Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
5Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
El Tangram d'en Conill - Proleg d'Entre Calimero i Superman.

El Tangram d'en Conill - Proleg d'Entre Calimero i Superman.

Ratings: (0)|Views: 1,992 |Likes:
Published by elTangram
Pròleg d'Ernest Querol al llibre "Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català" de l'editorial elTangram
Pròleg d'Ernest Querol al llibre "Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català" de l'editorial elTangram

More info:

Published by: elTangram on Oct 09, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

11/30/2012

pdf

text

original

 
Certament, no hi ha millor lloc per a publicar una re-
exió de Josep J. Conill que una editorial que es digui ElTangram atès que aquest joc xinès s’associa amb la saviesa,amb l’astúcia i amb la sagacitat.De bon començament, cal fer explícites les peces queformen, com en el tangram, el marc conceptual d’aquest llibre, amb les quals hem compost l’animal a què es refe-reix el cognom de l’autor.C

 
 
 

:
 

 
 EMPR
S
 
 

 
 

Si ens dediquéssim a l’hostaleria i regentéssim l’HotelProcust ens hauríem de plantejar de fer viable el nostrenegoci. Certament, martellejar i estirar els hostes per aallargar-los o serrar-los per a empetitir-los no són les millorsmaneres de fer prosperar una empresa. Això és el que feiael bandit Damastes,
ll de Posidó, en el famós llit que es va
El tangram d’en Conill
Ernest Querol Puig
 
conèixer amb el seu sobrenom:
llit de Procust 
.
 
Perquè se li va
car al cap que els hostes havien de tenir forçosament la mida del llit. D’aquesta manera Procust ha esdevingut elsímbol del conformisme i de la uniformització: reduir elshomes a un sol model, a una sola manera de pensar i de fer.Salvant les distàncies, la sociolingüística feta a casa nostraha estat titllada de governamental i de militant perquè, encerta manera, ha tractat els temes com Procust feia amb elsseus hostes. En el mite va haver de ser Teseu qui acabés ambel personatge tot aplicant-li el mateix mètode. Aquí és Josep J. Conill qui en critica els excessos i qui vol fer viable el «ne-goci» del foment del català. Com a bon empresari, doncs,l’autor aplica totes les regles per a redreçar una empresa.En primer lloc, li cal resseguir la història de com s’haarribat 
ns a l’atzucac actual, per a la qual cosa estableixl’analogia amb la història del desenvolupament econòmic. Així,
 
s’adona que la situació minoritària és la situació socio-lingüística «normal» i que en la divisió del treball lingüístichi té un paper important el joc entre el proteccionisme i ellliurecanvisme; també li permet veure qui són els pionersi qui els endarrerits i per què, quines trampes s’hi fan, etc.En segon lloc,
la detecció dels problemes 
. L’autor copsales causes de la crisi del discurs normalitzador: fonamen-talment, la incapacitat d’anar més enllà d’una concepcióetnicista i elitista de l’idioma. Pel que fa a aquest darreraspecte, la privatització de l’ensenyament converteix elmodel aparentment únic de la immersió lingüística en undoble model que evita la proletarització escolar dels
llsde les classes mitjanes i no permet la diversitat en les au-les de la privada concertada i, d’aquesta manera, impedeixque l’escola tingui un paper integrador real susceptible de
 
servir de vehicle per a la promoció social del estrats mésdesfavorits. En de
nitiva, per a expressar-ho amb un jocde paraules nostre: s’emmascara la lluita «d’estrats» amb lalluita «d’estats».En tercer lloc, en proposa
la solució 
. I, justament, escriuque cal plantejar la qüestió lingüística com una qüestiód’Estat: o un veritable Estat multilingüe o un Estat propi.El que cal és una gestió del multilingüisme, una reactiva-ció, una modernització. I, sobretot, anar en compte ambels paranys neoliberals perquè són favorables a les desi-gualtats de partida. Per a resumir-ho amb un altre joc deparaules de la nostra collita: hem de «passar dels planys alsplans» o —com li hem proposat per al títol— «de Calime-ro a Superman» (encara que el millor és un punt interme-di entre ambdós).Caldrà, doncs, un ambiciós programa de recerca queproporcioni dades sobre els grups lingüístics actuals pera poder dissenyar estratègies viables d’extensió de l’ús delcatalà. I, alhora, abandonar la concepció etnicista i elitis-ta del català com a llengua pròpia associada al territoriperquè barra el pas a l’extensió de l’ús i impedeix quela llengua esdevingui l’element d’identi
cació d’una so-cietat oberta. També caldrà aconseguir un veritable espaicatalà de comunicació a partir d’una política proteccio-nista perquè afavoreixi l’augment de l’oferta, la diversi
-cació de temes i d’estils. Arraconar, doncs, la mentalitat neonoucentista de la «Catalunya Ideal» que contrasta ambel dinamisme i la creativitat mostrada per moviments comLa Nova Cançó, el rock català, la rumba catalana i la pre-sència catalana a Internet. Alhora, s’haurà d’evitar insistir en promoure la conver-

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->