EL SEGLE XVIII.

La

monarquia absoluta dels Borb. Societat i economia de lAntic Rgim. El reformisme borbnic: Carles III. Les transformacions econmiques.

1.1- La imposici de lAbsolutisme : la Nova Planta. -Als territoris ocupats militarment saplicaren els Decrets de Nova Planta : supressi dinstitucions i lleis prpies. -Unificaci i reorganitzaci dels diferents regnes hispnics segons el patr francs: administraci centralitzada, creaci de demarcacions provincials, reformes municipals. -Repressi cultural a Catalunya: substituci del catal com a llengua oficial, tancament duniversitats, etc. 1.2.- Nou sistema fiscal: El Cadastre. -Els impostos foren substituts per un nic pagament a lEstat, el cadastre, que carregava tothom segons el seu nivell de riquesa: el reial sobre les propietats immobiliries i el personal sobre le rendes del treball.

1.-La monarquia absoluta dels Borb.

2.- Societat i economia de lAntic Rgim.

Societa era estamental : dividida en tres estaments: Nobles i lEsglsia eren els dos estaments privilegiats i el tercer estat el formaven els pagesos, artesans i burgesia. Economia de base agrria i ramadera.

3.-El reformisme borbnic: CarlesLLUSA DE SAVOIA (1714) III. FELIP V (1701-1746)-MARIA

LLUIS I FERRAN VI (1746-1759) ISABEL DE FARNESI CARLES III

(1759-1788)
Tant Felip V , com el seu fill Ferran VI mantenen un poder absolutista i centralista de lAntic Rgim. Es dona un prdua de poder dels estaments privilegiats a favor del monarca. Felip V designa com hereu a la corona al seu primognit Llus (1724) per mor duna enfermetat un any desprs. Li otorgar el ttol, al seu fill Ferran VI , que es casar amb Barbara de Braganza (Portugal). Felip V far un Pacte de familia amb Llus XV de Frana, per lluitar contra la potncia Austriaca i al 1735 li guanyar Npols i Sicilia. Aix nomenara al seu fill Carles III Rei de les Dos Sicilies ( Carles VII de Npols i Carles III de Siclia). Al 1759 mor sense descendncia Ferran VI , per havia nomenat com a successor al seu germ Carles (Carles III).

Reformisme illustrat de Carles III. Carles III havia estat en contacte amb les idees illustrades franceses durant el seu regnat a les dues Siclies i aix es reflecteix en el seu regnat. Els illustrats eren partidaris de leducaci i del progrs, amb aquests principis van criticar la societat estamental i van afirmar la igualtat i el dret a la llibertat de tot el gnere hum. En economia defensen el model que garanteix la propietat i la llibertat de comer i indstria. En lambit de lesglsia es van qestionar els seus privilegis i la seva visi social conservadora i immobilista. En poltica Carles III practica el Despotisme Illustrat: el monarca es comporta com un pare protector oferint als seus fills ( la naci ) tot all que necessita. (TODO PARA EL PUEBLO PERO SIN EL PUEBLO). Per tant Carles III va governar amb poders absoluts, per otorgant el benestar popular amb reformes econmiques i socials. Aix li suposar una forta oposici dels sectors privilegiats que veuen perillar la seva posici. Per portar a terme la seva poltica reformista Carles III va comptar amb una serie de collaboradors illustrats : El marqus dEsquilache,Campomanes, El comte de Floridablanca, comte dAranda entre daltres.

Reformes socials contra els privilegis socials de lAntic Rgim: 1783, es van declarar honestes totes les professions. Prevalena de lautoritat reial sobre lesglsia, = el Regalisme. Esquilache ministre del rei tenia previst un programa de modernitzaci de Madrid,que consistia en la neteja, pavimentaci i enllumenat pblic. A ms de rependre la prohibici de ls de la capa llarga i barret. La fam, la pujada de preus, la collocaci dextrangers en el govern van provocar el motn dEsquilache 1766. El monarca accedeix a les peticions dels amotinats. A Campomanes se li encarrega linvestigaci de esbrinar qui van ser els instigadors de la revolta. Per aquest motiu els jesutes seran expulsats (1767) tant dEspanya com de les colnies.

Refornes econmiques. Lliure circulaci de grans 1765: Foment de les infraestructurres de transport i la lliure circulaci de mercaderies al camp. Llibertat de comer amb Amrica 1778. Creaci dEscoles dArts i Oficis, i dAcadmies cientfiques. Fi del monopoli dels gremis (1772). Preocupaci pel progrs de lagricultura = Fisiocrcia, el camp esta la riquesa de la naci. Construcci de canals i camins. Foment de la indstria i de la Banca; creaci del banc de San Carles. Aparici de la Loteria Nacional. Expedient de la Llei agraria de Jovellanos : on es recull els problemes de lagricultura al s. XVIII i una proposta de soluci.

Sector agrri. Especialitzaci i modernitzaci de les explotacions a Catalunya arran la generalitzaci de lemfiteusi(dret d's), que permetia al pags lapropiaci dels excedents i la reinversi. Creixement de la vinya i les hortes al Llevant i a Catalunya i el blat de moro i la patata al Nord. A tot Espanya augmenta la rotaci de conreus, alternant-ne llegums i cereals, i la plantaci darbres fruiters.

4.- Les transformacions econmiques

Sector indstrial: impuls de les manufactures. Creaci de manufactures reials = articles de luxe. Desenvolupament de la siderrgia al Pas Basc. Sederies a Valncia. Nova indstria txtil cotonera a Catalunya: Indianes. Auge del comer americ amb la liberalitzaci: importaci de caf, cacau, sucre i materies primeres. Exportaci de productes manufacturats. Desenvolupament de moltes ciutats costaneres grcies a lexportaci de productes locals.