculo, guardo en mi biblioteca. especie de asociacin cultural que se da No tengo referencias de la actua- el pico con el sindicato TNS (Trabajadores 1855 los grandes propietarios rura- cin del Somatn durante esos aos les consiguieron de Repblica y posterior guerra civil, Nacional Sindicalistas) reconvertirlo en aunque es seguro que sus miembros cer para provocar, igual un da se encuentran un cuerpo auxi- se pusieron al lado del pueblo y lucharon concon que alguien contesta a sus insistentes liar del orden p- tra Franco, que disolvi el cuerpo al acabarse demandas, etc. etc. Mensajes siempre acomblico para todas la contienda. Pero por poco tiempo: en 1945 paados del escudo de la Falange y la foto de las reas rurales, el mismo gobierno franquista lo reorganiza de Jos Antonio Primo de Rivera, de un odio y con el nombre de nuevo y lo extiende por buena parte del terriuna violencia tan talibanas hacia los que no Somatn Armado torio: all donde poda colaborar con la Guarson cristianos y buena gente como ellos, de la Montaa de dia Civil bsicamente en su lucha contra los que convierte a esos individuos en peligrosos Catalua, y fue maquis y las organizaciones obreras contrabinldenes, capaces de asesinar a golpes de elegido el lema rias al rgimen. Debieron actuar con mucha cruz o de bandera nacional. Paz, paz y siem- contundencia, pues su estilo hizo exclamar al pre paz, aunque general Pern: Lo que hace falta en ArgentiLpez Rega, mano derecha del presidente argentino Juan Domingo Pern, creador no pretendan na es un somatn, una frase que madurara de la Triple A, copiando las formas y las estructuras del Somatn espaol otra cosa que sir- hasta la creacin, apoyado en el brazo ejecuJuli Peir que somatn viene de som atents, estamos atentos. Claro que los espaoles nunca han sido muy aplicados a la hora de traducir lenguas forneas, y entre los miles de ejemplos que podramos aducir hay uno genuino: el Canal de la Mancha, error de un mal aprendiz de francs, pues en verdad es Canal de la Manga. Miembros del Somatn eran todos los vecinos aptos para prestar un servicio; adems, estaban obligados a guardar y conservar las armas en sus casas y de instruirse peridicamente en su manejo. No creo necesario decir que nunca goz de las simpatas populares, pues lo que defendan jams era suyo, quin

masala s barreja despcies

Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci 8.000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques...

Telfon de contacte: 935113965 masala@ravalnet.org Ens pots trobar tots els divendres de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera 1 bis) Masala noms es fa responsable dels articles firmats com a Masala

Aquesta edici sha tancat el 30 de juny de 2011

You might also like