CIU 2012 Programa Electoral

Convergncia i Uni 1 Programa Electoral 2012
ndex de continguts
LA TRANSICI NACIONAL
LA TRANSICI NACIONAL ........................................................................................8 DON VENIM. UNA ETAPA QUE SACABA...............................................................9 CAP A ON ANEM. AVANAR EN LA CONSTRUCCI DUN ESTAT PROPI.......12 COM FAREM AQUEST PROCS? ...........................................................................13 CONSTRUCCI DESTRUCTURES DESTAT ........................................................14 MANTENIR UN DILEG PERMANENT ....................................................................15 AVANAR CAP A UN ESTAT PROPI EN EL MARC EUROPEU ...........................15 UN ESTAT PROPI PER VIURE MILLOR ..................................................................16
APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS

1.- SERVEI ..................................................................................................................18 2.- PAS .......................................................................................................................19 3.- DEMOCRCIA ......................................................................................................20 4.- BON GOVERN ......................................................................................................20
CATALUNYA 2020*
LHORITZ EUROPEU..............................................................................................23 OBJECTIUS CATALUNYA 2020 ..............................................................................26 PROPOSTES CATALUNYA 2020.............................................................................30 1.- UNA CATALUNYA AMB MS OCUPACI 1.1.- LLUITA CONTRA LATUR, LA PRIMERA DE LES PRIORITATS ....................31 Dileg i concertaci .............................................................................................31 Les persones aturades, la nostra prioritat ...........................................................32 Un mercat laboral ms adaptable i orientat a les persones ...............................34 Lluita contra latur juvenil .....................................................................................34 Lluita contra absentisme ......................................................................................35 Seguretat en el treball..........................................................................................35 Inspecci de treball ..............................................................................................35 Seguretat Social ..................................................................................................35
Avanar en la conciliaci .....................................................................................36 Economia social i solidria i el cooperativisme ...................................................36 Centres especials de treball i empreses dinserci .............................................36 1.2.- IMPULS A LAUTOOCUPACI, SUPORT A PERSONES TREBALLADORES AUTNOMES .............................................................................................................37 2.-UNA CATALUNYA MS COMPETITIVA, INNOVADORA I INTERNACIONALITZADA 2.1.- FOMENT DE LACTIVITAT PRODUCTIVA PER CREAR OCUPACI ............39 Suport permanent a lactivitat econmica i simplificaci administrativa .............39 Finanament per a lactivitat productiva ..............................................................40 Una economia orientada a lexterior....................................................................41 Suport a les petites i mitjanes empreses ............................................................42 Innovaci empresarial..........................................................................................42 Responsabilitat social de lempresa (RSE) .........................................................43 2.2.- IDEAT I FET A CATALUNYA: UNS SECTORS PRODUCTIUS DINMICS ....43 2.2.1.-INDSTRIA MS QUE MAI ......................................................................43 2.2.2.-COMER: EL MODEL CATAL ...............................................................45 2.2.3.-TURISME: UN SECTOR ESTRATGIC ..................................................48 2.2.4.-AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACI I AGROINDSTRIA ...............................................................................................50 Administraci agrria ...........................................................................................51 Potenciar lagroindstria ......................................................................................52 Promoci i internacionalitzaci ............................................................................52 Comercialitzaci de productes agraris ................................................................53 Vi i cava................................................................................................................54 Desenvolupament rural .......................................................................................54 Regadius ..............................................................................................................55 Recerca agroalimentria .....................................................................................55 Foment del cooperativisme .................................................................................55 Pesca i aqicultura ..............................................................................................56 2.3.- R+D+i = PROGRS ECONMIC I INVERSI DE FUTUR ..............................57 Model catal de recerca i innovaci ....................................................................58 Agents dels sistema de recerca i innovaci catal .............................................59
Poltiques de suport al personal investigador .....................................................59 Transferncia de coneixement i innovaci ..........................................................60 La Recerca biomdica .........................................................................................61 3.- UNA CATALUNYA AMB MS FORMACI 3.1.- GARANTIR EL FUTUR ......................................................................................62 3.2.- LENSENYAMENT LA MILLOR INVERSI DE FUTUR PER AL PAS ............63 Desplegament de la llei dEducaci de Catalunya ..............................................63 Rgim lingstic....................................................................................................63 Dret a lelecci de centre i comproms de les famlies ........................................63 Mesures dactuaci pedaggica ..........................................................................63 Docents ................................................................................................................65 Administraci educativa .......................................................................................65 3.3.- LA FORMACI PROFESSIONAL CLAU PER A LA COMPETITIVITAT ..........65 Curs daccs als cicles formatius de grau mitj i superior ..................................66 Formaci Professional dual .................................................................................66 Formaci al llarg de la vida ..................................................................................67 Centres integrats .................................................................................................67 Reconeixement de lexperincia laboral ............................................................67 3.4.- LES UNIVERSITATS, LA PORTA EUROPEA A LA CREACI, LA GESTI I LA TRANSFERNCIA DEL CONEIXEMENT ............................................................67 Model catal duniversitat ....................................................................................67 Poltica de beques i ajuts .....................................................................................69 Catal a la universitat ..........................................................................................70 Accs a la universitat ...........................................................................................70 Universitat per a tothom ......................................................................................70 4.- UNA CATALUNYA AMB MS ESTAT DEL BENESTAR 4.1.- COHESI SOCIAL .............................................................................................71 4.2.- BENESTAR SOCIAL I FAMLIA.........................................................................71 La famlia com a eix vertebrador i de cohesi social ..........................................73 Les persones grans, un valor actiu .....................................................................73 La infncia, present i futur de la nostra naci .....................................................74
Promoci de lautonomia personal, posem en valor les capacitats de les persones ..............................................................................................................75 Cohesi social, inclusi social i lluita contra la pobresa .....................................77 Drogodependncies.............................................................................................77 Tercer sector: collaboraci, participaci i corresponsabilitat social ..................77 Associacionisme i voluntariat, gran actiu de fora social ...................................77 Acci cvica i desenvolupament comunitari ........................................................78 Els valors, el fonament dun pas ........................................................................79 Joventut: formaci, emancipaci i implicaci social ...........................................79 Immigraci, tots som pas....................................................................................80 4.3.- SALUT ................................................................................................................80 Un sistema sanitari pblic, universal, participatiu i descentralitzat .....................81 Noves necessitats, nou model assistencial.........................................................82 El professionalisme com a base de la relaci amb els professionals ................84 Un nou paper dels ciutadans ...............................................................................84 Una Agncia al servei de lavaluaci, la transparncia i el rendiment de comptes................................................................................................................85 El sector farmacutic: motor econmic i agent de salut .....................................85 LAgncia de Salut Pblica: un pas endavant en la prevenci, la promoci i la protecci de la salut .............................................................................................86 Una sanitat privada que contribueix als resultats de salut .................................86 4.4. -HABITATGE .....................................................................................................87 Facilitar laccs a lhabitatge................................................................................87 4.5.- ESPORTS ........................................................................................................88 Lesport, motor de recuperaci econmica .........................................................89 Lesport, font de salut i de benestar ....................................................................89 Lesport projecta la imatge de Catalunya al mn ................................................90 4.6.- POLTIQUES DIGUALTAT .............................................................................91 Igualtat i no discriminaci per ra de gnere ......................................................91 Coresponsabilitat .................................................................................................91 Lluita contra la violncia masclista ......................................................................91 Igualtat i no discriminaci per ra dorientaci i/o identitat sexual .....................92 4.7.- RESPECTE A LA LLIBERTAT RELIGIOSA. ..................................................92
5. UNA CATALUNYA MS SEGURA 5.1.- POLTIQUES DE SEGURETAT .....................................................................94 5.2.- GARANTIES PER AL CONSUMIDOR ............................................................96 5.3.- ADMINISTRACI DE JUSTCIA, DRET I EXECUCI PENAL ......................98 Culminar lorganitzaci judicial a Catalunya .......................................................98 Una administraci de justcia gil, moderna i amb un s normalitzat del catal 98 Completarem el codi civil de Catalunya ..............................................................99 El model catal dexecuci penal ........................................................................99 Equilibri territorial .............................................................................................. 100 Altres mesures concretes en administraci de justcia .................................... 100 6.- UNA CATALUNYA MS SOSTENIBLE 6.1.- COHESI TERRITORIAL............................................................................. 101 Ordenaci del territori ....................................................................................... 102 Territori rural ..................................................................................................... 102 Promoci empresarial i de locupaci territorial ............................................... 103 6.2.- MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT ............................................................ 103 Gesti i valoritzaci dels espais protegits ........................................................ 104 Suport a la custdia del territori ....................................................................... 104 Gesti forestal i prevenci dincendis ............................................................... 105 Protecci dels animals ...................................................................................... 106 Caa i pesca continental .................................................................................. 106 6.3.- ENERGIA ..................................................................................................... 106 Poltica energtica ............................................................................................ 107 Subministrament energtic segur i de qualitat ................................................. 108 Infraestructures de distribuci .......................................................................... 108 Mix energtic ..................................................................................................... 108 Estalvi i eficincia energtica ........................................................................... 109 Recerca i desenvolupament i aprofitar la contribuci de lenergia al desenvolupament econmic ............................................................................. 110 6.4.- CANVI CLIMTIC ......................................................................................... 110 6.5.- POLTIQUES DAIGUA ............................................................................... 111 6.6.- RESIDUS ...................................................................................................... 112
6.7.- ALTRES VECTORS AMBIENTALS ............................................................. 113 Qualitat de laire ................................................................................................ 113 Qualitat ambiental a lactivitat Industrial .................................................... 113 Servei Meteorolgic de Catalunya ................................................................... 114 Suport al Tercer sector Ambiental ................................................................... 114 Comproms ambiental de ladministraci pblica ............................................. 115 6.8.- ECONOMIA VERDA ..................................................................................... 115 Vehicle elctric .................................................................................................. 116 7.- UNA CATALUNYA MS HIPERCONNECTADA 7.1.- INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT .......................................................... 118 Infraestructures ................................................................................................. 118 Mobilitat i transport pblic ................................................................................. 118 Xarxa viria ....................................................................................................... 119 Corredor ferroviari del Mediterrani ................................................................... 120 Logstica i transport .......................................................................................... 120 Aeroports........................................................................................................... 120 Ports .................................................................................................................. 121 7.2.- TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI (TIC) ............ 121 8.- UNA CATALUNYA MS EMPRENEDORA 8.1.- LEMPRENEDORIA COM A SORTIDA DE LA CRISI ................................. 124 9.- UNA CATALUNYA AMB UNES FINANCES PBLIQUES EQUILIBRADES 9.1.- PER UNES FINANCES PBLIQUES RESPONSABLES ............................ 126 Poltica Pressupostria ..................................................................................... 126 Poltica Financera ............................................................................................. 127 9.2.- FISCALITAT AL SERVEI DE LA RECUPERACI ...................................... 128 Creaci dun Espai Fiscal Catal: Hisenda prpia ........................................... 128 Agncia Tributria de Catalunya ...................................................................... 128 Poltica Fiscal .................................................................................................... 128 10.- UNA CATALUNYA AMB UNA CULTURA I UNES INSTITUCIONS MS PRESENTS AL MN 10.1.- LESTAT CULTURAL ................................................................................. 130
Economia i cultura ............................................................................................ 132 Cultura popular ................................................................................................. 133 Cultura i patrimoni............................................................................................. 134 Limaginari de Pas ........................................................................................... 134 10.2.- EL CATAL, NOVENA LLENGUA DE LA UNI EUROPEA .................... 134 En llengua, Catalunya sempre suma ............................................................... 135 Noves estructures i eines de llengua i pas ..................................................... 136 10.3.- LA CATALUNYA GLOBAL:PROJECCI EXTERIOR DE CATALUNYA .. 137 Lideratge i reconeixement internacional .......................................................... 137 Participaci, influncia i creaci d'opini .......................................................... 138 Institucions i rgans .......................................................................................... 138 Poltiques i actuacions ...................................................................................... 139 Collaboraci ..................................................................................................... 139 Cooperaci per al desenvolupament ............................................................... 139 11- LES INSTITUCIONS AL SERVEI DELS OBJECTIUS CATALUNYA 2020 11.1.- REGENERACI POLTICA I LIDERATGE ................................................ 142 11.2.- ADMINISTRACI PROPERA..................................................................... 143 Austeritat i racionalitzaci del sector pblic ..................................................... 143 Simplificaci administrativa .............................................................................. 144 Transparncia en la contractaci pblica......................................................... 145 Administraci oberta i Administraci electrnica ............................................. 145 Funci pblica ................................................................................................... 146 11.3.- ORGANITZACI TERRITORIAL................................................................ 147
*Al llarg del programa hi ha propostes que van acompanyades de les sigles (EE), significa que sn mesures necessries per a dotar-nos destructures destat. No hi sn totes, per shi han recollit les ms rellevants.
LA TRANSICI NACIONAL
Catalunya s una naci. Per la seva histria, per la seva identitat, per la seva personalitat poltica, per fonamentalment perqu sen sent i ho vol continuar essent. Ni abans, ni ara, ni mai, cap llei ni estat podran impedir o negar que Catalunya s una naci. Una naci que, a ms, t capacitat per construir grans projectes collectius a favor de la seva convivncia i del seu progrs econmic, social i cultural. Una naci que no ha renunciat mai als seus drets inherents com a poble, ni tampoc al dret a lautodeterminaci, i que sempre ha anhelat les mximes cotes dautogovern. Una naci que ha tingut, al llarg dels darrers 150 anys, el catalanisme poltic com el referent de modernitat, progrs i democrcia. Les properes eleccions del dia 25 de novembre tenen una transcendncia histrica. s lhora que Catalunya inici el rumb cap a lestat propi. Desprs de ms de trenta anys de democrcia, sha constatat que lencaix de Catalunya a lEstat espanyol resulta de viabilitat molt difcil. Sens han tancat les portes, i per tant, s hora diniciar el nostre propi cam. No volem renunciar al que som, i al mateix temps, aquesta s la via que ens permetr viure millor. Convergncia i Uni, com a fora poltica principal de Catalunya, se sent hereva i compromesa en la defensa de la naci catalana, la seva voluntat dautogovern, la seva fora cultural i democrtica, i la seva vocaci dobertura i presncia al mn. s per aix que, sense cap ms eina que la democrcia, defensem el dret a decidir sense ms lmit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya, com a garantia de la convivncia i el progrs econmic, social i cultural del conjunt del poble catal. Coherents a definir Catalunya com una naci i a situar la democrcia com un valor absolut, apostem pel dret a decidir per assolir lautogovern que el poble de Catalunya reclama i necessita per viure millor.
Don venim. Una etapa que sacaba

Des de la transici, fa ms de tres dcades, Convergncia i Uni i bona part del catalanisme poltic, va treballar per aconseguir el major autogovern possible per a Catalunya i alhora cercar un encaix viable dins de lEstat espanyol. Un encaix que permets a Catalunya sentir-se cmoda, que li permets continuar sent el que era i s, una naci amb una forta histria al darrere, en el marc dun estat que reconegus la pluralitat. Aquesta aposta va anar acompanyada dun gran esfor de pedagogia, dintentar fer-se entendre, i alhora duna voluntat de contribuir a lestabilitat i a la governabilitat de lEstat. De fet, es pot afirmar amb rotunditat que Convergncia i Uni sha implicat en tots els moments decisius pels quals ha passat lEstat espanyol. I aix no ho pot dir cap altre partit; tampoc cap dels dos grans partits espanyols, ni el PP ni el PSOE. La resposta de lEstat espanyol al llarg daquestes darreres dcades no ha estat pas de lleialtat vers les reivindicacions i els sentiments del poble de Catalunya. Just al contrari, la resposta ha estat un continuat finanament insuficient, que, tot i les evolucions successives, ha comportat un permanent- i creixent en el temps- dficit fiscal per al nostre pas; una invasi constant del marc competencial de la Generalitat;
una deslleialtat institucional que sha accentuat en aquests moments de crisi, i una manca de respecte vers els nostres trets identitaris, com ara, la llengua catalana. No s una novetat; tristament, aquesta s la resposta que sempre sha trobat el catalanisme poltic quan ha intentat aconseguir un encaix a Espanya que respects el dret de Catalunya a disposar duna identitat prpia. I aquesta resposta s independent de les poques, dels sistemes poltics i dels governs que han estat al capdavant de lEstat. Resulta evident que lEstat de les autonomies configurat al llarg daquestes tres dcades ha fracassat en el seu objectiu principal. El que inicialment era una possibilitat dencaix de les nacionalitats histriques, dins dun estat que fos compost, dins dun estat plurinacional, ha acabat sent un model simtric, homogeni, de 17 comunitats autnomes. Un model de caf per a tothom, on tothom volia les mateixes competncies que Catalunya, per no ser menys, i que ara amb lactual conjuntura, ha entrat en crisi. Aquest procs saccentua arran del procs de nou Estatut de Catalunya. Lany 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut, amb la voluntat desdevenir un pacte poltic de carcter bilateral entre Catalunya i lEstat, per tal dampliar el marc dautogovern de Catalunya i poder disposar dun sistema de finanament singular, tot sortint del rgim com. Novament, per, la resposta de lEstat espanyol va ser negativa. Primer, durant el seu pas pel Congrs, la proposta de lEstatut va ser rebaixada. Segon, es va iniciar una campanya de desprestigi i datac a Catalunya per part del PP i dels sectors ms espanyolistes. Per sobretot, el cop ms dur per a Catalunya va ser la Sentncia del Tribunal Constitucional, instigada i avalada tant pel PP com pel PSOE. Una sentncia que va deixar lEstatut absolutament desvirtuat, per la via de lanullaci i per la via de la interpretaci. Aquesta Sentncia contra lEstatut va suposar un fet molt greu, que va adquirir una dimensi histrica. Un tribunal amb una part dels seus membres amb el mandat caducat, i per tant, deslegitimats -i en plena sintonia amb els dos partits espanyols- va obviar la voluntat majoritria del poble catal de major autogovern expressada en referndum. La Sentncia del Tribunal Constitucional va evidenciar que no hi havia cap voluntat daprofundir en el pacte constitucional i de fer evolucionar lEstat espanyol cap a un estat plurinacional. Espanya vol seguir sent un estat amb una sola naci. Aquest va ser un punt de no retorn. En aquell moment, el mes de juliol del 2010, a Catalunya, es va arribar a un consens molt ampli en el sentit que la via seguida fins llavors per aconseguir lencaix del nostre pas a lEstat espanyol havia resultat infructus i ja no donava ms de si. Amb una certa sensaci de frustraci, es constatava que estvem abocats a una mena de carrer sense sortida. La conclusi era clara: o renuncivem a la nostra voluntat de major reconeixement i majors cotes dautogovern -en definitiva, renuncivem al que som diluint-nos en una regi administrativa, homogenetzada, gaireb folklrica- o inicivem una nova etapa. s evident que la convicci majoritria era clara en el sentit demprendre un nou cam. Aix es va plasmar en una massiva manifestaci pels carrers de Barcelona sota el lema Som una naci. Nosaltres decidim.
Lestiu de 2011 es va tornar a fer palesa la voluntat clara que tenen el PSOE i el PP per laminar el nostre autogovern. Els dos partits espanyols van pactar i aprovar de manera precipitada una reforma de la Constituci que vulnerava lautonomia financera de la Generalitat. La reforma de la Constituci no s, per desgrcia, un fet puntual, sin la confirmaci duna clara tendncia. Els dos partits espanyols comparteixen una mateixa visi i una voluntat de posar fi a un major autogovern i llibertat per a Catalunya i de dur a terme una forta i constant recentralitzaci de competncies cap a lestat central. Es posa de manifest, en definitiva, una voluntat de fer passes enrere en lautogovern. El 28 de novembre de 2010, Convergncia i Uni va guanyar les eleccions amb un programa que tenia com a principal repte per a la legislatura comenar a exercir el dret a decidir, amb una primera estaci prou transcendent: el pacte fiscal en la lnia del concert econmic. Lobjectiu era poder prendre les nostres prpies decisions respecte als recursos que els ciutadans i les empreses daquest pas generem amb molt desfor; disposar de la sobirania sobre els nostres impostos per poder fer fort i cohesionar al mxim el nostre pas. El 25 de juliol passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una resoluci per una mplia majoria en la qual es concretava lobjectiu daquest pacte fiscal i sinstava el Govern de la Generalitat a negociar amb el Govern espanyol. El 20 de setembre, el president de la Generalitat va acudir a la Moncloa amb aquest mandat del Parlament, i en definitiva, del poble de Catalunya. I la resposta del president del Govern espanyol va ser un no rotund. Un no a la proposta en si i, per damunt de tot, un no a negociar. Uns dies abans, l11 de setembre, ms dun mili i mig de catalans va sortir al carrer sota el lema Catalunya, nou estat dEuropa. Una espectacular manifestaci, la ms gran de la histria del nostre pas, amb un to i un esperit positiu i dafirmaci com a poble i com a naci. Una manifestaci que, sens dubte, ha esdevingut una fita histrica que marca un abans i un desprs en lesdevenir de Catalunya. Davant duna sentncia que va frustrar les legtimes aspiracions del poble catal; davant dels continuats intents de recentralitzaci i de la negativa a satisfer les demandes de major autogovern; davant de latac constant a un dels elements ms centrals, ms estimats i ms valuosos de la nostra identitat; davant dun dficit fiscal que ens ofega; davant, en definitiva, duna sensaci dincomprensi vers les reivindicacions, els sentiments i la voluntat de ser dels catalans, per a CiU no hi ha lloc ni a la resignaci ni al conformisme. Davant de tots aquestes elements, que generen un fort creixement de la distncia emocional amb lEstat, sobretot hi ha una voluntat ntida duna immensa majoria del poble de Catalunya de continuar sent el que som i projectar-ho amb orgull cap al futur. s lhora que Catalunya inici el seu propi cam. Un clam molt fort del poble de Catalunya en aquesta direcci es va poder sentir, aqu i a fora, la tarda de la Diada. Per, per emprendre aquesta nova etapa, fa falta un nou mandat del poble de
Catalunya, una nova legitimitat que noms es pot aconseguir a travs dunes eleccions.
Cap a on anem. Avanar en la construcci dun estat propi.

Des de la Sentncia contra lEstatut de Catalunya i molt especialment, desprs de la gran manifestaci de l11 de setembre denguany, una gran majoria de la ciutadania de Catalunya ha assumit conscientment el fet destar protagonitzant un gran canvi, una transici que ha encarat sense ambigitats ni limitacions. El poble de Catalunya, divers i plural, ha deixat de ser un espectador de la realitat per ser un protagonista del canvi. Catalunya t dret a decidir el seu futur i ha arribat el moment de poder exercir aquest dret. Desprs de trenta anys, s el moment descollir. s lhora que Catalunya faci el seu propi cam. Amb naturalitat. Un cam, una transici nacional, que ens ha de permetre prendre les nostres prpies decisions, que ens ha de permetre viure dacord amb les nostres prpies possibilitats, i aix vol dir viure millor. Viure millor ara i en el futur. Es tracta de poder desenvolupar amb llibertat el nostre projecte de pas, que t com a pilars el progrs econmic i la cohesi social, amb la preservaci del nostre estat del benestar. Un cam que ens ha de permetre mostrar-nos tal com som i projectar la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua. Catalunya s una naci amb ms de mil anys dhistria, amb una identitat, una cultura i una llengua prpies, amb unes institucions de govern histriques, i que vol continuar fent el seu cam, continuar sent en el futur i progressar. Per aix calen instruments destat. Volem construir una majoria social mplia perqu Catalunya pugui tenir un estat propi dins el marc dEuropa, perqu Catalunya t laspiraci de ser un poble normal entre els pasos i les nacions del mn. Un estat que no t una naci al darrere li falta lnima. Per una naci sense un estat tamb s incompleta. Una naci sempre necessita al seu costat un estat que lacompanyi, que la protegeixi, que la impulsi, que la faci crixer i ser forta. Per aquest motiu, el sentiment que lEstat espanyol no respecta Catalunya, que no lentn, que lataca, que li s deslleial, que no compleix amb els seus compromisos, que lofega econmicament -en conseqncia tamb socialment-; en definitiva, el sentiment que Catalunya no t un estat que lacompanyi, s un sentiment cada cop ms compartit entre els catalans. I s un senyal dalerta inequvoc que les coses estan canviant. En aquesta lnia, cal posar de manifest que dos anys desprs de la Sentncia de lEstatut, de la constataci de final detapa, i de la decisi de canvi de rumb, pren ms sentit que mai reivindicar que Catalunya ha de poder exercir el seu dret a decidir sobre tot all que lafecta sempre que es faci en un marc democrtic i sobre consensos amplis, amb la voluntat davanar i no de dividir el pas .
Com farem aquest procs?

Aquest s un cam basat en laprofundiment de la democrcia. Amb la legitimitat i la legalitat que emanen dun procs profundament democrtic. Ser el poble de Catalunya el que sexpressar i haur de decidir. Conseqentment, cal preguntar-se: qui t por de la democrcia? Un procs que noms podr tenir xit si compta amb una majoria social mplia al darrere. Ser la majoria del poble de Catalunya la que decidir. Un procs que es far tenint present la ferma voluntat de continuar essent un sol poble i un pas cohesionat. Un cam que farem dins del marc europeu. Catalunya no est a Europa, Catalunya s Europa. Som Europa, des de fa molts segles. Catalunya s una de les nacions ms velles d'Europa. Al segle IX, era l'nic territori de la pennsula ibrica que pertanyia a l'Imperi de Carlemany. Una vocaci europea, en definitiva, que neix de les nostres arrels ms profundes. Una transici que farem amb dileg, amb lEstat espanyol, amb la Uni Europea i amb la comunitat internacional. Amb el rigor i la seriositat que donen credibilitat al nostre projecte. I amb una actitud pacfica i de convivncia, sense caure en provocacions. Aquest s un cam en positiu, dobertura i dinterrelacions. No va en contra de ning. No busca la confrontaci ni la ruptura. s un cam tranquil. Volem tenir un estat propi en el marc dEuropa, amb una clara vocaci cap a lexterior i que alhora, com s natural, seguir tenint uns forts vincles amb Espanya. Iniciem un projecte dillusi. s lesperana de poder viure millor. s lanhel de ser el que som, un poble i una naci com qualsevol altra del mn, amb llibertat, sense que ning ens ho intenti impedir. Un nou cam que requerir un lideratge fort. Davant dun repte daquesta envergadura, cal la mxima fora i confiana en la persona que lhaur dencapalar. Tamb requerir visi de pas, consens i generositat. Un procs que exigir ambici, treball, comprensi, pacincia i esfor per part de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, i recollint lestablert a la resoluci que va aprovar el Parlament de Catalunya per mplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsar una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democrticament el seu futur collectiu. Aquesta consulta es far dacord amb la legalitat que sesdevingui i amb tota la legitimitat democrtica.
Construcci destructures destat

Al llarg daquests trenta-cinc anys dautogovern, Catalunya ha anat construint estructures destat dacord amb les potencialitats competencials que tenem al nostre abast, per amb una clara voluntat de dissenyar-les amb ambici destat propi. Dexemples de lobra feta fins ara en podem trobar a prcticament tots els mbits: en el camp de la seguretat, amb la creaci de la policia de la Generalitat, els Mossos dEsquadra, que han esdevingut la policia integral a Catalunya, o el Servei Catal de Trnsit; en el camp de la sanitat, amb el Servei Catal de la Salut com a element clau del model sanitari catal; en el de la justcia, amb el desenvolupament integral del Codi civil catal; en lensenyament, amb el model educatiu catal; en el dels mitjans de comunicaci, amb la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ha possibilitat la creaci de TV3 i Catalunya Rdio, emissores lders al pas. I aix en tantes altres rees i sectors on la Generalitat ha anat desplegant aquells mecanismes legals per poder dotar el pas destructures que possibilitessin la mxima expressi de lautogovern en aquells casos on lactual marc legal no ho impeds de manera expressa. Tot i aquests avenos, Catalunya no disposa en aquest moment de la majoria destructures dun estat normal, i shan danar construint, i aquest no s un procs immediat; cal cohesionar-ho i cal fer-ho b tot, sense improvisacions, donant respostes a les incerteses que hi pot haver. Respecte aix, el Govern treballar en la construcci destructures destat que acompanyin aquest procs dexercici del dret a decidir del poble de Catalunya i que permetin enfortir el pas en tots els mbits. Cal tenir present que la construcci destructures destat no s un objectiu en si mateix. s un instrument, que ha de donar al nostre pas la possibilitat dexercir aquelles competncies i de dissenyar aquelles poltiques que qualsevol estat pot fer en tots els mbits, des de definir models de prestaci fins a les poltiques de projecci exterior de nostre pas. La primera -i ms urgent- necessitat que t el pas s assolir la plena sobirania fiscal, i el cam per aconseguir-ho s definir la hisenda prpia per la via de la transformaci de lAgncia Tributria de Catalunya en una administraci tributria que recapti i gestioni tots els recursos generats a Catalunya per tal de poder garantir el progrs econmic i les poltiques socials del nostre pas. Tamb ser prioritari aprovar una llei electoral catalana que representi i garanteixi la pluralitat del conjunt del territori, tot reforant la participaci democrtica a travs de sistemes de representaci proporcional personalitzada. Altres exemples de construcci destructures destat sn: Limpuls a una poltica de relacions exteriors que promogui la mxima integraci possible de Catalunya al mn.
La creaci dun marc catal de relacions laborals en el qual sadapti la normativa laboral a la realitat productiva del nostre pas. La gesti de les pensions i cotitzacions dels ciutadans de Catalunya, ara gestionades per la Seguretat Social. Lassumpci per part de la Policia de la Generalitat, els Mossos dEsquadra, de totes les competncies que encara avui tenen reservades els cossos i forces de seguretat de lEstat, inclosos el control dels ports i aeroports. La plena projecci internacional de lesport catal a travs de les federacions esportives catalanes. La gesti de totes les aiges interiors de Catalunya, amb independncia de la conca hidrogrfica de la qual formin part. La gesti de tota la poltica agrria comunitria. La titularitat i la gesti de totes les infraestructures dinters general per a Catalunya: aeroports, ports, xarxes bsiques viria i ferroviria. La poltica energtica. La definici de les bases de la poltica duniversitats de manera que permeti adequar-ne el finanament, laccs i la governana. La poltica de la funci pblica per fer-la ms professionalitzada. La necessitat de dotar-se dun model propi dorganitzaci territorial basat en els municipis, les comarques i les vegueries.
Aquests sn noms uns exemples del que sha de fer en els propers temps. Al llarg del programa trobareu detallats molt ms exemples del que han de ser estructures destat de carcter ms sectorial.
Mantenir un dileg permanent

Durant tot aquesta nova etapa sempre mantindrem una total predisposici al dileg amb les institucions de lEstat espanyol i dinterlocuci amb la Uni Europea.
Avanar cap a un estat propi en el marc europeu

En lencetar aquesta nova etapa, la nostra vocaci s ms europea que mai. Davant dels dubtes i la incertesa que aquesta nova etapa que ara comena pot comportar, des de Convergncia i Uni tenim clar que el cam a seguir s aconseguir un estat propi en el marc europeu. Catalunya, de sempre, ha estat un poble amb una clara tradici europeista, perqu s Europa, perqu forma part dEuropa des dels seus inicis. La nostra transici nacional cap a un estat propi passa necessriament per continuar formant part dEuropa, i el primer pas per assolir-ho s comprometrens a complir, com a pas, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no sn fcils, i menys en les circumstncies actuals, per hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem destar en condicions de demostrar que Catalunya s un pas seris, rigors, creble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribuci a la construcci europea.
Certament a Europa mai no sha produt un procs com el que iniciar Catalunya, per que una circumstncia com aquesta no estigui prevista en els tractats europeus no significa que no es puguin interpretar aquestes normes de manera flexible, i encara ms quan es tracta dun territori que ja forma part de la UE i que compleix tots els requisits per continuar sent-ne membre. Volem contribuir a reforar Europa i estem disposats a cedir part de la nostra sobirania per a la construcci duna Europa ms forta polticament i econmicament, una Europa que es vagi transformant en un veritable espai federal. s a dir, amb una governana poltica i econmica a escala europea i una governana territorial dacord amb les realitats geogrfiques, culturals, econmiques, socials i nacionals ben definides.
Un estat propi per viure millor

Certament, una de les raons davanar cap a un estat propi s per poder protegir i potenciar la nostra identitat. Ara b, al costat daquesta, hi ha una altra ra molt poderosa. Catalunya necessita un estat propi per poder viure millor. Ara i en el futur. Un estat propi per poder desplegar amb la mxima potncia i ambici el nostre projecte de pas. De fet, es tracta de poder viure dacord amb la potencialitat de Catalunya. Cal tenir present que Catalunya t una dimensi econmica similar o superior a la de Finlndia, Txquia, Blgica, Portugal, Irlanda o Dinamarca. I es tracta de viure dacord amb els recursos que generem els mateixos catalans i les empreses catalanes. I en aquest sentit, cal no perdre de vista els 16.000 milions deuros que cada any marxen de Catalunya i no tornen. Catalunya, igual que qualsevol pas del mn, necessita un estat propi per tenir el poder de decisi i els seus instruments corresponents, aix com el control dels recursos que genera. s a dir, es tracta de poder decidir quines poltiques duem a terme (cosa que ara podem fer noms de manera limitada i amb les ingerncies constants de lEstat), dins dun marc europeu, i tenir el control dels recursos que nosaltres collectivament generem (cosa que ara no podem fer). Viure millor significa que, en aquests moments, es podria afrontar la crisi econmica amb millors garanties que es pot fer a hores dara. Igualment, shaurien de fer poltiques dausteritat, com en fan tots els pasos dEuropa, per no amb la intensitat que shan hagut de fer a Catalunya, fruit de lherncia rebuda, per tamb fruit de la manca dinstruments i de lenorme dficit fiscal. En aquest sentit, es podrien dur a terme poltiques per afavorir el creixement econmic i la generaci de llocs de treball, o b, la construcci daquelles infraestructures que el pas necessita per potenciar la seva competitivitat, com s el cas del corredor mediterrani. Un estat propi per viure millor vol dir que estarem en condicions de garantir un major benestar per a tots i cadascun dels catalans i garantir la cohesi social de Catalunya. Millors prestacions per a la gent gran; una educaci i una sanitat de ms qualitat, i ms i millors poltiques socials.
ELS VALORS
APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS

La societat catalana est acostumada a superar moments difcils i a progressar en situacions complicades com les actuals. Catalunya t un substrat que li permet sortir de situacions difcils. La sortida de la crisi actual demana un canvi dactituds i de mentalitats. Una actitud dillusi, positiva, de comproms, de treballar per un objectiu com i de recuperaci duns determinats valors que sn els que tradicionalment han estat inherents a la ciutadania de Catalunya. El pas trobar el rumb del progrs si aconseguim establir una nova complicitat entre la societat i aquells que tinguin la responsabilitat de govern, si recuperem la confiana mtua i si treballem de manera conjunta per assolir aquest objectiu. Les societats dxit sn aquelles en qu la gent se sent implicada i illusionada per uns objectius comuns. Aix s possible tenint la mxima confiana en la societat, des dels valors que han fet fort el pas, des de la coresponsabilitzaci i des de lexercici dels deures i les responsabilitats que tots tenim com a integrants duna societat. El catalanisme ha estat la fora que els darrers 150 anys ha sabut canalitzar aquesta capacitat de reacci, transformaci, progrs i iniciativa que t el pas. Aix ha estat en els perodes ms difcils daquest darrer segle i mig i aix s ara, quan s lnic element capa de mobilitzar les energies i les esperances del poble catal. El valor del treball, de la feina ben feta, de lesfor, de la dedicaci, del mrit, de la responsabilitat, de la iniciativa personal o de la creativitat sn part dels valors que componen aquesta manera de ser dels catalans i que suposa lactiu ms gran del que disposem en els moments difcils que travessem. Adequar lacci poltica a la recuperaci daquests valors s la frmula que ens ha de fer sortir de lactual crisi i aixecar Catalunya. Un projecte que noms incorpori mesures s un projecte que no t nima, s un projecte que noms parla del qu, per no del com ni del qui. El projecte poltic de Convergncia i Uni no noms cont mesures, sin tamb valors i actituds, uns valors que mostren qui som i com actuem. Els valors que recollim expressen el comproms de Convergncia i Uni amb el pas i amb una manera de fer i de governar, i indiquen de quina manera pensem portar a terme les mesures enunciades en aquest programa.
SERVEI
El nostre s un comproms amb el servei al pas i a les persones, que sn i seran el centre de la nostra acci poltica i els destinataris del progrs econmic i social que es pugui generar en el futur. La poltica ha de significar, en primer lloc, voluntat de servei a la societat, a aquelles persones que han dipositat en els seus representants la confiana i la illusi en el futur.
Comproms: amb el pas i les persones, amb lacci poltica, amb el servei pblic i amb els objectius de progrs, benestar i llibertat nacional expressats en aquest programa electoral. Responsabilitat: conscients de la importncia de la tasca que cal desenvolupar, dels moments difcils pels quals passa Catalunya, i en aquesta nova etapa que comenarem. No portarem el pas a situacions sense retorn, actuarem amb plena conscincia de la responsabilitat que assumim. Llibertat: absolut respecte a la llibertat de la persona en el marc de la seva pertinena a una societat i a un pas amb uns anhels, uns ideals i uns objectius comuns. Esfor: la cultura de lesfor s un dels valors que han fet gran aquest pas i li han perms progressar sovint en condicions gens favorables. Avui s ms necessari que mai. Treball: voluntat de servei vol dir treballar. Un govern no funciona sense treball i dedicaci. Sortir dels moments difcils requerir un esfor important en aquest sentit. Solidaritat: en un moment com lactual adquirim el comproms de garantir el model catal destat del benestar. Justcia social: la desigualtat social s sinnim de societat no cohesionada. Amb les poltiques dequitat, de cohesi i dinclusi enfortim la nostra societat. Inclusi: no podem acceptar que en una societat hi hagi persones excloses. Cap sector social ni cap persona ha de quedar al marge dels serveis i recursos bsics. Humilitat: el servei pblic s un servei a la societat, una gran responsabilitat que ens atorguen els ciutadans i que cal saber portar a terme.
PAS
Adquirim un comproms amb Catalunya, amb la seva gent, amb el seu progrs econmic, social i nacional, amb lobjectiu del seu benestar i de la seva llibertat individual i collectiva. El nostre s un comproms amb la cohesi social de Catalunya, amb els objectius comuns, amb la convivncia, amb la integraci a lentorn duns valors, una llengua, una cultura i una manera de ser i de fer que sn les que ens defineixen com a naci i les que ens atorguen el dret a ser. Cohesi: Catalunya, un sol poble. La capacitat millenria dintegraci dels catalans forma part de la nostra manera de ser i aix continuar sent en el futur. Integraci: Catalunya ha estat sempre terra de reconeixement i garantia de drets, per tamb demana respecte, a la nostra cultura, societat i manera de fer i de ser, i exigeix per tant uns deures dintegraci als qui hi vnen a viure. Creativitat: la creativitat s un dels elements distintius daquest pas, s el que li ha perms excellir en no pocs camps, tot i la nostra mida i poblaci redudes. Un actiu com aquest cal cuidar-lo i potenciar-lo, i en cap cas entorpir-lo.
Talent: el talent s un actiu per al progrs del pas; el seguirem, el cuidarem, el fomentarem i el promourem, tamb en lacci pblica. Excellncia: lassoliment de lexcellncia fa gran un pas. La poltica pblica ha de tenir tamb lexcellncia com un dels seus valors i objectius per tal de garantir la bona gesti i el progrs. Llibertat: ens identifiquem amb els anhels i els objectius de llibertat nacional de Catalunya expressats de manera contundent pel poble catal, i ens posem al seu servei.
DEMOCRCIA
Comproms amb la democrcia, en els valors del comproms, la proximitat o la participaci, i sobretot en noves actituds i maneres de fer per part del mn de la poltica. Cal una nova complicitat. Lexercici de la democrcia implica confiana en la societat i en la seva maduresa per decidir. Lexercici del dret a decidir com a naci en els aspectes que generin mplies majories que ens permetin sumar com a pas, s lexpressi daquesta confiana que ens comprometem a portar a terme. Confiana: en la societat i en la capacitat i el dret que t a participar i decidir. Hem de confiar en la gent i posar al seu servei mecanismes de participaci directa, com consultes, o lexercici del dret a decidir. Proximitat: les persones que exerceixen una responsabilitat poltica, com a representants escollits pel poble, han de ser accessibles i properes. Aquesta ser la nostra manera de gestionar. Participaci: la societat ha de tenir mecanismes per estar informada, seguir tot procs de decisi poltica, opinar-hi i participar-hi. Transparncia: la recuperaci de la confiana de la societat en la gesti pblica passa per la transparncia i laccs a tota la informaci pblica. Informaci: la gesti pblica s dinters social. Cal garantir la informaci a la poblaci de la tasca de Govern.
BON GOVERN
Comproms amb el bon govern. Un dels trets distintius de Catalunya i la seva gent s el gust per la feina ben feta, per lexcellncia, pel treball amb valor afegit. LAdministraci pblica, el Govern, per assolir lxit han dintegrar aquests valors, ferlos seus i actuar en conseqncia. Noms amb ideologia no es governa; s necessria per no nhi ha prou; tamb cal gesti, treball, dedicaci i avaluaci constant sobre el grau de compliment i assoliment dels objectius marcats.
Cal un lideratge diferent, slid per proper, en el qual la gesti, la dedicaci, leficcia i lhonradesa tornin a donar confiana als ciutadans en els seus dirigents poltics per fer de la gesti pblica una eina efica de progrs al servei del pas i de la seva gent. Transparncia: Com a governants tenim lobligaci de no enganyar la ciutadania ni sobre lacci de govern ni sobre la situaci en la qual ens trobem. Gesti: governar s gestionar, treballar, assolir objectius. Leficcia i els resultats vindran amb una bona gesti pblica. Feina ben feta: la fora de Catalunya. El resultat final i lobsessi de tota obra de Govern ha de ser la feina ben feta. Honestedat: el desenvolupament de responsabilitats pbliques comporta de manera inherent el valor de lhonestedat, un comportament ntegre i de servei a la comunitat, que deixi al marge els interessos de caire personal. Eficcia: resultats concrets en un temps determinat, segons els objectius marcats inicialment i amb la despesa prevista. Austeritat: ens comprometem a aplicar el principi dausteritat a tota ladministraci pblica, en la despesa, en els objectius, en els comportaments i en les actituds. Coratge: tindrem el coratge necessari per decidir. Lideratge vol dir coratge per prendre les decisions ms necessries en cada moment poltic, independentment de si sn populars o no ho sn. Governarem amb determinaci i coratge. Simplificaci: el nombre i la mida de les administracions pbliques que avui dia suporta Catalunya shan demostrat clarament excessius. La simplificaci de les estructures administratives i del seu funcionament i dimensi s un principi amb el qual ens comprometem. Fermesa: en la defensa del pas i dels seus interessos, objectius i anhels. Ambici: per assumir reptes i portar el pas al ms lluny possible en progrs social, poltic i nacional.
CATALUNYA 2020
Europa ens marca el cam: Estratgia Europa 2020

Des de Convergncia i Uni creiem que la construcci de les estructures destat sha de fer necessriament dins el marc europeu. Catalunya sempre ha estat un poble amb una vocaci europea en tots els mbits: econmics, comercials, poltics i culturals. I ara, en encetar aquesta nova etapa, la nostra vocaci s ms europea que mai. Des de Convergncia i Uni tenim molt clar quin s el cam a seguir, i aquest cam s Europa. Europa viu un procs de transformaci crucial, fruit de les conseqncies que la crisi econmica est provocant. Per afrontar i superar els reptes de creixement futur per a Europa i de manteniment, alhora, de la cohesi social, el Consell Europeu va aprovar, el 17 de juny de 2010, el full de ruta per sortir de la crisi de manera collectiva amb uns objectius comuns per a tots els estats membres. Aquests objectius comuns estan definits en el que es coneix com lEstratgia Europa 2020 i fixa els criteris que els estats membres de la UE han dassolir daqu al 2020 per tal de garantir el progrs econmic i a ms fer-ho duna manera coordinada i slida. La nostra transici nacional cap a lestat propi passa necessriament per continuar formant part dEuropa, i el primer pas per assolir-ho s comprometrens a complir, com a Catalunya, totes les obligacions i indicacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no sn fcils, i menys en les circumstncies actuals, per hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem destar en condicions de demostrar que Catalunya s un pas seris, rigors, creble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribuci a la construcci europea. LEstratgia Europa 2020 prioritza una economia basada en un creixement intelligent (a travs de la innovaci i el coneixement), sostenible (amb un s eficient dels recursos naturals), i integrador (tot garantint la cohesi social, a travs dun nivell baix datur, i territorial). El propsit de lEstratgia Europa 2020 s que els pasos membres generin nous motors de creixement de les seves economies i de creaci docupaci, i per aconseguir-ho, es fixen una srie dactuacions que els estats han de dur a terme cada any, en coordinaci amb la UE, la resta destats membres i les regions europees. En concret, els objectius que Europa es marca per al 2020 sn, entre daltres: que la taxa docupaci de les persones dentre 20 i 64 anys sigui del 75%; que el percentatge dinversi en Recerca i Desenvolupament sobre el PIB sigui del 3%; que ls denergies renovables sobre el total sigui del 20%; que la taxa dabandonament escolar sigui del 10%; i que el nombre de persones en risc dexclusi social a la UE es redueixi en un 25% el 2020. Per tant, el cam per a la recuperaci econmica, la creaci docupaci i la cohesi social ens ve indicat, com a la resta de territoris de la Uni Europea, per lEstratgia Europa 2020; el que hem de fer des de Catalunya s vetllar pel compliment dels requisits i objectius que sens demanen des dEuropa. Per tal dafrontar aquest gran repte, Convergncia i Uni seguir el full de ruta marcat per la UE, aplicant-ho a la realitat catalana per tal dassolir els objectius fixats. Aquest ha de ser el nostre cam cap a Europa, i cap a un estat propi, demostrar a Europa i al
mn, i sobretot, a nosaltres mateixos, que som un pas capa de fer front als reptes de futur com un estat ms dEuropa. Per assolir-ho, Convergncia i Uni ha impulsat durant els darrers dos anys de govern ladaptaci de leconomia catalana a lestratgia de la UE. Fruit daquest procs, el 10 dabril de 2012, el Govern aprovava lEstratgia Catalunya 2020, que incorpora els sis mbits prioritaris de lestratgia europea i els adapta a la realitat catalana. Aix vol dir que a part de les fites exigides per la Uni Europea per als propers vuit anys, Catalunya haur de fer front als seus propis reptes interns com sn: la recuperaci econmica, la lluita contra latur, la recuperaci de la competitivitat i laposta decidida per la innovaci i la internacionalitzaci. La situaci de partida de Catalunya respecte la resta destats europeus s clarament desigual, si es t en compte larrossegament dun dficit fiscal histric, els deutes acumulats al llarg de la darrera dcada, la manca dingressos provinents dels compromisos estatals i un dficit dinversi en infraestructures crnic. Aquests elements han afectat greument la capacitat de leconomia catalana per ressorgir ms rpidament de la crisi que altres territoris de caracterstiques semblants. Tot i aix, la poltica de rigor pressupostari i de contenci del dficit pblic aplicada pel Govern de Convergncia i Uni ens avala davant la Uni Europea com un pas seris i transparent, capa dacomplir els requisits imposats amb responsabilitat. Lassoliment dels objectius dEuropa per als propers vuit anys suposar la transformaci de leconomia catalana, una economia que contempla la regeneraci industrial i laposta pels sectors punters, juntament amb el suport a lemprenedoria i la internacionalitzaci de les empreses catalanes. Lalt potencial de creixement i datracci internacional del nostre pas sn actius que ens permeten encarar el futur amb optimisme i confiana. Tanmateix, existeixen altres reptes socials lligats a la prpia demografia del nostre pas i al nostre model de poltiques de benestar que requereixen la progressiva incorporaci destructures dEstat que ens permetin garantir la sostenibilitat del nostre model destat del benestar. Lenvelliment progressiu de la poblaci, unit a un estancament de la taxa de natalitat, fan preveure que la pirmide dedat al nostre pas sinvertir en les properes dcades, tot ampliant la franja dedat superior als 65 anys i tot reduint la base de les persones en edat laboral. Aquest fenomen demogrfic tamb comportar laugment de la despesa social com a conseqncia del progressiu envelliment i sobreenvelliment de la poblaci, la qual necessriament requerir una atenci ms especialitzada en lmbit de la salut, la dependncia i latenci social. Laposta de Convergncia i Uni per superar aquest fenomen estructural, que va ms enll de la situaci conjuntural actual de crisi econmica i que afecta la majoria de pasos desenvolupats, s invertir en educaci, formaci, recerca i innovaci. Noms apostant per la transformaci del nostre mercat laboral, amb la incorporaci de noves generacions de professionals dalta qualificaci i capacitacions tcniques, s possible incrementar el valor del capital hum del nostre pas, i assegurar el contracte social intergeneracional que hem gaudit durant anys.
Les elevades xifres de fracs escolar, lincrement de latur entre els joves i el fenomen social dels ninis no sn aspectes que ens permetin assolir fcilment els objectius dEuropa, per tampoc sn dades que ens puguem permetre com a pas perqu lensenyament s una de les peces que forma la clau de volta de la cohesi social. La lluita contra el fracs escolar ha de ser un projecte de pas. I aix ho hem defensat durant aquesta legislatura des de Convergncia i Uni, amb el suport al Pla dimpuls de la Lectura i al Suport Escolar Personalitzat com a pilars dun Pla ms ambicis destinat a reduir a la meitat la xifra de fracs escolar en els propers vuit anys, tal com estableix lEstratgia Europa 2020. En la nova legislatura impulsarem lEstratgia Catalunya 2020 com a full de ruta del pas per reorientar el model productiu, afavorir la competitivitat i la creaci de llocs de treball de qualitat. LECAT 2020 defineix tamb el marc per buscar amb els agents econmics i socials vies dacord sobre quin ha de ser el model de creixement futur de la nostra economia i quines sn les reformes estructurals que cal fer, i per avanar cap a un nou acord estratgic per al futur de leconomia catalana. Per aix, en els primers mesos de la nova legislatura, convocarem els agents econmics i socials per intentar assolir acords concrets en els mbits de la competitivitat empresarial, la formaci, locupaci, la cohesi social i la modernitzaci de lAdministraci. En el marc de lECAT 2020 tamb reforarem el dileg amb el mn local per assolir acords concrets en aquests mbits. En la nova legislatura reforarem el rol de lECAT2020 com a carta de presentaci de Catalunya al mn, per reafirmar la visi de Catalunya com a pas emprenedor modern, competitiu i comproms amb el projecte europeu. Convergncia i Uni presenta un programa electoral amb poltiques i mesures concretes adreades a assegurar el compliment de Catalunya amb els requisits marcats per la UE, per a ms, presentem la nostra visi de quina Catalunya volem. No nhi ha prou amb formar part dEuropa, hem de situar Catalunya entre els primers pasos de la Uni Europea i del mn en tots aquells mbits que garanteixin una millor qualitat de vida i benestar per als nostres ciutadans. A continuaci presentem laposta de Convergncia i Uni pel model de pas que volem i els objectius que ens hem fixat i que serviran dindicadors del grau dassoliment de la nostra acci de govern, la descripci de les poltiques i mesures programtiques que proposem per assolir aquests objectius dins el marc Catalunya 2020.
CATALUNYA 2020
OBJECTIUS
Quina Catalunya volem?

1. Una Catalunya amb ms OCUPACI: Assolir una taxa docupaci del 75% per a les persones entre 20 i 64 anys. Tenir una taxa datur equivalent a la mitjana de la UE. 2. Una Catalunya ms COMPETITIVA, INNOVADORA i INTERNACIONALITZADA: Crixer ms que la mitjana de la UE. Situar Catalunya entre les 20 primeres posicions del rnquing de la competitivitat mundial del World Economic Forum. Invertir el 3% del PIB en R+D+I. Duplicar les empreses catalanes que exporten regularment i aquelles que ho fan de manera ocasional. Duplicar el nombre de vols directes intercontinentals de llarga distncia. Millorar la posici de Barcelona i Catalunya en el rnquing dels territoris ms atractius per a la inversi estrangera. Augmentar fins el 70% el nombre dalumnes que acaben la secundria amb un bon nivell dangls. 3. Una Catalunya amb ms FORMACI: Reduir el percentatge dabandonament escolar fins el 10%. Augmentar fins el 40% el percentatge de persones entre 30 i 34 anys amb estudis superiors complets. Augmentar en 5 punts el percentatge destudiants que opten per carreres cientfiques i tcniques. Situar les 7 universitats pbliques catalanes entre les 200 millors, i com a mnim, tres delles entre les 100 primeres de lAcademic Ranking of World Universities (ARWU). Generalitzar la formaci professional que integri lescola i lempresa (FP dual). 4. Una Catalunya amb ms ESTAT DEL BENESTAR: Reduir el nombre de persones en risc de pobresa i/o exclusi social en un 25%. Millorar lndex de Desenvolupament Hum (IDH) per situar-nos entre els 15 primers pasos del mn. Augmentar en un 5% lesperana de vida en bona salut.
Augmentar en 5 punts la taxa de supervivncia del cncer. Millorar les pensions a mesura que ho permeti levoluci de locupaci. Incrementar en 5.000 el nombre de places amb finanament pblic de serveis de centres residencials per a gent gran amb dependncia. Aconseguir que tots els infants de menys de 6 anys tutelats per la Generalitat de Catalunya visquin amb una famlia acollidora en lloc de viure en un centre pblic residencial. Duplicar el percentatge de persones amb discapacitat integrades al mercat laboral. 5. Una Catalunya ms SEGURA: Reduir en un 50%, entre 2010 i 2020, el nombre de morts i de ferits molt greus en accidents de trnsit. Augmentar un mnim dun 10% el nivell de percepci de seguretat ciutadana per part de la poblaci. Guanyar 30 posicions en el rnquing de seguretat jurdica del World Economic Forum. 6. Una Catalunya ms SOSTENIBLE: Reduir un 20% lemissi de gasos defecte hivernacle respecte el 1990. Incrementar el percentatge de les energies renovables en el consum final denergia fins el 20%. Augmentar un 20% leficcia en ls de lenergia. 7. Una Catalunya ms HIPERCONNECTADA: Tenir el Corredor Ferroviari del Mediterrani en funcionament. Convertir leix portuari Barcelona-Tarragona en el ms potent del sud dEuropa. Fer de laeroport de Barcelona un hub aeroportuari. Dotar el 50% de les llars amb banda ampla ultra rpida. Assolir que el 33% de les empreses utilitzin el comer electrnic. 8. Una Catalunya ms EMPRENEDORA: Situar Catalunya entre els 5 primers pasos de la UE en taxa dactivitat emprenedora. Duplicar el percentatge de joves universitaris que volen crear un negoci o empresa.
Crear 60.000 noves empreses i 100.000 llocs de treball vinculats a projectes emprenedors. 9. Una Catalunya amb unes FINANCES PBLIQUES EQUILIBRADES: Complir el principi destabilitat pressupostria (dficit zero). Tenir una fiscalitat ms justa. Reduir la pressi fiscal individual. Reduir a la meitat el frau fiscal. 10. Una Catalunya amb UNA CULTURA i UNES INSTITUCIONS ms presents al mn: Augmentar en un 25% el consum cultural catal. Duplicar la presncia del catal i de la cultura catalana a internet.
CATALUNYA 2020
PROPOSTES
1. Una Catalunya amb ms OCUPACI:

1.1.- LLUITA CONTRA LATUR, LA PRIMERA DE LES PRIORITATS
Per a Convergncia i Uni, les poltiques relacionades amb locupaci i la seva qualitat han de ser una de les prioritats principals per a qualsevol govern. I bviament, tamb ho ha de ser per al Govern de Catalunya. La crisi econmica est generant uns efectes negatius sobre el mercat de treball pel que fa als nivells docupaci i tamb sobre la societat, per laugment del risc dexclusi social, de manera que les poltiques relacionades amb locupaci han de ser al nucli central de qualsevol acci poltica. A ms, la situaci de dficit fiscal amb lEstat i la voluntat de disposar destructures destat en el marc de la UE, fan que ens plantegem la necessitat de disposar de plenes competncies en lmbit de les poltiques laborals i de les relacions laborals, per a disposar de les millors eines de gesti que ajudin a implantar un model propi que ens permeti sortir de la crisi i aix generar ms benestar social i econmic. En aquest sentit, per a CiU, la prioritat de govern davant lactual crisi econmica no ser altra que aturar el procs de destrucci de llocs de treball, augmentar el baix nivell docupabilitat dels aturats de Catalunya i posar les bases per a la recuperaci econmica generadora docupaci. El nostre objectiu s acabar la legislatura dissenyant unes poltiques pbliques que, amb lajut de les organitzacions empresarials i sindicals, ens permetin acostar les taxes docupaci i datur a una xifra molt ms propera a la mitjana de la Uni Europea. Finalment, cal insistir en la necessitat de reduir el dficit fiscal crnic, de manera que la seva reducci possibiliti una millora econmica que comporti la creaci docupaci. En resum: volem disposar de plenes capacitats per a gestionar la seguretat social, com element essencial per a la cohesi social; sobre lmbit laboral, per regular models de contractaci laboral ms adequats a les necessitats de lactivitat productiva catalana i dels seus treballadors, i sobre les poltiques integrals docupaci, tant les actives com les passives, per afavorir una rpida tornada a locupaci. Dileg i concertaci 1. Implantarem un marc catal de relacions laborals, de manera que el Govern catal esdevingui ladministraci nica en lmbit laboral, tot aprofitant al mxim les competncies actualment executives i assumint-ne les normatives. Daquesta manera, a Catalunya es podran determinar: les relacions laborals i les condicions de treball, els permisos de treball per als treballadors estrangers, totes les poltiques actives docupaci, la gesti de les poltiques passives, la globalitat de les actuacions de la inspecci de treball, el desenvolupament de poltiques adreades a la prevenci de riscos laborals i la negociaci collectiva. (EE)
2. Disposarem de plenes competncies en lmbit laboral, de manera que puguem regular aspectes claus com la contractaci i les relacions laborals.(EE) 3. Impulsarem un procs entre tots els agents socials sindicals i patronals ms representatius de Catalunya, per a la consecuci dun nou Acord Interprofessional de Catalunya que contingui una nova regulaci de les condicions de treball i de productivitat, aix com dacords sobre aspectes importants per al futur del mercat de treball catal (ocupaci juvenil, prejubilacions, conciliaci, negociaci collectiva, etc.), encarada per crear ocupaci en les actuals condicions. 4. Promourem lenfortiment de les estructures patronals i sindicals a Catalunya, per disposar dinstruments slids que ajudin a la concertaci social com un element fonamental per tal de garantir una major productivitat i millors condicions de treball. 5. Potenciarem les actuals institucions de participaci (Consell de Relacions Laborals) i de resoluci extrajudicial de conflictes (Tribunal Laboral de Catalunya ), cercant la millor eficincia i assoliment de resultats. 6. Implantarem una nova administraci laboral ms propera al teixit productiu, per facilitar la creaci dempreses i la resoluci de les incidncies i conflictes que puguin plantejar-se, superant lestricta visi duna administraci fiscalitzadora. (EE) 7. Implantarem un nou sistema de mediaci i conciliaci laborals, tant individual com collectiu, que faciliti i ajudi les parts en conflicte a la seva resoluci, com una eina de productivitat i pau social. 8. Elaborarem una llei de participaci institucional per garantir la deguda transparncia en lassignaci de recursos pblics i lestabliment dels criteris de participaci dels agents socials. Les persones aturades, la nostra prioritat 9. Elaborarem una Llei docupaci de Catalunya a travs de la qual determinarem el marc jurdic propi per al desenvolupament de les poltiques docupaci a Catalunya. (EE) 10. Culminarem el procs de modernitzaci dels serveis pblics docupaci de Catalunya (actual SOC) perqu esdevingui un instrument eficient i efica, impulsant un model de collaboraci publicoprivada, en lnia amb les recomanacions de la Uni Europea. 11. Lobjectiu fonamental de lactuaci del govern en matria docupaci s garantir a les empreses i als ciutadans un servei gil i de qualitat que permeti relacionar les ofertes amb les demandes docupaci i la seva adequaci quant a formaci i exigncia professional, de manera que les persones que busquen feina estiguin el menor temps possible a latur i trobin una feina
estable, adequada a la seva preparaci i a les necessitats del mercat de treball. 12. Reclamarem a lEstat, mentre encara tingui competncies en matria laboral, un increment dels recursos destinats a poltiques actives docupaci i llibertat per al Govern de la Generalitat per a implementar-les i adaptar-les a les necessitats del nostre mercat de treball. 13. Es prioritzaran latenci i les necessitats dels collectius de persones amb ms dificultats per accedir i mantenir-se en el mercat de treball i sen promour la contractaci amb entitats especialitzades, per garantir loptimitzaci dels recursos pblics i el desenvolupament de dispositius coherents i eficaos. 14. Impulsarem les prctiques no laborals, el foment de la contractaci a temps parcial i els programes mixtes de formaci-capacitaci-contractaci, per reduir les taxes datur entre els collectius ms afectats per latur i facilitar el trnsit estable cap al mercat de treball. 15. Impulsarem de manera generalitzada la vinculaci de la percepci de la prestaci per atur amb lassistncia i laprofitament a dispositius per a la millora de locupabilitat i la promoci del treball en favor de la comunitat (collaboraci social), mitjanant la formalitzaci dun comproms dactivitat que se signar en el moment de la inscripci al registre de demandants docupaci. 16. Aplicarem i renovarem el Pla de Desenvolupament de Poltiques Actives (PDPA), ents com una cartera de serveis que el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) posa a disposici de les persones aturades pertanyents a collectius, sectors i territoris especialment afectats per latur. 17. Desenvoluparem un marc de regulaci propi per al control i la gesti de les poltiques passives, que ens permeti plena capacitat per dissenyar i adaptar els programes a les necessitats del nostre mercat de treball. (EE) 18. Aprovarem un Pla dacci per facilitar la reinserci al mercat de treball de persones afectades per expedients de regulaci docupaci i acomiadaments individuals per causes empresarials. Aquest pla inclour programes dorientaci de formaci especfics, accs a programes socials i dinversi pblica, i foment de lautoocupaci, aix com dispositius de suport industrial, comercial i financer a les empreses afectades. 19. Impulsarem un Pla Integral de lluita contra la contractaci irregular, el treball no declarat i el frau en les prestacions, per garantir la qualitat i la competitivitat del nostre mercat de treball, per promoure la igualtat i la no discriminaci laboral, per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions i protegir el dret a la lliure competncia. (EE) 20. Crearem programes de mobilitat internacional per tal de possibilitar la contractaci de persones aturades de Catalunya, especialment joves, a pasos amb elevat potencial econmic i necessitats docupaci.
21. Impulsarem un nou model de formaci per a aturats a travs de processos de contractaci pblica i una millor integraci entre els centres pblics i loferta privada. 22. Posarem en marxa el Programa 100x5 per a la formaci continuada i de reciclatge, que posar a disposici de tothom 100 hores de formaci cada cinc anys dactivitat professional. 23. Inclourem les persones dentre 45 i 60 anys en els collectius prioritaris dels programes de formaci i reciclatge, amb lobjectiu dallargar-ne el temps de treball amb qualificaci. 24. Durem a terme mesures actives destinades a la formaci continuada dels treballadors de la construcci, especialment en lmbit de leficincia i laplicaci del nou codi de construcci, aix com la recollocaci de treballadors a latur procedents del sector de la construcci cap a daltres sectors. Un mercat laboral ms adaptable i orientat a les persones 25. Treballarem per implantar un nou sistema de negociaci collectiva, que acosti la negociaci a les realitats de cada empresa i treballadors per a disposar de major flexibilitat amb eines i mesures adaptades a cada situaci. 26. Realitzarem les accions de lideratge necessries per donar prioritat als convenis dabast territorial catal en lloc de lestatal. 27. Treballarem per afavorir la contractaci estable a temps parcial. Lluita contra latur juvenil 28. Impulsarem un pla de transici dels joves del mn educatiu al mn laboral per tal de potenciar locupaci juvenil. Aquest pla es basar en lorientaci laboral, el reforament de competncies indispensables per a les empreses, les practiques laborals, lassessorament per als processos de recerca de feina i el suport especial per a collectius amb especials dificultats. Aquest pla ha de centrar el protagonisme en els joves i les empreses. 29. Donarem suport a la realitzaci de contractes en prctiques i contractes per a la formaci i l'aprenentatge per a joves en atur perqu la contractaci de joves no suposi prcticament cap cost a les empreses i per garantir-los una primera experincia laboral. Combinar formaci i treball s molt important per garantir lxit de la transici escola-treball. 30. Promourem la reforma del contracte de relleu amb manteniment de locupaci de manera que la persona jove pugui desenvolupar feines diferents a la persona substituda (aportar nou coneixement). 31. Facilitarem la realitzaci de prctiques no laborals en empreses i entitats sense nim de lucre, per possibilitar ladquisici de competncies professionals i aconseguir la inserci en el mercat de treball. Incentivarem tamb, la conversi d'aquestes prctiques en contractes laborals estables.
32. Reclamarem al Govern de lEstat, mentre no exercim totes les competncies en matria fiscal i laboral, ladopci de mesures especfiques de suport als joves emprenedors. 33. Defensarem una reordenaci de Fons Europeus que possibiliti que un major volum daquests fons es destinin a la lluita contra latur juvenil. Lluita contra labsentisme 34. Promourem un sistema integrat entre les autoritats laborals i sanitries per ordenar els processos dincapacitat temporal.(EE) 35. Impulsarem un pacte social per disminuir labsentisme com un element clau en la productivitat del pas, amb lestabliment dun sistema ms efica de control de labsentisme i de les baixes laborals, lelaboraci de plans especfics per als diferents sectors i tipologies dempresa, conjuntament amb les Mtues dAccidents de Treball i Malalties Professional de la Seguretat Social i en el seu cas amb el departament de salut als seus organismes (Institut Catal dAvaluacions Mdiques i Sanitries-ICAMS). 36. Gestionarem la inspecci i control de les mtues, com un dels elements cabdals en la gesti de labsentisme i de la millora de la prevenci de riscos laborals. Seguretat en el treball 37. Impulsarem un Pla de seguretat i salut laboral que tingui com a objectiu reduir lndex de sinistralitat a Catalunya acostant-lo a la mitjana de la UE. 38. Reformarem els actuals centres de seguretat i de salut en el treball per tal de convertir-los en centres de recerca de la prevenci de riscos laborals i, alhora, en centres de suport per a les microempreses. 39. Crearem un sistema dassessorament directe a les empreses i als treballadors per a facilitar-los una millor gesti en la prevenci de riscos laborals. Inspecci de treball 40. Prioritzarem les inspeccions de treball, en aquelles accions per lluitar contra la contractaci irregular de treballadors i leconomia submergida. 41. Reconvertirem les actuacions de la Inspecci de Treball per tal que siguin tamb de suport i assessorament a les empreses i treballadors. Seguretat Social 42. Correspondr a Catalunya la direcci i tutela de les entitats gestores i serveis comuns de la seguretat social, aix com de les entitats que hi collaboren en lmbit territorial de Catalunya. (EE) 43. Assumirem la gesti de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de les cotitzacions a la seguretat social de manera que permetin fer un mercat de treball ms dinmic i creador de llocs de treball. (EE)
44. Assumirem la gesti i administraci de lInstitut Nacional de la Seguretat Social que sencarrega de les prestacions econmiques del sistema de la seguretat social.(EE) 45. La Generalitat ser la titular dels edificis vinculats a la sanitat pblica catalana que encara avui sn propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Avanar en la conciliaci 46. Hem de treballar perqu la societat valori la famlia i lentorn social dels treballadors i les treballadores com un factor clau de la seva productivitat, tot facilitant la flexibilitat horria laboral. Amb mesures adreades a facilitar la vida laboral, familiar i personal de les persones treballadores saconsegueixen grans millores de carcter social i econmic. Economia social i solidria i el cooperativisme 47. Potenciarem la creaci de cooperatives i de societats laborals com a mecanisme de creaci docupaci estable i de qualitat i dimpuls de lactivitat econmica, reconeixent el seu valor econmic i de comproms social. 48. Impulsarem i promourem un fort sector deconomia social mitjanant la collaboraci amb les cooperatives i les societats annimes, que esdevingui referent europeu, i cre ocupaci. 49. Fomentarem la poltica davals i daltres instruments financers adequats a les necessitats de les empreses deconomia social. 50. Collaborarem en lmbit de leconomia social, promovent la cultura de les aliances per a crear valor, guanyar dimensi i gestionar el coneixement. 51. Impulsarem els projectes demprenedoria social i facilitarem eines per a reforar la viabilitat daquests projectes. 52. Apostarem per la promoci de leconomia solidria com a eina per a la integraci social i laboral de les persones amb ms dificultats. 53. Modificarem la llei de cooperatives, per tal de dotar-les dun marc ms flexible per a millorar la seva competitivitat i posicionament en el mercat. Centres especials de treball i empreses dinserci 54. Impulsarem la integraci laboral de les persones discapacitades, prioritriament en lentorn laboral de les empreses, i subsidiriament mitjanant els Centres Especials de Treball. 55. Impulsarem mesures especfiques de reserva i incorporaci de clusules socials a la contractaci pblica de la Generalitat. 56. Disposarem de la capacitat normativa i financera de les poltiques dintegraci laboral de les persones discapacitades per a construir un model catal basat en la modulaci de lajuda a la inserci laboral en funci del grau de discapacitat. (EE)
57. Configurarem nous publicoprivada.
models
de
finanament
amb
la
collaboraci
58. Articularem mesures per facilitar laccs a eines i instruments de gesti empresarial pels Centres Especials de Treball i les empreses dinserci. 59. Elaborarem un nou model de finanament per tal de donar suport i reordenar el sector dels Centres Especials de Treball. 60. Durem a terme mesures de potenciaci de la compra social desenvolupant estructures de cooperaci i intercanvi. 61. Impulsarem la competitivitat i leficincia empresarial de les empreses dinserci i dels centres especials de treball. 62. Realitzarem actuacions que facilitin la internacionalitzaci dels productes i serveis dels Centres Especials de Treball i les Empreses dInserci, integrant-tho a les estructures de promoci exterior de la Generalitat de Catalunya.
1.2.IMPULS A LAUTOOCUPACI, TREBALLADORES AUTNOMES
SUPORT
PERSONES
A Catalunya hi ha ms de cinc-cents mil treballadors autnoms. Juntament amb les microempreses i les pimes, els autnoms sn els principals empresaris del pas i formen una xarxa dactivitat productiva al territori. La importncia dels treballadors autnoms per, va ms enll duna simple realitat numrica, ja que sn elements fonamentals per a la creaci i el manteniment docupaci i sn un element clau de cohesi territorial. A ms, reflecteixen lesperit emprenedor de Catalunya. Per aix, des de Convergncia i Uni sempre hem manifestat una sensibilitat especial envers lactivitat productiva que desenvolupen els autnoms i els petits empresaris. El comproms de CiU amb els autnoms s clar i ferm: shan deliminar les diferncies en matria de protecci social i cal crear un marc favorable per al desenvolupament i la potenciaci de la seva activitat. 1. Continuarem liderant lequiparaci dels drets i els deures dels autnoms amb els drets dels treballadors del Rgim General de la Seguretat Social. 2. Centrarem els nostres esforos en aconseguir que la prestaci compensatria en el cas de cessament dactivitat dels autnoms sapliqui de manera generalitzada i que un cop esgotada la prestaci es pugui enllaar amb altres subsidis equiparables als del rgim general. 3. Impulsarem la constituci del Consell del Treball Autnom de Catalunya. 4. Continuarem les actuacions de foment del treball autnom i cercarem estratgies per al seu millor finanament.
5.
Promourem mesures per als treballadors autnoms que hagin hagut de cessar la seva activitat perqu puguin tornar a reemprendre novament una activitat econmica. Impulsarem actuacions per traspassar negocis en actiu a nous autnoms. Proposarem mesures normatives per fer efectiva la separaci entre lactivitat del treball autnom i el patrimoni personal de les persones treballadores autnomes. Adaptarem la formaci per locupaci i continuada a les necessitats i potencialitats del treball autnom i els dotarem dinstruments i eines de gesti per millorar la gesti de les seves activitats. Fomentarem el treball cooperatiu i collaboratiu de les persones treballadores autnomes mitjanant estratgies de treball en xarxa per millorar la competitivitat, el creixement i la internacionalitzaci dels seus negocis en una economia globalitzada.
6. 7.
8.
9.
10. Fomentarem que les persones treballadores autnomes i els treballadors autnoms dependents (TRADE) accedeixin als processos dacreditaci de competncies professionals per incidir en la millora i en la qualitat dels seus perfils professionals. 11. Impulsarem mesures per fomentar la creaci i creixement de negocis familiars constituts per persones treballadores autnomes i els seus familiars collaboradors, aix com per a facilitar el relleu generacional.
2. Una Catalunya ms COMPETITIVA, INNOVADORA i INTERNACIONALITZADA:

2.1.- FOMENT DE LACTIVITAT PRODUCTIVA PER CREAR OCUPACI
Des de Convergncia i Uni creiem en el valor de lempresa, integrada per treballadors i empresaris, com a eina de progrs econmic i social. Estem convenuts que el cam cap a la recuperaci econmica passa per promoure lactivitat productiva, que s la principal generadora de riquesa i docupaci. Actualment, aquesta afirmaci s ms certa que mai ja que el sector pblic no podr crear ocupaci. El paper de lempresa en la histria moderna i contempornia de Catalunya ha estat determinant per a garantir la prosperitat de la societat catalana. Per aix, lempresa, especialment la petita i mitjana empresa, ha de seguir gaudint dun reconeixement des del govern que permeti posar ladministraci al servei de lactivitat productiva, facilitant la creaci docupaci. Cal doncs que ladministraci contribueixi favorablement a la creaci dempreses, simplificant-ne trmits, reforant-ne les seves estructures, estimulant-ne la seva competitivitat i donant suport a la seva internacionalitzaci per avanar en clau de pas. Atesa lactual situaci de restricci del crdit, per a CiU s prioritari que el Govern generi confiana a lempresariat catal i faciliti la liquiditat a la PIME, accelerant el procs de normalitzaci de lactivitat financera del sistema, per tamb articulant canals de finanament pblic i publicoprivat per donar sortida a empreses amb projectes viables. Suport permanent a lactivitat econmica i simplificaci administrativa 1. Des de la Generalitat donarem suport als valors de lempresa, al foment de lesperit emprenedor i la creaci de noves empreses, com a instrument de progrs de Catalunya i com a valor social a protegir. Cal que la societat tingui una conscincia positiva envers lempresa i donarem suport a les actuacions que persegueixin la preservaci daquest valor. 2. Crearem mecanismes de dileg permanent amb lempresa i amb les institucions i organismes que les representin. En aquesta lnia es crear el Consell Catal de lEmpresa. 3. Potenciarem els observatoris estratgics sectorials amb la participaci de les entitats, els rgans i els sectors, els quals seran el punt de partida per a la diagnosi i avaluaci de les poltiques pbliques en els diferents sectors dactivitat econmica. 4. Impulsarem els mecanismes de collaboraci, coordinaci i cooperaci amb les organitzacions empresarials, entitats i institucions que permetin sumar esforos en les accions de suport a les empreses, de foment de lemprenedoria i de millora de la competitivitat de leconomia catalana. Es far una especial incidncia en la relaci amb les cambres de comer catalanes.
5. Farem efectiva una revisi de la normativa existent que afecta lactivitat econmica per eliminar trmits i simplificar els procediments i aix facilitar lactivitat econmica, la creaci dempreses i la internacionalitzaci. Es potenciar el rgim de comunicaci davant del rgim dautoritzaci; leliminaci de requisits; ls de la declaraci responsable i la finalitzaci dels trmits de forma immediata. 6. Evitarem la incorporaci de crregues administratives a les empreses en la tramitaci de nova normativa i reglamentaci que afecti lactivitat econmica, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses. 7. Continuarem implantant la Finestreta nica Empresarial (FUE) per tal deliminar i suprimir trmits a les empreses per import de 640 milions deuros. Seliminaran 60 trmits i sen simplificaran ms de 100. La FUE ser el punt de referncia de les persones emprenedores, empresries i intermediries en la seva relaci amb lAdministraci, incorporant tots els trmits i serveis que puguin necessitar per a realitzar lactivitat empresarial al llarg de tot el seu cicle de vida, amb un sistema de tramitaci unificat i de forma presencial o electrnica. 8. Crearem els mecanismes de collaboraci jurdica i instrumental amb els municipis i comarques que permetin fer efectiva la Finestreta nica Empresarial pel que fa a la legalitzaci de les activitats econmiques. 9. Convertirem lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana (ACC1) en linstrument integral i transversal del Govern de la Generalitat de les poltiques de suport a lempresa en els mbits dassessorament estratgic per a la innovaci i la internacionalitzaci, i en lacompanyament a empreses, emprenedors i inversors. Finanament per a lactivitat productiva 10. Malgrat lactual situaci financera de la Generalitat ens comprometem a que quan es normalitzi la mateixa, el termini mxim de pagament per part de la Generalitat de Catalunya es vagi aproximant als 30 dies previstos per la Llei. 11. Estimularem el mxim finanament possible per a les empreses, especialment les petites i mitjanes, a travs de lInstitut Catal de Finances, per evitar que projectes empresarials viables tinguin dificultats com a conseqncia de la situaci de la crisi econmica que estem patint. 12. LInstitut Catal de Finances i les empreses del seu grup concentraran totes les activitats dassessorament i gesti del finanament empresarial. 13. Les activitats de lInstitut Catal de Finances i de les seves filials se centraran preferentment en el finanament de les petites i mitjanes empreses, mitjanant avals, prstecs, prstecs participatius i aportacions de capital risc. Es limitaran les operacions destinades a finanar les administracions pbliques i el seu sector empresarial. 14. Potenciarem el sistema davals pblics a pimes i microempreses, a travs de lICF i Avalis, per destinar-los a les entitats financeres que prestin diners a
lactivitat productiva, tant per a inversi com per a circulant. Aquest sistema davals cobrir una part significativa del crdit. 15. Reforarem mesures dacompanyament a pimes i emprenedors a travs de la xarxa dassessors financers i promotors de lICF per facilitar laccs al finanament bancari de les entitats financeres privades i pbliques, dels fons de capital risc i als mercats alternatius de capital i de deute. 16. Potenciarem el capital risc i el mercat alternatiu borsari com a frmules de finanament de lactivitat empresarial. 17. Impulsarem laccs dels inversors als processos de reestructuraci dels projectes empresarials i evitar la prdua de teixit industrial. Una economia orientada a lexterior 18. Ens implicarem i treballarem per augmentar la presncia dempreses catalanes en els mercats de ms potencial de creixement, complementaris dels nostres principals socis comunitaris. 19. Promourem noves oficines comercials a lexterior com a suport del nostre teixit empresarial, principalment en mercats emergents i prioritaris per a Catalunya. 20. Desenvoluparem la collaboraci i lalineament amb els principals agents de la internacionalitzaci per donar suport a empreses catalanes i obrir nous mercats. 21. Potenciarem els instruments que contribueixen a incrementar la base exportadora i la consolidaci de la presncia de les empreses catalanes en els mercats de ms potencial. 22. Desenvoluparem poltiques de captaci a Catalunya dinversi estrangera, basant-nos en les nostres capacitats competitives i orientant-les a les necessitats dels pasos inversors i dels sectors objectiu. Hi haur un assessorament constant als projectes dinversi interessats en el nostre pas. 23. Implementarem incentius econmics, dins el marc legal europeu, que facilitin la implantaci dinversi estrangera generadora docupaci. 24. Posarem les grans infraestructures de comunicaci del pas (ports, aeroports i ferrocarril) al servei de la internacionalitzaci de leconomia catalana, amb la collaboraci dels principals agents implicats. 25. Collaborarem en els processos de relocalitzaci de lempresa catalana. 26. En base als actius i capacitat del pas, i amb la collaboraci dels principals agents econmics, promourem la capacitat datracci de Catalunya en talent, projectes empresarials i capitals. 27. Aprofitarem la marca Barcelona (BCN) i la potencialitat de la ciutat i lmbit metropolit per captar nova inversi, prioritzant aquells sectors que generen i necessiten professionals qualificats que aportin valor afegit, aix com tamb grans fires internacionals.
28. Impulsarem el Programa dIniciaci a lExportaci per a les petites i mitjanes empreses que volen comenar a exportar i a tenir presncia en mercats exteriors. 29. Incorporarem becaris joves acabats de llicenciar-se com a collaboradors a la Xarxa Exterior en Internacionalitzaci Empresarial. Suport a les petites i mitjanes empreses 30. Impulsarem programes de manteniment empresarial adreats a aquelles empreses, preferentment PIME, amb risc de tancament, amb lobjectiu dajudar al seu manteniment, salvant daquesta manera la totalitat o part de la plantilla. 31. Desenvoluparem un programa per impulsar el redimensionament de les empreses catalanes per la via de les fusions, adquisicions o la collaboraci en determinades rees de negoci per fomentar les seves fortaleses. 32. Donarem assessorament a les petites i mitjanes empreses, en campanyes de mrqueting digital, dun any de durada, amb lobjectiu de buscar nous mercats per a la seva producci o serveis. 33. Collaborarem amb les entitats empresarials ms representatives per tal de realitzar accions formatives, divulgatives i dassessorament per fomentar el creixement empresarial. 34. Treballarem per promoure un entorn social i cultural ms favorable a lesperit empresarial i a lactivitat empresarial, en general. 35. Potenciarem la participaci de pimes en centres de millora de productes, en la creaci de marca i en laccs a mercats exteriors. 36. Treballarem per avanar, dacord amb la legislaci europea sobre pimes, en el marc duna regulaci derivada de lSmall Business Act que promogui la innovaci per a les pimes i estableixi una estratgia per aconseguir millores en termes de competitivitat sostenible i deconomia del coneixement. Innovaci empresarial 37. Aplicarem nous programes de suport a la innovaci tecnolgica de les indstries, per tal dimpulsar el desenvolupament de productes, processos i serveis. 38. Reordenarem la xarxa de centres tecnolgics com a instrument al servei de lactivitat del nostre teixit productiu i en promourem lespecialitzaci i la internacionalitzaci amb lobjectiu darribar al mxim nombre dempreses. 39. Promourem un pla de valoralitzaci per transformar duniversitats i centres de recerca en activitat econmica. el coneixement
40. Endegarem poltiques actives de captaci de talent per facilitar el moviment dentrada i sortida de les persones, amb potencial dins lmbit del coneixement, que reforarien la capacitat dels sistema productiu.
41. Donarem sortida a la capacitat i la demanda innovadora de les empreses catalanes a travs del mecanisme de compra pblica de tecnologia innovadora (CPTI) per part de la Generalitat de Catalunya i els seus departaments. Responsabilitat social de lempresa (RSE) 42. Treballarem per implantar sistemes de responsabilitat social a ladministraci de la Generalitat i a la vegada promoure la seva extensi a tota ladministraci pblica catalana i les seves empreses. 43. Promourem un programa de difusi de la RSE, donant visibilitat a les bones prctiques empresarials, fomentant el consum responsable i promovent el coneixement dels sistemes de gesti en les universitats i escoles de negoci. 44. Donarem suport a les iniciatives que des del mn empresarial treballin per identificar al nostre pas com a referent de RSE. 45. Desenvoluparem un pla de foment de la RSE per a les PIMES facilitant instruments de formaci i consultoria que promoguin la implantaci de sistemes de gesti de millora contnua i que siguin respectuosos amb la sostenibilitat ambiental, econmica i social.
2.2- IDEAT I FET A CATALUNYA: UNS SECTORS PRODUCTIUS DINMICS

Una de les caracterstiques de lactual conjuntura s el fet que el sector pblic durant molt de temps no podr crear ocupaci. Aix far que els nous llocs de treball que es generin a Catalunya provinguin de lactivitat dels diferents sectors productius. Per sort, Catalunya disposa dun teixit empresarial divers sectorialment i ests territorialment. Aix fa que al costat de situacions de dificultat, hi convisquin moltes empreses que van b, que continuen creixent i que mantenen locupaci i fins i tot en creen de nova. Es tracta que des de les institucions es dissenyin poltiques i accions adreades a reforar tots els sectors de la nostra economia, perqu sha demostrat que tots els sectors poden ser competitius i tenir bones perspectives de futur.
2.2.1.- INDSTRIA: MS QUE MAI Catalunya s un pas de tradici industrial, amb moltes empreses que estan diversificades sectorialment. En aquest sentit, la indstria ha de ser considerada com el motor de lactivitat econmica de Catalunya. s un sector cabdal des de perspectives tan diverses com la internacionalitzaci, la innovaci tecnolgica o la creaci docupaci especialitzada, aspectes que revaloren el paper de leconomia catalana en un entorn global.
En els propers quatre anys cal que la indstria i els serveis que hi estan vinculats tornin a ser els motors de leconomia catalana, desprs dun perode en el qual el motor principal han estat altres sectors. Lobjectiu ha de ser tenir un sector industrial ms competitiu i per aconseguir-ho cal incidir especialment en els factors que serveixen per millorar la productivitat: finanament, infraestructures, formaci, regulaci i, molt especialment, la seva vocaci de projecci exterior i internacionalitzaci. Recuperar lactivitat al sector industrial s un dels objectius principals per limpuls i la creaci docupaci al nostre pas. Els canvis que es produeixen en lmbit internacional obliguen a una transformaci del model industrial, el qual ha de ser ms innovador, ms global i ms competitiu que mai. La globalitzaci, entre altres coses, comporta un canvi de model estructural, en qu les fronteres del sector industrial sesvaeixen i on la multiplicitat de mercats esdevenen un de sol: el mn. Impulsarem la competitivitat del teixit empresarial catal, a partir del coneixement, lexcellncia, la capacitat exportadora, la innovaci i lemprenedoria, a travs del desenvolupament de noves tecnologies i nous productes. Per aix: 1. Ampliarem i reforarem lesperit i la base industrial de Catalunya. En aquest sentit, la poltica industrial ser un eix prioritari de la poltica econmica del Govern de la Generalitat. La indstria s el motor de lactivitat econmica de Catalunya. 2. Apostarem per la potenciaci de sectors industrials amb ms valor afegit perqu siguin claus per al futur de Catalunya tant per crear ocupaci de qualitat com per millorar la productivitat. Promourem el sector industrial en general, lagroalimentari, el de lautombil i auxiliar, el qumic especialment el farmacutic, el de la salut, el biotecnolgic, el de rehabilitacions dedificis, els serveis a les persones vinculats a la dependncia, el turstic i el logstic, el de les telecomunicacions i el del transport. 3. Impulsarem la percepci de la indstria catalana com a element generador de riquesa i docupaci qualificada i motor de la internacionalitzaci. 4. Potenciarem els mecanismes de seguiment dempreses en situaci de risc per tal danticipar les actuacions necessries per minimitzar qualsevol destrucci de teixit industrial i ocupaci. 5. Potenciarem la recerca dinversions per a aquelles empreses vulnerables que permetin reconvertir la seva producci tot garantint el capital hum ja ocupat. 6. Impulsarem iniciatives per donar suport a projectes empresarials de pimes amb problemes de continutat en la gesti i/o successi familiar. 7. Desenvoluparem una poltica que tregui el mxim rendiment de les infraestructures existents, al servei de la indstria, com centres de suport,
centres dassaig i calibratge, laboratoris dhomologaci i certificaci i centres de desenvolupament i transferncia tecnolgica. 8. Promourem una poltica de transports i comunicacions que possibiliti un trasllat econmic de les mercaderies. Aix implica limpuls del corredor mediterrani, la construcci dinfraestructures ferroviries amb ample de via europeu, ms autonomia dels ports i la gesti autnoma dels aeroports. 9. Convertirem Catalunya en el centre logstic dimplantaci industrial i comercial referent del sud dEuropa i de la Mediterrnia, traient partit de les infraestructures de comunicaci i logstica com a elements datracci de projectes dinversi, en estreta collaboraci amb els principals agents implicats. 10. Treballarem per aconseguir una millora dels costos i de la qualitat dels subministraments principals per a la indstria, com ara lelectricitat, el gas i laigua. En aquest context cal continuar desenvolupant una poltica energtica en el marc del Pla de lEnergia i Canvi Climtic 2012-2020. 11. Potenciarem poltiques collaboratives i daugment de la dimensi empresarial per fer front a la competitivitat global, com ara la poltica de clsters i una poltica favorable de fusions entre empreses. 12. Impulsarem lefecte tractor de les grans empreses sobre el teixit de petites i mitjanes empreses, especialment en el camp de la innovaci i la internacionalitzaci. 13. Per tal de millorar la competitivitat del teixit econmic de Catalunya, promourem un sistema de suport a lemprenedoria dalt potencial de creixement. 14. Incentivarem la captaci dinversi estrangera de projectes empresarials amb nous models de negoci competitius en lactual context econmic. 15. Promocionarem la creaci dinstituts mixtos dinnovaci universitat-empresa, a fi dafavorir la transferncia tecnolgica.
2.2.2.- COMER: EL MODEL CATAL Convergncia i Uni sempre ha estat al costat del comer i aix no canviar. El comer du a terme una gran tasca social i cultural a les nostres ciutats, pobles i viles. En aquest sentit, a ms de ser un sector econmic, s un factor de cohesi social i territorial. En encarar la propera legislatura, ens proposem donar continutat a les poltiques ja endegades i, al mateix temps adaptar-les a levoluci de lentorn actual per tal que les petites i mitjanes empreses assoleixin nivells de competitivitat que les posicioni per quan es produeixi la reactivaci del consum. En aquest sentit, caldr que, des del Govern de Catalunya, es posi laccent en la defensa del model catal de comer i en impedir lintent de ladministraci de lEstat espanyol en destruir-lo.
El model catal de comer representa una manera de ser i una manera de fer que, igual que la llengua i la cultura, ajuden a configurar la identitat catalana. Per aix: 1. Impulsarem la Llei reguladora de lactivitat de comer, serveis i fires, comptant amb les aportacions de les entitats del sector i amb un ampli nivell de consens. 2. Exercirem amb fermesa les competncies de la Generalitat per consolidar i fer crixer el model comercial catal i defensar-lo davant aquells que pretenen substituir-lo per un model ms desequilibrat. 3. Reforarem lestructura de distribuci de proximitat a la residncia de la ciutadania com a model ms sostenible, tant des duna perspectiva territorial i mediambiental, com des de la perspectiva del dret dels consumidors a disposar duna oferta comercial diversificada en un entorn proper. 4. Intensificarem el control de lordenaci de loferta per garantir-ne la millor imatge i garantir la igualtat de condicions pel que fa al compliment de totes les normes aplicables a lactivitat comercial. 5. Potenciarem la collaboraci entre les diferents administracions per tal de lluitar contra les xarxes de venda illegal al carrer; perseguir amb contundncia la fabricaci i les xarxes de distribuci de falsificacions, material piratejat o imitacions illegals; millorar les condicions de seguretat dels comerciants i lluitar contra la delinqncia i els robatoris. 6. Establirem mecanismes de coordinaci i collaboraci amb les associacions de comerciants, per a la dinamitzaci del sector en els seus mbits territorials. 7. Preveurem mesures i programes per a limpuls del reconeixement social del comerciant, tot promovent la qualificaci professional i la formaci contnua, en collaboraci amb les universitats catalanes i les entitats ms representatives del sector. 8. Donarem suport a laprenentatge dels oficis vinculats a una activitat de comer o de serveis, a travs de les escoles dels gremis i associacions respectius, i amb la realitzaci de prctiques dels alumnes en empreses. 9. Impulsarem el desenvolupament i lhomologaci de la formaci universitria en Direcci de comer i distribuci per tal de situar Catalunya al capdavant en la capacitaci de professional del retail al ms alt nivell. 10. Donarem continutat al sistema de crdit i aval pblic per a les microempreses, les petites empreses i les mitjanes empreses comercials i de serveis. 11. Compensarem les prdues econmiques que pateixen els establiments afectats per obres civils de llarga durada i posarem en marxa protocols de previsi i suport als comeros afectats, amb mecanismes dinformaci i dassessorament, tant a nivell individual, com del collectiu de comerciants. 12. Dinamitzarem els centres urbans a travs dun programa que, en collaboraci amb les entitats territorials i sectorials del comer, permeti dotar els
comerciants i les empreses de serveis de la mxima fora venedora i el mxim atractiu comercial. 13. Donarem suport especfic als joves emprenedors de comer i de serveis que impulsen projectes innovadors i amb valor afegit, i que posen en marxa noves frmules comercials. 14. Promourem una major interrelaci entre les petites i mitjanes empreses industrials catalanes i el conjunt de les empreses de distribuci que operen a Catalunya per tal de reforar la imatge de pas i potenciar els canals de comercialitzaci dels nostres productes. 15. Recolzarem les associacions de comerciants dels mercats municipals de Catalunya en les seves activitats de dinamitzaci i promoci, aix com en les actuacions de condicionament i millora de les installacions i serveis del mercat que duguin a terme amb autoritzaci de lajuntament. 16. Crearem el portal Comer de Catalunya per tal de facilitar un accs gil i fcil a tota la informaci sobre la gran oferta comercial del pas i per tal de facilitar als gremis i a les associacions de comerciants la possibilitat de compartir en xarxa recursos, experincies i informaci. 17. Activarem un programa de suport i assistncia tcnica als gremis i les associacions, tant de forma presencial com telemtica. Aquest programa tindr per finalitat orientar, potenciar i coordinar les associacions i els gremis en les seves actuacions de promoci i dinamitzaci, aix com en lorientaci i la prestaci de serveis als comerciants. 18. Establirem un Pla especfic de suport al petit comer de les zones rurals, amb una atenci especial a la creaci, la millora i la reorientaci dels establiments, aix com a larticulaci i el desenvolupament diniciatives de cooperaci empresarial, que integrin tant lactivitat comercial com la dels artesans i els petits productors. 19. Consolidarem els eixos comercials urbans, amb mesures encaminades a facilitar la millora dels accessos, laparcament, la senyalitzaci, la informaci i la comunicaci, aix com la implantaci de les rees de promoci econmica urbana, seguint els models internacionals dels BID (Business Improvement District) com a associacions privades voluntries, collaboradores amb ladministraci per a la promoci de carrers i places amb concentraci de comer i serveis. 20. Promourem un programa especfic de suport per als marxants de Catalunya amb lobjectiu de potenciar la qualitat dels mercats, millorar les condicions de treball en el sector i impulsar el reconeixement de la professionalitat dels comerciants que es dediquen a aquesta activitat. 21. Contribuirem al coneixement i ls de la llengua catalana per part de les persones que atenen els establiments comercials i donarem suport als programes lingstics de les entitats del sector.
22. Promourem aquells programes i actuacions especficament orientades a lArtesania de Catalunya, per tal denfortir el seu reconeixement social, preservar el valor patrimonial i dotar el conjunt del sector de mxima fora comercial, orientada a la internacionalitzaci. 23. Impulsarem els programes que permetin convertir Barcelona i Catalunya en una potent plataforma internacional de la moda i de la creaci, fent que el talent creatiu es desenvolupi i generi la mxima repercussi en el teixit productiu empresarial catal.
2.2.3.- TURISME: UN SECTOR ESTRATGIC El sector turstic es configura com un dels sectors principals i ms importants de leconomia catalana, tant per laportaci que fa al creixement econmic i a la creaci docupaci com per la contribuci a lequilibri territorial del nostre pas, i a fer present Catalunya al mn. La crisi econmica que vivim ha posat encara de ms rellevncia la importncia estratgica del sector turstic. Un sector amb capacitat de desenvolupar productes nous, atendre quantitativament i qualitativament la demanda dels turistes, sent respectus amb el medi ambient i tamb amb les llibertats personals i socials prpies duna societat europea. Lobjectiu de Convergncia i Uni per a aquests propers quatre anys s donar un nou impuls al model turstic catal, mitjanant la implantaci del Pla Estratgic de Turisme de Catalunya, i aix poder fer un salt qualitatiu en el model turstic catal, el qual ha mostrat sobradament ser un model dxit. Els principals objectius del Pla Estratgic de Turisme se centren en potenciar la qualitat envers la quantitat; el valor afegit per sobre del nombre de turistes; desenvolupar productes nous adaptats a la demanda i necessitats dels turistes; ordenar i potenciar la comercialitzaci internacional de les nostres destinacions; potenciar el turisme interior, aix com els atractius culturals i destil de vida de Catalunya. s per tant imprescindible la realitzaci daccions per a reforar el Pla Estratgic de Turisme i projectar-lo al futur, tot aconseguint atreure el turisme de qualitat dels diferents pasos emergents. El turisme esdev un element de construcci de pas, tot respectant la diversitat territorial, que incideix en el conjunt de la societat a nivell econmic, social i cultural. Per aix: 1. Potenciarem la marca Catalunya com a destinaci turstica nacional que es distingeix per la qualitat i la multiplicitat dofertes i paisatges i que incorpora i promou les marques de les seves destinacions turstiques reconegudes internacionalment.
2. Desenvoluparem el portal Catalunya.com com a plataforma promocional de Catalunya, dotant-la de continguts i de les eines necessries per a la comercialitzaci de productes turstics, en lmbit de lestratgia de la marca Catalunya. 3. Aprofitarem intensament les marques territorials en aquells mbits on el seu millor posicionament faci ms eficient les accions a portar a terme, amb la participaci dels ens territorials representatius i de les associacions professionals. 4. Promourem la desestacionalitzaci, fent mfasi en la captaci de collectius amb disponibilitat per generar demanda en qualsevol poca de lany, com sn, per exemple, el turisme de congressos, el destades esportives, el cultural, el snior, el de creuers, el familiar, el rural i el de proximitat. 5. Impulsarem la modificaci de la normativa turstica per tal de garantir una gesti professional de totes les modalitats dallotjaments turstics; definirem uns estndards mnims de qualitat de les seves installacions i serveis i lluitarem contra la proliferaci dallotjaments clandestins. 6. Promourem la regularitzaci dels apartaments turstics i els habitatges ds turstic, per tal didentificar loferta existent, categoritzar-los i combatre la illegalitat. 7. Revisarem les normatives que incideixen sobre els establiments i les activitats turstiques (normes mediambientals, de prevenci i seguretat, despectacles i activitats recreatives, de salut pblica, etc.) amb la finalitat devitar que les empreses del sector estiguin subjectes a limitacions o crregues injustificades o desproporcionades. 8. Potenciarem el portal Coneix Catalunya, com a eina de promoci internacional de la marca Catalunya i en el qual les empreses catalanes puguin difondre les seves activitats promocionals. 9. Fomentarem una xarxa destabliments turstics de patrimoni histric i arquitectnic en collaboraci amb el sector privat. 10. Mantindrem la lnia Turisme Futur a lInstitut Catal de Finances (ICF), com un instrument de crdit i daval, adaptat a les necessitats especfiques de les empreses turstiques, amb una atenci especial als emprenedors i a les micro i les petites empreses del sector. 11. Assumirem la gesti de les principals infraestructures de comunicacions de Catalunya: aeroports de Barcelona, Girona-Costa Brava i Reus, ports de Barcelona i Tarragona, ferrocarrils de rodalies i de recorregut intern a Catalunya per tal de posar-les al servei de lactivitat turstica, entre daltres. En aquest sentit, laeroport de Barcelona haur de connectar directament Catalunya amb tot el mn mitjanant vols directes intercontinentals de llarga distncia. (EE)
12. Impulsarem un Pla de rehabilitaci de la planta dallotjament obsoleta que permeti la seva reconversi en un producte de qualitat per millorar la competitivitat del nostre sector i la nostra destinaci. 13. Reclamarem laplicaci dun IVA redut per a les activitats i serveis relacionades directament amb el turisme. 14. Potenciarem el finanament de les poltiques turstiques per a la promoci, foment i millora de la competitivitat de Catalunya com a destinaci turstica a travs del Fons per al Foment del Turisme. 15. Impulsarem el Pla director de turisme als espais protegits. 16. Impulsarem un Pla de refor de la senyalitzaci turstica de Catalunya. 17. Incidirem de forma ms directa en la demanda dels mercats turstics emissors ms rellevants, reforant-ne la promoci als mercats de proximitat, desenvolupant noves estratgies als mercats de mitja distncia i dinamitzant estratgies concretes als mercats de llarga distncia. 18. Fomentarem la creaci de producte turstic a l'interior de Catalunya, tot aprofitant els recursos turstics existents, com element per dinamitzar econmicament el territori i nimpulsarem la promoci internacional. 19. Treballarem per a la transformaci de les oficines dinformaci turstica al territori en oficines de mrqueting de les destinacions i en xarxa de venda de productes de proximitat al territori. 20. Promourem la fidelitzaci turstica, amb el disseny daccions pertinents per incrementar la reiteraci de visites a Catalunya. 21. Apostarem per la dinamitzaci del turisme gastronmic i enolgic, fent de la dieta mediterrnia un pol datracci turstica. 22. Estimularem la promoci del turisme de muntanya, del turisme de neu, del turisme rural i de les rutes culturals que afavoreixin la consolidaci dactivitat turstica de tipus familiar.
2.2.4.- AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACI I AGROINDSTRIA Des de Convergncia i Uni considerem que el sector agrari, ramader, forestal, pesquer i la indstria agroalimentria en general, s imprescindible per a leconomia catalana present i futura. Es tracta dun sector estratgic que ha de contribuir activament a la recuperaci econmica del pas i, per tant, ha de ser una aposta decisiva per part del Govern de Catalunya. En aquest sentit, cal canviar el model i passar de lagricultura del subsidi a lemprenedoria agrria si volem ser competitius a Europa. Actualment aquest sector s la base duna potent indstria alimentria que suposa el 3,6% del PIB de Catalunya, per davant daltres com laigua i lenergia, la metallrgica o la indstria qumica. Lagricultura s la base per a produir el 21,1% de tota la nostra despesa (de la nostra cistella de la compra), fet que converteix aquest sector en un dels principals clsters de la indstria agroalimentria a Europa.
Per no tan sols es tracta dun sector estratgic a nivell econmic, sin que tamb s fonamental a nivell social i territorial, ja que la seva principal activitat s la producci daliments, un servei essencial bsic per a la supervivncia i el desenvolupament dels pobles. Parallelament s clau per a lestabilitat del territori, contribueix a lequilibri territorial, afavoreix la gesti sostenible de lentorn natural i garanteix la fixaci de la poblaci en mbits rurals. El sector agroalimentari catal s estratgic i transversal, ha donat mostres de poder resistir la crisi econmica i es perfila com un gran motor per a la recuperaci econmica del pas, sobretot tenint en compte el seu dinamisme exportador. Compta amb una gran capacitat dadaptar-se al mercat mundial, afavorint aix la internacionalitzaci de leconomia catalana. El sector pesquer catal presenta unes particularitats molt diferenciades de la pesca majoritria a Europa. s una pesca costanera litoral en general, a la Mediterrnia, un sector dominat per la petita empresa moltes vegades de carcter familiar. Tal com succeeix amb lagricultura, la pesca s un sector molt regulat des de la Uni Europea, mitjanant la Poltica Pesquera Comuna, i tamb des de lEstat. Administraci agrria 1. Treballarem per una regionalitzaci efectiva de la PAC, lactual i la propera, que permeti a Catalunya fer una poltica agrria prpia i no la perjudiqui en lobtenci de fons comunitaris. (EE) 2. Adequarem els mitjans i les estructures necessries per garantir els controls en frontera, de manera que qualsevol producte agroalimentari que arribi a Catalunya compleixi les mateixes exigncies i requisits de seguretat alimentria, mediambientals, de benestar animal, sanitaris, de salut pblica i de normatives laborals, que els produts a la Uni Europea. En aquest sentit, treballarem per tal que es reforcin els sistemes dinspecci i control. (EE) 3. Incrementarem la presncia del sector a les associacions de regions europees sectorials com les de lmbit vitivincola, el de fruites i hortalisses o el de productes dorigen per tal d'incidir en les poltiques europees. 4. Facilitarem a travs dun pla de seguiment estratgic que les noves normes en matria de sanitat vegetal i animal que imposa la Uni Europea no representin per als nostres sectors un impediment en la seva projecci, sin que siguin una oportunitat de negoci. 5. Gestionarem directament els recursos de la UE destinats a ajuda alimentria i susceptibles de repartir-se com aliments per a persones en situaci de necessitat i risc dexclusi.(EE) 6. Portarem a terme un Pla de simplificaci de la gesti de ladministraci agrria, basat en la supressi i simplificaci de trmits i la incorporaci de ms serveis i trmits en lnia.
Potenciar lagroindstria 7. Impulsarem un Pla Tractor de la Indstria Agroalimentria per fer de Catalunya un dels principals centres agroalimentaris d'Europa, de la Mediterrnia i del mn. 8. Potenciarem els clsters del sector i els coordinarem per tal d'impulsar empreses innovadores en tot el sector agroalimentari i rural. 9. Simplificarem encara ms els trmits de les indstries agroalimentries de qualsevol dimensi amb la participaci dels collegis professionals del sector. 10. Crearem una legislaci adequada a les petites indstries agroalimentries per promoure lelaboraci i la venda de producci prpia en petits volums als pagesos i ramaders que ho vulguin. Promoci i internacionalitzaci 11. Incrementarem lactivitat promocional perqu les empreses agroalimentries augmentin les exportacions i ms empreses emprenguin lorientaci exportadora. 12. Potenciarem l'activitat exportadora de les indstries agroalimentries, definint un Pla d'Impuls a la Internacionalitzaci que ordeni les actuacions de forma concertada amb el sector. Aquest Pla implicar la participaci del sector en els instruments i eines de qu disposa el Govern per tal de definir-ho de forma conjunta i coordinada. 13. Impulsarem acords internacionals de promoci de productes i empreses agroalimentaris catalans a lexterior. 14. Impulsarem la certificaci dexportaci en matria de producci agrcola, producci ramadera, sanitat animal i vegetal, salut pblica, higiene, traabilitat, etc., amb lobjectiu daccedir amb totes les garanties comercials als mercats de dest. 15. Farem un pla estratgic per tal que lmbit productiu i transformador dels productes agroalimentaris catalans disposin dels millors canals de comercialitzaci possibles i puguem consolidar i expandir el seu potencial exportador arreu dels mercats internacionals. 16. En lmbit de lassessorament a empreses, oferirem tallers formatius sobre exportaci i mercats, adreats a grups dempreses amb trets homogenis (sectorials, territorials o de dimensi), amb lobjectiu diniciar-les en lorientaci exportadora i tamb programes dacompanyament a lempresa per a lelaboraci de plans dacci per introduir-se en un mercat o iniciar-se en lexportaci. 17. Treballarem per tal que Catalunya esdevingui la capital mundial de lalimentaci, facilitant els acords i les infraestructures necessries per crear el hub alimentari del Mediterrani, que serveixi dentrada i sortida daliments a tota la regi europea, reforant el clster alimentari catal.
18. Promocionarem la cuina catalana, en tant que part fonamental de la dieta mediterrnia i la posicionarem com a mxim exponent mundial de la qualitat alimentria i dels hbits saludables. 19. Establirem acords de collaboraci amb organismes de promoci (Turisme de Catalunya, Turisme de Barcelona, etc.) i organitzacions i entitats professionals (Escoles dHosteleria, Escoles de Negoci, etc.) per coordinar actuacions al mercat interior i exterior i aprofitar recursos. Lobjectiu s lestabliment conjunt dactuacions Trade Marketing, segons sector, producte i mercat, a grans superfcies, botigues gourmet, restaurants i hotels/resorts de luxe, creuers i altres. Comercialitzaci de productes agraris 20. Consolidarem el sector agroalimentari catal com a estratgic i de qualitat contrastada i farem campanyes per promoure la producci agrria catalana i per fomentar-ne el consum de proximitat. De manera prioritria, es consolidaran com a marques comercials de qualitat les denominacions dorigen i les indicacions geogrfiques protegides. Elaborarem guies de prctiques sanitries i impulsarem l'elaboraci de productes alimentaris en les explotacions agropecuries com a via per diversificar l'activitat. 21. Promocionarem les Denominacions d'Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogrfiques Protegides (IGP) en coordinaci amb la Federaci de DOP i IGP i desenvoluparem el turisme gastronmic vinculat als productes alimentaris catalans i de proximitat. 22. Farem campanyes per promoure la producci agrria catalana i per fomentarne el consum. De manera prioritria, es consolidaran com a marques comercials de qualitat les denominacions dorigen i les indicacions geogrfiques protegides. 23. Reordenarem i racionalitzarem les fires catalanes on la presncia de productes alimentaris catalans sigui prioritria, fent-hi presents els productes amb DO, DOP, IGP i els de Venda de Proximitat. Coordinarem aquestes fires per fer-les ms atractives per als productors i per als seus visitants. 24. Elaborarem, conjuntament amb els Consells Reguladors de les DO Protegides d'oli d'oliva i la resta del sector, un pla de promoci d'aquest sector, aix com el desenvolupament de l'oleoturisme. 25. Regularem i promourem ls i comer de les varietats locals i autctones catalanes de manera que la seva recuperaci, conservaci i projecci puguin representar una oferta de qualitat al mercat propi catal i als mercats exteriors, posant un accent especial en la qualitat que aporten aquestes varietats. 26. Desenvoluparem la comercialitzaci de productes alimentaris produts en zones de muntanya, especialment els produts en parcs i espais naturals protegits.
Vi i cava 27. Exercirem les facultats de gesti i control sobre les actuacions dels rgans de la denominaci dorigen del cava, relatives a terrenys i installacions situats a Catalunya.(EE) 28. Crearem un producte enoturstic de qualitat vinculat a loferta gastronmica de Catalunya com a element generador de riquesa en lmbit rural i que permeti enfortir el sector vitivincola per oferir als mercats. Aquest projecte t una doble vessant, primer la determinaci dels cellers que poden incorporar-se a rutes enoturstiques de qualitat i, en segon lloc, la senyalitzaci de les carreteres que travessen Catalunya per a fer visible lexistncia de les DOs. 29. Oferirem als cellers de Catalunya un sistema de recollida de mostres de vi i cava directament a lempresa o a la seu del Consell Regulador de la Denominaci dOrigen amb tramitaci telemtica. 30. Acompanyarem i assessorarem les empreses vitivincoles en el procs dacreditaci per poder vendre els seus productes a lexterior. Desenvolupament rural 31. Augmentarem les accions per assegurar la justcia i lequitat en el comer agroalimentari i per garantir el compliment de les normes que regulen el mercat, la competncia i la fixaci dels preus en les diferents parts de la cadena alimentria. 32. Donarem suport pblic als plans privats complementries per a la jubilaci agrria. de creaci de pensions
33. Promourem el relleu generacional a les explotacions agrries i donarem suport als joves per a la seva incorporaci a lmbit agrari a travs dajuts a la primera installaci agrria. 34. Impulsarem la formaci i la transferncia agrria amb la reestructuraci de la xarxa d'Escoles de Capacitaci Agrria i la millora dels sistemes de transferncia. Es facilitar l'obtenci de titulacions acadmiques de cicles formatius. 35. Crearem un Grup d'Emprenedoria en el sector agroalimentari i rural per tal d'oferir eines de suport a aquest collectiu, creant una xarxa que permeti un treball conjunt i el desenvolupament de nous projectes empresarials, innovadors i internacionalitzats. 36. Consolidarem els sistemes de producci respectuosos amb el medi ambient, com la producci agrria i ramadera ecolgica i la producci integrada, i en facilitarem el seu desenvolupament empresarial. 37. Buscarem noves sortides per als productors agraris, per contribuir al desenvolupament de fonts renovables denergia, de biocarburants i de la capacitat de transformaci i formes innovadores dutilitzar-les, tot valoritzant els subproductes resultants de lexercici de lactivitat agrria (purins i biomassa).
38. Afavorirem la creaci i desenvolupament de les xarxes intelligents de gesti de l'energia en les zones rurals. 39. Treballarem per reduir la dependncia de Catalunya envers les matries primeres provinents daltres pasos, en especial aquelles que es destinen a lalimentaci del bestiar. 40. Constituirem una organitzaci interprofessional per a cada sector agrcola i ramader de Catalunya. En aquesta organitzaci shi incorporaran totes les parts que integren la cadena de producci i distribuci, i els acords que es prenguin, inclosos els preus de referncia, seran de compliment obligat.(EE) Regadius 41. Seguirem implantant mesures per tal daconseguir una gesti eficient de l'aigua de reg i la modernitzaci dels regadius que permetin un s racional de la terra i una contribuci per mantenir la renda agrria i la millora de regadius existents que optimitzin l's de l'aigua. Donarem continutat al Pla de Regadius. 42. Treballarem per assegurar la continuaci de les obres de regadiu del SegarraGarrigues. 43. Determinarem un calendari dadjudicaci i dexecuci del canal Xerta-Snia que permeti la posada en regadiu daquesta zona. Recerca agroalimentria 44. Donarem suport a centres de recerca de Catalunya en matria de producci agrria, ramadera i agroalimentria, de manera que reforci el rol nacional i internacional de l'IRTA, el nostre centre de referncia. 45. Implementarem el Pla Interdepartamental de Recerca, Innovaci i Transferncia del sector Agroalimentari i Rural per al perode 2013-2020, en el marc de l'estratgia catalana 2020 i d'acord amb la PAC 2014-2020 i el programa Horizon 2020 de la UE. 46. Dissenyarem lestratgia adequada per a que el pool de centres de recerca i investigaci en matria de sanitat animal que actualment hi ha a Catalunya pugui convergir en un nic centre de recerca i referncia capa desdevenir una unitat de lideratge europea en sanitat ramadera, biotecnologia i seguretat agroalimentria. 47. Impulsarem un centre de referncia en sanitat vegetal a nivell europeu, capa daglutinar lexcellncia i el coneixement que en aquesta matria ha anat acumulant Catalunya i amb lobjectiu que esdevingui un centre dinvestigaci de primer nivell. Foment del cooperativisme 48. Portarem a terme el Pla Marc del cooperativisme agrari de Catalunya, de manera coordinada amb el sector, destinat a la concentraci de cooperatives per assolir major dimensi i millorar els resultats per als socis. Aquest pla ha de garantir la pervivncia de les seccions de crdit de les cooperatives i ha de
determinar les bases duna nova llei de cooperatives adaptada a la seva realitat actual. 49. Promourem una revisi de la fiscalitat de les cooperatives agrries, donada la seva singularitat com a forma societria i la seva vinculaci al territori i al sector agrari i ramader. Pesca i aqicultura 50. Defensarem en el marc de la futura Poltica Pesquera Comunitria (PCP), el reconeixement de la flota litoral catalana i la defensa de models de gesti integrada zona per zona que tingui en compte, a ms de la situaci de les poblacions pesqueres i dels caladors, la dimensi social i econmica del sector pesquer i de les poblacions dependents de la pesca.(EE) 51. Crearem un model propi de gesti unificada de la pesca costanera litoral a Catalunya.(EE) 52. Impulsarem els plans de desenvolupament de zones de pesca dacord amb la normativa comunitria, amb lobjectiu dafavorir laplicaci destratgies integrades de desenvolupament local. 53. Defensarem davant les institucions comunitries el manteniment dels ajuts al desballestament i dels ajuts compensatoris durant les parades estacionals biolgiques per a la pesca martima destinades a conservar i protegir els recursos pesquers de la Mediterrnia. 54. Estimularem a travs de les confraries de pescadors lagrupaci de les diferents pesqueries en associacions i cooperatives a lefecte daconseguir la mxima implicaci dels professionals en lexplotaci sostenible del sector i en la promoci del seu producte. 55. Facilitarem la modernitzaci de la flota pesquera i les condicions de treball a bord de la barca. 56. Farem un pla de seguiment exhaustiu de totes aquelles actuacions que afecten el medi mar i el seu recurs, en la zona costanera litoral, per tal de recuperar les poblacions de peix i mollusc i establir protocols per millorar la convivncia de totes les actuacions per a fer-ne una gesti conjunta i integrada. 57. Recuperarem els organismes que t ladministraci central a Catalunya, com ara lInstitut de Cincies del Mar de Barcelona i el Centre dEstudis Avanats de Blanes per a que desenvolupin les competncies en recerca martima al litoral catal.(EE) 58. Declararem laqicultura com a sector estratgic de desenvolupament preferent per tal que pugui ser centre de poltiques especfiques com ara de formaci, titulacions, llicncies, poltiques comercials, clusteritzaci... 59. Defensarem uns cnons docupaci del domini pblic ajustats a les poltiques de desenvolupament de laqicultura com a sector estratgic.
60. Elaborarem un procediment propi per crear polgons de concessi especfica per a laqicultura marina.(EE) 61. Fomentarem la millora de la productivitat en zones estratgiques com el delta de lEbre per la seva riquesa en marisqueig, aqicultura i de gran biodiversitat per a fomentar lactivitat econmica i la creaci de lloc de treball. 62. Ordenarem el busseig recreatiu i lestabliment de titulacions, els de centres i escoles nutiques, el registre de centres d'activitats martimes, el registre de vaixells d'esbarjo, la regulaci dels treballs submarins i la regulaci de la pesca martima recreativa. 63. Vetllarem perqu en la creaci de noves figures de protecci martimes hi hagi un equilibri entre la protecci al medi i als recursos i les activitats recreatives, compartint-ne els usos. 64. Crearem un model propi per administrar les competncies en matria de marina mercant, en relaci a la gesti de les flotes de pesca professional i desbarjo que exerceixen lactivitat als ports catalans.(EE) 65. Afavorirem el dileg i la complicitat entre el Govern de la Generalitat i els sectors pesquer, aqcola i dels afers martims mitjanant el Consell de la Pesca i els Afers Martims de Catalunya i les seves comissions de treball. 66. Apostarem per una administraci adreada a la Planificaci i Gesti Integrada de les Zones Costaneres.
2.3.- R+D+i = PROGRS ECONMIC I INVERSI DE FUTUR

La innovaci, entesa en un sentit ampli, s i ha de ser la plataforma de llanament transversal des de la qual Catalunya senlairi per sortir de la crisi econmica, poltica i social actual, i per progressar. Cada cop s ms ampli el consens en favor duna economia fortament basada en el coneixement, i per aconseguir-ho cal protegir i mantenir les bases de coneixement cientfic i tecnolgic fortes de qu Catalunya disposa. Ara b, fer-ho, que s una tasca que CiU situa en primer terme com a eix central de la futura acci de govern, implica actuar en una pluralitat de camps, com ara la necessitat de vertebrar unes infraestructures de comunicaci modernes i accessibles, tenir unes universitats que formin i cren coneixement, i disposar de centres i grups de recerca dexcellncia que contribueixin a la productivitat i competitivitat del teixit productiu. En lmbit formatiu i dinvestigaci, les universitats catalanes i els centres de recerca sn un pilar bsic en la Catalunya del segle XXI. Catalunya ha de continuar fent una aposta decidida per una societat basada en el coneixement com a motor fonamental del desenvolupament i de la creaci de riquesa, i per fer-ho cal garantir lestabilitat i la continutat dun sistema capdavanter a nivell europeu, per la qualitat de la seva recerca cientfica i tecnolgica. La transferncia de tecnologia i la transmissi de coneixement constitueixen factors decisius en la millora de la competitivitat i en lassoliment
dobjectius ms ambiciosos, i sn possiblement els grans reptes que afrontem els propers anys. En els primers mesos de legislatura shaur de definir i comenar a desplegar lestratgia despecialitzaci intelligent de Catalunya, dacord amb les directrius marcades per la Comissi Europea i en el marc de lEstratgia Catalunya 2020. Implantar lestratgia despecialitzaci intelligent vol dir identificar i posar en valor aquells mbits en els quals Catalunya excelleix i posar el potent sistema catal deducaci, cincia, innovaci i tecnologia al servei del teixit productiu del pas. En la propera legislatura, CiU es proposa novament liderar un gran projecte universitari i de recerca, lligat a lempresa i a la millora de la productivitat, que situ Catalunya en el lloc capdavanter que els temps actuals ens demanen, i que es basi en lexcellent realitat existent. Aquesta aposta decidida s clau per a la construcci de la Catalunya de la segona dcada del segle XXI, en el nostre cam cap a lestat propi. Un dels objectius centrals ser el daprofitar lexpertesa existent per a promoure nous projectes deconomia del coneixement capaos datreure inversions internacionals que collaborin i potencin les possibilitats del nostre teixit del coneixement amb projectes acadmics i empresarials dalt valor afegit. Model catal de Recerca i Innovaci 1. Desenvoluparem totes les competncies de recerca, desenvolupament i innovaci tecnolgica, a travs duna Llei de la Cincia de Catalunya, que ens permetr alhora consolidar i protegir un sistema dexcellncia investigadora de referncia al sud dEuropa. (EE) 2. Continuarem defensant els principis inspiradors de la poltica cientfica catalana les dues ltimes dcades: flexibilitat, obertura, internacionalitzaci, excellncia,... I ho farem garantint laplicaci de les lnies fonamentals acordades en el Pacte Nacional per la Recerca signat el 2008. 3. Continuarem mantenint la poltica dassignar recursos seguint criteris competitius, prioritzant les poltiques de personal investigador (amb especial atenci a latracci i retenci de talent) i la transferncia de coneixement al teixit productiu. 4. Seguirem donant suport al desenvolupament dels centres de recerca dexcellncia i a les grans installacions cientfiques al nostre territori com a model diferenciat de canvi de model productiu. 5. Centrarem les poltiques de suport a la recerca, derivades del proper Pla Nacional per la Recerca i la Innovaci 2014-2020, en la coordinaci institucional, el foment de lexcellncia, la cooperaci publicoprivada, la internacionalitzaci del coneixement i la transferncia cap al teixit productiu, en funci de les directrius de lEstratgia Europa 2020 i de lEstratgia Catalunya 2020, que sen deriva.
Agents dels sistema de recerca i innovaci catal 6. Potenciarem i racionalitzarem les agncies governamentals (Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca-AGAUR, Instituci Centres de Recerca de Catalunya-CERCA i ACC10) -que sn equivalents a estructures destat- amb capacitat dexecutar plenament les directrius de la Generalitat de Catalunya i en garantirem la seva coordinaci. 7. Continuarem els processos de concentraci i increment de massa crtica dels centres de recerca i tecnolgics, dacord amb les recomanacions dels darrers informes de lOCDE sobre la innovaci a Catalunya, facilitant-ne el seu accs a projectes i fonts de finanament de ms ampli abast. 8. Prioritzarem lassignaci de recursos econmics a aquelles institucions de recerca amb major capacitat desdevenir punts de referncia a escala mundial en les seves disciplines, tot garantint el suport necessari per a la seva sostenibilitat a llarg termini. 9. Assumirem els centres del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC) ubicats a Catalunya. Aix permetr transformar la seva actual gesti, basar-la en el model CERCA i permetre la concentraci efectiva de coneixement en determinades rees prioritries. 10. Donarem suport a les grans installacions cientfiques catalanes, molt especialment el Sincrotr Alba, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional dAnlisi Genmica. 11. Apostarem per una poltica de suport als grups de recerca, amb especial atenci als que treballen a les Universitats, tot incentivant el guany de massa crtica i la competitivitat internacional. Tamb continuarem incentivant el contacte amb el mn productiu de les Xarxes de Referncia existents. 12. Seguirem avaluant peridicament les institucions de recerca i innovaci en base al compliment dels seus objectius (centres CERCA, centres CSIC, centres Tecnolgics, de Recerca Industrial i Transferncia TecnolgicaTECNIO, Universitats, etc.) per prioritzar lassignaci de recursos econmics. Poltiques de suport al personal investigador 13. Vetllarem pel compliment escrupols de la planificaci a llarg termini de la Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats (ICREA), tot reconeixent lxit en la seva poltica datracci i retenci de talent cientfic a Catalunya. 14. Posarem en marxa un nou programa de Doctorats Industrials per incentivar la inserci al mn industrial del personal postdoctoral, combinant-ho amb la continutat en les ajudes a la contractaci de personal doctor a les institucions acadmiques i a la sortida a lestranger per les seves estades de formaci. 15. Continuarem amb el suport a la contractaci de personal investigador en formaci a les Universitats i centres de recerca catalans, incidint en la seva formaci en competncies professionals i en la seva inserci al mercat laboral, amb els nous programes de doctorat industrial.
16. Renovarem el programa de suport a les institucions catalanes per a incrementar latracci de fons europeus, amb especial atenci als ajuts del Consell de Recerca Europeu i el nou programa Horizon 2020. Transferncia de coneixement i innovaci 17. Desenvoluparem la nostra Research and Innovation Smart Specialization Strategy (RIS3) (Estratgia dInnovaci i Especialitzaci Intelligent), seguint els criteris que marca la Comissi Europea, prioritzant-ne les necessitats dels sector productiu catal. Aquesta estratgia ha de permetre incrementar el retorn industrial del coneixement que genera la recerca, atraure fons estructurals europeus per a la innovaci i coordinar ms fortament el conjunt de les estratgies pbliques per la recerca i la innovaci. 18. Apostarem per les grans iniciatives tractores a nivell innovador, i per atraure al nostre pas nous centres de decisi de poltica cientfica i tecnolgica europea. En particular, garantirem la continutat de la seu de lagncia europea Fusion for Energy a Barcelona, i crearem un programa per incrementar el retorn daquesta agncia a les empreses catalanes. Impulsarem la ubicaci a Catalunya dagncies, instituts i organismes internacionals vinculats a la sostenibilitat, a la lluita contra el canvi climtic, a leconomia verda, a les ciutats intelligents o del futur, entre daltres. 19. Promourem lestabliment de noves Knowledge and Innovation Communities (KICS) en els mbits de Salut i dAgroalimentaci. 20. Posarem en marxa un nou programa de valoritzaci i transferncia del coneixement, que permeti la identificaci, protecci, desenvolupament i transferncia dels resultats de la investigaci generada per les entitats pbliques i privades al teixit productiu. Aquest programa sorgir de la RIS3 catalana, i es focalitzar en la creaci i creixement de noves empreses innovadores, especialment a partir dels centres CERCA, TECNIO i les universitats, i en la promoci de projectes de valoritzaci publicoprivats. 21. Treballarem, en collaboraci amb agents publicoprivats com Biocat o la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci, per lincrement de la inversi privada en recerca per tal que, juntament amb el manteniment de la inversi pblica actual, puguem arribar com a pas al 3% del PIB que Europa proposa per al 2020. 22. Vehicularem els fons estructurals europeus (FEDER) cap a accions de finanament de projectes per facilitar i estimular la comercialitzaci dels resultats de la recerca. 23. Incentivarem la normalitzaci de fons de finanament de la recerca pblica basats en el mecenatge i el capital risc privat. 24. Impulsarem els projectes de compra pblica innovadora, estenent a altres sectors les experincies de dileg competitiu en lmbit de les telecomunicacions, i amb especial atenci a lmbit de la salut.
25. Consolidarem les noves entitats sorgides de la xarxa Tecnio, amb especial atenci a la sostenibilitat dels Centres de Recerca Industrial que sestan creant a partir de lagregaci dalgunes realitats existents. Aquestes noves entitats seran agents de referncia en el sistema dinnovaci i grans facilitadors de la transferncia del coneixement al mn industrial. 26. Incrementarem la inversi privada en R+D industrial recolzant projectes consorciats entre la indstria, universitats i centres tecnolgics i de recerca (nuclis dalta tecnologia). Aquests consorcis seran avaluats en clau de repte cientfico-tcnic (amb la finalitat dinjectar cincia a la indstria) i en clau dimpacte en leconomia (generaci de llocs de treball, atracci dinversi estrangera, i reforament de la cadena de valor local). De forma sistemtica, aquests nuclis locals dalta tecnologia, seran expandits internacionalment cercant finanament competitiu en les lnies del futur programa Horizon 2020 de la Comissi Europea. 27. Desenvoluparem clsters en sectors emergents dalta tecnologia, involucrant universitats, centres de recerca i tecnolgics, i la comunitat empresarial. Aquests clsters tindran com a finalitat reforar els lligams entre el mn cientfic i el mn empresarial, estendre les KET (Key Enabling Technologies) com a base de la competitivitat industrial, i desenvolupar nous models de negoci dalt potencial de creixement i mercat internacional. La Recerca biomdica 28. Integrarem les poltiques existents a Catalunya. de recerca i dinnovaci en salut
29. Impulsarem lavaluaci dels resultats dels instituts i centres de recerca per aconseguir una inversi ms eficient dels recursos que shi destinen. 30. Elaborarem un mapa de recerca en salut i de les infraestructures existents per afavorir la cooperaci i les sinergies entre grups. 31. Afavorirem les activitats assistencials del sistema. de recerca i innovaci dels professionals
32. Fomentarem la participaci de la recerca i innovaci catalanes en les convocatries de la UE. 33. Potenciarem la Catalunya BioRegi mitjanant xarxes i comunitats de coneixement, la promoci collaboraci publicoprivada, limpuls a la projecci a clster de referncia mundial i el foment de la bsics de la recerca i innovaci. la constituci de del mecenatge i la de Catalunya com formaci en mbits
34. Promourem la translaci del coneixement, per tal que tingui un efecte real en la salut dels ciutadans, i avaluarem limpacte de la recerca.
3. Una Catalunya amb ms FORMACI:

3.1- GARANTIR EL FUTUR
Garantir el futur significa tenir unes generacions ben formades i capacitades per afrontar els reptes que sesdevinguin en tots els mbits de la vida. Davant els reptes demogrfics que sens plantegen de cara al futur, amb una taxa elevada denvelliment de la poblaci i una natalitat cada cop ms reduda, cal garantir la sostenibilitat del nostre model de protecci social a travs dincrementar la riquesa del pas. Des de Convergncia i Uni creiem que la major riquesa del pas sn les persones, i per aquest motiu, la millor inversi que podem fer entre tots per garantir el nostre propi futur s invertir en formar i educar les persones, en totes les etapes de la vida. El nostre pas sempre ha apostat per un model propi deducaci de qualitat, des del cicles inicials fins els universitaris, enfocat a la capacitaci professional futura i tamb a la capacitaci com a ciutadans cultes i lliures. Una societat amb una bona formaci i educaci vol dir una societat amb un capital hum delevada qualificaci, amb un gran potencial, amb capacitat datracci internacional i obert a la mobilitat internacional. El sistema educatiu catal ha de ser la garantia de la igualtat doportunitats, sense caure en ligualitarisme absolut. Cal donar a cada centre educatiu la capacitat per poder actual autnomament i liderar un cam propi, per esdevenir millor escola i aconseguir que tot lalumnat arribi a desenvolupar al mxim el talent i les habilitats. Els tres elements bsics del sistema educatiu del nostre pas sn lalumnat, el professorat i la famlia. Hem de fer possible que despleguin el conjunt de potencialitats de tots ells. Un pas amb persones amb alta formaci s un pas creatiu i innovador, que inverteix en recerca i innovaci, i que aporta un gran valor afegit i dinamisme a leconomia productiva. Des de Convergncia i Uni creiem que la millor inversi de futur i la garantia per a la sostenibilitat del nostre model social s apostar per una educaci i una formaci dexcellncia, multilinge i amb una alta capacitaci tecnolgica, que aporti valor afegit i de qualitat respecte la resta de mercats laborals. Un pas amb un capital hum solvent i valus s la millor manera de protegir el nostre sistema social datenci a les persones, perqu un mercat laboral fort i dinmic s sinnim de protecci del sistema de contribucions socials. La nostra vocaci no s noms garantir el futur individual dels ciutadans sin protegir el futur collectiu com a membres duna mateixa societat on la llengua i la cultura sn instruments que conformen el nostre passat, present i futur collectiu. Una societat molt dinmica econmicament per pobre culturalment no s una societat prspera des del nostre punt de vista. Des de Convergncia i Uni apostem per la cultura com a motor de la societat catalana, una societat dinmica, creativa,
emprenedora i oberta a la innovaci i la imaginaci. La cultura s el progrs de les societats modernes, s lnima que dna vida a les conscincies individuals i collectives i que fa que una societat avanci ms rpidament cap el futur.
3.2.- LENSENYAMENT LA MILLOR INVERSI DE FUTUR PER AL PAS

Leducaci s el factor clau per al futur duna societat. La construcci de la Catalunya del futur passa forosament per la millora de lxit educatiu. Aquesta s una prioritat per a la qual des de Convergncia i Uni treballarem per assolir els objectius de la Uni Europea determinats en lEstratgia Europa 2020. LAdministraci al servei dels centres, les mesures pedaggiques i organitzatives adients, uns docents i equips directius professionalitzats, i el comproms de les famlies en leducaci dels seus fills han de ser els eixos per desenvolupar un sistema educatiu dexcellncia, que garanteixi la igualtat doportunitats. Desplegament de la Llei dEducaci de Catalunya 1. Desenvoluparem la Llei deducaci de Catalunya per construir el nostre sistema educatiu basat en el model dinters pblic com a garantia de leducaci en un marc de llibertat. Rgim lingstic 2. Mantindrem el rgim lingstic del sistema educatiu de Catalunya, dacord amb els preceptes de la Llei deducaci de Catalunya. Dret a lelecci de centre i comproms de les famlies 3. Potenciarem lenfortiment del comproms de les famlies en el seguiment de lescolaritzaci dels seus fills i en tot el seu procs daprenentatge. Mesures dactuaci pedaggica 4. Aplicarem el Pla per a la reducci del fracs escolar a Catalunya, amb els segents eixos dactuaci: 4.1 Promourem la professionalitzaci de la docncia: millorarem la competncia professional dels docents a travs de limpuls de la formaci inicial i contnua i la seva adequaci a les necessitats educatives dels alumnes. 4.2 Consolidarem el Suport Escolar Personalitzat en centres deducaci infantil i primria que dna resposta a les necessitats daprenentatge de cada alumne perqu fa possible la detecci i intervenci preco de les dificultats daprenentatge i les treballa mitjanant un refor flexible i temporal. 4.3 Aplicarem el Pla dImpuls de la lectura per tal de millorar la competncia lectora dels alumnes, com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les rees i matries curriculars, i alhora fomentar lhbit lector.
4.4
Promourem la innovaci metodolgica i didctica a les aules: simplificaci dels currculums, impuls del treball competencial i de lavaluaci formativa com a eina del procs densenyament i aprenentatge. Potenciarem lautonomia de centre perqu cada centre pugui actuar autnomament per garantir la millor resposta a les necessitats de cada alumne. Promourem la professionalitzaci de la direcci mitjanant la formaci inicial i continuada dels directors i dels equips directius per tal denfortir el lideratge dels directors i dels equips directius dels centres. Fomentarem la implicaci i comproms de la famlia en el seguiment de levoluci acadmica i personal de lalumne reforant el suport i orientaci a les famlies i promovent-ne la participaci en la comunitat escolar. Implementarem les relacions de la comunitat educativa i lentorn per donar respostes integrals adequades al context educatiu dels centres. Promourem la coordinaci entre centres i la collaboraci amb les empreses i amb els agents socioeducatius de lentorn. Afavorirem la reincorporaci al sistema educatiu daquelles persones en situaci dabsentisme i daband prematur dels estudis i la formaci: implementarem els protocols de prevenci de labsentisme escolar; actualitzarem els currculums dels ensenyaments deducaci dadults; i incrementarem loferta de formaci a distncia a travs de lInstitut Obert de Catalunya i la creaci de centres formatius de segona oportunitat com a mesura per facilitar la reincorporaci al sistema educatiu de joves que han abandonat prematurament els estudis.
4.5
4.6
4.7
4.8
4.9
5. Prioritzarem laprenentatge de les competncies bsiques, especialment la comunicativolingstica i la matemtica, per tal dafavorir lxit escolar de lalumnat. Lincrement de les hores de matemtiques a lESO, servir tamb per fomentar les vocacions cientfiques i tcniques. 6. Mantindrem lavaluaci extraordinria de setembre a lESO i al batxillerat per tal de facilitar que lalumne assoleixi les competncies requerides. 7. Millorarem latenci a la diversitat, sota el principi de lescola inclusiva, a travs dels programes de diversificaci curricular de lESO, les aules obertes, els projectes singulars, les unitats descolaritat compartida, les unitats de suport a leducaci especial i loferta de cicles formatius singulars. 8. Potenciarem el domini de la llengua anglesa en tots els nivells i etapes educatives. Incrementarem el nombre de matries impartides en angls als ensenyaments obligatoris. 9. Oferirem quadres de competncies i continguts essencials per a cada matria i etapa educativa, aix com materials curriculars i formaci al professorat per tractar-los i avaluar-los. 10. Inclourem lemprenedoria com a matria optativa del tercer curs dESO.
11. Diversificarem el currculum en els darrers cursos de lESO per donar resposta a les necessitats singulars de determinats alumnes i per afavorir-ne lacreditaci acadmica i les competncies preprofessionalitzadores. 12. Impulsarem un nou model professional, mitjanant formaci general i especialitzada als docents, per tal que els centres incorporin al seu projecte estratgies per aconseguir una millora dels resultats educatius de lalumnat i potenciar la continutat en els ensenyaments postobligatoris. 13. Avaluarem lorganitzaci i funcionament dels centres que realitzen la jornada compactada. Docents 14. Millorarem la formaci inicial i permanent del professorat, dacord amb les universitats. 15. Establirem la consideraci dautoritat pblica dels mestres i dels professors en lexercici de la funci docent. 16. Ampliarem el nombre de directors acreditats com a directors professionals docents, mitjanant noves edicions dels cursos de formaci directiva especialitzada i actualitzarem els continguts formatius de lespai dequips directius. Administraci educativa 17. Enfortirem el Consell Superior dAvaluaci per garantir la seva presncia en els organismes internacionals de lmbit de lOCDE.(EE) 18. Crearem cossos docents propis, dacord amb el que preveu la Llei deducaci de Catalunya. (EE) 19. Crearem el cos dinspectors deducaci de Catalunya dacord amb el que preveu la LEC. (EE) 20. Disposarem de serveis normatius propis dordenaci acadmica. (EE) 21. Crearem del servei dhomologaci i expedici de ttols. (EE) 22. Crearem el sistema dinformaci i orientaci formativa i professional de Catalunya.
3.3.- LA FORMACI PROFESSIONAL CLAU PER A LA COMPETITIVITAT

La formaci professional, entesa en termes globals, que integra la formaci professional inicial i la formaci professional per a locupaci s un dels pilars fonamentals per a la reactivaci econmica del nostre pas. Desplegar, amb la participaci de tots els agents implicats, el nostre model de formaci professional s una de les nostres prioritats. Aquest ha de ser un model de qualitat i adaptat a les necessitats personals i professionals de les persones i de les empreses, amb una base slida i consolidable al llarg del temps, per tal de millorar la qualificaci professional dels ciutadans i la competitivitat de les empreses de Catalunya.
1. Avanarem en el procs dintegraci dels diferents subsistemes de formaci professional per adaptar-la a les necessitats de les empreses, especialment les petites i les mitjanes, i garantir el reciclatge dels treballadors. 2. Elaborarem la llei de FP de Catalunya per tal de regular la formaci professional de manera integrada i fer del nostre model un model de formaci professional de qualitat. (EE) 3. Aproparem el marc de qualificacions catal a leuropeu, facilitant el reconeixement i les equivalncies de les competncies assolides, promovent aix els itineraris de formaci i la mobilitat de les persones. 4. Crearem un mapa integral de tota loferta professionalitzadora existent a Catalunya, amb independncia de quin subsistema de formaci estigui adscrita. 5. Crearem un espai per implicar i mobilitzar les empreses pel nou model de formaci professional i de formulaci de les seves necessitats en matria de qualificaci i formaci. 6. Facilitarem laccs de les persones i de les empreses al sistema de formaci i qualificaci mitjanant una xarxa integrada dinformaci i orientaci de qualitat i de fcil accs per a tota la poblaci al llarg de la seva vida. 7. Potenciarem el reconeixement social de la formaci professional mitjanant un sistema transparent dequivalncies amb altres ensenyaments de lmbit educatiu i universitari. Curs daccs als cicles formatius de grau mitj i superior 1. Desenvoluparem el curs especfic daccs als cicles formatius de grau mitj i superior de formaci professional com a via per a les persones que no tenen la titulaci acadmica requerida. Formaci professional dual 2. Potenciarem la implantaci de la formaci professional dual (formaci al centre educatiu i qualificaci en una empresa) per tal de millorar loferta formativa i consolidar la formaci professional com a aposta de futur, incrementant-ne la competitivitat i donant resposta a les necessitats del model productiu de Catalunya. 3. Crearem incentius als programes de FP dual i en alternana, de prctiques a empresa per a tots els joves menors de 25 anys per tal que tinguin loportunitat dadquirir una experincia laboral i professional que els obri el futur de la seva carrera professional. 4. Promourem un contracte especfic per a la formaci professional, que actualitzi la figura de laprenent i permeti, de manera real i productiva, lalternana formativa entre centre de formaci i empresa.
Formaci al llarg de la vida 5. Implantarem un model de Formaci Professional al llarg de la vida que relacioni la formaci dels joves amb la formaci continua dels treballadors de Catalunya. 6. Flexibilitzarem loferta i organitzaci de la formaci professional inicial i els ensenyaments de rgim especial per facilitar itineraris formatius que permetin la formaci al llarg de la vida. Centres integrats 7. Impulsarem els sectors estratgics de leconomia catalana a travs de centres integrats de FP, pblics i privats, que donin resposta a les necessitats emergents daquests sectors i ajudin al seu arrelament a Catalunya. 8. Continuarem amb la creaci de centres integrats de formaci professional en qu en un mateix espai els alumnes i els treballadors puguin disposar doferta formativa adaptada a les seves necessitats. Al llarg de la legislatura, es posar en marxa el Centre Integrat de Formaci de lAutombil de Martorell. Reconeixement de lexperincia laboral 9. Endegarem el sistema catal de reconeixement de lexperincia laboral per a facilitar a la poblaci del nostre pas la capitalitzaci i certificaci de les competncies assolides al llarg de la vida professional de les persones. (EE)
3.4.- LES UNIVERSITATS, LA PORTA EUROPEA A LA CREACI, GESTI I TRANSFERNCIA DEL CONEIXEMENT
Lensenyament universitari s clau en la formaci, la recerca i la innovaci de la societat catalana i s la garantia de futur del pas a partir de la internacionalitzaci i leconomia del coneixement. El futur de les universitats catalans passa per acostar-nos cada vegada ms als models de les universitats europees amb una programaci prpia europea, que faciliti la mobilitat entre els estudiants i la collaboraci docent i de recerca entre els centres europeus de referncia, amb una nova governana, amb ms autonomia, amb un nou model daccs, amb un nou model de finanament i amb un alt grau dinternacionalitzaci. Tenim un sistema universitari amb un alt potencial de creixement i datracci internacional, preparat per a ser un nou sistema universitari dEuropa. Des de Convergncia i Uni treballarem per consolidar la projecci internacional de les nostres universitats per tal que esdevinguin referent de qualitat i excellncia. Model catal duniversitats 1. Impulsarem en el marc dun ampli consens, un model universitari propi que respecti lautonomia universitria, que ens permeti apropar-nos als models de les universitats europees, amb una nova governana, amb un nou model daccs, amb un nou model de professorat, amb un nou model de transferncia
de coneixement, amb un nou model de finanament i amb un elevat grau dinternacionalitzaci.(EE) 2. Donarem un nou impuls a la internacionalitzaci del sistema universitari catal potenciant la llengua anglesa a les aules i la captaci destudiants internacionals. (EE) 3. Impulsarem el programa de doctorats en empreses, facilitant la interrelaci entre la universitat i les empreses. 4. Desenvoluparem el Consorci de serveis de les universitats pbliques i centres de recerca per optimitzar recursos i assegurar una millor coordinaci. 5. Fomentarem el programa dincorporaci dassistents de docncia i de post doctorals seguint els models europeus per afavorir la qualitat docent. 6. Promourem una revisi acurada de la programaci dels estudis a Catalunya, procurant una racionalitzaci de loferta i una especialitzaci de les universitats. 7. Revisarem les ofertes de grau i de postgrau a Catalunya amb lobjectiu doptimitzar la programaci universitria atenent les demandes de la societat; incentivant ofertes interuniversitries, i impulsant i promovent especialment els msters dexcellncia internacional. 8. Donarem un nou impuls a les ofertes interuniversitries per donar estudis de gran qualitat formativa i optimitzar les millors ofertes. 9. Treballarem per bastir un nou model de governana de les universitats pbliques catalanes i de llur finanament, en la lnia dels canvis que sestan donant als pasos europeus ms dinmics, que en possibiliti una millora substancial de la qualitat docent, de la presncia internacional, de la producci cientfica i intellectual i de llur contribuci a leconomia productiva i al funcionament de la societat. 10. Donarem un nou impuls a la via del professorat contractat permanent que estableix la Llei duniversitats de Catalunya, amb el renovat Pla Serra Hunter i la promoci de les figures contractuals permanents del professor agregat i el catedrtic. 11. Farem una aposta decidida per la qualitat docent universitria incentivant la innovaci docent amb una presncia creixent a la xarxa, promovent avaluacions internes i externes i facilitant els incentius pertinents per a lestmul de les millores en els resultats. En aquests processos, lAgncia per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya hi ha de jugar un paper fonamental. 12. Farem que el Consell Interuniversitari sigui leix vertebrador daccions conjuntes Generalitat/universitats. 13. Estendrem el pla dimpuls i de gesti de les prctiques curriculars dels estudiants de grau en empreses i institucions collaboradores a totes les universitats catalanes.
14. Potenciarem i estendrem el Pla dEmprenedoria de les universitats catalanes en benefici dun major nombre destudiants. 15. Tramitarem la nova Llei de lAgncia de Qualitat Universitria de Catalunya. Revisarem la totalitat de processos davaluaci, acreditaci o tramitaci que duen a terme les agncies catalanes en temes universitaris o de recerca amb lobjectiu de simplificar al mxim tots els trmits i garantir-ne una resoluci efica. 16. Garantirem el coneixement i ls, oral i escrit, de langls i daltres llenges en tots els nivells universitaris. 17. Vetllarem per oferir plans de renovaci i rejoveniment del professorat i del personal de les universitats amb plans de renovaci que assegurin la qualitat de loferta educativa en un moment en qu es preveu un gran relleu generacional. 18. Cooperarem amb les universitats catalanes en la seva plena integraci a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) i simplificarem els processos de convalidaci i homologaci de ttols. (EE) Poltica de beques i ajuts 19. Potenciarem les Beques Equitat per assegurar laccs al sistema universitari destinant un 25% dels majors ingressos de matriculaci, tot afavorint la igualtat doportunitats en laccs a la universitat i la dedicaci a lestudi. 20. Promourem lextensi de les Beques Excellncia per a estades a lestranger dels millors estudiants de les universitats. 21. Seguirem aplicant un sistema de preus de matriculaci on siguin els nivells de renda els que determinin les quanties que caldr abonar per aquells que no tinguin una beca equitat. 22. Seguirem desenvolupant un ampli ventall dajuts, prstecs, fraccionaments..., que ajudin al finanament dels estudis i a reduir limpacte sobre les economies familiars. 23. Crearem, mitjanant lAGAUR i amb la collaboraci amb entitats financeres, lnies de crdits tous per afavorir el finanament global de tota trajectria acadmica (Grau, Mster i Doctorat i despeses no acadmiques per vinculades a la matrcula). 24. Assumirem les espanyol.(EE) beques universitries que avui gestiona el Govern
25. Incrementarem les beques de mobilitat en quantitat i qualitat tant per a estudiants de grau o mster com per a personal docent i investigador i personal dadministraci i serveis. 26. Farem que lAgncia de Gesti dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) sigui lens de referncia per tal de consolidar una gesti eficient i adequada de tots els temes relacionats amb beques i ajuts.
27. Collaborarem en els programes dincorporaci laboral dels nous graduats, i donarem suport a les borses de treball de les universitats, les beques de postgrau i les beques de treball en prctiques. Catal a la universitat 28. Vetllarem per la presncia normalitzada del catal com a llengua en lensenyament universitari, especialment en el nivell de grau, i per la presncia del catal als webs universitaris. 29. Lluitarem per la projecci de la llengua catalana arreu del mn amb la creaci de lectorats de catal i estudis tant en universitats espanyoles com europees i internacionals. 30. Vetllarem per la creaci de manuals universitaris i materials interactius en llengua catalana, que permetin una aposta decidida per la innovaci docent dacord amb els objectius del nou Espai Europeu dEducaci Superior. Accs a la universitat 31. Transformarem les proves daccs a la universitat i els processos de preinscripci per tal dafavorir i dagilitar al mxim laccs a la universitat, rebutjant iniciatives centralitzadores de revlides. Universitat per a tothom 32. Donarem suport a les universitats en totes les iniciatives solidries, aules universitries de la gent gran, de foment de la sostenibilitat, deliminaci de barreres arquitectniques i dadaptacions curriculars.
4. Una Catalunya amb ms ESTAT DEL BENESTAR:

4.1.- COHESI SOCIAL
Lestat propi sha de construir des de la cohesi social. Des dels seus inicis, Convergncia i Uni, com a formaci poltica catalanista, ha tingut una marcada essncia social i un ferm comproms amb la construcci de lestat del benestar al nostre pas. s per aix que el nostre projecte poltic ha estat sempre pioner en la construcci duna societat ms inclusiva i cohesionada, poltiques pbliques per i de les persones. Considerem que tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves capacitats, han de poder avanar en igualtat de condicions. El nostre objectiu s promoure lautonomia personal, fent una societat ms inclusiva i accessible, que eviti la discriminaci i propici la igualtat doportunitats per a tothom. La fora de Catalunya resideix, fonamentalment, en la seva gent. Hem dassegurar, per tant, que cadascun dels ciutadans de Catalunya disposi de les eines necessries per poder desenvolupar tot el talent i tot el seu potencial i, en aquest sentit, s fonamental garantir la igualtat doportunitats per a tothom i un bon funcionament de lascensor social que impedeixi que es posin lmits al creixement i al progrs de les persones. s per aquest motiu que des de Convergncia i Uni proposem caminar cap a la construcci dun estat propi que ens permeti disposar de les estructures poltiques i dels recursos econmics suficients per donar resposta a les necessitats socials dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Els drets nacionals i els drets socials sn indestriables, sn dues cares de la mateixa moneda. Dotar-nos deines destat per garantir el desenvolupament econmic i social de Catalunya, per per lluitar contra lexclusi social, per millorar latenci a les persones grans, per donar ms oportunitats a les persones joves, per tenir una educaci i una sanitat millors i per garantir el nostre benestar, per tamb el dels nostres fills i els nostres nts. Volem, en definitiva, un estat propi per viure millor.
4.2.- BENESTAR SOCIAL I FAMLIA

Des de Convergncia i Uni, treballem per una Catalunya on la famlia sigui una instituci central a la nostra societat, amb el comproms de desplegar un conjunt de poltiques integrals per fer del nostre pas un entorn idoni per a leducaci dels fills i filles, amb nous recursos i serveis quan es disposi dels mitjans per dur-los a terme; amb una organitzaci de la vida quotidiana amable amb les famlies, amb recursos per resoldre els conflictes que sesdevenen a les llars i per atendre preventivament les situacions de vulnerabilitat. La cohesi social s un objectiu de pas. Cal cercar estratgies preventives que promoguin la dignitat de les persones i la seva autonomia i que impliquin una intervenci transversal de tots els agents implicats per afrontar les situacions de pobresa estructural i els nous perfils que han aparegut arran de la situaci de crisi
actual. La naci comena per les persones, especialment les ms vulnerables, i hem de donar resposta a les seves necessitats. Cal prevenir el risc dexclusi social, establir els mecanismes dintervenci i fixar un horitz que redueixi al mxim la pobresa. La lluita contra la pobresa s una de les nostres principals prioritats. Catalunya ha de garantir la igualtat doportunitats per a tothom. Catalunya, com a pas, est fent un pas endavant per situar la infncia en un eix vertebrador del conjunt de les seves poltiques, incorporant la idea que la infncia forma part de lactiu dun pas, que ns el present i que en ser tamb el futur. En aquest sentit, impulsarem poltiques que permetin avanar en matria de drets i deures dels infants aix com en el seu benestar. La prioritat s lluitar contra la pobresa, sobretot la pobresa familiar que esdev pobresa infantil i aix continuar garantint les poltiques de prevenci i protecci dels infants. Cal consolidar el model catal de voluntariat, adaptant-lo a la nova realitat social, marcada per les noves tecnologies, les xarxes socials, la globalitzaci i el paper creixent del tercer sector. Des de Convergncia i Uni apostem per un pacte intergeneracional que faci possible la presncia de les persones grans en els diferents mbits de la societat: social, cultural, econmic, etc Cal destinar esforos a promoure i reforar la tasca voluntria que comporta valors com la solidaritat, el comproms, lesfor, el respecte... que ens han definit com a poble i que avui han de ser ms vigents mai. Promoure una nova cultura cvica que garanteixi la cohesi social, la convivncia i el benestar de la ciutadania. Catalunya sempre ha estat pionera en la promoci de laccessibilitat no noms pel que fa a leliminaci de barreres arquitectniques, sin tamb de les barreres de comunicaci, aix com tamb daquelles situacions que generen una discriminaci per a les persones amb discapacitats. La societat catalana vol esdevenir referent europeu en matria digualtat entre persones i de respecte a la diversitat en orientaci i identitat sexual, per la qual cosa avanarem decididament en lestabliment dun marc legal i mesures que combatin la discriminaci per qualsevol causa. Impulsarem actuacions destinades a fomentar lemancipaci de les persones joves, duent a terme actuacions innovadores i programes pilot; abordarem tots els aspectes de les poltiques de joventut: formaci, ocupaci, accs a lhabitatge, hbits saludables o cultura, amb lobjectiu dimplementar noves frmules que donin eines als i les joves per integrar-se plenament a la societat i per emancipar-se. Potenciarem i incentivarem la integraci de les persones procedents de la immigraci, afavorint l'aprenentatge de la llengua catalana i del coneixement de l'entorn. Potenciarem l'assumpci de drets i la igualtat d'oportunitats per a tothom a l'hora de l'exigncia del compliment dels deures com a ciutadans.
La famlia com a eix vertebrador i de cohesi social 1. Promourem i desplegarem el Pla de Suport a la Famlia 2012-2016, a fi de desenvolupar una acci integral i interdepartamental de la Generalitat en lmbit del suport a la famlia i promoci de la natalitat, en coordinaci amb lObservatori Catal de la Famlia. 2. Trametrem a totes les famlies on shi esdevingui un naixement o adopci informaci de trmits, serveis, prestacions, orientacions educatives, etc 3. Donarem recolzament directe a lelaboraci de plans locals de suport a les famlies, a travs dun acord entre el Govern de Catalunya, les administracions locals i lObservatori Catal de la Famlia en forma de contracte programa que inclogui un paquet integral dactuacions en lmbit competencial de les corporacions locals, tan aviat com sigui possible. 4. Establirem, amb la recuperaci econmica, un nou model dajuts a les famlies amb infants a crrec, en qu es tindr en compte el nombre de fills i el nivell dingressos familiar; atenent especialment les necessitats de les famlies que es troben en situaci de vulnerabilitat o amb infants amb discapacitat. 5. Augmentarem la utilitat dels ttols de famlia nombrosa i famlia monoparental tant a les administracions pbliques com al sector privat, i potenciarem ladhesi de nous establiments a la xarxa davantatges per aquestes famlies. 6. Elaborarem normatives de suport a les famlies nombroses i a les famlies monoparentals i en situaci de vulnerabilitat. 7. Reforarem els recursos dactuaci i assessorament especialitzat per combatre les situacions de violncia familiar de fills i filles contra els seus progenitors. 8. Impulsarem a tota Catalunya el programa Crixer en Famlia de promoci de la parentalitat positiva per potenciar el paper de les famlies com a educadores i transmissores de valors humans i cvics. 9. Dotarem recursos formatius i dassessorament especfics adreats a les famlies amb infants adoptats i/o acollits. 10. Mantindrem els programes de respir adreats a les persones que atenen familiars amb dependncia i/o discapacitat en lmbit familiar i en promourem per a nous collectius i territoris. 11. Desenvoluparem un mecanisme que permeti acreditar el comproms de les empreses vers les famlies i en especial en mesures de conciliaci i flexibilitat per al seu personal. Les persones grans, un valor actiu 12. Promourem el programa pats en companyia per a les persones que viuen soles, per facilitar daquesta manera la interrelaci personal entre les persones grans en menjadors comunitaris amb pats a un preu assequible. 13. Promourem el coneixement i laplicaci del Protocol dactuacions contra els maltractaments a les persones grans aprovat el 2012.
14. Afavorirem lenvelliment actiu i la participaci de les persones grans en la societat a travs del suport a les entitats on hi puguin desenvolupar voluntariat i programes especfics. 15. Reforarem el Consell de la Gent Gran de Catalunya com a espai de participaci de la gent gran. 16. Impulsarem el paper dels consells comarcals de la gent gran com a rgans dinterlocuci de les persones grans i les administracions locals, i com a dinamitzadors de les entitats i casals de cada comarca. La infncia, present i futur de la nostra naci 17. Promourem la signatura del Pacte per a la Infncia i el desplegarem mitjanant el Pla Integral dInfncia i les Taules Territorials. 18. Implementarem mesures de lluita contra la pobresa infantil, fruit del pla lluita contra la pobresa a Catalunya. 19. Exercirem plenament les competncies com a entitat competent i Autoritat Central reconeguda pel Conveni de lHaia, en els processos dadopci internacional.(EE) 20. Establirem, en collaboraci amb les administracions locals, criteris comuns a tot el territori pels estudis davaluaci de les possibles situacions de risc i desemparament. 21. Potenciarem el model de funcionament de Centres Oberts que prioritzi la prevenci mitjanant el treball amb les famlies i la coordinaci amb els equips especialitzats datenci a la infncia i a ladolescncia. 22. Promourem la mediaci familiar i educativa com a forma de prevenci i acompanyament en infants en situaci de risc. 23. Dissenyarem un programa de prevenci i atenci a infants en risc en aquelles zones del territori on es concentrin desigualtats i es considerin dactuaci preferent. 24. Prioritzarem lacolliment familiar per davant de lacolliment institucionalitzat en centre, especialment per a infants de 0-6 anys, en coordinaci amb els Centres Residencials del sistema de protecci. 25. Promourem nous processos de formaci i valoraci dels sollicitants dacolliment i adopci. 26. Incentivarem la figura de les famlies collaboradores que cren vincles amb els infants institucionalitzats i propiciarem que aquests infants assoleixin noves experincies i noves relacions amb entorns diferenciats. 27. Intensificarem el suport integral de les famlies acollidores i adoptives. 28. Promourem equips que facin seguiment i donin suport a les famlies extenses que per qualsevol circumstncia estan acollint un infant de la seva prpia famlia.
29. Consolidarem el model de centres dacollida i residencials ms petits, per afavorir latenci dels infants i adolescents en un entorn el ms familiar possible, desplegant el model de bones prctiques ja iniciat en aquests centres. 30. Adaptarem i flexibilitzarem loferta de places residencials a les necessitats actuals i futures. Prioritzarem els recursos per a adolescents que fomentin la inclusi laboral per aconseguir la seva autonomia personal. 31. Fomentarem que els infants i adolescents en situaci de diversitat funcional i/o de salut mental, obtinguin places residencials que cobreixin les seves necessitats quan no sigui viable que visquin en centres residencials dacci educativa. 32. Implementarem mesures educatives, de conscienciaci i de responsabilitzaci per als infants i adolescents menors de catorze anys que cometen infraccions. 33. Crearem el Consell Nacional dels infants i els adolescents de Catalunya. 34. Fomentarem la creaci efectiva dels consells locals dinfncia. 35. Donarem suport a la continutat al Parlament de Catalunya de la Comissi Especfica dInfncia. Promoci de lautonomia personal, posem en valor les capacitats de les persones 36. Presentarem la Llei catalana de promoci dautonomia personal amb la finalitat de donar una atenci ms accessible i propera, a mida de les necessitats de la persona, que doni resposta a les diferents situacions, com poden ser, lenvelliment, la discapacitat fsica, la discapacitat psquica, la malaltia mental, entre daltres, amb un gestor de referncia per a la persona i la seva famlia en el marc dels serveis socials especialitzats, tot respectant els terminis de valoraci i resoluci. Tot plegat, sense incrementar el personal de lAdministraci i millorant-ne laccessibilitat. Entretant, seguirem treballant per millorar latenci establerta per la Llei de Dependncia. (EE) 37. Implantarem el servei dassistent personal en tots els casos en qu faciliti un projecte de vida independent per a la persona amb dependncia. 38. Crearem nous models datenci que facilitin el desenvolupament de la vida independent en habitatges amb suport. 39. Potenciarem les poltiques dintegraci social i laboral per a les persones amb discapacitat amb lobjectiu dafavorir la seva autonomia, el seu benestar i la seva inclusi social, especialment a travs de la incorporaci al mn laboral, amb els suports necessaris per tal que assoleixi la integraci laboral plena, en els centres especials de treball i daccs a lempresa ordinria. 40. Farem les modificacions necessries per vincular les ajudes a la persona amb discapacitat, sigui quin sigui lentorn laboral al qual sincorpori. 41. Elaborarem, conjuntament amb el sector, un Pla de promoci, suport i millora de la competitivitat dels centres especials de treball.
42. Incrementarem el procs de reconversi de places subvencionades a places concertades pel que fa a latenci a la discapacitat amb la garantia dintegrar aquestes places a la xarxa pblica. 43. Defensarem lestabliment de lIVA superredut (4%) per a tots els serveis datenci a la dependncia sostinguts amb suport pblic. 44. Establirem un nic sistema de concertaci publicoprivada per facilitar laccs a les places de residncia i de centre de dia i garantir la sostenibilitat del sistema. 45. Crearem ms places datenci residencial per a persones grans, persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental, prioritzant les necessitats territorials mitjanant la concertaci de places amb el sector privat no lucratiu i mercantil. 46. Aprovarem el Pla Director dels serveis socials especialitzats en el qual sidentificaran les necessitats de creixement en tot el territori catal tenint en compte tots els recursos pblics i privats existents i les sinrgies territorials 47. Impulsarem nous models residencials, de centre de dia i de centres ocupacionals, ms exibles i polivalents, adaptats al territori, i que permetin compartir programes, serveis i recursos humans entre diferents equipaments. 48. Consolidarem un nou model datenci sociosanitria, consensuat entre els departaments competents, aix com tamb en lmbit de latenci a la salut mental promovent la definici de models datenci integrals. 49. Mantindrem la prestaci econmica vinculada al servei de residncia o centre de dia amb lacreditaci prvia del centre. 50. Fomentarem una major participaci dels beneficiaris i/o llurs familiars en l'mbit dels equipaments i serveis d'atenci. 51. Donarem formaci i suport als cuidadors familiars de les persones amb dependncia. 52. Seguirem disminuint els terminis per a lobtenci del certificat de discapacitat. 53. Unificarem les diferents valoracions actuals que duen a terme el Centre dAtenci al Discapacitat, els equips de valoraci de la dependncia i lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques ICAM. 54. Presentarem al Parlament de Catalunya una nova Llei daccessibilitat i aprovarem el nou codi daccessibilitat. 55. Crearem el Consell de les Persones amb Discapacitat de Catalunya (CODISCAT). 56. Consolidarem la millora del sistema de tutela dins el marc de la Convenci de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. 57. Confeccionarem i promourem el coneixement un protocol dactuaci per als maltractaments de les persones amb discapacitat.
Cohesi social, inclusi social i lluita contra la pobresa 59. Promourem la signatura del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. 60. Elaborarem un Pla de lluita contra la pobresa de forma interdepartamental i amb el mxim consens. Entretant, seguirem implementant les mesures urgents promogudes pel grup de treball de lluita contra la pobresa i per a la inclusi social a Catalunya. 61. Mantindrem els complements de les pensions ms baixes. Promourem una reforma en profunditat de la Renda Mnima dInserci per tal dadaptar-la als nous perfils i a les necessitats actuals. 62. Consolidarem la tasca feta a la taula dexcedents alimentaris i continuarem creant sinergies amb els diferents actors implicats per tal daprofitar al mxim els excedents alimentaris. Drogodependncies 63. Adaptarem la Xarxa dAtenci a les drogodependncies per poder cobrir els nous perfils de pacients. 64. Donarem suport a les famlies de les persones drogodependents. Tercer sector: collaboraci, participaci i coresponsabilitat social 65. Garantirem les actuacions acordades en el Pla de suport al tercer sector amb la Taula del tercer sector social i en el qual intervenen de forma transversal els diferents departaments de la Generalitat. 66. Promourem, en collaboraci amb els agents socials, la innovaci i formaci continuada dels professionals de lmbit del benestar social. 67. Dedicarem el 0,7 % de lIRPF que es recapta a Catalunya destinat a finalitats socials a les entitats catalanes. 68. Mantindrem la publicaci de les convocatries anuals dajuts i convenis per a programes socials durant els 3 primers mesos de lany, amb la finalitat de facilitar la tramitaci, justificaci i pagament daquests ajuts. 69. Mantindrem la signatura de convenis plurianuals per als programes de continutat desenvolupats per entitats del Tercer Sector, amb la finalitat de donar-los estabilitat i liquiditat. 70. Defensarem la resoluci de la situaci diferencial de lIVA aplicable en lmbit de la contractaci, per tal de permetre al sector competir en igualtat de condicions amb la resta dempreses. Associacionisme i voluntariat, gran actiu de fora social 71. Elaborarem, dacord amb les Federacions i les entitats de voluntariat, la Llei Catalana del Voluntariat.
72. Acordarem, conjuntament amb el sector, el II Pla Nacional de lAssociacionisme i el voluntariat dacord amb les conclusions del II Congrs Europeu del Voluntariat. 73. Impulsarem la recuperaci del lideratge internacional de Catalunya en lmbit del voluntariat. 74. Promourem el voluntariat snior com a font dintercanvi de coneixement arreu del pas. 75. Conjuntament amb les entitats de voluntariat, seguirem promovent la vinculaci entre les associacions i organitzacions fomentant espais de trobada que ens ajudin a facilitar el treball en xarxa. 76. Propiciarem espais de trobada entre les administracions, les entitats del Tercer Sector i el mn econmic. 77. Ampliarem el Pla de Formaci de voluntariat amb ms recursos virtuals i territorials. 78. Consolidarem, a travs de convenis plurianuals, el desenvolupament de projectes cvics, socials i de voluntariat a curt i mitj termini. Acci cvica i desenvolupament comunitari 79. Consolidarem els equipaments cvics de la Generalitat de Catalunya com a espais per a fomentar els valors del civisme des duna perspectiva multigeneracional i de referncia territorial. 80. Promourem les actuacions entre administracions per a fomentar els valors del civisme. 81. Potenciarem la Xarxa dOficines de Benestar Social i famlia com a model de proximitat i dassessorament i atenci a les entitats socials i a la ciutadania. 82. Promourem els Plans de Desenvolupament Comunitari com a eina imprescindible de cohesi social en la prevenci de lexclusi social i per a la millora de la convivncia, amb estratgies que afavoreixen lapropament del teixit associatiu i la ciutadania, potenciant el treball vers els collectius ms vulnerables i promovent els espais dintercanvi i el comproms social. 83. Potenciarem la comunitat com a suma dagents, dentitats i de ciutadania, cercant la collaboraci i la coresponsabilitat per tal de fomentar el naixement de noves iniciatives en lmbit comunitari. 84. Implantarem les TIC com a instrument que afavoreix la prevenci, la cohesi i la integraci. Aprofundirem en la lnia dinserci social endegada en el programa mnia com a lnia essencial i bsica per assolir una poblaci ms preparada socialment. Donarem competncies i habilitats per afrontar les noves expectatives. 85. Desenvoluparem el III Pla Integral del Poble Gitano amb la finalitat de potenciar la imatge positiva de la cultura gitana i treballar per a superar la desigualtat social que encara pateixen.
Els valors, el fonament dun pas 86. Dissenyarem, conjuntament amb la societat civil, el Ir Pla Nacional de Valors de Catalunya per a una nova cultura cvica que inclogui un pla estratgic del conjunt del govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant un procs de participaci pblica on debatrem sectorialment, els objectius del futur Pla Nacional de Valors. 87. Impulsarem poltiques pbliques de foment dels valors Joventut: formaci, emancipaci i implicaci social 88. Posarem en marxa els rgans de desplegament i els instruments dimplementaci del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2011-2020. 89. Desenvoluparem la Xarxa Catalana dInstallacions Juvenils, tant a nivell nacional com internacional, per tal de donar impuls a aquest sector econmic. 90. Desplegarem el nou model de lOficina Jove que sencarregui destablir la connexi entre les necessitats de les persones joves i els recursos del territori duna forma coordinada i des de la proximitat, de forma consensuada amb els ajuntaments i consells comarcals. 91. Cal seguir desplegant per tot el territori la Xarxa Nacional dEmancipaci Juvenil com a porta dentrada de les poltiques d'emancipaci juvenil, reforada amb un portal virtual, que endreci tots els recursos i serveis adreats a l'emancipaci de les persones joves tant del sector pblic com privat. 92. Recolzarem la mobilitat internacional de joves amb la millora de la formaci i informaci sobre lactualitat internacional en joventut i recursos disponibles, el suport a la internacionalitzaci de les entitats juvenils i amb la participaci activa en tots els estaments juvenils europeus per tal de crear xarxa. 93. Promourem lemprenedoria social i la creaci d start ups adreat a les persones joves que tot just hagin finalitzat els seus estudis. 94. Promourem una visi positiva de la imatge social de les persones joves, fomentant lactitud emprenedora, per demostrar que el collectiu jove no s inactiu, sin implicat i emprenedor. 95. Incentivarem i facilitarem el retorn dels joves dmbit rural mitjanant actuacions que promoguin la dinamitzaci econmica i social dels esmentats territoris, la inserci laboral dels i les joves al medi rural, aix com el seu comproms social amb el territori. 96. Actualitzarem la normativa de les activitats deducaci en el lleure amb menors de 18 anys per tal dajustar-la a les necessitats actuals. 97. Durem a terme accions de promoci de les activitats deducaci en el lleure, per tal que totes les famlies coneguin aquesta oportunitat educativa per als seus fills i filles.
Immigraci, tots som pas 99. Seguirem articulant els mecanismes necessaris per gestionar lautoritzaci de treball a les persones estrangeres, la relaci laboral de les quals sacompleixi al nostre pas.(EE) 100. Seguirem treballant per les poltiques dacollida i integraci impulsant mesures per a lassumpci dels drets i deures de les persones nouvingudes envers la comunitat. 101.Aportarem nous criteris per garantir una major eficincia en la gesti del retorn voluntari als pasos dorigen de les persones procedents de la immigraci que ho sollicitin. 102.Desenvoluparem els programes dacollida per a les persones nouvingudes en cooperaci amb ladministraci local. 103.Les poltiques dacollida i integraci se seguiran basant en el compliment dels deures vers la comunitat i lassumpci dels drets de les persones nouvingudes. 104.Promourem la cultura i la llengua catalanes com espai com, cohesionador i integrador per a les persones nouvingudes. 105.Durem a terme les accions necessries per lluitar contra el racisme i la xenofbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures. 106.Afavorirem les activitats que fomentin la integraci i millorin la convivncia, amb la participaci i complicitat del mn associatiu i la societat civil. 107.La Generalitat gestionar destrangeria.(EE) la totalitat dautoritzacions de permisos
4.3.-SALUT
Un model i un sistema sanitari dexcellncia a preservar Catalunya compta amb un sistema sanitari dexcellncia, fruit de la realitat histrica i diferenciada del pas i basat en les aportacions de tots els agents que el conformen, sobretot, dels seus professionals. Hi ha molts exemples que illustren aquest nivell dexcellncia. Catalunya t la taxa de trasplantaments ms alta del mn, s model de lOMS en cures palliatives, representa el 8% de lactivitat de recerca biomdica de la UE i ms del 2% del total mundial, i compta amb 5 de les 10 primeres institucions de lEstat espanyol en publicacions de recerca biomdica. Els centres hospitalaris catalans sn els ms reconeguts de lEstat espanyol per guardons de prestigi i el sector farmacutic catal s el cinqu ms productiu de la UE. El model sanitari de Catalunya es basa en uns principis fonamentals de qualitat i universalitat que cal, ms que mai, reafirmar. El dret a la protecci de la salut i a latenci sanitria s un dret de ciutadania, i el Servei Catal de la Salut, finanat amb els tributs del ciutadans de Catalunya, s lencarregat de satisfer-lo a travs de les
organitzacions, serveis i centres que configuren un sistema propi dutilitzaci pblica, el Sistema Sanitari Integrat de Catalunya (SISCAT). La poltica sanitria es basa en la prevenci i la promoci de la salut, la recerca i una atenci sanitria altament resolutiva, que es presta amb criteris de cohesi territorial i dequitat en laccs als serveis. Convergncia i Uni aposta pel progrs i la sostenibilitat daquest sistema sanitari, com a element de cohesi social i territorial i de servei a les persones, i alhora com a valor i estructura fonamental de la naci. Cal, doncs, potenciar el nostre model sanitari i les seves caracterstiques prpies i diferencials com un dels pilars ja construts del futur estat propi. En uns moments de dificultats econmiques com els actuals, hem de treballar per preservar el nostre sistema sanitari. Per aquest motiu, pensem que cal prioritzar les poltiques de salut, per alhora considerem essencial aplicar poltiques de rigor i responsabilitat que no posin en dubte la supervivncia del sistema. Igualment, s moment ara dintroduir les reformes estructurals necessries en el sistema per tal dadaptar-lo a les noves necessitats sanitries i socials de la poblaci. En definitiva, creiem que s hora de reafirmar el nostre sistema sanitari com a element de cohesi social i referent dexcellncia nacional, mantenint els seus trets diferencials, evitant les poltiques irresponsables que el posin en risc i adaptant-lo a les noves necessitats de salut de la ciutadania. Per tal de desenvolupar aquesta poltica impulsarem un seguit dactuacions en diversos mbits. Un sistema sanitari pblic, universal, participatiu i descentralitzat 1. Garantirem que tots els ciutadans de Catalunya tinguin accs a lassistncia sanitria pblica. Tamb en salut, un sol poble.(EE) 2. Reforarem la identitat prpia del CatSalut com a garant de latenci als ciutadans per superar definitivament la identificaci de la sanitat pblica amb la Seguretat Social. La sanitat pblica a Catalunya s el CatSalut i la seva xarxa sanitria dutilitzaci pblica. (EE) 3. El dret a lacreditaci de lassistncia sanitria pblica a Catalunya ser reconegut per les institucions prpies de Catalunya. (EE) 4. Assegurarem, amb una gesti acurada, amb les reformes necessries, un compliment estricte dels pressupostos, el manteniment i millora del nostre sistema sanitari pblic i universal. 5. Millorarem els mecanismes de governana del sistema per assolir una major transparncia, participaci i retiment de comptes. Potenciarem la Central de Resultats com a element dinformaci dels resultats obtinguts pels centres sanitaris, impulsarem de forma efectiva els mecanismes de participaci previstos a la Llei dordenaci sanitria de Catalunya i reforarem el paper davaluaci de lAgncia dAvaluaci, Informaci i Qualitat en Salut, de manera que levidncia
cientfica i el criteri de cost-benefici siguin el nucli central en la presa de decisions. 6. Promourem que la xarxa sanitria dutilitzaci pblica es doti daquells mecanismes que li permetin obtenir millors resultats en termes de qualitat i eficincia: aliances estratgiques, serveis mancomunats, plataformes prpies de logstica i compra de bns i serveis, entre daltres mesures. 7. Assegurarem el manteniment del carcter pblic de lInstitut Catal de la Salut (ICS), com a empresa pblica prpia del nostre model sanitari, dotant als seus centres de major capacitat de gesti i integraci territorial, tal com preveu la Llei de lICS. Afavorirem tamb lautonomia de gesti, sota diferents modalitats, de la resta dempreses pbliques i consorcis que formen part del sistema sanitari 8. Preservarem la identitat prpia i diferencial del model sanitari catal davant les poltiques uniformitzadores de lestat en matria de recursos humans, compres, regulaci sobre les mtues, entre daltres.(EE) 9. La Hisenda prpia ens permetr gestionar la tresoreria i les poltiques dincentius fiscals al sector sanitari com a eix estratgic del nou model deconomia productiva de Catalunya, orientat al coneixement i la innovaci. (EE) 10.Assumirem el patrimoni de la Seguretat Social, el finanament de latenci als malalts desplaats dacord amb les xifres reals i el reconeixement dels centres de referncia de Catalunya.(EE) Noves necessitats, nou model assistencial 11.Reforarem el Pla de Salut com linstrument del Govern per guiar la transformaci del model assistencial i abordar les principals lnies de canvi i reforma per adaptar-lo a les noves necessitats de salut dels ciutadans. 12.Orientarem el sistema als malalts crnics: estendrem els programes de prevenci (activitat fsica, tabaquisme...) a tot el territori, facilitarem la derivaci dels pacients als recursos ms adequats des de latenci primria (evitant circuits complicats, passos per urgncies) i realitzarem un seguiment directe dels malalts crnics de cada rea bsica a travs dels professionals del CAP. 13.Impulsarem la progressiva integraci funcional dels serveis de salut i social, per tal de compartir la planificaci, la compra i lavaluaci dels serveis per b que hi hagi uns nivells assistencials ben diferenciats. 14.Promourem el pas dun model reactiu als problemes de salut a un de proactiu que preveu la resposta i evita les complicacions. Passarem datendre malalties a cuidar la salut de les persones. 15.Facilitarem el desenvolupament dun sistema en xarxa, aprofitant totes les potencialitats de les noves tecnologies i avanant envers un nou concepte dequilibri territorial basat en la proximitat i lequitat de resultats.
16.Desenvoluparem alternatives assistencials ms adequades i accessibles a les necessitats de cada pacient: llits de subaguts, hospitalitzaci de dia, hospitalitzaci domiciliria... 17.Facilitarem, mitjanant la collaboraci i la integraci de recursos, que latenci sanitria sorienti al ciutad, no que el ciutad hagi dadaptar-se al sistema i a la seva estructura. Volem passar dun sistema amb centres que ofereixen serveis a un sistema de serveis que sofereixen en centres. En aquest sentit, posarem latenci primria al centre del sistema de salut catal del futur. 18.Donarem un pas endavant per la qualitat i la seguretat dels pacients. Treballarem per garantir que totes les unitats hospitalries que presten un determinat servei realitzin un volum dactivitat que asseguri la mxima qualitat i expertesa. Per aix, promourem les aliances i collaboracions entre centres. 19.Promourem la collaboraci amb altres recursos assistencials de carcter social per oferir una atenci ms integrada als pacients que ho requereixin. 20.Farem que latenci primria sigui ms resolutiva, mitjanant la consulta directa dels seus professionals amb els especialistes, laccs a tecnologies diagnstiques o la rpida derivaci a determinats recursos especialitats i, per tant, dotant els professionals de major autonomia de gesti. 21.Potenciarem el servei CatSalut Respon com a sistema daccs immediat al sistema sanitari i dactivaci del recurs assistencial ms adequat a cada cas. 22.Donarem una millor atenci a les urgncies, assegurant que latenci continuada es presti pel recurs ms eficient. Seguirem lextensi dels Centres dUrgncies dAtenci Primria (CUAP). 23.Impulsarem latenci a la salut mental, tant en adults com en nens i joves, amb especial mfasi en els trastorns greus i severs. Actuarem especialment en mbits com la depressi, la prevenci dels sucidis o lautisme, amb un abordatge interdepartamental. 24.Avanarem en la reordenaci de la llarga estada sociosanitria i de salut mental. 25.Garantirem que les llistes despera es gestionin territorialment i que es prioritzin dacord amb criteris clnics i no administratius. 26.Generalitzarem la implantaci de la recepta electrnica i la histria clnica compartida i impulsarem laccs dels ciutadans a les seves dades mdiques a travs de la carpeta personal de salut. Donarem eines als professionals per a un seguiment proactiu i ms acurat dels pacients i instruments als ciutadans per a una comunicaci segura amb els professionals sanitaris. 27.Reforarem la integraci del SEM i dels recursos de transport sanitari en el SISCAT com a element cohesionador i dequilibri territorial del sistema. Avanarem en la introducci de mecanismes de coordinaci com el Codi ictus, el Codi infart i el Codi politraumtic, que tan bons resultats obtenen.
28.Avanarem en lacreditaci dels centres sanitaris, revisant el sistema dacreditaci hospitalria i introduint-la en els mbits de latenci primria, sociosanitria i salut mental. El professionalisme com a base de la relaci amb els professionals 29.Afavorirem la participaci sistemtica del coneixement professional en la planificaci i lavaluaci del sistema sanitari. 30. Desenvoluparem un pla de recursos humans del sistema sanitari dacord amb les necessitats futures de Catalunya. 31.Crearem un registre de professionals de la xarxa sanitria. 32.Promourem la creaci duna carta de drets i deures en base als valors de lexercici pblic de les professions sanitries. 33. Revisarem el Llibre blanc de les professions sanitries per tal dadaptar-lo a lentorn actual del sistema. 34.Assegurarem la participaci dels professionals en la presa de decisions basades en el criteri clnic. 35.Reforarem, en el context de lautonomia de gesti, el paper essencial de la infermeria en el sistema sanitari, especialment en el desenvolupament dactivitats de prevenci i promoci de la salut i en la nova orientaci del sistema envers les malalties crniques, on desenvoluparan una tasca fonamental. 36.Potenciarem i facilitarem la formaci continuada dels professionals de la salut per afavorir en tots els seus aspectes la carrera professional. 37.La Generalitat gestionar el programa de formaci postgraduada despecialistes (MIR i altres especialitats sanitries).(EE) Un nou paper dels ciutadans 38.Afavorirem que els ciutadans tinguin un paper ms actiu envers la seva salut i el sistema sanitari. 39.Fomentarem, per tant, la participaci dels ciutadans en el sistema sanitari i en la presa de decisions i promourem alhora iniciatives per tal de fomentar la coresponsabilitzaci i sensibilitzaci de la ciutadania en ls adequat dels diferents dispositius sanitaris. 40.Potenciarem un major coneixement dels ciutadans sobre la seva salut i els elements que la condicionen, com la millor manera per facilitar-ne la responsabilitzaci i la necessitat de tenir cura de la prpia salut. 41.Reforarem el paper del Consell Consultiu dels Pacients de Catalunya, com a rgan de participaci dels representants de pacients del sistema sanitari catal en el procs delaboraci, decisi i desenvolupament de poltiques sanitries. 42.Establirem, a travs del Catsalut, un mecanisme de relaci amb els titulars de la targeta sanitria que els permeti disposar dinformaci sobre els serveis i la seva accessibilitat.
43.Estendrem a tot Catalunya el programa Pacient expert, com a iniciativa dxit per a lexpansi de lautogesti responsable de la malaltia i lintercanvi de coneixements entre pacients. 44.Potenciarem els canals de comunicaci informatius i formatius dels ciutadans com el Canal Salut, CatSalut Respon i la Carpeta Personal de Salut. Una Agncia al servei de lavaluaci, la transparncia i el rendiment de comptes 1. Reforarem el paper de lAgncia dAvaluaci, Informaci i Qualitat en Salut com a instrument generador de coneixement per facilitar la presa de decisions basades en levidncia cientfica. 2. Promourem la integraci dels sistemes d'informaci i les TIC (tecnologies de la informaci i les comunicacions) aplicades a la salut, per tal daprofitar totes les seves potencialitats en aquest mbit, de manera que tinguin un efecte directe sobre la salut del ciutad. 3. Impulsarem una incorporaci de les tecnologies mdiques basada en criteris defectivitat i eficincia dacord amb un procs davaluaci basat en el coneixement cientfic. 4. Fomentarem la transparncia en el sistema sanitari desenvolupant totes les potencialitats de la Central de Resultats com a element bsic per a la mesura, avaluaci i difusi dels resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que del sistema sanitari. 5. Potenciarem lObservatori del Sistema de Salut de Catalunya i de les professions sanitries com a instrument per millorar el coneixement del sector salut i facilitar l'avaluaci i la presa de decisions. El sector farmacutic: motor econmic i agent de salut 6. Orientarem les nostres poltiques farmacutiques per tal que la necessria contenci de la despesa farmacutica sigui compatible amb el progrs dun sector econmic essencial per al pas, tant en termes docupaci com dactivitat dR+D. 7. Impulsarem un partenariat entre ladministraci i la indstria farmacutica que permeti crear un marc estable de relaci, collaboraci i interacci. 8. Orientarem la prestaci farmacutica cap a la cronicitat i lobtenci de resultats en salut. 9. Collaborarem amb la innovaci i recerca del sector farmacutic, afavorint la transferncia de coneixement amb el sector pblic, i impulsant la visibilitat del sector. 10. Promourem els acords de risc compartit amb la indstria farmacutica. 11. Promourem un clster estratgic del sector, promovent la seva internacionalitzaci, competitivitat, innovaci i captaci dinversi estrangera.
12. Defensarem lactual model doficina de farmcia, que assegura la proximitat i el servei professional al ciutad. 13. Impulsarem un nou marc de relaci amb les oficines de farmcia, promovent el paper del farmacutic com a agent de salut i reconeixent els serveis que ofereix al ciutad. 14. Fomentarem la implantaci de serveis assistencials a loficina de farmcia, creant una cartera de serveis de loficina de farmcia amb interrelaci amb el SISCAT. LAgncia de Salut Pblica: un pas endavant en la prevenci, la promoci i la protecci de la salut 15. Reforarem el rol prioritari de la salut pblica dins el sistema amb el desplegament de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya. 16. Fomentarem els coneixements i les actituds que facilitin ladopci destils de vida saludables especialment en el cas dels collectius ms vulnerables. En aquest sentit, fomentarem la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia, prescrivint des de lmbit assistencial activitat fsica, dieta mediterrnia, abandonament del tabac i hbits de vida saludables. 17. Assumirem objectius quantificables dadopci destils de vida saludables, com per exemple en la reducci del sedentarisme. 18. Potenciarem les accions comunitries de prevenci i promoci adreades als factors de risc i determinants de salut i fomentarem la coordinaci de lAgncia amb els serveis assistencials, fonamentalment latenci primria. 19. Reforarem la participaci ciutadana en matria de salut pblica mitjanant ls sistemtics de les xarxes socials. 20. Crearem lObservatori de Salut Pblica de Catalunya que analitzar les dades relacionades amb la salut pblica i permetr prendre decisions tenint en compte les necessitats de la poblaci i la millor evidncia cientfica. 21. A travs del Pla interdepartamental de salut pblica actuarem sobre els determinants de salut de la poblaci que requereixen un abordatge intersectorial i multidisciplinari. Una sanitat privada que contribueix als resultats de salut 22. Promourem la participaci dels centres de la sanitat privada dins el sistema davaluaci de la Central de Resultats. 23. Facilitarem que els centres de la sanitat privada participin de la histria clnica compartida. 24. Promourem lacreditaci i la incorporaci destndards de qualitat en els centres de la sanitat privada, fomentarem la participaci de la sanitat privada en la marca Q de qualitat de la sanitat catalana i estimularem la seva internacionalitzaci com a referent de prestigi del pas.
25. Establirem un codi tic de convivncia entre la sanitat pblica i la sanitat privada per tal que en els centres del SISCAT on es realitza activitat pblica i activitat privada es garanteixi lequitat daccs als serveis de la sanitat pblica.
4.4.- HABITATGE Des de fa anys, les dificultats existents en laccs a lhabitatge constitueixen una de les preocupacions ms importants dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. La crisi actual ha agreujat encara ms aquesta situaci i ha situat lamentablement en el centre daquesta qesti una nova problemtica: hi ha persones i famlies que estan en situaci de perdre el seu habitatge. El Govern de Catalunya ha de dur a terme una poltica efectiva en aquesta matria. Cal fonamentar les poltiques dhabitatge sobre 2 eixos: la recuperaci econmica del sector de lhabitatge per facilitar laccs a lhabitatge a la ciutadania, evitar lexclusi social residencial i recuperar alhora ocupaci. En tractar les poltiques socials dhabitatge, el nostre objectiu s doble: en primer lloc, mantenir les principals lnies dajut existents incorporant mecanismes que afavoreixin el control del dest daquests fons per part de Generalitat i per part dels ens locals,; en segon terme, incorporar nous mecanismes de prioritzaci que permetin centrar els ajuts en les situacions que presentin un major risc dexclusi social, com ara, les situacions derivades dels desnonaments o de les emergncies socials. En parlar de la recuperaci del sector, hem de pensar en mesures que puguin potenciar la nova construcci dhabitatge protegit i la rehabilitaci. I aix cal plantejarho en un context econmic on ser difcil articular ajuts pblics a curt termini que puguin estimular el sector. En un escenari de pocs ajuts, si volem permetre incentivar lactivitat, cal flexibilitzar tipologies, rgims de tinena dels habitatges protegits, el seu rgim jurdic, la seva regulaci. I aix cal fer-ho diferenciant territorialment convenuts que no tot el territori de Catalunya pot tractar-se uniformement. Per a Convergncia i Uni, parlar de sostenibilitat i habitatge voldr dir plantejar laccs a lhabitatge a preus assequibles per tamb parlar de la qualitat fsica de lhabitatge. Caldr garantir, doncs, laccs a lhabitatge al mateix temps que millorem la qualitat de la construcci, especialment pel que fa a leficincia energtica, i fem evident la necessitat de quantificar els costos associats a lhabitatge derivats, per exemple, de la mobilitat obligada o de la construcci de nous habitatges, amb el corresponent consum de territori, abans doptar per la rehabilitaci dedificis existents. Tot plegat ha de permetre la sostenibilitat sociodemogrfica, que alhora ha esdevingut un dels pilars ms importants de lactual crisi econmica. Facilitar laccs a lhabitatge 1. Collaborarem amb la iniciativa privada per facilitar la construcci dun parc dhabitatges de lloguer a preu redut. 2. Aprovarem un nou Pla de lHabitatge adequat a la realitat del sector.
3. Establirem acords amb les entitats financeres i el banc dolent, per tal que part de lestoc dhabitatge buit sigui destinat a lloguer social 4. Respecte a la promoci i venda dhabitatge de protecci oficial, establirem canvis pel que fa a la normativa per facilitar la promoci i adquisici dhabitatge de protecci oficial. Modificarem el Codi Civil de Catalunya per tal dimplantar i fer efectius models europeus daccs a lhabitatge com les tinences intermdies i la propietat temporal. 5. Aplicarem la intermediaci en el parc privat de lloguer a tot Catalunya, aix com el principi de bones prctiques. 6. Agilitarem els trmits per a ladjudicaci i entrega de les promocions dhabitatges per a joves. 7. Millorarem la gesti de les ajudes a lhabitatge, especialment al lloguer, per evitar burocrcia al ciutad i reduir els terminis de cobrament. Aix mateix, es prioritzaran els ajuts per tal que atenguin les situacions de major risc dexclusi i es reforaran mecanismes que assegurin el control i destinaci correcta dels fons esmerats. 8. Farem una Llei de Segona Oportunitat per trobar sortida als casos de sobreendeutament familiar sempre que el deutor sigui de bona fe, s a dir, per causes sobrevingudes i es tracti de lhabitatge habitual (daci en pagament). 9. Estendrem a tot Catalunya el Servei Ofideute de la Generalitat per tal datendre els ciutadans que es troben en risc de perdre el seu habitatge per una execuci hipotecria. Reforarem els acords amb les entitats financeres sobre aquesta qesti i mantindrem i reforarem mecanismes que puguin prevenir la prdua de lhabitatge o que puguin servir de reacci quan lhabitatge sha perdut. 10.Regularem lavalloguer per prioritzar i garantir les rendes de les situacions dimpagament del lloguer de lhabitatge habitual en les persones amb risc dexclusi del mercat de lhabitatge, de vulnerabilitat social o en situaci de dificultats econmiques temporals. 11.Adaptarem les ajudes a lhabitatge a les necessitats de les famlies nombroses o amb persones discapacitades o dependents a crrec seu.
4.5.- ESPORTS
Catalunya ha estat i s un pas amb una arrelada tradici esportiva que compta amb importants entitats, clubs i empreses de lmbit de lesport i tamb amb destacats esportistes delit. Lesport no noms desenvolupa un paper clau en la nostra cohesi social, sin que tamb s un dels principals impulsors de les prctiques saludables. A ms a ms, amb el pas dels anys lesport sha anat consolidant com un sector econmic enormement potent i un dels mbits que projecten amb ms fora la imatge de Catalunya arreu del mn. Ara ms que mai cal potenciar aquells sectors que empenyen amb fora leconomia catalana, i el sector esportiu ns un bon exemple. s per aix que promourem la
creaci dempreses en lmbit de lesport i els donarem suport perqu puguin crixer i internacionalitzar-se i facilitarem la interacci entre el mn formatiu, lempresarial i lesportiu per aprofundir en la prctica del mecenatge. Catalunya compta amb un gran nombre de clubs i entitats esportives que, tot sovint de forma voluntria, desenvolupen una tasca fonamental de cohesi social a travs de lesport. Des de Convergncia i Uni donarem suport formatiu i tcnic a aquestes entitats perqu pugin seguir mantenint i millorant la seva activitat. Els nombrosos esportistes i clubs catalans que estan situats a lelit mundial sn la mostra ms clara que Catalunya s un pas capdavanter en lmbit esportiu. Catalunya disposa del talent i dels instruments necessaris per tal que les seleccions catalanes puguin competir a primer nivell internacional. s per aix que treballarem perqu les diferents Federacions Esportives Catalanes siguin membres de ple dret de les respectives Federacions Esportives Internacionals. Lesport, motor de recuperaci econmica 1. Redefinirem el Pla Director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) per tal que esdevingui una veritable eina de servei a la comunitat que proporcioni informaci til per als interessats i contribueixi a la racionalitzaci de la distribuci dequipaments esportius a Catalunya. 2. Crearem instruments que facilitin la interacci entre empreses patrocinadores i agents de lesport mentre impulsem una nova llei catalana de patrocini i mecenatge de lesport. 3. Impulsarem una fira de referncia internacional a Barcelona centrada en les indstries relacionades amb les activitats fsiques i esportives. 4. Potenciarem lINEFC amb una oferta de Graus i de Msters Oficials, que responguin a les demandes de la societat actual, promovent la investigaci en coordinaci amb les universitats, desenvolupant projectes R+D+i, fomentant la collaboraci publicoprivada i potenciant la connexi i coordinaci entre els centres de formaci en cincies de lactivitat fsica i de lesport (CAFE), els centres de recerca, daplicaci del coneixement i lempresa. Lesport, font de salut i de benestar 5. Impulsarem el desplegament del Pla Nacional de Promoci de lActivitat Fsica de Catalunya amb lobjectiu dincrementar la prctica de lactivitat fsica per a la millora de la salut de la societat catalana en totes les franges dedat. 6. Promourem la creaci de la Federaci Catalana de lEsport Adaptat o Paralympics com a instrument per integrar i potenciar les iniciatives adreades a promoure lesport entre les persones amb discapacitats. 7. Crearem i implantarem la Xarxa de Centres de Medicina de lEsport de Catalunya que regular i garantir la qualitat en la prestaci de serveis de medicina de lesport arreu el territori catal.
8. Redefinirem el model de lesport que es practica al llarg de la formaci acadmica impulsant lelaboraci i desplegament del Pla Estratgic dEsport Escolar i Universitari de Catalunya. 9. Crearem una targeta sanitria esportiva individual que redueixi el cost de les assegurances obligatries per als esportistes mitjanant el partenariat entre la sanitat pblica i les mutualitats privades. 10. Impulsarem la regulaci de les activitats del perode estival que es portin a terme en campus esportius i en colnies i casals de lleure, per donar resposta a les necessitats de les entitats i institucions promotores. Lesport projecta la imatge de Catalunya al mn 11. Promourem un nou marc de collaboraci entre la Secretaria General de lEsport i el Departament dEnsenyament, per posar en com els esforos i recursos dels dos organismes i portar a terme una actuaci coordinada en els mbits de les activitats esportives escolars, la tecnificaci i alt rendiment esportiu, la formaci de tcnics de lesport, les professions de lesport i els equipaments esportius. 12. Presentarem la nova Llei de Professions de lEsport, que adequa els requisits per a la prctica dels professionals de lactivitat fsica i de lesport a la realitat esportiva del pas, amb criteris de convergncia europea, tot garantint la validesa dels ttols i la mobilitat. 13. Impulsarem el desplegament del Pla Estratgic dEsports dHivern a Catalunya per potenciar la promoci i projecci dels esports de gel i de neu a les diferents comarques del pas. 14. Definirem un nou marc normatiu que reguli la prctica dactivitat fsica i esport en els entorns urb, interurb i en el medi natural. 15. Seguirem treballant per la integraci com a membres de ple dret de les Federacions Esportives Catalanes a les respectives Federacions Esportives Internacionals i per la presncia internacional de lesport catal mitjanant les Seleccions Catalanes. (EE) 16. Portarem a terme convenis de collaboraci entre la Generalitat de Catalunya i les Diputacions catalanes per establir una cooperaci efectiva en totes les vessants de lmbit esportiu. 17. Treballarem per a qu Barcelona i Catalunya desdeveniments esportius dabast internacional. continun sent seus
18. Redefinirem el Programa dAlt Rendiment Esportiu Catal (ARC) integrant en un mateix pla i itinerari esportiu els Centres de Tecnificaci Esportiva i el Centre dAlt Rendiment de Sant Cugat. 19. Posicionarem el Centre dAlt Rendiment de Sant Cugat al mn per potenciar la seva internacionalitzaci i el mxim nivell esportiu catal.(EE)
4.6.- POLTIQUES DIGUALTAT

Igualtat i no discriminaci per ra de gnere 1. 2. Desplegarem el VII Pla de poltiques de dones del govern de la Generalitat, amb un redisseny de les poltiques digualtat entre els homes i les dones. Elaborarem la llei digualtat entre els homes i les dones per combatre les diferncies i desigualtats entre uns i altres i garantir el ple exercici dels drets de les dones. Dissenyarem i executarem un pla datenci i suport a lemprenedoria i el lideratge femen. Donarem un nou impuls al Consell nacional de dones de Catalunya, ampliant la seva participaci i obrint-lo a una major representaci del teixit associatiu que treballa per lassumpci de la igualtat entre els homes i les dones.
3. 4.
Coresponsabilitat 5. Promourem la coresponsabilitat de tots els pares en la cura dels fills. 6. Proposarem la reforma integral del perms de paternitat amb lobjectiu dequiparar-lo al de maternitat per avanar en una cura dels fills fonamentada en la coresponsabilitat de tots dos pares, en atenci a les necessitats de tot menor i en la cerca del seu benestar i equilibri. 7. Volem impulsar la racionalitzaci dhoraris, tot adoptant mesures afavoridores de la implicaci dels pares i mares en la cura, atenci i educaci dels fills i filles. 8. Farem un reconeixement especfic a les mares caps de famlia, i les ajudarem quan es trobin en risc dexclusi o en situaci de vulnerabilitat. Lluita contra la violncia masclista 9. Continuarem desplegant els recursos de la xarxa datenci i recuperaci integral per a les dones i els seus fills i filles en situacions de violncia masclista, a travs, entre daltres, dels diferents punts de servei dintervenci especialitzada (SIE) i de la consolidaci del desplegament dels Serveis dInformaci i Atenci a les Dones (SIAD) municipals o comarcals. 10. Realitzarem campanyes de difusi dels recursos de la xarxa datenci i recuperaci integral per a les dones en situacions de violncia masclista. 11. Reforarem els recursos i programes datenci als infants vctimes de situacions de violncia masclista o de conflictes familiars. En especial, es completar la xarxa de Serveis Tcnics de Punts de Trobada on satenen les visites supervisades i els intercanvis quan hi ha una situaci de conflictivitat familiar. 12. Desplegarem el programa Estimar no fa mal, de prevenci de les relacions abusives entre els joves, que afronta la sensibilitzaci i prevenci des de
mltiples mbits amb la intervenci i collaboraci de tots els departaments del govern de la Generalitat. 13. Impulsarem i consolidarem els mecanismes de coordinaci i participaci territorial pel que fa a la lluita contra la violncia masclista: circuits territorials i Comissi nacional per una intervenci coordinada contra la violncia masclista. 14. Impulsarem el Protocol de lluita contra el trfic dssers humans amb finalitat dexplotaci laboral i sexual de Catalunya. Igualtat i no discriminaci per ra dorientaci i/o identitat sexual 15. Elaborarem una llei de no discriminaci i igualtat per combatre les diferents causes de discriminaci per ra dorientaci i/o identitat sexual. 16. Desplegarem el Pla interdepartamental per a la no discriminaci de persones homosexuals i transsexuals 2011-2014. 17. Reforarem el suport informatiu i dassessorament a les famlies amb fills o filles gais o lesbianes que ho sollicitin. 18. Donarem suport a la despenalitzaci internacional de lhomosexualitat.
4.7.- RESPECTE A LA LLIBERTAT RELIGIOSA. Des del principi de lacitat positiva que defensem, considerem que les poltiques en matria religiosa dirigides des del Govern caldr abordar-les partint dun dileg fluid i continuat amb les confessions, per tal de facilitar la integraci de la diversitat religiosa que conviu avui a casa nostra i tamb, per altra banda, caldr confeccionar-les i aplicar-les, des dun marc global, amb una visi transversal i positiva del fet religis, s a dir, des dun punt de mira interdepartamental, tenint en compte, que el fet religis afecta molts mbits de la vida de les persones (salut, benestar social, educaci, urbanisme, treball, justcia, etc)
1. Fomentarem les iniciatives adreades al dileg interreligis, com per exemple
les endegades pel GTER (Grup de Treball Estable entre les Religions), un model pioner de dileg i treball conjunt, el qual, a ms, ha fet convenis de collaboraci amb diversos grups de dileg interreligis europeus. Al mateix temps, tamb valorarem les xarxes laiques de dileg interreligis que hi ha a Catalunya, lactivitat de les quals s imprescindible per assegurar la convivncia i la tolerncia.
2. Treballarem per crear espais de trobada i de dileg sobre els valors comuns de
comproms, solidaritat i cultura de la pau presents en cada una de les opcions religioses, tenint present lespiritualitat com element com dencontre.
3. Fomentarem la integraci des de les prpies comunitats religioses i lluitarem
contra aquelles prctiques que sota el paraigua de la llibertat religiosa atempten contra els drets de les persones, i especialment de les dones.
4. Establirem un dileg permanent amb aquelles confessions i comunitats
religioses inscrites en el registre dentitats religioses. Reconeixerem els interlocutors significatius de cada confessi.
5. Defensarem els valors que promouen de manera positiva el fet religis, aix
com els drets humans, la igualtat de gnere i lacceptaci dels valors democrtics, que sn part intrnseca del patrimoni social, cultural i religis.
6. Establirem relacions de cooperaci amb les esglsies i confessions que
estiguin al servei dels drets de llibertat religiosa valorant especialment la seva aportaci social al b com del conjunt de la societat.
7. Treballarem juntament amb els Ajuntaments i els donarem suport en tot el que
possibiliti una bona i adequada gesti de la llibertat i diversitat religiosa.

8. Farem el seguiment de laplicaci de la llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres
de culte i del seu reglament .

9. Farem conixer i transmetrem els valors i tradicions de la nostra societat
catalana a les noves comunitats que conviuen a casa nostra, i seguirem de molt a prop el seu encaix.
10. Impulsarem l's de la llengua catalana en totes les manifestacions de caire
religis, aix com en les publicacions de continguts propis.

11. Desenvoluparem les competncies que ens atorga lEstatut en matria de
llibertat religiosa i els Acords amb les diferents confessions religioses.

12. Lmbit
dels Afers Religiosos, partint des duna ptica transversal i interdepertamental, far una gesti adequada de la diversitat religiosa, i dins les seves possibilitats, implementar les poltiques en matria religiosa que permetin i facilitin amb dignitat lexercici del culte, pblic i privat, a Catalunya.
5. Una Catalunya ms SEGURA:

5.1.- POLTIQUES DE SEGURETAT
Les poltiques de seguretat solament tenen sentit pel fet que preserven i garanteixen la llibertat i integritat de les persones i els bns; per tant aquest s llur valor mxim. Per aix shan dirigit i es dirigiran a garantir la convivncia ciutadana com expressi del nostre model de cohesi social i que constitueixin un instrument al servei de la llibertat. La seguretat s una necessitat bsica de la persona i dels grups humans i al mateix temps un dret inalienable de lindividu i de les nacions. Recordem que seguretat en llat vol dir sense cura, sense temor, implica les nocions de garantia, protecci, tranquillitat, confiana, prevenci, previsi, preservaci, defensa, control, pau i estabilitat de les persones i grups socials, davant amenaces o pressions que posin en risc la seva existncia, bns, respecte i lexercici dels seus drets. Tots aquests conceptes han de ser presents a lhora de dissenyar un model de seguretat que contempli, de forma integral, les aspiracions legtimes de les persones envers all que pot atemptar contra el seu projecte de vida o les seves necessitats bsiques. 1. Impulsarem la llei de seguretat de lespai pblic per garantir la convivncia ciutadana com a garant del nostre model de cohesi social i establir unes normes clares i conegudes de convivncia cvica als espais compartits pel conjunt de la ciutadania. 2. Continuarem reforant la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra com a policia integral de Catalunya per millorar les actuacions per combatre la delinqncia, reforar la convivncia, atendre la vctima, millorar la confiana, la collaboraci i la comunicaci entre la ciutadania i els cossos operatius, i finalment impulsar la prevenci i lautoprotecci, duna banda i la capacitat de resposta, de laltra. 3. Continuarem treballant amb els ajuntaments en la promoci dels rgans conjunts de seguretat als municipis per tal de coordinar i planificar els serveis policials adaptant-los a la demanda social i a la proximitat ciutadana. 4. Farem la nova Llei de creaci del sistema de policia de Catalunya per crear un model policial nacional, basat en un sistema nic de policia, que respongui a la visi de futur del pas, a lexigncia dassumpci de totes les funcions relacionades amb la seguretat, fonamentat en el paper cabdal de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra i de les policies locals, configurant la Policia de Catalunya, aix com la participaci dels instruments de la seguretat privada en el sistema de seguretat pblica de Catalunya i definint el paper de la collaboraci ciutadana i el voluntariat. Cal seguir impulsant totes aquelles mesures que portin a lassumpci duna autntica dimensi internacional a partir de lactuaci en totes aquelles competncies que avui es reserven injustificadament amb carcter exclusiu als cossos i forces de seguretat de lestat espanyol, incloent el model de protecci de les infraestructures estratgiques i crtiques de Catalunya. (EE)
5. En aquesta lnia, exercirem les plenes competncies en els temes destrangeria, control duaner i expedici de documents didentitat. Igualment, en policia del medi ambient i el medi natural. (EE) 6. Exercirem les plenes competncies pel que fa a la seguretat de ports i aeroports i el salvament martim a les nostres costes. (EE) 7. Impulsarem i reforarem la cooperaci, collaboraci i auxili amb les autoritats policials daltres pasos per garantir leficcia en la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme aix com la amb presncia de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra en els rgans internacionals de cooperaci. 8. Dissenyarem processos dabast intern i extern que millorin qualitativament i quantitativament la recollida dinformaci. 9. Continuarem impulsant un marc de formaci, especialitzaci i perfeccionament a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya, potenciant lintercanvi formatiu amb daltres cossos dmbit europeu i mundials i convertir lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya (escola de policia i bombers) en un centre dexcellncia de coneixement i recerca en seguretat a Catalunya i a nivell internacional. 10. Modificarem la Llei dordenaci dactivitats despectacles pblics i recreatives per actualitzar i modernitzar la normativa actual i adaptar-la a les noves necessitats de seguretat jurdica i impuls a lactivitat empresarial del sector. 11. Presentarem un projecte de llei de transposici de la directiva de la Uni Europea per la qual s'estableixen normes mnimes sobre els drets, el suport i la protecci de les vctimes de delictes, en all que afecti les competncies de la Generalitat. 12. Elaborarem la nova Llei de seguretat civil i emergncies per definir el sistema nacional de protecci civil, garantir lacci efectiva i coordinada de tots els cossos de seguretat, emergncies, sanitat i protecci civil en situacions demergncies generals que es puguin presentar a Catalunya. 13. En aquest marc revisarem els criteris i normatives en matria de protecci civil per tal dadequar la valoraci de riscos a la realitat socio econmica i a les capacitats de resposta del pas en cada moment. En aquesta revisi impulsarem un sistema dhomologaci de la seguretat a les platges. 14. Continuarem impulsant aquelles mesures de coordinaci necessries amb els diferents cossos i serveis per millorar leficcia i leficincia en la gesti integral de lemergncia (incendis forestals, rierades etc...) garantint la seguretat a travs de la prevenci, la cooperaci i leficincia en ls dels recursos totals disponibles. 15. Implantarem el model de gesti de regi nica de bombers capa dordenar, regular, impulsar i atendre les necessitats del pas i donar-hi resposta. Continuarem treballant amb la reestructuraci organitzativa dels bombers professionals i voluntaris i aprovarem un nou reglament de regulaci de la condici de bomber voluntari.
16. Promourem, una reflexi sobre els objectius i les estratgies ms idnies per a gestionar el risc dincendis forestals a mitj i a llarg termini davant els canvis en els boscos del nostre pas i en les condicions climtiques actuals. 17. Elaborarem un Model Catal de Seguretat Viria per tal de desenvolupar nous sistemes intelligents per abordar diferents temes com la sinistralitat a les carreteres, les pautes de comportament de risc en el trnsit i que apostin per una mobilitat segura i responsable i avanar cap a un canvi cultural que rebutgi socialment els comportaments de risc en el trnsit. 18. Exercirem les plenes competncies pel que fa a la seguretat de ports i aeroports, i a exercir el salvament martim a les nostres costes. (EE) 19. Exercirem les plenes competncies en els temes destrangeria, control duaner i expedici de documents didentitat. (EE)
5.2.- GARANTIES PER AL CONSUMIDOR

A Convergncia i Uni entenem el consum com una part important de la societat del benestar i que ha dajudar a la millora de la qualitat de vida. En una societat moderna i avanada hi ha dhaver una relaci de just equilibri, segura, eficient, confortable i autoregulada entre la ciutadania i lagent econmic que presta un servei o proporciona un producte, fonamentada en la bona fe. Volem convertir les relacions de consum en leina ms efectiva, dharmonitzaci i dequilibri del mercat, entre els agents econmics i els ciutadans i les ciutadanes, amb lobjectiu dassolir lexcellncia. Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a una feina ben feta, a tenir una informaci vera, i una formaci adequada pel coneixement dels seus drets i deures, a la reparaci de danys, al respecte a la voluntat individual, a lequitat, a lequilibri entre les parts, a uns mecanismes de reclamaci entenedors, gils i efectius, a la representaci, a la consulta i a la participaci. En definitiva, tenen dret a dur a terme lacte de consumir sota els principis de la confiana i la lliure elecci. 1. El Govern de Catalunya vetllar pel compliment efectiu dels drets continguts en la normativa de consum i donar resposta a les noves incidncies que puguin presentar-se per laparici al mercat de nous hbits, tecnologies, nous sistemes de venda i contractaci a distancia i comer electrnic. 2. Impulsarem el coneixement dels deures de les persones consumidores per avanar en el concepte de relaci equilibrada de consum, tot aplicant el principi de la bona fe i de responsabilitat individual i collectiva. 3. Potenciarem el concepte de consum responsable i sostenible com un valor essencial pel desenvolupament econmic, social, energtic, mediambiental, sociolaboral i de residus. 4. Vetllarem per la seguretat fsica i la salut de les persones i controlarem que en el mercat no hi hagi cap producte que pugui comportar risc, evitant lentrada, si s
possible, i si no ho s, localitzant-lo, immobilitzant-lo, retirant-lo immediatament del mercat i destruint-lo. 5. Els collectius de consumidors amb necessitats especfiques seran prioritaris en laplicaci de les nostres poltiques de consum i gaudiran de una atenci especial i preferent. 6. Potenciarem els sistemes de traabilitat de la producci agrria i ramadera catalana per tal que, en tot moment, els consumidors puguin conixer lorigen, lexplotaci i lescorxador del producte, per donar la mxima confiana als consumidors reduint la competncia illcita amb els productes catalans. 7. Impulsarem la informaci i el coneixement de lorigen per afavorir el consum de proximitat. 8. Treballarem perqu les normes dinformaci a letiquetatge, i les necessries per al consum, ls i el maneig adequats dels bns i serveis, millorin dia a dia la seguretat i garantia dels productes que es produeixen i es consumeixen a Catalunya. Serem especialment rgids amb els productes dalimentaci i els productes procedents de tercers pasos que no complexin estrictament les mesures dinformaci normativa i seguretat i especialment sensibles a la protecci dels infants, la gent gran i dels collectius que per les seves especificitats requereixen despecial protecci, aix tamb aquells collectius amb risc dexclusi social. Tindrem especial cura en potenciar la informaci especfica o general dels productes, per als que pateixen intolerncies, els afectats pels allrgens i els que necessiten informaci sensible per al seu benestar. 9. Posarem una atenci especial al control de les prctiques utilitzades en la prestaci de serveis i a latenci al consumidor i usuari de les operadores de telefonia mbil i accs a Internet. 10. Treballarem per la transparncia i la claredat en la informaci precontractual i contractual de les relacions entre els serveis financers i els usuaris, leliminaci de la lletra petita dels contractes i de les clusules abusives, facilitant als consumidors lassessorament necessari per a les relacions amb el sistema bancari i les asseguradores. 11. Potenciarem els sistemes extra judicials per a la resoluci de conflictes la mediaci i larbitratge de consum. 12. Facilitarem les consultes i reclamacions de les persones consumidores i usuries, i potenciarem el telfon datenci al consumidor de la Generalitat. 13. Desenvoluparem les eines necessries per incorporar al Codi de Consum, la protecci i defensa dels drets dels autnoms i les microempreses en all que afecti la seva relaci amb les empreses de serveis bsics i de tracte continuat. 14. Continuarem treballant per a la protecci de les persones consumidores en lmbit de crdits i prstecs hipotecaris, dacord amb el desplegament del Codi de Consum de Catalunya.
5.3.- ADMINISTRACI DE JUSTCIA, DRET I EXECUCI PENAL

Dotar-se deines destat comporta avanar cap una Administraci de Justcia prpia que, tanmateix, shaur de fer garantint una transici que asseguri en tot moment el funcionament de lordre jurisdiccional a Catalunya. Les competncies sobre ladministraci de lAdministraci de Justcia ja assumides actualment per la Generalitat han de servir per poder fer aquesta transici sense daltabaixos. Per avanar en aquesta direcci cal regular el poder judicial a Catalunya, exercint la capacitat legislativa sense limitacions i dotant Catalunya de les eines destat necessries en lmbit de la justcia. El model catal de justcia que en resulti ha de configurar lAdministraci de Justcia com un veritable servei pblic als ciutadans. Aix doncs, latenci al ciutad ser una de les prioritats en les actuacions que cal emprendre. Aix mateix, adequarem les infraestructures judicials a les necessitats del segle XXI, des daquesta perspectiva de servei pblic i amb el dileg permanent amb els professionals que hi treballen dia a dia, per tal que puguin complir la seva tasca amb els recursos i les condicions idnies. Culminar lorganitzaci judicial a Catalunya Els organismes de justcia catalans han de ser el pilar de lAdministraci de Justcia a Catalunya amb poder de decisi i autonomia prpia, on puguin culminar tots els ordres jurisdiccionals. 1. Convertirem el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en lrgan en el qual culmini lorganitzaci judicial a Catalunya i lltima instncia judicial. (EE) 2. El Consell de Justcia de Catalunya esdevindr lrgan de govern del Poder Judicial a Catalunya, amb totes les funcions per poder acostar la justcia al ciutad i a les necessitats reals nacionals de Catalunya, i aix millorar-ne leficcia i leficincia.(EE) 3. La Fiscalia Superior de Justcia de Catalunya assumir la gesti i el govern dels fiscals de Catalunya, amb autonomia respecte de la Fiscalia General de lEstat.(EE) Una administraci de justcia gil, moderna i amb un s normalitzat del catal s necessari continuar ladaptaci de lAdministraci de Justcia a les necessitats especfiques del segle XXI, potenciant el servei pblic amb una atenci especial als seus recursos humans i materials, fomentant laplicaci de les noves tecnologies i les tecnologies de la informaci i establint una organitzaci eficient i efica. Alhora cal garantir en lmbit de la justcia els drets lingstics dels ciutadans i ls i el coneixement del catal en tots els mbits de la justcia. 4. Impulsarem mesures que donin ms estabilitat al personal de lAdministraci de justcia a Catalunya i a la tasca que realitzen.
5. Farem efectiva la competncia normativa, executiva i de gesti de la Generalitat sobre el personal al servei de lAdministraci de justcia tot creant els cossos de funcionaris adients i instant els traspassos que resten pendents.(EE) 6. Culminarem la nova organitzaci de lOficina Judicial. 7. Completarem la modernitzaci de lAdministraci de justcia amb ls de lexpedient electrnic en tots els ordres jurisdiccionals. 8. A fi doptimitzar els serveis i installacions de la Ciutat Judicial de Barcelona lHospitalet de Llobregat, continuarem fent-hi el trasllat dels rgans judicials. 9. Aprofundirem en lobertura i agilitaci de lAdministraci de justcia mitjanant lauxili i la collaboraci de professionals externs. 10. Amb lobjectiu de fer efectius els drets dopci lingstica dels ciutadans en lmbit de la justcia, promourem la implantaci del catal en tots els operadors jurdics. Completarem el Codi civil de Catalunya Tot impulsant algunes modificacions dels llibres del Codi Civil de Catalunya vigents i completant lltim dels seus llibres, disposarem duna regulaci prpia i actualitzada en lmbit civil que divulgarem al mn de la justcia. 11. Completarem els llibres del Codi Civil de Catalunya i culminarem, aix, el ple desenvolupament del nostre dret civil per tal de donar les respostes que la nostra societat, en evoluci constant, demana, i tornar als objectius de completar definitivament el nostre dret civil amb criteris dhomogenetat.(EE) 12. Impulsarem la modificaci dels llibres aprovats per tal de garantir el principi dintervenci mnima, lautonomia de voluntat de lindividu, la llibertat i la seguretat jurdica. 13. Impulsarem un major coneixement del dret civil catal per part de tots els operadors jurdics. 14. Proposarem una nova llei del protectorat que reforci les funcions dassessorament i control de les fundacions amb el mxim respecte daquells principis. El model catal dexecuci penal Amb lassumpci de plenes competncies per a la implementaci del model catal dexecuci penal, avanarem cap a una regulaci dexecuci penal, establint poltiques dintegraci dels residents estrangers, racionalitzant la despesa del sistema penitenciari, millorant les condicions dels centres dinternament i impulsant mesures per a la reintegraci dels joves. 15. Implementarem el model catal dexecuci penal mitjanant lassumpci de competncies prpies en matria penitenciria i en la regulaci de lexecuci penal.(EE) 16. Aprofundirem en laplicaci de la circular destrangeria incrementant les poltiques dintegraci dels estrangers residents i dexpulsi dels estrangers no residents.
17. Potenciarem el model de medi obert en la justcia juvenil i establirem totes les mesures necessries per a la reintegraci dels joves a la societat. 18. Implementarem i ampliarem els convenis entre el Poder Judicial, la fiscalia, els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat per fer eficaces les penes alternatives a la pres consistents en treballs en benefici de la comunitat, especialment dels joves. 19. Continuarem treballant perqu els centres dinternament reuneixin les condicions materials i de personal per fer un tractament individualitzat dels menors. 20. Proposarem un model de gesti de referncia i innovador, que garanteixi la seguretat, redueixi la reincidncia i aposti per la reinserci social. Equilibri territorial Leficincia de lAdministraci de justcia passa per respondre les necessitats del territori de forma equilibrada, aix doncs, impulsarem mesures per adequar les estructures de la justcia a les especificitats i necessitats de cada territori. 21. La demarcaci judicial a Catalunya respondr a criteris deficincia dacord amb les necessitats territorials.(EE) 22. Defensarem que Catalunya disposi dun tribunal especialitzat de marca comunitria en primera i segona instncia.(EE) 23. Treballarem per potenciar la justcia de pau i la creaci duna justcia de proximitat. 24. Portarem a terme les plenes competncies executives sobre notariat i registres pblics, lacreditaci del coneixement de la llengua i el dret, nomenaments i concursos, i recursos governatius en matria de dret civil catal.(EE) 25. Reestructurarem la demarcaci notarial i registral optimitzant els recursos, millorant el servei pblic i apropant-lo als ciutadans.(EE) Altres mesures concretes en administraci de justcia 26. Desenvoluparem i generalitzarem mitj administrativa jurdica - judicial. la formaci professional de grau
27. Mantindrem lactual sistema dassistncia jurdica gratuta, garantirem la bona qualitat en la prestaci del servei i en millorarem leficincia. 28. Mantindrem lactual sistema de seguretat jurdica preventiva, amb la intervenci de notaris i registradors, entenent, tal com es fa a Catalunya, que les seves funcions sn complementries i no excloents.
6. Una Catalunya ms SOSTENIBLE:

UN MODEL DE TERRITORI COHESIONAT, SOSTENIBLE I COMPETITIU El territori s un dels actius ms potents que t Catalunya i cal posar la planificaci i lacci de govern al servei daquest actiu. Volem dissenyar i construir un territori que sigui competitiu, que sigui sostenible i que garanteixi la cohesi social. Aquest s el nostre triple objectiu. Ens hem de dotar, per tant, de nous criteris dordenaci territorial que ens permetin aprofitar millor les oportunitats i desenvolupar adequadament els projectes estratgics per al pas. Especialment i amb urgncia, necessitem poder configurar, gestionar i treure el mxim rendiment de les nostres infraestructures, per posar-les al servei del desenvolupament econmic i de la qualitat de vida de la gent. En aix ens juguem coses tan importants com la nostra capacitat dinternacionalitzaci o un model de transport pblic que est a la base de la nostra qualitat de vida i la nostra cohesi social. El govern de Catalunya ha de ser titular i ha de determinar la gesti de totes les infraestructures estratgiques de Catalunya. Aix inclou els principals aeroports i ports del pas, els principals eixos viaris i ferroviaris que creuen la nostra geografia, les xarxes de trens de rodalia de les principals ciutats i totes les infraestructures que garanteixin el subministrament daigua i energia a la poblaci. Aix vol dir que en els prxims anys, Catalunya haur dassumir moltes de les competncies que ara exerceix lEstat Espanyol, sens perjudici que calgui establir etapes transitries mitjanant les frmules que siguin ms adequades. Daltra banda, el patrimoni natural dun territori, i la manera com aquest s gestionat, sn tamb part indissociable de la identitat dun pas. Sn una carta de presentaci cap a lexterior, i una font doportunitats en lmbit econmic, territorial i social. El sistema despais naturals protegits de Catalunya s el millor instrument disponible per assegurar la conservaci del nostre patrimoni natural ms rellevant i alhora un instrument idoni per aprofitar al mxim les enormes oportunitats que un entorn natural ben gestionat ofereix per al pas. El patrimoni natural de Catalunya ha desdevenir per tant un emblema nacional i un actiu econmic de primer ordre. El disseny i la gesti del territori garanteixi oportunitats i serveis a tothom, al conjunt del pas. s necessari que el model de desenvolupament sigui eficient i no generi sobrecostos, perqu puguem destinar ms recursos a daltres coses importants. I s essencial, tamb, preservar tots aquells actius i recursos territorials que tenen valor i que ens fan menys dependents, si volem que el nostre projecte de pas sigui sostenible i no hipotequi ni el futur dels catalans ni tampoc el de la resta del mn. El medi ambient, laigua, el paisatge, o els recursos agraris i energtics, sn elements estratgics: tenen traducci econmica i social i sn indispensables si volem tenir futur.
6.1.- COHESI TERRITORIAL

Catalunya no s un pas uniforme i, per tant, a tot arreu no hi pot haver de tot. Per creiem que des dels poders pblics sha de garantir que a tot arreu es donin les condicions bsiques per a lobtenci de qualitat de vida i la generaci de prosperitat. Tenim el repte de dissenyar un pas que sigui ms competitiu i socialment rendible en tots els mbits. En definitiva, construir un pas cohesionat econmicament, socialment i territorialment. Ordenaci del territori
1. Impulsarem una nova Llei del territori, que ordeni i simplifiqui la legislaci sobre
ordenaci territorial, gesti urbanstica, costes, muntanya i paisatge, entre daltres, de manera que garanteixi leficincia i la cohesi territorial en la planificaci territorial i sectorial.
2. Impulsarem la transformaci dels Plans territorials parcials en instruments que
defineixin estratgies territorials orientades a la millora de la qualitat de vida i a la generaci dactivitat econmica.
3. Impulsarem la redacci daquells Plans directors orientats a lordenaci
urbanstica dmbits territorials especialment complexos i vinculats a activitats econmiques estratgiques.

4. Establirem una major coordinaci i simplificarem els tres procediments
davaluaci ambiental establerts en la normativa comunitria, garantint la seva efectivitat i rigor. (EE)
5. Dissenyarem nous instruments jurdics i de gesti integrada que agilitin la
implantaci territorial i el desenvolupament de projectes estratgics de forma rpida i adequada, facilitant la inversi estrangera que aporti valor i garantint que Catalunya pugui aprofitar les oportunitats que s'obrin en cada moment des del respecte als criteris de qualitat territorial i ambiental del pas.
6. Promourem una Llei prpia davaluaci dimpacte ambiental de projectes per a
Catalunya, que sadapti i doni resposta a les especificitats del nostre pas i permeti deixar daplicar directament la legislaci bsica estatal en la matria
7. Integrarem les poltiques durbanisme i mobilitat dins un model territorial
eficient, que garanteixi laccessibilitat amb el menor cost infraestructural, ambiental i econmic.
8. Impulsarem la competitivitat dels polgons industrials mitjanant la seva
correcta gesti i connexi a les xarxes de mobilitat, de TIC i dabastament daigua i energia. Territori rural
9. Potenciarem les iniciatives i les actuacions en favor del progrs econmic que
soriginin al territori, tot vetllant que siguin compatibles amb el respecte al medi ambient i estimularem noves activitats lligades amb leconomia verda i els sectors emergents.
10.Garantirem que les decisions que adopti el Govern de la Generalitat tinguin en
compte la totalitat del territori catal, la seva diversitat i les seves peculiaritats.
11.Fomentarem el teixit econmic del territori a partir de la diversificaci,
especialment a les zones ms vulnerables de les nostres comarques.

12.Potenciarem les activitats econmiques, com lagroturisme, el turisme de natura
i les prctiques esportives i de lleure compatibles amb el medi natural, com a font de riquesa per a aquells territoris que fan del paisatge i del medi rural i natural el seu principal atractiu econmic i social.
13.En els espais protegits es tindr una cura especfica per garantir la continutat
dels usos de les activitats agrries, ramaderes i forestals, de manufactura i de turisme, que sn la font principal de vida i de riquesa de la poblaci rural, tot compatibilitzant la protecci dels espais amb lactivitat tradicional i el turisme sostenible.
14. Promourem que els regadius que sestan construint, especialment el Canal
Segarra- Garrigues, siguin utilitzats com a font de riquesa per a les zones rurals per on discorren. Promoci empresarial i de locupaci territorial
15. Potenciarem la collaboraci entre la Generalitat, les administracions locals i
els agents socials per al desenvolupament de totes les comarques del pas.
16. Impulsarem una estratgia general de promoci econmica, empresarial i de
locupaci en el marc de la qual tots els territoris de Catalunya podran prendre les seves decisions estratgiques sobre el foment de les empreses i locupaci.
17. Crearem
el sistema dindicadors que permeti seguir i desenvolupament de les poltiques econmiques en el territori.
avaluar
el
18. Potenciarem prioritriament, en la mida dels recursos disponibles, les
comarques amb rendes disponibles ms baixes, taxes datur ms altes i taxes ms altes denvelliment.
6.2.- MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT

Catalunya s un pas amb un patrimoni natural excepcional i una elevada biodiversitat. Aquest entorn natural, ric i divers en espcies i paisatges, mereix ser protegit, ordenat, conservat i gestionat correctament per a gaudi dels catalans i les catalanes, de les persones que ens visiten i de les generacions futures. Catalunya disposa actualment de 13 Parcs Naturals i un Parc Nacional, a ms daltres espais naturals que compten amb diferents figures de protecci. Els territoris on es troben els parcs naturals, grcies al seu alt valor natural i al seu extraordinari paisatge, generen una gran capacitat datracci turstica nacional i internacional que encara t un gran potencial per a ser desenvolupat.
La conservaci del patrimoni natural s compatible amb les activitats prpies dels espais on es troben, moltes relacionades amb lagricultura, la ramaderia, la gesti dels boscos, el turisme sostenible etc... Promourem que aquestes activitats shi segueixin desenvolupant ja que contribueixen a la prpia conservaci dels espais, a una bona gesti del territori, permeten conservar el paisatge que els fa tan atractius i mantenir locupaci i crear-ne de nova. s important en aquest sentit buscar noves formes de governana dacord amb experincies internacionals que funcionen en territoris similars. Gesti i valoritzaci dels espais protegits
1. Impulsarem un Pla Estratgic dels Parcs Naturals de Catalunya, amb la
participaci de tots els actors que hi tenen presncia, com a eina per desenvolupar tot el seu potencial. Aquest Pla, contindr, entre daltres, les actuacions segents:

Impuls de la marca: Parcs de Catalunya per a la promoci dels Parcs i dels productes elaborats en els seus lmits. Revisi dels plans de gesti (plans especials) ms antics per adaptar-los a la realitat actual, dacord amb lexperincia adquirida i exemples internacionals. Dinamitzaci de lactivitat econmica prpia dels mbits dels Parcs Millora de la governana dels Parcs, promovent la participaci i la coordinaci institucional de tots els actors que hi intervenen. Recerca de noves fonts de finanament i millores en la gesti que els faci menys dependents dels fons pblics.
2. Estudiarem la declaraci de nous parcs naturals i lampliaci dalguns ja existents, sempre amb el consens del territori, per garantir millor la seva conservaci i com a element de dinamitzaci econmica, social i ambiental. 3. 4. 5. Revisarem la Llei despais naturals de 1985 per adaptar-la a la realitat social actual. Fomentarem una major participaci dels ens locals en la conservaci de la biodiversitat i la valoritzaci del territori i dels seus recursos. Continuarem el desplegament de la Xarxa Natura 2000, d'acord amb el que preveu la legislaci comunitria, compatibilitzant la protecci del medi amb el desenvolupament agrari i del mn rural. Garantirem la protecci i la gesti sostenible del litoral, com un recurs ambiental, social i econmic.
6.
Suport a la custdia del territori La custdia es una eina de gesti del territori que t com a objectiu implicar els propietaris i usuaris en la conservaci i el bon s dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgstics. Al mn anglosax, a Europa, i des de fa anys a Catalunya sha demostrat com un mtode de treball efica i molt satisfactori pels actors que hi participen. A Catalunya hi ha ms de 160 entitats de custdia (entre les quals hi ha
associacions, ajuntaments i altres administracions pbliques), i shan signat ms de 600 acords entre propietaris i entitats, que representen gaireb el 2% del territori de Catalunya. 7. Crearem un Pla de Treball conjunt entre les entitats catalanes dedicades a la gesti, valoritzaci i conservaci del territori (custdia del territori) i la Generalitat per tal de potenciar-ne les seves iniciatives. 8. Potenciarem el desenvolupament de formes innovadores de gesti, valoritzaci i conservaci del territori en un context demprenedoria social, i en particular les entitats catalanes de custdia. 9. Estudiarem la introducci en lmbit de la gesti urbanstica, dels conceptes de compensaci ecolgica i dinfraestructura verda, com a base per a iniciatives locals de custdia. 10. Impulsarem ordenances municipals tipus per a custdia del territori. 11. Estudiarem la introducci dincentius fiscals per als propietaris que collaboren en la gesti, valoritzaci i conservaci del territori. Gesti forestal i prevenci dincendis Les masses forestals representen un 60% del nostre territori. Les noves oportunitats que ofereixen les energies renovables i la necessitat dactuar preventivament davant el risc dincendis fa necessari destinar esforos a millorar i incentivar les activitats silvcoles amb aquesta finalitat. 12. Aprovarem el Pla General de Poltica Forestal de Catalunya per contribuir a:
La gesti dactivitats en els terrenys forestals El suport a la propietat i a la indstria forestal La millora de la percepci social de la gesti dels boscos. La promoci i la simplificaci duna planificaci eficient dels terrenys forestals. La valoritzaci dels serveis ambientals (recollecci de bolets, absorci de
CO2, millora de la qualitat de laigua i dels seus aqfers).

La promoci de la certificaci forestal i de les garanties tcniques de la fusta. La potenciaci de lAgrupaci de Propietaris Forestals.
13. Dissenyarem una estratgia de lluita contra el risc d'incendis forestals que s'adeqi a les condicions territorials i climtiques actuals i que contempli: Lactualitzaci de la normativa sobre incendis forestals La redacci i lexecuci dels permetres de prevenci prioritria (PPP). Lelaboraci de plans de reordenaci i recuperaci de grans zones cremades per ordenar-ne millor els usos i fer-los menys vulnerables al risc dincendi. Lelaboraci dun Pla de recuperaci de pastures i conreus a tot el territori catal.
L'establiment de criteris de discontinutat en la massa forestal per a prevenir la propagaci d'incendis, l'extracci del combustible excessiu i l'execuci dun pla de cremes controlades. La implantaci dinfraestructures de prevenci dincendis fora dels permetres de prevenci prioritria. La implicaci i la coordinaci de les diferents empreses i dels organismes administratius que gestionen infraestructures de prevenci dincendis al territori. La potenciaci i la posada en valor de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) com a veritables voluntaris al servei de la prevenci dincendis. Protecci dels animals D'acord amb el que recull la Llei de protecci dels animals actualment vigent, proposem fer una gesti integral dels animals tenint en compte que els animals sn ssers vius dotats de sensibilitat, han de rebre el tracte que, atenent-ne bsicament les necessitats etolgiques, els procuri benestar i que ning no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats dansietat o por. 14. Desplegarem la Llei de protecci dels animals amb laprovaci dun reglament. 15. Redactarem unes ordenances tipus destinades als Ajuntaments per tal que facin una gesti uniforme i emmarcada en la llei de protecci dels animals evitant situacions deficitries. 16. Vehicularem la gesti dels centres dacollida danimals abandonats a travs de les protectores basant-nos en els models anglosaxons. 17. Farem poltiques per evitar els abandonaments aix com el maltractament dels animals. 18. Aplicarem i adequarem esglaonadament les normatives europees pel que fa a temes de protecci dels animals ja siguin animals de companyia, domstics, extics, salvatges, de producci, experimentaci i per la resta de categories. Caa i pesca continental 19. Impulsarem la Llei de Caa de Catalunya. 20. Elaborarem un Pla de recuperaci dels hbitats de la fauna cinegtica i pisccola. 21. Recuperarem la figura del guarda de reserva de caa 22. Elaborarem el Reglament de Pesca Continental i el seu Pla dOrdenaci.
6.3.- ENERGIA
Lenergia t una estreta relaci amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econmica, social, dequilibri territorial i ambiental): els serveis que lenergia proporciona contribueixen a satisfer mltiples necessitats bsiques com la capacitat de produir, transportar i processar aliments, la mobilitat, la climatitzaci, la illuminaci o
laccs a la informaci. La seguretat del subministrament energtic i el preu de lenergia sn, doncs, factors crucials per al desenvolupament econmic. Daltra banda, s evident que moltes de les formes de producci i consum generen impactes ambientals, sobretot de contaminaci atmosfrica i canvi climtic i que cal treballar per reduir-los i trobar alternatives viables. Catalunya sha de dotar dun model energtic propi que pugui donar resposta als seus objectius econmics, socials, dequilibri territorial i ambiental, i que no estigui supeditat a objectius que no li sn propis. Aquest comproms ens ha de portar a una major competitivitat energtica com a pas i un model catal de generaci i consum denergia que sigui sostenible. En tot cas, cal garantir la seguretat i la qualitat del subministrament a Catalunya pels seus propis mitjans, bastint estructures internes i aliances externes que portin a aquesta seguretat. En els prxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la qualitat del subministrament; establir un model competitiu econmicament i amb menys dependncia exterior; respectar el medi ambient, amb un pes ms gran de les energies renovables; reduir els combustibles fssils, i millorar leficincia en la utilitzaci de lenergia, per arribar a un model catal de generaci i consum denergia que sigui sostenible. Per aix s necessari anar avanant amb unes estructures organitzatives que permetin la definici, lestabliment i el seguiment dels models econmics necessaris per aquest equilibri entre els diferents objectius. En aquest context, la inversi en la recerca i el desenvolupament de la tecnologia associada a lenergia sn bsics, no noms per a la millora mateixa en la producci i leficincia energtica, especialment en la generaci procedent de fonts renovables, sin per a la dimensi econmica que pot tenir per a la competitivitat del pas, i per a la creaci de nous llocs de treball i el desenvolupament duna indstria capdavantera en lmbit de lenergia. Poltica energtica 1. Definirem un model energtic catal que serveixi els interessos generals de Catalunya i que permeti desplegar les actuals competncies i reclamar les que actualment desenvolupa lEstat espanyol. (EE) 2. Assegurarem el subministrament energtic a Catalunya i que aquest sigui de qualitat, desenvolupant les estructures i infraestructures energtiques necessries 3. Afavorirem la competitivitat energtica aprofitant al mxim les possibilitats destalvi, eficincia energtica i denergies renovables. 4. Assumirem un comproms amb Catalunya i amb Europa situant lenergia al mxim nivell estratgic, assegurant la coherncia de la poltica energtica i ambiental i complint amb els compromisos de la Uni Europea en matria demissions de gasos defecte hivernacle.
5. Generarem implicaci de ladministraci com a agent exemplificador per tamb dels ciutadans, empreses i societat civil com a subjectes dacci i beneficiaris. 6. Aprofitarem loportunitat que representa aquest canvi de model i de consolidaci del sector de lenergia, per al creixement i per a la creaci de llocs de treball qualificats. Subministrament energtic segur i de qualitat 7. Desplegarem el Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020 amb els corresponents plans dacci a fi i efecte daconseguir els objectius definits per assolir una economia/societat de baixa intensitat energtica i baixa emissi de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitj-llarg termini.(EE) 8. Revisarem la llei de qualitat en el subministrament elctric per tal de permetre un control efectiu sobre el compliment de les inversions previstes en els plans anuals. 9. Donarem estabilitat legal, en la mesura del possible, als inversors denergies renovables o de cogeneraci i en facilitarem el seu desplegament. 10. Reclamarem les competncies sobre el preu de lenergia que ens permeti exigir la qualitat en el subministrament i treballarem per garantir que el preu de lelectricitat per a les famlies i les empreses esdevingui raonable. Infraestructures de distribuci 11. Impulsarem la finalitzaci de la lnia elctrica de 400 kV Sentmenat-Bescan, amb els ramals associats per tal dassegurar el subministrament elctric de les comarques gironines, i realitzar la seva interconnexi amb Frana. 12. Afavorirem la producci elctrica local per a una millor estabilitat del sistema elctric, una reducci del risc dapagades i una major independncia local. 13. Elaborarem un programa anual de soterrament i desplaament de lnies dalta tensi que afectin zones densament poblades. 14. Introduirem el concepte de xarxes intelligents (Smart Grids) en la gesti elctrica, per a una millor integraci de les fonts denergia renovables en les xarxes elctriques i per assegurar subministraments denergia estables. 15. Crearem un marc favorable per a la generaci denergia en els edificis per tal daconseguir edificis exportadors nets denergia, al mateix temps que fem possible la reestructuraci de les xarxes elctriques que faciliti la generaci descentralitzada i la gesti intelligent. 16. Impulsarem el desplegament de la xarxa de gas per tot el territori i la construcci de centres demmagatzematge de gas. Mix energtic 17. Complirem els objectius que marca la Uni Europea del 20-20-20: reducci de les emissions de CO2 en un 20%, increment de ls de les energies renovables
fins a un 20% de la producci total i reducci en un 20% de lactual consum energtic grcies a un increment de leficincia energtica per a lany 2020. 18. Treballarem per diversificar el mix energtic catal, tot reduint la nostra dependncia externa i de les energies dorigen fssil, estudiant horitzons ms enll del 2020 i analitzant els costos comparatius de les diferents alternatives. 19. Incrementarem laportaci de les energies renovables al mix energtic del pas. Per aconseguir-ho, redefinirem el mapa dinstallacions de generaci elctrica a construir, amb tecnologia elica, biomassa, solar-termoelctrica i solarfotovoltaica, pactant-ne amb el territori la construcci daquestes centrals de generaci denergies renovables. 20. Afavorirem la incorporaci de sistemes de cogeneraci en les centrals trmiques en funcionament i contribuirem a consolidar i incrementar el parc de cogeneraci existent. 21. Impulsarem ls dels biocombustibles, prioritzant el seu consum a ladministraci i realitzant el seguiment de la seva qualitat. 22. Crearem un marc favorable per a que la biomassa, tant dorigen forestal com procedent de conreus energtics, prengui un paper important i de comproms a llarg termini amb els grans consumidors trmics industrials. Impulsarem xarxes de calor centralitzades basades en la biomassa com a principal font energtica en aquelles zones dabundant producci forestal. Estalvi i eficincia energtica 23. Desenvoluparem el Pla dEstalvi i Eficincia Energtica de Catalunya 2012-2020 24. Crearem fons mixtos dinversi en eficincia energtica i en ls denergies renovables, com a lnies de finanament per a actuacions en aquests mbits, en qu en la mesura del possible, la Generalitat aportar una part dels recursos econmics. 25. Consolidarem el Clster dEficincia Energtica de Catalunya desenvolupant les seves activitats com a element de partenariat publicoprivat. 26. Establirem campanyes i accions per promoure la cultura de lenergia a travs de lestalvi i leficincia energtica, dins el Pla ds eficient de lenergia a Catalunya. 27. Regularem els serveis energtics com a eina per impulsar lestalvi i la racionalitzaci del consum energtic, per tal de clarificar el mercat daquests serveis, al mateix temps que sutilitzen per millorar el manteniment i la gesti dels edificis de la Generalitat. 28. Millorarem energticament els edificis i installacions de gesti pblica. 29. Impulsarem les xarxes de distribuci de calor i fred associades a installacions de tractament de residus i plantes amb elevat excedent trmic com les centrals de cicle combinat , i la creaci de xarxes de distribuci denergia trmica en nous complexos dedificis per tal de promoure la generaci centralitzada.
Recerca i desenvolupament desenvolupament econmic
aprofitar
la
contribuci
de
lenergia
al
30. Considerarem lR+D+i en estalvi i eficincia energtica un dels sectors prioritaris. En aquest sentit, impulsarem els projectes industrials i en collaboraci europea desenvolupats per lInstitut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) 31. Impulsarem lelectrificaci de flotes, especialment les que operen dins les grans ciutats. Promourem la distribuci de mercaderies i bns ltim km amb tecnologies verdes en els darrers trams del repartiment i microplataformes de distribuci. 32. Apostarem pel sector industrial de les energies renovables com a sector estratgic de competitivitat de leconomia catalana, amb capacitat dinternacionalitzaci i exportaci de tecnologia. 33. Crearem instruments per afavorir la internacionalitzaci dels provedors catalans de bns, productes i serveis en lmbit de lenergia i dels seus auxiliars.
6.4.- CANVI CLIMTIC

Catalunya, com altres societats i territoris del planeta, tamb est patint els efectes del canvi climtic i les seves conseqncies. El comproms de CiU en la lluita contra el canvi climtic t un vessant global, europeu i catal. Es tracta de la nostra aportaci a la soluci dun problema de gran escala, per tamb t a veure amb els nostres interessos. Un comproms que, en tot cas, ha de respondre a la responsabilitat amb les generacions futures de catalanes i catalans i a les oportunitats i els beneficis que una economia baixa en carboni genera en termes de prosperitat i de benestar a les persones i famlies que viuen actualment a Catalunya. Davant el canvi climtic, cal disminuir les emissions de CO 2 i augmentar la capacitat de la terra dabsorbir-ne. Aix vol dir ser ms eficients en el consum denergia, ser ms eficients a lhora de transportar-la, avanar en els sistemes dallament trmic ms eficients en els edificis, utilitzar energies diferents dels hidrocarburs per tal de moure els vehicles i potenciar les energies renovables. I, al mateix temps, cal continuar treballant en poltiques dR+D per tal daugmentar la captaci del CO 2atmosfric. Les poltiques de canvi climtic en definitiva, no deixen de ser accions que, duna forma general, contribueixen a una bona gesti ambiental del pas i porten a desenvolupar una societat econmicament forta i responsable. 1. Desenvoluparem una llei catalana de canvi climtic que inclogui els compromisos de Catalunya en el context europeu, tant pel que fa a la mitigaci com pel que fa a ladaptaci, tot prenent com a referncia el Full de Ruta per avanar cap a una economia competitiva baixa en carboni per al 2050 adoptat per la Uni Europea.(EE) 2. Promourem la coordinaci de les poltiques climtiques del pas amb els ens locals, com a administracions clau per al seu desenvolupament.
3. Donarem suport a les iniciatives del mn local en la lluita contra el canvi climtic, fomentant la collaboraci i limpuls daccions en el marc del Pacte dAlcaldes contra el canvi climtic promogut per la Comissi Europea. 4. Promourem la recerca i el desenvolupament en matria de sostenibilitat, en especial en eficincia energtica, energies renovables i adaptaci al canvi climtic, promovent l'excellncia dels grups i els centres investigadors. 5. Donarem suport als sectors econmics afectats en el seu procs dadaptaci a lentrada en vigor del perode 2013-2020 de comer de drets demissions, ajudant-los davant dEuropa.
6.5.- POLTIQUES DAIGUA

Laigua s un element fonamental per a la nostra vida i per al desenvolupament equilibrat del pas. s per aix que el govern de Convergncia i Uni treballar per garantir labastament daigua arreu del pas com a factor determinant per a la prosperitat de tot el territori, dacord amb la normativa comunitria, amb una visi integral del cicle de laigua, tot preservant la qualitat dels nostres rius. En poltica daigua serem clars en els plantejaments, decidits en les mesures i equitatius en el repartiment. La situaci econmica de lAgncia Catalana de lAigua ha fet que durant els darrers dos anys no shagi pogut atendre el desenvolupament dels programes dinversions i el programa de mesures del Pla de Gesti de Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Tanmateix, creiem que lACA s una eina imprescindible del Govern per a la bona gesti del provement i del sanejament de laigua al nostre pas. Adaptarem les solucions hidruliques a la disponibilitat econmica evitant el llast de lendeutament insostenible heretat, per sense renunciar a cap objectiu de qualitat i sostenibilitat. Imposarem la racionalitat que ha mancat durant molts anys.
1. Aplicarem una poltica de costos adaptada a la realitat social, amb protecci per als
usos responsables de laigua, i fomentarem mesures de benefici social per als ms necessitats.
2. Adoptarem mesures per a la prevenci de futures situacions de sequera. 3. Promourem loptimitzaci de les xarxes, el transvasament del Roine i reduirem el
transvasament actual de la conca del Ter, tot implantant la gesti intelligent dels recursos hdrics actuals. (EE)
4. Gestionarem de manera global la totalitat de recursos hdrics de Catalunya amb
independncia de la seva pertinena a una conca dmbit superior al catal. Aquesta gesti integral de les conques ha de permetre assegurar laigua per a totes les necessitats de manera sostenible.(EE)
5. Defensarem un cabal mediambiental suficient per al tram final del riu Ebre. 6. Fomentarem la reutilitzaci i lestalvi de laigua.
7. Actualitzarem els Programes de Sanejament dAiges Residuals Urbanes (PSARU)
i industrials.
8. Impulsarem les actuacions per a la descontaminaci i recuperaci daqfers. 9. Assumirem la gesti de la conca catalana de lEbre, actualment exercida per la
Confederaci Hidrogrfica de lEbre, i del domini pblic martim terrestre, actualment a crrec de lEstat Espanyol, corresponent a la ribera del mar, als passeigs martims i a la regeneraci de platges. (EE)
10. Actuarem contra la regressi i salinitzaci del delta de lEbre, incloses les seves
badies.
11. Facilitarem mesures dautogesti de la neteja i manteniment de les lleres per part
dadministracions i particulars.
12. Impulsarem els acords signats a Barcelona per tots els estats riberencs, per a la
protecci de la Mediterrnia, per tal devitar la contaminaci marina des de terra.

13. Apostarem per la simplificaci administrativa, tamb en lmbit de lAgncia
Catalana de lAigua.
14. Prosseguirem el procs de sanejament econmic i financer de lAgncia per tal de
continuar, en funci del context econmic i de la disponibilitat pressupostria, en el compliment dels objectius pels quals fou creada.
6.6.-RESIDUS
Els eixos principals de la poltica de gesti de residus a Catalunya, com a la resta dEuropa, passen per prevenir la generaci de residus, augmentar-ne la reutilitzaci i recuperaci, i minimitzar els que es destinen a eliminaci final. Catalunya s un pas sense matries primeres, per tant la recuperaci dels materials simposa: lobjectiu s recuperar-ne el 60% al 2020. Per complir aquests objectius, tothom s important: ciutadans, empreses, indstries i comeros, administraci pblica, entitats i societat civil.
1. Aprovarem un nou Pla de Gesti de Residus 2013-2020 i revisarem la seva

fiscalitat. Durem a terme una poltica decidida en relaci amb els residus i aplicarem mesures realistes i necessries que permetin fer-ne una bona gesti. Els residus requereixen una poltica que en garanteixi la mxima reducci i recuperaci, sense renunciar a la valoritzaci energtica.
2. Fomentarem la prevenci i reducci dels residus en origen, mitjanant acords

amb els productors, els comerciants i les indstries.
3. Complirem i aplicarem la directiva de residus europea, tot incidint en els canvis

que implica sobretot en matria de prevenci, reutilitzaci, reciclatge i valoritzaci, ms que no pas en el tractament i el dipsit.
4. Transformarem la problemtica relativa als residus especials, tractament de

llots de depuradora i de residus de la indstria ramadera (purins), etc. en una oportunitat a travs de la valoritzaci energtica.
5. Dins les possibilitats pressupostries, incrementarem els recursos dels

programes de gesti de residus industrials i municipals, i el de dejeccions ramaderes.
6. Promourem un model ms eficient de gesti denvasos, en consens amb el

sector empresarial i les entitats ecologistes, dacord amb les tendncies europees que passen per la recuperaci i la reutilitzaci.
7. Augmentarem el percentatge de reciclatge dels residus domstics de

Catalunya. Apostarem decididament per reduir els residus per cpita.
8. Promourem una nova regulaci per a la recuperaci dolis, piles usades,

residus de la construcci i sls contaminats, entre daltres. 9. Estudiarem noves lnies: landfill-mning: hem de donar valor als 30 milions de tones de residus situats en dipsits controlats els darrers 15 anys.
6.7.- ALTRES VECTORS AMBIENTALS

Qualitat de lAire 1. Intensificarem les actuacions previstes en el Pla de Qualitat de laire 2012-2015 incorporant mesures que assegurin el compliment dels nivells de qualitat de la normativa europea tot i fent-los compatibles amb el desenvolupament de l'activitat econmica. 2. Apostarem per una visi de la mobilitat que promogui la reducci dels desplaaments en vehicle privat, introdueixi incentius econmics i de mobilitat per a la renovaci del parc de vehicles amb criteris de baixes emissions de ciutat i diversificaci energtica, aposti per potenciar el transport pblic net i eficient i doni prioritat a la mobilitat dinmica: desplaaments a peu i en bicicleta. 3. Millorarem la coordinaci de les parts implicades en situacions depisodi ambiental de contaminaci per reduir la crrega contaminant, i la implicaci dels municipis afectats mitjanant la seva participaci activa en el pacte municipal per un aire ms net. Qualitat Ambiental a lactivitat Industrial La simplificaci administrativa de la llei de prevenci i control ambiental aprovada en la llei 9/2011, de promoci de lactivitat econmica, ens dna el marc regulatori adequat per a que, tant les empreses petites i mitjanes com les activitats ms grans i contaminants, puguin desenvolupar els seus processos productius de manera eficient a partit d'uns criteris clars. 4. Adaptarem la legislaci ambiental dactivitats a la lgica del teixit empresarial catal fonamentat en la petita i mitjana empresa.
5.
Aprovarem el reglament que desenvolupi la llei de prevenci i control ambiental de les activitats i doni les eines per a avanar cap al procs de comunicaci prvia, la declaraci responsable, l'autocontrol, i el control posterior quan sescaigui. Potenciarem el silenci positiu fins on la normativa europea ho permeti, facilitant lobertura dactivitats econmiques mitjanant el rgim de comunicaci. Establirem la necessitat de la declaraci dimpacte ambiental noms quan els canvis previstos en lactivitat es valorin com a afectaci important en el medi ambient. Aix suposar una reducci dels terminis de tramitaci i dels costos. Ens comprometem a no exigir la incorporaci de les millors tcniques disponibles i els lmits demissi associats abans del que obliguin els terminis que fixa Europa dins el marc de la directiva demissions industrials i de la poltica deconomia verda i reconversi industrial europea. Promourem acords voluntaris amb els diferents sectors industrials afectats per introduir progressivament les millors tcniques disponibles i fer possible la seva implantaci real en els terminis fixats per la legislaci.
6. 7.
8.
9.
10. Uniformitzarem els controls ambientals peridics en funci de limpacte ambiental i no de lany dautoritzaci. 11. Eximirem dels controls peridics les empreses que apostin per una major exigncia ambiental voluntria disposant del sistema de gesti mediambiental EMAS. 12. Reduirem limpacte ambiental de les activitats extractives mitjanant limpuls de la restauraci integrada a mesura que senllesteixen fronts dactuaci. 13. Eliminarem de la taxa associada a renovacions de permisos per a activitats que disposin del sistema de gesti mediambiental EMAS Servei Meteorolgic de Catalunya El Servei Meteorolgic de Catalunya s un servei essencial per al pas que proporciona informaci i prediccions meteorolgiques i climtiques imprescindibles per al bon funcionament de la nostra societat. 14. Impulsarem el posicionament internacional del SMC com a element imprescindible per disposar dun Servei tcnicament eficient i innovador i que doni resposta a les necessitats de la societat catalana. (EE) 15. Actualitzarem les infraestructures de mesura de lestat de latmosfera, per tal de disposar dels millors sistemes de predicci meteorolgica i tamb, de situacions meteorolgiques extremes i de risc dincendis. 16. La projecci climtica s tamb un element necessari per a la gesti ambiental, per aix ser una de les lnies a potenciar dintre del SMC aix com la seva articulaci amb el treball del Grup dExperts en Canvi Climtic a Catalunya. Suport al Tercer sector Ambiental 17. Desenvoluparem el Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya.
18. Incrementarem el dileg institucional cap al Tercer Sector Ambiental com a mecanisme per assolir ms implicaci social en les poltiques i els objectius ambientals del Govern de Catalunya. 19. Instrumentalitzarem la participaci de les entitats ambientals catalanes als ajuts provinents del 07% ambiental de lIRPF. Comproms ambiental de ladministraci pblica Per tal de contribuir al millor coneixement i comprensi de les poltiques ambientals entre la ciutadania, cal enfortir la funci dinformaci i educaci ambiental del Govern de la Generalitat i del conjunt de les administracions pbliques catalanes, que han dactuar amb exemplaritat. Agafant com a eix vertebrador el programa catal dEcodisseny ECODISCAT 20122015 que aposta per influir sobre loferta i la demanda per impulsar la producci i comercialitzaci de productes i serveis sostenibles. 20. Ajudarem les empreses a internalitzar els aspectes ambientals en els seus processos productius aprofitant-ne loportunitat que ofereixen aquests en la reducci de costos i atribuci del valor afegit. 21. Impulsarem la transversalitat de lecodisseny en universitats i centres de recerca 22. Impulsarem la demanda dun mercat sostenible mitjanant la informaci als consumidors i la promoci de la compra verda pblica. 23. Les bases dels concursos pblics recolliran propostes de millors tcniques disponibles, tindran en compte la minimitzaci dels residus, la utilitzaci de materials reciclats i la compra verda. Sinclour com a factor positiu dels concursos disposar de certificacions de qualitat emeses per la Generalitat o reconegudes internacionalment. 24. Les renovacions de la flota de vehicles pblics es faran amb vehicles adequats a la seva funci, atenent al seu impacte en qualitat de laire, baixos en emissions i amb criteris deficincia energtica. 25. Les noves inversions en infraestructures i equipaments es faran sota criteris de sostenibilitat, eficincia i integraci en lentorn.
6.8.- ECONOMIA VERDA

Des de Convergncia i Uni, contemplem l'economia verda com una via de generaci de riquesa sostenible a llarg termini, creadora de llocs de treball dalt valor afegit i integrat a tot el territori. Donarem un impuls a leconomia verda tant en els sectors emergents com per a modernitzar els sectors convencionals. Catalunya pot ser capdavantera en un sector amb un gran potencial econmic arreu del mn, de present i de futur. Per aix cal fomentar lemprenedoria en el sector i donar suport a les empreses innovadores que aposten per lR+D i a les iniciatives que puguin consolidar-se com a noves empreses.
Per aix: 1. Impulsarem una poltica fiscal verda que impulsi lestalvi energtic i ls eficient dels recursos, en lnia amb les tendncies dels pasos europeus.
2. Promourem la creaci dactivitat i de llocs de treball en sectors de leconomia verda com ara la rehabilitaci i gesti energtica dels edificis, leficincia energtica, la gesti del transport, la gesti dels residus i de l'aigua, les energies renovables, el cotxe elctric, les ciutats intelligents... i donarem suport a la seva internacionalitzaci. 3. Acompanyarem les petites i les mitjanes empreses, els emprenedors i els autnoms en el procs dadaptaci tecnolgica, promogut per les regulacions orientades a la millora de leficincia energtica i el seu estalvi, en ls de tecnologies baixes en CO2i alhora en la identificaci de noves oportunitats en el mercat, que ha de formar part duna poltica industrial activa i moderna. 4. Avanarem en el desplegament de les Green IT a la Generalitat amb els nous Centres de Processament de Dades i la transformaci del lloc de treball. 5. Promourem la recerca i el desenvolupament en matria de sostenibilitat i Canvi Climtic, potenciant els grups i centres ja existents al pas, per tal de donar-los continutat i facilitar lexcellncia, i recolzant les empreses de leconomia verda que apostin per lR+D. Considerarem lR+D+i en estalvi i eficincia energtica un dels sectors prioritaris. En aquest sentit, impulsarem els projectes industrials i en collaboraci europea desenvolupats per lInstitut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Potenciarem dins el Servei Meteorolgic de Catalunya, la recerca en projecci climtica com a element necessari per a la gesti ambiental, aix com la seva articulaci amb el treball del Grup dExperts en Canvi Climtic a Catalunya.
6.
7.
8. Impulsarem la ubicaci a Catalunya dagncies, instituts i organismes internacionals vinculats a la sostenibilitat, a la lluita contra el canvi climtic, a leconomia verda, a les ciutats intelligents o del futur. Vehicle elctric 1. Emprendrem mesures per introduir ls del vehicle elctric dins els plans motors de mobilitat sostenible. 2. Donarem un fort impuls, tant en el suport a la indstria com en la posada en marxa de les infraestructures necessries, per a ser capdavanters en la revoluci verda de lautomoci, i aprofundirem en la recerca, desenvolupament i implantaci de vehicles nets: cotxe elctric i hbrid, per tamb promourem que el vehicle tradicional cada vegada sigui menys contaminant. 3. Vetllarem perqu el marc normatiu permeti el desenvolupament del vehicle elctric, aix com per a garantir la seva seguretat i respecte al medi ambient.
4.
Desenvoluparem una xarxa de punts de recrrega adient per a la ciutadania a travs del desplegament dinfraestructura pblica de recrrega, i lassignaci dajuts per a la installaci de punts de recrrega daccs privat. Assegurarem que la introducci del vehicle elctric es realitzi de forma que es maximitzin els beneficis per a lentorn des del punt de vista energtic, mediambiental i econmic, promovent la recerca i totes aquelles actuacions que es considerin necessries. Consolidarem una base productiva competitiva, amb capacitat de lideratge en el mercat i que inverteixi en R+D+i en el marc de lEstratgia Catalana dAutomoci. Treballarem per tal que la indstria catalana esdevingui referncia en limpuls i la implantaci del vehicle elctric en base als nous patrons de mobilitat sostenible.
5.
6.
7.
7. Una Catalunya ms HIPERCONNECTADA:

7.1.- INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT
Una mobilitat sostenible implica garantir que els sistemes de transport responguin a les necessitats econmiques, socials, dequilibri territorial i mediambientals i que sen redueixin al mnim les repercussions negatives. Les infraestructures del pas han desdevenir infraestructures dignes dun estat que vol sser competitiu i han dsser un element que cohesioni el territori. El nostre mbit de referncia s Europa i el mn i, per aix, Catalunya ha de disposar dinfraestructures que hi donin accs per terra, per mar i per laire. Infraestructures 2. 3. Assumirem la titularitat i la gesti, amb la dotaci econmica corresponent, de totes les infraestructures de Catalunya.(EE) Cal fer sostenible econmicament el finanament de les noves infraestructures i el manteniment de les existents, estimulant noves frmules de collaboraci publicoprivada.
4. Prioritzarem les inversions en les infraestructures que contribueixen a estructurar socialment i econmicament el pas, resolent aquells escanyaments i dficits que ms llasten la nostra economia, aix com la mobilitat quotidiana i obligada dels ciutadans. 5. Posarem especial atenci en aquelles infraestructures transeuropees i de connexi internacional que garanteixen les exportacions, el turisme i, en general, la competitivitat i la internacionalitzaci del nostre pas.(EE) Optimitzarem la xarxa dinfraestructures que tenim mitjanant una gesti integrada de la mobilitat per tal de treuren el mxim rendiment econmic i social. Impulsarem la redacci dels projectes daquelles infraestructures estratgiques per a Catalunya, de manera que quan es produeixi la recuperaci econmica sen pugui accelerar la seva construcci. Ajudarem activament a internacionalitzar-se i a obrir mercats a les empreses catalanes del sector de l'obra pblica, del transport i la mobilitat i dels serveis ambientals.
6. 7.
8.
Mobilitat i transport pblic 9. Seguirem apostant per un model de transport pblic potent al servei de la qualitat de vida de les persones, de leconomia, de la funcionalitat de les nostres ciutats i que contribueixi a lestalvi energtic, la qualitat de laire i la reducci de gasos amb efecte dhivernacle. 10. Garantirem unes condicions adequades de mobilitat als ciutadans, especialment pel que fa a laccessibilitat als pols docupaci i als centres de serveis, tot afavorint lequitat social i territorial, aix com dutilitzaci dels mitjans de transport ms sostenibles en cada cas.
11. Treballarem per a la supressi de les barreres arquitectniques al transport pblic i per a millorar laccs a les andanes de les estacions i als vagons de trens de tota la xarxa ferroviria de Catalunya. 12. Gestionarem el transport pblic en termes deficincia i farem que esdevingui una veritable alternativa al transport privat amb ms oferta, millor velocitat comercial, millors freqncies de pas, millor accessibilitat i millor servei. 13. Desenvoluparem un model de gesti de les infraestructures ferroviries que permeti assumir la millora de la xarxa, de les estacions de viatgers i de les terminals logstiques. Aquest gestor ha de permetre liberalitzar de manera efectiva loferta de serveis, possibilitant que shi incorporin nous operadors que siguin capaos de millorar el serveis tant de viatgers com de mercaderies. (EE) 14. Assumirem la gesti directa dels operadors de serveis de rodalies i regionals per a viatgers, actualment en mans de loperadora estatal RENFE, per tal de millorar lactualitat de la xarxa de rodalies.(EE) 15. Prioritzarem les inversions en la millora de la xarxa de rodalies i territorials, les ms utilitzades per la ciutadania. 16. Establirem un sistema de trens regionals altament competitiu, mitjanant les lnies ferroviries daltes prestacions. 17. Estendrem els carrils BUS-VAO a la regi metropolitana de Barcelona i racionalitzarem el volum de les actuacions i el seu cost de manera que prioritzi lextensi del model, encara que comporti fer-ho amb unes caracterstiques ms modestes. Tamb sestudiar en altres corredors amb elevats volums dautobusos com el tram entre Blanes i Lloret. 18. Defensarem la capacitat i lobligaci de les administracions pbliques de regular el sector del taxi amb la finalitat que el servei sigui actiu, efica, i suficient, que lexplotaci individual i/o collectiva de les llicncies sigui rendible i que aquesta es pugui fer en les millors condicions de seguretat. Xarxa viria 19. Impulsarem la construcci de les diferents infraestructures que han de garantir la funcionalitat del Corredor viari del Mediterrani, entre les quals, el desdoblament de lN-II a les comarques de Girona, el tram Maanet-Granollers, el Quart Cintur i el desdoblament de lN-340. 20. De la mateixa manera, impulsarem lenlla entre el Corredor viari del Mediterrani i Lleida, mitjanant la finalitzaci de la connexi entre Tarragona i Montblanc. 21. Definirem un nou model integral i sostenible de gesti de les infraestructures viries i de la mobilitat basat en una tarificaci per s de les infraestructures viries dalta capacitat, dins un model de gesti integral i sostenible del conjunt de la xarxa.
22. En matria de peatges i de manera transitria, aprofundirem en lactual sistema de descomptes homogeni i equitatiu, i continuarem reclamant la creaci dun fons dhomogenetzaci, rescat selectiu i bonificaci dels peatges existents. Corredor ferroviari del Mediterrani 23. Tal i com es defineix a lAgenda Catalana del Corredor del Mediterrani, garantirem a curt termini la connexi internacional amb ample UIC dels ports catalans, les terminals intermodals i les grans empreses; i seguir avanant cap a una via UIC ds prioritari per a mercaderies el mxim de segregada de la xarxa dalta velocitat i la de rodalies. (EE) Logstica i transport 24. Farem de Catalunya el centre logstic de referncia del sud dEuropa, apostant per una logstica de valor afegit com a un dels sectors estratgics de la nostra economia. 25. Impulsarem les zones logstiques intermodals a lentorn dels principals eixos ferroviaris i viaris, relligant els ports, els aeroports, les terminals ferroviries i els grans centres de producci industrial. 26. Prioritzarem el transport de mercaderies en tren a larc mediterrani i connectat a Europa. Aeroports 27. Assumirem totes les competncies en matria de navegaci aria, dins les directives del cel nic europeu. (EE) 28. Definirem les bases del sistema aeroportuari catal, que impliqui que tots els aeroports de Catalunya passaran a ser titularitat de la Generalitat de Catalunya, garantint-ne la seva gesti individualitzada, amb la participaci de les administracions locals concernides i la societat civil. Mentre aix no succeeixi, impulsarem la creaci dun consorci per a la gesti de lAeroport de Barcelona en qu participin la Generalitat de Catalunya, les administracions locals concernides, la societat civil i les altres administracions i en lrgan rector del qual la part catalana tingui la majoria determinant per adoptar qualsevol de les decisions estratgiques. (EE) 29. Consolidarem Barcelona com a hub aeroportuari clau del sud dEuropa, amb connexions amb tota la xarxa europea i vols transocenics que ens permetin una connexi rpida amb les principals destinacions de la resta de continents.(EE) 30. Impulsarem laccs ferroviari a laeroport de Barcelona, prioritzant larribada de la L9 del metro i reclamant lexecuci de laccs de Rodalies. 31. Optimitzarem la gesti dels aeroports de Girona, Reus, Sabadell, Lleida-Alguaire i La Seu-Andorra i Igualada-dena, establint una poltica comercial i industrial que els faci competitius.
Ports 32. Assumirem la competncia ntegra de les autoritats porturies de Barcelona i Tarragona. (EE) 33. Impulsarem la gesti coordinada dels ports de Barcelona i Tarragona per competir dins el mn global. 34. Defensarem que el Port de Palams sigui declarat un pas fronterer de Schengen, per tal dafavorir larribada de creuers. 35. Impulsarem la millora de la gesti dels ports catalans, ja que sn la porta per on entren i surten una part molt important de les mercaderies catalanes i representen conjuntament un percentatge cabdal del PIB catal.
7.2.- TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI (TIC)

Al costat dels sectors econmics tradicionals sestan configurant nous sectors a Catalunya que fins fa poc temps no tenien una especial rellevncia. Molts daquests sectors van vinculats a lexistncia de plans tractors o de decisions conscients que en possibiliten el seu desenvolupament. Exemples daquestes actuacions els trobem en la puixana del sector de les TIC com a conseqncia de la designaci de Barcelona com a Mobile World Capital, o el recent concurs TIC de la Generalitat que, a ms de suposar un estalvi, ha comportat limpuls del sector de les TIC a Catalunya amb noves inversions que han de permetre crear milers de llocs de treball en els propers anys. En lactual situaci de crisi econmica, Catalunya necessita apostar de forma decidida per les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) com un element tractor de leconomia. El nostre objectiu s situar Catalunya entre els pasos capdavanters en s intensiu de les TIC. En aquesta nova legislatura, Catalunya ha de dotar-se de totes les infraestructures necessries per evitar qualsevol dependncia que limiti el seu creixement. Per aquest motiu, des de Convergncia i Uni proposem un paquet daccions transversals en les TIC, que dotin les persones i les empreses tant de les infraestructures com dels serveis necessaris per millorar el benestar dels uns i la competitivitat de les altres. Garantir unes infraestructures que permetin la lliure competncia en serveis entre les empreses provedores, per tal que proveeixin els millors serveis amb els millors preus possibles, garantint una cohesi territorial i igualtat doportunitats en laccs a aquest tipus dinfraestructures. Les infraestructures sn estratgiques per una Catalunya amb voluntat destat i, no poden en cap cas, limitar el creixement d'un pas; s ms, han de ser un dels seus motors. Per aix: 1. Impulsarem una xarxa de comunicacions dalta capacitat a tot el territori a disposici de totes les seus de la Generalitat, sector sanitari, educatiu i investigaci, i oberta a serveix majoristes amb equilibri territorial (preu per
capacitat i no per distncia). Aix ha de permetre laccs a la banda molt ampla a tot el territori i a tota la poblaci. Tindrem en compte tant les tecnologies basades en solucions fsiques, com sense fils, aix com la cobertura a tots els nuclis de poblaci del pas i de les vies de comunicaci.(EE) 2. Combatrem la fractura digital des del punt de vista territorial i social a travs de la xarxa de telecentres (PuntTIC). 3. Collaborarem amb i per a qu els ajuntaments puguin desenvolupar sistemes de connexi a Internet, de forma segura i gratuta en zones pbliques de les poblacions, centres socials i transports pblics. 4. Treballarem per labaratiment dels preus de connexi a Internet amb reformes legislatives i la promoci de laugment de la competncia entre operadors, tot garantint alhora la qualitat del servei per a tothom i laccessibilitat per a les persones amb discapacitat. 5. Impulsarem un Pla nacional de formaci i continguts digitals, que tindr com a objectiu dotar la ciutadania duna bona formaci no tan sols en coneixements tecnolgics bsics, sin tamb sobre les oportunitats que possibiliten aquestes tecnologies. 6. Treballarem per convertir la Generalitat de Catalunya en un pol tractor de la implantaci i la difusi de les TIC al nostre pas. Per aix, impulsarem mesures de dinamitzaci del sector industrial TIC catal, mitjanant partenariats publicoprivats de desenvolupament de projectes innovadors que promoguin la internacionalitzaci de lempresa catalana. 7. Potenciarem el desplegament de nous serveis i usuaris per afavorir lactivitat de la indstria i la generaci de pols dactivitat (cientfica, industrial, audiovisual, sanitari, cultural...). 8. Apostarem per una poltica de dileg i atracci amb les multinacionals del sector TIC perqu estableixin centres operatius i dinnovaci a Catalunya i sinterrelacionin amb les pimes catalanes. 9. Afavorirem la creaci i la installaci dempreses de comunicacions electrniques a Catalunya i vetllarem perqu es reconegui una dotaci despectre radioelctric especfic per a Catalunya per a serveis de connectivitat en mobilitat. 10. Inclourem en els plans durbanisme la reserva despais i la necessitat de preveure, com una xarxa bsica ms (daigua, electricitat, gas i clavegueram), les infraestructures de telecomunicacions, especialment, de les xarxes de nova generaci i de radiodifusi. 11. Impulsarem, conjuntament amb lAdministraci local, la construcci de canalitzacions per a xarxes de nova generaci a disposici dels operadors, a fi de garantir-ne la capillaritat arreu de les poblacions i nuclis industrials.
12. Impulsarem plans sectorials de digitalitzaci, a fi dadaptar els serveis pblics i les empreses al nou entorn electrnic. Afavorirem la generalitzaci de la factura electrnica, entre daltres innovacions. 13. Impulsarem el comer electrnic com una eina fonamental en el procs dinternacionalitzaci dempreses catalanes i per la creaci a Barcelona dun clster de referncia en aquest mbit. 14. Afavorirem lexistncia efectiva doperadors mbils virtuals, per aprofitar de forma immediata el dividend digital i reduir les despeses dacci a la xarxa. 15. Impulsarem la cultura i la llengua catalana a Internet. Afavorirem que aquest mitj sigui una eina que faciliti laccs a continguts audiovisuals i musicals catalans o en catal i que esdevingui un revulsiu per a les indstries culturals del nostre pas. Impulsarem la incorporaci a Internet laccs a les obres literries en catal i a les obres de les arts plstiques dartistes catalans. 16. Impulsarem un Pla nacional de la rdio digital, en coordinaci amb les iniciatives de la Comissi Europea. 17. Reforarem el posicionament de Catalunya, en especial de Barcelona, per latracci i desenvolupament desdeveniments internacionals i trobades empresarials relacionades amb el sector TIC com per exemple el Mobile World Congress, Smart City Expo & World Congress i Gamelab entre daltres. 18. Potenciarem, mitjanant el Mobile World Capital, lestructura empresarial catalana en lmbit de la telefonia mbil i les TIC en general. 19. Potenciarem el desenvolupament de la indstria de continguts digitals amb especial focus en levoluci del sectors audiovisuals a lentorn dinternet (Internet TV, Mobile TV, etc) i del mn dels videojocs i oci interactiu. 20. Ampliarem els nivells de cobertura en les vies de comunicaci per tal de millorar el grau de cobertura i qualitat dels serveis en mobilitat. 21. Desplegarem el nou model TIC de la Generalitat de Catalunya i vetllarem per lptim desplegament dels Plans Industrials de les empreses adjudicatries dels dilegs competitius.
8. Una Catalunya ms EMPRENEDORA:

8.1.- LEMPRENEDORIA COM A SORTIDA DE LA CRISI
La conjuntura econmica que travessa Catalunya requereix de nous projectes que renovin i revitalitzin el nostre teixit productiu i, en aquest sentit, la figura de lemprenedor s fonamental. Lemprenedor pot ser un jove que acaba els seus estudis, un aturat sense feina, una microempresa que ja estava en funcionament, una pime que decideix expansionar-se o internacionalitzar-se, una cooperativa de treballadors que agafa la direcci duna empresa en crisi o una entitat social que cobreix parcelles de lEstat del Benestar en collaboraci amb el sector pblic. La seva caracterstica comuna s lexistncia dun projecte i la voluntat de dur-lo a terme. Els emprenedors sn una font de desenvolupament econmic i social per Catalunya, ja que a ms de la capacitat de generar ocupaci, tenen a les seves mans la promoci del creixement econmic. Aquest creixement econmic s el que ens permetr un retorn a la normalitat laboral, econmica i social de la nostra societat. Des de Convergncia i Uni creiem en una aposta ferma per la societat dels emprenedors i volem estimular totes les capacitats de la societat civil, conjuntament amb les del sector pblic per generar un entorn favorable a la productivitat i a la competitivitat, aprofitant oportunitats i afavorint la creaci de noves iniciatives empresarials per tal daconseguir que Catalunya sigui pionera a nivell europeu en la poltica de creaci dempreses i en el foment de lactivitat empresarial. 1. Estimularem lemprenedoria, ajudant les persones a aprofitar o explotar una oportunitat de negoci, transformant-la en activitat empresarial. Per aix, consolidarem la implantaci del Programa Catalunya Emprn, desplegant en el territori la seva xarxa de collaboraci pblica que permeti fomentar lesperit emprenedor i promoure la cultura dempresa a Catalunya, aconseguint la creaci de noves empreses. 2. Crearem un espai per a lEmprenedor, que serveixi per donar suport a les iniciatives de les persones emprenedores, les ajudi en els moments claus de desenvolupament i creaci de lempresa i els possibiliti la cerca de socis financers i tecnolgics, aix com instruments de collaboraci. 3. Fomentarem la inclusi en els programes educatius per promocionar lautoocupaci i la creaci dempreses, difonent i valoritzant l'activitat autnoma com agent de creaci de riquesa i generador d'ocupaci i dignificant la figura de l'empresari autnom i de lemprenedor, destacant el seu valor en la societat. 4. Facilitarem la coordinaci amb les administracions pbliques, les universitats, els agents socials i econmics i les entitats per tal de dur a terme una actuaci integral que permeti latenci completa a les persones emprenedores. 5. Incrementarem el nombre dempreses creades a partir de processos Spin-off, s a dir, empreses creades a partir daltres matrius o entitats originries, que poden ser centres universitaris pblics, centres tecnolgics o altres empreses privades.
6. Treballarem per establir un marc especfic que reconegui la figura de lemprenedor social, identificant aquells projectes innovadors que produeixin un canvi social especfic. 7. Potenciarem el desenvolupament de les xarxes del Business Angels (ngels inversors) per a emprenedors. LInstitut Catal de Finances aportar finanament juntament amb els Business Angels, a projectes emprenedors i innovadors. 8. Estimularem el desenvolupament de mercats secundaris per donar liquiditat a projectes joves amb fort potencial de creixement. 9. Impulsarem la difusi dinstruments financers que combinin operacions de presa de participaci i endeutament a llarg termini per finanar processos dexpansi empresarial. 10. Facilitarem la participaci dels inversors de proximitat (experincia) en empreses de joves, fomentant trobades entre emprenedor i inversor, per tal de facilitar la intermediaci i que les empreses de nova creaci puguin finanar-se directament a travs dels inversors privats. 11. Treballarem per fer accessible el finanament als joves emprenedors mitjanant la concessi de crdits i avals amb la collaboraci de lInstitut Catal de Finances. 12. Consolidarem el rol de ladministraci pblica catalana com una veritable eina de suport per a lemprenedor, oferint recolzament i assessorament i simplificant la burocrcia que pugui suposar un alentiment del procs de creaci de lempresa. En aquest sentit, el nostre objectiu s que lemprenedor pugui crear una empresa en 24 hores.
9. Una Catalunya amb unes FINANCES PBLIQUES EQUILIBRADES:

9.1.- PER UNES FINANCES PBLIQUES RESPONSABLES El punt de partida de lelaboraci dels pressupostos dels darrers dos anys sn unes finances pbliques marcades per importants desequilibris. Lany 2010, el darrer del govern tripartit, el dficit va assolir mxims histrics, 8.352 milions deuros que representen el 4,3% del PIB i el nivell dendeutament va ms que duplicar el que hi havia tot just 3 anys enrere. Aquesta situaci, clarament insostenible, s la que sest redreant amb les mesures dajustament aplicades els darrers 2 anys mitjanant 3 processos dajust que han comportat laplicaci tant de mesures de reducci de la despesa com de mesures daugment dels ingressos. A ms, la magnitud de lajust s de tal intensitat (ms de 5.000 milions deuros) que ha resultat aconsellable plantejar-ho al llarg de ms dun exercici per tal de no afectar el nucli dur de lEstat del Benestar. A aquest procs cal afegir-hi els incompliments de lEstat espanyol pel que fa al pagament dels recursos previstos en virtut de la Disposici Addicional Tercera de lEstatut o de les bestretes del Fons de Competitivitat. En aquest sentit: Poltica pressupostria 1. Reduirem, de manera progressiva i sense posar en risc les poltiques pertanyents al nucli dur de lEstat del Benestar, el dficit pblic de la Generalitat, en la lnia de les peticions de la Uni Europea a totes les administracions pbliques de lEstat i per aconseguir una major autosuficincia de les finances de Catalunya. 2. Treballarem perqu el procs de donar compliment als objectius de dficit marcats per la UE vinguin acompanyats de poltiques que contribueixin a impulsar el creixement de les economies. 3. Aplicarem la Llei dEstabilitat Pressupostria, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya, mitjanant la qual la Generalitat es compromet amb el principi general de dficit zero. 4. Es mantindr una visi pluriennal de les finances de la Generalitat de Catalunya, planificant les necessitats de la ciutadania davui, per tamb les de la de m, doncs, les decisions davui condicionen el futur del pas. 5. Dissenyarem una poltica davant les institucions de la UE per tal que Catalunya no perdi fons comunitaris en el perode 2014-2020. 6. Avanarem en els processos davaluaci dels programes pressupostaris com a base per a lassignaci de recursos en el futur.
7. Prioritzarem els programes pblics dinversions exigint a tots els projectes una anlisi de cost i beneficis econmics i socials del projecte. 8. Iniciarem noves licitacions dactius patrimonials de la Generalitat de Catalunya, per tal dobtenir ingressos que contribueixin a generar fluxos de caixa o a reduir el dficit o lendeutament de la Generalitat. 9. Calcularem i publicarem anualment el saldo de la balana fiscal de Catalunya amb ladministraci central, acompanyant el projecte de llei de pressupostos. Poltica financera 10. Estimularem des de lInstitut Catal de Finances les lnies dinversions empresarials en innovaci i internacionalitzaci (i + i) per finanar el circulant i per capitalitzaci i consolidaci empresarial. 11. Estimularem les lnies especfiques de finanament de lICF en sectors com autnoms, comeros, turisme, liquiditat per al sector agroalimentari, leconomia social i el crdit per estudis. 12. Donarem continutat al sistema de crdit, aval i capital risc pblic per a les microempreses, les petites i mitjanes empreses, amb agilitat per adaptar-los a levoluci de les seves necessitats de finanament. 13. Impulsarem noves lnies de capital risc: Business Angels, Mercat Alternatiu Borsari, Mercat mitj per donar suport a locupaci, la innovaci, la internacionalitzaci i la consolidaci empresarial. 14. Continuarem treballant amb les entitats financeres pbliques europees, especialment amb el Banc Europeu dInversions i el Fons Europeu dInversions, per obtenir el finanament necessari per les activitats de lICF i la resta de projectes de ladministraci pblica catalana. 15. Es continuar gestionant el deute de la Generalitat per tal de cobrir les necessitats dendeutament a un cost raonable. En aquest sentit, sarticular la participaci de Catalunya en el Fondo de Liquidez Autonmico i es reclamar a lEstat espanyol la creaci dun instrument que permeti, sota determinades condicions, que lEstat avali el deute ems per les comunitats autnomes. 16. Acompanyarem la reestructuraci de les seccions de crdit de les cooperatives agrries vetllant pel manteniment de la capacitat financera del sector agrari catal. 17. Desenvoluparem reglamentriament la recent reforma de la Llei de Caixes per adaptar-la al nou marc regulador. 18. Implantarem sistemes extrajudicials de mediaci i arbitratge de controvrsies entre consumidors i les entitats financeres, especialment les caixes destalvis en all que fa referncia a productes financers i de manera concreta les participacions preferents.
9.2. - FISCALITAT AL SERVEI DE LA RECUPERACI

Creaci dun Espai Fiscal Catal: Hisenda prpia 1. Crearem lespai fiscal catal que desenvolupar un sistema tributari propi que determini les disposicions tributries, tant les normes generals, de gesti i de procediment, com les normes especfiques de cada tribut.(EE) 2. Desenvoluparem la plena capacitat normativa sobre tots els tributs generats a Catalunya dins el marc dharmonitzaci fiscal comunitria, tot assegurant la consecuci efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.(EE) 3. Aprovarem una nova llei, la Carta fiscal de Catalunya, que actualitzar i unificar tota la legislaci catalana en matria de tributs. 4. Prioritzarem la lluita contra el frau fiscal i leconomia submergida. Agncia Tributria de Catalunya 5. Ampliarem les funcions de lAgncia Tributria de Catalunya (ATC) per tal que esdevingui lnica administraci responsable de la gesti, inspecci i recaptaci de tots els impostos generats a Catalunya.(EE) 6. Donarem plena capacitat i atribucions a lATC per a lorganitzaci i lexercici de les funcions prpies de la gesti tributria, i coordinarem la seva activitat administrativa amb altres administracions locals i europees. 7. LATC prioritzar una gesti eficient basada en la proximitat amb els contribuents, amb transparncia, amb facilitat daccs i flexibilitat 8. Desenvoluparem progressivament un nou marc de collaboraci tributria entre la Generalitat i les administracions locals per tal doferir un servei de finestreta nica al territori, millorar el servei dassistncia als contribuents, augmentar leficcia en la recaptaci i compartir informaci per la millora de la lluita contra el frau fiscal 9. Ampliarem i flexibilitzarem el compte corrent tributari per tal de facilitar la compensaci en el pagament dels diferents impostos, com passa en altres pasos del nostre entorn. Poltica fiscal 10. Apostem per una reducci selectiva de la pressi fiscal individual, si b mentre durin les dificultats pressupostries, i per tal de prioritzar el manteniment de lEstat del Benestar, mantindrem els nivells actuals de pressi tributria tot garantint el nivell adequat de progressivitat i dequitat. 11. Defensarem el pagament de lIVA per criteris de caixa, s a dir, liquidar-lo un cop shagi cobrat la factura i no en el moment de la seva emissi. 12. Defensarem la reducci dels tipus de lIVA que sapliquen sobre la cultura, la salut, els serveis socials i el turisme.
13. Treballarem per introduir incentius fiscals per a les famlies i per a les empreses, especialment les micro, les petites i les mitjanes empreses i els emprenedors. 14. En el marc del procs dharmonitzaci de la poltica financera a la UE, Convergncia i Uni es mostra favorable a la introducci duna taxa que gravi les transaccions financeres, sota determinades condicions i sempre que es faci de manera conjunta a tot el territori de la UE. 15. Les activitats de recerca i innovaci preveuran exempcions en la tributaci quan la situaci econmica ho permeti. 16. Defensarem la creaci en limpost sobre societats dun rgim fiscal favorable per a les empreses duna dimensi reduda i per les microempreses.
10. Una Catalunya amb UNA CULTURA i UNES INSTITUCIONS ms presents al mn:
10.1.- LESTAT CULTURAL
La cultura per Catalunya s un fet constitutiu de la prpia naci. Dotar el sistema cultural catal de lestructura prpia dun estat ser lobjectiu de la present legislatura. Com a primer pas cal garantir la viabilitat de la xarxa bsica dels equipaments de referncia nacional i dotar-los dels rgans i els instruments de govern que nassegurin la seva pervivncia i que permeti estructurar tot el sistema. El catalanisme poltic ha tingut sempre un carcter integrador i inclusiu; ha implicat civisme, estimaci, respecte i tolerncia; ha procurat una voluntat collectiva de ser i ha generat un sentiment de pas. El protagonisme, doncs, de la construcci de la naci ha de raure en la societat catalana i nha dexpressar els valors que li han donat el seu carcter. Per aix s essencial implicar tots els ciutadans i els agents culturals en la gesti de les poltiques culturals, des de la seva planificaci a la seva execuci. Centrant la mirada en el servei pblic, definint un catleg de serveis bsics i universals i cooperant amb tothom per al seu provement. Aquesta legislatura ha de ser la de la collaboraci entre les institucions nacionals. Les administracions locals i el govern de Catalunya han de treballar per desfer les duplicitats, els mals entesos i han de passar de competir a compartir, sota els principis de collaboraci i cooperaci. Caldr fixar un marc competencial clar entre el Govern de Catalunya i les administracions locals per tal de garantir el principi dequitat cultural a la ciutadania. En aquesta fixaci competencial li correspondr al Govern determinar lestructura dels sistemes, les institucions capaleres, els continguts i les relacions entre els diferents agents que interactuen en el sistema inclosos els catlegs de continguts, que han de tenir carcter nacional. Les poltiques culturals han de preveure la consolidaci del sector empresarial de la cultura, la preservaci, documentaci i investigaci del patrimoni material i immaterial i el foment de la creativitat com a elements distintius del pas on el talent s la base de la riquesa econmica i social. 1. El Govern de Catalunya garantir i governar la xarxa bsica dequipaments, amb la collaboraci de lAjuntament de Barcelona al seu funcionament, en tant que capital de Catalunya. La xarxa bsica dequipaments cultura la composen el Gran Teatre del Liceu, el MNAC, el MACBA, el TNC, lAuditori i el Mercat de les Flors. (EE) 2. Proposarem un Acord Nacional per la Cultura entre les diverses forces parlamentries, el Govern, les institucions locals i les entitats municipals on es determini el grau competencial de cadasc, on es constati la importncia de la cultura com a fet nacional, determini els acords per unes poltiques culturals compartides i amb els compromisos pel desenvolupament dun sistema que tingui en els ciutadans la seva ra.
3. Presentarem el Pla Estratgic de la Cultura, elaborat de forma conjunta amb els sectors i el desenvoluparem amb lobjectiu de fixar les poltiques sectorials que consolidin la cultura com un fet econmicament i socialment estratgic. 4. Afavorirem la riquesa i la diversitat de la xarxa deditorials catalanes, de volum, origen, ubicaci i vocaci molt variades, com a una de les garanties de la creaci, la producci i la difusi de continguts en llengua catalana, collaboranthi a travs de la poltica de compres bibliotecries i de la prescripci a travs dels canals de lensenyament i dels mitjans de comunicaci de titularitat pblica. 5. Articularem la presncia de la cultura catalana al mn a travs de lacci conjunta de les institucions responsables de la projecci cultural, les relacions internacionals i les poltiques de comunicaci a lexterior, per tal de dur a terme una veritable diplomcia cultural que faci visible Catalunya, la seva llengua, la seva personalitat i la seva cultura en lmbit internacional, associada a les idees de democrcia, llibertat, participaci, creativitat i europeisme. 6. Mantindrem i aprofundirem els llaos culturals amb la resta de territoris de parla catalana i durem a terme accions conjuntes per la millor circulaci i coneixement de la producci cultural prpia entre tots els territoris, la projecci exterior conjunta i la promoci de la creaci i la producci en llengua catalana. 7. Construirem un sistema nacional en cultura sense duplicitats que persegueixi leficincia i la mxima collaboraci amb el mn local. En aquest sentit, apostem per leliminaci de duplicitats competencials entre la Generalitat de Catalunya i les Diputacions sota el principi de garantir els recursos del mn local pel mn local. 8. Organitzarem el sistema cultural en base a diverses capaleres per cada mbit. Aix: La Biblioteca de Catalunya (BC), entre daltres funcions, esdevindr la biblioteca pblica digital de Catalunya i es consolidar com la principal biblioteca patrimonial de Catalunya. LArxiu Nacional de Catalunya (ANC) ser tamb el dipositari de la documentaci de la prpia Generalitat i de les institucions catalanes medievals i modernes que actualment es troben en lanomenat Arxiu de la Corona dArag. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que treballar collaborativament i cooperativament amb el sistema teatral pblic, sota els principis de preservaci i recuperaci del repertori i els autors propis; impuls de la creativitat dramatrgia i escnica; integraci dels teatres municipals en les programacions i produccions. El TNC inclour, tamb, programacions en dansa i circ, en collaboraci amb les capaleres dels respectius sistemes i en concret amb el Mercat de les Flors com a referent nacional en les arts del moviment.
El Museu Nacional de Catalunya (MNAC) Museu dArt de Contemporani de Barcelona (MACBA) veuran reforada la visibilitat institucional tot atenent les seves necessitats bsiques, que inclouen la preservaci, l'exhibici, la investigaci, la difusi i el debat, l'autonomia de criteri i la captaci d'obres.
9. Promourem les sinrgies que es puguin generar entre el CCCB, del MACBA i de la Filmoteca de Catalunya com a equipaments vinculats a lanlisi, la recerca i la difusi de la cultura contempornia en referncia al pensament i al fet urb. 10. Regularem normativament lestatut bsic de lartista, dels agents i de les estructures prpies dels sectors culturals, com ara la msica, les arts escniques i les arts visuals. 11. Revisarem les normes reguladores de Patrimoni Cultural, dArxius i de Biblioteques, ho farem des duna visi de contemporanetat i equilibri territorial, aprimament administratiu i amb la voluntat que esdevingui un generador de valor econmic i incentiu de la demanda cultural.(EE) 12. Proposarem una Llei del Patrimoni Cultural Immaterial, que sha de convertir en la millor eina per a la seva preservaci i reconeixement diferenciat, i que far de Catalunya un referent legislatiu mundial en aquest aspecte. (EE) Economia i la Cultura 13. Desenvoluparem un marc favorable per al desenvolupament de les poltiques culturals. Les poltiques de subvenci i promoci cultural hauran danar dirigides a fer crixer la demanda ciutadana i lampliaci dels mercats. I crearem les condicions tcniques i jurdiques per tal que les empreses de cultura puguin prestar els serveis culturals de proximitat. 14. Reclamarem laplicaci dun IVA cultural redut, d'acord amb els pasos del nostre entorn europeu que ms suport donen a la cultura, i corregir l'actual situaci que castiga clarament la indstria cultural i el pblic. En el marc d'una futura hisenda prpia, on Catalunya tindr plena capacitat normativa, proposarem una fiscalitat que estimuli la creaci i el consum cultural. 15. Especialment important s el desenvolupament del mecenatge com una nova font dingressos pel mn cultural. En aquest sentit, en el moment en qu es disposi duna hisenda prpia, el Parlament de Catalunya regular una llei prpia de mecenatge en qu sestimuli amb avantatges fiscals laportaci al mn de la cultura. Una altra via destimulaci cultural en relaci a la fiscalitat ser lafavoriment de la daci en pagament com a mitj del pagament de les obligacions tributries amb ladministraci pblica. 16. Proposarem la creaci de fons per a invertir en els sectors culturals a partir duna petita quantitat aplicada sobre les transaccions culturals cntim cultural (entrades, comunicacions pbliques, drets audiovisuals...), i suportada equitativament pels productors, distribudors i exhibidors essent el propi sector el que finana la indstria per a futures creacions proporcionalment als
rendiments que ha generat. Aquest canvi en el finanament cultural aprofundeix en la independncia dels creadors respecte de les administracions, i permet a aquestes administracions dedicar els recursos a aquelles activitats culturals que per la seva naturalesa no industrial necessiten aquest suport. 17. Les empreses culturals han desdevenir un dels principals filons docupaci que han de portar a la recuperaci econmica del pas. Parallelament, el Govern ha de seguir treballant per la internacionalitzaci, la professionalitzaci i la industrialitzaci real dels sectors culturals del pas. 18. Continuarem desenvolupant el Pla Integral per la Internacionalitzaci de les Empreses Culturals Catalanes amb lobjectiu dobrir nous mercats i consolidar el teixit empresarial cultural catal. 19. Treballarem per la reconversi del sector del llibre cap al nou entorn digital. 20. Treballarem per la potenciaci del sector del videojoc com un sector empresarial emergent potenciant la creaci dun clster empresarial i apostant per les iniciatives firals que ja es desenvolupen al seu entorn. 21. El cinema s un dels principals consums culturals a Catalunya i arreu del mn. En aquest sentit, sapostar pel cinema catal i en catal. Parallelament, treballarem per la digitalitzaci de les sales dexhibici. Cultura Popular 22. Establirem el mapa cultural dels Centres dInterpretaci del Patrimoni Cultural Immaterial: Cases de la Festa (des del Museu dels Raiers de La Pobla de Segur a la Casa de la Jota de Tortosa) una seixantena a tot el pas, amb lobjectiu de cohesionar lestudi i la recerca i donar visibilitat als seus actors, fent-los protagonistes i partcips dun projecte dabast nacional. 23. Estructurarem, a travs dels Centres dInterpretaci, les activitats de recerca i de documentaci, amb la implicaci i la collaboraci activa i preferent dels diferents centres destudis i de les universitats. Vehiculant la posterior divulgaci dels coneixements obtinguts, i materialitzant-los en activitats. I ho farem a travs de les associacions, del sistema escolar, dels ajuntaments i daltres collectius amb contacte directe amb les persones, per generar un veritable retorn social de la cultura. 24. Crearem el Consell del Patrimoni Immaterial, com a rgan consultiu i impulsor de les poltiques pbliques en aquest mbit. Potenciarem i ampliarem el Consell de la Cultura Popular i Tradicional, amb representaci de tots els mbits associatius 25. Aprovarem el programa de govern del Pla Nacional de lAssociacionisme Cultural 2013-2020, com a un instrument transversal de planificaci i estructuraci de totes les poltiques de Govern a mig i llarg termini. 26. Establirem una poltica de foment vinculada a la consecuci dobjectius per part dels seus beneficiaris, i formalitzada mitjanant convenis programtics i amb
carcter estable (pluriennals) com a la millor frmula per optimitzar els recursos econmics disponibles i arribar al teixit associatiu en el seu conjunt. 27. El reconeixement de la cultura popular. Per completar el reconeixement de la voluntat de servei pblic que realitza la societat civil organitzada mitjanant les entitats populars de cultura, avanarem en la consecuci dun marc econmic i financer que sadapti a la singularitat de la cultura i les activitats associatives. 28. Creaci dun Fons de Garantia per a lAssociacionisme Cultural que, amb un model de gesti de serveis financers tics i solidaris, pugui desenvolupar, agilitar i facilitar el treball de les entitats que treballen en el mn de la cultura popular a Catalunya. Cultura i el Patrimoni 29. Impulsarem la posada en funcionament de lAgncia Catalana de Patrimoni Cultural per tal que se centri en la rendibilitzaci del patrimoni cultural contribuint a la reactivaci econmica i a lequilibri territorial del pas. 30. Potenciarem i impulsarem el Museu Arqueolgic de Catalunya com un dels elements del sistema nacional de museus, tant per a la difusi i coneixement de la nostra histria ms remota com per a la investigaci patrimonial dels jaciments ms emblemtics del nostre pas, creant riquesa i treball mitjanant plans ocupacionals. 31. Emprendrem accions per donar encara ms prestigi internacional a la recerca arqueolgica i, en concret a lEscola Catalana dArqueologia. Limaginari de Pas 32. Continuarem desenvolupant una poltica dhomenatges sistematitzada, amb criteris clars, i dirigida a configurar un imaginari completament assimilable al de qualsevol Estat europeu.(EE) 33. La commemoraci dels 300 anys del final de la Guerra de Successi (1714) ha de ser un esdeveniment dalt contingut i de gran repercussi, a banda duna intensa implicaci de tot el pas. 34. Reforarem el sentiment de naci, la identitat collectiva prpia, com a valor tic a partir del desenvolupament dun nacionalisme democrtic cosmopolita, dun nacionalisme cvic.
10.2.- EL CATAL, NOVENA LLENGUA DE LA UNI EUROPEA

El catal s la novena llengua de la Uni Europea: hi ha 9.659.000 persones que el parlen i 12.681.000 persones que lentenen. A ms, compta amb unes 170.000 persones que el parlen arreu del mn, fora dels territoris on s originari. A Catalunya, lentn el 95,3% de la poblaci i el sap parlar el 77,5%. Si prenem en consideraci el nombre de persones que efectivament el saben parlar, el catal s ms parlat a Europa que el dans, el blgar, leslovac, el fins, el galic irlands, el
litu, el let, leslov, lestoni o el malts. Demogrficament, el catal ocupa el lloc 88 entre les ms de 6.000 llenges del mn. 1. En el cam de la transici nacional de Catalunya, promourem aquelles accions per al reconeixement del catal com a llengua oficial d'Europa. (EE) 2. Crearem la Taula per la plena oficialitat del catal a Europa con a ens de participaci i consens per a lacci. (EE) 3. Des de la vicepresidncia de la Xarxa Europea per a la Promoci de la Diversitat Lingstica (NPLD) exercirem de lobby davant les instncies europees per adequar les poltiques lingstiques de la Uni Europea. 4. Potenciarem els estudis de llengua catalana i romanstica a les universitats del mn, que ja compten amb ms de 7.000 alumnes i 150 professors dins la xarxa establerta per lInstitut Ramon Llull. En llengua, Catalunya sempre suma A Catalunya, la llengua sempre s un valor que suma. Tothom, parli la llengua que parli habitualment, s catal. I el catal constitueix la llengua comuna de cohesi social. Aplicarem una poltica lingstica que mantingui la vertebraci del pas i la cohesi social. Potenciarem el catal perqu no sigui discriminat com a llengua i estigui a labast de tothom. L'exercici de la democrcia des de les institucions catalanes sempre ha partit del reconeixement de la diversitat histrica, territorial i social de la llengua a Catalunya. Catalunya s un pas lingsticament obert i plural. El castell s llengua de part de la poblaci catalana i ho continuar sent. El castell tindr carcter de llengua cooficial. s un valor i un actiu de primer ordre, internacional, econmic i cultural al qual no renunciarem. Aquest pas s'ha fet amb la convivncia de tots i ens necessita a tots. Els nostres fills rebran el testimoni de la societat cohesionada que els seus predecessors hem forjat. Guanyar el pas vol dir guanyar en llengua i en llenges, alhora que obrirem el catal al mn. 5. Facilitarem laccs al coneixement del catal a tothom que el requereixi arreu del territori, mitjanant una oferta diversificada i moderna. 6. El catal ser llengua oficial d'arribada i establirem els mecanismes que instaurin la seva exigncia en el process d'acollida de les persones que vinguin a viure i a treballar al nostre pas. 7. Seguirem desenvolupant una poltica per a una Catalunya inclusiva. Catalunya ha contribut des de la ms ferma creena i acci en la construcci d'una Europa plurilinge, en la defensa i el respecte de totes les llenges i els parlars. 8. Ens mostrarem a Europa com a exemple de respecte a les llenges. La Carta Europea de les Llenges regionals o minoritries i la Declaraci Universal de Drets Lingstics sense Catalunya no haurien estat possibles i promourem el seu compliment i desenvolupament.
9. Mantindrem Catalunya com a primer mercat editorial internacional en llengua castellana, al mateix temps que fomentarem el creixement de l'edici de llibre en catal i altre llenges. 10. Afavorirem l'accs al coneixement de llenges. Hem construt i seguirem fent una Catalunya sense diferncies per ra de llengua, d'origen, cultura o creena. Tothom ha de conixer i poder emprar lliurement les llenges de Catalunya. 11. Potenciarem el coneixement social de loccit, arans a lAran, arreu de Catalunya, com a patrimoni histric i cultural compartit amb la resta dOccitnia. Promourem la collaboraci cultural i lingstica amb lespai occit, com una prioritat en lacci de diplomcia cultural. 12. Desenvoluparem el ple reconeixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC) i en fomentarem laccs a tothom. Constituirem el Consell Social de la LCS. 13. Potenciarem, en collaboraci amb la societat civil, els programes de voluntariat que ajudin els nous parlants de catal i que al mateix temps que els acostin al coneixement del pas i la cultura catalana. 14. Crearem el nou programa de Voluntariat per la lectura en catal i la seva relaci amb el teixint cultural i associatiu catal. 15. Desenvoluparem accions entre la poblaci per prendre conscincia de la pluralitat daccents en parlar catal. Noves estructures i eines de llengua i pas La llengua catalana necessita construir estructures fermes, eines de pas que li permetin superar les limitacions del marc jurdic actual i els retrocessos que els tribunals de lEstat volen implantar. Exercir els drets i deures en matria de llengua en el mn del comer, del consum, de letiquetatge, la publicitat, els mitjans de comunicaci, els serveis pblics, registres oficials, mn de la justcia... no ser plenament possible si el catal no disposa de les eines prpies de les estructures dEstat. 16. Crearem una Taula dexperts del mn jurdic i sociolingstic amb la finalitat de dissenyar les bases del nou marc de la poltica lingstica que ha de regir la Catalunya del futur.(EE) 17. Consolidarem la collaboraci entre les administracions de Catalunya per al foment de ls del catal i elaborarem un Pla director del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica que garanteixi seva viabilitat en el context de contenci de recursos. 18. Impulsarem el nou portal Aula Mestra com el gran espai a internet, de relaci amb les terres de parla catalana i amb els punt difusi daprenentatge i catal al mn. Universitats i casals darreu podran gaudir dun punt dintercanvi de qualitat per la llengua catalana.
19. El programa dacci conjunt amb lInstitut dEstudis Catalans reforar la llengua en els aspectes de qualitat, unitat i internacionalitzaci del catal igual com la feina conjunta amb el Centre de Terminologia de Catalunya TERMCAT permetr disposar duna llengua al dia i cada cop ms normalitzada i rica. 20. Impulsarem lInstitut dEstudis Aranesi com a autoritat lingstica i Acadmia de loccit de lAran com a instrument de collaboraci per a lelaboraci dun estndard referencial per al conjunt de la llengua occitana.(EE) 21. Promourem acords de collaboraci lingstics per disposar de cinema en catal i occit, tamb amb una perspectiva transfronterera, ja siguin produccions de creaci prpia, doblades o subtitulades. 22. Ajudarem en el desenvolupament deines en catal adaptades a les noves tecnologies, i a la incorporaci del catal en productes tecnolgics de primera lnia, com ara en el sector del lleure i en les plataformes i xarxes socials.
10.3.- LA CATALUNYA GLOBAL. PROJECCI EXTERIOR DE CATALUNYA

Catalunya, en tant que naci, ha de consolidar, ara ms que mai, el seu lloc al mn. Perqu Catalunya tingui el pes que vol tenir al mn global i es pugui desenvolupar econmicament i com a pas, la societat catalana ha de continuar el seu procs dinternacionalitzaci. Els actors de lacci exterior del pas, al costat de lacci exterior del Govern, sn el conjunt dels agents econmics, socials i culturals. Les seves activitats, i fins i tot les de molts ciutadans en particular, han dincorporar en el seu dia a dia la projecci a lexterior i la presncia internacional de Catalunya. Catalunya ha de ser lexemple paradigmtic duna naci global en la seva concepci internacional i local a lhora de promocionar i donar a conixer la seva personalitat nacional. Apostem per una poltica de relacions exteriors que permeti a Catalunya participar activament en lmbit internacional, amb una clara vocaci de ser-ne actor de ple dret en el marc de la Uni Europea, amb conscincia de la seva part de responsabilitat al mn, i tamb amb una inequvoca voluntat de garantir el reconeixement de la seva personalitat diferenciada. Lideratge i reconeixement internacional
1. Portarem a terme una poltica de relacions exteriors que promogui la mxima
integraci possible de Catalunya al mn.(EE)

2. Reforarem encara ms la posici de Catalunya en limaginari europeu i
treballarem perqu el procs de transici nacional sigui parallel a un major reconeixement institucional, social, cultural, econmic i nacional.
3. Treballarem perqu Catalunya es relacioni amb el mxim nombre dactors
internacionals de relleu, tot prioritzant els contactes amb criteris de qualitat i fomentant les xarxes i els beneficis mutus.
4. Aprofitarem el potencial de Barcelona, capital de Catalunya, per projectar-nos
internacionalment.
5. Treballarem per tal que es desplegui la Uni per la Mediterrnia i Barcelona
esdevingui la capital mediterrnia, i per fer daquesta rea una zona destabilitat poltica, de progrs i de dileg.
6. Liderarem el desenvolupament de l'euroregi mediterrnia de la qual
Catalunya forma part.

7. Assegurarem la presncia catalana en els diferents organismes i comits de
treball de la Uni Europea (de manera especial en els Consells de Ministres) de manera que el nostre pas pugui collaborar activament en lelaboraci, la implementaci i lavaluaci de les poltiques europees, aix com en totes aquelles xarxes i organitzacions al voltant de la Uni Europea que puguin aportar un valor afegit a la xarxa internacional de relacions de Catalunya.
8. Negociarem la presncia institucional catalana en organismes internacionals,
especialment aquells de ms inters per a Catalunya, com ara la UNESCO, lOMS i lOIT.
9. Treballarem amb el mn local per tal de definir objectius comuns que facilitin
una poltica exterior catalana coherent, complementria i coordinada entre tots els seus actors. Participaci, influncia i creaci d'opini
10. Potenciarem think-tanks amb vocaci i sentiment de treballar pel pas i amb
voluntat desdevenir centres de referncia a escala mundial, tot parant atenci a les iniciatives en aquest sentit que ja hi hagi i dotant-les dels mitjans necessaris per situar-les internacionalment amb els parmetres de qualitat i excellncia que Catalunya mereix. En aquest sentit, reforarem el paper del govern de la Generalitat de Catalunya al Patronat Catalunya Mn i al CIDOB per tal que siguin veritables instruments de la poltica de relacions exteriors del govern.
11. Potenciarem, dacord i en cooperaci amb les universitats catalanes, centres
destudis dafers internacionals per tal de dotar la Generalitat, aix com daltres institucions i entitats dexperts en poltica internacional dalta qualificaci.
12. Centrarem la nostra atenci en aquelles regions i els pasos prioritaris per a
Catalunya, i potenciarem les relacions comercials internacionals de les empreses catalanes en els diversos sectors dactivitat, aix com la presncia catalana en frums internacionals importants per Catalunya.
13. Impulsarem el coneixement i posicionament de la Marca Catalunya. (EE)
Institucions i rgans
14. Assegurarem la presncia institucional catalana arreu del mn, amb una
dotaci suficient de recursos, que permeti potenciar i consolidar les relacions exteriors de Catalunya, atenent a les necessitats de leconomia i la societat
catalana, en tots els mbits i reforar el paper de la Generalitat a lestranger.(EE)

15. Seguirem reforant la presncia catalana a Brusselles, dacord amb el model
de les nacions europees amb personalitat poltica semblant a la catalana.(EE)

16. Crearem una Comissi assessora de projecci i relacions internacionals de
Catalunya, com a rgan de participaci de la societat civil i de personalitats rellevants de diferents mbits i un perfil internacional.
17. Impulsarem la legislaci adequada que reguli lorganitzaci de la poltica de
relacions exteriors i europees, les funcions i relacions entre els diferents organismes i unitats, els mbits dactuaci i els objectius principals.
18. Continuarem defensant una Poltica Exterior Comuna de la Uni Europea, que
vetlli pels interessos dels europeus al mn i millori la gesti dels reptes globals. En aquest sentit, treballarem per tal que aquesta atengui correctament lmbit del sud del mediterrani.
19. Treballarem per un pressupost plurianual de la Uni Europea (2014-2020) amb
recursos suficients que tingui en compte les necessitats de la ciutadania de Catalunya i que respongui a criteris de solidaritat amb la resta de pobles dEuropa. Poltiques i actuacions
20. Seguirem treballant per assolir el ple reconeixement oficial de la llengua
catalana a les institucions europees.

21. Potenciarem el coneixement de Catalunya a lexterior mitjanant un portal que
serveixi dentrada virtual al nostre pas. Collaboraci

22. Consolidarem relacions estables i sovintejades amb totes les representacions
de governs estrangers a Catalunya, principalment a travs del cos consular, i promourem projectes conjunts.
23. Seguirem donant suport a les comunitats catalanes a lexterior i dinamitzarem
els instruments, com una xarxa global de catalans al mn, que permeti als ciutadans de lexterior de participar de la vida del pas.
24. Continuar
potenciant la internacionalitzaci dels departaments de la Generalitat, fomentant els acords i les iniciatives interregionals, transfrontereres i internacionals, promovent els intercanvis internacionals de la resta dadministracions.
Cooperaci per al desenvolupament Catalunya ha de potenciar el seu paper dactor global, tot basant-se en els principis de solidaritat i collaboraci. Una missi que tamb aposti per una relaci seriosa, professional, innovadora, creadora de valor amb les institucions europees. I que configuri una cooperaci que prioritzi el foment dels valors democrtics, limpuls del desenvolupament econmic i social, i la pau.
Defensem un model catal de cooperaci que interpreti el mn a travs de la seva diversitat cultural i lingstica i dugui a terme una cooperaci renovada a Europa i necessria al Sud, fonamentada en el coneixement i el reconeixement. Igualment, cal que es fonamenti en la promoci dels drets humans individuals i collectius. Tot i aix, en la situaci en qu ens trobem actualment, cal repensar la cooperaci per tal de maximitzar el seu impacte en els pasos destinataris i cercar, dins el nostre pas, formes de complementar el finanament daquesta important activitat.
1. Promourem, dins el Consell de Cooperaci, un espai plural de dileg i reflexi, per
plantejar i redefinir, amb el mxim consens possible, el nou model de cooperaci catalana (clar, realista i ms transparent), ats el moment actual social, poltic i econmic.
2. Impulsarem, a partir del consens del Consell de Cooperaci, una transformaci
positiva i real del model de cooperaci catalana existent, amb una clara visi internacional.
3. Impulsarem un pla de suport al sector de la cooperaci. 4. Treballarem en la redacci del Pla Director 2015-2018, tenint en compte la
prioritzaci geogrfica i sectorial prpies de la cooperaci catalana i els documents de lEficcia de lAjut (post Busan), amb el mxim consens social (dels diferents actors del sector) i poltic.
5. Potenciarem la coordinaci, lintercanvi dinformaci i la collaboraci bidireccional
entre els diferents departaments de la Generalitat que destinen recursos a lAjut Oficial al Desenvolupament, a favor de leficcia de lajut i en lnia amb el Pla Director aprovat.
6. Dedicarem esforos a la coherncia de poltiques pbliques respecte a la poltica
de cooperaci al desenvolupament, dintre de lacci exterior del pas i en relaci a la resta de poltiques departamentals.
7. Promourem el lideratge de la Cooperaci descentralitzada, amb el valor afegit de la
cooperaci catalana a nivell internacional (Platforma, Oru- Fogar) i a organismes de caire supranacional, amb lobjectiu clar de visibilitzar el pas a nivell internacional.(EE)
8. A partir de les acreditacions obtingudes a nivell europeu i internacional (ECHO,
EuropeAid), seguirem dedicant esforos a la recerca de finanaments complementaris per a la cooperaci, fora i dintre de Catalunya (fundraising).
9. Treballarem per la implicaci de les persones nouvingudes com a agents de
codesenvolupament dels seus pasos dorigen.

10. Treballarem en el redactat duns protocols de seguretat propis de la cooperaci
catalana, a travs despais de concertaci amb ONGD lexpertesa de les quals en aquest mbit compta amb reconeixement dintre del sector.
11. Dedicarem esforos al redactat de lEstratgia Pas Prioritari Marroc.
12. Prioritzarem, per proximitat, i com emissor principal de fluxos migratoris al nostre
pas, les actuacions destinades al desenvolupament del continent afric / pasos africans concrets, sense menystenir els projectes consolidats actualment en altres rees geogrfiques del mn.
13. Prioritzarem iniciatives en els camps on Catalunya pot ser un referent internacional,
com s el cas del sanitari i de leducatiu, principalment a travs dassistncies tcniques, en coordinaci amb els departaments de la Generalitat corresponents.
14. Promourem un nou model de cooperaci basat en lexpertesa i el transvasament
de coneixements bidireccional i el valor afegit de la cooperaci catalana a nivell internacional.

15. Fomentarem el desplegament de les directrius de gnere en els projectes de
cooperaci, com a generador real de canvis i desenvolupament.

16. Emfasitzarem la promoci de la democrcia, la llibertat i la defensa dels drets
humans en les bases de les convocatries de subvencions, especialment en aquells pasos on sha produt un canvi poltic destacat.
17. Reforarem el rol de leducaci pel desenvolupament i del codesenvolupament
com a eines per donar a conixer, promoure i defensar la necessitat duna poltica de cooperaci pblica, en el si de la societat catalana.
18. Seguirem treballant en una millor gesti, eficincia i funcionament de lAgncia
Catalana de Cooperaci al Desenvolupament.
11. LES INSTITUCIONS AL SERVEI DELS OBJECTIUS CATALUNYA 2020

Catalunya, com a pas millenari amb vocaci de futur, necessita que les seves institucions siguin slides per tal dsser leix vertebrador que orienti la construcci de lestat propi a travs de la instauraci destructures destat. La societat catalana ens exigeix com a pas recuperar la dignitat i el prestigi de les nostres institucions. Regeneraci poltica i lideratge, enfortint la credibilitat de les nostres institucions, renovant tot all que les faci ms eficients, eficaces i transparents al servei de tots els catalans i catalanes. El catalanisme sempre ha defensat les seves institucions, particularment la Generalitat com a instituci principal. Ara, ms que mai, s necessari adaptar-les als nous temps i requeriments, als anhels de futur dels catalans, tot potenciant i constituint estructures destat prpies. Els valors que ens identifiquen com a pas i que ens han fet prosperar, lesfor, el treball ben fet, lausteritat, han de ser el motor que ha dimpulsar la renovaci. La Generalitat de Catalunya, com a principal instituci de la nostra naci, ha de seguir liderant la societat catalana, donant resposta als anhels dels catalans i impulsant les iniciatives econmiques i socials per assolir un futur millor. Per poder fer possible aquests objectius, s necessari establir poltiques de refor del lideratge poltic, millorar leficcia i organitzaci de ladministraci, fer-la ms propera, accessible i valorada per la ciutadania i oferir un servei pblic de justcia adient.
11.1.- REGENERACI POLTICA I LIDERATGE

El comproms de Convergncia i Uni s liderar la regeneraci poltica, prestigiant les nostres institucions a Catalunya i arreu del mn, apropant-les als ciutadans i apropant tamb els ciutadans a les seves institucions i als seus representants poltics. Hem de recuperar la confiana de la ciutadania a les nostres institucions dotant-nos dinstruments que afavoreixen la transparncia i la participaci. Per la regeneraci poltica cal enfortir i promoure la transparncia, potenciar laccs a la informaci, facilitant i fent efectiu el coneixement de lactivitat pblica a la ciutadania, i dotar-nos dels instruments que permetin consultar i saber la voluntat de la ciutadania. 1. Recuperarem la confiana de la ciutadania en les nostres institucions. 2. Tindrem un govern fort i cohesionat, que assumir totes les decisions que prengui, sempre amb la veritat per endavant. Un govern que generi confiana. 3. Defensarem una llei electoral catalana que representi i garanteixi la pluralitat del conjunt del territori, tot reforant la participaci democrtica a travs dun sistema de representaci proporcional personalitzada, que incrementi la vinculaci entre els votants i el representants, amb lexistncia dun diputat per comarca, com a mnim. (EE)
4. Aprovarem la Llei de Consultes per tal de regular la participaci directa i democrtica del poble de Catalunya en aquells afers de mxim inters.(EE) 5. Continuarem impulsant el prestigi internacional de la Generalitat de Catalunya, prosseguint amb la campanya per explicar la realitat de Catalunya al mn, defensar la poltica econmica i estendre i potenciar els llaos amb els principals interlocutors internacionals. 6. Continuarem fent un balan permanent de compliment de les propostes formulades en el programa, per tal que la ciutadania pugui avaluar la tasca efectuada pel Govern. 7. Treballarem, des de les institucions, per promoure els valors de la pau entre la ciutadania i en les actuacions de ladministraci pblica. 8. Promourem, en lmbit parlamentari, la continutat dels treballs de la Llei de Transparncia i accs a la informaci. Incrementant la transparncia, la rendici de comptes i, laccs del ciutad a la informaci, incrementem la democrcia. 9. Potenciarem ls dels mitjans digitals per millorar la transparncia i participaci en lacci de Govern. En aquest sentit, continuarem desenvolupant el portal web govern.cat. 10. Reforarem, modernitzarem i potenciarem els organismes de control de la gesti pblica existents, com s el cas de la Sindicatura de Comptes o lOficina Antifrau de Catalunya.
11.2. ADMINISTRACI PROPERA

Cal una administraci al servei del ciutad i del pas basada en el rendiment de comptes, la participaci, la proximitat i el dret dels ciutadans a decidir. Uns serveis pblics que responguin amb ms eficcia i agilitat, i en els quals els trmits siguin ms senzills i menys burocrtics, i que sadaptin duna forma constant i innovadora als canvis de la societat i a les demandes dels ciutadans i prendre en consideraci les alternatives menys costoses i que sadaptin millor a les seves caracterstiques. Una administraci que eviti duplicitats i trmits innecessaris, que superi estructures que shan demostrat ineficaces, que avalu el resultat de les accions amb indicadors i que respongui a les necessitats dels ciutadans. Una administraci que ajudi i promogui que la societat faci realitat les seves potencialitats, i que no les prohibeixi. Una administraci que no posi pals a les rodes a la iniciativa privada. Convergncia i Uni es proposa orientar les administracions pbliques catalanes cap a un model destructura i funcionament basat en les tres A: austeritat, aprimament i agilitat, tot aplicant els principis de transparncia, eficincia, proximitat i competitivitat. Austeritat i racionalitzaci del sector pblic 1. Elaborarem els pressupostos de la Generalitat en funci de les necessitats reals del pas. En aquest sentit, revisarem tots els programes i suprimiren els que no sexecutin o no tinguin uns resultats eficients..
2. Gestionarem amb rigor les despeses de la Generalitat, tot revisant-ne la despesa corrent amb continguts explcits de reducci i calendaris concrets dexecuci i reduint tota la despesa pblica que no vagi directament o indirectament encaminada al desenvolupament de les poltiques socials i al foment econmic. 3. Farem una anlisi cost-benefici dels ens i les empreses pbliques per tal danalitzar laportaci real de valor, no noms en termes econmics i de compte de resultats, sin tamb des dun vessant social i de generaci de benestar general. Una vegada feta lanlisi, suprimirem, fusionarem o integrarem els organismes pblics que no estiguin justificats i consorciarem els serveis que no es consideri necessari que estiguin sota la titularitat pblica. 4. Continuarem mantenint les limitacions a contractar personal eventual i de confiana. 5. En aquest sentit, continuarem el procs de racionalitzaci, simplificaci i reducci del sector pblic per aconseguir una reducci significativa dorganismes, a lentorn del 20 al 25 per cent, el que significa una reducci mnima de 64 entitats del sector pblic. Simplificaci administrativa 6. Continuarem simplificant els trmits administratius evitant-ne la superposici. 7. Quantificarem el cost de les crregues administratives que suporten els ciutadans i les empreses com element clau decisori a lhora dimposar noves obligacions administratives. 8. Posarem en marxa una eina especfica, el Test de pimes, destinada a valorar de forma rigorosa la incidncia de la normativa catalana sobre les pimes, i poder prendre en consideraci alternatives menys costoses que sadaptin millor a les seves caracterstiques. 9. Impulsarem la regulaci normativa de la finestreta nica per a totes les administracions catalanes, fomentant-ne la interoperabilitat. Continuarem la tasca iniciada de dotar la Generalitat deines corporatives comunes per a ls dels mitjans electrnics per tal de potenciar laugment de trmits electrnics, la interoperabilitat o intercanvi i la consulta de dades i documents electrnics i impulsarem la comunicaci interadministrativa aix com potenciarem els acords marcs en matria de contractaci per abaratir costos. 10. Impulsarem una Llei mnibus Local per tal de simplificar i reduir moltes de les traves que avui encara dificulten lactivitat productiva i ho farem simplificant normatives, sota el principi de mnima intervenci de ladministraci en lactivitat econmica dels ciutadans. Igualment servir per racionalitzar les obligacions que simposen als municipis per la legislaci sectorial, per tal de suprimir burocrcia i produir estalvi real als ens locals, amb la intenci de simplificar estructures administratives, trmits i registres, de clarificar les competncies autonmiques i locals en la totalitat dels sectors contemplats.
Transparncia en la contractaci pblica 11. Impulsarem laprovaci duna llei de contractes del sector pblic de Catalunya. 12. Desenvoluparem una poltica de mxima transparncia en ladjudicaci de contractes des de ladministraci de la Generalitat de Catalunya i augmentarem la lliure concurrncia, amb una aposta pels concursos oberts. 13. Efectuarem una contractaci pblica oberta i participativa, que incorpori la collaboraci publicoprivada i la responsabilitat social empresarial, i lexecuci de la qual fomenti locupaci a Catalunya. 14. Informarem peridicament, per mitjans electrnics, de levoluci de la contractaci de la Generalitat i dels seus principals indicadors. 15. Incorporarem clusules socials en la contractaci pblica i facilitarem la participaci en aquesta de les entitats del tercer sector mitjanant laplicaci dun pla de suport especfic. 16. Executarem les mesures convenients dirigides a facilitar un actuals nivells daccs de les PIME a la contractaci pblica. increment dels
17. Utilitzarem la contractaci pblica com a instrument per al desenvolupament de lR+D+i i portarem a terme iniciatives de compra pblica innovadora. 18. Promourem la introducci de clusules ambientals en la contractaci i impulsarem la compra pblica ambientalitzada per contribuir al desenvolupament sostenible del territori i per estimular el consum i la producci respectuosos amb el medi ambient. 19. Potenciarem ls de mitjans electrnics a la contractaci pblica per seguir per via telemtica la preparaci, licitaci i adjudicaci dels contractes administratius i farem accessible a tothom la Plataforma de contractaci pblica de la Generalitat de Catalunya, que permetran guanyar en transparncia i eficincia. 20. Articularem els instruments necessaris per racionalitzar, coordinar i simplificar la contractaci pblica, amb la finalitat de fer-la ms eficient en termes de qualitat/preu i de reduir les crregues per als licitadors derivades dels procediments de contractaci pblica. Administraci oberta i Administraci electrnica 21. Impulsarem un Pla nacional per a ladministraci electrnica que comporti la generalitzaci dels trmits electrnics i en lnia i, conseqentment, la supressi de ls del paper en la tramitaci administrativa, de manera que al ciutad i a les empreses no els calgui fer cap trmit de forma presencial, i que basteixi una administraci moderna, oberta, transparent i participativa. 22. Generalitzarem la utilitzaci dels certificats digitals per als ciutadans i les empreses i la interconnexi entre les administracions, de manera que sassoleixi la interoperativitat plena entre aquestes institucions, tot oferint certificats de seu electrnica, poltiques de seguretat, identitat digital i conservaci i custdia de documents i expedients electrnics.
23. Crearem una targeta ciutadana electrnica que incorporar un certificat digital que permeti, entre daltres funcions, identificar i acreditar als usuaris del servei de Salut i fer trmits a les diferents administracions catalanes.(EE) 24. Facilitarem la interrelaci de ciutadans i empreses amb ladministraci mitjanant el desplegament de finestretes niques electrniques per a trmits de la ciutadania o de les empreses. 25. Potenciarem el Consorci de lAdministraci Oberta de Catalunya (AOC), com a eina de coordinaci i impuls de ladministraci electrnica, compartida per lAdministraci de la Generalitat i les administracions locals. 26. Farem accessibles, a travs duna gesti lliure dels continguts -Dades Obertestots els continguts i els documents del govern, per tal de fomentar una cultura de la participaci en qu la ciutadania tingui un coneixement real i directe de lacci de govern. 27. En lmbit parlamentari, fomentarem la transparncia legislativa en cada tramitaci parlamentria mitjanant lempremta legislativa, fent avinents les persones, associacions, empreses, institucions i grups dinters que han estat consultats i que hi han intervingut. 28. Vetllarem pel ple respecte dels drets de la imatge, la identitat, la intimitat, la comunicaci privada i lhonor en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per part del sector pblic, tot posant novament en valor els drets civils dels ciutadans. Funci pblica Convergncia i Uni vol fer un reconeixement explcit als funcionaris i als treballadors pblics per la seva professionalitat i vocaci de servei, en uns temps difcils en qu han assumit temporalment sacrificis, en benefici de tots. En lmbit de la funci pblica, des de Convergncia i Uni: 30. Elaborarem la Llei de la funci pblica catalana. (EE) 31. Inclourem la reforma de la funci pblica a les administracions pbliques de Catalunya, mitjanant un marc normatiu integral, amb el mxim dileg i consens possible amb tots els actors implicats, que permeti una veritable modernitzaci i adequaci de les administracions pbliques a les necessitats de la societat catalana davui. 32. Implantarem progressivament la carrera professional en les administracions pbliques que inclogui lavaluaci de la competncia, el compliment dels objectius, la retribuci variable, etc. 29. Avanarem en el projecte de dimensionament global de lAdministraci de la Generalitat, ens i empreses pbliques, per tal de possibilitar una major mobilitat voluntria del personal entre departaments. 33. Implementarem i desenvoluparem el Sistema dIndicadors dOcupaci Pblica.
34. Adoptarem mesures concretes per dignificar i recuperar el prestigi professional i social de totes les treballadores i els treballadors del sector pblic de Catalunya. 35. Incorporarem la figura del directiu pblic professional, en regularem la selecci, que es basar en la preparaci i experincia mrit i capacitat, i determinarem les condicions de la prestaci dels seus serveis professionals, que es fonamentaran en el treball per objectius. 36. Permetrem un horari flexible als treballadors de ladministraci per tal dafavorir la conciliaci. 37. Reforarem lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya com a centre de referncia internacional que actu en la recerca i lestudi en relaci amb les poltiques de personal, lorganitzaci de la formaci estratgica i el desenvolupament de noves prctiques formatives (coaching i no presencials); que siguin una referncia en lavaluaci de formaci relacionada amb la carrera administrativa; i que contribueixi a la millora dels processos de selecci dels empleats pblics, al servei de les diferents administracions pbliques catalanes.
11.3.- ORGANITZACI TERRITORIAL

Partint del principi que a Catalunya no sobra ni un sol poble, hem de dotar-nos duna organitzaci territorial prpia, amb la mxima participaci i consens territorial i poltic possible, i -dacord amb els criteris segents: 1. Cal que lorganitzaci territorial de Catalunya es basi en les previsions del nostre Estatut, per la qual cosa hem de superar la divisi provincial. 2. Cal que lorganitzaci territorial garanteixi lefica prestaci dels serveis als ciutadans, sota els principis de subsidiarietat i proximitat, i dequilibri territorial. 3. Cal que la nova organitzaci territorial sigui ms eficient, i comporti una reducci de costos directes i indirectes per al ciutad. 4. Cal evitar la proliferaci dens i institucions i aprofitar estructures administratives per tal que assumeixin serveis necessaris. 5. Cal coordinar lestructura administrativa per tal devitar duplicitats i estalviar recursos.(EE) Aprovarem la nova Llei de governs locals de Catalunya, que actualitza i adequa les competncies dels diferents nivells dadministraci local, sota el principi dasimetria entre municipis, comarques, vegueries i altres ens locals. Tot aix, garantint lequilibri territorial i unes administracions que permetin donar serveis dimensionats correctament i similar a tots els territoris. En conseqncia, simplificarem estructures, suprimirem crrecs pblics, substituirem les diputacions per les vegueries i dissenyarem un mapa competencial asimtric que respongui a les necessitats de cada territori. En tot cas, i en lactual context de crisi econmica, la nova organitzaci territorial sexecutar sense que en cap cas suposi ms despesa per al ciutad.
El nou model territorial ha dincloure, en el seu disseny final, la vegueria del Peneds, seguint la voluntat expressada duna manera unnime per totes les comarques i municipis que la formen. En aquest sentit: 1. Modificarem lactual marc normatiu per superar la divisi provincial i disposar dun model organitzatiu propi, amb les vegueries, les comarques i els municipis com a referents suprimint duplicitats i coordinant les administracions millorant la seva eficcia i eficincia i respectant lautonomia local.(EE) 2. Farem la Llei de lAran per desplegar el rgim jurdic especial previst a lEstatut i que reconeix lespecificitat de la seva organitzaci institucional i administrativa i per garantir lautonomia per ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori. En aquest sentit, impulsarem un pacte econmic i poltic per lAran.(EE) 3. Aprovarem la Llei de finanament dels governs locals de Catalunya, que inclour els principis de suficincia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal dels ens locals; la garantia de finanament de tots els municipis, les comarques, les vegueries i altres ens locals; particularitzant alguns casos especials, com ara els petits municipis i els municipis turstics, i la creaci del fons complementari de finanament per a inversions de municipis i comarques.(EE) 4. Desenvoluparem un nou Pla nic dObres i Serveis per a Catalunya (PUOSC) 2013-2016 prioritzant les inversions bsiques, mancomunades i creadores de riquesa i ocupaci, aix com el manteniment de les inversions existents per ferles productives i sostenibles. 5. En matria dajuts extraordinaris, es dictar una nova normativa per facilitar la gesti en situacions de contingncia.

CIU 2012 Programa Electoral

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CIU 2012 Programa Electoral

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Convergncia i Uni 1 Programa Electoral 2012

APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS

Convergncia i Uni 2 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 3 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 4 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 5 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 6 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 7 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 8 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 9 Programa Electoral 2012

Don venim. Una etapa que sacaba

Convergncia i Uni 10 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 11 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 12 Programa Electoral 2012

Cap a on anem. Avanar en la construcci dun estat propi.

Convergncia i Uni 13 Programa Electoral 2012

Com farem aquest procs?

Convergncia i Uni 14 Programa Electoral 2012

Construcci destructures destat

Convergncia i Uni 15 Programa Electoral 2012

Mantenir un dileg permanent

Avanar cap a un estat propi en el marc europeu

Convergncia i Uni 16 Programa Electoral 2012

Un estat propi per viure millor

Convergncia i Uni 17 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 18 Programa Electoral 2012

APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS

Convergncia i Uni 19 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 20 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 21 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 22 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 23 Programa Electoral 2012

Europa ens marca el cam: Estratgia Europa 2020

Convergncia i Uni 24 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 25 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 26 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 27 Programa Electoral 2012

Quina Catalunya volem?

Convergncia i Uni 28 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 29 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 30 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 31 Programa Electoral 2012

1. Una Catalunya amb ms OCUPACI:

Convergncia i Uni 32 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 33 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 34 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 35 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 36 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 37 Programa Electoral 2012

57. Configurarem nous publicoprivada.

1.2.IMPULS A LAUTOOCUPACI, TREBALLADORES AUTNOMES

Convergncia i Uni 38 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 39 Programa Electoral 2012

2. Una Catalunya ms COMPETITIVA, INNOVADORA i INTERNACIONALITZADA:

Convergncia i Uni 40 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 41 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 42 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 43 Programa Electoral 2012

2.2- IDEAT I FET A CATALUNYA: UNS SECTORS PRODUCTIUS DINMICS

Convergncia i Uni 44 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 45 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 46 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 47 Programa Electoral 2012

Convergncia i Uni 48 Programa Electoral 2012