BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 69

TERCER TRIMESTRE DEL 2012

DONATIU: 1

Editorial
ELECCIONS: CALEN PROPOSTES CLARES PER PART DE TOTHOM
Finalment, com era de preveure, el president Mas ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions. Unes eleccions histriques per a Catalunya, diuen alguns; unes eleccions a mida de Convergncia, diuen d'altres. El cert s que les eleccions tanquen de moment un perode on la situaci poltica s'ha accelerat de tal manera, sobretot des de la manifestaci de l'11 de setembre, que tots els plantejaments de fa pocs mesos han quedat desfasats, collocant el tema dels vincles entre Catalunya i Espanya i la seva eventual ruptura, en primer pla. S'ha obert per part del govern un procs cap a la independncia d'Espanya ple d'incerteses, en el qual tot s confs, fins i tot el llenguatge, i , en aquest marc, sobre unes slides raons histriques s'aixequen projectes de futur de difcil consecuci. Una de les raons argumentades per a donar suport al procs ha estat la gran manifestaci per la independncia del passat 11 de setembre, amb l'argument que la gran participaci en la mateixa era un mandat obligat pel Govern i que no es podia ignorar un sentiment tan majoritriament expressat. La manifestaci, inicialment concebuda per CiU per i les reivindicacions van passar reclamar el Pacte Fiscal, va ser sense pena ni glria. Per tant, l'arfinalment recolzada amb tots els gument de la manifestaci que mitjans pel Govern i la seva contant est utilitzant el president vocatria amplificada pels mitMas caldria situar-lo en la seva jans de comunicaci a Catalunya, justa proporci. de la mateixa manera que la resPer altra banda, la convocatria posta de la ciutadania va ser ignodeleccions era previsible ja que rada i menyspreada pels mitjans el govern no podia continuar amb de comunicaci de Madrid. Com la seva precria majoria al sempre, les manifestacions sn Parlament, governant amb el analitzades segons els interessos suport del Partit Popular i alhora poltics, i la seva repercussi en iniciant un procs independentisels mitjans de comunicaci i en la ta. La imatge surrealista d'un poltica dels governs sempre depn de l'inters que tinguin a (continuaci pg.3) utilitzar-les. Per exemple, el passat w Editorial: Eleccions: calen propostes.........pg. 1 i 3 19 de juny cente- w Lonze de setembre a la plaa Salvador Allende nars de milers de Eduard Amouroux .........................................pg. 4 ciutadans i ciuta- w En Chile: homenaje a Allende en el corazn de danes es varen Santiago de Chile a 39 aos del golpe... manifestar a BarceEduardo Abreu Font .......................................pg. 5 lona contra les poltiques dels go- w Acte de lliurement de carnets als nous socis... E. Cama.......................................................pg. 6-8 verns de Catalunya i de Madrid i en w Santiago Carrillo defensa de l'Estat Marc Carrillo ...............................................pg. 8-9 del Benestar i les w La independncia conquestes socials Antoni Ferret..................................................pg.10 aconseguides desprs de molts anys w Uns instants per a la cultura... Anna..............................................................pg.10 de lluita. Els mitjans de comunica- w Pgina guerrillera ci la varen miniLl. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 mitzar, el govern w Intervenci dEnric Pubill al plenari del districte de no en va fer ni cas
Ciutat Vella el 5 de juliol 2012.....................pg. 12

OBITUARI
L'Associaci Catalana d'Expressos Poltics del franquisme expressem el nostre condol a la seva companya Carmen i a la resta de la famlia per la prdua del company SANTIAGO CARRILLO.

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, 299-301 Si no fos!, nm. 24 Le Patriote Rsistant, nm. 866-867 Esquerra Nacional, nm. 207-208 Catalunya obrera, nm.92 Cercle catal de marsella, nm. 7 Mundo obrero, nm. 249-251 Carrer, nm. 124 URAP, nm. 135 News (FIR), nm. 27 Der neue mahnruf, nm.5-6 Die Glocke vom Ettersberg, nm. 206

AJUTS AL BUTLLET
Ignasi Espinosa Nataxa Urbano Joan Rodrguez Margarida Sales Garca Moreno Los 4 Muleros 10 10 10 50 14 109

TOTAL ....................................203e

AVS
El proper 27 doctubre estarem com cada any al monument del Tur de la Rovira per a recordar els brigadistes que fa 74 anys van venir al nostre pas per a defensar els valors democrtics de la II Repblica. Us hi esperem a tots a les 11 h. Com arribar-hi: Metro L5 El Carmel, sortida plaa pastrana Bus 19, 39, 86, 87 i V21(que suprimeix el nmero 10)

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 69. Tercer trimestre de 2012. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa:

Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats.

2100/0429/64/0200175329

(continuaci editorial)

govern recolzat fins ara en el Partit Popular, demanant el rescat al govern espanyol -uns 5.000 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonmica- i pidolant mentrestant un crdit pont per poder pagar deutes immediats, no lliga gaire amb un autntic procs de confrontaci per la independncia. Aquesta contradicci se suma a la confusa petici del Pacte Fiscal, eufemisme del que en realitat significa el Concert Econmic que se sabia de cert que seria rebutjat per inconstitucional i que era el programa quasi nic amb el qual CiU s'havia presentat a les darreres eleccions (en les quals no havia parlat mai de independncia...). Davant aquests dos fracassos, el fracs econmic i el fracs del Pacte Fiscal, la liquidaci de la legislatura estava cantada i unes noves eleccions oferien l'oportunitat d'aconseguir, en uns comicis realitzats sota l'impuls del procs independentista, una cmoda majoria absoluta. Per s evident que altres factors han impulsat aquest procs. Per un costat, la sentncia del Tribunal Constitucional, que va deixar un regust agre que no ha parat de crixer. I per l'altre, la crisi econmica que ha empitjorat greument les condicions de vida dels catalans. Pel que fa a la sentncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, s'ha reforat la idea que el cam estatutari ha arribat a la seva fi (cal apuntar, per, que CiU ha governat a Catalunya amb el suport parlamentari d'un PP que, a la vegada, mantenia el recurs contra l'Estatut davant el Tribunal Constitucional). La sentncia del TC va tancar la via prevista per millorar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya i acabar aix amb l'estructura del "caf para todos" inventada el 1978 per aigualir els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i d'Euskadi. Els atacs, utilitzant tots els mitjans, de la dreta espanyola contra Catalunya i la manipulaci orientada a crear

un sentiment d'enfrontament, impulsats en gran part pel PP, han contribut molt a collocar els trens en posici de xoc. I pel que fa a la crisi econmica, el malestar existent s'ha derivat a cercar la responsabilitat en el dficit fiscal amb Espanya, transformant el problema socioeconmic en un problema nacional. Ara som davant d'un procs electoral que, encara que alguns no ho vulguin, se centrar en el tema de l'autodeterminaci del poble de Catalunya i la seva possible sortida de l'Estat espanyol. I cal afrontar el debat amb tranquillitat i esperit democrtic, comenant per entendre que oposar la Constituci a una demanda popular recolzada per una majoria de ciutadans s el pitjor que pot passar. Les constitucions estan per adaptar-se als canvis que es produeixen a la societat i els poltics estan per gestionar aquestes adaptacions i pactar les diferncies, evitant, en aquest cas especialment, confondre diversitat amb desigualtat i igualtat amb homogenetat. Alguns aspectes positius del debat actual ja poden apuntar-se, com l'aparici de postures federalistes a la resta de l'Estat espanyol o la tmida comprensi per part d'alguns sectors de la necessitat de revisar el tema del dficit fiscal. Per molt difcil que sigui s'ha d'emmarcar aquest debat amb arguments poltics d'entesa, lluny d'estats emocionals que noms poden enterbolir les possibles solucions. I per aconseguir un marc de discussi ser que eviti possibles desastres, cal que tothom parli clar, sense subterfugis ni eufemismes. Que els programes electorals dels partits reflecteixin clarament el que pretenen i com ho pensen portar a terme. I quines conseqncies tindr una o d'altra opci. Cal que la ciutadania spiga qu proposa cadasc, qui est ara per la independncia i qui no. Els catalans tenim dret a saber qu votem el dia 25 de

novembre, a quin futur apostem el nostre vot. Aquest cop no ens podem equivocar. I cal votar sense por, sense que facin efecte les amenaces que, no noms nostlgics del franquisme sin poltics pretesament democrtics, llencen sobre la llibertat del vot. Per s important que les eleccions, sota el tema de la independncia, no amaguin els greus problemes reals a qu s'enfronta la poblaci catalana, sotmesa a unes poltiques econmiques basades en l'austeritat i en la liquidaci de drets socials. Unes poltiques que han evidenciat el seu fracs i empitjorat greument les condicions de vida de la poblaci, amb una reforma laboral que ja ha palesat quin era el seu objectiu real: facilitar l'acomiadament, liquidar la negociaci collectiva amb els sindicats i fomentar l'ocupaci precria i amb salaris molt ms baixos, etc. Les eleccions no poden obviar aquesta realitat, com no poden obviar els greus casos de corrupci que afecten el partit del president Mas, com el cas PalauMillet. No poden ignorar-se aquestes realitats desviant l'atenci cap a la qesti de la independncia. D'igual manera que les eleccions no poden convertirse en un plebiscit al president Mas, amb els mitjans de comunicaci pblics i privats treballant al seu servei i condicionant la conscincia collectiva. El dia 25 cal anar a votar el que la conscincia de cadasc determini lliurement. Aix ho faran els membres de la nostra Associaci, amb l'esperit de la llibertat per la qual sempre hem lluitat. Un esperit que no reflectia precisament un jove actor que en primera pgina d'un important diari manifestava: "Quan giri la truita, el que no sigui independentista ser considerat un trador". Ni tradors ni covards; ciutadans lliures votant lliurement.

LONZE DE SETEMBRE A LA PLAA SALVADOR ALLENDE

Una vegada ms, i en fan 26, ciutadans i ciutadanes de Barcelona i de Catalunya han pujat al barri del Carmel per retre homenatge al President de Xile Salvador Allende, mort ara fa 39 anys per defensar la democrcia i el socialisme per al seu poble. Entitats, Partits i la ciutadania del barri, amb una clara voluntat de que aquest acte no es deixi de fer mai. Per unes hores, aquest reco del Districte d'Horta-Guinardo es va omplir de flors i de cants que ens recordaven que un dia el poble germ de Xile va lluitar per la Guerra Civil i els xilens que fugint de la criminal dictadura del General Pinochet van arribar a Catalunya i Barcelona als anys 70. A la nostra ciutat, malgrat viure encara en dictadura, es va posar en marxa un xarxa de solidaritat molt activa que buscava allotjament i treball per aquelles persones que sense gaireb res havien pogut fugir per salvar la vida. Companyes i companys no oblidem mai que cal seguir fen cam dia a dia, ara a Xile els joves encapalen les lluites per reclamar l'educaci pblica que la dictadura els va prendre. Desprs de la transici la dreta torna governar al seu pas, i al nostre. L'any 2013 fera 40 anys de la mort del President Salvador Allende i l'Onze de Setembre tornarem a la plaa convocats per aquells que volen seguir lluitant per un mn mes just i mllor., per la democrcia i el socialisme. Eduard Amouroux

L'imperialisme mes ferotge, temors que el cam que s'iniciava a Xile tingues xit i desprs de posar en marxa totes les conspiracions econmiques que podien imaginar van decidir propiciar l'enderrocament violent del govern escollit a les urnes per als xilens. Salvador Allende, que havia dit repetides vegades que ell no renunciaria al mandat que li havia donat el poble, va morir heroicament a l'assalt del palau presidencial de la Moneda. Aquest acte d'homenatge que va comenar, humilment, fa 26 anys i que, poc a poc, s'ha convertit en una mostra de record i respecte de la ciutat de Barcelona al President Allende, aquest any ha estat impulsat per una Comissi Cvica, liderada per el Centro Salvador Allende i formada per

construir en democrcia un mon millor. Com cada any la gran quantitat de gent que va estar present a l'acte, donaven testimoni dels lligams existents entre els catalans, acollits en el seu exili desprs de

EN CHILE: HOMENAJE A ALLENDE EN EL CORAZN DE SANTIAGO DE CHILE A 39 AOS DEL GOLPE FASCISTA DE PINOCHET
crtico de la nacin, donde no se respet la Constitucin de 1925, dejndola sin efecto, al igual que al Congreso y los tribunales de justicia", record el exmilitar. Para anular la accin de los tribunales, se establecieron los consejos de guerra, de los cuales todos los miembros del comando hemos sido vctimas. En la base del monumento, donde se puede leer la frase de Allende "tengo fe en Chile y en su destino", fueron colocadas coronas de flores a nombre de las diversas organizaciones sociales. Simultneamente fueron entonadas canciones alegricas a los hechos, himnos de las organizaciones y fueron pronunciados espontneos discursos de asistentes. Con los brazos en alto, miembros de la CUT repetan una y otra vez: "compaero Salvador Allende, ahora y siempre". Lderes de la juventud comunista, con su secretaria general al frente, Karol Cariola, y la vicepresidenta de la Confederacin de Estudiantes de Chile, Camila Vallejo, tambin rindieron homenaje a las vctimas del golpe de Estado, y en fecha tan significativa como esta prometieron ser consecuentes con el ideario de justicia social de Allende. "Su legado est ms presente que nunca, y las bases de su proyecto son retomadas por los movimientos sociales", expres Cariola. Durante la dictadura militar ms de 40 mil personas fueron desaparecidas, ejecutadas o torturadas, segn informes oficiales. Eduardo Abreu Font
resumen de premsa latina

Diversas organizaciones sociales acudieron el martes 11 de septiembre al monumento a Salvador Allende frente al palacio de La Moneda, con llamamientos al pueblo chileno para que evite el resurgimiento del fascismo. Representantes de la Agrupacin de Familiares de Detenidos Desaparecidos (AFDD), y de los Ejecutados Polticos, de la Central Unitaria de Trabajadores (CUT), de Comando de Exonerados de las Fuerzas Armadas, del Colegio de Profesores, de los estudiantes y de partidos polticos como el Comunista, Allendista y los socialistas, entre otros, rindieron tributo a Allende. En uno de los discursos ms aplaudidos, la presidenta de la AFDD, Lorena Pizarro, exclam que dola el alma al ver cmo hasta hoy se persigue al pueblo, y cmo se empiezan a asumir conductas terroristas por parte del Gobierno. "Vemos cmo en las comisara el abuso a menores ya se est volviendo una costumbre, vemos cmo en las manifestaciones callejeras nuevamente autos civiles detienen y secuestran por horas nios y nias. Nos indigna y nos duele porque esencialmente

somos defensores de la vida y de la dignidad", expres Pizarro. La activista dijo sentir indignacin tambin al ver los accesos a La Moneda enrejados, en alusin a las vallas de metal colocadas por la polica de Carabineros en los accesos al palacio de gobierno, y el despliegue de efectivos antimotines en los alrededores. "No quieren que se muestre a este pueblo que, a pesar del dolor, que, a pesar de la persecucin, que, a pesar de la pobreza y de la injusticia social, la conciencia se levanta y dice: aqu estamos para rendir tributo al ms grande, noble y digno presidente que ha tenido nuestro pas", enfatiz. Y no est lejano el da -apostill- en que esas rejas tendrn que salir de ah, para permitirle al pueblo chileno avanzar libre por las Alamedas, y rendir el justo homenaje que merece Salvador Allende. Por su parte el excoronel Pedro Guerrero, del Comando de los Exonerados Polticos, record cmo los miembros de las Fuerzas Armadas que no se sumaron al golpe fueron perseguidos. El 11 de septiembre de 1973 "naci un proceso de desintegracin del orden poltico y demo-

ACTE DE LLIUREMENT DE CARNETS ALS NOUS SOCIS/ES I UNA CONFERNCIA MEMORABLE

El passat 15 de setembre es va celebrar un acte entranyable en presncia de 90 companyes i companys que van assistir al lliurament de carnets a 22 nous membres de l'Associaci. A l'acte hi va assistir tamb el Director del Memorial Democrtic, Jordi Palou-Loverdos. L'acte va tenir com a punt central una conferncia de la periodista Montse Armengou sobre "Els mitjans de comunicaci i la memria histrica". La seva magnfica intervenci (que per la seva importncia reprodum a continuaci en aquest butllet) va finalitzar amb forts aplaudiments, que van multiplicar-se en ser-li lliurada la medalla de l'Associaci per part del president Enric Pubill. Pubill va destacar la contribuci de Montse Armengou a la recuperaci de la memria histrica i la seva incansable dedicaci a la recerca de la veritat histrica. Amb la medalla, l'Associaci va voler agrair tamb la collaboraci de Montse Armengou amb la nostra Associaci i amb totes les entitats memorialistes en general. Enric Pubill va finalitzar l'acte amb una intervenci (que tamb reprodum) en la qual va remarcar que la situaci poltica exigeix que recordem les lluites del passat que van fer possible els avenos socials que ara s'estan suprimint. Precisament "Ara ms que mai s necessria la memria histrica" era el ttol del video que es va projectar durant l'acte. En acabar, els assistents vam confraternitzar prenent una copa de cava. E. Cama

Intervenci de Montse Armengou: EL DOCUMENTAL D'INVESTIGACI, COM A EINA PER A LA RECUPERACI HISTRICA
trica" i la conscincia que ha de recuperar-se es fa present d'una manera ms general. Comena un fenomen protagonitzat per una televisi pblica -voldria remarcar aquest concepte en un moment en qu la idea de lobligaci de servei a la ciutadania est en perill- i en catal que acaba sent referncia a nivell espanyol i internacional. De cop i volta, tot all que ens havia fet plorar a recer del sof de casa nostra (robatori de nens a Argentina, exhumacions de fosses a Guatemala o Sud-frica, trens en destinaci a camps d'extermini nazis) veiem que havien estat components de la durssima dictadura feixista de Franco. Res d'aix no hauria estat possible si un nombre creixent de periodistes no cregussim en un comproms tic i militant: el de donar veu a aquells que no lhan tingut, ni en dictadura ni en democrcia. Els venuts van ser silenciats fsicament -mitjanant les execucions- i silenciats ideolgicament -amb la pres, l'exili, la repressi, el terror i la por. Han desaparegut tres vegades: amb la mort durant la guerra i la postguerra, amb el silenci durant la dictadura i amb l'oblit durant la democrcia. Amb la vctima s'extermina no noms la seva persona, sin que tamb s'extermina la seva ideologia, la seva trajectria, els valors que defensava; en el cas de les vctimes del franquisme, la legalitat republicana vigent i democrticament escollida a les urnes. El record ha demergir i passar de

Les investigacions dels historiadors durant els anys 80 i 90 i la lluita de familiars de desapareguts i d'associacions de represaliats del franquisme van llaurar el terreny que explica limpacte de laparici dalguns documentals. Lestrena d Els nens perduts del franquisme obre la caixa de Pandora i el terme "memria his-

ser una qesti personal a ser contextualitzat a nivell collectiu. Hi ha un dol personal, el del familiar de la vctima, per el nostre treball com a periodistes s fer emergir el drama del dol collectiu, el duna societat malmesa pel silenci i la desmemria. En aquest "donar veu" la nostra eina principal s el testimoni oral, degudament acompanyada dinvestigaci i dades. s sorprenent la por que encara hem trobat en algunes persones a parlar! Per tamb hem pogut comprovar que el testimoni oral t doncs un efecte benfic sobre la societat i tamb sobre la vctima, que comprn la magnitud de la repressi, i entn el seu paper de vctima en un context poltic. El tractament dels testimonis no

vol ser ni anecdtic ni nostlgic ni sentimental, sin contextualitzat. El testimoni ve acompanyat de la investigaci, en el sentit ms periodstic, tractant de desvetllar fets desconeguts fins aquell moment. Per descomptat que s un periodisme implicat, gens asptic, allunyat d'imparcialitats i neutralitats postisses, per que, precisament per la seva implicaci, ha de ser ms rigors que mai. En aquest sentit, voldria destacar unes paraules de Reyes Mate, un filsof espanyol especialista en temes de memria, que va dir: "Frente a quienes lo critican, el testimonio posee una autoridad irreemplazable; de ah la necesidad de recogerlo y conservarlo, porque junto a la importancia del

testimonio est la autoridad del silencio de los que no pueden hablar." s important destacar la importncia del periodisme com a contrapoder davant de poltiques de memria que ens han anat dosificant el passat, tapant-lo, creant una cultura que deia que era millor no remoure el passat, no esclarir els fets, donar un missatge interessat que la repressi havia estat igual en un bndol que en un altre. Aix, ens han fet creure que memria era igual a rancnia, mentre que oblit era reconciliaci. La lluita dalguns s trencar aquest binomi. I en aquesta lluita hem comptat amb la collaboraci d'aquells que shi han jugat la vida. Ha estat un privilegi!

Intervenci dEnric Pubill

Montse Armengou. La seva incansable dedicaci a la veritat histrica s motiu d'admiraci i reconeixement, com el que fem avui aqu. Grcies al treball de tots plegats, l'any passat lAssociaci va organitzar, entre d'altres activitats, el gran acte de reconeixement a la Generaci TOP a l'Auditori -que va rebre el premi de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunyai que culminava la celebraci del 30 aniversari de la nostra legalitzaci, en el marc de la qual vam organitzar, al Museu dHistria de Catalunya, una exposici sobre la histria de lAssociaci. Tamb hem continuat collaborant amb el Memorial Democrtic, que, desprs d'un parntesi

Acabem de lliurar carnets d'associats a noves companyes i companys que s'incorporen al treball de lAssociaci, els objectius de la qual sn, com sabeu, la defensa dels drets dels expresos poltics del franquisme, la reivindicaci del que va ser la lluita contra la dictadura i la difusi de la memria histrica. I amb la seva nova contribuci

estem segurs que encara farem ms treball, un treball que s possible grcies a les associades i els associats, i tamb a moltes collaboradores i collaboradors que ens fan costat i que ens ajuden a desenvolupar les nostres activitats. Especialment el treball orientat a la memria histrica. I una bona mostra d'aquests amics i amigues el tenim en

de parlisi i sense direcci, ha tornat a reprendre, encara que tmidament, les activitats, i amb el nou director del qual, lamic Jordi Palau, del qual saludem la seva presncia en aquest acte, hem arribat a acords constructius, com el trasllat de la seu de la instituci al centre de la ciutat, la qual cosa li agram. I en aquesta lnia de defensa de la memria continuarem, ara ms que mai. Precisament el vdeo que hem vist porta per ttol "Ara ms que mai s necessria la memria histrica". I aix s aix perqu la situaci poltica exigeix ms que mai que recordem, que projectem llum sobre les lluites i els avenos socials del passat, que les noves generacions spiguen d'on venim, i a qu ens estem enfrontant. L'Associaci no t com a objectiu lenyorament dunes lluites, ni la reivindicaci heroica del passat dels seus associats o associades, no som una entitat nostlgica, sin que estem imbricats en les grans lluites del present, amb les grans mobilitzacions sindicals, amb els joves dels moviments del 15-M, amb els "iaio-flautes", amb lonada de valentes protestes que recorren el pas contra la poltica de destrucci de l'Estat del benestar i contra l'afebliment de la democrcia. Tamb estem presents en el gran debat que s'est establint a Catalunya entorn de la independncia. Un debat just entorn de l'autodeterminaci per ple de confusions, eufemismes i incerteses, que molts cops, al meu entendre, s'utilitza per amagar el que de veritat est en joc: la liqui-

daci de les conquestes socials aconseguides al llarg d'un segle desprs de moltes i costoses lluites, la disminuci del nivell de vida de la majoria de la poblaci, l'augment de l'explotaci laboral, etc. I tot aix acompanyat duna criminalitzaci de la protesta, de la creaci d'un sistema repressiu, policial i laboral, que dissuadeixi la dissidncia En definitiva estem davant lintent de fernos retrocedir a les condicions socials i econmiques del segle XIX.

I per ajudar a aconseguir-ho, una de les coses que cal fer s amagar la memria histrica, la visi del que es va aconseguir, de les grans lluites que ho van fer possible, de com va avanar la justcia social, de com somnivem en un mn ms just. s per aix que diem que ara ms que mai s necessria la memria histrica, com un element ms de la lluita que s'est donant avui a Europa en defensa de les conquestes socials. I en aquesta lluita continuar implicada la nostra Associaci. A partir d'ara amb limpuls dels nous associats i associades que reforaran el nostre treball i els quals felicitem i als quals donem la benvinguda. Grcies per la vostra assistncia, i endavant

SANTIAGO CARRILLO
Santiago Carrillo Solares ha estat, al costat de tants altres militants del Partit Comunista dEspanya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'expressi i el smbol de la lluita dels comunistes per la recuperaci de les llibertats i la democrcia en aquest pas. Aquesta lluita es va portar en condicions especialment difcils i dures imposades per la dictadura de Franco, en les quals molts van pagar amb lexili, la tortura o la mort. La societat democrtica actual, amb els seus llums i les seves ombres, no pot oblidar que

les llibertats pbliques de qu ara gaudim, deu molt a aquelles persones que van donar el millor de si mateixes perqu la voluntat popular fos l'nic fonament de la forma de govern. La ciutadania no pot oblidar la memria democrtica que amb tot l'orgull cvic tamb van representar comunistes com Jorge Semprn, Miguel Nez, Jordi Sol Tura, Tomasa Cuevas, Sebasti Piera, Gregorio Lpez
Raimundo, Teresa Pmies, Simn Snchez Montero o els advocats del carrer Atocha de Madrid, assassinats el gener de 1977, entre tants i tants altres. Per la seva part, Santiago Carrillo, secretari general del PCE entre 1960 i 1982, amb totes les diferncies que neixen de la llibertat personal i de les difcils circumstncies poltiques de la dictadura, va ser un smbol de la lluita comuna. Polticament es va formar durant el curt perode de la II Repblica, aquell perode desperana per modernitzar un pas ancorat en el passat i subjugat per una monarquia corrupta i uns militars barroers, obsessionats per tutelar la vida poltica amb la complicitat d'Alfonso XIII. En aquella poca, el PCE era un partit minoritari. Carrillo, com el seu pare Wenceslao, procedia de lmbit socialista i va ser desprs del cop militar del 18 de juliol de 1936, a linici de la guerra civil, que els comunistes van assolir una influncia poltica decisiva. La defensa de la Repblica ser el sant i senyal d'un partit que passa

a la clandestinitat en unes condicions en les quals des de les

albors de la dictadura el 1939, el faran el blanc principal de la repressi franquista. El pacte de Munic de 1938, pel qual Frana i la Gran Bretanya van oferir en safata el cap de Txecoslovquia a Hitler, va ser l'anunci de l'abandonament a qu es va veure abocada la Repblica espanyola per les democrcies occidentals poc desprs. Aquest oblit es va prolongar desprs del final de la Segona Guerra Mundial, consolidant en el poder Franco en la seva condici dadalil de la guerra freda. La reivindicaci de la Repblica com la forma de govern ms democrtica va ser una de les dades didentitat dels comunistes i de Carrillo durant la dictadura. Per la transici a la democrcia, a travs del que ell mateix va denominar ruptura pactada, va ser un procs en el qual les forces de l'oposici democrtica mai no es van trobar en una posici hegemnica, que els permets dirigir el nou rgim democrtic. Lhegemonia l'exercia el personal poltic procedent del mateix franquisme, que ja estava decidit a jugar una altra carta poltica. Que aquesta fos democrtica estava per veure, per el resultat de les eleccions del 15 de juny de 1977, amb la important presncia de lesquerra i dels nacionalistes perifrics, va aplanar el cam per a l'elaboraci d'una Constituci que assegurs els drets i llibertats i la separaci de poders. En aquest context, el paper de PCE/PSUC i especficament de Santiago Carrillo va ser deci-

siu. Els seus arguments de llavors no poden ser oblidats tampoc: la lnia divisria que definia el procs poltic no passava -per dur que per a Santiago i els comunistes pogus resultar- pel dilema Repblica o Monarquia, sin per una mica ms essencial: Democrcia o Dictadura. Aix era, en una societat com l'espanyola de 1975, sense tradici democrtica, sortida d'una dictadura de quaranta anys. Una dictadura que -amb la curta excepci republicanaen realitat era la continuaci d'altres dictadures, pronunciaments militars i rgims autoritaris, que havien caracteritzat la construcci de l'Estat espanyol contemporani. En aquesta configuraci del rgim democrtic, la qesti de la inserci de Catalunya i el Pas Basc en el nou estat democrtic era una condici essencial. I s aqu on els problemes estan encara per resoldre, especialment en relaci amb Catalunya. Amb una sentncia del Tribunal Constitucional que desactiv lEstatut de 2006, que mai no havia d'haver estat com va ser, perqu hi havia arguments jurdics suficients per desestimar el recurs plantejat. I aqu, Santiago, un poltic seris i hbil, vei clar que la qesti catalana es tornava a enquistar, quan el que lEstatut significava era un nou pacte democrtic amb Espa-nya. Serveixi, doncs, el que he dit com a memria d'un poltic lcid i amb coratge.
Marc Carrillo

LA INDEPENDNCIA
1) La independncia de Catalunya s una reivindicaci totalment legtima. 2) A ms a ms, si atenem a la seva histria, la seva cultura i la seva economia, Catalunya s un pas amb "categoria" per a ser independent. 3) Si Catalunya esdevingus independent, la seva economia, versemblantment, continuaria igual, ms o menys. 4) Una Catalunya independent disposaria de ms recursos que l'actual. Per no "tant" com pugui semblar, perqu hi hauria tamb unes despeses estatals. 5) Especialment, si fos una Catalunya sense exrcit, aleshores s que disposaria de molts ms recursos. 6) La independncia de Catalu-nya estricte planteja el problema del Pas Valenci i de les Illes Balears, que passarien a ser un cas com l'actual del Rossell, separats per una frontera. 7) Ara b: la independncia seria molt difcil. I potser impossible. L'Estat espanyol no s un Estat normal. Hi ha fanatismes empedrets de segles. I hi ha un exrcit que t encomanada, constitucionalment, la defensa de la unitat d'Espanya. Com podria reaccionar? Per jo hi tinc, personalment, tres objeccions. 1a Jo vull seguir la tradici. Fa uns 150 anys (arrodonint), des de Josep Narcs Roca i Ferreres, que els catalans inquiets reivindiquem una Espanya federal. I no es pot pas dir -encara que hi ha qui ho diu- que ens hagi anat malament: hem obtingut una Mancomunitat i tres Estatuts. Jo vull seguir aquesta tradici. 2a Amb tota la gent de la resta d'Espanya que milita a IU o que hi vota, hi sento uns llaos com una famlia. I no vull trencar-los. 3a Estic ressentit contra els independentismes que van fer tant de mal a l'URSS de Gorbatxov i a Iuguslvia, pasos que es van trencar de mala manera. Per tant, les meves objeccions sn personals i no socials. I jo acceptaria una Catalunya independent si aix fos votat per una majoria de la poblaci, NO si fos votat per una majoria dels votants. s una decisi d'una transcendncia enorme i cal assegurar-se que sigui presa per una clara majoria.
Antoni Ferret

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA...

TOC TOC
A finals d'agost, per fi va arribar a Barcelona, al teatre Borrs (a la plaa Urquinaona), la gran comdia Toc Toc. Jordi Galceran, vist l'xit que havia tingut en castell, va decidir fer una adaptaci d'aquesta obra sota la direcci d'Esteve Ferrer i amb un gran repartiment d'actors: Santi Ibez, Pep Cruz, Merc Comes, Noel Oliv, Isabel Bres, scar Ramos i Anna Moliner. La trama s senzilla, sis persones amb Transtorns Obsessius Compulsius decideixen provar els prestigiosos mtodes d'un fams psiquiatra per tractar les seves malalties. Mica en mica s'aniran trobant tots a la sala d'espera del doctor i veuran que aquest no apareix per un retard en el seu vol. Per anar fent temps decideixen entretenir-se tots junts fent una divertida partida al monopoli. Com que lespera continua i per no haver fet el viatge en va, decideixen fer una terpia entre ells. s una divertida i entretinguda comdia on els personatges mostren alguns dels transtorns que hi ha dins de la nostra societat. Si voleu passar una bona estona ben divertida i riure de valent, no dubteu danar-la a veure. El riure i el bon humor estan garantits.
Anna

10

Quant aquest escrit que omple la Pgina guerrillera vegi la llum, ja estarem, com tots els anys en aquestes dates, prop del l'"Homenatge" que retem tots els anys als "Guerrillers Morts per la Llibertat al costat de Tots els Pobles del Mn".

establiren els militars colpistes, amb el general Franco al capdavant, valent-se de la dreta ms reaccionaria, del clergat ms obts d'Espanya i de l'ajut de l'Alemanya nazi i de la Itlia feixista que va ser decisori.

Com tots els anys i aquest tamb, gent d'arreu d'Espanya i fins i tot de ms enll, com ha estat altres anys, ens retrobarem a Santa Cruz de Moya per reviure un passat, que cada any s ms lluny, per que cal mantenir viu si no volem perdre part de la nostra histria fosa en el temps, com si es tracts d'un simple i antic "bolado". Crec que s el pitjor que ens podria passar si, aspirant a forjar el nostre futur, deixem perdre les experincies del nostre passat. Del nostre passat!!. Del nostre passat Guerriller!! Durant molts anys. Durant ms d'una dcada desprs d'acabada que fou la Guerra amb la desfeta de la Repblica, la guerrilla va representar el millor de la lluita del nostre poble contra la dictadura que

Varen ser molts, milers, els homes i les dones, herois i herones, que no es rendiren mai i que ms enll del fi de la guerra, moriren lluitant defensant la Repblica. Milers els que ompliren les presons, a vessar, on deixaren molts la vida i tots els que sobrevisqueren, els millors anys de la seva joventut. Tots ells amb un sol denominador. Lluitadors per la Pau, per la Democrcia, per la Justcia Social, pel Dret de les Persones i per la Llibertat. Tots ells varen fer, i sn, la Histria ms recent de la lluita del nostre poble. La Histria que no hem de perdre mai. I no va ser tan sols a Espanya, a altres pasos tamb. El poble va haver de lluitar i, tamb, la seva lluita contra l'agressor, va fer Histria. Des de llavors les seves gestes varen estar valora-

des i reconeguts els seus protagonistes que foren guardonats i considerats com herois al servei i en defensa de la Ptria. A Espanya no. Dels Guerrillers...millor no parlarne. Ni tan sols sn esmentats a la Llei de la Memria que s'aprov a Madrid. A Catalunya s el mateix, malgrat estar representats al Consell de Participaci del Memorial Democrtic, no passem d'estar considerats com una simple ancdota sense massa rellevncia tot i que, com deia abans, s de tots sabut que a causa de la "guerrilla" Franco va tenir mobilitzades, fins anys desprs d'acabada la guerra, unitats de l'Exrcit, de la Gurdia Civil i de la Policia Armada, declarat l'Estat d'Excepci en gran part del pas i creant zones desrtiques, cremant tot all que al seu entendre podia servir d'aixopluc en els Guerrillers. Encara es poden contemplar avui, als Pirineus, una cadena de "blocauts" construts amb aquesta intenci. S que alg dir que d'aquest tema ja n'he parlat o escrit altres vagades, s veritat i ho sento. Per no penso demanar perd perqu continuar fentho. Ho far fins que alg, dels que poden, m'escolti i faci el que calgui per a resoldre l'oblit, que podien dir alguns, o la injustcia, que dic jo, perpetrada contra tots aquells que vessaren llur sang en la lluita guerrillera que era, en aquells anys, l'nica manera de manifestar-se, de deb, contra la dictadura.
Ll. Mart i Bielsa

11

INTERVENCI DENRIC PUBILL AL PLENARI DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA EL DIA 5 DE JULIOL 2012
Intervenci a la part d'impuls i control i especficament durant el tractament de la proposici d'ICV-EUiA que sollicita que en el termini de quatre mesos el govern presenti una mesura que reculli un programa de Memria Democrtica. Mitjanant la instncia es va sollicitar a la presidenta del Consell de Districte de Ciutat Vella, Sra. Sara Jaurrieta, Intervenci d'Enric Pubill: Amics del Consell del Districte de Ciutat Vella, En nom de l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics Antifranquis-tes, que tinc l'honor de presidir, agraeixo el poder intervenir breument avui aqu donant suport a la proposici sobre Memria Democrtica a Ciutat Vella. La nostra Associaci, que t la seva seu al Districte, i que com tots sabeu t entre els seus principals objectius la preservaci de la memria histrica de la lluita antifranquista, considera que iniciatives com la que es presenten avui aqu sn ms necessries que mai davant la difcil situaci en tots els sentits que estem patint. No som noms davant d'una terrible crisi econmica sin que tamb davant un greu deteriorament del sistema democrtic, un perills desprestigi de l'activitat poltica i un risc d'obrir portes a la demaggia populista antidemocrtica. La lluita actual contra la situaci de descomposici econmica i social que estem patint i contra unes poltiques que estant desmuntant l'Estat de Benestar, no pot fer-se sense defensar a la vegada el sistema democrtic. Cal denunciar que amb l'actual crisi no noms s'est produint aquest empobriment de la poblaci i aquesta prdua de drets socials sin que es posen en perill drets civils i poltics i, en conseqncia, perilla la mateixa democrcia. Cal, doncs, fer pedagogia de la democrcia, i donar a conixer el que va costar en aquest pas acabar amb una llarga dictadura i construir un Estat democrtic amb totes les seves deficincies, que sn moltes. I una molt bona eina per fer aquesta pedagogia s la recuperaci de la memria democrtica, especialment la seva difusi entre els joves en els centres educatius, aix ja ho realitza la nostra Associaci des de fa temps. I en aquest sentit ens oferim per collaborar amb el Districte en la difusi de la memria democrtica i la lluita antifranquista. Nosaltres sempre hem cregut en el valor pedaggic de la recuperaci de la memria i amb aquest convenciment vam impulsar la creaci del Memorial Democr-tic en un gran acte realitzat precisament en aquest Districte, al Gran Teatre del Liceu, el 22 d'abril de 2002. All vam llanar la Declaraci del Liceu en la qual reclamvem unes poltiques de memria que finalment es van traduir en la instituci, el 2007, del Memorial Democrtic. Creiem que un Districte tant carregat d'Histria com aquest faria un bon servei als seus ciutadans adoptant una iniciativa com aquesta, precisament en uns moments en qu s ms necessari que mai valorar com cal la democrcia i el que va costar aconseguir-la. Moltes grcies El Plenari del Consell Municipal de Ciutat Vella va acordar amb els vots de: ICV EUiA 3 vots. A favor PSC 5 vots. A favor UpB 1 vot. A favor PP 3 vots. Abstenci CiU 5 vots.. Abstenci 1. Que en el termini de quatre masos el govern del districte elabori un programa de recuperaci de la memria democrtica del Districte de Ciutat Vella per la Memria Democrtica. 2. Que aquest programa sigui presentat com a mesura de govern per possibilitats el seu tractament en aquest Consell Plenari.

En aquest nmero 69 agram la collaboraci de: Eduard Amouroux, Eduardo Abreu Font, E. Cama, Anna, Marc Carrillo, Antoni Ferret, Llus Mart i Bielsa, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.