Stephen Hawking

(Stephen William Hawking; Oxford, Regne Unit, 1942) Fsic teric britnic. Va estudiar matemtiques i fsica en el University College d'Oxford, on es va llicenciar en 1962. En 1966 es va doctorar en el Trinity Hall de Cambridge. A principis dels anys seixanta va tenir els primers smptomes desclerosi lateral amiotrfica , malaltia degenerativa neuromuscular que no li ha impedit progressar en la seva activitat intellectual. El seu inters cientfic es va centrar en el camp de la relativitat general, en particular en la fsica dels forats negres. En 1971 va suggerir la formaci, a continuaci del big-bang, de nombrosos objectes, denominats miniagujeros negres, que contindrien al voltant de mil milions de tones mtriques de massa, per ocuparien solament lespai dun prot, circumstncia que originaria enormes camps gravitatoris, regits per les lleis de la relativitat. En 1974 va proposar, dacord amb les prediccions de la fsica quntica, que els forats negres emeten partcules subatmiques fins a esgotar la seva energia, per finalment esclatar. Aquest mateix any va ser triat membre de la Royal Society; tres anys ms tard va ser nomenat professor de fsica gravitacional en Cambridge, on dos anys ms tard va obtenir la ctedra Lucasiana de matemtiques, la mateixa que va ocupar Isaac Newton. Els seus esforos per descriure des dun punt de vista teric les propietats dels forats negres, aix com la relaci que aquestes propietats guarden amb les lleis de la termodinmica clssica i de la mecnica quntica, es recullen en les seves obres The Large Scale Structure of Space-Estafi (1973), Superspace and Supergravity (1981), The Very Early Universe (1983), i el best-seller Historia del temps: del Big Bang als forats negres (1988) Reconeixements El professor Hawking t dotze doctorats honorfics, ha guanyat el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. s el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i s Membre d'Honor de la Royal Society i de la U S National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en famlia (t tres fills i un nt) i la seva investigaci en fsica terica junt amb un extens programa de viatges i conferncies.

1975 Eddington Medal 1985 Gold Medal of the Royal Astronomical Society 1988 Wolf Prize in Physics 1989 Premi Prncep d'Astries de la Concrdia 1999 [1] Julius Edgar Lilienfeld Prize de la American Physical Society 2006 Medalla Copley.