1

1
Informe sobre les necessitats formatives

del sector turstic

Ponent
Elena Donate
Director
Xavier Riudor
Gestora
Marta Olivella
Autors
Cristina Boada
Eva Miarro
Marta Olivella
Xavier Riudor
Suport tcnic per a lelaboraci de lenquesta, treball de camp i explotaci de dades
Block de Ideas Institut DEP
Membres del grup de treball:
Merc Garau, Maria Dolors Giner, Jess Lodeiro, Francesc Mozo, Antnia Pascual, Francesc San-
tamaria i Jos Martn Vives
Experts convidats en sessi de treball:
Iaki Gorostiaga
Dami Serrano

Per a lelaboraci de la recerca quantitativa, el CTESC ha comptat amb el suport econmic del
Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC
2

Generalitat de Catalunya
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya
Diputaci, 284
08009 Barcelona
Tel. 93 270 17 80
Adreces a Internet:
www.ctesc.cat
http://bloc.ctesc.cat/
www.observatori-ctesc.cat
A/e: ctesc@gencat.cat

Barcelona, octubre de 2012

NDEX
3
ndex
0. Resum executiu ....................................................................................................................... 5
1. Introducci i metodologia ....................................................................................................... 24
1.1. Plantejament de lestudi .................................................................................................. 24
1.2. Metodologia .................................................................................................................... 27
1.3. El turisme a Catalunya .................................................................................................... 28
2. Mapa de les ocupacions del sector turstic ............................................................................. 35
2.1. Caracterstiques de locupaci ........................................................................................ 35
2.2. Mapa de les ocupacions ................................................................................................. 40
2.2.1. rea transversal ....................................................................................................... 41
2.2.2. rea dallotjament i restauraci ................................................................................ 45
2.2.3. rea dintermediaci i acompanyament turstic ........................................................ 51
2.2.4. Altres ....................................................................................................................... 57
3. Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme .................................................................. 58
3.1. Formaci universitria ..................................................................................................... 59
3.1.1. Formaci universitria de grau ................................................................................. 60
3.1.2. Msters universitaris oficials i doctorats ................................................................... 63
3.1.3. Cursos dextensi universitria ................................................................................ 66
3.2. Formaci professional reglada ........................................................................................ 69
3.3. Formaci professional per a locupaci ........................................................................... 74
3.3.1. Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones
treballadores en situaci datur .............................................................................................. 75
3.3.2. Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones
treballadores ocupades .......................................................................................................... 78
3.4. Altres accions formatives ................................................................................................ 82
4. Demanda de formaci de les empreses del sector turstic ..................................................... 87
4.1. Metodologia .................................................................................................................... 87
4.2. Planificaci de la formaci .............................................................................................. 91
4.3. Preferncies de la formaci ............................................................................................ 98
4
4.4. Valoraci de la formaci ............................................................................................... 101
4.5. Valoraci de loferta formativa ....................................................................................... 104
4.6. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme .............................................. 111
5. Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda................................................................ 116
5.1. El punt de partida: el paper de la formaci a les empreses del sector turstic ............... 117
5.2. Oferta i demanda de formaci. Anlisi per categoria ocupacional ................................. 123
5.2.1. Una aproximaci comparativa ................................................................................ 123
5.2.2. Fitxes docupacions turstiques .............................................................................. 130
5.3. Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessitats de les empreses del sector
turstic ..................................................................................................................................... 168
6. Consideracions i recomanacions ......................................................................................... 175
7. Annex: qestionari de lenquesta ......................................................................................... 183
8. Bibliografia ........................................................................................................................... 190

RESUM EXECUTIU
5
0. Resum executiu
1. Introducci i metodologia
1.1. Plantejament de lestudi
El present estudi semmarca en els treballs de renovaci del Pla Estratgic de Turisme de Catalu-
nya 2005-2010 i respon a la demanda del Departament dEmpresa i Ocupaci danalitzar la impor-
tncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se en la perspectiva de la demanda de forma-
ci per part de les empreses del sector.
Per delimitar lmbit material destudi, s a dir, qu entenem pel sector turstic, es parteix
laplicaci de la definici de turisme de lOrganitzaci Mundial del Turisme en linforme Estimaci
del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques 2005-2008 i que comporta incloure nicament
les activitats conegudes com a especfiques turstiques, s a dir, aquelles que sense la demanda
turstica quedarien tpicament i sensiblement disminudes: allotjament i restauraci, transports
(martim i terrestre), agncies de viatges, i oci i entreteniment.
Aix doncs, lobjectiu de lestudi s una anlisi del valor que atorguen les empreses turstiques a la
formaci de qu disposen les persones que treballen en aquest sector i que comprn les activitats
de restauraci, allotjament, transport, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
1.2. Metodologia
La metodologia seguida per elaborar els captols daquest estudi, construda sobre la base de les
tcniques dinvestigaci social, sestructura en diversos nivells i varia en funci de lapartat de
lestudi.
El captol 2 Mapa de les ocupacions del sector turstic sha elaborat a partir de lanlisi de les
dades estadstiques existents (apartat primer) i a partir de la gesti documental de la bibliografia
existent i la Classificaci Catalana dOcupacions aprovada el 2011 (apartat segon, que cont pr-
piament el mapa de les ocupacions).
El captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, presenta una aproximaci a
loferta formativa del sector turstic pel curs 2010-2011 a partir de la recerca a les pgines web de
les diferents institucions educatives i de la comanda de dades especfica tramitada al Servei
dOcupaci de Catalunya (SOC) pel que fa a la formaci professional per a locupaci.
El captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, analitza els resul-
tats de lenquesta feta ad hoc per linforme amb la finalitat de conixer el valor i la demanda de
formaci per la banda de les empreses turstiques. Lenquesta sha dut a terme per telfon assisti-
da per ordinador a una mostra representativa de responsables de formaci dempreses que depe-
nen econmicament del turisme. Per fer lanlisi estadstica i interpretar els resultats, la mostra
sha ponderat en funci del pes real que t cada sector turstic i cada dimensi dempresa.
1
El captol 5, Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa, respon a la fusi de la
informaci continguda en els captols 3 i 4 del present informe, mentre que el darrer captol, Con-
sideracions i recomanacions, recull les aportacions finals dels membres del Consell de Treball
Econmic i Social de Catalunya.

Daltra banda, linforme en general i sobretot el darrer captol han estat complementats amb les re-
flexions del debat que va tenir lloc en una sessi de treball amb experts en lmbit de la formaci

1
Vegeu lapartat 4.1 Metodologia del captol 4. Demanda de formaci de les empreses del sector turstic.
6
en el sector del turisme, membres del CTESC, representants del Departament dEmpresa i Ocu-
paci, del SOC i de lInstitut DEP, organitzada amb la finalitat de debatre sobre lencaix de loferta
formativa amb les necessitats requerides per les empreses.
1.3. El turisme a Catalunya
El turisme a Catalunya s un dels principals motors de leconomia catalana ats que lany 2011
representa l11,1% del PIB catal i l11,6% de les persones ocupades a Catalunya. En aquest sen-
tit, sha constitut com la primera destinaci estatal receptora de turisme estranger i de pernoctaci-
ons de lEstat espanyol.
Tot i la crisi econmica, lany 2011 es caracteritza, igual que el 2010, per la recuperaci del sector
turstic, ats que la majoria dindicadors registren creixements respecte lany anterior. Aquesta
evoluci positiva en un context dinestabilitat financera i atur elevat, pot semblar paradoxal, per
reflecteix com el turisme ha esdevingut una necessitat essencial en els pasos industrialitzats, so-
bretot en el cas dels turistes que viatgen per oci.
Daltra banda, i des duna perspectiva de futur, cal tenir en compte alguns factors que tenen una
clara influncia en levoluci del model turstic, com ara la demografia i els efectes de laugment de
lesperana de vida de la poblaci; els canvis en lestil de vida de la societat, tant pel que fa a les
unitats familiars, les demandes dels consumidors com el major inters per la salut; lentrada de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en la gesti i autoorganitzaci dels viatges; la
necessitat de garantir un desenvolupament sostenible dels recursos; la influncia geopoltica en la
demanda de les destinacions; limpacte en el sector de la normativa, ja sigui especfica com trans-
versal (com ara la prohibici de fumar); i la conjuntura econmica internacional, ats que el turis-
me s sensible a levoluci dels preus de lenergia, la poltica financera i econmica dels estats i la
demanda procedent deconomies emergents, com ara la russa i la xinesa, entre daltres.
2. Mapa de les ocupacions del sector turstic
2.1. Caracterstiques de locupaci
La poblaci ocupada en el sector turstic a Catalunya s especialment rellevant, ats que lany
2011 representa el 16,1% de la poblaci ocupada en el sector serveis i l11,6% del total de perso-
nes ocupades a Catalunya.
En general, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relaci-
ons laborals, ats que inclou un ventall molt ampli docupacions, tant directament vinculades amb
el turisme, com indirectament. La majoria de les activitats turstiques tenen un component estacio-
nal, concentrat bsicament en el segon i tercer trimestre de lany, fet que comporta que moltes de
les relacions laborals siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no noms en termes
destacionalitat anual, sin tamb dins despais ms curts, com la setmana o incls el dia. Aquesta
flexibilitat est lligada amb les condicions de treball, caracteritzades per horaris de feina freqent-
ment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en perodes de vacances.
Aquesta situaci fa que sovint, el sector sigui percebut com a poc estable des del punt de vista la-
boral, la qual cosa pot dificultar latracci de talent per part de les empreses turstiques, aix com
desincentivar la inversi de recursos en formaci.
Les dades estadstiques analitzades confirmen aquestes consideracions.
2

2
Les dades shan extret de lexplotaci de les dades referents a Catalunya de lEnquesta de Poblaci Activa (INE) que duu a terme
lInstitut dEstudis Turstics, organisme dependent del Ministeri dIndstria, Comer i Turisme, aix com les dades de la Direcci General
de Turisme, a partir de les dades de la Secretaria dOcupaci i Relacions Laborals pel que fa a lanlisi de les dades sobre els treballa-
Lany 2011 la poblaci
ocupada s el 88,5% de la poblaci activa del sector turstic, sent la majoria assalariats, el 78,9%,
RESUM EXECUTIU
7
i el 21,1% restant, autnoms. Les dades dafiliaci a la Seguretat Social reflecteixen una distribu-
ci semblant: el rgim general concentra el 71,2% de lafiliaci del sector i el rgim especial de
treballadors autnoms, el 28,8% restant.
Lestacionalitat del sector es reflecteix en la temporalitat dels contractes de les persones assalari-
ades: el 27,2% de mitjana (el 12,1% ms que lany 2010), si b el tercer trimestre de lany aquesta
s superior (30,7%). Alhora, la temporalitat del sector turstic s superior a la taxa de temporalitat
mitjana de Catalunya, que ha estat del 20,1% el 2011.
Lestacionalitat tamb es reflecteix en la taxa datur del sector: ha estat del el 11,5% de mitjana
lany 2011, el 9,7% menys que lany anterior (quan va ser del 12,9% de mitjana). Tot i aix, la taxa
datur del sector turstic s superior a la taxa datur del sector serveis (8,7%), per clarament infe-
rior a la total (19,2%).
Pel que fa al nivell de formaci no es disposa de dades desagregades a nivell de Catalunya. A ni-
vell estatal el 61,7% de la poblaci activa del sector disposa destudis secundaris, el 24,1%,
destudis postsecundaris i la resta, el 14,1%, noms disposa destudis primaris.
2.2. Mapa de les ocupacions
Lobjectiu daquest apartat s elaborar un mapa docupacions per tal de reflectir de manera senzi-
lla, per completa la constellaci docupacions que es poden identificar en el sector turstic, i alho-
ra ser leina a partir de la qual shan detectat les necessitats formatives de les empreses del sec-
tor, principal objectiu daquest estudi, i que sanalitza en el captol 4.
El punt de partida sn les activitats que shan detallat en el captol 1 com a incloses en el sector
turstic (allotjament, restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteni-
ment), si b no totes les ocupacions de les empreses i/o organitzacions que es dediquen a aques-
tes activitats poden ser qualificades de turstiques, ats que algunes no tenen una relaci directa
amb els clients turistes i daltres perqu no sn especfiques duna empresa turstica i poden
identificar-se tamb en empreses daltres sectors.
3
El mapa sha construt a partir de la Classificaci Catalana dOcupacions 2011 (CCO 2011) i sha
complementat amb la informaci publicada per lInstitut Catal de les Qualificacions Professionals
(ICQP) relativa al sector analitzat, aix com altres fonts documentals. Amb aquesta informaci,
shan creat dotze categories ocupacionals, repartides en tres rees, ms una categoria residual,
per incloure aquelles ocupacions no classificades en altres categories (anomenada Altres).

dors del sector turstics afiliats a la Seguretat Social i lEnquesta de Conjuntura Laboral, elaborada pel Ministeri de Treball i Immigraci,
pel que fa a les dades sobre jornada laboral.
3
Lexcepci s el personal de manteniment i neteja. Si b la seva tasca s necessria en prcticament totes les empreses, i per tant
shaurien dexcloure, en el sector turstic tenen una importncia fonamental (sobretot dallotjament i de restauraci), ats que condicio-
nen en gran mesura lexperincia del client turista i la seva percepci de la qualitat del servei utilitzat.
8
TAULA-1. Mapa de les ocupacions del sector turstic, per rea professional
REA OCUPACIONS
Transversals
Direcci i gerncia d'organitzacions turstiques
Comercialitzaci i mrqueting
Manteniment i neteja
Allotjament i restauraci
Xefs i cuiners/es
Matres i cambrers/es
Auxiliars de cuina i sala
Recepci
Intermediaci i acompanyament turstic
Animaci turstica
Guiatge turstic
Agents dintermediaci
Organitzaci d'esdeveniments
Assistncia turstica
Font: elaboraci prpia.
3. Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme
En aquest apartat es descriu loferta formativa existent a Catalunya relacionada especficament
amb les ocupacions i activitats del sector turstic, unes accions formatives que generalment
setiqueten en el subsector hoteleria i turisme, i que inclouen les activitats de restauraci, inter-
mediaci turstica i organitzaci desdeveniments. Per tant, no shan analitzat les accions formati-
ves de carcter ms transversal per que tamb poden anar dirigides als professionals del sector,
com ara la direcci i gerncia o els idiomes, a no ser que estiguessin configurades com a especfi-
ques pel sector.
Lmbit temporal danlisi ha estat el curs 2010-2011, amb alguna referncia al curs 2011-2012,
fruit de la constat evoluci de loferta formativa.
Ats que loferta formativa s complexa i variada, lanlisi sestructura al voltant de quatre catego-
ries formatives que la taula segent resumeix.
TAULA-2. Categories formatives emprades en lanlisi de loferta formativa
Formaci universitria
Graus
Msters universitaris oficials i doctorats
Cursos d'extensi universitria
Formaci professional reglada
Programes de qualificaci professional inicial
Cicles formatius de grau mitj
Cicles formatius de grau superior
1
Formaci professional per a l'ocupaci
Formaci d'oferta
Formaci de demanda
Altres accions formatives Cursos no inclosos en les categories formatives anteriors
(1) Cal tenir en compte que els CFGS integren leducaci superior, juntament amb els ensenyaments universitaris, si b aqu es classi-
fiquen conjuntament amb els CFGM.
Tanca lapartat una reflexi continguda en la darrera edici de linforme MoniTUR sobre loferta
formativa del sector a Catalunya, que coincideix amb les conclusions que sobtenen en captols
posteriors: si b Catalunya disposa dun bon sistema educatiu de base combinat amb universitats i
escoles de negoci reconegudes, el sector empresarial (a excepci de les empreses de la restaura-
ci) no ha explotat en tota la seva dimensi aquests recursos educatius.
RESUM EXECUTIU
9
3.1. Formaci universitria
Graus
Els graus oficials en Turisme i relacionats sestructuren en 240 crdits ECTS (que equivalen a
6.000 hores) i sassignen a la branca de coneixement de Cincies Socials i Jurdiques, ats el seu
contingut marcadament pluridisciplinar.
El curs 2010-2011 les universitats catalanes van oferir onze graus en Turisme i sis graus relacio-
nats amb el sector, tres dells orientats a la direcci hotelera, dos a la relaci entre el turisme i loci
i un sobre ordenaci del territori. Aquesta oferta es concentra en les comarques properes a Barce-
lona i va dirigida principalment a les categories ocupacionals que requereixen un major nivell de
qualificaci (direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, agents
dintermediaci i organitzaci desdeveniments).
Els plans destudis analitzats preveuen la realitzaci de prctiques (la majoria en empreses i/o ins-
titucions externes del sector turstic) i de durada variable (entre 12 i 30 crdits ECTS), aix com
laprenentatge de llenges estrangeres, ja sigui mitjanant assignatures (obligatries i/o optatives)
com impartint docncia ntegrament en una llengua estrangera (langls).
El curs 2010-2011 es van oferir onze msters universitaris i dos doctorats, comptant la majoria
dels msters amb 60 crdits ECTS (que equivalen a 1.500 hores). A diferncia dels graus, aques-
ta oferta no es distribueix de manera tan propera a la capital catalana, per igual que aquests, va
dirigida a les categories ocupacionals que demanden un major nivell de qualificacions i en tractar-
se de formaci universitria de segon i tercer cicle, estan enfocats a proporcionar una qualificaci
dalt nivell i unes competncies ms especfiques. En aquest sentit, cinc dels onze msters analit-
zats sestructuren en itineraris formatius per assolir aquesta especialitzaci.
Tamb igual que els graus, els msters universitaris preveuen la realitzaci de prctiques (de me-
nor durada que en els graus) i un treball de fi de mster. A diferncia dels graus, no es preveu
laprenentatge especfic de llenges estrangeres, ats que s un coneixement que es pressuposa
a lalumne.
Cursos dextensi universitria
Sota aquesta categoria shan analitzat les titulacions oferides per les universitats catalanes que
requerien tenir una titulaci universitria per accedir-hi, per no es consideren ensenyaments uni-
versitaris oficials. Aquestes accions formatives varien significativament entre elles, tant pel que fa
a la duraci com la temtica. La duraci daquests cursos oscilla entre els 30 i els 60 crdits
ECTS (per tant, entre 750 i 1.500 hores), ats que si b es tracten de ttols propis, lorganitzaci i
lestructura de la majoria daquests segueix els criteris oficials.
Atesa la distribuci territorial daquestes titulacions, es pot afirmar que si b, igual que en el cas
dels graus i els msters universitaris, molts dells sofereixen en centres universitaris de la capital
catalana o propers a aquesta, s tamb significatiu el nombre de cursos impartits a distncia o en
lnia, fet que en facilita laccs a persones de la resta del territori catal.
De nou, les categories ocupacionals que demanen un major nivell formatiu sn les principals des-
tinatries daquestes accions i algunes delles tamb sestructuren en itineraris, per tal de propor-
cionar una formaci ms especialitzada, o preveuen la possibilitat de cursar de manera indepen-
dent determinades assignatures que integren titulacions preestablertes.
10
Igual que els msters universitaris oficials, els plans destudi analitzats preveuen la realitzaci de
prctiques i un treball de fi de mster. Tampoc es preveu laprenentatge especfic de llenges es-
trangeres, ats que s un coneixement que es pressuposa a lalumne.
3.2. Formaci professional reglada
La formaci professional (FP) reglada forma part del sistema educatiu i per tant la seva estructura i
finalitat ltimes van lligades al desenvolupament de lalumne tant des duna perspectiva professio-
nal com personal i social, si b s la branca de lensenyament reglat amb una major vocaci pro-
fessionalitzadora.
El curs 2010-2011 loferta formativa dFP relacionada amb el sector turstic
4
Des dun punt de vista territorial, loferta es concentra a les comarques properes a Barcelona, si b
cal tenir en compte que aquestes concentren un major percentatge de la poblaci catalana.
va incloure quatre
PQPI, cinc CFGM i sis CFGS. Cal tenir en compte que el curs 2011-2012 aquesta oferta samplia
amb dues titulacions ms de grau superior (Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci),
mentre que el cicle Restauraci (tamb de grau superior) es declara a extingir. De cara al curs
2012-2013 es preveu tamb la implantaci de noves titulacions.
Els estudis analitzats estan vinculats a algunes categories ocupacionals concurrents amb les de
loferta formativa universitria (agents dintermediaci, lorganitzaci desdeveniments i el guiatge
turstics)
5
La durada de lFP varia en funci del nivell: els PQPI generalment duren un curs acadmic (860-
890 hores), mentre que la majoria dels CFGM i els CFGS duren dos cursos acadmics i suposen
la realitzaci dentre 1.800 i 2.000 hores.
i que per tant poden donar lloc a certs solapaments, per tamb amb daltres que no
shan mencionat en lapartat anterior: xefs i cuiners/es; matres i cambrers/es; auxiliars de sala i
cuina; manteniment i neteja; animaci turstica; i assistncia turstica.
Els plans destudi analitzats dels CFGM i dels CFGS preveuen la realitzaci dun perode de prc-
tiques en empreses i daprenentatge especfic de llenges estrangeres.
3.3. Formaci professional per a locupaci
La finalitat de lFP per a locupaci s adequar-se a les necessitats tant de les empreses com dels
treballadors ocupats i desocupats, partint de la importncia de la formaci al llarg de la vida i de la
concepci de la formaci com un element clau per la productivitat i competitivitat de les empreses.
Pel que fa a la formaci doferta dirigida prioritriament a persones treballadores en situaci
datur, segons les dades facilitades pel SOC, lany 2010 les accions formatives doferta de la fam-
lia professional dhoteleria i turisme van rebre el 4,37% del total previst pel SOC (100,45 milions
deuros), xifra inferior al 20,4% del total que es va assignar a la famlia dadministraci i gesti o
del 12,1% de sanitat.
Lany 2010 es van realitzar 567 accions formatives doferta estructurades en 22 cursos, correspo-
nent les tres quartes parts a lrea de lallotjament i la restauraci (428 accions formatives) i la res-
ta, a lacompanyament i la intermediaci turstica (139). Ms de la meitat de les accions formatives
analitzades sha realitzat a la zona de Barcelona i comarques properes, si b cal tenir en compte
les accions formatives en lnia del Programa e-formaci (UOC SOC).

4
A diferncia de lanlisi de la formaci universitria, shan analitzat les titulacions classificades tant en la famlia professional
dhoteleria i turisme com les que hi estan directament relacionades i que pertanyen a altres famlies professionals (indstries aliment-
ries i/o activitats fsiques i esportives).
5
Cal afegir tenir en compte tamb els dos nous cicles implementats el curs 2011-2012 (Direcci de cuina i Direcci de serveis de res-
tauraci), que estan dirigits a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques.
RESUM EXECUTIU
11
Predominen les accions formatives enfocades a les categories ocupacionals que demanden una
qualificaci menor (auxiliars de cuina i sala, cuiners/es i cambrers/es), si b hi ha oferta associada
a totes les categories ocupacionals excepte la direcci i gerncia i la comercialitzaci i mrqueting.
Les accions formatives realitzades tenen una durada mitjana de 109,1 hores, malgrat haver una
certa disparitat de la durada dels cursos en funci del programa.
Daltra banda, lany 2010 shan realitzat 72 cursos diferents de formaci doferta dirigida priori-
triament a persones treballadores ocupades i gestionada pel Consorci per la Formaci Cont-
nua de Catalunya. Gaireb la meitat daquests cursos shan impartit a les comarques properes a
Barcelona.
Igual que les accions formatives doferta dirigides prioritriament a persones treballadores en situ-
aci datur, les dirigides a persones treballadores ocupades van enfocades a les ocupacions que
demanden menor nivell formatiu (totes elles de lrea dallotjament i restauraci): xefs i cuiners/es
(el 59,7% de les accions analitzades), matres i cambrers/es (el 15,3%) i auxiliars de cuina i sala
(12,5%).
La formaci professional per a locupaci inclou tamb la formaci de demanda que t per finali-
tat respondre a les necessitats especfiques de formaci plantejades per les empreses i els seus
treballadors. La informaci disponible s escassa,
6
Daltra banda, destaca la poca participaci del personal directiu (sn el 3,1% del total) i tcnic
(6,9%).
per permet constatar el predomini gaireb ab-
solut de la formaci en lrea de lallotjament i la restauraci (amb el 96,6% de les empreses i el
97,4% dels participants), sent residual el pes de la dintermediaci i acompanyament turstic.
Igualment, destaca el pes de lrea de restauraci, amb el 80,5% de les empreses formadores i el
73,9% dels participants formats.
3.4. Altres accions formatives
Sinclouen en aquesta categoria totes aquelles accions formatives organitzades o impartides per
centres de formaci de tot tipus que ofereixen formaci en algun mbit relacionat amb el sector tu-
rstic. Shan excls les accions formatives de temtica transversal, com ara laprenentatge de llen-
ges estrangeres, que si b t una importncia cabdal en el sector, ampliava en excs lobjecte
destudi.
7
Loferta analitzada comprn 166 cursos, tamb la majoria oferts a la capital catalana i les comar-
ques properes. Destaca laparent escs nombre daccions formatives en lnia identificades (18), fet
que probablement sexplica per la importncia de la formaci presencial i experiencial en el sec-
tor del turisme, la qual cosa en dificulta lensenyament a distncia i/o en lnia.

Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a les diferents accions formatives destaca la
categoria de xefs i cuiners/es, que concentra 51 cursos, seguida a distncia de la de matres i
cambrers/es (29 cursos), comercialitzaci i mrqueting (24) i direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques (21).
A diferncia de les accions formatives analitzades anteriorment, cal destacar lelevat nombre
daccions formatives que sassocien a la categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting,

6
Dades publicades a la pgina web de la Fundacin Tripartita para la Formacin en el Empleo.
7
Tant els centres universitaris, els centres deducaci secundria, com una mplia gamma de centres de formaci ofereixen diferents
cursos didiomes (des dels ms tradicionalment estudiats com ara langls, el francs o lalemany) a altres enfocats cap a les noves
economies emergents (i per tant amb clients potencials del sector turstic catal), com ara el rus i el xins, entre molts daltres. Aquests
cursos sofereixen al llarg del territori, en una important varietat de modalitats (presencial, semipresencial, en lnia) i focalitzats en molts
aspectes diferents.
12
fet que contribueix a presentar-la com una categoria amb important projecci i demanda per part
de les empreses, en lnia amb les conclusions daltres informes i estudis de tendncia.
Les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives sn concretes i responen
a necessitats puntuals dels treballadors i les empreses. La seva durada menor (des de dues fins a
300 hores) les pot configurar com a cursos despecialitzaci altament adaptats a les demandes del
mercat de treball.
Fruit daquesta major permeabilitat a les demandes de les empreses i pel seu carcter residual
(per definici amb les altres categories formatives emprades a lestudi), les altres accions formati-
ves inclouen tamb la formaci enfocada a altres ocupacions del sector, emergents, com ara els
experts en desenvolupament turstic o els arquitectes i dissenyadors dhotels.
4. Demanda de formaci de les empreses del sector turstic
Lobjectiu daquest apartat s analitzar les necessitats formatives de les empreses del sector turs-
tic, i en concret, observar les diferncies existents per subsectors, grandria de lempresa i zona
turstica. Com sha comentat anteriorment, per assolir aquest objectiu, sha dut a terme un enques-
ta dirigida a les empreses del sector. La mostra, representativa del sector turstic, ha estat de 430
entrevistes vlides. Les persones entrevistades han estat directors o gerents, propietaris o res-
ponsables de recursos humans i formaci.
4.1. Planificaci de la formaci
En general, el sector turstic inverteix poc en formaci, una de cada tres empreses turstiques no
ha fet ni far formaci, percentatge que seleva entre les empreses del transport turstic i restaura-
ci.
La majoria de les empreses opinen que la responsabilitat de planificar la formaci ha de ser com-
partida entre lempresa i el personal, sobretot les mitjanes i grans empreses i el sector de la inter-
mediaci turstica que s el que ha fet i preveu fer ms formaci. Tanmateix, la formaci ha estat
organitzada majoritriament per iniciativa de lempresa, especialment a la microempresa i a la res-
tauraci. En general, les prioritats de formaci es concentren en els mbit de les llenges estran-
geres, la cuina i relacionats, els viatges, la cultura i els museus, i les competncies en informtica i
noves tecnologies.
4.2. Preferncies de formaci
Les empreses turstiques prefereixen fer la formaci a la prpia empresa, sobretot les de restaura-
ci. La formaci en un centre extern s lescollida pels allotjaments. La modalitat de formaci pre-
ferida s la presencial, especialment en els sectors del transport turstic i de lallotjament, i al lito-
ral, per moltes empreses de linterior rural opten per un model mixt que combini la formaci pre-
sencial i a distncia.
Les temporades preferides dinici de la formaci sn la dhivern (gener, febrer i mar), especial-
ment a lallotjament i la restauraci, i la de tardor (octubre, novembre i desembre), a la intermedia-
ci turstica, amb els mesos de gener i novembre al capdavant. Els obstacles principals per orga-
nitzar la formaci sn la manca de temps a la microempresa, la dificultat per compaginar horaris a
la resta dempreses, i els desplaaments a linterior rural.
RESUM EXECUTIU
13
4.3. Valoraci de la formaci
La importncia que la formaci t per a la competitivitat de lempresa s essencial i notable, 8,2 de
mitjana en una escala de 0 a 10. Les empreses mitjanes i grans, el sector de la intermediaci tu-
rstica i la ciutat de Barcelona eleven aquesta puntuaci al 8,7 o ms.
4.4. Valoraci de loferta formativa
Les empreses del sector turstic estan bastant satisfetes amb loferta formativa, el 6,5 de mitjana
en una escala de 0 a 10, sobretot amb la universitria i la formaci professional que s la que ms
coneixen. La meitat de les empreses la troben adequada a les necessitats, tret de les empreses
mitjanes i grans, de la intermediaci turstica i de lrea de Barcelona que la consideren escassa,
sobretot pel que fa a loferta ms especialitzada per cobrir necessitats concretes. Tamb hi ha un
percentatge significatiu dempreses que la valora com a massa acadmica, repetitiva i poc prcti-
ca.
Els mbits en que es troba a faltar oferta formativa s el de les llenges estrangeres, destinacions
i relacionats, i atenci al client a la microempresa. Daltra banda, noms una quarta part de les
empreses coneixen i citen un centre de formaci de referncia.
4.5. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme
Lincrement de loferta formativa, de les prctiques durant la formaci, i de la qualitat i professiona-
litat daquesta, especialment en les microempreses de lallotjament i la restauraci, sn les possi-
bles millores en lmbit de la formaci turstica expressades per les persones entrevistades.
Per acabar, segons les persones entrevistades, les ocupacions amb ms potencial de creixement
sn les relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, el turisme rural i cmping, i el turis-
me mitjanant les TIC, Internet i noves tecnologies, aix com els assessors en viatges i activitats
personalitzades. Tot i aix, cal dir que el 53% de la mostra no ha respost aquesta pregunta.
5. Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formati-
va
En aquest captol sha comparat loferta formativa amb la demanda de formaci per part de les
empreses i lencaix entre ambdues. Per fer aquesta anlisi shan tingut en compte, duna banda,
les diferncies per grandria, sector i territori entre les empreses, i de laltra, les diferncies entre
les diverses categories docupacions.
A banda dels apartats que a continuaci es resumeixen, el captol 5 inclou les dotze fitxes de les
ocupacions del sector turstic elaborades amb tota la informaci que cont lestudi. Aquestes fitxes
agrupen en una sola categoria les ocupacions duna famlia, s a dir, les ocupacions que compar-
teixen funcions, competncies, oferta formativa o caracterstiques semblants. Les fitxes
docupacions shan distribut en tres rees en coherncia amb el mapa de les ocupacions dels
sector turstic daquesta recerca: transversal, allotjament i restauraci, i intermediaci i acompa-
nyament turstic.
5.1. Anlisi per categoria ocupacional
En general, el nivell mnim destudis que les empreses requereixen a les persones que ocupen o
han docupar llocs de treball turstics, tal com lestudi els defineix, s baix (cap estudi, primria,
secundria o cicles formatius de grau mitj). Les empreses del sector turstic consideren que per
exercir la professi, lexperincia s ms important que la formaci. Tanmateix, a lhora de selec-
14
cionar els professionals de les diverses ocupacions turstiques, la formaci es considera, en gene-
ral, bastant important.
Duna banda, les ocupacions en qu els requeriments de formaci sn ms alts (batxillerat, cicles
formatius de grau superior o estudis universitaris), i la formaci t valor i es t en compte en els
processos de selecci de personal, sn les de lrea dintermediaci i acompanyament turstic,
com ara, les ocupacions de les categories dagents dintermediaci (empleats dagncies de viat-
ges i agents de compravenda telemtica), assistncia turstica (auxiliars de vol, cambrers davi,
vaixell i tren, i hostesses de terra), i guiatge turstic (empleats dinformaci a lusuari en oficines de
turisme o similar, acompanyants turstics, i guies de turisme).
Les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic tenen lndex de satisfacci
amb loferta formativa ms baix la proporci daccions formatives no reglades s baixa, ja que hi
ha poques accions formatives classificades com a altres accions formatives, que en general so-
len ser accions ms especfiques i flexibles quant als continguts i la durada- i, en general, en les
ocupacions daquesta rea es detecten ms mancances de formaci.
Loferta de formaci destinada a les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic
s en general coneguda, sobretot loferta de formaci professional, ats que es tracta duna for-
maci molt especfica, per tamb la universitria de grau, que complementa la seva transversali-
tat amb lespecialitat que proporcionen els msters oficials i els cursos dextensi universitria.
Lexcepci de lrea dintermediaci i acompanyament turstic s el desconeixement de loferta
formativa destinada als agents dintermediaci i al personal dorganitzaci desdeveniments (orga-
nitzadors de conferncies i esdeveniments).
Tot i que el dficit de competncies de les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament
turstic s el ms baix de tots, les ocupacions de la categoria de guies turstics i agents
dintermediaci sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i professionals.
Daltra banda, les ocupacions en qu el nivell mnim destudis requerits s baix (cap estudi, prim-
ria, secundria, cicle formatiu de grau mitj), i la formaci t menys valor, sn les de lrea
dallotjament i restauraci. En els processos de selecci de les ocupacions daquestes categories
lexperincia s un valor, i no pas la formaci, sobretot en les categories dauxiliar de cuina i sala
(ajudants de cuina, marmitons, ajudants de rebosteria, netejador de plats, i preparadors de menjar
rpid), i matres i cambrers/es (matres i sommeliers, cambrers/es propietaris de bars i cafeteries,
cambrers/es assalariats).
Tot i aix, la formaci es considera important en les ocupacions de la categoria de xefs i cui-
ners/es, que sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i formaci.
Loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci es coneix bas-
tant. Una gran part de les accions formatives analitzades van dirigides a les ocupacions daquesta
rea.
En general, lndex de satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions daquesta rea
s elevat i no es detecten necessitats de formaci, tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala en
qu sobserven dficits importants dhabilitats, coneixements i actituds. No obstant aix, el dficit
de competncies ms alts per a desenvolupar de manera idnia les tasques prpies de la catego-
ria ocupacional sobserven en lrea dallotjament i restauraci, concretament en les categories
ocupacionals dauxiliars de cuina i sala, i xefs i cuiners/es. Cal tenir en compte que la formaci no
sempre pot suplir les mancances detectades en les competncies genriques, ats que refereixen
a habilitats i/o aptituds en les quals la formaci no hi t incidncia.
Tamb es detecten dficits competencials en les ocupacions de lrea transversal direcci i ge-
rncia, comercialitzaci i mrqueting, i personal de manteniment i neteja- sobretot en les de la ca-
RESUM EXECUTIU
15
tegoria de comercialitzaci i mrqueting,
8
Cal tenir en compte que les empreses requereixen un nivell destudis alts per les categories de di-
recci i gerncia
possiblement per la manca doferta especfica, la neces-
sitat de potenciar el turisme en lnia, la tecnologia, la imatge i la marca dempresa, aix com
ladaptaci a mercats nous.
9
5.2. Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessi-
tats de les empreses del sector turstic
i comercialitzaci i mrqueting. No obstant aix, les mancances formatives en la
categoria ocupacional de direcci i gerncia sn remarcables.
Els dficits en competncies genriques ms grans, s a dir, en habilitats, coneixements i actituds
que les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la categoria ocupacional,
sobserven en les categories de lrea transversal direcci i gerncia, comercialitzaci i mrque-
ting, i manteniment i neteja- possiblement per manca doferta especfica, per tamb en la catego-
ria dauxiliar de cuina i sala.
Cal tenir en compte que en les ocupacions relacionades amb la direcci i gerncia i la comercialit-
zaci i mrqueting es detecten necessitats de formaci, sobretot a la microempresa, relacionades
amb les llenges estrangeres, malgrat que tots els estudis de grau inclouen assignatures obligat-
ries i/o optatives didiomes. Daltra banda, es demana especialitzaci de loferta de formaci desti-
nada a la categoria de direcci i gerncia, i ms oferta relacionada amb les aplicacions informti-
ques, la recerca dinformaci i les comunitats en lnia destinada a les ocupacions incloses en la ca-
tegoria de comercialitzaci i mrqueting.
Destaquen els dficits en competncies relacionades amb els idiomes, la gesti de conflictes i re-
soluci de problemes, la iniciativa i creativitat, i la planificaci, organitzaci i control.
Quant a les competncies especfiques, o capacitats que han de tenir les persones per fer la feina
de la categoria ocupacional de manera idnia, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
la manca defectivitat, professionalitat i qualitat de servei ms importants.
Aix, en les categories dauxiliars de cuina i sala i xefs i cuiners/es (caps de cuina, cuiners propie-
taris de restaurants i cuiners assalariats) sobserven dficits importants relacionats amb factors de
competitivitat com ara la professionalitat, la qualitat del servei, latenci al client, i el domini de
llenges estrangeres. Cal tenir en compte que les ocupacions relacionades amb la cuina tenen po-
tencial de creixement.
Des de sectors com ara lallotjament, la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments es demanda que loferta de formaci sigui ms innovadora, flexible i prctica.
Per acabar, cal tenir en compte alguns obstacles a lhora dorganitzar la formaci destinada a la
microempresa i al sector de lallotjament, la restauraci i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments que tenen a veure amb la manca de temps per formar-se, la dificultat de compa-
ginar els horaris de formaci amb els laborals, i els desplaaments en les empreses de linterior ru-
ral.

8
Professionals de la publicitat i la comercialitzaci, com ara els constructors de marca, els gestors estratgics de vendes, el gestors de
canals web i meditics o de comunitats en lnia i xarxes socials.
9
Directors i gerents dhotels, altres empreses de serveis dallotjament, restaurants, bars, cafeteries i similars, empreses de serveis
dpats i altres empreses de restauraci, empreses dactivitats recreatives, culturals i esportives, empreses de serveis, i treballadors
propietaris de petits allotjaments.
16
6. Consideracions i recomanacions
Context
Amb una slida i llarga trajectria com a dest turstic, en els darrers anys Catalunya sha consoli-
dat com un referent turstic internacional de primer ordre. Segons les dades de lObservatori
dEmpresa i Ocupaci (2011), Catalunya s una de les principals destinacions turstiques lders a
escala mundial i europea aix com de lEstat espanyol.
Alhora, el turisme s un dels principals motors de leconomia catalana, en representar lany 2011
l11,1% del PIB catal i ocupar l11,6% del total de persones ocupades a Catalunya. En lactual
context de prdua docupaci i crisi econmica, s significatiu que aquests percentatges incremen-
tin respecte lany anterior (van ser l11% en ambds casos), fet que contribueix a presentar el sec-
tor com un pol de creixement.
Malgrat aix, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les rela-
cions laborals, combinada amb una demanda de condicions de treball flexibles (jornada, temps de
treball, estacionalitat, etc.). Aquesta situaci comporta que de vegades es percebi com un sector
poc estable des del punt de vista laboral, fet que pot dificultar latracci de talent i alhora desincen-
tivar la inversi en formaci.
En aquest sentit, el CTESC recomana:
1. Impulsar accions de revaloritzaci del sector entre la poblaci, per tal datreure i retenir el talent. Cal
que les persones percebin que s un sector amb futur i amb carrera professional ats que les oportu-
nitats de promoci i carrera professional influeixen positivament en la predisposici de les persones a
formar-se.
2. En aquest sentit, com ja sha subratllat en altres informes del CTESC, s fonamental potenciar els
serveis dorientaci acadmica i professional tant a lensenyament reglat com en els serveis
docupaci, per poder donar informaci acurada sobre el potencial del sector turstic i sobre les possi-
bilitats formatives existents. Una eina com la Xarxa Integrada dOrientaci apuntada en lEstratgia
Catalana per a lOcupaci pot ser un molt bon punt de partida.
3. Un dels principals collectius que caldria atreure cap al sector s el jovent, tenint en compte que molts
dells shi vinculen noms temporalment i per necessitat, sense intenci de promocionar-se i fer-hi
carrera, fet que pot dificultar la reposici del personal ocupat quan aquest es jubili.
4. Cal prestigiar les ocupacions del sector. Una via seria la promoci dacords mitjanant el dileg social
que millorin lestabilitat i les condicions de les relacions laborals del sector. Cal fer un esfor per fide-
litzar i incrementar el comproms dels treballadors del sector.
5. Tal com ja va proposar el Consell Econmic i Social de Barcelona (2010) i amb lobjectiu de donar
ms valor a la formaci, caldria promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capa-
citaci i productivitat, aix com crear un certificat similar a lISO que assenyali empreses i establiments
que apostin per la qualitat i la professionalitat del treballador.
Daltra banda, i relacionat amb les dificultats per identificar els subsectors que sengloben en el
concepte sector turstic hi ha un ventall molt ampli docupacions que shi poden incloure, ja siguin
directament vinculades al turisme com indirectament. En aquest sentit, el mapa docupacions des-
crit en lestudi empra el concepte de categoria ocupacional per incloure-hi diverses ocupacions
que es poden trobar en empreses turstiques, pertanyents aquestes als subsectors dallotjament,
restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Categoritzar la realitat comporta sovint simplificar-la, la qual cosa pot comportar excloure de
lanlisi alguna ocupaci destacada o emergent difcil dencabir en una de les dotze categories es-
RESUM EXECUTIU
17
tablertes. De tota manera, al llarg del text sha intentat fer referncia a les ocupacions emergents o
difcils de classificar, atesa la seva projecci de futur i el seu potencial de creixement.
En aquest sentit, lestudi identifica els segents mbits amb ms projecci: la cuina, el turisme
domstic i local, el turisme rural i de cmping i el turisme a internet. Daltra banda, shan identificat
les rees amb ms potencial de creixement com la de la intermediaci turstica (sobretot els ser-
veis dassessorament personalitzat) i lorganitzaci desdeveniments, coincidint amb altres fonts
documentals (SOC, 2012).
10
Per ltim, tres ocupacions difcils de cobrir: xefs i cuiners/es, els/les
guies turstics/ques especialitzats i els/les agents dintermediaci.
11
Davant aquest escenari, el CTESC recomana que:

6. LObservatori dEmpresa i Ocupaci ha de ser proactiu i ha de dur a terme una tasca de prospectiva
complerta del sector per tal de traslladar-la a tots els agents interessats i en especial a les administra-
cions responsables de la planificaci de les oferta dFP inicial i dFP per a locupaci. Caldria disposar
de dades i informaci, mitjanant una eina estadstica estable sobre els segents aspectes:
- La qualificaci professional de les persones treballadores del sector (per grups dedat, subsectors i terri-
toris), i sobre locupabilitat de les persones amb formaci especfica en aquest sector en relaci a aque-
lles persones que no en tenen.
- A curt i mig termini, les projeccions docupaci del sector, les necessitats de reposici de les persones
treballadores, els perfils professionals que es demandaran i la quantificaci de les diferents ofertes for-
matives que es necessitaran.
Loferta formativa i les necessitats formatives del sector turstic
Amb carcter previ, cal tenir en compte que les caracterstiques de locupaci i de la gesti de les
empreses turstiques no poden canviar-se noms amb una millora de loferta formativa. Tal com
evidencia lestudi, en el sector turstic treballen moltes persones sense formaci especfica, segu-
rament fruit del predomini de les microempreses, en general poc proclius a treballar en xarxa, amb
una activitat molt subjecta a lestacionalitat de la demanda i que acostumen a seleccionar el per-
sonal de manera informal i exigint poca formaci. Moltes de les persones ocupades no han tingut
abans contacte amb el sector i tenen poques expectatives de continuar-hi. Daltra banda, a lestudi
shan identificat mancances en competncies transversals vinculades a actituds i/o habilitats que
no es poden resoldre noms amb accions formatives. Tot i aix, hi ha un marge significatiu de mi-
llora de loferta formativa per millorar la seva incidncia en el sector.
Pel que fa a loferta formativa analitzada, en primer lloc es pot constatar que aquesta s mplia,
fet que contrasta amb la dificultat de les empreses entrevistades per identificar centres formatius
de referncia del sector (a excepci de les empreses del sector de la intermediaci).

10
Altres ocupacions considerades emergents o amb potencial de creixement sn: en la categoria de comercialitzaci i mrqueting,
comparadors de preus i experts en portals davaluaci hotelera; en la dallotjament i restauraci els preparadors de cterings; en la
danimaci turstica, els monitors esportius acreditats i els animadors infantils; i els experts en planificaci, gesti i desenvolupament de
destinacions turstiques i els tcnics de qualitat i gesti mediambiental.
11
El SOC afegeix a aquest llistat com a ocupacions de difcil cobertura els caps de recepci, gerents amb coneixements de mrqueting
hoteler i el personal de manteniment i neteja (SOC, 2012).
18
En aquest sentit, el CTESC recomana que...
7. Per millorar la capacitat datracci de loferta formativa, s important que lObservatori dEmpresa i
Ocupaci investigui sobre la relaci entre formaci i competitivitat.
8. s fonamental millorar la informaci, promoci i difusi de tota loferta formativa a les empreses, tant
la universitria com la de formaci professional i els certificats de professionalitat, ats que moltes
ocupacions no requereixen disposar de titulaci universitria per exercir-les. En aquest sentit, el
CTESC recomana que ladministraci posi a disposici de les empreses i de les persones usuries un
instrument dinformaci en lnia, aix com que endegui diferents estratgies de comunicaci, com ara
campanyes publicitries per reforar el vincle entre formaci, qualitat i competitivitat del sector o tro-
bades entre els centres formatius i les empreses del sector, per fomentar la valoraci i contractaci de
personal format i qualificat.
9. Incidir tamb en millorar la informaci a les empreses de la possibilitat dorganitzar formaci de de-
manda, aix com informar dels ajuts, subvencions o bonificacions a que poden acollir-se per dita for-
maci.
10. Buscar maneres ms atractives per vehicular la formaci a les empreses del sector turstic. Una pos-
sibilitat seria oferir plans de viabilitat de negoci on es detectessin les necessitats formatives de
lempresa.
En segon lloc, loferta formativa en lmbit del turisme es pot qualificar de completa, ats que va
dirigida a totes les categories ocupacionals identificades, si b es pot considerar insuficient per de-
terminades categories (comercialitzaci i mrqueting i determinades ocupacions dintermediaci
turstica) i subsectors (transport turstic, allotjament, activitats doci i organitzaci
desdeveniments).
11. Malgrat aix, el CTESC recomana adequar loferta de places de cicles formatius de grau mitj i supe-
rior de les titulacions relacionades amb el sector turstic a la demanda existent.
12. El CTESC recomana disposar de dades sobre la demanda daquestes titulacions, ats que levoluci
de lalumnat que les cursa presenta una evoluci positiva (CTESC, 2011 i 2012).
Daltra banda, lestudi recull que malgrat la valoraci positiva general que rep loferta formativa,
una tercera part de les empreses (el 32%) la consideren poc especialitzada per cobrir necessitats
concretes, massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
Davant aquestes crtiques, el CTESC recomana:
13. Una via per millorar lexperincia prctica que proporciona la formaci, i que seria convenient que re-
colls el III Pla de formaci professional, s implantar en el sector turstic la formaci professional du-
al. El CTESC valora positivament la signatura del conveni de collaboraci amb Foment de Terrassa
S.A. per implantar el curs 2012-2013 de lFP dual pels cicles formatius de grau mitj de Cuina i gas-
tronomia i de Serveis en restauraci a lInstitut Cavall Bernat de Terrassa.
14. Fomentar altres programes mixtos de formaci i treball que combinin processos formatius amb
laprenentatge dun ofici.
15. Amb la finalitat dactualitzar i adaptar els plans destudi a les necessitats reals del mercat, el CTESC
recomana fomentar el dileg entre el sector i leducaci formal.
16. Cal potenciar les prctiques formatives i les beques de formaci. En aquest sentit, el CTESC recoma-
na flexibilitzar els procediments per a realitzar les prctiques, per tal que es puguin fer en els mo-
ments que realment hi ha ms demanda del sector (per exemple, els caps de setmana), millorar-les
per fer que realment lalumne esdevingui lombra del seu tutor/a, preveure beneficis per aquelles
empreses que contractin laboralment a alumnes que han tingut en prctiques, etc. Ara b, cal tamb
fer didctica entre les empreses perqu aquestes entenguin la finalitat i el concepte de les prctiques,
no poden confondre les prctiques i la borsa de treball.
RESUM EXECUTIU
19
17. Aix mateix, caldria fomentar la flexibilitat dels ttols, com fan altres pasos (com ara Holanda), poten-
ciant els creuaments de titulacions. En aquesta lnia, el CTESC valora positivament la possibilitat que
ofereixen alguns centres dobtenir la doble titulaci dels segents cicles formatius: Cuina i gastrono-
mia i Serveis en restauraci (Escola Joviat, CETT i Via Magna) i Direcci de cuina i Direcci de ser-
veis de restauraci (CETT).
18. Cal incidir tamb en la qualitat del professorat de la formaci turstica, millorant els processos de se-
lecci i introduir mecanismes de formaci permanent i davaluaci continuada del professorat, amb la
finalitat darrera de captar els/les professionals ms competents.
Des del punt de vista territorial, loferta formativa es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona
i comarques properes, fet que pot suposar un impediment per accedir-hi per determinades empre-
ses i persones del sector, sobretot les procedents de la zona interior rural. La formaci en lnia o
no presencial, que permetria resoldre aquesta dificultat daccs territorial (i alhora de costos), s
de difcil desenvolupament massiu en el sector, atesa la importncia de lelement presencial i ex-
periencial en aquest tipus de formaci.
19. Tenint en compte la distribuci territorial de les ofertes formatives i les potencialitats de la tecnologia i
la web 2.0, el CTESC recomana, sempre que sigui possible, potenciar i desenvolupar formules mixtes
de formaci presencial i en lnia per tal que aquesta formaci sigui accessible al major nombre
dempreses i persones arreu del territori.
20. Daltra banda, es podria optar tamb per lespecialitzaci temtica en funci del territori (turisme rural,
esports daventura...). Un exemple pot ser ladaptaci curricular que sha fet en el cicle formatiu de
grau mitj Conducci d'activitats fsico-esportives al medi natural, especialista en estacions de mun-
tanya, implantat per primera vegada el curs 2011-2012 a lIES Pont de Suert.
21. Un element cabdal per afavorir la mobilitat de les persones cap als centres de formaci especialitzats
sn les beques de mobilitat, que el CTESC recomana potenciar.
Per ltim, de lanlisi de loferta formativa es pot desprendre una certa especialitzaci en funci
de la categoria ocupacional per nivell educatiu. Aix les categories de direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, recepci, agents dintermediaci, orga-
nitzaci desdeveniments, guiatge i animaci turstica sn les principals destinatries de leducaci
superior, sobretot la universitria i en menor grau, els cicles formatius de grau superior. En canvi,
les categories que dauxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es, matres i cambrers/es, manteniment
i neteja i assistncia turstica, sn les principals destinatries de la formaci professional reglada i
per a locupaci.
Cal tenir en compte per, que es poden produir certs solapaments en determinats casos, com ara
per la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, ats que s una sortida profes-
sional per tots els graus en turisme, molts msters oficials i cursos dextensi universitria, i alhora
per dos cicles formatius de grau superior, fet que pot dificultar lorientaci acadmica i professional
de persones interessades en incorporar-se al sector i exercir aquesta ocupaci.
Aquesta situaci contrasta amb la daltres comunitats autnomes, on aquestes titulacions estan
orientades a categories ocupacionals diferents. Aquest fet afecta la concepci de les empreses
sobre cada ttol, i pot explicar perqu per determinades categories ocupacionals es considera que
sn necessaris nivells mnims destudis diferents.
22. El CTESC recomana millorar la coordinaci entre les administracions competents en les diferents
ofertes formatives per evitar, en alguns casos, solapaments i accions formatives redundants.
Pel que fa a la demanda de formaci per part de les empreses del sector, cal tenir en compte
que la informaci prov de lenquesta feta ad hoc i dirigida als gerents i responsables de formaci
de les empreses turstiques entrevistades, en compliment de la demanda del Departament
20
dEmpresa i Ocupaci danalitzar la importncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se
en la perspectiva empresarial.
Aix, lestudi mostra com en general es demana un nivell destudis mnim baix, sinverteix poc
en la formaci del personal i no es preveu fer-ne en el curt termini, malgrat la importncia que
atorguen aquestes empreses a la formaci com a element per afavorir la seva competitivitat.
Lexperincia continua sent ms valorada en els processos de selecci que el nivell formatiu de la
persona.
Davant aquesta situaci, el CTESC recomana:
23. Incentivar la inversi de recursos en formaci, com ara, els recursos en noves tecnologies.
24. Cal una reflexi sobre quines actuacions afavoririen que tant les empreses com les persones treba-
lladores assumissin la importncia de la formaci en el sector.
25. s fonamental que les empreses planifiquin a curt i mitj termini les seves necessitats formatives i
que per fer-ho, comptin amb la participaci de les persones treballadores, ja sigui directament o a tra-
vs dels seus representants legals. Cal garantir una interlocuci veritable amb les persones treballa-
dores en lelaboraci del Pla de formaci aix com el consens en la utilitzaci dels crdits de formaci
i el temps de formaci invertit, entre daltres aspectes. De tota manera, el CTESC considera que
lorganitzaci de la formaci no ha de ser obligatriament corresponsabilitat de lempresa i el seu per-
sonal.
26. La manca de planificaci de la formaci per part de les empreses afecta negativament la planificaci
de loferta formativa dels centres de formaci.
27. Els acords collectius de sector o dempresa han de ser el marc de referncia en matria de formaci i
han de poder-se adaptar a les necessitats del territori.
28. Per garantir una millor detecci de les necessitats formatives del sector turstic, el CTESC recomana
que les persones que hi treballen participin en aquesta detecci, a travs de les seves organitzacions
sindicals ms representatives. La via adient per garantir aquesta participaci s incorporar aquestes
organitzacions a la Taula de Turisme, concebuda com a plataforma de participaci entre els agents
pblics i privats amb incidncia en el sector turstic, i que t com a funci especfica, entre daltres, la
de fer recomanacions i proposar actuacions en l'mbit de la formaci en turisme.
29. Pel que fa a les microempreses i petites empreses, s important que incrementin la seva participaci
en xarxes per crear formaci conjunta, educaci i activitats de reclutament. En aquest sentit, el
CTESC recomana que les institucions pbliques posin en marxa iniciatives per crear aquests tipus de
xarxes, a ms dafavorir un punt de trobada entre loferta i la demanda formativa.
Les categories ocupacionals on es demana un nivell formatiu ms elevat sn la direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, la comercialitzaci i mrqueting, els/les agents dintermediaci, el gui-
atge turstic i lorganitzaci desdeveniments.
30. Tot i aix, el CTESC recomana establir mecanismes dactuaci davant la sobrequalificaci i subocu-
paci en el sector turstic.
31. Daltra banda, cal tenir en compte que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques, les habilitats directives de lalta gerncia sn diferents de les dels petits empresaris (amb
perfil emprenedor). El CTESC recomana tenir en compte aquesta diferncia, ats que s important
per la planificaci de loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional.
Els principals impediments apuntats per les empreses entrevistades per no fer formaci i sobre
els que caldria treballar per superar sn la manca de temps del personal, la dificultat de compagi-
nar els horaris de la formaci amb els laborals i personals, els desplaaments fins els centres for-
matius i, en les empreses mitjanes i grans i del sector de lallotjament, la manca de motivaci dels
treballadors.
RESUM EXECUTIU
21
32. Per tal dafavorir la disposici de les persones treballadores a fer formaci, el CTESC recomana que
les empreses facilitin la formaci efectiva del personal.
33. Tal com indica el Servei dOcupaci de Catalunya, el CTESC recomana que cal incorporar la formaci
a les empreses de menor dimensi, moltes de les quals no disposen duna gesti planificada de re-
cursos humans i que en molts casos vinculen fer formaci a un increment del risc de perdre el treba-
llador/a per una ocupaci millor.
En general, lempresa s qui acostuma a organitzar les accions formatives, dirigides a cobrir les
principals mancances formatives:
- Pel que fa a les competncies transversals: laprenentatge de llenges estrangeres, la gesti
dels conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i la creativitat, la planificaci, organitza-
ci i control.
- Pel que fa a les competncies especfiques destaca: la cuina, els viatges, la cultura i els mu-
seus, i les competncies en informtica i noves tecnologies aplicades a la comercialitzaci i
mrqueting dels productes i empreses.
- Tot i existir una mplia oferta formativa didiomes, de forma presencial i en lnia, no sassoleix
un nivell competencial satisfactori.
Davant aquestes mancances formatives, el CTESC recomana:
34. Reforar les competncies transversals en els currculums, especialment importants en aquest sector.
35. La demanda creixent de persones amb domini didiomes dels mercats emergents (com ara el xins, el
rus i el japons), fa necessari fomentar laprenentatge daquests idiomes duna banda, i de laltra, em-
prendre accions dorientaci, formaci i/o requalificaci cap al sector turstic destinades als segments
de poblaci segents:
- Lalumnat que t com a llengua materna algun dels idiomes emergents, com ara el xins, el rus, el japo-
ns ...
- La poblaci en situaci datur o en processos de requalificaci que t com a llengua materna algun
daquests idiomes emergents.
36. Per a millorar les competncies en idiomes, a ms de limprescindible i insubstituble esfor individual,
les administracions tenen la responsabilitat de posar les bases per millorar els resultats en aquesta
rea, incidint tant en els recursos i les metodologies aplicades a la formaci com en el foment daltres
mecanismes que han mostrat la seva eficcia en laprenentatge didiomes (la generalitzaci de les
versions originals en els mitjans audiovisuals, les estades a lestranger, etc.).
37. Tot i que molts dels programes formatius incorporen continguts en TIC, els resultats indiquen que cal
seguir reforant el currculum de formaci turstica en tot el que fa referncia a les TIC, aplicades tant
a la comercialitzaci i el mrqueting com al suport dexperincies turstiques ms gratificants.
38. Pel que fa a les competncies de gesti de conflictes i resoluci de problemes, iniciativa i creativitat i
planificaci, organitzaci i control, el CTESC recomana abordatges complementaris al recurs de la
formaci i que passen per la combinaci de diferents poltiques que cada cop estan ms i millor im-
plantades a les empreses:
- Supervisi personal i directa que permeti detectar les conductes i els procediments que sn susceptibles
de millora i instruir els canvis pertinents;
- Implantaci de sistemes de gesti i control de la qualitat;
- Instauraci dincentius vinculats a lexecuci eficient i de qualitat.
39. Com indica el CEDEFOP (2010), en un entorn cada vegada ms globalitzat, no noms els clients de
22
les empreses turstiques procedeixen de diferents pasos sin tamb el personal que hi treballa. Per
tant, el CTESC recomana potenciar el desenvolupament de les competncies interculturals entre el
personal ocupat al sector.
40. Una altra competncia transversal que cal desenvolupar s la sostenibilitat aplicada tant a la gesti
dels establiments com a la configuraci dels productes i paquets turstics.
41. Daltra banda, el CTESC recomana fomentar lesperit emprenedor, incrementant els coneixements
sobre elaboraci dun pla dempresa, el finanament i lestratgia de consolidaci.
- Pel que fa a les categories ocupacionals o rees: atenci al client en el cas dauxiliars de cuina
i sala i xefs i cuiner/es; coneixements sobre nous mercats i novetats turstiques en el personal
dorganitzaci desdeveniments; gesti de cases rurals i de cmpings al personal de lrea
dallotjament; i formaci en direcci i gerncia en el cas de les microempreses.
42. Incidir en laprenentatge dmbits clau que configuren una experincia turstica positiva com s
latenci al client. Els reptes per al sector sn lacollida i lhospitalitat. Si volem distingir-nos clarament
daltres destins, la qualitat del servei s vital.
43. Satisfer una demanda significativa de formaci en gesti turstica, sobretot en lmbit de la formaci
continuada, clarament manifestada per les empreses ms petites.
44. Adequar loferta formativa a les noves necessitats de multi-skilling que requereixen determinades
categories ocupacionals, i a la necessitat creixent de flexibilitat que demana el sector, amb un pes
important en competncies interdisciplinries.
Cal tenir en compte per, que probablement degut al mtode seguit per obtenir aquesta infor-
maci per part de les empreses,
12
Tot i limpacte de la crisi actual i els canvis de les tendncies de consum de la poblaci pel que
fa als productes turstics i la demanda turstica, el sector turstic es troba davant de noves
oportunitats. El CTESC recomana:
combinat amb una situaci present delevada inestabilitat
econmica, les mancances formatives detectades sn en general poc innovadores i amb po-
ca projecci de futur. s a dir, estan molt centrades en el funcionament diari de les empreses i
reflecteixen poca anticipaci als canvis. En aquest sentit la demanda turstica s sensible a
una pluralitat de factors, com ara la conjuntura econmica nacional i internacional, la demogra-
fia i els efectes de laugment de lesperana de vida de la poblaci, els canvis en lestil de vida
de la societat, les noves tecnologies, la necessitat de garantir un desenvolupament sostenible
dels recursos, etc
45. Potenciar continguts formatius adreats directament a un turisme ms especialitzat: familiar, cultural,
gastronmic, enolgic, doci, rural, de gent gran, esportiu, de benestar, etc., mitjanant, per exemple,
noves combinacions de cursos i especialitzacions, afavorint un model hbrid de continguts, com ara
vincular habilitats tradicionals de lhostaleria amb la salut o amb lesport.

Per ltim, pel que fa al format de les accions formatives, lestudi demostra que en general les
empreses opten:
- Principalment per la formaci en un centre extern, a excepci del subsector del transport i de
la restauraci, que es decanten per organitzar-la a la prpia empresa.

12
Tal com sha explicat abastament al captol 4 lenquesta sha fet telefnicament en base a un qestionari molt complet, la qual cosa
podia comportar un cert cansament en la persona entrevistada i poca predisposici a fer projeccions de futur.
RESUM EXECUTIU
23
- Per la formaci presencial les empreses dallotjament i transport, mentre que les del subsector
de la restauraci, la intermediaci turstica i les situades a linterior rural del pas es decanten
per un model mixt, que combini la formaci presencial i la formaci en lnia o a distncia.
- Iniciar el curs a lhivern per les empreses de lallotjament i la restauraci, estiguin a linterior ru-
ral o al litoral, i a la tardor les dedicades a la intermediaci turstica i les situades a la capital.
46. Assessorar a les empreses turstiques sobre la planificaci de la formaci, per fer-la coincidir en els
perodes de ms baixa ocupaci i al mateix temps, adequar loferta formativa a aquests perodes.
47. En un sector molt heterogeni pel que fa a horaris i jornada de treball, s imprescindible dissenyar ac-
cions formatives que puguin adaptar-se als requeriments de les empreses. En aquest sentit un recurs
interessant s la formaci semipresencial i en lnia.
48. Daltra banda, i sobretot pel que fa a la formaci professional per a locupaci, el CTESC recomana
definir eines que facilitin que els alumnes finalitzin els processos formatius encara que la seva situa-
ci laboral canvi.
49. Fer un esfor per innovar el format de les accions formatives. Aix per exemple, podria ser interessant
el foment destades formatives a altres empreses daltres pasos, intercanvis entre persones treballa-
dores de diferents empreses o laplicaci de tcniques de coaching i mentoring.
Com a reflexi final, cal tenir en compte que les consideracions anteriors shan fet adoptant una
perspectiva generalista, que s susceptible de ser desagregada en funci del sector dactivitat de
lempresa, la seva dimensi i ubicaci territorial, tal com sha fet al llarg de lestudi.

24
1. Introducci i metodologia
1.1. Plantejament de lestudi
El present estudi selabora en compliment de la demanda inicialment efectuada per lHonorable
Josep Huguet i Biosca, Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa, i confirmada amb posteriori-
tat al canvi de Govern de finals de lany 2010, pel Departament dEmpresa i Ocupaci. Lestudi
semmarca en els treballs de renovaci del Pla Estratgic de Turisme de Catalunya 2005-2010.
Atesa la importncia estratgica, tant en termes econmics com docupaci, del sector del turisme
a Catalunya i atesos els canvis que shan donat en el sector els darrers anys, la formaci de les
persones que hi treballen esdev un element clau per superar amb xit els reptes als que ha de
fer front.
Els canvis estructurals que est afrontant el sector (demanda de major qualitat, sostenibilitat am-
biental i social, recerca de la identitat prpia de cada territori, individualitzaci dels serveis, preus
competitius, etc) obliguen a les empreses del sector a adaptar-se i a buscar solucions que alhora
demanen noves capacitats a les persones que en formen part. Aquestes noves capacitats poden
obtenir-se, en gran part, a partir daccions formatives de diferent estructura i contingut.
Des daquesta perspectiva, la demanda del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa
sestructura en quatre eixos:
a) Configuraci dun mapa docupacions de les activitats turstiques.
b) Descripci i anlisi de loferta de formaci sectorial per a la famlia de lhostaleria i el turisme
en la formaci professional (tant la reglada com la formaci per a locupaci) i la formaci uni-
versitria.
c) Valoraci de la formaci per part de les empreses, amb especial incs en la importncia que
satorga a la formaci en els processos de selecci inicial i de promoci interna.
d) Detecci i anlisi de les mancances de tipus formatiu i doferta territorial en matria de turisme.
Malgrat aquests quatre eixos danlisi, es demana al Consell que lestudi es focalitzi en la perspec-
tiva de la demanda de formaci per part de les empreses. s a dir, en el valor que atorguen les
empreses a la formaci que disposen les persones que treballen en activitats turstiques. Aquest
valor es projecta tant en la importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci i
de promoci professional, com en el valor afegit que proporcionen les diferents titulacions obtingu-
des en activitats formatives.
El present estudi parteix del concepte de petita empresa establert en la Recomanaci
2003/361/CE de la Comissi, de 6 de maig de 2003, sobre la definici de microempreses, petites i
mitjanes empreses,
13
que es determina en funci del personal i del volum de negocis o del balan
general anual.
14
Daltra banda, en aquest apartat introductori cal tamb determinar quines activitats es consideren
incloses en el concepte genric i transversal de sector turstic, ats que moltes empreses, de di-

13
DOUE L 124, de 20.5.2003.
14
Aix, es considera que una empresa s mitjana si ocupa a menys de 250 persones i t un volum de negocis anual que no supera els
50 milions deuros o t un balan general anual que no supera els 43 milions deuros.
Es defineix a una empresa petita com aquella que ocupa a menys de 50 persones i t un volum de negocis anual o un balan general
anual inferior als 10 milions de euros.
Finalment, es defineix a una microempresa com una empresa que ocupa a menys de 10 persones i t un volum de negocis anual o un
balan general anual que no supera els 2 milions deuros.
INTRODUCCI I METODOLOGIA
25
ferents branques dactivitat, participen en loferta de serveis als turistes, i a la vegada produeixen
altres bns o ofereixen altres serveis que no relacionats amb lactivitat turstica (Consell de Treball,
Econmic i Social de Catalunya [CTESC], 2007).
La majoria dinformes sobre aquest sector concreten conceptualment lmbit material destudi. Cal
tenir en compte per, que el Pla estratgic del turisme a Catalunya 2005-2010 no fa una delimita-
ci clara ni inicial de quines activitats sinclouen sota el sector del turisme, si b al llarg del do-
cument pot entendres que parteix dun concepte ampli, en referir a una varietat considerable
dactivitats: restauraci, allotjament turstic, agncies de viatge i, amb carcter general, activitats
datenci i suport als turistes (Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, 2006).
La delimitaci de les activitats que sinclouen en el sector turstic facilita loperabilitat de lanlisi, si
b inevitablement implica ometre determinada informaci que pot resultar rellevant. En el present
estudi sadopta una perspectiva mplia, ats que forma part dels treballs preparatoris dun nou Pla
estratgic del sector, si b no omnicomprensiva.
El punt de partida s la definici de turisme de lOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT): Conjunt
dactivitats que desenvolupen les persones durant els seus viatges i les estades en llocs diferents
del seu entorn habitual, durant un temps consecutiu inferior a un any, amb finalitat doci, negocis i
altres motius i sense dur a terme una activitat remunerada des del lloc visitat(citada a Institut Cer-
d, 2006).
A partir daquesta definici linforme Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comar-
ques 2005-2008 (Duro et al., 2010) inclou sota el concepte sector turstic les activitats conegudes
com a especfiques turstiques, s a dir, aquelles que sense la demanda turstica quedarien tpi-
cament i sensiblement disminudes: allotjament i restauraci, transports (martim i terrestre), agn-
cies de viatges i oci i entreteniment. Aix, no sataca lestimaci de la producci vinculada a altres
activitats demandades pels turistes i que, de fet, afectarien transversalment gaireb tots els sec-
tors econmics de la zona (Duro et al., 2009).
En concret les activitats a analitzar sn les segents: allotjament, restauraci, transport, activitats
doci i dentreteniment, agncies de viatge (o intermediaci turstica en general) i transport. Aques-
ta tria comporta excloure altres subsectors (com ara el comer al detall o la construcci) lactivitat
de les quals est influda pel turisme, per que shan excls per considerar que aquesta activitat
no est dirigida principalment a satisfer la demanda turstica.
15
Seguint amb lestudi dirigit per Duro et al. (2010), cal tenir en compte que tres dels cinc subsectors
identificats com a representatius del sector turstic representen el 97% del PIB turstic global: res-
tauraci i allotjament (69,7%), transports (14,4%) i activitats doci i recreatives (13,4%).

La taula segent concreta els codis CCAE 93 que empra lestudi de Duro, estableix les equiva-
lncies amb els codis de la CCAE 2009 i agrupa les activitats en els cinc subsectors ja enunci-
ats. Una avantatge que aporta la classificaci dactivitats del 2009 s que permet millorar la delimi-
taci i precisi de les activitats considerades turstiques. Aix, per exemple, permet excloure el
transport de mercaderies en la branca de transport, tal com apareix reflectit en la taula segent.

15
La mateixa opci metodolgica sha seguit en altres estudis. Vegeu tamb: Duro, J. A. et al. (2010) i Observatori del Treball de les
Illes Balears (2010).
26
TAULA-1. Activitats incloses en el concepte sector del turisme, per epgrafs de la CCAE
2009 (i correspondncies amb la CCAE 93)
CCAE 93 Equivalncies CCAE 2009
Allotjament
551 Hotels i establiments hotelers
551 Hotels i allotjaments similars
559 Altres tipus d'allotjaments
552 Cmpings i altres tipus d'allotjament de curta durada
552 Allotjaments turstics i altres allotjaments de curta du-
rada
553 Cmpings
Restauraci
553 Restaurants 561 Restaurants i establiments de menjar
554 Establiments de begudes 563 Establiments de begudes
555 Menjadors collectius i provisi de menjars preparats
562 Provisi de menjars preparats per a celebracions i al-
tres serveis de menjars
Transports
601 Transport per ferrocarril
491 Transport interurb de passatgers per ferrocarril
492 Transport de mercaderies per ferrocarril
602 Altres tipus de transport terrestre
493 Altres tipus de transport terrestre de passatgers
494 Transport de mercaderies per carretera i servei de
mudances
611 Transport martim
501 Transport martim de passatgers
502 Transport martim de mercaderies
612 Transport per vies de navegaci interiors
503 Transport de passatgers per vies de navegaci inte-
riors
504 Transport de mercaderies per vies de navegaci inte-
riors
62 Transport aeri i espacial
511 Transport aeri de passatgers
512 Transport aeri de mercaderies i transport espacial
Intermediaci
633 Activitats d'agncies de viatges, majoristes i minoristes
del turisme i altres activitats d'ajut al sector turstic
791 Activitats de les agncies de viatges i operadors tu-
rstics
799 Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacio-
nen
711 Lloguer d'autombils 771 Lloguer de vehicles de motor
Activitats d'oci i entreteniment
923 Activitats artstiques i d'espectacles
799 Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacio-
nen
855 Altres activitats d'educaci (inclou educaci relacio-
nada amb l'esport i les activitats recreatives)
900 Activitats de creaci, artstiques i d'espectacles
932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment
925 Activitats de biblioteques arxius, museus i altres insti-
tucions culturals
910 Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres ac-
tivitats culturals
926 Activitats esportives
855 Altres activitats d'educaci (inclou educaci relacio-
nada amb l'esport i les activitats recreatives)
931 Activitats esportives
927 Activitats recreatives diverses
920 Activitats relacionades amb els jocs d'atzar i les
apostes
Nota: Taula de correspondncies CCAE-93 i CCAE 2009: Idescat. Les caselles en gris corresponen a activitats de la CCAE-2009 que
corresponen a les de la CCAE-93 englobades dins el sector turstic, per que sexclouen per la seva manca de relaci directa amb el
turisme.
27
Es descarten doncs, altres criteris ms restringits seguits en altres estudis, com lelaborat pel
CTESC (2007) que no va analitzar els transports, o linforme de la Comissi Europea que nica-
ment analitza el sector de lhoteleria i la restauraci (Comissi Europea, 2009).
16
En sntesi, lobjectiu de lestudi s una anlisi del valor que atorguen les empreses turstiques a la
formaci de qu disposen les persones que treballen en aquest sector i que comprn, com ja sha
dit, les activitats de restauraci, allotjament, transport, intermediaci turstica i activitats doci i en-
treteniment.

Amb aquesta finalitat, lestudi sestructura en set captols i un annex, que inclouen aquest primer
de Plantejament i metodologia i el set, titulat Bibliografia i documentaci.
El captol 2, titulat Mapa de les ocupacions del sector turstic, sestructura en dos grans apar-
tats: el primer que analitza les caracterstiques de locupaci en el sector i el segon, que cont
prpiament el mapa de les ocupacions turstiques, presenta agrupades en dotze categories, el
conjunt docupacions que es poden identificar en el sector, tal com sha definit en aquest primer
captol.
A continuaci, el captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, descriu loferta
existent a Catalunya relacionada amb les ocupacions i les activitats del sector turstic, intentant fer
especial referncia a les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives.
El captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, presenta els resul-
tats de lenquesta feta ad hoc per la realitzaci de lestudi amb la finalitat danalitzar les necessitats
formatives de les empreses del sector turstic, i en concret, observar les diferncies pel que fa a la
valoraci de la formaci i les mancances formatives per subsectors, grandria de lempresa i zona
turstica. Lannex 1 cont el qestionari emprat per fer les entrevistes de lenquesta.
La combinaci de la informaci continguda en els captols 3 i 4 es recull all captol 5, Aproximaci
a lencaix entre loferta i la demanda formativa en el sector turstic, que tracta sobre el paper de la
formaci en les empreses turstiques, analitza lencaix de loferta i la demanda per cada categoria
ocupacional identificada (shan elaborat dotze fitxes, una per cada categoria) i recull un seguit de
propostes a partir de lenquesta sobre com millorar ladaptaci de loferta formativa a les necessi-
tats de les empreses.
Per ltim, el captol 6, Consideracions i recomanacions, cont aquelles consideracions de
lestudi que els membres del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya volen emfasitzar i
que alhora permeten emmarcar les recomanacions del Consell al Govern.
1.2. Metodologia
La metodologia seguida per elaborar els captols daquest estudi, construda sobre la base de les
tcniques dinvestigaci social, sestructura en diversos nivells i varia en funci de lapartat de
lestudi.
Els dos apartats que formen el captol 2 Mapa de les ocupacions del sector turstic responen a
metodologies diferents. Lapartat primer analitza les caracterstiques de locupaci del sector turs-
tic a partir de les dades estadstiques existents, mentre que el segon proposa un mapa
docupacions del sector elaborat a partir de la bibliografia existent i basat en la Classificaci Cata-
lana dOcupacions aprovada el 2011.

16
Lestudi associa sector turstic a lhoteleria i la restauraci perqu ambdues activitats suposen el 70% del sector turstic a la UE, si b
els subsectors hoteler i restauraci tenen una vinculaci ms alta amb el turisme que el servei de catering i cantines.
28
El captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, presenta una aproximaci a
loferta formativa del sector turstic pel curs 2010-2011 (si b tamb sha complementat amb algu-
na referncia al curs 2011-2012). La informaci sha obtingut principalment a partir de la recerca a
les pgines web de les diferents institucions educatives i de la comanda de dades especfica tra-
mitada al Servei dOcupaci de Catalunya pel que fa a la formaci professional per a locupaci.
Per elaborar el captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, i amb
la finalitat de conixer el valor i la demanda de formaci per la banda de les empreses turstiques,
sha dut a terme una enquesta per telfon assistida per ordinador a una mostra representativa de
responsables de formaci dempreses que depenen econmicament del turisme. Litinerari de
lentrevista telefnica sha adaptat als professionals autoocupats.
Shan fet 430 entrevistes vlides mitjanant un mostreig aleatori estratificat, sense assignaci pro-
porcional i distribuint la mostra de manera equilibrada per grandria de lempresa, sector i territori.
El marge derror per al conjunt de la mostra ha estat de 4,8. Per fer lanlisi estadstica i interpre-
tar els resultats, la mostra sha ponderat en funci del pes real que t cada sector turstic i cada
dimensi dempresa.
17
El captol 5, Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa en el sector turstic,
respon a la fusi de la informaci continguda en els captols 3 i 4 del present informe, mentre que
el darrer captol, Consideracions i recomanacions, recull les aportacions finals dels membres del
Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya.

Daltra banda, i amb la finalitat de proporcionar als membres del grup de treball i membres de les
organitzacions presents al CTESC una visi completa de les necessitats formatives presents i fu-
tures de les empreses del sector turstic, sha realitzat una sessi de treball amb experts en lmbit
de la formaci en el sector del turisme per tal de debatre sobre lencaix de loferta formativa amb
les necessitats requerides per les empreses i alhora apuntar possibles recomanacions.
En aquesta sessi van assistir com a experts, el senyor Iaki Gorostiaga, director dEscola Supe-
rior dHostaleria de Barcelona (ESHOB) i el senyor Dami Serrano, director del Laboratori de Tu-
risme de la Diputaci de Barcelona, aix com membres del CTESC, representants del Departa-
ment dEmpresa i Ocupaci, del SOC i de lInstitut DEP.
En aquesta sessi de treball es van debatre els primers resultats de lenquesta elaborada ad hoc
per aquest informe (i que sanalitza amb detall al captol 4). Les reflexions dels assistents, i sobre-
tot dels experts, shan tingut en compte al llarg de linforme i en especial, al captol de Considera-
cions i recomanacions.
1.3. El turisme a Catalunya
El turisme a Catalunya s un dels principals motors de leconomia catalana ats que, lany 2011
representa l11,1% del PIB catal i l11,6% de les persones ocupades a Catalunya (Duro i Rodr-
guez, 2011). En aquest sentit, sha constitut com la primera destinaci estatal receptora de turis-
me estranger i de pernoctacions de lEstat espanyol. Tot i que Frana i els Estats Units lideren la
posici a nivell mundial, cal mencionar que, Catalunya tamb t pes en aquest mbit, ja que rep
una quota propera al 2% dels fluxos turstics internacionals. No obstant aix, el procs de globalit-
zaci ha incrementat la competncia a escala global, la qual cosa ha donat pas a la progressiva
consolidaci de noves destinacions emergents, com sia i frica, aix com de nous perfils turstics.
Segons les dades de lObservatori dEmpresa i Ocupaci (2011) el 88% del turisme estranger de
primera destinaci prov dEuropa i, en concret, han estat Frana, el Regne Unit, Itlia, Alemanya,
els Pasos Baixos i els Pasos Nrdics els que han generat la fracci principal del turisme estran-

17
Vegeu lapartat 4.1 Metodologia del captol 4 Demanda de formaci de les empreses del sector turstic.
29
ger que ha rebut Catalunya. Cal destacar el significatiu increment interanual, tant en termes abso-
luts com relatius, del turisme rus i neerlands (el 43,3% i 29,3%, respectivament).
El turisme de la resta de lEstat que ha visitat Catalunya ha crescut tamb respecte lany anterior
(el 12,3%), si b el nombre de viatges que fan els turistes espanyols de la resta de lEstat a Cata-
lunya ha davallat el 2,7%, tal com reflecteix el grfic de la pgina segent. Les persones residents
a la Comunitat de Madrid, Arag i la Comunitat valenciana han estat les que ms han viatjat a Ca-
talunya, exceptuant-ne el turisme autcton. Daltra banda, cal destacar que de les deu marques tu-
rstiques catalanes, les que tenen ms pes en leconomia del territori sn la Vall dAran i la Costa
Brava, tal i com es pot observar a la figura segent (Duro et al., 2010).
FIGURA-1. PIB turstic especfic al PIB global pels territoris de cada marca turstica (2010)

Font: Duro i Rodrguez (2011).

Tot i la crisi econmica, lany 2011 es caracteritza, igual que el 2010, per la recuperaci del sector
turstic, tal i com es pot observar als grfics segents i com es desprn dalguns estudis (Institut
dEstudis Turstics, 2012), fet que presenta el sector turstic com un dels escassos factors de crei-
xement leconomia espanyola i catalana.
Aquest creixement del sector en un context marcat per la crisi econmica, la inestabilitat financera
i lelevat atur, reflecteix com el turisme ha esdevingut cada vegada ms una necessitat essencial
en els pasos industrialitzats, sobretot en el cas dels turistes que viatgen per oci.
18
En aquest sen-
tit, lany 2011 el 79,6% del turisme estranger de primera destinaci i el 44,9% del turisme de la
resta de lEstat, van venir a Catalunya per motius doci i vacances (Observatori dEmpresa i Ocu-
paci, 2012).
19
Lenquesta de lEurobarmetre sobre les actituds dels europeus envers del turisme (Comissi Eu-
ropea, 2011) tamb posa de manifest la tendncia a lala dels viatges motivats per plaer, ats
que aquests representen el 36% sobre el total de raons que condueixen a viatjar. Aquest context,
juntament amb altres factors que seran analitzats a continuaci, est fent aflorar noves necessitats
en el sector turstic, noves formes turstiques i nous hbits de consum.

18
Cal tenir en compte per, que els principals increments es registren entre els turistes estrangers (tant pel que fa a viatgers com a
despesa), mentre que el turisme domstic redueix les sortides a lestranger i la despesa (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2012).
19
Cal tenir en compte per, que en el turisme procedent de la resta de lEstat aquest percentatge ha davallat respecte el 2010.
30
Als grfics segents es mostren quatre indicadors que mostren levoluci turstica del sector en els
darrers anys. En relaci amb el grfic del creixement del PIB turstic especfic en relaci amb el
PIB global de leconomia catalana, extret de linforme Estimaci del PIB turstic per Catalunya,
marques i comarques 2005-2010 (Duro i Rodrguez, 2011), val a dir que shan considerat com a
activitats especfiques aquelles que recomana lOrganitzaci Mundial del Turisme, tal com esta-
bleix el primer apartat daquest estudi.
GRFIC-1. Indicadors del turisme. Catalunya 2005-2011
1. Creixement del PIB turstic especfic en rela-
ci amb el PIB total de leconomia catalana
Unitats: percentatges.
Font: Duro i Rodrguez (2011).
2. Evoluci de la poblaci activa

Unitat: milers de persones.
Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i
Ocupaci.
3. Turistes estrangers a Catalunya

Nota: Les dades inclouen viatges de 1a i 2a destinaci.
Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i Ocu-
paci i lInstitut dEstudis Turstics.
4. Viatges dels turistes de la resta de lEstat a
Catalunya
Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i
Ocupaci i lInstitut dEstudis Turstics.
Tal i com recull el Pla Estratgic de Turisme de Catalunya 2005-2010, podem afirmar que Catalu-
nya s una destinaci turstica madura, amb un territori molt divers i ofereix una gran riquesa cultu-
ral, histrica i natural, la qual cosa es tradueix en una diversitat datractius i recursos turstics, aix
com en una identitat prpia. Malgrat aquestes caracterstiques, el turisme catal sha concentrat,
tradicionalment, en segments altament vinculats a lestacionalitat, entre els quals destaca el turis-
me de sol i platja i el turisme de muntanya. Aquesta concentraci ha generat algunes dificultats,
com ara les congestions, les massificacions i diversos problemes en la gesti dels serveis turstics.
3,3%
7,3%
1,8%
-1,8%
1,5%
3,9%
3,7%
0,3%
-4,1%
0,2%
2005 2006 2007 2008 2009
PIB turstic especf ic PIB global
434 440 437
352
345
356
28 32 35
49 52 46
462 471 472
401 397 402
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Ocupada Aturada Total activa
4.884
5.830
5.491
5.025
4.574
4.449
2006 2007 2008 2009 2010 2011
15.810
15.892
15.027
13.597
14.207
14.969
2006 2007 2008 2009 2010 2011
31
Tot i aquest panorama, des de finals dels anys noranta, la tendncia del sector turstic apunta ca-
da vegada ms cap a la diversificaci i es detecten noves exigncies de la demanda turstica, que
incorporen elements com la sostenibilitat, la qualitat, el coneixement i la innovaci, necessaris per
a fomentar el creixement i la competitivitat del sector en una economia global. Daltra banda, atesa
la conjuntura actual, les noves tendncies shan de conjugar amb lassoliment dels reptes del sec-
tor, basats en la disminuci del turisme lligat a lestacionalitat, limpuls de la diversificaci de pro-
ductes i segments de mercat i el manteniment del turisme emissor actual.
Cal tenir en compte alguns factors que tenen una clara influncia en levoluci del model turstic:
- Demografia
- Canvi en lestil de vida de la societat
- Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC)
- Sostenibilitat ambiental
- Influncia geopoltica
- Activitat legislativa
- Conjuntura econmica internacional
Pel que fa a la demografia, davant laugment progressiu de lesperana de vida de la poblaci
ms enll dels 65 anys, creix la demanda turstica dun segment de la poblaci en edat avanada
en disposici de fer turisme fora de temporada i durant perodes ms llargs. Fruit daquest fet, es
detecten noves necessitats en el sector turstic, com ara serveis accessibles, facilitat de transport
o atenci mdica, entre daltres. Els elements claus del canvi demogrfic que tenen incidncia so-
bre el turisme sn lenvelliment progressiu de la poblaci mundial, els moviments migratoris i les
noves estructures familiars, entre daltres (European Travel Comission, 2010). Lestudi assenyala
que, en el cas dEuropa, s previsible, de cara a lany 2030, un creixement notable de la poblaci
de ms de 50 anys, la qual cosa pot ser una oportunitat per al desenvolupament i la desestaciona-
litzaci del turisme en aquest sector de la poblaci, ats el seu poder adquisitiu i la seva major
disponibilitat de temps lliure.
Els canvis en lestil de vida de la societat han comportat, entre daltres conseqncies, la re-
ducci de la dimensi de les unitats familiars, un major inters per la salut i la recerca
dexperincies innovadores, en les quals es valora lautenticitat de les destinacions. Tamb des
del punt de vista de la demanda turstica, els consumidors cada vegada sn ms formats i ms
exigents, la qual cosa fa que emergeixin noves destinacions turstiques i, en aquest sentit, la com-
petncia sigui ms gran. Tot i laparici de nous perfils turstics, en el context de la diversificaci
turstica, aquests coexisteixen amb la tendncia dominant a Catalunya des dels anys 50, caracte-
ritzada pel turisme de masses (Llagostera, 2009).
En relaci amb aquesta idea, la Comissi Europea (2009) identifica els principals factors de canvi
del sector turstic i, a partir daqu, construeix quatre escenaris possibles de cara a lany 2020, amb
les seves implicacions en les competncies i perfils professionals de les persones treballadores
del sector, tal i com es pot observar a la taula segent.

32

Daltra banda, la societat est immersa en una revoluci tecnolgica i ls cada vegada ms fre-
qent de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) modifica la relaci entre la in-
dstria turstica i els seus clients. Aquest fenomen reverteix en un augment de lautoorganitzaci
dels viatges per part dels turistes, en detriment de la contractaci de paquets turstics,
20
Fruit de la importncia daquest factor, el Pla per la recerca i la innovaci 2010-2013 fa menci,
per primera vegada, al sector turstic amb lobjectiu dincorporar les noves tecnologies, tot mante-
nint i preservant els principis de sostenibilitat territorial, econmica i identitria. En lmbit estatal,
el Pla Nacional i Integrat de Turisme 2012-2015 situa les TIC com la base per innovar en el sector,
especialment en la gesti dels destins madurs. Es considera fonamental aprofitar les oportunitats
que ofereix Internet i les xarxes socials, treballar en xarxa per poder afrontar els reptes del sector
turstic i impulsar la transformaci dels processos de comercialitzaci, mitjanant ladaptaci als
nous entorns i espais relacionals creats per les TIC.
atesa
lampliaci dels canals de distribuci turstica.
Tanmateix, cal tenir en compte que levoluci de la interacci humana amb el territori ha fet que el
consum de recursos hagi augmentat significativament, la qual cosa tamb ha repercutit en la de-
gradaci de lentorn. En aquest sentit, els problemes ambientals de carcter global com ara
lafebliment de la capa doz, el canvi climtic, els processos de contaminaci de les grans ciutats,
la prdua de part de la biodiversitat i la gran dependncia de les fonts energtiques externes com
s el cas del petroli, tenen incidncia en el sector. Aix es treballa en la implantaci dun model de
desenvolupament sostenible, que ha de conjugar la preservaci del territori i la seva identitat, la
viabilitat de les activitats econmiques que shi duguin a terme i ls ptim dels recursos ambien-
tals, ats que sn un element fonamental per al desenvolupament turstic.
Catalunya t un territori divers i atractiu, aix com una posici estratgica a nivell mundial. Lactual
moment econmic atorga al turisme una gran rellevncia econmica, i s en aquest context, quan
resulta ms necessari implementar els criteris de sostenibilitat ambiental a lactivitat turstica i

20
No obstant aix, a nivell estatal destaca lincrement del 12,2% respecte el 2010 de ls del paquet turstic per part dels turistes es-
trangers, fet que pot estar influt per la inestabilitat poltica en determinats pasos durant lany 2011, com ara el nord dfrica (Institut
dEstudis Turstics, 2012). En canvi, a Catalunya creix el percentatge del turisme estranger que viatja sense paquet turstic, en passar
del 79,2% el 2010 al 83,2% el 2011.
ESCENARI "MARCO POLO" ESCENARI "BODY SHOP"
Forta individualitzaci pel que fa a la demanda del client. Increment de serveis i experincies fets a mida.
Ms possibilitats despecialitzaci.
La salut reemplaa el benestar: voluntariat, comer just i menjar
orgnic.
Benestar personal i confort. Resorts sostenibles i restaurants.
Polaritzaci i segmentaci del mercat: luxe versus descompte.
Desaparici dels termes mitjans. Estil de vida saludable i vacances.
Ms empreses multinacionals, tot i que tamb predominen les petites
i mitjanes empreses especialitzades. Espiritualitat diferents tipus de luxe.
Alt creixement del turisme provinent deconomies emergents, com les
de Xina i ndia. Increment mitj dels viatges internacionals i intercontinentals.
Molts ms europeus trien experincies i vacances fora dEuropa.
Alta especialitzaci i segmentaci del mercat amb ms petites i
mitjanes empreses i algunes multinacionals.
Competncies requerides: personal especialitzat amb competncies,
no tant tcniques, sin relacionades amb el comportament personal i
la comunicaci, amb la finalitat datendre les necessitats especfiques
i innovadores dels clients.
Competncies requerides: competncies culturals i socials per tal de
poder individualitzar la qualitat del servei.
ESCENARI SOL I PLATJA ESCENARI ASCETISME
Serveis i experincies produts en massa. Vida simple.
Alta competitivitat en els preus: es cerquen millors experincies a
preu redut. Turisme a prop de casa decrement dels viatges internacionals.
Conformisme poca especialitzaci. Vacances bsiques: no luxe no confort.
Confort per no luxe. Menjar: vegetari, orgnic i productes locals.
Increment de viatges a nivell regional. Cerca dexperincies sanes, sostenibles i barates.
Vacances a destinacions barates, entre les quals destaquen els nous
Estats membres com a destinaci. Domini de les petites i mitjanes empreses. Molt poques multinacionals.
Economies descala, poques petites i mitjanes empreses. Competncies requerides: coneixements sobre salut i medi ambient.
Competncies requerides: ms administratives i de gesti.
Recessi econmica i nacionalisme
Puritanisme Escapisme
Creixement econmic continuat i globalitzaci

33
aprofitar al mxim les potencialitats que ofereix el territori. Aquesta necessitat va acompanyada
duna tendncia cap al canvi dactitud envers el turisme, tant per part dels usuaris com de les em-
preses, cada vegada ms conscients de la preservaci del territori i del medi ambient i de la ne-
cessria eficincia econmica de les activitats turstiques. Impulsar el turisme sostenible a Catalu-
nya suposaria incorporar nous valors de natura i territori, conciliar els interessos turstics i ls sos-
tenible, aix com aplicar mesures decoeficincia a les installacions (Mayol et al., 2010).
Un element important a tenir en compte en levoluci del turisme s la influncia geopoltica, que
pot condicionar la demanda turstica dalgunes destinacions. Aix doncs, les revoltes que van tenir
lloc a Egipte i a Tunsia el 2011, per exemple, han afectat favorablement Espanya com a destina-
ci turstica. Com a conseqncia daquesta conjuntura, tamb es poden observar alguns canvis
de tendncies, com ara la consolidaci de viatges organitzats, atesa la manca de capacitat doferir
viatges per part de les destinacions del nord dfrica, i laugment de les reserves anticipades, que
contrasta amb el pes de les reserves fetes a ltima hora en temporades anteriors (Institut de Tu-
risme dEspanya, 2011). Daltra banda, tamb es constata que en aquestes situacions el preu dei-
xa de ser un factor determinant i els turistes tendeixen a triar destinacions que els aportin segure-
tat.
Tanmateix, tamb hi ha factors de canvi relacionats amb lactivitat legislativa en matries trans-
versals al turisme per amb una incidncia clara, com ara la prohibici de fumar, la normativa refe-
rent a la higiene i seguretat alimentria, la prevenci de riscos laborals i socials, la responsabilitat
social i ambiental i la protecci dels consumidors, entre daltres. Lacompliment daquesta normati-
va va adreada a oferir productes turstics competitius i segurs, i, en aquest sentit, s un element
que contribueix a garantir latractiu turstic dels establiments. Tot i aix s necessari trobar un equi-
libri entre la normativa i els impactes econmics que aquesta suposa per als establiments turstics
ja que aquest factor tamb s determinant a lhora dimplantar negocis (Snchez et al., 2008). En
matria de normativa tamb cal destacar la voluntat de les administracions pbliques dagilitzar i
simplificar els procediments i trmits, com ara la substituci de lautoritzaci administrativa per la
declaraci responsable per tal diniciar lactivitat turstica.
Igualment, no es pot obviar la conjuntura econmica internacional i nacional, que est condici-
onada per levoluci dels preus de lenergia, el comportament dels tipus dinters i el tipus de canvi
de leuro amb el dlar, entre daltres. A ms, cal assenyalar la influncia de la crisi econmica so-
bre el turisme de tal manera que, es demanden viatges de ms curta durada i es constata una
competncia creixent entre les agncies de viatges, tant presencials com virtuals. Aix mateix, les
dades demostren que si b en general no es renuncia a viatjar, si ha canviat el comportament de
la poblaci: creixen els viatges de proximitat i es redueixen les estades a lestranger, a ms de da-
vallar la despesa turstica.
21
Per afrontar la creixent diversitat dinteressos dels turistes i el nombre cada vegada ms elevat de
competidors, la majoria destudis apunten a que cal potenciar els punts forts del turisme a Catalu-
nya, com lenoturisme i el turisme gastronmic, el paisatge, el senderisme i el cicloturisme,
lecoturisme, laccessibilitat al patrimoni cultural, aix com reorientar del model turstic de sol i platja
per tal de dinamitzar el sector.

Ats el context de canvi, cal tamb que el sector sadeqi a les noves necessitats i, per fer-ho, no
es pot obviar un element cabdal, la formaci, que est estretament relacionada amb la situaci del
mercat de treball del sector. En aquest sentit, cal tenir en compte la situaci de locupaci i les
condicions de treball del sector, analitzades a lapartat 2.2. daquest estudi, ja que tenen relaci
amb el model turstic que ha imperat en els darrers anys, el de sol i platja. Aix doncs, lelevada es-
tacionalitat comporta que hi hagi un ndex elevat de treball temporal que atrau persones joves, so-
bretot en perodes curts dalta demanda del turisme. Tamb hi ha un gran nombre de persones

21
Lany 2011creixen els viatges del turisme catal tant dins el territori catal (el 74%) com a la resta de lEstat (2,1%), mentre que da-
vallen els viatges a lestranger (el 2,6%) (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2011).
34
treballadores a temps parcial, sobretot dones. Pel que fa a les condicions de treball, destaquen els
horaris llargs i la necessitat de realitzar hores extraordinries, sobretot en perodes de puntes de
feina. Daltra banda, el sector es caracteritza per un ndex elevat de rotaci del personal treballa-
dor.
Aquest context repercuteix negativament en la motivaci de cara a la formaci, tant per part de les
persones treballadores com de les empreses. Els nous reptes turstics requereixen noves capaci-
tats professionals per part de les empreses i persones treballadores del sector. s per aix que
esdev necessari detectar les necessitats formatives del sector, aix com els punts de millora de
lencaix entre loferta i la demanda de formaci, la qual cosa s objecte del present estudi.

MAPA DOCUPACIONS DEL SECTOR TURSTIC
35
2. Mapa de les ocupacions del sector turstic
2.1. Caracterstiques de locupaci
A nivell internacional el sector turstic s un dels sectors que els darrers anys ha experimentat un
creixement ms rpid i que lany 2010 representa ms dun ter del total del comer mundial de
serveis i ocupa el 8% del nmero total docupats (Organitzaci Internacional del Treball [OIT],
2010). En el cas de Catalunya, la poblaci ocupada en el sector turstic s especialment rellevant,
ats que lany 2011 representa el 16,1% de la poblaci ocupada en el sector serveis i l11,6% del
total de persones ocupades a Catalunya (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2012).
El sector, en general, es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relaci-
ons laborals, ats que inclou un ventall molt ampli docupacions, tant directament vinculades amb
el turisme, com indirectament. La majoria de les activitats turstiques tenen un component estacio-
nal, concentrat bsicament en el segon i tercer trimestre de lany, la qual cosa fa que moltes de les
relacions laborals del sector siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no noms en
termes destacionalitat anual, sin tamb dins despais ms curts, com la setmana o incls el dia.
Aquesta flexibilitat est lligada amb les condicions de treball, caracteritzades per horaris de feina
freqentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en perodes de vacan-
ces.
Lestacionalitat del sector, generada com a conseqncia de la concentraci de la demanda en
determinats perodes, s un dels factors que fa que el sector sigui percebut com a poc estable des
del punt de vista laboral, la qual cosa pot dificultar latracci de talent per part de les empreses tu-
rstiques, aix com desincentivar la inversi de recursos en formaci. En aquest sentit, cal tenir en
compte que, segons lltima edici del Monitor de competitivitat turstica relativa de les comunitats
autnomes espanyoles (Exceltur, 2010), Catalunya t un bon sistema educatiu de base i destaca
per latractiu de loferta formativa universitria, situant-se en segon lloc respecte de les altres com-
unitats autnomes. Tot i aix, linforme constata que aquests condicionants de base no han tingut
un impacte suficientment rellevant per tal dassolir una millora en lestabilitat de locupaci del sec-
tor turstic.
Prviament a lanlisi de les dades de locupaci en el sector turstic de Catalunya, cal posar de
manifest que aquestes shan extret de lexplotaci de les dades referents a Catalunya de
lEnquesta de Poblaci Activa (INE) que duu a terme lInstitut dEstudis Turstics, organisme de-
pendent del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme. Tamb sha emprat com a font la Direcci Ge-
neral de Turisme, a partir de les dades de la Secretaria dOcupaci i Relacions Laborals pel que fa
a lanlisi de les dades sobre els treballadors del sector turstics afiliats a la Seguretat Social i
lEnquesta de Conjuntura Laboral, elaborada pel Ministeri dOcupaci i Seguretat Social, pel que fa
a les dades sobre jornada laboral.
A les taules segents es presenta un resum sobre levoluci de les principals magnituds relacio-
nades amb el sector turstic, aix com de lafiliaci dels treballadors/es turstics a la Seguretat So-
cial.

36
TAULA-2. Principals magnituds de locupaci del sector turstic. Catalunya, 2011

2011 Taxa de variaci interanual 2010-2011
Taxa de creixement anual acumulativa
(2001-2011)
Sector turs-
tic
Sector
serveis
Total acti-
vitats
Sector tu-
rstic
Sector
serveis
Total activi-
tats
Sector turstic Sector serveis Total activitats
Poblaci activa 402.809 2.426.375 3.813.551 1,6 2,0 0,0 1,0 3,0 2,1
Poblaci ocupada 356.513 2.216.401 3.079.563 3,3 1,3 -1,8 0,7 3,0 0,9
Poblaci aturada 46.296 209.974 733.988 -9,7 10,0 8,4 3,5 3,2 10,6
Persones assalariades 281.138 1.860.700 2.593.961 2,2 0,9 -1,5 1,3 3,4 1,1
Persones autnomes 75.375 355.398 485.300 7,2 3,9 -3,2 -1,1 1,5 -0,3
Persones assalariades amb
contracte temporal
76.522 391.299 521.090 12,1 11,2 9,8 0,2 1,4 -1,4
Taxa de temporalitat 27,2 21,0 20,1 9,7 9,9 11,7 -1,1 -1,9 -2,4
Unitats: nombre de persones i taxes en percentatges.
Font: elaboraci prpia a partir de lInstitut dEstudis Turstics.
GRFIC-2. Evoluci de lafiliaci a la Seguretat Social en el sector turstic. Catalunya, 2001-2011

Unitats: nombre de persones.
Nota: Aquestes dades inclouen les branques dactivitat segents: serveis dallotjament, serveis de menjars i begudes i agncies de viatges i operadors turstics (CNAE 2009).
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
37
Pel que fa a la poblaci activa en el sector, les dades mostren que, com a mitjana anual el 2011,
aquesta s de 402.809 persones, un 1,6% ms que lany anterior, trencant aix la tendncia de-
creixent registrada en anys anteriors,
22
Quant a la poblaci ocupada, ha estat de 356.513 persones de mitjana anual el 2011, dada que
representa el 88,5% de la poblaci activa del sector turstic. Partint daquestes dades, cal asse-
nyalar que la indstria turstica ha generat l11,6% del total de persones ocupades de Catalunya i
el 16,1% de locupaci al sector serveis de Catalunya. Respecte el 2010, la poblaci ocupada ha
incrementat el 3,3%, trencant de nou la tendncia decreixent dels darrers anys, i creixent per so-
bre del creixement registrat en el sector serveis (1,3%). Aquests increments contrasten amb la da-
vallada general de la poblaci ocupada a Catalunya (de l1,8%, tal com cont la taula anterior)
fet que presenta el sector turstic com atractiu en termes
docupaci, ats el comportament anticclic que ha registrat el darrer any, tal com es constatar a
continuaci. Daltra banda, cal tenir en compte que la poblaci activa del sector turstic representa
el 16,6% de la poblaci activa en el sector serveis i el 10,6% del total de la poblaci activa a Cata-
lunya. Lany 2010 aquests percentatges van ser lleugerament inferiors, del 16,4% i 10,4% respec-
tivament.
GRFIC-3. Distribuci de la poblaci activa i ocupada per sectors econmics. Catalunya, 2011
Poblaci activa

Poblaci ocupada

Font: elaboraci prpia a partir dIdescat i de lInstitut dEstudis Turstics.
Del total de la poblaci ocupada, ms de tres quartes parts (el 78,9%) sn assalariats i la resta au-
tnoms (el 21,1%). Lany 2011 Catalunya ha estat la Comunitat autnoma amb ms volum mitj
dassalariats en activitats de la indstria turstica (16,7% del total), seguida de la Comunitat de
Madrid (amb 16,3%) i alhora la Comunitat autnoma amb ms volum mitj dautnoms (17% del
total), seguida dAndalusia (15,9%).
En el sector hi ha gaireb el mateix nombre dhomes que dones assalariats, si b els primers sn
una mica ms de la meitat (el 52,1%). Amb alguna fluctuaci, els darrers anys sobserva un aug-
ment de la presncia de les dones entre la poblaci assalariada, ats que han passat de represen-
tar el 41,6% lany 2008 al 47,9% ja citat el 2011.
Pel que fa a levoluci interanual de la poblaci assalariada, el 2011 es trenca la tendncia decrei-
xent observada des de lany 2008
23

22
La poblaci activa en el sector turstic va decrixer l1,1% lany 2010 respecte el 2009, i el 15,1% el 2009 respecte el 2008.
i creix el 2,2% respecte el 2010. En canvi, lany 2010 el nom-
23
Lany 2009 va davallar el 19% respecte el 2008 i el 2010 el 2,5% respecte el 2009.
Turisme;
10,6
Altres
serveis;
53,1
Agricultura
; 1,7
Indstria;
16,1
Construcci
; 7,7
No
classif icabl
es; 10,9
Turisme;
11,6
Altres
serveis;
60,4
Agricultura;
1,9
Indstria;
18,4
Construcci
; 7,7
38
bre de treballadors autnoms ja va crixer lleugerament i el 2011 sintensifica aquest creixement,
en registrar una variaci positiva del 7,2%.
De total de treballadors/es assalariats, el 27,2% tenen contracte temporal, el 12,1% ms que lany
anterior. Respecte els anys anteriors el pes de la contractaci temporal sobre el total de la pobla-
ci assalariada ha crescut (va ser el 24,8% el 2010 i el 23,7% el 2009). Aquesta temporalitat t
una clara relaci amb lestacionalitat que caracteritza el sector turstic. Aix, si sanalitza la taxa de
temporalitat per trimestres, es constata que al tercer trimestre de lany aquesta t un valor superior
(30,7%) que al primer trimestre (23,7%), al segon trimestre (28,9%) i al quart trimestre (25%).
Aquestes dades posen de manifest que la taxa de temporalitat del sector turstic s superior a la
taxa de temporalitat mitjana a Catalunya, la qual ha estat del 20,1% lany 2011.
GRFIC-4. Indicadors docupaci al sector turstic, sector serveis i el total dactivitats. Catalunya,
2006-2011
Evoluci de la poblaci activa

Evoluci de la poblaci ocupada

Unitats: persones.
Unitats: persones.
Evoluci de la poblaci aturada

Unitats: persones.
Evoluci de la taxa de temporalitat

Lany 2011 hi ha hagut 46.296 persones en situaci datur (el 11,5% del total de la poblaci acti-
va), el 9,7% menys que lany anterior. Aquesta reducci de la poblaci aturada en el sector turstic
contrasta amb lincrement registrat en la poblaci aturada del sector serveis (10%) i del total de la
poblaci aturada (8,4%). Tot i aix, la taxa datur del sector turstic s superior a la taxa datur del
sector serveis (que s del 8,7%) per clarament inferior a la total (19,2%). En relaci amb la taxa
datur del total de lEstat (21,6%), la de Catalunya ha estat 2,4 punts percentuals inferior.
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011
0
200.000
400.000
600.000
800.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011
31,5
29,2
25,6
23,7
24,8
27,2
26,4
22,8
20,6
18,3
19,1
21,0
26,4
23,7
21,2
18,0
18,0
20,1
2006 2007 2008 2009 2010 2011
39
Pel que fa al nivell de formaci de les persones treballadores del sector turstic no es disposa de
dades desagregades a nivell de Catalunya. No obstant aix, de lanlisi de les dades a nivell esta-
tal es constata que el 61,7% de la poblaci activa del sector disposa destudis secundaris, el
24,1%, destudis postsecundaris i la resta, el 14,1%, noms disposa destudis primaris. La taxa de
variaci interanual indica que els collectius que han augmentat han estat el de persones amb es-
tudis postsecundaris (el 5,1% ms que lany anterior) i el de persones amb estudis secundaris
(0,9%), mentre que les persones amb estudis primaris han davallat el 6,1% respecte el 2010.
Quant a la poblaci ocupada i la poblaci aturada, els percentatges referents al nivell formatiu se-
gueixen la mateixa dinmica.
La jornada laboral mitjana de les persones treballadores del sector turstic ha estat de 1.520,9
hores anuals, el 2,7% menys que a lany 2010. En relaci amb la jornada laboral del conjunt de
lEstat, a Catalunya ha estat 18,3 hores superior. Pel que fa a la resta de comunitats autnomes,
Catalunya ocupa la cinquena posici. Les comunitats amb una jornada laboral mitjana ms eleva-
da sn, per aquest ordre, les Illes Canries (1.609,3 hores), la Comunitat de Madrid (1.571,7 ho-
res), les Illes Balears (1.569 hores), Andalusia (1.529,5 hores) i Catalunya.
Les dades sobre les persones treballadores afiliades a la Seguretat Social apunten una situa-
ci no tant optimista en termes docupaci com la reflectida per les dades de lEPA.
De mitjana anual, lany 2011 Catalunya ha registrat 386.500 persones afiliades a la Seguretat So-
cial, el 0,2% ms que lany anterior. El rgim general (en endavant, RGSS) ha representat el
71,2% de lafiliaci total, el 0,9% ms que lany anterior, i el rgim dels treballadors autnoms (en
endavant, RETA), el 28,8% restant, amb un decrement interanual de l1,6%. Per trimestres,
lafiliaci de treballadors al RGSS ha mostrat valors interanuals de creixement continu, mentre que
lafiliaci al RETA ha evolucionat en sentit contrari. Pel que fa a lestacionalitzaci, Catalunya ha
registrat una evoluci estacional dels treballadors/es afiliats a la Seguretat Social, si b lafiliaci al
RETA ha estat una mica ms desestacionalitzada.
Ms del 80% de les persones afiliades a la Seguretat Social treballen al litoral catal (en concret,a
les marques turstiques de la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa del Garraf i Barcelona, aix
com la marca Catalunya Central).
Pel que fa a levoluci interanual, gaireb totes les marques turstiques han tingut resultats
dafiliaci a la Seguretat Social de sentit negatiu, excepte les marques Barcelona (2,2%) i Costa de
Garraf (0,6%). Cal destacar que Barcelona ha estat la nica marca que ha registrat una evoluci
trimestral creixent.
No obstant aix, si sanalitza lafiliaci segons el rgim saprecien lleugeres diferncies: la quota
dafiliaci al RGSS ha estat negativa a tot el territori catal, excepte a les marques Barcelona i
Costa del Garraf, on ha crescut el 3,5% i l1,6%, respectivament. En canvi, el RETA ha obtingut
valors dafiliaci negatius respecte de lany anterior en totes les marques, sobretot a les Terres de
lEbre, que ha registrat el decrement ms intens (-2,7%).
TAULA-3. Persones afiliades a la Seguretat Social segons rgim dafiliaci i marca turstica. Ca-
talunya, 2011

Afiliats RGSS
Variaci 2010-
2011
Afiliats al RETA Variaci 2010-2011
Costa Brava 28,8 -0,6 10,0 -0,7
Costa Daurada 24,5 -1,5 8,2 -1,3
Pirineus 5,9 -2,4 3,6 -1,0
Catalunya Central 32,8 -2,6 24,1 -1,2
40
Costa de Garraf 35,5 1,6 15,9 -1,6
Costa de Barcelona - Ma-
resme
11,3 -0,4 6,4 -2,2
Terres de Lleida 8,0 -0,7 4,7 -1,3
Barcelona 123,5 3,5 34,8 -1,9
Terres de l'Ebre 3,3 -7,0 2,7 -2,7
Val d'Aran 1,4 -15,3 0,4 -1,1
Catalunya 275,1 0,9 111,4 -1,6
Unitats: milers de persones i taxes en percentatges.
Font: elaboraci prpia a partir del Departament dEmpresa i Ocupaci.
Daquesta breu anlisi del mercat de treball del sector es desprn que el sector turstic presenta
un comportament diferenciat de la resta de sectors, en registrar creixement de la poblaci ocupa-
da i descens de la poblaci en situaci datur; tot i que continua sent un sector estacional, la qual
cosa es veu reflectida en les fluctuacions trimestrals de determinades variables. Daltra banda,
ateses les noves tendncies turstiques observades a lapartat primer daquest estudi, la majoria
destudis posen de manifest que el nou panorama representa una oportunitat de cara a laparici
de noves ocupacions i la possible desestacionalitzaci duna part del sector.
2.2. Mapa de les ocupacions
Lobjectiu daquest apartat s reflectir de manera senzilla, per alhora completa la constellaci
docupacions que es poden identificar en el sector del turisme. Per tal que aquest mapa no sigui
excessivament ampli (i per tant inoperatiu), per tampoc massa restrictiu (i per tant, amb mancan-
ces significatives), cal tenir en compte una srie de consideracions prvies.
El punt de partida sn les activitats que shan detallat en el captol 1 com a incloses en el sector
turstic: allotjament, restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Ara b, no totes les ocupacions de les empreses i/o organitzacions que es dediquen a aquestes
activitats poden ser qualificades de turstiques, ats que algunes no tenen una relaci directa
amb els clients turistes (com ara loficial de mquines dun creuer o lactor duna obra de teatre) i
daltres perqu no sn especfiques duna empresa turstica i poden identificar-se tamb en em-
preses daltres sectors (com ara un director financer duna empresa gran).
Lexcepci s el personal de neteja i manteniment. Si b la seva tasca s necessria en prctica-
ment totes les empreses (si no totes), i per tant shaurien dexcloure seguint el criteri anterior, en el
sector turstic tenen una importncia fonamental (sobretot dallotjament i de restauraci), ats que
condicionen en gran mesura lexperincia del client turista i la seva percepci de la qualitat del
servei utilitzat.
Daltra banda, hi ha determinades ocupacions que tot i pertnyer a un sector especfic sintenten
incloure en una de les categories ocupacionals identificades a lestudi, per tal devitar un excessiu
nombre docupacions. Un exemple s els monitors desports daventura i altres activitats esporti-
ves (senderisme, cicloturisme, barranquisme, monitors desqu...) que es poden considerar inclo-
sos en la categoria danimaci turstica, en vincular-los a locupaci de monitors de temps lliure o
guies dactivitats daventura.
El mapa docupacions elaborat t una doble finalitat: duna banda, reflectir com ja sha dit, les ocu-
pacions ms significatives del sector turstic i de laltra, ser leina a partir de la qual shan detectat
les necessitats formatives de les empreses del sector, principal objectiu daquest estudi, i que
sanalitza en el captol 4.
41
El mapa sha construt a partir de la Classificaci Catalana dOcupacions 2011 (CCO 2011) i sha
complementat amb la informaci publicada per lInstitut Catal de les Qualificacions Professionals
(ICQP)
24
relativa al sector analitzat, aix com altres fonts documentals.
25
TAULA-4. Mapa de les ocupacions del sector turstic, per rea professional
Amb aquesta informaci,
shan creat onze categories ocupacionals, repartides en tres rees, ms una categoria residual,
per incloure aquelles ocupacions no classificades en altres categories (anomenada Altres).
REA OCUPACIONS
Transversals
Xefs i cuiners/es
Recepci
Animaci turstica
Guiatge turstic
Assistncia turstica
A continuaci es descriuen les categories ocupacionals ja enunciades, seguint el segent esque-
ma:
1. Descripci general de la categoria ocupacional
2. Competncies (transversals i tcniques)
26
3. Principals funcions

4. Formaci necessria per exercir-la / vinculada
5. Ocupacions incloses en la categoria ocupacional
2.2.1. rea transversal
Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques
Persones que planifiquen, dirigeixen i coordinen les activitats dhotels, restaurants, allotjaments ru-
rals i altres empreses o organitzacions que presten serveis relacionats amb el turisme, siguin o no
de la seva propietat.

24
En lapartat Serveis i Productes de la plana web de lICQP, el subapartat Serveis de Qualificaci-Ocupaci cont, per a totes les
famlies professionals, la relaci entre llocs de treball, unitats de competncia i nivell daquestes unitats.
25
Principalment: Comissi Europea (2009), Altia Consultores (2009); Observatorio ocupacional (2005); i la informaci per ocupacions
de la plana web Careeronestop Pathways to career success (http://www.acinet.org/)
26
Les competncies tcniques poden definir-se com aquelles prpies i exclusives duna determinada ocupaci, que sovint requereixen
una formaci especfica per poder-les realitzar. En canvi, les competncies transversals sn, a sensu contrario, genriques i exporta-
bles a qualsevol altra ocupaci.
42

Transversals
- Directives i de lideratge.
- Gesti de personal i coordinaci dequips.
- Comunicatives (oral i escrites), persuasives i de relacions pbliques.
- Gesti de conflictes i resoluci de problemes.
- Iniciativa i creativitat.
- Atenci i servei orientat al client.
- Idiomes.
- s daplicacions informtiques i recerca dinformaci.
Tcniques
- Direcci i organitzaci dempreses.
- Gesti comercial i de mrqueting.
- Gesti de compres, aprovisionament i logstica.
- Gesti de recursos humans
- Gesti pressupostria, comptable, financera i estadstica.
- Dirigir i gestionar una unitat de producci en allotjament/restauraci/altres.
- Dissenyar i comercialitzar ofertes, serveis i productes
- Fer la gesti econmico-financera de lestabliment
- Fer la gesti de qualitat ambiental i de seguretat
- Assegurar el manteniment i les condicions ds despais, installacions i dotacions en els esta-
bliments.
4. Formaci necessria per exercir-la
- Formaci especfica relacionada amb la direcci destabliments turstics, mrqueting, adminis-
traci dempreses, distribuci i venda de productes i serveis, etc.
43
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 14, 15 i 58 de la CCO
2011, com ara les segents:
- 1411 directors i gerents dhotels 1419 directors i gerents daltres empreses dallotjament
(com ara motels i albergs juvenils; 1421 directors i gerents de restaurants; 1422 directors i
gerents de bars, cafeteries i similars; 1429 directors i gerents d'empreses de servei d'pats i
altres empreses de restauraci.
- 1501 directors i gerents dempreses dactivitats recreatives, culturals i esportives (com ara
parcs datraccions); 1509 directors i gerents daltres empreses de serveis (com ara agncies
de viatges i centres de conferncies).
- 5840 treballadors propietaris de petits allotjaments.
Daltra banda, cal tenir en compte que sexclouen daquesta categoria els directors de recursos
humans, els directors financers, els directors de logstica i aprovisionament, etc., de grans empre-
ses, ats que com ja sha comentat, no es poden considerar ocupacions especficament tursti-
ques, tot i pertnyer a una empresa o organitzaci del sector.

Persones que treballen en lrea tradicional de mrqueting, per que desenvolupen ocupacions
que recentment han adquirit una importncia decisiva en el posicionament de lempresa turstica
en el sector. Sinclouen aquelles ocupacions relacionades amb internet i les xarxes socials, que
tamb es podrien anomenar ocupacions 2.0.
Transversals
- Comunicatives (orals i escrites), persuasives i de relacions pbliques.
- Idiomes.
- Orientaci envers la qualitat.
Tcniques
- Gesti comercial i de mrqueting.
- Capacitat analtica i de sntesi.
44
- s daplicacions informtiques, recerca dinformaci i xarxes socials (blogs, RSS, Twitter, Fa-
cebook, etc), web 2.0, etc.
- Community manager: crear, mantenir i promoure la marca i identitat digital de lestabliment, en
lnia amb els objectius estratgics de lempresa. Recollir i canalitzar lopini del client/usuari.
- Revenue manager: optimitzar resultats, taxes docupaci i de preu mitj de lestabliment.
- Director comercial i de mrqueting: gestionar i supervisar el funcionament de les activitats de
mrqueting de lempresa, aix com la comunicaci externa i les relacions amb la premsa i els
mitjans de comunicaci.
- Formaci especfica relacionada amb el mrqueting, ladministraci dempreses, la distribuci i
venda de productes i serveis, etc.
- Formaci relacionada amb les noves tecnologies, internet, xarxes socials, etc.
Aquesta categoria no t un subgrup concret de la CCO 2011, tot i que es podrien considerar pro-
fessionals de la publicitat i la comercialitzaci (2651) i incloure llocs de treball com ara el construc-
tor de marca (branding), la persona responsable de mrqueting comercial i relacions pbliques,
gestor estratgic de vendes (revenue manager), gestor de canals webs i meditics (channel ma-
nager) i gestor de comunitats en lnia o de xarxes socials (community manager).

Persones responsables de la neteja i posada a punt de les installacions dempreses o organitza-
cions turstiques (habitacions, zones nobles, zones comunes, sala de menjador, etc), i a la vegada
del manteniment de la roba de lestabliment i dels usuaris (realitzen les funcions de rentar, planxar
i arreglar la roba), aplicant les normes de seguretat i higiene establertes en el sector.
Transversals
- Actitud cap a la neteja i lordre.
- Normes de seguretat i higiene.
- Treball en equip.
- Orientaci envers a la qualitat.
45
- Governants dhoteleria: planificaci, organitzaci i control; gesti de personal i coordinaci
dequips; gesti del temps.
Tcniques
- Serveis personals i protocol (atenci a les necessitats del client, assolir els requisits de qualitat
establerts, avaluaci de la satisfacci del client).
- Tcniques de neteja.
- Conserges: gesti i s de les installacions, maquinria i equips; seguretat de les installacions,
del personal.
- Supervisors/es i governants/es dhoteleria: planificar, organitzar, dirigir i supervisar les activi-
tats de neteja i manteniment dutes a terme en les plantes, habitacions, rees de serveis i re-
es pbliques. Atenci de queixes i reclamacions i resoluci daquestes. Planificaci de torns de
treball.
- Resta del personal de neteja: fer la neteja i posada a punt de les habitacions, rees comunes
de les plantes, vigilant que les installacions i el mobiliari estiguin en bon estat; mantenir la ro-
ba de lestabliment i dels usuaris tenint en compte les normes de seguretat i higiene del sector.
- Personal de manteniment i consergeria: posar a punt les installacions dempreses o organit-
zacions turstiques; satisfer seguint les normes de qualitat de lestabliment, les necessitats del
client pel que fa a assistncia i informaci; supervisar i garantir el correcte manteniment de les
zones comunes.
Generalment no sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 58 i 92 de la CCO 2011,
com ara les segents:
- 5831 persones supervisores de manteniment i neteja doficines (que inclou els/les gover-
nants/es dhoteleria); 5833 els conserges dedificis i similars.
- 9210 personal de neteja doficines, hotels (cambrers/es de planta) i altres establiments simi-
lars; 9221 netejadors de vehicles (avions, trens, autobusos), finestres i personal similar.

2.2.2. rea dallotjament i restauraci
Xefs i cuiners/es
Persones que dissenyen mens, creen plats i supervisen lorganitzaci (xefs i caps de cuina),
lelaboraci, la cocci, la presentaci i la conservaci daquests mens i plats (per part dels cui-
46
ners) en hotels, restaurants i altres establiments pblics on se serveix menjar, aix com en bucs i
trens, respectant les normes i prctiques de seguretat i higiene en la manipulaci alimentria.

Transversals
- Treball en equip.
- Flexibilitat funcional.
- Gesti del temps.
- Xefs / caps de cuina: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i cre-
ativitat; gesti de personal i coordinaci dequips.
- Cuiners: escolta activa.
Tcniques
- Tcniques delaboraci, manipulaci, presentaci, conservaci i regeneraci daliments.
- Xefs / caps de cuina: organitzar i supervisar els processos daprovisionament, els processos
de preparaci i presentaci delaboracions culinries complexes; degustar aliments per la seva
selecci i s; dissenyar i comercialitzar ofertes gastronmiques, tradicionals, de cuina creativa
i dautor.
- Cuiners / pastissers: preparar, condimentar i presentar plats, postres i altres menjars; supervi-
sar la neteja de la cuina i dels utensilis; conservar i envasar determinats aliments; collaborar
en la planificaci de mens i cartes; controlar laprovisionament; rebre i controlar la qualitat
dels aliments rebuts.
s imprescindible tenir el carnet de manipulador daliments.
Per cuiners dun determinat nivell sexigeix formaci especfica, sobretot per xefs i caps de cuina.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 37, 50 i 51 de la CCO
2011, com ara les segents:
- 3734 caps de cuina i xefs (xefs executis, xefs pastissers, xefs salsers, segons de cuina).
- 5000 cuiners propietaris de restaurants.
47
- 5110 cuiners assalariats (cuiners de menjadors dempresa, cuiners de restaurants, rebosters
pastissers, pizzers).
Complementen aquest llistat les ocupacions de cap de cambra freda i salser.
Persones que serveixen menjar i beguda als clients de restaurants, bars, clubs i altres establi-
ments similars, aix com en institucions i a bord de bucs i trens. Tamb poden servir directament
begudes alcohliques i no alcohliques als clients directament en la barra o a travs de cambrers
de taules.
Transversals
- Idiomes.
- Treball en equip.
- Matres / caps de sala: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i
creativitat; gesti de personal i coordinaci dequips.
Tcniques
- Normes de protocol en restauraci.
- Oferta gastronmica i elaboraci dels aliments.
- Matres / caps de sala: direcci, planificaci, supervisi i control de sala i del personal; disseny
de mens i cartes;
- Sommeliers: vins i altres begudes analcohliques i alcohliques diferents a vins.
- Fer la posta a punt del menjador restaurant / cafeteria bar.
- Ajudar en la confecci de la carta o anlegs, collaborant amb el personal de cuina.
- Atendre i servir als clients.
- Informar sobre loferta i assessorar sobre plats i vi, si se li demana.
48
- Facturar i cobrar.
- Matres / caps de sala: dirigir, gestionar i supervisar una unitat de producci en restauraci;
supervisar la neteja del menjador, utensilis i parament; fer la gesti econmico-financera dun
establiment de restauraci; fer la gesti de qualitat ambiental i de seguretat; dissenyar i co-
mercialitzar ofertes de restauraci; assessorar als clients sobre els plats i les begudes; atendre
queixes.
- Sommeliers: tastar vins i altres begudes analcohliques i alcohliques diferents a vins; disse-
nyar ofertes de vins i altres begudes; fer anlisis sensorials de productes selectes propis de
sommelieria i dissenyar les seves ofertes; gestionar el bon funcionament de bodegues de con-
servaci i maduraci de vins per a restauraci; assessorar al client en la tria de les begudes
tenint en compte el menjar escollit.
s imprescindible tenir el carnet de manipulador daliments.
Per cambrers dun determinat nivell sexigeix formaci especfica, sobretot per matres, caps de
sala i sommeliers.
- 5000 cambrers propietaris de bars i cafeteries.
- 5120 cambrers assalariats (matres, sommeliers, caps de menjador, cambrers de barra i de
taula).
Complementen aquest llistat les ocupacions de cap de bar, brman i consultor de begudes
(aquesta darrera pot ser considerada com una ocupaci emergent).

Persones que en establiments grans duen a terme les tasques bsiques de suport a la cuina i la
sala. Els auxiliars de cuina preparen i emmagatzemen els aliments, netegen els utensilis i assistei-
xen els cuiners en all que necessitin; mentre que els auxiliars de sala duen a terme les activitats
prvies al servei, al postservei i als serveis simples de taula i barra, collaborant amb tcnics de
ms nivell de qualificaci.
Transversals
- Treball en equip.
49
- Auxiliar de sala: atenci i servei orientat al client.
Tcniques
- Operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i
begudes
- Auxiliars de cuina: preelaborar aliments, preparar i presentar elaboracions culinries senzilles i
assistir en la preparaci delaboracions ms complexes, aplicant operacions tcniques i nor-
mes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i begudes.
- Auxiliars de sala: assistir en el servei, preparar i presentar begudes senzilles i menjars rpids,
aplicant operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci
daliments i begudes.
Cal tenir el carnet de manipulador daliments.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 93 de la CCO 2011, com
ara les segents:
- 9310 ajudants de cuina (marmitons, ajudants de rebosteria i neteja plats); 9320 prepara-
dors de menjar rpid (com ara hamburgueses, sandvitxos, pizzes, kebabs).
Complementen aquest llistat les ocupacions dajudant de pastisseria i ajudant de cambrer.

Recepci
Persones que treballen en el departament de recepci dun hotel o destabliment dallotjament,
desenvolupant i garantint la correcta acollida i atenci al client, aix com la correcta presentaci i
informaci dels serveis de lestabliment.
Transversals
- Idiomes.
50
- Orientaci envers la qualitat.
- Caps de recepci: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i creati-
vitat; gesti de personal i coordinaci dequips; gesti de conflictes i resoluci de problemes.
Tcniques
- s daplicacions informtiques: ofimtica, gesti de reserves, facturaci i canvi de divises.
- Comptabilitat i administraci bsica.
- Informaci turstica i serveis locals.
- Comercialitzaci i de mrqueting.
- Caps de recepci i recepcionistes: coneixements sobre ls de sistemes informtics (sistemes
de gesti de reserves, cobrament de factures, canvi de divises); comptabilitat i administraci
bsica.
- Cap de recepci: planificar, organitzar i supervisar la tasca del departament de recepci en ho-
tels i altres establiments dallotjament; atendre i solucionar les demandes i queixes produdes
en el tracte amb el client.
- Recepcionistes dhotel: rebre i registrar als clients en hotels i altres establiments dallotjament,
assignar-los habitaci, lliurar les claus; subministrar informaci sobre els serveis de
lestabliment; reservar habitacions; mantenir un registre de les habitacions disponibles; fer la
factura als clients que abandonen lestabliment i cobrar el seu import.
- Grums, mossos: transportar lequipatge i maletes dels clients de lhotel o establiment
dallotjament, en estacions de tren, aeroports i similars.
Caps de recepci i recepcionistes: generalment sexigeix formaci especfica de lmbit turstic i
idiomes.
Grums, mossos: no sexigeix cap mena de formaci especfica.
- 4422 recepcionistes dhotel.
- 9431 ordenances i grums; 9432 mosso dequipatges i similars.
Complementa aquest llistat locupaci de cap de recepci.

51

2.2.3. rea dintermediaci i acompanyament turstic
Animaci turstica
Persones que organitzen i dinamitzen activitats de temps lliure aplicant tcniques especfiques
danimaci grupal, amb la finalitat dentretenir els clients adults i/o infantils dun establiment mitjan-
ant el desenvolupament dactivitats doci i esportives (jocs, concursos, festes, etc.).
Transversals
- Planificaci, organitzaci i control.
- Idiomes.
- Comercialitzaci i mrqueting.
Tcniques
- Psicologia de grups (comportament hum, diferncies en les capacitats de cada persona, per-
sonalitat i interessos, dinmica de grups, etc).
- Meteorologia, seguretat i primers auxilis.
- Organitzar festes i altres esdeveniments ldics dentreteniment.
- Executar i dinamitzar jocs i activitats fsiques i recreatives, aix com activitats danimaci cultu-
ral.
- Planificar (hora, lloc, desenvolupament de lactivitat...) i fer el seguiment de resultats de les ac-
tivitats realitzades.
Generalment no sexigeix formaci especfica.
ara les segents:
52
- 3724 monitors dactivitats recreatives i similars. Inclou els animadors socioculturals i
dentreteniment, animadors turstics, monitors de temps lliure, guies dactivitats daventura.
Complementen aquest llistat les ocupacions de caps danimaci, animador de vetllades i especta-
cles, animador turstic infantil, animador dhotel, monitors desports i dactivitats daventura.

Guiatge turstic
Persones que informen i interpreten el patrimoni, els bns dinters cultural i natural i la resta de
recursos turstics de lmbit especfic dactuaci a turistes i visitants, de manera atractiva, interac-
tuant amb ells i despertant el seu inters. Tamb promocionen i comercialitzen destins turstics lo-
cals, gestionant serveis dinformaci turstica i participant en la creaci, comercialitzaci i gesti de
productes i serveis turstics de lentorn local.
Transversals
- Gesti de personal i coordinaci dequips.
- Idiomes.
Tcniques
- Disseny ditineraris turstics.
- Patrimoni, bns dinters cultural i la resta dactius dun determinat lloc.
- Interpretar el patrimoni i bns dinters cultural, espais naturals i altres bns duna determinada
zona a turistes i visitants.
- Comunicar-se en angls, i/o altres llenges estrangeres, a nivell dusuari competent en els
serveis turstics de guia i informaci.
53
- Guies turstics: Prestar serveis dacompanyament i assistncia a turistes i visitants i dissenyar
itineraris turstics.
Formaci de guia i informador turstic.
- 4411 empleats/ades dinformaci a lusuari en oficines de turisme o similar.
- 5823 acompanyants turstics (com ara guies acompanyants de viatge turstic, assistents/es
acompanyants de grup turstic, tour leaders, guies de ruta turstica); 5825 guies de turisme
(com ara guia local de turisme, guia de museu o guia de parc natural).
Complementa aquest llistat les segents ocupacions: agent de desenvolupament turstic local, cap
doficina dinformaci turstica, guia intrpret del patrimoni, transferista, coordinador/a dactivitats
en installacions aqutiques dempreses turstiques, tcnic/a en empreses i activitats turstiques,
gestor turstic cultural i dinamitzador de turisme cultural.

Persones que creen i organitzen viatges combinats o productes similars i/o es dediquen a la venda
daquests productes i daltres serveis turstics, faciliten informaci sobre aquests i desenvolupen la
gesti econmicoadmnistrativa inherent a aquesta activitat, amb independncia de si aquesta acti-
vitat es realitza de manera presencial o telemtic.
Transversals
- Idiomes.
Tcniques
- s daplicacions informtiques: gesti de reserves, facturaci, bases de dades, recerca
dinformaci...
54
- Productes i serveis de loferta turstica.
- Comercialitzaci i mrqueting, promoci i venda.
- Coneixements de geografia, histria i cultura.
- Gesti pressupostria, comptable i estadstica.
- Gestionar unitats dinformaci i distribuci de serveis turstics.
- Elaborar i organitzar viatges combinats, excursions, desplaaments...
- Gestionar esdeveniments.
- Vendre serveis turstics i viatges.
- Desenvolupar la gesti econmicoadministrativa dagncies de viatges.
Formaci especfica en turisme.
ara les segents:
- 4421 empleats/ades dagncies de viatges (s a dir, tcnics/ques de venda en agncia de
viatges, tcnics/ques de productes en agncia de viatges, empleats/ades de viatges en una
companyia aria.
Complementen aquest llistat les ocupacions dagent de compravenda telemtica (aquesta pot ser
considerada una ocupaci emergent) i cap de reserves.

Organitzaci desdeveniments
Persones que sencarreguen dorganitzar i coordinar serveis per a conferncies, esdeveniments,
funcions, banquets i seminaris.
Transversals
55
- Idiomes.
Tcniques
- Productes i serveis desdeveniments i actes pblics.
- Protocol en esdeveniments i actes pblics.
- Promoure conferncies, convencions i fires comercials a clients potencials.
- Organitzar i coordinar serveis com ara els relatius a les installacions de conferncies, restau-
raci, expositors, equips audiovisuals i informtics, allotjament, transport i esdeveniments so-
cials per als participants, aix com prestacions logstiques per als exhibidors.
No sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 35 de la CNO 2011, com
ara les segents:
- 3532 organitzadors de conferncies i esdeveniments.
Sinclou en aquesta categoria locupaci de cap del departament de congressos, incentius, grups i
organitzaci desdeveniments.

Assistncia turstica
Els auxiliars de vol i altres mitjans de transport (trens, bucs) vetllen per la comoditat i la seguretat
dels passatgers, serveixen menjar i begudes, generalment en aeronaus, trens i a bord de bucs;
poden planificar i coordinar la cura de les installacions i les activitats socials en bucs.
Els auxiliars de congressos, hostes i hostesses de terra fan activitats dacompanyament, orienta-
ci, assistncia, facturaci, informaci, assessorament a lusuari o client del servei.

56
Transversals
- Idiomes.
- Treball en equip.
- s daplicacions informtiques.
Tcniques
- Gesti demergncies, salvament i primers auxilis.
- Caracterstiques especfiques dels mitjans de transport.
- Acollir, rebre i acomiadar el client usuari.
- Informar al client usuari dels diferents serveis de qu disposa.
- Fer la facturaci de passatgers, equipatges, mercaderies i correu.
- Fer operacions dembarcament i desembarcament de passatgers, i solucionar els problemes
que puguin tenir els passatgers en trnsit i altres incidncies del viatge.
- Combinar i servir aliments preparats i begudes.
- Auxiliars de vol i altres mitjans de transport: acollir els passatgers, comprovar el bitllet o targeta
dembarcament i conduir-los al seu seient o camarot; anunciar, explicar i fer demostracions
dels procediments de seguretat i emergncia; orientar i ajudar als passatgers i seguir els pro-
cediments prescrits en cas demergncia; prestar primers auxilis als passatgers que ho neces-
sitin.
- Auxiliars de congressos, hostes i hostesses de terra: registrar lassistncia dels participants en
un esdeveniment; assistir als clients usuaris en els possibles desplaaments
4. Formaci necessria per exercir-la / vinculada
No sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 58 de la CNO 2011, com
ara les segents:
- 5821 auxiliars de vol i cambrers/es davi, vaixell i tren.
57
- 5824 hostesses de terra (com ara hostes i hostesses en fires i congressos i auxiliars de con-
gressos i exposicions).

2.2.4. Altres
Experts en planificaci del desenvolupament turstic.
Experts en anlisi de repercussions ambientals.
Experts en patrimoni alimentari i gastronmic.
Consultors.
Docents.

58
3. Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme
Lobjectiu daquest apartat s descriure loferta formativa existent a Catalunya relacionada amb les
ocupacions i activitats del sector turstic, fent especial referncia (si s possible) a les competnci-
es que es desenvolupen aix com a la duraci daquestes accions formatives.
En primer lloc, cal concretar els subsectors inclosos en el sector del turisme. Si b en altres apar-
tats sha optat per un concepte ampli i omnicomprensiu de les activitats relacionades amb el sec-
tor, en analitzar loferta formativa sha aplicat un criteri ms restrictiu, referint a les accions formati-
ves etiquetades generalment en el subsector hoteleria i turisme i incloent les activitats de restau-
raci, intermediaci turstica i organitzaci desdeveniments. Per tant, no shan analitzat les acci-
ons formatives relacionades amb la direcci i gerncia dempreses, els idiomes, la informtica,
etc., si b sen far una breu pinzellada puntualment. Aquesta exclusi admet excepcions, en in-
cloure aquelles accions formatives daquests mbits per especfiques pel sector del turisme, com
ara la gesti hotelera, i aquelles accions formatives que estan relacionades amb determinades
ocupacions que en aquest estudi shan considerat turstiques. Un exemple el trobem en lmbit
de la formaci professional reglada, en els cicles professionals de la famlia dactivitats fsiques i
esportives, que capaciten a lalumne per exercir com a monitor desports, guia de turisme eqestre
o guia de turisme en bicicleta (per exemple), ocupacions incloses en la categoria ocupacional
animaci turstica i guiatge turstic (respectivament).
En segon lloc, cal tenir en compte que loferta formativa en lactualitat s complexa i variada. Per
facilitar la redacci daquesta anlisi i amb la finalitat de sistematitzar la informaci obtinguda mit-
janant lenquesta elaborada ad hoc per aquest informe, shan establert les categories formatives
que resumeix la taula segent i que ms endavant es descriuen.
TAULA-5. Categories formatives emprades en lanlisi de loferta formativa
Formaci universitria
Graus
Formaci professional reglada
Programes de qualificaci professional inicial
Cicles formatius de grau mitj
Cicles formatius de grau superior
1
Formaci professional per a l'ocupaci
Formaci d'oferta
Formaci de demanda
Altres accions formatives Cursos no inclosos en les categories formatives anteriors
(1) Cal tenir en compte que els CFGS integren leducaci superior, juntament amb els ensenyaments universitaris, si b aqu es classi-
fiquen conjuntament amb els CFGM.
En tercer lloc, cal tamb precisar que lanlisi de loferta formativa sha basat en la recerca bsi-
cament en lnia, a travs de les pgines web de les diferents institucions educatives, a ms
dalguna consulta telefnica directament amb els centres formatius, aix com en la comanda de
dades especfica tramitada al Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) pel que fa a la formaci pro-
fessional per a locupaci. Sanalitzen les accions formatives previstes o dutes a terme al llarg del
curs 2010-2011 (formaci universitria, formaci professional reglada i altres accions formatives) i
lany 2010 (formaci professional per a locupaci). Cal tenir en compte que loferta formativa evo-
luciona constantment i que malgrat haver fet una recerca inicial exhaustiva, en determinats casos,
quan sha buscat informaci addicional, aquesta no sha pogut trobar (per desaparici del curs) i
sha complementat amb accions formatives oferides en el moment de la recerca i finalitzaci de
ANLISI DE LOFERTA FORMATIVA EN LMBIT DEL TURISME
59
lapartat,
27
Amb carcter previ a aquesta anlisi, cal fer una reflexi sobre la importncia de la formaci de les
persones que treballen en el sector turstic per la seva competitivitat. En aquest sentit, cal destacar
linforme MoniTUR que t per objectiu mesurar (de manera aproximada) la posici competitiva re-
lativa de loferta turstica de les disset comunitats autnomes. Lestudi parteix de lanlisi de la ca-
dena de valor dels serveis pblics i privats de qu disposa cada comunitat, i alhora valora les es-
tratgies, les poltiques i les accions dissenyades pels seus governs per a potenciar latractiu turs-
tic, la competitivitat empresarial i els resultats finals obtinguts (Exceltur, 2010 i 2011).
sobretot pel que fa a les altres accions formatives, doferta altament variable, subjecta
a la demanda i no estructurada en cursos acadmics.
Lestudi configura una cadena de valor sobre set pilars de competitivitat, entre els que cal desta-
car, a efectes del present estudi, el cinqu, centrat en latracci de talent, la formaci i leficincia
dels recursos humans. Aquest pilar analitza la productivitat dels treballadors, la dotaci de capital
hum, lestabilitat en locupaci i la qualitat del sistema formatiu. Pel que fa a aquest darrer mbit,
es tenen en compte tres indicadors que resulten interessants de comentar en aquest apartat:
latractiu de loferta universitria turstica, la qualitat de lFP reglada i el suport a la formaci cont-
nua.
Tant en ledici del 2009 com la del 2010, Catalunya ocupa la tercera posici en el rnquing gene-
ral dels indicadors (darrera del Pas Basc i la Comunitat de Madrid), si b en el pilar 5 passa
docupar la tercera posici el 2009 a la desena el 2010. Aquesta davallada ve motivada per una
menor valoraci dels empresaris del sector turstic de loferta dFP reglada i del suport que rep la
formaci contnua,
28
En la darrera edici del MoniTUR, sinclou un comentari a la situaci catalana, que a tall de refle-
xi, es interessant reproduir, en el sentit que si b els tems que analitza el pilar de competitivitat
cinqu sn difcils de mesurar, les comunitats de Madrid i Pas Basc, en primer lloc i les de Caste-
lla Lle, Navarra i La Rioja en segon, combinen un bon sistema educatiu de base amb universitats
i escoles de negoci reconegudes i un sector empresarial actiu que ha utilitzat aquests centres
educatius per acumular capital hum. Lestudi destaca que Catalunya compta amb aquestes ma-
teixes condicions, per no shan explotat en tota la seva dimensi per part de les empreses tursti-
ques, a excepci del subsector de la restauraci.
mentre que latractiu de loferta formativa universitria es mant en el segon
lloc.
3.1. Formaci universitria
Tal com indica la taula 5, en aquesta categoria sinclouen els graus, els msters universitaris i doc-
torats, i els cursos dextensi universitria.
Les dues primeres subcategories empren la denominaci adoptada per lEstat espanyol per adap-
tar lestructura del educaci universitria a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES),
29
A efectes daquest informe cal destacar que un dels canvis importants que ha suposat ladaptaci
a lEEES s la implantaci dels crdits europeus (ECTS) com a unitat de mesura per reflectir els
resultats de laprenentatge dels estudiants i el volum de treball realitzat per tal dassolir els objec-
tius establerts en el pla destudis. Aix, en el cas dels graus, el Reial decret 1393/2007 estableix
i que
substitueix lanterior denominaci, llicenciatures i diplomatures, en el cas dels graus i els msters,
postgraus i doctorats, en el cas dels msters universitaris i els doctorats.

27
Desembre de 2011 i gener de 2012.
28
En el primer cas passa del set lloc al nov i en el segon, del nov a lonz. Per davant t altres comunitats, com ara el Pas Basc,
Castella La Manxa, la Comunitat Valenciana i Mrcia. La informaci per elaborar aquests indicadors sobt de lEnquesta de Clima tu-
rstic empresarial que elabora trimestralment Exceltur.
29
Llei orgnica 4/2007, de 12 dabril, de modificaci de la Llei orgnica 6/2001, de 31 de desembre, duniversitats, desenvolupada pel
Reial decret 1393/2007, de 29 doctubre.
60
que lestudiant ha dassolir 240 crdits europeus
30
i pel que fa als msters universitaris, estableix
que aquests han de tenir entre 60 i 120 crdits.
31
Daltra banda, shan incls sota la denominaci cursos dextensi universitria aquelles accions
formatives dutes a terme per les universitats que no es consideren ensenyaments universitaris ofi-
cials, segons el Reial decret 1393/2007, per que exigeixen tenir una titulaci universitria per ac-
cedir-hi.

32
3.1.1. Formaci universitria de grau
Aquest ha estat lnic criteri en com identificat, ats que varien significativament entre
elles tant pel que fa la duraci (de cursos de tres hores a cursos de ms de 1.000, estructurats o
no en crdits ECTS) i la temtica (ms enfocada a la teoria o a la prctica).
Amb carcter general, els graus oficials en Turisme i relacionats sestructuren en 240 crdits
ECTS i sassignen a la branca de coneixement de Cincies Socials i Jurdiques, ats el seu con-
tingut marcadament pluridisciplinar.
El curs 2010-2011 les universitats catalanes van oferir onze graus en Turisme (10 dells oficials i
un ttol propi)
33
TAULA-6. Oferta formativa dels graus oficials a Catalunya en lmbit del turisme.
Curs 2010-2011

i sis graus relacionats amb el sector (quatre oficials i dos ttols propis), tres dells
orientats a la direcci hotelera, dos a la relaci entre el turisme i loci i un sobre ordenaci del terri-
tori. La taula segent cont aquesta informaci pels ttols oficials.
Ttol del grau Centre
Turisme
Universitat Oberta de Catalunya
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona - Universitat de Barcelona
Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Universitat Autnoma de Bar-
celona
Universitat Rovira i Virgili
Universitat de Girona
Escola Universitria de Turisme Euroaula - Universitat de Girona
Escola d'Estudis Superiors i Universitaris Formatic Barna - Universitat de Girona
Escola Universitria de Turisme Mediterrani - Universitat de Girona
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme Sant Pol de Mar - Universitat de Girona
Universitat de Lleida
UNED
Gesti turstica i hotelera Universitat Ramon Llull
Turisme i gesti de l'oci
Escola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fabra
Grau conjunt Turisme i
Administraci i Direcci
d'empreses
Geografia i ordenaci del
territori
2 Universitat Rovira i Virgili
(1) En aquesta taula no sinclou el nombre destudiants que cursen aquests graus, ats que s una dada noms disponible per algunes
de les universitats (UdG i URV). Font: portal Uneix.
(2) Cursant un curs addicional s'obt el grau en Turisme.

30
Article 12.2. Daquests 240 crdits com a mnim 60 han de proporcionar formaci bsica a lestudiant, una formaci que es concreta
en el pla destudis en lestabliment dassignatures vinculades a la branca de coneixement en qu sadscrigui el ttol en concret (i que
sn: Arts i Humanitats, Cincies, Cincies de la Salut, Cincies Socials i Jurdiques, Enginyeria i Arquitectura). Daltra banda, el Reial
decret prescriu lobligaci de lestudiant de realitzar un treball de fi de grau que ha de suposar entre 6 i 30 crdits.
31
Article 15.2. En cas dels msters universitaris, el Reial decret nicament concreta que la formaci impartida ha de ser tant terica
com prctica i lobligaci, igual que en els graus, de lestudiant delaborar un treball de fi de mster dentre 6 i 30 crdits.
32
La resta daccions formatives organitzades per les universitats i que no exigeixen un ttol universitari per accedir-hi shan analitzat en
el darrer lapartat, relatiu a altres accions formatives.
33
Cal afegir el grau en turisme impartit per la UNED, que si b no s una universitat amb seu a Catalunya, compta amb centres de su-
port en el territori catal i tamb amb estudiants catalans.
61
Cal tenir en compte tamb que algunes universitats ofereixen els darrers cursos de la diplomatura
en turisme per aquells estudiants que shi van matricular, si b es tracten destudis a extingir.
34

Daltres, ofereixen cursos pont a aquests estudiants per obtenir en un curs acadmic la titulaci
equivalent al grau en turisme.
35
Lanlisi de la distribuci territorial de loferta formativa de grau relacionada amb el sector turstic
(i tamb la de la resta de lapartat) es basa en les tres zones categoritzades ad hoc per lenquesta
elaborada en el marc del present informe i que agrupa les diferents marques turstiques.

36
Des daquesta perspectiva, la zona de la capital ciutat (Barcelona) compta amb 7 dels ttols des-
crits (cinc graus en turisme i dos relacionats), el litoral amb sis (tres en turisme i tres relacionats) i
linterior amb tres (dos en turisme i un relacionat). Tot i que a priori es podria considerar que
aquesta oferta presenta una distribuci dels estudis arreu del territori, cal tenir en compte que tres
dels ttols inclosos en la zona del litoral simparteixen a la comarca del Maresme i dos dels inclo-
sos a linterior rural a la UAB, que pertany al Valls Occidental, sent aquestes dues comarques
molt properes a Barcelona, i que per tant reforcen la centralitat de loferta formativa al voltant de la
capital catalana.

Daltra banda, cal tenir en compte els dos graus en turisme impartits en lnia (UOC) i a distncia
(UNED).
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a aquestes titulacions, de lanlisi dels ob-
jectius i del pla destudis es constata com estan ms enfocats a les categories que requereixen un
major nivell de qualificaci, en les tres rees identificades:
37
Cal tenir en compte que la finalitat dels ensenyaments de grau s que lestudiant obtingui una for-
maci general orientada a la preparaci per a lexercici dactivitats de carcter professional. Pel
que fa a les competncies que han dassolir els i les estudiants i que es detallen en els plans
destudis, sha constatat que coincideixen entre un 80 i un 90% aproximadament amb les identifi-
cades per aquestes categories ocupacionals a lapartat 2.2 daquest estudi (mapa ocupacional), si
b sen detallen daltres que conv destacar:
direcci i gerncia dorganitzacions tu-
rstiques, comercialitzaci i mrqueting, agents dintermediaci i organitzaci desdeveniments. Al-
tres ocupacions relacionades sn: experts en planificaci del desenvolupament turstic, experts en
anlisis de les repercussions ambientals del turisme, la consultoria i la docncia.
a) Competncies transversals: capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi; tcniques de negociaci i
comunicaci; visi de negoci, captant les necessitats no cobertes i avanant-se a les possibles
transformacions; networking; capacitat dautoaprenentatge i dautoavaluaci; reconixer, ac-
ceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat; i visi tica, social i mediambiental en la di-
recci dempreses (RSE).
b) Competncies tcniques: visi internacional; marc legal que regula les activitats turstiques;
anlisi dels impactes generats pel turisme; funcionament de les destinacions, estructures turs-
tiques i els sectors empresarials dmbit mundial; detecci de les necessitats per a la planifica-
ci tcnica dinfraestructures i installacions turstiques; objectius, estratgies i poltiques en tu-
risme; i avaluar els potencials turstics i lanlisi prospectiva de la seva explotaci.
Aix mateix, tots els plans destudis dels graus analitzats preveuen la realitzaci de prctiques per
part dels estudiants, la majoria en empreses i/o institucions externes del sector turstic, de diferent

34
Entre daltres: la UOC, la UAB, la URV, la UdL, lEscola universitria de turisme Euroaula (centre adscrit a UdG), Formatic Barna
(escola universitria tamb adscrita a UdG) i la UNED.
35
Com ara lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB i lEscola Universitria del Maresme de la UPF.
36
Aix, sidentifiquen tres zones turstiques: litoral (que inclou les marques turstiques de la Costa Brava, Costa Daurada, Costa del
Garraf i Costa de Barcelona Maresme); interior rural (que comprn les marques dels Pirineus, Catalunya Central, Terres de Lleida,
Terres de lEbre i Val dAran); i capital ciutat (que nicament inclou la marca de Barcelona).
37
Transversal, allotjament i restauraci i intermediaci i acompanyament turstic.
62
duraci segons lestudi i la universitat que limparteix. En la majoria dels graus en turisme les as-
signatures prctiques oscillen entre els 12 i els 30 crdits ECTS.
La importncia del coneixement i domini duna o ms llenges estrangeres s inqestionable en
aquest sector, de tal manera que tots els estudis de grau analitzats inclouen assignatures obligat-
ries i/o optatives destudi dun o ms idiomes. El nombre mnim de crdits ECTS destinats als idi-
omes s de 24, si b la majoria de graus en preveuen 36.
38
TAULA-7. Resum de lanlisi de loferta formativa dels graus (oficials i ttols propis)
en lmbit del turisme. Catalunya, curs 2010-2011

Graus
Turisme 12
Relacionats 6
Distribuci
territorial
Capital - ciutat 7
Interior rural 3
Litoral 6

En lnia / a distncia 2
Estructura
plans d'es-
tudis (cr-
dits ECTS)
Crdits totals 240
Prctiques 12 - 30
Idiomes 24-60
Categories
ocupacio-
nals
Transversal
1
Acompanyament i in-
termediaci turstica
Organitzaci desdeveniments
Altres
Experts en planificaci del desenvolupament turstic, experts en anlisis
de les repercussions ambientals del turisme, la consultoria i la docncia
Competn-
cies
Adequaci amb el
mapa
2 80 % - 90%
Addicionals: Capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi
a) Transversals
Capacitat dautoaprenentatge i dautoavaluaci
Reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat
Visi tica, social i mediambiental en la direcci dempreses (RSE)
b) Tcniques
Marc legal
Anlisi dels impactes generats pel turisme
Objectius, estratgies i poltiques en turisme
Planificaci tcnica dinfraestructures i installacions turstiques
(1) Cal tenir en compte que la direcci i gerncia pot exercir-se tant en organitzacions que pertanyen a lrea dallotjament i restauraci
com a la dintermediaci i acompanyament turstic, si b la dallotjament i restauraci no apareix expressament en la taula.
(2) Aquesta dada refereix a la coincidncia entre les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les com-
petncies associades als ttols acadmics analitzats.

38
Dentre els graus analitzats destaquen: en primer lloc, el grau de turisme de lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de
la UAB que preveu 60 crdits ECTS; en segon lloc, el grau en Gesti turstica i hotelera de la URL que a banda de 32 crdits ECTS de-
dicats a les llenges estrangeres imparteix la docncia dels dos darrers cursos del grau ntegrament en angls; i en tercer i darrer lloc,
el ttol propi en Turisme i direcci hotelera impartit per ESERP que dedica 44 crdits als idiomes i imparteix la docncia del darrer curs
ntegrament en angls.
63
3.1.2. Msters universitaris oficials i doctorats
Com ja sha dit anteriorment, els ensenyaments universitaris conduents a lobtenci de ttols de ca-
rcter oficial sestructuren en tres cicles: grau, mster i doctorat. Ara b, cal constatar que loferta
formativa de les universitats i escoles universitries catalanes combina aquests estudis de segon i
tercer cicle amb altres titulacions que tamb es denominen msters i postgraus, fet que pot gene-
rar una certa confusi a lhora danalitzar-los i sistematitzar-los, per diferent motius.
En primer lloc, cal tenir en compte que la normativa anterior
39
Aquestes darreres titulacions sanalitzen en lapartat segent (cursos dextensi universitria). En
aquest sanalitza loferta formativa dels estudis de segon i tercer cicle de carcter oficial: els ms-
ters universitaris oficials (de duraci entre 60 i 120 crdits ECTS)
estructurava els ensenyaments uni-
versitaris entre els de grau (primer cicle) i postgrau, incloent en aquest darrer els msters (segon
cicle) i doctorats (tercer cicle). En segon lloc cal tamb tenir en compte que el Reial decret
1393/2007 (vigent actualment) estableix que per accedir als ensenyaments universitaris oficials de
mster s necessari disposar, amb carcter general, dun ttol universitari oficial (de grau), fet que
motiva que generalment aquest ensenyaments sanomenin de postgrau. Per ltim, moltes titula-
cions universitries oferides per les universitats empren les denominacions mster, postgrau o
diplomatura de postgrau per no sn oficials, sin que sn ttols propis.
40
i els programes de doctorat que
shi vinculen.
41
El curs 2010-2011 es van oferir onze msters universitaris i dos doctorats, comptant la majoria
dels msters amb 60 crdits ECTS (noms un en tenia 120).

42
TAULA-8. Oferta formativa dels msters universitaris oficials i doctorats a Catalunya en lmbit
del turisme. Curs 2010-2011
La taula segent llista aquestes titu-
lacions.
Ttol del Mster universitari oficial Centre
Direcci hotelera i de restauraci
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona - Uni-
versitat de Barcelona
Gesti estratgica d'empreses turstiques
Innovaci de la gesti turstica
Hospitality management (hotels & restaurants)
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme Sant Pol de Mar - Uni-
versitat de Girona
Innovative hospitality management Escola de Turisme Sant Ignasi - Universitat Ramon Llull
Gesti de destinacions i equipaments d'oci i
turisme
Escola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fabra
Erasmus Mundus Mster en Gesti del turisme
Universitat de Girona Direcci i planificaci del turisme
Turisme cultural
Tcniques d'anlisi i innovaci turstica Universitat Rovira i Virgili
Gesti cultural
Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Girona i Univer-
sitat de les Illes Balears

39
Reials decrets nms. 55 i 56 de lany 2005, ambds de 21 de gener, pels que sestableix lestructura dels ensenyaments universitaris
i es regulen els estudis universitaris de Grau (RD 55/2005) i pel que se regulen els estudis universitaris oficials de Postgrau (RD
56/2005).
40
Art. 15.2 del Reial decret 1393/2007.
41
Regulats amb carcter general als articles 18 i segents del citat Reial decret.
42
LErasmus Mundus Mster en gesti del turisme, que s un exemple de mster internacional, organitzat conjuntament per universi-
tats de diferents estats membres. En aquest cas, la Universitat de Ljubljana (Eslovnia) i la Universitat de Southern Denmark (Dinamar-
ca). Es preveu que lalumnat faci una estada semestral a cada universitat i destini el darrer trimestre a elaborar el projecte de fi de ms-
ter (de 30 crdits ECTS).
64
Doctorats Centre
Turisme i oci Universitat Rovira i Virgili
Turisme, dret i empresa Universitat de Girona
Pel que fa a la distribuci territorial dels msters universitaris, saprecia una diferncia respecte
els graus, ats que no es distribueixen de manera tan propera a la capital catalana: se nofereixen
quatre a Barcelona, sis a la zona litoral i un sofereix ntegrament en lnia. Cal destacar que a
linterior rural no hi ha cap oferta formativa daquest nivell. Pel que fa als doctorats, tots dos
sofereixen en universitats incloses en la zona litoral (URV i UdG).
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a aquestes titulacions, de nou es constata
com es focalitzen en les que necessiten un major nivell de qualificacions, igual que en el cas dels
graus. Quatre msters estan principalment enfocats a les ocupacions que en aquest estudi es
consideren transversals (direcci i gerncia dorganitzacions turstiques principalment privades -,
i comercialitzaci i mrqueting); quatre a les de lrea dacompanyament i intermediaci turstica
(agents dintermediaci i guies turstics)
43
Cinc dels msters analitzats sestructuren en itineraris formatius,
; un a la consultoria i docncia; i per ltim, dos msters
ms omnicomprensius, que inclourien totes les categories ocupacionals ja comentades. Altres
ocupacions a les que senfoquen els msters analitzats sn: direcci del departament de qualitat i
medi ambient; direcci i gesti de destinacions culturals; expert en desenvolupament turstic, plani-
ficaci territorial i disseny dequipaments doci i turstics; experts en patrimoni culinari i gastron-
mic; etc.
44
Pel que fa als doctorats, i atesa la seva naturalesa i concepci, recordar que aquests van enfocats
a aquelles ocupacions relacionades amb la docncia i la consultoria.
per tal de proporcionar una es-
pecialitzaci ms gran als estudiants, en lmbit que aquests optin.
La finalitat dels ensenyaments de mster s ladquisici duna formaci avanada, de carcter es-
pecialitzat o multidisciplinari, orientada a lespecialitzaci acadmica o professional, o b a pro-
moure la iniciaci en tasques investigadores; mentre que la dels doctorats s la formaci avana-
da de lestudiant en les tcniques dinvestigaci.
45
Ara b, del llistat segent es pot observar les competncies no recollides en el mapa ocupacional
(apartat 2.2) coincideixen en gran mesura amb les destacades amb la mateixa finalitat en lanlisi
dels graus (apartat anterior):
Per tant, en buscar una especialitzaci ms ele-
vada que els graus, les competncies que han de desenvolupar els estudiants dels msters i
doctorats sn tamb ms especfiques, i coincideixen en menor mesura amb les identificades en
el mapa de les categories ocupacionals descrit a lapartat 2.2 del present estudi.
a) Competncies transversals: treball en equip; capacitat per a lautoaprenentatge i
lautoavaluaci; capacitat per a emprendre i innovar; capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi.
b) Competncies tcniques: marc legal; visi tica, social i mediambiental en la direcci
dempreses; reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat; desenvolupament
de projectes dinvestigaci; metodologies dinvestigaci pluridisciplinar.

43
Cal recordar que aquesta categoria ocupacional inclou dinamitzadors de turisme cultural, guies despais culturals, informadors turs-
tics, etc.
44
Per exemple, el mster en Direcci Hotelera i Restauraci (impartit pel CETT UB) t dos itineraris, un dirigit a la direcci i gerncia
dempreses hoteleres i laltre a les empreses de restauraci. Igualment, el mster en innovaci de la gesti turstica (tamb impartit pel
CETT UB), sestructura en tres itineraris: la gesti turstica de les destinacions, la gesti turstica del patrimoni cultural i natural i la
gesti del patrimoni culinari i gastronmic.
45
Articles 10.1 i 11.1 del Reial decret 1393/2007.
65
Pel que fa al nombre de crdits destinats a les prctiques en la majoria de casos sn inferiors a
10 (a excepci del mster internacional de la UdG ja citat que en preveu 30, dels 120 en que
sestructura).
Obligatriament tots els msters oficials preveuen la realitzaci dun treball de fi de mster que
de nou pot suposar una crrega de treball diferent en funci de la universitat: entre 6 i 30 crdits
ECTS, si b majoria oscillen entre els 10 i els 20 crdits.
Per ltim, i a diferncia del que ocorre amb els graus, els plans destudis dels msters universitaris
no preveuen assignatures especfiques per laprenentatge de llenges estrangeres, sin que s
un coneixement que ja es pressuposa a lalumne. En alguns casos hi ha un determinat percentat-
ge de la docncia que simparteix en angls i nicament en dos msters, aquest percentatge arri-
ba al 100%, s a dir, la seva docncia s ntegrament en angls.
46
Cal tenir en compte que els doctorats sestructuren en dos perodes, un formatiu i laltre en que
sha de realitzar un projecte dinvestigaci (tesi). El primer coincideix amb el mster universitari, t-
tol que cal obtenir amb carcter previ a linici del perode dinvestigaci. Per tant no es pot repro-
duir aquesta anlisi dels plans destudis en el cas dels doctorats.

TAULA-9. Resum de lanlisi de loferta formativa dels msters universitaris i doctorats en
lmbit del turisme. Catalunya, curs 2010-2011
Msters universitaris oficials 11
Doctorats 2
Distribuci
territorial
Capital - ciutat 4
Interior rural -
Litoral 8
En lnia 1
Estructura
plans d'estu-
dis dels ms-
ters (crdits
ECTS)
Crdits totals 60 (excepte un mster amb 120 crdits)
Prctiques 10-30
Treball fi de
mster
6 -30 (la majoria entre 10-20 crdits)
Idiomes
No hi ha assignatures especfiques, sin que la docncia s total i/o parcial-
ment en angls en determinats casos
Categories
ocupacionals
Transversal
Acompanya-
ment i interme-
diaci turstica
Guiatge turstic (inclou: dinamitzadors de turisme cultural, guies despais cultu-
rals, informadors turstics)
Altres
Consultoria i la docncia; direcci del departament de qualitat i medi ambient;
direcci i gesti de destinacions culturals; expert en desenvolupament turstic,
planificaci territorial i disseny dequipaments doci i turstics; experts en patri-
moni culinari i gastronmic
Competnci-
es
Adequaci amb
el mapa
1 50-80%
Addicionals: Treball en equip

46
LErasmus Mundus Mster en gesti del turisme de la UdG i el Master in innovative hospitality management, de lEscola de Turisme
Sant Ignasi (URL).
66
a) Transversals Capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi
Capacitat per a emprendre i innovar
b) Tcniques
Marc legal
Reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat
Desenvolupament de projectes dinvestigaci
Metodologies dinvestigaci pluridisciplinar
(1) Refereix a la coincidncia entres les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les competncies as-
sociades als ttols acadmics analitzats.
3.1.3. Cursos dextensi universitria
Lobjectiu daquest apartat s analitzar les titulacions oferides per les universitats catalanes el curs
2010-2011 que requerien estar en possessi duna titulaci universitria per accedir-hi (diplomatu-
ra, llicenciatura o grau).
47
La taula segent llista aquests cursos, un total de 27, als que caldria afegir tres cursos ms que
estava previst realitzar per finalment, per diferents motius (econmics, manca dalumnes inscrits,
etc.) no es van dur a terme. La durada daquests cursos oscilla entre els 30 i els 60 crdits
ECTS,
Sha optat per categoritzar aquests titulacions com a cursos dextensi
universitria per diferenciar-los clarament dels cursos universitaris ja analitzats, ats que molts
dells sanomenen msters, postgraus, diplomatures de postgrau, etc., fet que pot produir certa
confusi.
48
TAULA-10. Oferta formativa dels cursos dextensi universitria en lmbit del turisme. Catalu-
nya, curs 2010-2011
ats que si b es tracten de ttols propis, lorganitzaci i lestructura de la majoria
daquests segueix els criteris oficials.
Ttol del curs Centre
Turisme cultural
Universitat Oberta de Catalunya
Alta gesti en poltica i estratgia de les destinaci-
ons turstiques
Direcci i mrqueting d'empreses turstiques
Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de les Illes Ba-
lears
Diplomatura de postgrau Paisatges turstics i noves
tecnologies: teoria esttica i gesti del patrimoni
cultural
Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Uni-
versitat Autnoma de Barcelona
Diplomatura de postgrau Tcniques en gesti i as-
sessorament a les agncies de viatges
Mster MBA en gesti hotelera
Mster en gesti i organitzaci d'esdeveniments. Tu-
risme de negocis
Diplomatura de postgrau Planificaci turstica
Escola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fa-
bra
Diplomatura de postgrau Innovaci de les destinaci-

47
Alguns dells permeten accedir-hi a persones sense titulaci universitria prvia, per amb experincia professional en aquest mbit,
si b en finalitzar el curs obtenen un certificat dhaver-lo cursat, no la titulaci de mster. Daltra banda, hi ha algun mster que es pot
realitzar de manera progressiva, fent els diferents mduls en que es descomposa (i obtenint el corresponent certificat).
48
Els cursos que es denominen diplomatures (8 dells) acostumen a tenir 30 crdits ECTS (que correspon a una crrega de treball
per lalumne dunes 750 hores), mentre que els denominats msters (14 dels 28) comporten la realitzaci de 60 crdits ECTS (1.500
hores).
67
ons turstiques
Mster en Destinacions turstiques
Mster en Direcci i gesti d'allotjaments turstics Escola Universitria de Turisme Euroaula
Mster en Mrqueting turstic i e-commerce
Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria de Tu-
risme Euroaula
MBA - Turisme
ESERP - School of Business and Social Sciences
Mster en Direcci d'empreses turstiques
Mster en Protocol empresarial, protocol oficial i or-
ganitzaci d'esdeveniments
Mster en Direcci estratgica d'empreses tursti-
ques
Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria de Tu-
risme Mediterrani
Mster en Promoci i Publicitat turstiques
Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria CETA
Mster en Planificaci i organitzaci de congressos
Mster en Comunicaci, relacions pbliques i orga-
nitzaci d'esdeveniments
Fundaci Universitat de Girona - Escola d'estudis superiors
universitaris Formatic Barna
Mster interuniversitari Planificaci i gesti de tu-
risme enolgic
Fundaci Universitat Rovira i Virgili
Direcci de negocis turstics i hotelers Fundaci Universitat Politcnica de Catalunya
Mster en Direcci i gesti d'hotels i empreses de
restauraci
ESDEN - Escuela Superior de Negocios y Tecnologas
Mster en Comunicaci, organitzaci
desdeveniments i protocol
Mster en Direcci i consultoria turstica
FUNIBER - Fundacin Universitaria Iberoamericana - Uni-
versitat Autnoma de Barcelona
Direcci i gesti d'empreses turstiques (especialitat
agncies viatges)
Universitat Politcnica de Catalunya
Aquests 27 cursos es distribueixen territorialment de la segent manera: set simparteixen a la
zona de la capital catalana, cinc dells a la zona interior (tots de la UAB), un al litoral, vuit en lnia,
dos semipresencials, un a distncia i tres combinen les classes presencials i en lnia (dels quals
dos dells ofereixen les classes presencials a Barcelona i un a la zona litoral). Atesa aquesta distri-
buci, es pot afirmar que si b, igual que en els apartats anteriors, molts dells sofereixen en cen-
tres universitaris de la capital catalana o propers a aquesta, s tamb significatiu el nombre de
cursos impartits a distncia o en lnia, fet que en facilita laccs a persones de la resta del territori
catal.
Aqu cal repetir el comentari de les anlisis anteriors pel que fa a les categories ocupacionals re-
lacionades amb aquestes titulacions, ats que tamb senfoquen a les que demanen un major ni-
vell formatiu. Aix, en lrea transversal, hi ha 16 cursos dirigits a direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques privades (tres genriques, set de lmbit de lallotjament i la restaura-
ci i les altres vuit a lrea de la intermediaci i lacompanyament turstic). Cal destacar tamb dos
titulacions especfiques per la direcci i gerncia dorganitzacions turstiques pbliques,
49
Daltra banda, hi ha tamb titulacions centrades en la intermediaci i lacompanyament turstic,
dues de generals, una pels guies turstics, una pels agents dintermediaci i tres per lorganitzaci
dues
ms dirigides tant a la direcci com a la comunicaci i el mrqueting i una ms especfica centrada
en aquesta darrera categoria.

49
La diplomatura de postgrau Planificaci turstica (impartida per lEscola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fabra) i el
curs Alta gesti en poltica i estratgia de les destinacions turstiques (de la UOC).
68
desdeveniments. Altres ocupacions relacionades amb les titulacions analitzades sn la de dina-
mitzador de destinacions turstiques massificades o desenvolupades, experts en desenvolupament
turstic, planificaci territorial i disseny dequipaments doci, experts en patrimoni culinari i gastro-
nmic i consultors.
Aix mateix, alguns ttols sestructuren en itineraris, per tal de proporcionar una formaci ms es-
pecialitzada i centrada en determinats mbits professionals,
50
mentre que daltres universitats ofe-
reixen la possibilitat de cursar de manera independent al mster determinades assignatures que
integren titulacions preestablertes, com ara lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera,
adscrita a la Universitat Autnoma de Barcelona pel que fa al MBA en Gesti hotelera,
51
al MBA in
Hotel Management
52
i a la diplomatura en Gesti i organitzaci desdeveniments Turisme de ne-
gocis.
53
Igual que en el cas dels msters universitaris oficials, les competncies que han de desenvolupar
els i les estudiants daquests cursos sn ms especfiques que les dels graus. En comparaci amb
les identificades en el mapa de les categories ocupacionals (apartat 2.2), caldria afegir, a banda
de les competncies transversals ja llistades en lanlisi dels msters universitaris oficials,

54
Els plans destudis analitzats preveuen en la majoria de casos la realitzaci de prctiques exter-
nes obligatries (la majoria) de diferent duraci: des dels cinc o sis crdits ECTS als 20. Tamb
molts dells obliguen a lalumne a elaborar un treball de fi de mster (duns deu crdits ECTS),
que sovint consisteix en lelaboraci dun pla dempresa.
les
segents competncies tcniques: avaluaci de potencials turstics i anlisi prospectiva de
lexplotaci; innovaci en la presentaci i difusi de la cultura; i poltica i estratgia en la gesti de
les destinacions turstiques.
Igual que en el cas dels msters universitaris oficials i doctorats, no es preveu un aprenentatge
especfic de llenges estrangeres, sin que s un coneixement que ja es pressuposa que t
lalumne. Cal destacar que tres de les titulacions analitzades ofereixen part de la seva docncia en
angls, i en un dells, ofereixen el mster tant en la catal, castell i angls com de manera ntegra
en angls.
55
TAULA-11. Resum de lanlisi de loferta formativa dels cursos dextensi universitria en lmbit
del turisme. Catalunya, curs 2010-2011

Nombre de cursos 27
Distribuci
territorial
Capital - ciutat 7
Interior rural 5
Litoral 1
En lnia 8
Altres 2 semipresencials, 1 a distncia i 3 mixtos (presencials/en lnia)

50
Com a exemple es pot citar el Mster en Direcci estratgica dempreses turstiques (Fundaci UdG Escola Universitria de Turis-
me Mediterrani) que preveu quatre especialitzacions (Direcci estratgica de creuers; Direcci de mrqueting i e-commerce; Direcci
desdeveniments i congressos; i Direcci dempreses dallotjament), i el Mster en Direcci i mrqueting dempreses turstiques (UOC i
UIB), dirigit a la direcci estratgica turstica o a la direcci de mrqueting turstic.
51
Sofereixen cursos de 5 crdits ECTS, com ara el curs en Direcci doperacions, qualitat i sistemes dinformaci, el curs en Direcci
de recursos humans i el curs en Direcci estratgica, entre daltres.
52
Sofereixen cursos dentre 5 i 10 crdits ECTS centrats en la Direcci financera, la Gesti de recursos humans i el Mrqueting, per
exemple.
53
Sofereixen cursos de 5 crdits ECTS, com ara el curs en Mrqueting i direcci desdeveniments, en Organitzaci desdeveniments
corporatius i de comunicaci i en Organitzaci desdeveniments socials, entre daltres.
54
Treball en equip, capacitat per a lautoaprenentatge i lautoavaluaci; capacitat per a emprendre i innovar i capacitat per a lanlisi
crtica i la sntesi.
55
s el cas del Mster MBA en gesti hotelera de lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Universitat Autnoma de Bar-
celona.
69
Estructura
plans d'estu-
dis dels ms-
ters (crdits
ECTS)
Crdits totals 30 - 60
Prctiques 5 - 20
Treball fi de mster 10 - 15
Idiomes
No hi ha assignatures especfiques, sin que la docncia s total i parci-
alment en angls en determinats casos
Categories
ocupacionals
Transversal
Acompanyament i in-
termediaci turstica
Guiatge turstic
Altres
Dinamitzador de destinacions turstiques massificades o desenvolupa-
des, experts en desenvolupament turstic, planificaci territorial i disseny
dequipaments doci, experts en patrimoni culinari i gastronmic i consul-
tors
Competncies
Adequaci amb el
mapa
1 50-80%
Addicionals: Treball en equip
a) Transversals
Capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi
b) Especfiques
Avaluaci de potencials turstics i anlisi prospectiva de lexplotaci
Innovaci en la presentaci i difusi de la cultura
Poltica i estratgia en la gesti de les destinacions turstiques
(1) Refereix a la coincidncia entres les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les competncies as-
sociades als ttols acadmics analitzats.
3.2. Formaci professional reglada
La finalitat de la formaci professional reglada (en endavant, FP) s preparar a lalumnat per a
lactivitat en un camp professional i facilitar la seva adaptaci a les diferents exigncies professio-
nals que puguin tenir al llarg de la seva vida, aix com contribuir al seu desenvolupament personal
i a lexercici duna ciutadania democrtica. s important tenir en compte que lFP forma part del
sistema educatiu i en conseqncia la seva estructura i finalitat ltimes van lligades al desenvolu-
pament de lalumne tant des duna perspectiva professional com personal i social.
Ara b, cal destacar que s la branca de lensenyament reglat amb una major vocaci professio-
nalitzadora. En aquest sentit, els darrers anys shan introdut canvis en la seva configuraci per tal
daproximar-la al mxim a les necessitats de lentorn productiu i a les prpies necessitats professi-
onals de lalumnat, dotant-la duna major flexibilitat en lestructura i en laccs.
Lltima modificaci de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) que afecta lFP ha
estat introduda per la Llei 2/2011, de 4 de mar, deconomia sostenible,
56
que inclou els mduls
professionals especfics dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)
57
Conseqncia daquesta modificaci legal, lanlisi de loferta formativa en FP que cont aquest
apartat inclou tamb els PQPI. Cal recordar que els PQPI tenen com a objectiu afavorir la inserci
educativa i laboral dels alumnes que els cursen (generalment en situaci de risc de fracs esco-
lar), en proporcionar-los les competncies prpies dels perfils professionals corresponents al nivell
en el concepte
ms ampli de formaci professional del sistema educatiu, juntament amb els cicles formatius de
grau mitj (CFGM) i de grau superior (CFGS).

56
BOE nm. 55, de 05.03.2011.
57
Els PQPI sestructuren en mduls obligatoris i voluntaris. Entre els primers, cal distingir els mduls A (especfics) i els B (formatius de
carcter general). Els mduls voluntaris (o mduls C) sn els conduents a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria. A
partir de la LES es considera que els mduls especfics (A) integren la formaci professional reglada.
70
1 de qualificaci professional i, complementriament, donar-los opcions de continuar la formaci
acadmica per mitj de l'obtenci del ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligat-
ria.
58
A diferncia de lanlisi de la formaci universitria, lanlisi segent inclou aquelles titulacions
classificades tant en la famlia professional dhoteleria i turisme, com altres que hi estan directa-
ment relacionades i que pertanyen a altres famlies professionals (indstries alimentries i/o activi-
tats fsiques i esportives). No shan tingut en compte per, titulacions de carcter ms transversal,
com ara les incloses en la famlia professional dadministraci i gesti, que capaciten a la persona
per treballar en aquest mbit per en una pluralitat de sectors.

La taula segent resumeix loferta existent pel curs 2010-2011 (amb alguna referncia destacable
pel curs segent, tal com es comenta ms endavant).
TAULA-12. Oferta formativa de formaci professional reglada a Catalunya, curs 2010-2011
Formaci professi-
onal reglada
Famlia pro-
fessional
Durada
Nombre
centres
Categoria professional Alumnat
Variaci de
lalumnat
curs anteri-
or
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL
Auxiliar de cuina
Hoteleria i tu-
risme
1 curs aca-
dmic (859
hores)
8 Auxiliar de cuina i sala
759 12,6
Auxiliar d'establi-
ments hotelers
1 curs aca-
dmic (875
hores)
2 Manteniment i neteja
Auxiliar d'hoteleria:
cuina i serveis de res-
tauraci
1 curs aca-
dmic (889
hores)
21 Auxiliar de cuina i sala
Auxiliar de pastisseria
i fleca
Indstries
alimentries
1 curs aca-
dmic (854
hores)
3
Auxiliar de cuina i sala
(ajudant de pastisser)
n.d.
1
-
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ
Cuina i gastronomia
Hoteleria i tu-
risme
2 cursos
acadmics
(2.000 hores)
24 Xefs i cuiners/es
2.353 7,4
Serveis en restaura-
ci
15 Matres i cambrers/es
Forneria, pastisseria i
confiteria
Indstries
alimentries
14 Xefs i cuiners/es n.d.
1
-
Conducci d'activitats
fisicoesportives en el
medi natural
Activitats f-
siques i es-
portives
1 curs aca-
dmic (1.400
hores)
32 Guiatge turstic
1.301 3,5
Conducci d'activitats
fisicoesportives en el
medi natural (explo-
taci d'estacions
d'esqu)
2 cursos
acadmics
(1.800 hores)
1 Animaci turstica
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
Agncies de viatges i
gesti d'esdeveni-
ments
Hoteleria i tu-
risme
2 cursos
acadmics
(2.000 hores)
16
Agents d'intermediaci
1.659 1,4
Organitzaci d'esdeve-
niments
Guia, informaci i as- 17 Guiatge turstic

58
Els PQPI estan regulats a larticle 30 de la LOE; larticle 60 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (LEC), els articles 11 i se-
gents del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel que sestableix lordenaci general de la formaci professional del sistema edu-
catiu i els articles 8 i segents del Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els PQPI.
71
sistncia turstiques Assistncia turstica
Gesti d'allotjaments
turstics
11
Direcci i gerncia d'em-
preses turstiques
Recepci
Animaci turstica
1 curs aca-
dmic (1.400
hores)
6 Animaci turstica
Restauraci
2 cursos
acadmics
(1.600 hores)
14
Xefs i cuiners/es
Direcci de cuina
2

2 cursos
acadmics
(2.000 hores)
13
Xefs i cuiners/es (direc-
tor/a de cuina)
- -
Direcci de serveis
de restauraci
2 2
(matre, cap de sala,
sommelier)
- -
Animaci d'activitats
fsiques i esportives
Activitats f-
siques i es-
portives
32 Animaci turstica 2.449 12,3
(1) Dada no disponible: no s possible concretar el nombre dalumnes per aquest ttol ats que les dades disponibles agrupen per fam-
lia professional i inclouen altres titulacions a banda daquesta.
(2) Noves titulacions a partir del curs 2011-2012.
Aix doncs, el curs 2010-2011 loferta formativa dFP relacionada amb el sector turstic va inclou-
re quatre PQPI, cinc CFGM i sis CFGS. Cal tenir en compte que el curs 2011-2012 aquesta oferta
samplia amb dues titulacions ms de grau superior (Direcci de cuina i Direcci de serveis de res-
tauraci), mentre que el cicle Restauraci (tamb de grau superior) es declara a extingir.
59
Pel que fa a la distribuci territorial, les 216 accions formatives (34 PQPI, 86 CFGM i 96 CFGS)
es distribueixen segons recull la taula 13: 64 a la zona litoral, 68 a linterior rural i 84 a la zona
identificada en aquest estudi com capital ciutat (s a dir, Barcelona).

De nou saprecia un major nombre daccions formatives al voltant de la capital catalana, concen-
traci que saccentua en constatar que les marques turstiques Costa de Barcelona i Catalunya
Central (ambdues molt properes a la ciutat de Barcelona) compten tamb amb un nombre signifi-
catiu de cursos.
60
Ara b, cal tenir en compte que les comarques que conformen aquestes mar-
ques turstiques sn tamb les que concentren un major percentatge de la poblaci catalana.
61
Pel que fa als cursos de la famlia professional dhoteleria i turisme, tant els PQPI com els CFGS
ms de la meitat sn impartits a la zona del Barcelons, mentre que en la famlia professional

59
Daltra banda, cal tamb tenir en compte dos nous perfils professionals dels PQPI establerts amb carcter experimental: auxiliar
dhoteleria: cuina i ctering i auxiliar dhoteleria: cuina i serveis de restaurant i bar, ambds relacionats amb les categories ocupacio-
nals dauxiliar de cuina i sala. La durada inicialment prevista dels dos s de 650 hores, tal i com estableix la Resoluci ENS/102/2011,
de 4 de gener, per la qual s'estableixen amb carcter experimental diversos perfils professionals dels programes de qualificaci profes-
sional inicial (DOGC nm. 5804, de 26.01.2011).
Igualment, cal tenir en compte el nou ttol de tcnic superior en animaci sociocultural i turstica (aprovat pel Reial decret 1684/2011, de
18 de novembre, i previst que simplanti el curs 2012-2013), i que substitueix els ttols fins ara vigents en animaci sociocultural i en
animaci turstica (ambds de grau superior), aix com el de tcnics especialista en activitats socioculturals i el de tcnic especialista en
agncies de viatge. Aquest nou ttol sadscriu a la famlia professional de serveis socioculturals i a la comunitat i es preveu que tingui
una durada de 2.000 hores. La competncia general del ttol s programar, organitzar, implementar i avaluar intervencions en animaci
sociocultural i turstica, promovent la participaci activa de les persones i grups destinataris, i coordinant les actuacions dels professio-
nals i voluntaris sota el seu crrec.
60
La marca turstica Costa de Barcelona aglutina 34 dels 64 cursos oferts en la zona litoral (el 53,1%) i la marca de la Catalunya Cen-
tral, 29 dels 68 cursos oferts en la zona de linterior rural (el 42,6%).
61
La Costa de Barcelona concentra el 19,7% de la poblaci catalana lany 2010 (segons Idescat) i la Catalunya Central el 23,2%. La
comarca del Barcelons (identificada a lestudi com la zona de la capital ciutat), concentra el 30% de la poblaci catalana.
72
dactivitats fsiques i esportives, linterior rural concentra, comparativament un major percentatge
de cursos, fet que sembla apuntar a una certa especialitzaci segons el territori i la famlia profes-
sional: el litoral i la capital catalana amb els cursos de lhoteleria i turisme i linterior rural pels cur-
sos inclosos en la famlia dactivitats fsiques i esportives (si b en aquest darrer cas, la capital ca-
talana tamb concentra un nombre significatiu de cursos de GS).
Els estudis analitzats en aquest apartat estan vinculats a algunes categories ocupacionals con-
currents amb les de loferta formativa universitria (com ara els agents dintermediaci,
lorganitzaci desdeveniments i el guiatge turstics), per tamb amb daltres que no shan menci-
onat en lapartat anterior, especialment de lrea dallotjament i restauraci (xefs i cuiners/es; ma-
tres i cambrers/es; auxiliars de sala i cuina), i alhora altres transversals (personal de manteniment i
neteja) aix com pertanyents a lrea dacompanyament i intermediaci turstica (animaci turstica
i assistncia turstica).
Una menci especial mereix la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, que tal
com es pot observar en la taula segent, noms sha vinculat al CFGS de Gesti dallotjaments tu-
rstics, ats que aquest cicle capacita lalumnat per coordinar els serveis propis dels establiments
d'allotjament turstic, organitzar-hi esdeveniments, controlar i supervisar el departament de recep-
ci i assegurar l'atenci a la clientela amb els nivells de qualitat establerts. Cal tenir en compte que
els CFGS es consideren educaci superior, juntament amb la universitria, i que per tant aquesta
titulaci es desmarca de la resta i saproxima, en certa manera, als graus universitaris que capaci-
ten per la direcci i gerncia daquestes organitzacions.
En aquest mateix sentit, cal citar els dos nous cicles implementats el curs 2011-2012 (Direcci de
cuina i Direcci de serveis de restauraci), que doten duna major especialitat el cicle de Restau-
raci (a extingir) i alhora un enfocament ms centrat en les ocupacions de carcter directiu que
shi relacionen.
Com ja sha dit, les competncies que desenvolupen en lalumnat els diferents estudis professio-
nalitzadors van encaminades tant al desenvolupament professional daquests com al personal i
social, si b aquest apartat focalitza la seva atenci en les primeres. En general, saprecia un ele-
vat grau de coincidncia entre les competncies que shan detectat en configurar el mapa ocupa-
cional (apartat 2.2) i les que es preveu desenvolupar a nivell educatiu: prcticament total en el cas
dels PQPI i al voltant del 80-90 % en el cas dels cicles formatius. Ara b, cal destacar algunes
competncies no relacionades anteriorment:
a) PQPI:
- No shan detectat competncies transversals addicionals.
- Pel que fa a les competncies tcniques: manipulaci daliments; envasament i empaquetatge
de productes alimentaris; arranjament dhabitacions i zones comunes en allotjaments.
b) CFGM
- Pel que fa a les competncies transversals: capacitat per a emprendre i innovar; idiomes; or-
ganitzaci i gesti dempreses.
- Pel que fa a les competncies tcniques: conducci de grups en bicicletes, a cavall...; fona-
ments de lactivitat fsica (en general i de persones amb discapacitat).
62
c) CFGS

62
Cal destacar que les competncies tcniques no relacionades en el mapa ocupacional de lapartat 2.2 refereixen bsicament a les
ocupacions incloses en la categoria danimaci i guies turstics, sobretot relacionades amb la prctica de lesport.
73
- Pel que fa a les competncies transversals: capacitat per a emprendre i innovar; organitzaci i
gesti dempreses; estructura del mercat turstic.
- Pel que fa a les competncies tcniques: gesti administrativa i comercial; gastronomia i nutri-
ci; protocol i relacions pbliques; processos de guia i assistncia turstica.
Daltra banda, la durada dels ensenyaments professionalitzadors varia de manera significativa: els
PQPI duren un curs acadmic (al voltant de les 860-890 hores; si b la normativa reguladora pre-
veu que poden durar fins a 1.100 hores); mentre que els CFGM i els CFGS duren, la majoria, dos
cursos acadmics, i suposen la realitzaci dentre 1.800 i 2.000 hores. Noms un cas en els
CFGM
63
i un en els CFGS
64
Aix mateix, tant els plans destudi dels CFGM com dels CFGS preveuen la realitzaci de formaci
en centres de treball (s a dir, un perode de prctiques en empreses), que oscilla entre el 20 i el
30% del total dhores del curs.
dura un curs acadmic (fet que comporta que lalumnat realitzi menys
hores: 1.400).
Un altre aspecte que cal destacar dels plans destudis analitzats s la importncia en termes
dhores lectives assignada als idiomes (principalment langls, per tamb una segona llengua
estrangera). En alguns CFGM el temps dedicat als idiomes oscilla entre les 100 i les 230 hores,
mentre que en daltres no sen preveu;
65
i en els CFGS shi dediquen entre les 70 i les 260 hores.
66
TAULA-13. Resum de lanlisi de loferta formativa de la formaci professional reglada. Catalu-
nya, curs 2010-2011

Nombre de t-
tols
PQPI 4
CFGM 5
CFGS 6 (+2)
1
Distribuci
territorial
Capital - ciutat 84
Interior rural 68
Litoral 64
Durada estu-
dis
PQPI 1 curs acadmic (860-890 hores)
CFGM
2 cursos acadmics (1.800-2.000 hores); excepte un d'un curs acadmic
(1.400 h)
CFGS
2 cursos acadmics (2.000 hores); excepte un d'un curs acadmic (1.400 ho-
res)
Estructura
plans d'estu-
dis
PQPI Mduls A (50%) - Mduls B (25%) - Mduls C (voluntaris)
2
CFGM
70-80% hores lectives i 30-20% hores de prctiques
CFGS
Categories
ocupacionals
Transversal
Manteniment i neteja (inclou: governant/a dhotel)
Direcci i gerncia d'empreses turstiques
Acompanyament
i intermediaci
turstica
Animaci turstica (inclou: monitors/es desports)
Guiatge turstic (inclou: guia de turisme eqestre, guia itineraris en bicicleta;
acompanyador/a muntanya)
Assistncia turstica

63
Conducci dactivitats fsicoesportives en el medi natural.
64
Animaci turstica.
65
En els cicles de Cuina i gastronomia i de Forneria, pastisseria i confiteria shi dediquen 100 hores, en el de Serveis de restauraci,
230, i en canvi, en els cicles de la famlia professional dactivitats fsiques i esportives, no es preveuen mduls formatius en idiomes.
66
Aix, per exemple, en el cicle Direcci de cuina es destinen 70 hores a langls, mentre que a Direcci de serveis de restauraci i
Guia, informaci i assistncia turstiques, 140 hores i a la Gesti dallotjaments turstics, 264 hores.
74
Competncies
Adequaci amb
el mapa
3 PQPI: un 90-95% i els CFGM i els CFGS: 80-90%
Addicionals:
CFGM
a) Transversals
Idiomes
Organitzaci i gesti d'empreses
CFGS
Estructura del mercat turstic
Organitzaci i gesti d'empreses
Idiomes
b) Tcniques
PQPI
Arranjament d'habitacions i zones comunes en allotjaments
Manipulaci daliments
Envasament i empaquetatge de productes alimentaris
CFGM
Conducci de grups en bicicletes, a cavall
Fonaments de l'activitat fsica (tamb per a discapacitats)
CFGS
Gesti administrativa i comercial
Gastronomia i nutrici
Protocol i relacions pbliques
Processos de guia i assistncia turstica
(1) El curs 2010-2011 es van incloure 6 ttols en loferta formativa dels CFGS relacionats amb el sector turstic, si b cal afegir-ne dos
ms el segent curs (2011-2012).
(2) Els PQPI sestructuren en mduls obligatoris (mduls A i B) i mduls voluntaris (mduls C). Els mduls A comporten la realitzaci
dFP especfica (de nivell 1 del Catleg de qualificacions professionals, aix com formaci prctica en empreses i un projecte integrat);
els mduls B, formaci de carcter general ( com ara desenvolupament i recursos personals, coneixement de lentorn social i professi-
onal, aprenentatges instrumentals bsics i tutoria); i els mduls C, voluntaris, permeten obtenir el graduat en educaci secundria,
sempre que es tinguin aprovats els mduls obligatoris.
3.3. Formaci professional per a locupaci
La finalitat de la formaci professional per a locupaci s adequar-se a les necessitats tant de les
empreses com dels treballadors ocupats i desocupats, partint de la importncia de la formaci al
llarg de la vida i de la concepci de la formaci com un element clau per la productivitat i competi-
tivitat de les empreses. La normativa de regulaci daquesta modalitat dFP
67
divideix el subsiste-
ma de lFP per a locupaci en diferents iniciatives formatives: la formaci de demanda, la formaci
doferta, la formaci en alternana amb locupaci i les accions de suport i acompanyament a la
formaci.
68
Lanlisi que segueix sha realitzat a partir de les dades sobre formaci doferta realitzada durant
lany 2010, en base a la informaci proporcionada pel SOC,

69
En primer lloc, sanalitza la formaci doferta
aix com la informaci sobre la for-
maci de demanda publicada per la Fundacin Tripartita para la Formacin en el Empleo (FTFE).
70

67
Principalment, el Reial decret 395/2007, de 23 de mar, pel que es regula el subsistema dFP per a locupaci (BOE nm. 87,
d11.04.2007).
finanada pel SOC relativa a la famlia professional
dhoteleria i turisme i dirigida a persones treballadores en situaci datur, i a continuaci la gestio-
nada pel Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya i dirigida principalment a persones tre-
balladores ocupades.
68
Article 4 del Reial decret 395/2007.
69
En particular, agram la collaboraci de les senyores Nria Tuset i Clelia Colombo.
70
La formaci doferta t per objecte facilitar a les persones treballadores, ja siguin ocupades o aturades, una formaci ajustada a les
necessitats del mercat de treball i que atengui als requeriments de competitivitat de les empreses i satisfaci al mateix temps les aspira-
cions de promoci professional i desenvolupament personal dels treballadors/es.
75
3.3.1. Formaci professional per a locupaci dirigida priori-
triament a persones treballadores en situaci datur
Cal tenir en compte, amb carcter general, la importncia relativa del finanament de les accions
formatives de la famlia professional dhoteleria i turisme sobre el total previst pel SOC a la forma-
ci doferta dirigida prioritriament a persones treballadores en situaci datur. Aix, segons les da-
des facilitades pel SOC, les accions formatives doferta de la famlia professional dhoteleria i tu-
risme realitzades lany 2010 van rebre el 4,37% del total previst pel SOC amb aquesta finalitat
(100,45 milions deuros), xifra inferior al 20,4% del total que es va assignar a la famlia
dadministraci i gesti, del 12,1% de sanitat i del 8,4% destinat als serveis socioculturals i a la
comunitat (CTESC, 2011).
Les dades que cont la taula segent corresponen a quatre programes diferents de formaci
doferta: en primer i segon lloc, les accions formatives adreades prioritriament a treballadors/es
en situaci datur demandants docupaci (com a mnim el 60% de lalumnat que inici lacci for-
mativa), sens perjudici de la participaci de treballadors en actiu, ja siguin accions organitzades
per les entitats locals
71
com per les organitzacions empresarials i sindicals i entitats vinculades
amb aquests i centres o entitats de formaci (pblics o privats, degudament acreditats).
72
En tercer lloc, inclou els PQPI finanats pel SOC i que sn realitzats per centres i entitats de for-
maci inscrits en el Registre de centres i entitats de formaci del SOC i prviament autoritzats pel
Departament dEnsenyament per impartir aquests PQPI.

73
En quart i darrer lloc, les dades inclouen
tamb les accions formatives realitzades en el marc del programa Forma i Contracta, la finalitat del
qual s aconseguir la inserci o la reinserci laboral de persones en situaci datur mitjanant la
realitzaci duna formaci professional per requalificar-les per al desenvolupament duna ocupaci
concreta, i preveu compromisos de contractaci per part de les empreses participants i benefici-
ries de la subvenci.
74
Tal i com sobserva a la taula segent, lany 2010 es van realitzar 567 accions formatives doferta
estructurades en 22 cursos, corresponent les tres quartes parts a lrea de lallotjament i la restau-
raci (428 accions formatives) i la resta, a lacompanyament i la intermediaci turstica (139). El
nombre de persones treballadores en situaci datur que van participar-hi va ser 9.829.

TAULA-14. Formaci doferta finanada pel SOC. Famlia professional: hoteleria i turisme. Cata-
lunya, 2010
rea Denominaci del curs Convocatria
Nombre
accions
formatives
Mitjana
hores /
curs
Categorial professio-
nal vinculada
A
l
l
o
t
j
a
m
e
n
t

i

r
e
s
-
t
a
u
r
a
c
i

Operacions bsiques de
pisos d'allotjaments
AF persones prioritriament en si-
tuaci datur- Subv. ens locals
16 52,5
tuaci datur - Subvencions agents
socials i centres formaci
13 50,8
TOTAL 29 51,7
Gesti de pisos i neteja
tuaci datur Subv. ens locals
3 40,0

71
Subvencions regulades i convocades mitjanant lOrdre TRE/563/2009, de 22 de desembre (DOGC nm. 5536, de 30.12.2009).
72
La Resoluci TRE/3705/2009, de 23 de desembre va obrir la convocatria daquestes subvencions per lany 2010 (DOGC nm.
5537, de 31.12.2009).
73
Aquestes subvencions estan regulades i convocades per lOrdre TRE/371/2010, de 28 de juny (DOGC nm. 5665, de 7.7.2010) i cor-
responen a accions formatives dutes a terme al llarg del curs 2010-2011.
74
Convocatria per lany 2010: Resoluci TRE/357/2010, de 12 de febrer (DOGC nm. 5570, de 18.2.2010).
76
en allotjaments
10 56,0
TOTAL 13 52,3
Recepci en allotja-
ments
3 43,3
Recepci
24 55,4
TOTAL 27 54,1
Llencer/a, bugader/a,
planxador/a
32 115,9 Manteniment i neteja
cuina
4 52,5
AF pers. priorit. en situaci datur -
Programa Forma i Contracta
2 210,0
TOTAL 6 105,0
catering
2 60,0
Cuina 39 61,5 Xefs i cuiners/es
Serveis de bar i cafeteria
33 67
14 67,1
TOTAL 47 67,0
Serveis de restaurant
3 63,3
7 60,0
TOTAL 10 61,0
Auxiliar de cuina
Subvencions PQPI 5 859,0
3 696,0
TOTAL 8 797,9
Aux. d'hoteleria: cuina i
serveis rest.
Subvencions PQPI 12 889,0
Mestre-sala, matre
2 75,0
Sommelier
5 62,0
1 415,0
6 63,3
TOTAL 12 92,1
Ajudant/a de cuina
67 95,8
6 331,7
116 101,8
77
TOTAL 189 107,0
TOTAL 428 123,3
I
n
t
e
r
m
e
d
i
a
c
i

i

a
c
o
m
p
a
n
y
a
m
e
n
t

t
u
r
s
t
i
c
s

Hostessa, auxiliar de
congressos
6 55,0 Assistncia turstica
Creaci i gesti de viat-
ges combinats i esdeve-
niments
9 70,0
Organitzaci d'esdeve-
niments
Venda de productes i
serveis turstics
4 67,5 Agents d'intermediaci
Guia de ruta 31 59,0
Guiatge turstic
Promoci turstica local i
informaci al visitant
6 70,0
Tcnic/a en informaci
turstica
16 67,5
25 70,8
TOTAL 41 69,5
Agent de desenvolupa-
ment turstic
5 73

18 70,3
TOTAL 23 70,9 Guiatge turstic
Animador/a turstic/a
19 58,7 Animaci turstica
TOTAL 139 65,3
TOTAL 567 109,1
Nota: la sigla AF significa acci formativa.
Font: elaboraci prpia a partir del SOC.
Pel que fa a la distribuci territorial de la formaci doferta, lanlisi efectuada permet constatar
que una mica ms de la meitat de les accions formatives analitzades sha realitzat a la zona de
Barcelona (el 51,8%), mentre que la zona litoral concentra el 29,5% de les accions formatives i
linterior rural, el 18,7%. Ara b, la centralitat de loferta formativa incrementa en tenir en compte
les marques turstiques ms properes a la capital catalana, ats que a la Costa de Barcelona
shan realitzat 109 de les 167 accions formatives de la zona litoral (el 65,3%) i a la Catalunya cen-
tral shan realitzat 72 dels 106 cursos de la zona interior rural (fet que suposa el 68% del total de la
zona).
La distribuci de les accions formatives segons la zona territorial tant de lmbit de lallotjament i
restauraci com en lmbit de la intermediaci i lacompanyament turstic segueix el patr descrit
amb carcter general.
Per establir la correspondncia entre els diferents cursos organitzats i les categories ocupacio-
nals amb les quals es treballa en el present estudi, sha tingut en compte les ocupacions o llocs de
treball que vinculen els certificats de professionalitat associats a cada acci formativa (i que relaci-
onen les ordres i resolucions ja mencionades). La taula anterior cont aquestes equivalncies.
Tal com es pot observar, les accions formatives sassocien a totes les categories ocupacionals ex-
cepte la direcci i gerncia i la comercialitzaci i mrqueting. Aix mateix, predominen les accions
formatives enfocades a les categories ocupacionals que demanden una qualificaci menor (auxili-
ars de cuina i sala, cuiners/es i cambrers/es).
78
La relaci entre les competncies que desenvolupen les persones participants (partint dels certi-
ficats de professionalitat associats a les accions formatives) i les competncies per categories
ocupacionals de lapartat 2.2 s de coincidncia absoluta. s a dir, les competncies (tant trans-
versals com tcniques) que shan associat a cada categoria ocupacional de lapartat 2.2 coincidei-
xen amb les unitats de competncia que els diferents certificats de professionalitat associen a ca-
da ocupaci.
Les accions formatives realitzades tenen una durada mitjana de 109,1 hores, si b els cursos que
corresponen a lrea dallotjament i restauraci van ser ms llargs que els de lrea dintermediaci
i acompanyament turstic (123,3 hores i 65,3 hores de mitjana, respectivament).
Daltra banda, saprecia una certa disparitat de la durada dels cursos en funci del programa. Aix,
les accions formatives destinades prioritriament a persones desocupades duren entre les 40 i les
75 hores, mentre que les incloses en el programa Forma i Contracta i els PQPI sn clarament su-
periors (entre 200 i 400 les primeres i de 696 a 860 les segones).
Cal tamb tenir en compte el Programa e-formaci (UOC-SOC). Loferta per lany 2010 incloa
cursos de 25 hores de durada centrats en el desenvolupament de les competncies lingstiques
de les persones (sobretot idiomes, per tamb estratgies i tcniques de millora de la comunica-
ci); en les competncies en gesti de la informaci i la comunicaci (gesti de comunitats / com-
munity manager, competncies TIC en turisme i un curs sobre destinacions turstiques); i les com-
petncies prpies de lmbit del turisme, amb dos cursos: un sobre lecoturisme i laltre sobre la
gesti dallotjaments.
3.3.2. Formaci professional per a locupaci dirigida priori-
triament a persones treballadores ocupades
La taula segent cont les dades corresponents a les accions formatives doferta gestionades pel
Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya durant lany i que van dirigides prioritriament a
persones treballadores ocupades, si b es preveu tamb la participaci de treballadors en situaci
datur i treballadors afectats per expedients de regulaci docupaci.
75
TAULA-15. Formaci doferta gestionada pel Consorci de la Formaci Contnua. Famlia professi-
onal dhostaleria i turisme. Catalunya, 2010
Lany 2010 shan format un
total de 1.548 persones ocupades en les accions formatives gestionades pel Consorci.
rea Denominaci curs
Persones
formades
Hores del
curs
Categoria professional
vinculada
A
l
l
o
t
j
a
m
e
n
t

i

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i

Direcci de restaurants I: com dissenyar l'oferta i
vendre ms
50 60
Direcci i gerncia d'orga-
nitzacions turstiques
La governanta professional 140 100
Regidoria de pisos - governanta executiva 30 36
Cambrer/a de pis (I) 43 8
Hoteleria: atenci en pisos I - Distncia 43 125
Cuina 55 21
Xefs i cuiners/es 40 mens pel dia a dia del restaurant 50 20
Cuina bsica 20 45

75
Regulades per lOrdre TRE/230/2008, de 6 de maig (DOGC nm. 5135, de 21.5.2008) i les ordres posteriors de modificaci
daquesta.
79
Cuina centroeuropea 13 20
Cuina creativa 132 20-40
Cuina d'hivern 16 20
Cuina i conservaci al buit 19 24
Cuina japonesa avui 14 15
Cuina mediterrnia 14 18
Cuina nacional i regional 32 40
Cuina regional 13 21
Curs de pizzes i pans 19 16
Esmorzars de ganivet i forquilla 21 20
Guarnicions i decoracions modernes 20 20
Masses dolces i salades 14 20
Els mens per bodes i banquets 21 12
Entrants freds i calents 15 20
Hoteleria: cuina - Distncia 8 125
Hoteleria: cuina creativa I 32 38
Pastisseria tradicional 11 30
Preparaci d'aperitius i canaps 50 25
Presentaci de buffets 29 30-50
Productes novedosos a la carta de la fleca 2: pas-
tisseria
37 10
Rebosteria - pastisseria 92 20-60
Tapes i entremesos 15 24
Tcniques culinries 20 8
Tcniques culinries - Nivell II 34 38
Tcniques culinries: Sector hostaleria 13 24
Cocteleria 109 15-20
El tast del vi 18 15
Enologia: presentaci de vins - sommelier I 17 38
Enologia: presentaci de vins - sommelier II 14 38
Presentaci de vins i begudes 59 16-40
Tast de vins I 12 15
Ajudant de cuina 34 40
Auxiliar de cuina i sala
Elaboracions bsiques i plats elementals amb
hortalisses,llegums secs, pastes, arrossos i ous
17 70
peixos,crustacis i molluscs
16 60
carns, aus i cacera
15 70
Elaboracions bsiques de rebosteria i postres
elementals
18 40
Elaboraci culinria bsica 52 20-45
80
I
n
t
e
r
m
e
d
i
a
c
i

i

a
c
o
m
p
a
n
y
a
m
e
n
t

t
u
r
s
t
i
c

Desenvolupament i dinamitzaci de l'mbit rural 32 40 Agent d'intermediaci
Font: elaboraci prpia a partir del SOC Consorci de la Formaci Contnua de Catalunya.
Lany 2010 shan realitzat 47 cursos diferents per ats que algun dells (13 en concret) sha fet en
ms dun municipi, en realitat shan realitzat 72 accions formatives.
Pel que fa a la distribuci territorial daquestes accions, i a diferncia de la resta de nivells for-
matius analitzats, en aquest cas es constata com la zona de linterior rural concentra el major
nombre de cursos realitzats (30 de 72), seguida de la zona litoral (amb 26 cursos) i la capital (16).
Ara b, en afegir a la zona de la capital catalana les accions formatives realitzades en les marques
turstiques ms properes (Costa de Barcelona i Catalunya central),
76
Tal i com sobserva a la taula anterior, lrea dallotjament i restauraci aglutina la clara majoria de
cursos (noms el 2,8% de les accions pertanyen a lrea dintermediaci i acompanyament turs-
tic). Aix mateix, ms de la meitat de les accions formatives (el 59,7%) van dirigides a la categoria
ocupacional de xefs i cuiners/es, seguida a distncia per la formaci enfocada a matres i cam-
brers/es (el 15,3%) i auxiliars de cuina i sala (el 12,5%). Amb carcter residual shan organitzat
cursos per a la direcci i gerncia dorganitzacions turstiques i per als agents dintermediaci.
aquesta zona passa a con-
centrar prcticament la meitat dels cursos duts a terme (el 48,6%).
Cal tenir en compte per, que lassociaci entre les accions formatives i les categories professio-
nals ha estat intutiva, ats que en aquest cas ni lOrdre reguladora daquestes accions ni la Reso-
luci de convocatria
77
Si b sha tractat de manera separada la formaci doferta en funci del collectiu prioritriament
destinatari daquesta, pot ser til tamb presentar, com fa la taula segent, de manera conjunta to-
ta la formaci doferta realitzada a Catalunya durant el 2010.
inclou la relaci entre sectors, formaci i competncies a desenvolupar.
Per la qual cosa, en aquest cas tampoc s possible una anlisi de les competncies desenvolu-
pades en les diferents accions formatives, tal com sha fet en la resta dapartats.
TAULA-16. Resum de loferta formativa dFP doferta. Famlia professional dhoteleria i turisme.
Catalunya, 2010
AF finanades pel SOC AF finanades pel Consorci FC Total
Accions formatives 567 72 639
Alumnat 9.829 1.548 11.377
1
Distribuci
territorial
Capital ciutat 293 577 870
Interior rural 106 579 685
Litoral 167 392 559
Durada mitjana 109 39 -
Categories
ocupacionals
Transversal
-
Direcci i gerncia d'organitzaci-
ons turstiques
-
Manteniment i neteja -
Allotjament i
Recepci - -
Xefs i cuiners/es -

76
Amb 9 i 10 cursos respectivament.
77
Resoluci TRE/1145/2010, d1 dabril (DOGC nm. 5610, de 19.4.2010).
81
restauraci
Matres i cambrers/es -
Auxiliars de cuina i sala -
Acompanyament
i intermediaci
turstica
-
Guiatge turstic - -
Organitzaci d'esdeveniments - -
Animaci turstica - -
Assistents/es - -
(1) Cal afegir a aquest nombre dalumnes els 1.056 que han participat en cursos de-formaci organitzats pel SOC i els 237 de la for-
maci no presencial gestionada pel Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya.
Per ltim, cal tamb tenir en compte la formaci de demanda, que inclou tant les accions formati-
ves de les empreses com els permisos individuals de formaci (finanats totalment o parcialment
amb fons pblics) per respondre a les necessitats especfiques de formaci plantejades per les
empreses i els seus treballadors. Aquesta formaci est gestionada per la Fundaci Tripartita per
a la Formaci per a lOcupaci.
La taula segent cont les dades publicades al web daquest organisme, desagregades per sec-
tors dactivitat. Ara b, a diferncia de les altres dades analitzades en aquest apartat, no es dispo-
sa del detall dels cursos organitzats i per tant, no es poden analitzar les competncies desenvolu-
pades i les categories ocupacionals associades a cada curs.
TAULA-17. Accions de formaci de demanda a les empreses. Catalunya, 2010
Allotjament Restauraci Intermediaci i acompanyament turstic Total
Empreses formadores 992 4.953 206 6.151
Participants formats 8.856 27.911 980 37.747
Directius 546 560 51 1.157
Comandaments intermedis 1.619 2.601 129 4.349
Tcnics 769 1.643 181 2.593
Treballadors qualificats 4.185 11.605 549 16.339
Treballadors no qualificats 1.737 11.502 70 13.309
Nota: sha establert la segent correspondncia entre les dades sectorials publicades per la FTFE i les rees amb les que es treballa
en el present estudi: allotjament inclou les activitats relatives als serveis dallotjament, restauraci els serveis daliments i begudes, i
intermediaci turstica les activitats de les agncies de viatges, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacionades amb
aquests.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la FTFE.
De la taula anterior destaca en primer lloc el predomini gaireb absolut de la formaci de demanda
en lrea de lallotjament i restauraci (amb el 96,6% de les empreses i el 97,4% dels participants),
sent residual el pes de la dintermediaci i acompanyament turstic. Igualment, destaca el pes de
lrea de restauraci, amb el 80,5% de les empreses formadores i el 73,9% dels participants for-
mats.
Pel que fa a la categoria professional de les persones formades, en les tres rees destaca la poca
participaci dels directius (sn el 3,1% del total) i dels tcnics (6,9%), mentre que s significativa la
importncia relativa dels treballadors qualificats (43,3% del total) i dels no qualificats (35,3%), so-
bretot en aquest darrer cas en lrea de restauraci (ats que concentren el 41,2% del total de par-
ticipants en les accions formatives). Aquesta distribuci segons categories professionals respon en
gran part a les caracterstiques prpies de locupaci en aquest sector.
82
3.4. Altres accions formatives
Sinclouen en aquesta categoria totes aquelles accions formatives organitzades o impartides per
centres de formaci de tot tipus (pblics o privats, especfics de lmbit turstic o ms genrics)
que ofereixen formaci en algun mbit relacionat amb el sector turstic.
Cal tenir en compte per, com ja sha dit anteriorment, que determinats mbits formatius sn
transversals i per tant, necessaris en altres sectors, com ara la gesti i administraci, els recursos
humans, latenci al client, els idiomes, etc. Lanlisi de loferta formativa que realitza aquest cap-
tol no ha estudiat aquestes accions formatives de temtica transversal (a excepci daquelles cla-
rament enfocades al sector turstic), fet que no significa que siguin menys importants.
Un exemple clar daquest tipus daccions excloses s laprenentatge de llenges estrangeres. Tant
els centres universitaris consultats, els centres deducaci secundria, com una mplia gamma de
centres de formaci (tant pblics com privats), ofereixen diferents cursos didiomes (des dels ms
tradicionalment estudiats com ara langls, el francs o lalemany) a altres enfocats cap a les no-
ves economies emergents (i per tant amb clients potencials del sector turstic catal), com ara el
rus i el xins, entre molts daltres. Aquests cursos sofereixen al llarg del territori, en una important
varietat de modalitats (presencial, semipresencial, en lnia) i focalitzats en molts aspectes dife-
rents.
78
Aix doncs sense nims dexhausitivitat, i tenint en compte les mancances apuntades i lelevada
variabilitat a la que se sotmet loferta formativa, la taula segent presenta un resum daquelles ac-
cions formatives de lmbit del turisme proporcionades per diferents centres de formaci a Catalu-
nya i que no es corresponen a cap de les accions ja analitzades en els anteriors apartats.

Atesa lelevada casustica, i a diferncia de la resta de formaci analitzada en els apartats anteri-
ors, els cursos shan agrupat tenint en compte la categoria ocupacional i el centre que els impar-
teix. Alhora sha afegit un llistat dels principals temes abordats en aquests, tenint en compte la ca-
tegoria ocupacional a la que es vinculen.
TAULA-18. Altra oferta formativa en lmbit del turisme. Catalunya, 2010-2011
rea
Categoria professi-
onal vinculada
Centres
Nombre
de cursos
Temtica
T
r
a
n
s
v
e
r
s
a
l
s

Direcci i gerncia
d'organitzacions tu-
rstiques
Universitat Oberta de Catalunya 4 Gesti de la qualitat
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de
Barcelona (CETT) - Universitat Barcelona
5 Finances
Escola Universitria del Maresme - Univer-
sitat Pompeu Fabra
6
Anlisi i resoluci de
conflictes
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme
Sant Pol de Mar - Universitat de Girona
2
Gesti d'equips i perso-
nes
Universitat de Lleida 1 Lideratge
Escola Universitria de Turisme Bettatur -
1
Turisme sostenible
Responsabilitat social
corporativa
FUNIBER - Fundacin Universitaria Ibero-
americana - Universitat Autnoma de Bar-
celona
2
Planificaci turstica
Consultoria turstica
Comercialitzaci i
mrqueting
Euroaulaonline 5
Comunicaci corporativa
Universitat Oberta de Catalunya 5
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de 7 Construcci de la marca

78
Gramtica; conversa formal i informal, en directe o mitjanant telfon; redacci de textos, danuncis, de correus electrnics, etc.
83
Turisme 2.0
Revenue management
sitat Pompeu Fabra
6
E-business
Creaci i comercialitza-
ci de projectes turstics
FUNIBER - Fundacin Universitaria Ibero-
americana - Universitat Autnoma de Bar-
celona
1
Gesti de clients
Direcci estratgica del
mrqueting
Euroaulaonline 3
Gesti del departament
de pisos
HOTEL-LO 2
sitat Pompeu Fabra
3
Institut catal d'ensenyament industrial 1
Gesti del manteniment
hoteler
1
Cambrer/a pisos
2
A
l
l
o
t
j
a
m
e
n
t

i

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i

Xefs i cuiners/es
Universitat Oberta de Catalunya 1 Creativitat
7 Manipulaci d'aliments
Escola Universitria de Turisme i Direcci
Hotelera - Universitat Autnoma Barcelona
12
Seguretat alimentria
6
Universitat de Lleida 1
Higiene alimentria
Escola superior de turisme Sant Ignasi -
Universitat Ramon Llull
1
Escola superior d'hostaleria de Barcelona 2
Direcci de cuina
Aula Chocovic- Chocolate Academy 3
Elaboraci d'aliments de
diferent tipus
Escola de cuina Terra d'Escudella 1
Coquus escola de cuina 13
Pastisseria
Escola d'Hostaleria de Castelldefels 1
Jesutes Sarri - Sant Ignasi 1
Escola de cuina Mey Hoffmann 1
Matres i cam-
brers/es
5
Tcniques de servei de
restaurant
10 Protocol
Universitat Rovira i Virgili 1
Cambrer/a de banquet,
cafeteria i bar
1
Universitat de Lleida 2
Direcci de sala
Universitat Internacional de Catalunya 1
Escola superior d'hostaleria de Barcelona 6 Sommelieria
Escola d'Hostaleria de Castelldefels 1
Maridatge
Jesutes Sarri - Sant Ignasi 1
Auxiliars de cuina i
sala
Escola de cuina Terra d'Escudella 1 Ajudant cambrer/a
84
I
n
t
e
r
m
e
d
i
a
c
i

i

a
c
o
m
p
a
n
y
a
m
e
n
t

t
u
r
s
t
i
c

Animaci turstica
1 Animaci turstica
Agents d'intermedia-
ci
1
Disseny d'itineraris turs-
tics
Universitat Autnoma de Barcelona + Fun-
daci Prat + Escola Universitria d'Hoteleria
i Turisme de Barcelona (CETT)
1
10
Gesti d'eines i canals
electrnics per a la comer-
cialitzaci de destins turs-
tics
Formatic Barna 1
Escola Universitria de Turisme Mediterrani
Universitat de Girona
1
Organitzaci d'esde-
veniments
1
Protocol
Comunicaci corporativa
Universitat de Girona 3
Organitzaci de con-
gressos, fires i banquets
Organitzaci de casa-
ments
Assistncia turstica Formatic Barna 4
Hostessa de vol
Agent de trfic de pas-
satgers
Agent d'operacions de
vol
A
l
t
r
e
s

Experts en planifica-
ci del desenvolu-
pament turstic
Barcelona (CETT) - Universitat de Barcelo-
na
5
Planificaci del desenvo-
lupament turstic
Experts en anlisi de
repercussions ambi-
entals
Gesti patrimoni cultural
Arquitectes i disse-
nyadors
Gesti de la sostenibilitat
Projectes arquitectnics
per a l'hoteleria
Loferta formativa analitzada comprn 166 cursos, amb la segent distribuci territorial: 74
sofereixen a la zona de la capital (44,6% del total), 39 a la zona dinterior rural, 35 al litoral i 18 en
lnia. De nou, en considerar les marques turstiques properes a Barcelona (Costa de Barcelona i
Catalunya Central), es constata lelevat nombre daccions formatives oferides en aquestes rees:
28 a la Costa de Barcelona i 35 a la Catalunya Central (en aquest darrer totes impartides per
lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB a Cerdanyola del Valls).
Daltra banda, cal fer una menci especfica al criteri emprat per identificar els centres formatius:
ats que la recerca ha estat fonamentalment en lnia, sha seguit el llistat de centres formatius que
ofereix el portal Educaweb per al sector de lhoteleria i el turisme. Aix mateix, sha fet una con-
sulta especfica als responsables
79
del citat portal sobre quins sn els centres amb major demanda
que ofereixen formaci en lnia en aquest mbit (alguns dells ja shan tingut en compte en els
apartats anteriors).
80
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a les diferents accions formatives la taula
anterior permet constatar com la majoria es relacionen amb lrea de lallotjament i la restauraci
(81 accions formatives), seguida per lrea transversal (57) i la dintermediaci i acompanyament
Ara b, el nombre daccions formatives en lnia obtingut (18) pot semblar rela-
tivament escs en comparaci amb altres mbits, per cal tenir en compte la importncia de la
formaci presencial i experiencial en el sector del turisme, fet que en dificulta lensenyament no
presencial.

79
Agram la collaboraci dels senyors Josep Llus Seg i Xavier Aspas.
80
Entre daltres: educaciOnline, ESERP, Euroaula, Euroaulaonline, Hotel-lo (Hotel Management Solutions), Universitat Oberta de Cata-
lunya, Campus universitari de la Mediterrnia, E-logos (Escuela de cursos de postgrado), Unigis Girona, etc.
85
turstic (28). Dins aquestes rees, destaca la categoria de xefs i cuiners/es, que concentra 51 cur-
sos, seguida a distncia de la de matres i cambrers/es (amb 29 cursos), comercialitzaci i mr-
queting (24) i direcci i gerncia dorganitzacions turstiques (21).
En comparaci amb loferta formativa analitzada en els apartats precedents, cal destacar lelevat
nombre daccions formatives que sassocien a la categoria ocupacional de comercialitzaci i mr-
queting,
81
En conseqncia, les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives sn
molt concretes i responen a necessitats puntuals dels treballadors i les empreses. Lanlisi compa-
ratiu de les competncies requerides per les diferents categories ocupacionals (apartat 2.2) i les
desenvolupades per aquests cursos mostra les principals diferncies en les categories tcniques, i
alhora concretes per determinades ocupacions. Aix:
fet que contribueix a presentar-la com una categoria amb important projecci i demanda
per part de les empreses, en lnia amb les conclusions daltres informes i estudis de tendncia.
Ats que la durada daquestes accions formatives s menor a la dels altres apartats, es pot consi-
derar que es configuren com a cursos despecialitzaci altament adaptats a les demandes del
mercat de treball.
- Pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, les principals com-
petncies tcniques desenvolupades pels cursos analitzats refereixen a laplicaci de les TIC
en qualsevol punt de la cadena de valor de les activitats turstiques; al marc legal que regula
determinades activitats (com ara els aspectes mediambientals); el mrqueting gastronmic; el
finanament de municipis a travs del desenvolupament de productes turstics; la visi tica,
social i mediambiental en la direcci dempreses (RSE); etc.
- Pel que fa a la categoria de comercialitzaci i mrqueting, destaca el desenvolupament de les
competncies relacionades tamb amb laplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena
de valor de les activitats turstiques; la presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial
i de satisfacci i fidelitzaci del client; el domini de les eines per crear relacions amb els pblic i
els clients; la recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en lnia; el mrqueting gastron-
mic; entre daltres.
- En la categoria dagents dintermediaci turstica, es desenvolupen competncies especfiques
per determinats productes (com ara els trens turstics) o aplicacions informtiques (programa
de reserves Amadeus), aix com el marc legal, laplicaci de les TIC i el disseny de nous pro-
ductes turstics.
- Cal destacar per la categoria dassistncia turstica, generalment poc present en la resta de
loferta formativa, els cursos centrats en el marc legal (com ara el dret aeri), el transport de
mercaderies perilloses i coneixements bsics sobre aviaci, entre daltres.
Com ja sha dit, la categoria daltres accions formatives s complementria a les anteriors, per la
qual cosa, tamb recull la formaci enfocada a les noves ocupacions del sector, com ara els ex-
perts en desenvolupament turstic o els arquitectes i dissenyadors dhotels, tal com recull la taula
anterior, i per tant, desenvolupa competncies molt especfiques daquests collectius.
Per ltim, cal tenir en compte que la majoria daccions formatives analitzades presenten una ele-
vada variabilitat pel que fa a la seva durada. Aix, hi ha cursos de dos o quatre hores (com ara els
impartits per lescola de cuina Coquus o lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la
UAB sobre ls del programa Amadeus); de 20 a 40 hores (Escola superior dhostaleria de Bar-
celona i lEscola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona CETT) i de ms de 300 (com

81
I que contrasta amb labsncia doferta formativa especfica per aquesta categoria en altres modalitats formatives, com ara lFP re-
glada o lFP per a locupaci.
86
ara els impartits per FUNIBER, lEscola superior de turisme Sant Ignasi i l Escola Universitria de
Turisme i Direcci Hotelera de la UAB).
TAULA-19. Resum de lanlisi de loferta formativa categoritzada com altres accions formatives.
Catalunya, 2010-2011
Nombre d'accions formatives 166
Distribuci territo-
rial
Capital - ciutat 74
Interior rural 39
Litoral 35
En lnia 18
Durada 2,5 hores a 400 o ms (un o dos anys acadmics)
Categories ocupa-
cionals
Transversals
Allotjament i restau-
raci
Xefs i cuiners/es
Intermediaci i acom-
panyament turstic
Animaci turstica
Assistncia turstica
Altres
Experts/es en planificaci del desenvolupament turstic; experts/es
en anlisi de repercussions ambientals; arquitectes i dissenyadors.
Competncies
Adequaci amb el
mapa
1 65-75%
Addicionals
Aplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les
activitats turstiques
Tcniques:
Marc legal de determinades activitats
a) Direcci i gerncia
d'organitzacions tu-
rstiques
Mrqueting gastronmic
Finanament de municipis a travs del desenvolupament de pro-
ductes turstics
b) Comercialitzaci i
mrqueting
Aplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les
activitats turstiques
Mrqueting gastronmic
Presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial i de satis-
facci i fidelitzaci del client
Domini de les eines per crear relacions amb els pblic i els clients
Recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en lnia
c) Agents d'interme-
diaci
Competncies especfiques per determinats productes (trens tu-
rstics) o aplicacions informtiques ("Amadeus),
Disseny de nous productes turstics
d) Assistncia tursti-
ca
Transport de mercaderies perilloses
Coneixements bsics sobre aviaci

DEMANDA DE FORMACI DE LES EMPRESES DEL SECTOR TURSTIC
87
4. Demanda de formaci de les empreses del sector turstic
Lobjectiu general daquest captol s analitzar les necessitats formatives de les empreses del sec-
tor turstic, i en concret, observar les diferncies pel que fa a la valoraci de la formaci i les man-
cances formatives per subsectors, grandria de lempresa i zona turstica.
Per conixer la demanda de formaci de les empreses turstiques sha dut a terme una enquesta
82
1. Analitzar les necessitats de formaci del sector en el marc del model turstic actual.

dirigida a les empreses del sector amb els objectius especfics segents:
2. Analitzar el valor que el sector turstic atorga a la formaci per a la competitivitat de lempresa i
en els processos de selecci i promoci del personal.
3. Detectar els punts de millora de lencaix entre loferta i la demanda de formaci per orientar les
empreses i els ens pblic i privats de lmbit del turisme de Catalunya.
Els resultats de lenquesta complementen el captol 2 daquest informe Mapa de les ocupacions
del sector turstic i el captol 3 Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme. La seva des-
cripci sestructura en cinc grans apartats: 4.1. Metodologia, 4.2. Planificaci de la formaci,
4.3. Preferncies de la formaci, 4.4. Valoraci de la formaci, 4.5. Valoraci de loferta for-
mativa i 4.6. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme.
Lanlisi de les habilitats i la valoraci de la formaci per ocupacions saborda en el captol 5
Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda de formaci i en detall, mitjanant les fitxes de
categories ocupacionals.
4.1. Metodologia
Fitxa tcnica
Empresa que ha dut a terme el treball de camp
Block de ideas - Institut DEP.
Dates de realitzaci del treball de camp
Del 2 al 30 de novembre de 2011.
Horari de realitzaci de les trucades
Les trucades telefniques shan realitzat entre les 9 i les 21 hores.
mbit geogrfic
Catalunya.
Univers o poblaci
42.611 empreses del sector turstic, la facturaci de les quals depn en ms de la meitat del tu-

82
Aquesta enquesta ha estat finanada pel Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.
88
risme, i amb activitat exclusiva o principal classificada en els codis de CNAE segents:
- Transport (noms de passatgers): 491, 493, 501, 503, 511.
- Hostaleria. Allotjament: 551, 552, 553, 559. Restauraci: 561 i 563.
- Activitats administratives i serveis auxiliars. Intermediaci: 771, 791, 799.
- Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment. Activitats doci i organitzaci
desdeveniments: 823, 900, 9910, 932.
Aquest univers que inicialment i segons les dades del DIRCE-2011 era de 67.361 empreses,
sha estimat en 42.611 empreses a partir de les dades obtingudes durant el treball de camp, tal
com sobserva a la taula segent.
TAULA-20. Distribuci corregida de les empreses turstiques de Catalunya, per sectors i gran-
dria
Activitat principal Micro < 10 Petita 10-49 Mitjana / gran 50 Total
(CNAE 2011) Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Transport turstic 4.921 11,55% 69 0,16% 19 0,05% 5.009 11,76%
Allotjament 2.819 6,62% 410 0,96% 126 0,29% 3.355 7,87%
Restauraci 26.666 62,58% 873 2,05% 64 0,15% 27.603 64,78%
Intermediaci turstica 1.748 4,10% 72 0,17% 21 0,05% 1.840 4,32%
Oci i esdeveniments * 4.483 10,52% 284 0,67% 37 0,09% 4.804 11,27%
Total 40.636 95,37% 1.708 4,01% 267 0,63% 42.611 100,00%
Unitats: valors absoluts i percentatges.
* El sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments inclou tamb els casinos i les empreses desports daventura estima-
des a partir de les dades del DIRCE.
Font: elaboraci prpia a partir del DIRCE (INE).
Mtode de recollida de la informaci
Entrevistes telefniques assistides per ordinador (CATI). El qestionari de lentrevista es pot
consultar a lannex 1 de lestudi.
Fonts dinformaci
Directori Central dEmpreses de lInstitut Nacional dEstadstica (DIRCE), Cambres de Catalunya
(CAMERDATA), i llistat dels establiments turstics de la Generalitat de Catalunya (Observatori
dEmpresa i Ocupaci).
Mostreig o disseny mostral
Aleatori estratificat.
Assignaci de la mostra
Assignaci no proporcional.
Unitat de mostra
89
Directors, gerents, responsables de recursos humans i/o formaci dorganitzacions turstiques.
83
Grandria i distribuci de la mostra

430 entrevistes vlides distribudes per quotes de la manera segent:
- Cincs grans sectors dactivitat econmica relacionats amb el turisme, s a dir: transport de
passatgers, allotjament, restauraci, intermediaci turstica i activitats doci i organitzaci
desdeveniments.
- Tres dimensions de lempresa: microempresa (menys de 10 persones assalariades), petita
empresa (entre 10 i 49), mitjana i gran empresa (50 i ms).
- Tres zones i deu marques turstiques: zona litoral que inclou les marques turstiques de Cos-
ta Brava, Costa Daurada, Costa del Garraf i Costa de Barcelona Maresme; zona interior
rural que inclou les marques turstiques de Pirineus, Catalunya Central, Terres de Lleida,
Terres de lEbre i Val dAran. Zona capital ciutat que inclou la marca turstica de Barcelona.
En aquest sentit, la distribuci de la mostra per sectors i grandria dempresa ha estat la se-
gent:
TAULA-21. Distribuci de la mostra dempreses, per sectors dactivitat econmica i grandria
Activitat principal (Mostra)
Micro < 10 Petita 10-49 Mitjana / gran 50 Total
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Transport turstic 41 9,5% 12 2,8% 11 2,6% 64 14,88%
Allotjament 34 7,9% 38 8,8% 34 7,9% 106 24,65%
Restauraci 32 7,4% 36 8,4% 26 6,1% 94 21,86%
Intermediaci turstica 42 9,8% 32 7,4% 11 2,7% 85 19,77%
Oci i esdeveniments* 37 8,6% 29 6,7% 15 3,5% 81 18,84%
Total 186 43,3% 147 34,2% 97 22,6% 430 100,00%
Unitats: valors absoluts i percentatges.
Com sobserva a la taula anterior, per comparar els diversos grups, la mostra dempreses turs-
tiques de lestudi shan distribut de manera equilibrada per sector dactivitat econmica: trans-
port (15%), allotjament (24%), restauraci (22%), intermediaci turstica (20%) i activitats doci i
organitzaci desdeveniments (19%); grandria: microempresa (43%), petita (34%) i mitja-
na/gran (23%); i zona turstica: litoral (38%), capital ciutat (32%) i interior rural (30%).
Daltra banda, els professionals autoocupats o autnoms han tingut un tractament diferenciat
de la resta de microempreses, ats que litinerari de lentrevista telefnica sha adaptat a aquest
collectiu.
84
Marges derror
En aquest sentit, la mostra de microempreses (el 43%) est constituda per professi-
onals autoocupats (el 15%) i microempreses que tenen entre 1 i 9 persones assalariades (el
28%).
El marge derror per al conjunt de la mostra ha estat de 4,8 si es considera el nivell de confian-

83
Vegeu el subapartat de perfil de la persona entrevistada.
84
Vegeu el qestionari de lannex 1.
90
a del 95,5% i el supsit de probabilitat ms desfavorable o de mxima indeterminaci p=q=0,5.
No obstant aix, el marge derror per sector dactivitat econmica s el de la taula segent.
TAULA-22. Marges derror per sectors turstics
Activitat principal Univers Entrevistes vlides Marge derror
Transport turstic 5.009 64 12,42
Allotjament 3.355 106 9,56
Restauraci 27.603 94 10,30
Intermediaci turstica 1.840 85 10,60
Oci i esdeveniments* 4.804 81 11,02
I el marge derror per grandria de lempresa s el segent.
TAULA-23. Marges derror per grandria de lempresa
Grandria Univers Entrevistes vlides Marge derror
Micro (<10) 40.636 186 7,32
Petita (10-49) 1.708 147 7,89
Mitjana/Gran (50) 267 97 8,12
Anlisi de dades: mostra real i mostra ponderada
Ats que lassignaci de la mostra no ha estat proporcional, la mostra sha ponderat en funci
del pes real que t cada sector turstic i dimensi dempresa, amb la finalitat que els resultats si-
guin representatius.
Aix, per al conjunt dempreses turstiques, la facturaci de les qual depn en ms de la
meitat del turisme, shan aplicat els coeficients de ponderaci de la taula segent.
TAULA-24. Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades del conjunt de la mos-
tra
Activitat principal Micro < 10 Petita 10-49 Mitjana / gran 50
Transport turstic 1,903066151 0,090965098 0,027855341
Allotjament 0,593666959 0,077274137 0,026472815
Restauraci 7,509807233 0,218458092 0,022342305
Intermediaci turstica 0,505057681 0,027329427 0,022632465
Oci i esdeveniments* 1,398680045 0,113142312 0,028513037
Unitats: valors absoluts.
En aquesta lnia, quant a lanlisi de les dades per sectors dactivitat turstica shan aplicat els
coeficients de ponderaci de la taula segent.
91

TAULA-25. Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades per sector dactivitat
Grandria de
lempresa
Transports Allotjament Restauraci Intermediaci
Oci i esdeveni-
ments
Micro (<10) 1,533499829 2,619718310 2,837771690 1,922011731 2,042789682
Petita (10-49) 0,073300113 0,340993328 0,082549947 0,104002929 0,165245761
Mitjana/Gran (50) 0,022445967 0,116818558 0,008442608 0,086128504 0,041643646
I en lanlisi de dades per grandria de lempresa shan aplicat els coeficients de ponderaci
que es concreten a continuaci.
TAULA-26. Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades per grandria de
lempresa
Activitat principal Micro < 10 Petita 10-49 Mitjana / gran 50
Transport turstic 0,549372618 0,493804496 0,638147257
Allotjament 0,379476112 0,928844150 1,342891700
Restauraci 3,814245345 2,086484168 0,900548505
Intermediaci turstica 0,190461726 0,193804732 0,677326220
Oci i esdeveniments* 0,554548413 0,843554721 0,897147521
Quant a lanlisi de dades que es desenvolupa en els apartats posteriors, la base fa referncia a
la mostra real de persones entrevistades que han respost lentrevista o la pregunta concreta de
lentrevista, i els percentatges o puntuaci, fan referncia a la mostra ponderada, s a dir cor-
regida en funci del pes real que tenen les empreses turstiques en el conjunt dempreses del
sector, els cinc sectors dactivitat turstica, el tres tipus de dimensi dempresa i les tres zones tu-
rstiques.
4.2. Planificaci de la formaci
85
1. Tot i que la majoria de persones entrevistades opina que la responsabilitat de planificar la formaci ha
de ser compartida entre lempresa i el personal, lorganitzaci de la formaci a les empreses ha estat
iniciativa de laquesta, especialment, a la microempresa i al sector de la restauraci.

2. En general, el sector turstic inverteix poc en formaci, ats que noms la meitat de les empreses han
fet formaci els darrers cinc anys, i noms el 41% preveuen fer-ne els propers dos anys.
3. Ms duna de cada tres empreses turstiques no ha fet ni preveu fer formaci, el 36%. Aquest percen-
tatge s significativament ms alt entre les empreses del transport turstic (el 48%).
4. La majoria dempreses que no han fet ni preveuen fer formaci sn persones autoocupades i micro-
empreses dentre dos i deu persones assalariades que han de consolidar la posici actual i facturen
menys de 100.000 euros lany.
5. Gaireb una de cada tres empreses turstiques ha fet i preveu fer formaci, el 31%. Aquest percen-

85
Els resultats en percentatges daquest apartat shan ponderat per sector i grandria de lempresa amb la finalitat de donar-los el pes
real que els correspon. No obstant aix, les bases corresponen a la mostra real dentrevistes realitzades sense ponderar.
92
tatge s significativament ms alt entre les empreses de la intermediaci turstica (el 48%).
6. Les empreses que han fet i preveuen fer formaci sn les que tenen ms de 10 persones assalaria-
des, i majoritriament, les mitjanes i grans empreses de 50 i ms treballadors/es amb una orientaci
de negoci innovadora en productes i serveis.
7. Les competncies en llenges estrangeres sn prioritries, sobretot en el sector del transport turstic.
Els temes de cuina i relacionats sn dinters a la restauraci i a les empreses de linterior rural. Els
temes sobre viatges, cultura i museus sn dinters en la intermediaci turstica i les activitats doci i
organitzaci desdeveniments, i les competncies en informtica i noves tecnologies sn prioritries a
lallotjament, i a zona litoral.
Responsabilitat de planificar la formaci
86
En opini de la meitat dels responsables de formaci i/o directors dempreses turstiques de dos o
ms treballadors/es, la responsabilitat de planificar la formaci ha de ser compartida entre
lempresa i el personal. No obstant aix hi ha diferncies significatives entre les empreses per
sector dactivitat.

Aix, el 71% de les persones responsables de la formaci entrevistades del sector de la interme-
diaci turstica comparteixen lopini que la planificaci de la formaci ha de ser compartida en-
tre lempresa i el personal.
En canvi, s rellevant que el 30% de les persones entrevistades del sector de loci i lorganitzaci
desdeveniments opinin que la responsabilitat ha de ser del personal. La temporalitat ms gran
de la plantilla de les empreses daquest sector podria explicar que per a les empreses dactivitats
doci i organitzaci desdeveniments la planificaci de la formaci per part de lempresa presenti
ms dificultats.
Daltra banda, el 38% de les persones entrevistades del sector del transport, i de lallotjament
opinen que la responsabilitat ha de ser de lempresa.
GRFIC-5. Responsabilitat de planificar la formaci a lempresa, per sectors dactivitat

Nota: empreses amb treballadors/es. Les persones autoocupades (66) no estan incloses en aquesta anlisi.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP.
Empreses que han fet formaci en els darrers cinc anys (2007-2011)
87
Noms la meitat (el 50%) de les empreses han fet alguna acci formativa en els darrers cinc
anys.

86
Empreses amb treballadors/es (Base 364)
87
Persones autoocupades i empreses de 2 i ms treballadors/es (Base 430).
38% 38%
27%
17%
13%
26%
48% 46%
53% 71%
55%
53%
14%
9%
13%
12%
30%
16%
0% 7% 7% 0%
3%
5%
Transport
(Base 36 )
Allotjament
(Base 95)
Restauraci
(Base 92)
Intermediaci
(Base 68)
Oci i esdev.
(Base 73)
Total
(Base 364)
Ns i Nc
Personal
Meitat i meitat
Empresa
93
Les empreses que han fet ms formaci en els darrers anys sn les que tenen 10 o ms treba-
lladors/es, concretament, la totalitat de les empreses mitjanes i grans (el 96%), amb plantilles de
50 o ms persones assalariades, i quatre de cada cinc (el 84%) empreses petites dentre 10 i 49
treballadors/es.
Les diferncies respecte de la microempresa sn significatives, ats que la meitat (el 47%) de les
microempreses no ha fet formaci, sobretot entre les persones autoocupades (el 69%).
Sobserva que les persones autoocupades que han fet formaci, el 29%, tenen ms presncia
en el sector de la intermediaci turstica i de lallotjament. Aix, entre les empreses
dintermediaci turstica sobserva el percentatge ms gran i significatiu dempreses que han
fet formaci, el 72%, seguit de les empreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, el
65%.
Una possible explicaci daquesta aposta per la formaci en el sector de la intermediaci i de loci i
organitzaci desdeveniments s que aquestes empreses tenen el potencial de creixement ms alt
i necessiten cobrir llocs de treball i perfils professionals nous, aix com una formaci ms flexible.
En canvi, en el sector del transport turstic sobserva el percentatge ms baix significatiu
dempreses que han fet formaci, el 28%.
GRFIC-6. Empreses que han fet formaci (2007-2011), per sectors dactivitat i grandria
Per sector dactivitat

Per grandria

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades.
Empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (2012-2013)
88
Tal com es constata al grfic segent, hi ha poca predisposici de les empreses turstiques per in-
vertir en formaci, ats que noms el 41% de les empreses preveuen fer-ne.

En general, el tipus dempresa que preveu fer formaci est orientada a la innovaci de produc-
tes i serveis i factura ms de 100.000 euros lany i les empreses que no preveuen fer formaci
sn empreses amb una orientaci de negoci de consolidaci de la posici actual i que facturen en
el tram ms baix, de menys de 100.000 euros.
De fet, si es comparen els diversos sectors turstics, sevidencia que el percentatge dempreses
dintermediaci turstica que preveu fer formaci (el 58%) s significatiu i contrasta amb el

88
Persones autoocupades i empreses de 2 i ms treballadors/es (Base 430).
28%
59%
51%
72%
65%
50%
72%
39%
46%
28%
32%
48%
0%
3%
3%
0%
3%
2%
Transport (Base 64 )
Allotjament (Base 106)
Restauraci (Base 94)
Intermediaci (Base 85)
Oci i esdev. (Base 81)
Total (Base 430)
Si No Ns i Nc
50%
84%
96%
50%
47%
16%
3%
48%
3%
0%
1%
2%
Micro (Base 186)
Petita ( Base 147)
Mitjana/Gran (Base 97)
Total (Base 430)
S No Ns/Nc
94
percentatge dempreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments que no sap si en fa-
r els propers dos anys (el 16%).
GRFIC-7. Empreses que preveuen fer formaci (2012-2013), per sector dactivitat i grandria
Per sector dactivitat

Per grandria

Quant a la previsi de la formaci, tamb sobserva una diferncia significativa entre, duna banda,
les petites i les mitjanes/grans empreses, i de laltra, les microempreses.
Sn tamb les empreses mitjanes i grans, de 50 i ms treballadors/es, les que preveuen fer al-
guna acci formativa els propers dos anys (el 96%), seguit de les empreses petites dentre 10 i
49 persones ocupades (el 84%). La previsi que les persones autoocupades facin formaci en el
futur (2012-2013) s noms duna de cada tres (el 31%).
El fet que noms dos de cada cinc empreses prevegin fer formaci a curt termini pot dificultar la
planificaci de la formaci de les escoles de turisme i els centres de formaci del sector.
Aquesta manca de previsi es pot explicar per diverses variables, com ara, lelevat nombre de
persones autoocupades i dempreses que han de consolidar la posici actual en el mercat, o
lelevada rotaci de personal en alguns dels sectors, com ara el de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments i el de lallotjament, que desincentiva les empreses a invertir en formaci.
Ms duna de cada tres empreses (el 36%) no ha fet ni preveu fer formaci. Aquest percen-
tatge s significativament ms alt entre les empreses del transport turstic (el 48%) i de la res-
tauraci (el 39%), i entre les microempreses (el 37%).

44%
43%
38%
58%
40%
41%
53%
43%
55%
42%
44%
52%
3%
13%
6%
0%
16%
7%
Transport (Base 64 )
Allotjament (Base 106)
Restauraci (Base 94)
Intermediaci (Base 85)
Oci i esdev. (Base 81)
Total (Base 430)
Si No Ns i Nc
39%
67%
84%
41%
54%
25%
9%
52%
7%
7,5%
7%
7%
Micro (Base 186)
Petita ( Base 147)
Mitjana/Gran (Base 97)
Total (Base 430)
S No Ns/Nc
95

TAULA-27. Empreses i formaci, per sectors
Transports Allotjament Restauraci Intermediaci Oci i esdev. GENERAL
Han fet formaci i preveuen fer-ne 22% 30% 33% 48% 29% 31%
Han fet formaci i no preveuen fer-ne 5% 20% 13% 24% 28% 14%
Han fet formaci i ns/nc si en faran 0% 8% 6% 0% 9% 5%
No han fet formaci i preveuen fer-ne 22% 13% 6% 9% 11% 10%
No han fet formaci i no preveuen fer-ne 48% 24% 39% 19% 16% 36%
No han fet formaci i ns/nc si en faran 3% 3% 0% 0% 5% 1%
No saben i no contesten 0% 3% 3% 0% 2% 2%
Unitats: percentatge dempreses sobre el total del sector i del conjunt.
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430).
TAULA-28. Empreses i formaci, per grandria i zona turstica

Per grandria Per zona turstica
GENERAL
Micro Petita Mitjana i Gran BCN Interior Litoral
Han fet formaci i preveuen fer-ne 30% 63% 83% 23% 36% 27% 31%
Han fet formaci i no preveuen fer-ne 15% 16% 6% 17% 11% 18% 14%
Han fet formaci i ns/nc si en faran 5% 5% 7% 5% 7% 2% 5%
No han fet formaci i preveuen fer-ne 9% 4% 1% 20% 5% 14% 10%
No han fet formaci i no preveuen fer-ne 37% 10% 2% 31% 38% 35% 36%
No han fet formaci i ns/nc si en faran 1% 2% 0% 2% 0% 3% 1%
No saben i no contesten 3% 0% 1% 2% 4% 1% 2%
Unitats: percentatge dempreses sobre el total del sector i del conjunt.
Menys duna de cada tres empreses (el 31%) ha fet formaci i preveu fer-ne. Tal com es
constata a la taula anterior el percentatge dempreses de la intermediaci turstica (el 48%) so-
bresurt de manera significativa, aix com els percentatges de mitjanes i grans empreses (el 83%),
petites empreses (el 63%), i empreses de linterior rural (el 36%).
Daltra banda, algunes empreses que han participat en accions formatives en el passat semblen
desvincular-se de la formaci del personal en el futur, ats que el percentatge dempreses que ha
fet formaci en els darrers cinc anys i no preveu fer-ne en els propers dos anys s el 14%, i
significativament ms alt entre les empreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments (el
28%).
El sector del transport turstic es diferencia de la resta perqu els percentatges dempreses que
no ha fet formaci per s preveu fer-ne s ms alt i significatiu (el 22%) que el del conjunt
(10%).
96
Organitzaci de la formaci
89
En aquest subapartat sanalitza com han organitzat la formaci les empreses que han fet alguna
acci formativa durant el perode 2007-2011, el 77% de les empreses amb treballadors/es.

Aix, la majoria de les accions formatives fetes per les empreses en els darrers cinc anys
(2007-2011) han estat organitzades per iniciativa exclusiva de lempresa (el 73%), si b, en
general, ms de la meitat (el 53%) de les persones entrevistades opina que la responsabilitat de
planificar la formaci hauria de ser compartida entre lempresa i el personal.
Aquest percentatge s significativament ms gran en el cas de les microempreses (el 75%) i les
empreses de restauraci (el 81%) i contrasta amb que noms el 26% de les microempreses i el
27% del sector de la restauraci considera que la responsabilitat hauria de ser de lempresa.
Tamb hi ha diferncies significatives entre el sector de la restauraci i el de lallotjament, ja que
a lallotjament el 14% de les empreses afirmen que la formaci feta a lempresa sha organitzat en
resposta a peticions o demandes dels treballadors/es, mentre que noms el 9% de les persones
entrevistades opinen que la responsabilitat ha de ser del personal.
GRFIC-8. Organitzaci de la formaci a les empreses del sector turstic, per sectors i grandria
Per sectors dactivitat turstica

Per grandria de lempresa (>2)

Nota: empreses amb treballadors/es que han fet formaci. Les persones autoocupades que han fet formaci (28) no estan incloses en
aquesta anlisi.
En aquest sentit, tamb sobserven diferncies significatives en el cas de la mitjana i gran em-
presa de 50 treballadors/es i ms respecte de la microempresa, ats que ms de la meitat de les
mitjanes i grans empreses (el 54%) han organitzat la formaci per iniciativa dambdues parts.
Temes dinters per a les empreses que preveuen fer formaci
90
Quan a les empreses sels ha preguntat sobre quins temes preveien fer la formaci, els mbits
ms freqents han estat, per ordre, els segents: idiomes; cuina i relacionats; informtica i noves
tecnologies; turisme (viatges, cultura, museus ...); vendes, gesti comercial i mrqueting; restaura-
ci i hoteleria; prevenci de riscos laborals i seguretat, i atenci al client.

La formaci en idiomes s prioritria. No obstant aix, sobserven diferncies entre les empre-
ses segons la grandria o el sector en qu desenvolupen lactivitat turstica.

89
Empreses amb treballadors/es que han fet formaci (Base 281). Les persones autoocupades i les empreses que no han fet accions
formatives shan excls de lanlisi.
90
Empreses que preveuen fer formaci els propers dos anys (Base 255).
14%
25%
34%
19%
47% 47%
75%
52%
81%
53% 53%
Transport
(Base 23 )
Allotjament
(Base 76)
Restauraci
(Base 73)
Intermediaci
(Base 52)
Oci i esdev.
(Base 57)
1%
4%
1%
1%
24%
38%
54%
26%
75%
58%
45%
73%
Micro
(Base 69)
Petita
(Base 119)
Mitjana/Gran
(Base 93)
Total
(Base 281)
Iniciativa
empresa
Iniciativa
ambds
Petici del
personal
97
Aix, la formaci en idiomes que, en general, forma part de les previsions de les empreses pel que
fa als temes de formaci, passen a segon o tercer lloc, o fins i tot desapareixen com a prioritat en
els sectors de lallotjament, la restauraci, la intermediaci turstica o les activitats doci i organit-
zaci desdeveniments respectivament; i en canvi, la informtica i les noves tecnologies esdeve-
nen importants en les microempreses i mitjanes/grans empreses daquests sectors.
s significatiu el nombre dempreses del sector del transport que prioritza els idiomes (33%), aix
com el dempreses de la restauraci que demanen cursos relacionats amb la cuina (21%) o el
dempreses dintermediaci turstica que demanen formaci en lmbit del turisme, s a dir, vi-
atges, cultura, museus, entre altres (el 22%), tal com sobserva a la figura segent.
FIGURA-2. mbits prioritaris de formaci, per sector dactivitat i grandria
Per sectors (Base 255)

Per grandria (Base 255)

Nota: empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (Base 255).
Tamb hi ha diferncies entre les empreses del la ciutat de Barcelona, les de linterior rural i les
del litoral. Aix, tot i que la preferncia per la formaci en idiomes se situa en primer lloc, la segona
opci s diferent.
FIGURA-3. mbits prioritaris de formaci per zona turstica

Nota: empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (Base 255).
Per acabar, sobserven altres prioritats com ara: la cuina i relacionats en les microempreses i peti-
tes empreses de la restauraci i linterior rural; el turisme (viatges, cultura i museus...) en les mi-
croempreses de la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments de
Barcelona ciutat; la direcci i gesti dempreses en les empreses dallotjament; les vendes, gesti
comercial i mrqueting en les microempreses i mitjanes/grans empreses del sector del transport;
la prevenci de riscos i seguretat en les petites i mitjanes/grans empreses del sector de loci i
lorganitzaci desdeveniments; i la informtica i noves tecnologies a les empreses del litoral.

Transport
Idiomes
Turisme (viatges, cultura, museus ...)
Vendes, gesti comercial i mrqueting

Allotjament
Informtica i noves tecnologies
Idiomes
Direcci , gesti d'empreses i finances

Restauraci
Cuina i relacionats
Idiomes

Intermediaci
Idiomes

Oci i
esdeveniments
Prevenci de riscos laborals i seguretat

Autoocupats i
Micro <10
Idiomes
Cuina i relacionats
Restauraci i hoteleria

Petita 10-49
Idiomes
Atenci al client
Manipulaci d'aliments
Cuina i relacionats
Treball en equip i lideratge

Mitjana i Gran
50
Idiomes
Atenci al client
Manipulaci d'aliments
Ciutat
Idiomes
Turisme (viatges, cultura, museus )
Interior
Idiomes
Cuina i relacionats
Litoral
Idiomes
Inf ormtica i noves tecnologies
98
4.3. Preferncies de la formaci
91
1. Les empreses prefereixen fer la formaci a la prpia empresa, sobretot les del sector de la restaura-
ci. No obstant aix, els allotjaments i en menor grau les empreses dactivitats doci i organitzaci
desdeveniments prefereixen fer la formaci en un centre extern.

2. La modalitat de formaci preferida s la presencial, especialment en el transport turstic i lallotjament,
i en les empreses situades a la zona litoral. Tot i que una modalitat mixta que combina la formaci
presencial i la formaci a distncia (en lnia, des de casa) s preferida, majoritriament, per la restau-
raci i la intermediaci turstica, i a la zona de linterior rural.
3. El mes preferit dinici de la formaci s el gener, s a dir, la temporada dhivern (gener, febrer i mar),
sobretot pels allotjaments i la restauraci, i a la zona del litoral i de linterior rural. El segon mes de
preferncia s el mes de novembre, s a dir, la tardor (octubre, novembre, desembre), sobretot per
les empreses dintermediaci turstica i de lrea de Barcelona.
4. Els obstacles principals per organitzar la formaci sn la manca de temps a la microempresa i la difi-
cultat per compaginar horaris a la resta dempreses. El poc inters del personal s important tamb
als allotjaments i a les empreses mitjanes i grans, i el preu de la formaci al transport turstic, a la in-
termediaci i a les activitats doci i organitzaci desdeveniments, i a les mitjanes i grans empreses.
Finalment, els desplaaments sn un obstacle important a la restauraci, i a la micro i petita empresa.
Tipus de formaci (a lempresa / externa)
Les preferncies quant a la formaci entre les empreses que tenen previst fer formaci els propers
dos anys (el 41%) depenen del sector dactivitat concret dins del turisme.
En aquest sentit, quan sha preguntat a les persones responsables de la formaci per les opcions
de formaci de preferncia: in company (realitzada a la prpia empresa) o externa (realitzada en
un centre de formaci), la resposta majoritria ha estat la formaci a lempresa. No obstant ai-
x, en lallotjament i la restauraci shan observat diferncies significatives. Les diferncies
entre empreses per grandria no sn significatives.
Al grfic segent sobserva que gaireb tres de cada cinc empreses de la restauraci (el 58%)
prefereixen la formaci a lempresa.
GRFIC-9. Tipus de formaci de preferncia (in company / externa), per sector dactivitat

Nota: empreses amb treballadors/es que tenen previst fer formaci. Les persones autoocupades que han fet formaci (28) no estan in-
closes en aquesta anlisi.

91
real que els correspon. Les bases corresponen a la mostra real dentrevistes realitzades sense ponderar.
46%
21%
58%
35% 33%
51%
15%
24%
17%
26%
17%
31%
38%
56%
25%
39%
50%
31%
Transport
(Base 25 )
Allotjament
(Base 64)
Restauraci
(Base 57)
Intermediaci
(Base 40)
Oci i esdev.
(Base 41)
Total
(Base 227)
Externa
Indiferent
A l'empresa
99
En canvi, passa tot el contrari al sector de lallotjament, ats que tres de cada cinc allotjaments (el
56%) prefereixen la formaci externa, en un centre de formaci, per sobre de la mitjana de les
dades globals.
Modalitat de formaci (presencial / mixta / a distncia)
La modalitat de formaci preferida per ms de la meitat de les empreses, incloses les perso-
nes autoocupades (el 54%), s la formaci presencial, sobretot per les empreses del transport
turstic i lallotjament.
No obstant aix, dos de cada cinc empreses de la restauraci (el 42%) i la intermediaci tursti-
ca (el 41%) opten tamb per un model mixt entre la formaci presencial i la formaci a distncia
(en lnia, des de casa), tal com sobserva al grfic segent.
GRFIC-10. Modalitat de formaci preferida (presencial / mixt / a distncia), per sector dactivitat

Nota: persones autoocupades i empreses amb treballadors/es que tenen previst fer formaci.
Daltra banda, tamb sobserven diferncies en funci de la zona turstica on subica lempresa.
Aix, hi ha diferncies significatives entre les empreses situades a la zona litoral i les de
linterior rural, ats que les primeres prefereixen la formaci presencial (el 70%) i en les de
linterior rural un model mixt que combini la formaci presencial i la formaci a distncia (en lnia,
des de casa) s mpliament acceptat (el 43%), tal com sobserva al grfic segent.
GRFIC-11. Modalitat de formaci preferida (presencial / mixt / a distncia), per zona turstica

68%
63%
50%
47%
58%
54%
21%
20%
42%
41%
29% 35%
11%
11%
8%
12% 13%
10%
0%
7%
0% 0% 0%
1%
Transport
(Base 35 )
Allotjament
(Base 69)
Restauraci
(Base 57)
Intermediaci
(Base 49)
Oci i esdev.
(Base 45)
Total (Base
255)
Indiferent / Ns
A distncia
Mixt
Presencial
61%
44%
70%
54%
21%
43%
30%
35%
14%
14%
10%
4%
1%
Ciutat BCN
(Base 78)
Interior
(Base 71)
Litoral
(Base 106)
Total
(Base 255)
Indiferent / Ns
A distncia
Mixt
Presencial
100
Mes dinici de la formaci
Daltra banda, pel que fa al mes de lany preferit per iniciar la formaci, la resposta ms fre-
qent ha estat el mes de gener (el 32%), seguit del mes de novembre (el 14%).
Dos de cada cinc empreses (el 42%), incloses les persones autoocupades, prefereixen els mesos
dhivern (gener, febrer i mar), sobretot les empreses de restauraci i allotjament, de linterior
rural o el litoral amb una estacionalitat ms elevada, i una de cada cinc (el 23%) els mesos de
tardor (octubre, novembre i desembre), especialment les dintermediaci turstica i les de la
lrea de Barcelona.

GRFIC-12. Estaci de lany preferida per iniciar la formaci

Unitats: percentatges (Base 255).
Obstacles a lhora dorganitzar la formaci
Quan a les empreses sels ha preguntat pels obstacles a lhora dorganitzar o incentivar la
formaci, la majoria han respost la manca de temps (el 23%), la dificultat per compaginar ho-
raris (el 16%), els desplaaments (el 13%) i la manca dinters del personal (el 10%).
No obstant aix, sobserven diferncies en funci del sector dactivitat turstica, la grandria de
lempresa i la zona turstica on est situada lempresa.
Hivern
42%
Tardor
23%
Estiu
12%
Primavera
5%
Indiferent
16%
Ns/Nc
1%
101
FIGURA-4. Obstacles a lhora dincentivar i organitzar la formaci, per sector i grandria


Aix, el primer obstacle a les microempreses s la manca de temps, i a la resta dempreses, la
dificultat per compaginar horaris. A mesura que augmenta la grandria de lempresa, i sobretot
a lallotjament i al litoral, el poc inters del personal passa a ser lobstacle ms important.
Els desplaaments sn el primer obstacle per a la restauraci i la zona interior rural, i el tercer
o quart per a la micro i la petita empresa, respectivament.
El preu de la formaci es considera el segon o tercer obstacle per a les empreses de transport
turstic, intermediaci turstica, i activitats doci i organitzaci desdeveniments, i el quart per
a les empreses mitjanes i grans.
Per acabar, la manca doferta formativa s el tercer obstacle per a la intermediaci turstica, i
el fet que el personal no domini la llengua catalana o castellana s el tercer obstacle per a les
empreses de lrea de Barcelona.
4.4. Valoraci de la formaci
92
1. La importncia que la formaci t per a la competitivitat de les empreses s de 8,2 de mitjana en una
escala de 0 a 10. Les puntuacions ms altes les atorguen les empreses mitjanes i grans (8,9), les de
la intermediaci turstica (8,8), i les situades a la ciutat de Barcelona (8,7).

2. Entre els motius que fonamenten una puntuaci entre el 6 i el 10 estan, per ordre de freqncia, els
segents: s la base (transport, allotjament, oci i esdeveniments), sha destar al dia (restauraci i in-
termediaci), donar una millor qualitat i servei (transport turstic i allotjament), professionalitat i qualifi-
caci del personal (microempreses, restauraci, intermediaci i oci i esdeveniments), i millor posicio-
nament competitiu de lempresa (empreses petites, mitjanes i grans, i de Barcelona).

92
Transport
Manca de temps
Preu de la formaci
Dificultat per compaginar horaris
Allotjament
Manca de temps
Poc inters del personal
Restauraci
Els desplaaments
Manca de temps
Intermediaci
Manca de temps
Preu de la formaci
No hi ha oferta formativa
Oci i
esdeveniments
Manca de temps
Preus de la formaci
Autoocupats i
Micro <10
Manca de temps
Els desplaaments
Petita 10-49
Manca de temps
Els desplaaments
Mitjana i Gran
50
Manca de temps
Preu de la formaci
102
Importncia de la formaci per a la competitivitat de les empreses
En primer lloc, la majoria de les persones entrevistades han considerat que la formaci s un fac-
tor important per a la competitivitat de les empreses turstiques amb una puntuaci de 8,2 de
mitjana.
93
Les raons que han motivat aquesta valoraci sn diverses, tal com sobserva a la figura segent.

FIGURA-5. Formaci i competitivitat. Motius de la importncia en el sector turstic

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han atorgat importncia a la formaci entre 6 i 10 (Base 398).
En aquest sentit, els motius expressats per les persones entrevistades i que han condicionat la
puntuaci sn que la formaci s la base necessria (20%), sha destar al dia i no estancar-
se (18%), procura una millor qualitat i servei al client (13%), les persones que treballen estan ms
qualificades i sn ms professionals (12%), millora la posici de lempresa en un entorn competitiu
(11%), s imprescindible, aporta valor afegit, s important conjuntament amb altres factors, possi-
bilita la innovaci i la creativitat, augmenta la productivitat, possibilita la captaci de ms clients i
facilita ladaptaci a necessitats noves.
Daltra banda, la importncia que li atorguen a la formaci com a factor de competitivitat del negoci
varia en funci del sector i la dimensi de lempresa.
Tal com sobserva al grfic segent, el sector que ms valora la formaci per a la competitivi-
tat de lempresa s el de la intermediaci turstica seguit del de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments.

93
En una escala de 0 (gens important) a 10 (totalment important).
qValor afegit
q Innovaci i
creativitat
Base
Actualitzaci
q Adaptaci
Imprescindible
q Nombre de clients
qPosicionament
q Productivitat
qQualificaci
professionalitzaci
qQualitat i
servei al client
Important + altres factors
q Augmenta
103
GRFIC-13. Valoraci de la importncia de la formaci per a la competitivitat, per sectors turstics

Unitats: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).
La dimensi de lempresa i la zona turstica on subica sn dues variables que tamb incideixen en
la valoraci que el sector turstic fa de la formaci com a factor de competitivitat empresarial. Es
poden observar algunes diferncies a continuaci.
GRFIC-14. Valoraci de la importncia de la formaci per a la competitivitat, per grandria i zona

Unitats: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).
En aquest sentit, les empreses mitjanes i grans de la ciutat de Barcelona (Barcelons) sn les
que en fan una valoraci ms alta. Els motius que hi ha al darrera daquesta valoraci tamb
canvien dordre en funci del sector dactivitat econmica i de la grandria de lempresa.
Com sobserva a la figura segent, la importncia de la formaci com a factor de qualitat i mi-
llora del servei als clients s un dels motius de competitivitat per a les mitjanes i grans empre-
ses, i per als sectors del transport i lallotjament. En el sector del transport turstic tamb es con-
sidera que la formaci aporta valor afegit. En les activitats doci i organitzaci desdeveniments,
la intermediaci, la restauraci, les microempreses, i al litoral, es valora laportaci que la
formaci fa a la qualificaci i professionalitzaci del personal.
8,0
8,3
8,1
8,8
8,4
8,2
7
8
9
Transport
(N= 61 )
Allotjament
(N= 101)
Restauraci
(N= 94)
Intermediaci
(N= 85)
Oci i esdev.
(N= 73)
Total
(N= 419)
i
m
p
o
t
n
c
i
a

p
e
r

a

l
a

c
o
m
p
e
t
i
t
i
v
i
t
a
t

(
0
-
1
0
)
8,4 8,4
8,9
8,2
7
8
9
10
Micro
(N= 171 )
Petita
(N= 142)
Mitjana/Gran
(N= 91)
Total
(N= 419)
i
m
p
o
t
n
c
i
a

p
e
r

a

l
a

c
o
m
p
e
t
i
t
i
v
i
t
a
t

(
0
1
0
)
8,7
8,1
8,2 8,2
7
8
9
10
Ciutat BCN
(N= 61)
Interior
(N= 230)
Litoral
(N= 129)
Total
(N= 419)
104
FIGURA-6. Formaci i competitivitat. Motius de la importncia, per sector i grandria


Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han atorgat importncia a la formaci entre 6 i 10 (Base 398).
Els motius principals de valoraci de les microempreses coincideixen amb els que expressen les
persones entrevistades de la zona interior rural, i els de les petites empreses amb els expressats
per les persones entrevistades de la zona ciutat de Barcelona. Per acabar, la incidncia de la
formaci en el posicionament de lempresa en un entorn competitiu s important, sobretot,
per a les petites empreses de Barcelona per tamb per a les mitjanes i grans.
4.5. Valoraci de loferta formativa
94
1. El grau de satisfacci amb loferta formativa del sector turstic s de 6,5 de mitjana, gaireb dos punts
inferior a la importncia que satorga a la formaci com a factor de competitivitat per a les empreses.
Les empreses ms satisfetes amb loferta formativa sn les empreses mitjanes i grans i les dactivitats
doci i organitzaci desdeveniments.

2. Loferta formativa ms ben valorada s la universitria i la formaci professional, que s la ms cone-
guda, i la pitjor valorada s la formaci per a locupaci destinada a persones en situaci datur, que
s la menys coneguda.
3. Loferta formativa sadequa a les necessitats de la meitat de les empreses del sector turstic, per un
percentatge alt dempreses considera que loferta s escassa, sobretot loferta especfica per cobrir
les necessitats prpies (intermediaci turstica, transport turstic, mitjanes i grans empreses, empre-
ses de Barcelona). Tamb hi ha un percentatge alt dempreses que considera que s massa acad-
mica, repetitiva i poc prctica (intermediaci turstica, oci i esdeveniments, i petita i mitjana / gran em-
presa).
4. En general, es troba a faltar oferta formativa en llenges estrangeres, sobre destinacions i relacio-
nats, i en atenci al client.
5. Quant als centres de formaci de referncia en lmbit del turisme, noms el 26% de les persones en-
trevistades nhan citat algun. Entre els centres citats hi ha representaci de tots els mbits territorials
(Barcelona, Baix Camp, Girona, Bages, Osona, Baix Ebre, Valls), i sobretot, de la formaci universi-
tria, formaci professional, i en menor grau, de la formaci per a locupaci destinada a ocupats/des.

94

Transport
s necessari, s la base
Donar millor servei i qualitat
Aporta valor afegit

Allotjament
Pero amb altres factors: experincia

Restauraci
Estar al dia i no estancar-se
Personal qualificat i professional

Intermediaci

Oci i
esdeveniments
Pero amb altres factors: experincia

Autoocupats i
Micro <10

Petita 10-49
Ser ms competitiu

Mitjana i Gran
50
Ser ms competitiu
105
Grau de coneixement de loferta formativa
95
En general, el coneixement que les persones entrevistades tenen de loferta formativa varia per
sector dactivitat econmica i grandria.

TAULA-29. Grau de coneixement de loferta formativa, per tipus i sector dactivitat
Universitria FP FO Ocupats FO Aturats Reciclatge GENERAL
Transports
51% 51% 42% 41% 37% 75%
Allotjament
62% 62% 70% 43% 55% 74%
Restauraci
69% 75% 81% 65% 68% 82%
Intermediaci
63% 65% 61% 36% 57% 81%
Oci i esdeveniments
55% 42% 37% 39% 32% 72%
TOTAL
63% 65% 66% 55% 57% 73%
Unitats: percentatge de resposta sobre el total del sector.
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han valorat els diversos tipus doferta formativa (Base 430).
Loferta formativa menys coneguda s la formaci per a locupaci destinada a persones en situa-
ci datur, excepte en el sector del transport turstic i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments que s loferta formativa de reciclatge.
Grau de satisfacci amb loferta formativa
El grau de satisfacci amb loferta formativa del sector turstic s ms baix que la importncia
que atorguen els responsables de les empreses a la formaci com a factor de competitivitat, con-
cretament, 6,5 de mitjana,
96
Loferta formativa millor valorada s la universitria (7) i la formaci professional (7), sobre-
tot a les empreses mitjanes i grans i a linterior rural, i la pitjor valorada, locupacional per a
persones aturades (5,8), sobretot al litoral.
gaireb dos punts per sota.
97
En general, tal com sobserva al grfic segent, les persones ms satisfetes amb loferta forma-
tiva sn les del sector dactivitats doci i organitzaci desdeveniments (7,3), dempreses mitja-
nes i grans (7), i de la zona interior rural (6,7), sobretot amb la formaci universitria (7,1, 7,4 i
7,2 respectivament).
No obstant aix hi ha diferncies per sectors.

95
El grau de coneixement sha inferit mitjanant la relaci entre el nombre de persones que han respost a la pregunta sobre el grau de
satisfacci amb loferta formativa per tipus de formaci (universitria, formaci professional, formaci per a locupaci destinada a per-
sones ocupades, formaci per a locupaci destinada a persones aturades, formaci de reciclatge) i la mostra ponderada per sectors i
grandria de lempresa.
96
En una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).
97
La formaci per a locupaci destinada a persones aturades s la que t una resposta ms baixa (N=235), seguida daltres tipus de
formaci de reciclatge no subvencionades (N=243).
106
GRFIC-15. Grau de satisfacci amb loferta formativa, per sector i tipus de formaci

Unitat: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).
Les empreses menys satisfetes sn les del sector del transport turstic (6) i del litoral (6), so-
bretot amb la formaci per a locupaci destinada a les persones en situaci datur. (5,4).
Destaca la satisfacci del sector de la restauraci amb loferta formativa universitria (7,1) i la for-
maci professional (7,1).
En aquesta lnia, sobserven tamb diferncies en funci de la dimensi de lempresa. Aix, les
persones entrevistades de les empreses turstiques mitjanes i grans estan ms satisfetes (7)
que les de les microempreses (6,5), sobretot pel que fa a la formaci per a locupaci destinada a
les persones en situaci datur (5,8).
GRFIC-16. Grau de satisfacci amb loferta formativa, per grandria i tipus de formaci

Unitat: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).
Quant a la zona turstica on subica lempresa, sobserva que les persones entrevistades
dempreses del litoral sn les que valoren pitjor loferta formativa vinculada a la formaci per a
locupaci subvencionada de persones en situaci datur (5,5). En canvi, les empreses situa-
des a linterior rural valoren pitjor la formaci per a locupaci subvencionada de persones
ocupades (5,8) i les accions formatives no subvencionades de reciclatge professional (6).

Transports
(N= 48)
Allotjament
(N= 78)
Restauraci
(N= 77)
Intermediaci
(N= 68)
Oci i esdev.
(N= 58)
Total (N=
313)
Satisfacci (N= 313) 6,0 6,5 6,4 6,1 7,3 6,5
Universitaria (N= 271) 6,6 7,0 7,1 6,8 7,1 7,0
FP (N= 279) 6,5 6,8 7,1 6,7 7,0 7,0
FO ocupats (N= 285) 6,3 5,9 6,1 5,7 6,6 6,1
FO aturats (N= 235) 5,4 5,7 5,7 5,9 6,5 5,8
Reciclatge (N= 243) 6,3 6,0 5,9 6,3 6,4 6,0
6,0
6,5 6,4
6,1
7,3
6,5
5
6
7
8
Micro
(N= 135)
Petita
(N= 127)
Mitjana/Gran
(N= 74)
Total
(N= 313)
Satisfacci (N= 313) 6,5 6,9 7,0 6,5
Universitaria (N= 271) 7,1 7,1 7,4 7,0
FP (N= 279) 7,1 7,2 7,1 7,0
FO ocupats (N= 285) 6,0 6,6 6,7 6,1
FO aturats (N= 235) 5,8 6,0 6,1 5,8
Reciclatge (N= 243) 5,9 6,7 6,8 6,0
6,5
6,9
7,0
6,5
5
6
7
8
107
Adequaci de loferta formativa a les necessitats de lempresa
Quant a ladequaci de loferta formativa a les necessitats de les empreses en general, gai-
reb la meitat (el 48%) de les persones entrevistades respon que loferta formativa sadequa a les
necessitats de lempresa, per una de cada tres (el 33%) considera que no sadequa, i gaireb
una de cada cinc (el 19%) no ho sap.
Sobserven diferncies entre sectors dactivitat econmica, dimensi i zona turstica. Aix, el per-
centatge dempreses que considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci se
situa per sobre de la mitjana general, en el sector de la restauraci (el 53%) i les activitats
doci i organitzaci desdeveniments (52%), i per sota, en la intermediaci turstica (el 37%) i
el transport turstic (el 30%). En aquest sentit, s significatiu el nombre dempreses turstiques
del sector del transport turstic i de les activitats doci i organitzaci desdeveniments que no saben
si loferta formativa sadequa a les seves necessitats.
GRFIC-17. Adequaci de loferta formativa a les necessitats de les empreses, per sectors

Tamb sobserva que loferta formativa sadequa ms a la petita empresa dentre 10 i 49 per-
sones empleades (el 61%) que a la resta, i en menor grau, a les empreses del litoral (51%).
GRFIC-18. Adequaci de loferta formativa a les necessitats, per grandria i zona turstica
El percentatge de mitjanes i grans empreses que no troba una oferta formativa adequada s molt
alt (el 45%) i tamb s molt alt el percentatge dempreses de Barcelona, sobretot del sector del
transport turstic i de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, que no saben si loferta
formativa sadequa a les seves necessitats.
30%
50%
53%
37%
52%
51%
34%
25%
34%
45%
22% 31%
36%
26%
13%
19%
26%
20%
Transport
(Base 64 )
Allotjament
(Base 106)
Restauraci
(Base 94)
Intermediaci
(Base 85)
Oci i esdev.
(Base 81)
Total
(Base 430)
Ns i nc
No
S
49%
63%
41%
51%
33%
26%
45% 31%
18%
10% 14%
18%
Micro
(Base 186 )
Petita
(Base 147)
Mitjana/Gran
(Base 97)
Total
(Base 430)
Ns i nc
No
S
38%
49% 51% 51%
34%
30%
36%
31%
28%
21%
13%
18%
Ciutat BCN
(Base 64)
Interior rural
(Base 231)
Litoral
(Base 134)
Total
(Base 430)
108
Motius de la no adequaci de loferta formativa a les necessitats de lempresa
Els motius de la falta dadequaci de loferta formativa sn diversos tal com sobserva a la figura
segent.
FIGURA-7. Motius de la NO adequaci de loferta formativa

En general, els motius expressats pels quals loferta formativa no sadequa a les necessitats de
lempresa sn, per ordre de freqncia, la poca oferta especfica i especialitzada (20%), la po-
ca oferta general (18%), el preu elevat i la manca doferta gratuta (13%), loferta massa acad-
mica, repetitiva i poc prctica (12%) i centralitzada a les grans ciutats (12%), la manca
dinformaci, la poca professionalitat, la incompatibilitat de mesos i horaris i el poc inters del per-
sonal, per aquest ordre.
Tal com sobserva a la figura segent, els motius de la manca dadequaci de loferta turstica va-
rien en funci del sector turstic i de la dimensi i zona turstica de les empreses.
FIGURA-8. Motius de la no adequaci de loferta formativa, per sector i grandria


Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben que la formaci no sadequa (Base 143).
+Oferta
especfica
+Oferta
general
+Informaci
q Terica + Professional
q Preu
+ Oferta gratuta
qCentralitzada
+ Adequaci horaris
+ Poc o poca
q M assa o elevat

Transport
Poca oferta de cursos especfics
Poca oferta de cursos en general
Organitzadors poc professionals

Allotjament
Acadmica , repetitiva i poc prctica
Mesos i horaris incompatibles

Restauraci
Cara, no hi ha oferta gratuta
Centralitzada a les grans ciutats

Intermediaci

Oci i
esdeveniments
Acadmica, repetitiva i poc prctica
Falta d'informaci
Poca oferta de cursos especfcics

Autoocupats i
Micro <10
Centralitzada a les grans ciutats

Petita 10-49

Mitjana i Gran
50
109
Aix, les persones entrevistades dempreses mitjanes i grans, i dels sectors del transport turstic i
de la intermediaci turstica, consideren que hi ha poca oferta de cursos especfics (el 41 i 32%
respectivament). En canvi, les persones entrevistades dempreses dactivitats doci i organitzaci
desdeveniments i de lallotjament consideren que loferta s massa acadmica, repetitiva i poc
prctica (el 32 i el 21% respectivament).
Daltra banda, les persones entrevistades de la zona interior rural, i tamb les de microempreses,
sn les que troben loferta formativa centralitzada a les grans ciutats i, conjuntament amb les em-
preses del litoral, el preu elevat de loferta formativa o la manca de formaci gratuta.
Les entrevistes tamb recullen lopini dun percentatge considerable de persones dempreses del
litoral que manifesta que els mesos i horaris de loferta formativa no sadeqen a les seves
necessitats.
Els motius de la no adequaci a les empreses petites sn diversos, hi ha una gran dispersi,
per els ms freqents sn loferta massa acadmica, repetitiva i poc prctica i la manca
despecificitat.
Oferta formativa que es considera que manca
Quant al tipus doferta formativa que es troba a faltar, en general, la majoria de persones en-
trevistades opina que falta oferta formativa didiomes (31%), coneixement de les destinacions
(12%) i atenci al client (10%), entre moltes altres temtiques, tal com sobserva a la figura se-
gent.
FIGURA-9. Mancana doferta formativa en el sector turstic

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben a faltar algun tipus de formaci (Base 184).
Tot i que la manca doferta formativa en idiomes s la opini majoritria de les persones en-
trevistades, hi ha diferncies per grandria i zona turstica. En aquest sentit, els idiomes no ocu-
pen el primer lloc ni a la petita empresa, ni a la zona turstica interior rural.
Aix, tal com sobserva a la figura segent, la petita empresa troba a faltar oferta formativa en
atenci al client, i les empreses del litoral, sobretot les microempreses, oferta formativa en
destinacions turstiques, geografia i entorn.
Prctiques
Oferta especfica
Motivaci
Cuina
Sala i menjador
Neteja i
manteniment
Guies
Animaci
Idiomes
Destinacions
Atenci al client
Gesti d'empresa
Nous mercats
Informtica i TIC
Mrqueting
Gesti cases rurals i cmpings
110
FIGURA-10. Mancances doferta formativa. Per sectors turstics i grandria


Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben a faltar algun tipus de formaci (Base 184).
Les microempreses i les petites empreses del litoral tamb troben a faltar oferta formativa en ges-
ti empresarial.
Quant als sectors, sobserva que la dispersi en la resposta s molt alta en les activitats doci
i organitzaci desdeveniments, tot i que sobresurt la manca doferta formativa en nous
mercats i novetats turstiques.
A lallotjament tamb sobserva una certa demanda especfica en gesti de cases rurals i cm-
pings.
Centres de formaci de referncia en lmbit del turisme
Per acabar, noms una de cada quatre persones entrevistades (el 26%) ha citat algun centre
de formaci de referncia. La taula segent relaciona els centres citats amb ms freqncia (5%
o ms).
TAULA-30. Llistat de centres de referncia, per sector i grandria
Centre Sector Grandria
1
Escola Universitria dHoteleria i Turisme de Barcelona
(CETT - UB)
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdeveniments
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)
2 Institut Escola dHoteleria i Turisme (Cambrils) Restauraci Microempresa (<10)
3 IES Escola dHoteleria i Serveis Sant Narcs (Girona)
Transport
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdeveniments
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)

Transport
Idiomes
Atenci al client
Destins turstics, geografia i entorn

Allotjament
Idiomes
Atenci al client
Gesti de cases rurals i cmpings

Restauraci
Idiomes
Atenci al client

Intermediaci
Idiomes
Atenci al client

Oci i
esdeveniments
Idiomes
Nous mercats i novetats turstiques
Mrqueting i vendes

Autoocupats i
Micro <10
Idiomes
Atenci al client
Gesti d'empresa

Petita 10-49
Atenci al client
Idiomes
Prctiques
Destins turstics, geografia i
entorn

Mitjana i Gran
50
Idiomes
Atenci al client
Informtica, sistemes, TIC,
Prctiques
111
Centre Sector Grandria
4 Escola Joviat (Bages)
Transport
Restauraci
Microempresa (<10)
5
Escola Universitria dHoteleria i Turisme de Sant Pol de
Mar (UdG)
Restauraci
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)
6 Escola dHostaleria dOsona Restauraci Microempresa (<10)
7
Via Magna (Internacional School of Hospitality and Tourism)
(Baix Ebre)
Restauraci Microempresa (<10)
8 Federaci Espanyola dHostaleria (FEHR) Restauraci Microempresa (<10)
9 Escola Universitria de Turisme i Direcci hotelera (UAB) Restauraci Microempresa (<10)
Nota: centres citats amb freqncia igual o superior al 5%. Sectors dactivitat econmica i grandria de lempresa on el centre sha citat
amb ms freqncia.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP
Altres centres citats amb percentatges inferiors al 5% han estat els segents: Barcelona Guide Bu-
reau (BGB), Universitat de Girona (UdG), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Patronat de turisme
Costa Brava (Girona), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Escola dhostaleria Alt Empord,
Escola dhoteleria i turisme de Lleida, Sant Ignasi - Sarri / Jesutes Sarri Sant Ignasi, Escola
universitria de turisme Euroaula (adscrita a la UdG), Turisme Sant Ignasi (ESADE i Companyia
de Jess), Universitat de Vic, Escola dostaleria Les - Val dAran, Escola superior dhostaleria de
Barcelona (ESHOB), Escola universitria del Maresme (adscrita a la UPF), Escola de capacitaci
nauticopesquera de Catalunya (lAmetlla de Mar), Escola Universitria de Turisme Mediterrani
(adscrita a la UdG), Federaci dhostaleria de Lleida, Escola de cuina Hoffman, Escola Universit-
ria de Turisme Bettatur (adscrita a la URV), Escola Universitria de Turisme i Oci (URV), i altres
fora de lEstat espanyol.
98
Tot i la dispersi en la resposta en funci del sector turstic i la dimensi de lempresa, sobserven
les segents pautes en la resposta. LEscola Universitria dHoteleria i Turisme de Barcelona
(CETT) s el referent principal de tots els sectors turstics i de tot tipus dempresa (micro, petita i
mitjana i gran).

Tot i que noms el 26% de les persones entrevistades t algun centre de formaci de referncia
en lmbit del turisme, les empreses que tenen un coneixement per sobre de la mitjana sn les del
sector de la intermediaci turstica (42%), la restauraci (29%) i les activitat doci i organitzaci
desdeveniments (28%), i sobretot les mitjanes i grans empreses de 50 treballadors/es i ms
(41%) i les petites dentre 10 i 49 persones ocupades (31%).
4.6. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme
99
1. Pel que fa a les possibles millores en lmbit de la formaci turstica, el 30% de les persones entrevis-
tades no tenen opini, especialment les empreses del sector de lallotjament. Les propostes de millora
que han expressat el 70% de les persones entrevistades amb opini tenen a veure amb lincrement
de loferta formativa (transport, allotjament i oci i esdeveniments), de les prctiques (restauraci, in-
termediaci turstica i oci i esdeveniments), i de la qualitat i la professionalitat (microempreses, allot-
jament i restauraci) entre daltres.

98
Altres centres de formaci en lmbit del turisme citats amb percentatges molt baixos han estat: Educatur, IESE, Academia Adams,
Associaci dhoteleria i turisme de Catalunya, Institut escola dhoteleria i turisme de Barcelona (Barcelons), Actibus (Centre de forma-
ci dels professionals del transport), Escola Pineda (Barcelons), Patronat del comer de Girona, Publimedia, altres dEspanya i altres
de fora dEspanya.
99
112
2. Pel que fa a les ocupacions amb ms potencial de creixement, el 53% no t opini, sobretot les mi-
croempreses i les empreses de transport turstic i restauraci. Les persones entrevistades que tenen
opini, el 43%, han esmentat les segents ocupacions: cuina i relacionats (microempresa), turisme
domstic i local (restauraci i microempreses), turisme rural i cmping (oci i esdeveniments i micro-
empreses), turisme per Internet, en lnia i noves tecnologies (intermediaci turstica, oci i esdeveni-
ments, allotjament, empreses petites i mitjanes/grans) i assessor en viatges i activitats personalitzats
(oci i esdeveniments).
Propostes per millorar la formaci
En primer lloc, cal destacar que gaireb una de cada tres persones entrevistades (el 30%)
100
Les propostes de les persones entrevistades per millorar la formaci en lmbit del turisme ms
freqents sn les que fan referncia lincrement de loferta formativa, les prctiques, la quali-
tat i la professionalitat de la formaci, laccessibilitat a la formaci, loferta de formaci en idio-
mes, i la informaci sobre aquesta formaci entre daltres.
no
t opini. Entre la resta de persones que tenen opini, el 70%, les propostes sn diverses.
FIGURA-11. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme a Catalunya

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430 -131 ns/nc).
Laugment de loferta de cursos s important en el sector del transport turstic, lallotjament i
les activitats doci i organitzaci desdeveniments, tal com sobserva a la figura segent.

100
131 persones entrevistades no saben o no contesten.
q Obligatorietat
formaci
qRelaci formaci - empresa
qActualitzaci
qPrctiques q Especificitat
qSubvencions
qFlexibilitat d'horaris
qQualitat
professionalitat
q Accessiblitat
qOferta
formativa
q Oferta en Idiomes
qInformaci
q Millorar o ms
113
FIGURA-12. Propostes de millora de la formaci turstica a Catalunya. Per sectors i grandria
Per sectors (Base 430, 131 ns/nc)

Per grandria (Base 430, 131 ns/nc)

Lincrement de les prctiques s la proposta majoritria en el sector de la restauraci, la inter-
mediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
Laugment de la qualitat i la professionalitat de la formaci s proposat, sobretot, per les micro-
empreses de lallotjament i la restauraci.
Laccessibilitat a la formaci s important per les microempreses del sector de la restauraci,
mentre que laugment de loferta formativa en idiomes ho s per a les petites, mitjanes i grans
empreses dels sectors del transport turstic, lallotjament, la intermediaci turstica i les activitats
doci i organitzaci desdeveniments.
Per acabar, lincrement de la informaci sobre cursos s la proposta de millora majoritria de les
microempreses del sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, i
lactualitzaci del sistema educatiu i la millora dels continguts que simparteixen ho s del sec-
tor de la intermediaci turstica.
Ocupacions amb ms potencial de creixement
En segon lloc, cal destacar tamb que quan a les persones responsables de formaci, gerents o
similars, sels ha preguntat per les ocupacions amb potencial de creixement i rellevants daqu
cinc o deu anys, noms han respost el 43% de les persones entrevistades i les respostes han es-
tat diverses.

Transport
Ms oferta de cursos
Ms oferta d'idiomes
Ms formaci gratuita

Allotjament
Ms professionalitat i qualitat
Ms oferta de cursos
Ms oferta d'idiomes

Restauraci
Ms prctiques
Ms accessibilitat als cursos

Intermediaci
Actualitzaci de continguts i del Sist. Edu.
Ms oferta d'idiomes
Ms prctiques

Oci i
esdeveniments
Ms oferta d'idiomes
Ms oferta de cursos
Ms informaci sobre els cursos
Autoocupats i
Micro <10
Ms oferta de cursos
Ms prctiques
Ms accessibilitat als cursos
Petita 10-49
Ms prctiques
Ms oferta de cursos
Ms formaci gratuita
Ms flexibilitat d'horaris
Mitjana i Gran
50
Ms oferta de cursos
Ms cursos d'idiomes
Ms prctiques
Ms formaci subvencionada
114
TAULA-31. Ocupacions de futur en lmbit del turisme daqu cinc a deu anys a Catalunya
Ocupacions de futur
1 Cuina i relacionats 10 Ofertes doci i animaci
2 Turisme domstic i local 11 Organitzaci desdeveniments
3 Turisme rural i de cmping 12 Comunnity managers i experts en xarxes socials
4 Turisme per Internet, en lnia i TIC 13 Turisme ecolgic i natural
5 Guies turstics especialitzats 14 Mrqueting
6 Turisme desport 15 Turisme per empreses
7 Mercats nous: xins i rus 16 Turisme tercera edat
8 Assessor de viatges i activitats personalitzat 17 Relacions publiques
9 Turisme termal i dSpa 18 Altres
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430 -245 ns/nc i 27 cal potenciar el que hi ha).
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP
En aquest sentit, les ocupacions relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, el tu-
risme rural i de cmpings, el turisme per Internet i TIC i els guies turstics especialitzats han
estat les ocupacions de futur ms esmentades. No obstant aix, hi ha diferncies en funci del
sector.
Aix, les ocupacions relacionades amb la cuina i amb el turisme domstic i local sn les ocupa-
cions de futur en el sector de la restauraci, sobretot de les microempreses, tot i que la cuina
tamb ho s a la resta dempreses.
Les ocupacions relacionades amb el turisme rural i el cmping sn les de futur en el sector de
les microempreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, per tamb a la restau-
raci.
Les ocupacions vinculades al turisme per Internet i les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci sn importants per les petites, mitjanes i grans empreses dels sectors de la in-
termediaci turstica, per tamb per la restauraci i lallotjament.
Els guies turstics especialitzats sn ocupacions de futur per al sector de la intermediaci tu-
rstica, de manera significativa, per tamb per les activitats doci i organitzaci desdeveniments i
lallotjament.
I les ocupacions relacionades amb lassessorament, la personalitzaci de les activitats i els vi-
atges sn les ocupacions de futur per als sector de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments, de manera significativa, per tamb per la intermediaci turstica, tal com
sobserva a la figura segent.
115
FIGURA-13. Ocupacions de futur a Catalunya (5-10 anys). Per sectors i grandria
Per sectors (Base 430, 245 ns/nc)

Per grandria (Base 430, 245 ns/nc )

Per acabar, el 6% de persones entrevistades considera que cal potenciar les ocupacions que hi ha
i entre les persones que no tenen cap opini (el 53,5%) sobserva un percentatge ms alt que la
mitjana en les empreses de transport turstic (66%) i restauraci (55%) i entre la microempresa
(54%).

Transport
Cal potenciar el que hi ha
Mercat rus i xins
Altres

Allotjament
Guies turstics especialitzats
Turisme ecolgic i natural
Turisme per Internet i TIC

Restauraci
Turisme domstic i local
Turisme rural i de cmping

Intermediaci
Viatges i activitats personalitzades

Oci i
esdeveniments
Viatges i activitats personalitzats

Autoocupats i
Micro <10
Ocupacions de cuina
Potenciar les que hi ha
Turisme domstic i local
Turisme per Intenet i TIC

Petita 10-49
Ocupacions de cuina
Community manager i xarxes socials

Mitjana i Gran
50
Community manager i xarxes socials
Ocupacions de cuina
116
5. Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda
Les dades de lenquesta evidencien que el sector turstic inverteix poc en formaci, sobretot, les
empreses de transport turstic i de la restauraci, possiblement perqu sn sectors que tenen una
proporci elevada de persones autoocupades i de microempreses. Cal tenir en compte que noms
una de cada tres empreses ha fet formaci els darrers cinc anys i preveu fer-ne els propers dos
anys. En aquest sentit, i pel que fa a les ocupacions turstiques en conjunt, la meitat de les empre-
ses valoren ms lexperincia que no pas la formaci.
Empreses i ocupacions en les qu la formaci t ms valor
1. Les empreses ms compromeses amb la formaci i les que ms la valoren sn les del sector de la in-
termediaci turstica (agncies de viatge, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacio-
nades, i lloguer de vehicles de motor) i les empreses mitjanes i grans amb una orientaci de negoci
innovadora.
2. La formaci s tamb un valor en els processos de selecci de personal de les ocupacions de lrea
dintermediaci i acompanyament turstic, com ara, les dagents dintermediaci, assistncia i guiatge
turstics.
101
3. Les ocupacions de guiatge turstic i agent dintermediaci (rea dintermediaci i acompanyament tu-
rstic) sn les ms difcil de cobrir per manca de formaci i de professionals.

4. En general, les empreses del sector de la intermediaci turstica sn de les que coneixen millor
loferta formativa. En aquesta lnia, s remarcable el coneixement de loferta formativa destinada a les
ocupacions de la categoria danimaci turstica.
5. En general, les empreses del sector de la intermediaci turstica i del transport turstic tenen els n-
dexs de satisfacci amb loferta formativa ms baixos. Precisament, les ocupacions en qu lndex de
satisfacci amb loferta formativa s ms baix i en qu es detecten ms mancances formatives sn
les de lrea dintermediaci i acompanyament turstic.
6. De tota manera, les mancances de formaci i la satisfacci ms baixa amb loferta formativa de les
ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic no queden reflectides en lanlisi de
competncies. El dficit de competncies de les ocupacions daquesta rea s de mitjana el ms baix
de tots (0,33).
7. Aquest fet convida a pensar que algunes habilitats vinculades a aquestes ocupacions no han estat
valorades.
Empreses i ocupacions en les qu la formaci t menys valor
1. Les empreses menys compromeses amb la formaci i que menys la valoren sn les del sector del
transport turstic, la restauraci, i, en menor grau, lallotjament; aix com les microempreses que han
de consolidar la posici actual.
2. Desprs de les empreses del sector de la intermediaci turstica, les empreses del sector de la res-
tauraci sn les que coneixen millor loferta formativa. Lexperincia, i no pas la formaci, s un valor
en els processos de selecci de personal de lrea dallotjament i restauraci, sobretot en les ocupa-
cions dauxiliar de cuina i sala i de matres i cambrers/es. No obstant aix, les ocupacions de la cate-
goria de xefs i cuiners/es sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i formaci.
3. En general, el sector de la restauraci manifesta satisfacci amb loferta formativa i opina que aques-
ta sadequa a les necessitats del negoci. Les ocupacions en qu lndex de satisfacci amb loferta
formativa s ms elevat sn precisament les de lrea dallotjament i restauraci, tret de la categoria
dauxiliars de cuina i sala.
4. En les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci gaireb no es detecten necessitats de forma-
ci, tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala. No obstant aix, el dficit de competncies de les
ocupacions de lrea dallotjament i restauraci s de mitjana el ms alt de tots (0,81).

101
Vegeu lapartat 5.2. Fitxes docupacions turstiques daquest captol 5.
APROXIMACI A LENCAIX ENTRE LOFERTA I LA DEMANDA DE FORMACI
117
Dficits en competncies transversals i tcniques.
102
1. Pel que fa a les capacitats que les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la
categoria ocupacional, les ocupacions de lrea transversal (direcci i gerncia, comercialitzaci i
mrqueting i manteniment i neteja) sn les que presenten els dficits competencials ms grans, so-
bretot les de la categoria comercialitzaci i mrqueting. Possiblement per la manca doferta especfica
i la necessitat de potenciar el turisme per Internet, en lnia, i mitjanant les TIC i les xarxes socials, ai-
x com ladaptaci a nous mercats.

2. En segon lloc, sobserven dficits importants dhabilitats, coneixements i actituds en lrea
dallotjament i restauraci, sobretot en les categories dauxiliars de cuina i sala, i, en menor grau, de
xefs i cuiners/es, en qu es detecten dficits en competncies tcniques importants.
3. Els dficits importants en les categories dauxiliar de cuina i sala i xefs i cuiners/es es deuen possi-
blement a mancances en lmbit de la professionalitat i qualitat, latenci al client i les llenges es-
trangeres. Cal tenir en compte que les empreses consideren que les ocupacions relacionades amb la
cuina tenen potencial de creixement.
5.1. El punt de partida: el paper de la formaci a les empreses
del sector turstic
La importncia que el sector turstic dna a la formaci com a factor per competir amb xit en el
mercat s notable,
103
Importncia de la formaci contra lexperincia a les empreses turstiques
sobretot per a les empreses amb cinquanta o ms persones assalariades
(mitjanes i grans), les empreses de la ciutat de Barcelona, i les de la intermediaci turstica. Per a
les empreses turstiques, la formaci est relacionada amb factors de competitivitat nous, com ara,
la qualitat del servei, el servei postvenda, la tecnologia, la imatge i la marca de lempresa. En defi-
nitiva, en certa manera es considera que leficcia i leficincia del servei depn de la formaci del
personal.
La formaci es considera important en categories docupacions com les de recepci, agents
dintermediaci, xefs i cuiners/es i assistncia turstica, per aquest ordre; i conjuntament amb
lexperincia, en les categories de comercialitzaci i mrqueting, guiatge turstic i direcci i gern-
cia dorganitzacions turstiques.
104
Lexperincia s ms important que la formaci, especialment en les categories de manteniment i
neteja, animaci turstica, auxiliars de cuina i sala, organitzaci desdeveniments, i matres i cam-
brers/es, tal com sobserva al grfic segent.

102
103
De 8,2 de mitjana en una escala del 0 (gens important) a 10 (molt important).
104
118
GRFIC-19. Importncia de la formaci contra experincia per categories docupacions

Nota: el dimetre () representa la freqncia de la resposta ambdues.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de ideas Institut DEP.
Nivell mnim destudis requerit al personal de les empreses turstiques
El nivell mnim de formaci que les empreses requereixen a les persones que ocupen o han
docupar llocs de treball del sector turstic s baix en general: el 29% de les empreses no reque-
reix cap estudi o noms estudis primaris. Tanmateix, el 19% de les empreses requereixen estudis
universitaris.
GRFIC-20. Nivell mnim destudis requerit per les empreses turstiques, per categories
docupaci

Unitats: freqncia en percentatges.
Direcci
Comercials
Mant./Neteja
Cuiners
Cambrers
Auxiliars
Recepci
Animaci
Guies
Agents
d'intermediaci
Organitzadors
Assistents
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
-10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
E
x
p
e
r
i
n
c
i
a
Formaci
Ambdues (formaci i experincia)
51%
7%
41%
20%
31%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
M
i
t
j
a
n
a

(
)
D
i
r
e
c
c
i

C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
C
u
i
n
e
r
s
C
a
m
b
r
e
r
s
A
u
x
i
l
i
a
r
s
R
e
c
e
p
c
i
A
n
i
m
a
c
i
G
u
i
e
s
A
g
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
Cap, 1aris o ESO (BAIX) CFGM i Batxillerat (MITJ) CFGS i Universitat (ALT)
Transversals Allotjament i restauraci Intermediaci i acompanyament
119
Els requeriments de formaci ms alts sn els de les ocupacions de lrea dintermediaci i acom-
panyament turstic i de lrea transversal, tret de la categoria de manteniment i neteja; i els reque-
riment de formaci ms baixos sn els de lrea dallotjament i restauraci.
Tal com sobserva al grfic, les empreses turstiques requereixen un nivell destudis alt, s a dir,
formaci professional de grau superior (CFGS) o estudis universitaris, en percentatges que supe-
ren la mitjana (el 31%), als agents dintermediaci, guies turstics/ques, directors i gerents, assis-
tents/es, personal de comercialitzaci i mrqueting, organitzaci desdeveniments i personal de
recepci, per aquest odre. En general, per exercir la professi es necessita formaci superior en
les categories de direcci i gerncia, i comercialitzaci i mrqueting; i de turisme i idiomes en les
dagents dintermediaci, guies i informadors/es turstics/ques, i caps de recepci.
Les empreses no requereixen cap tipus de formaci o un nivell destudis baix, s a dir, estudis
primaris o secundaris obligatoris (ESO), en percentatges que superen la mitjana (41%), al perso-
nal de manteniment i neteja, matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es i per-
sonal danimaci turstica, per aquest ordre. Cal tenir en compte que el carnet de manipulador/a
daliments s necessari en les categories de cuiners/es, matres i cambrers/es i auxiliars de cuina i
sala; i que per exercir la professi es necessita formaci especfica en la de xefs i caps de cuina
dun determinat nivell.
Per acabar, algunes empreses turstiques requereixen un nivell destudis mitj, s a dir, estudis
de batxillerat o formaci professional de grau mitj (CFGM), en percentatges que superen a la mit-
jana (20%), al personal de recepci, auxiliars de cuina i sala, personal de comercialitzaci i mr-
queting, organitzaci desdeveniments, personal de manteniment i neteja, direcci i gerncia, i
animaci turstica, per aquest ordre. En general, per exercir la professi es necessita formaci de
nivell mitj en les categories de manteniment i neteja, concretament, els supervisors i gover-
nants/es dhotel.
Importncia de la formaci en la selecci de personal dempreses turstiques
En general, a lhora de seleccionar els professionals docupacions turstiques, la formaci s bas-
tant important,
105
Aix, la formaci s molt important en els processos de selecci docupacions de lrea
dintermediaci i acompanyament turstic, com ara la de guiatge i assistncia turstics, per tamb
en les transversals de direcci i gerncia i comercialitzaci i mrqueting; i en les dallotjament i
restauraci de xef i cuiner/es; totes elles, categories en qu la formaci conjuntament amb
lexperincia s important, i, en les quals les empreses requereixen un nivell destudis alt o mitj,
tret dels xefs i cuiners/es en qu el nivell destudis requerit s baix.
malgrat que les empreses consideren que per exercir la professi, lexperincia
s ms important que la formaci. No obstant aix, hi ha diferncies en funci de la categoria ocu-
pacional de qu es tracti.
La categoria en qu es valora ms la formaci a lhora de seleccionar personal s la de guiatge tu-
rstic. La necessitat dhabilitaci especfica i didiomes com langls, per tamb del turisme emer-
gent com el rus o el xins, en podrien ser les causes.
La categoria en qu es valora menys la formaci a lhora de seleccionar personal s la dauxiliar
de cuina i sala, tal com sobserva al grfic segent, en sintonia amb el nivell destudis baix o mitj
requerit per les empreses turstiques per exercir aquestes ocupacions i la valoraci de
lexperincia per damunt de la formaci.

105
El 7,7 en una escala de 0 (gens) a 10 (totalment).
120
GRFIC-21. Importncia de la formaci en la selecci, per categories docupaci

Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).
La formaci s bastant important en els processos de selecci del personal dallotjament i restau-
raci de la categoria ocupacional de personal de recepci, i dintermediaci i acompanyament tu-
rstic, com ara el personal dorganitzaci desdeveniments i els agents dintermediaci; categories
en qu es requereix un nivell alt o mitj de formaci i es valora la importncia de la formaci, tret
de la categoria dorganitzaci desdeveniments en la qual lexperincia s ms important.
En les categories danimaci turstica, personal de manteniment i neteja, i matres i cambrers/es,
lexperincia s ms important que la formaci i les empreses noms requereixen un nivell
destudis baix o mitj. No obstant aix, les empreses valoren positivament la formaci en els pro-
cessos de selecci de personal daquestes categories.
Dificultats de cobrir els llocs de treball turstics a causa de la manca de qualificaci
Una de cada quatre empreses manifesten tenir dificultat per cobrir les vacants de determinades
ocupacions turstiques, per en funci de la categoria ocupacional de qu es tracti sobserven dife-
rncies. En general, les causes daquesta dificultat de cobertura sn la manca de formaci i de
professionals, els horaris de treball i la temporalitat, i la dificultat de trobar un perfil especfic, per
aquest ordre.
Si posem en relaci la dificultat de cobertura de vacants amb la causa principal daquesta dificultat
la manca de formaci i de professionals- sobserva que hi ha un grup docupacions que tenen di-
ficultats importants per sobre de la mitjana del 26%- per cobrir les vacants a causa de no trobar
persones qualificades en percentatges per sobre de la mitjana de 28,5% - per manca de formaci
o professionalitat. Les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es de lrea dallotjament i res-
tauraci, i les categories dagents dintermediaci i guies turstics de lrea dintermediaci i acom-
panyament turstic formen part daquest grup, tal com sobserva al grfic segent.

7,7
8,3
8,2
7,1
8,8
8,7
7,9
7,5
7,3
8,1
7,7
6,8
4,6
6,8
8,1
4
5
6
7
8
9
10
M
i
t
j
a
n
a

(
)
D
i
r
e
c
c
i

C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
G
u
i
e
s
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
A
g
e
n
t
s
A
n
i
m
a
c
i
C
u
i
n
e
r
s
R
e
c
e
p
c
i
C
a
m
b
r
e
r
s
A
u
x
i
l
i
a
r
s
Importncia Mitjana ( )
Allotjament i restauraci ( ) Intermediaci i acompanyament ( )
121
GRFIC-22. Dificultat de cobertura de vacants per manca de qualificaci, per categories
docupaci

Unitats: freqncia en percentatge.
En el pol oposat, dificultat baixa per cobrir vacants per causes diferents a la manca de persones
qualificades com per exemple, els horaris de treball i la temporalitat, se situen les ocupacions de
manteniment i neteja de lrea transversal; i en menor grau, ats que la dificultat de cobertura s
semblant a la mitjana del 26%, les ocupacions de matres i cambrers/es de lrea dallotjament i
restauraci,
106
i de direcci i gerncia de lrea transversal.
107
Hi ha un tercer grup docupacions que no sn difcils de cobrir per sota de la mitjana del 26%- pe-
r en cas de ser-ho, la causa principal t a veure amb la manca de qualificaci professional en
percentatges per sobre de la mitjana del 28,5%- com per exemple, les de la categoria de comerci-
alitzaci i mrqueting de lrea transversal, i de recepci de lrea dallotjament i restauraci.

En contraposici amb aquest grup, les ocupacions relacionades amb la categoria dauxiliars de
cuina i sala de lrea dallotjament i restauraci sn les ms difcils de cobrir a causa dels horaris
de treball i de la temporalitat.
Per acabar, hi ha un darrer grup de lrea dintermediaci i acompanyament turstic, i que agrupa
les ocupacions danimaci turstica, organitzaci desdeveniments i assistncia turstica, amb difi-
cultats de cobertura a lentorn de la mitjana, per que per motius mostrals, no es proporciona in-
formaci sobre les causes daquesta dificultat.
Les empreses que han fet i faran formaci, i que la valoren per ser competitives
Si les empreses valoren la formaci com a factor de competitivitat en els mercats, llavors, molt
probablement organitzaran accions formatives, o participaran en cursos de formaci. En aquest
sentit, les empreses ms compromeses amb la formaci sn les que facturen per sobre del llindar
dels cent mil euros i estan orientades a la innovaci de productes i serveis. Tenint en compte

106
Les causes de la dificultat de cobertura de la categoria de matres i cambrers/es sn la manca de comproms amb la feina, i els ho-
raris de treball i la temporalitat. Vegeu a lapartat 5.2. Oferta i demanda de formaci: anlisi per categoria ocupacional daquest cap-
tol, la fitxa nmero 5 de Matres i cambrers/es.
107
Les causes de la dificultat de cobertura de la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques sn lespecialitzaci del
perfil, els motius econmics i salarials o la manca dadaptaci a la filosofia de lempresa. Vegeu a lapartat 5.2. Oferta i demanda de
formaci: anlisi per categoria ocupacional daquest captol, la fitxa nmero 1 de Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques.
Direcci
Comercials
Mant./Neteja
Cuiners
Cambrers
Auxiliars
Recepci
Animaci
Guies
Agents
Organitzaci Assistents
-40%
-20%
0%
20%
40%
60%
80%
-10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
M
a
n
c
a

d
e

q
u
a
l
i
f
i
c
a
c
i

p
r
o
f
e
s
s
i
o
n
a
l
Dificultat de cobertura
n.d
29%
26%
122
aquest comproms amb la formaci, les empreses, prviament classificades per sector, grandria i
zona, es poden separar en tres grans grups.
El primer s el grup dempreses compromeses amb la formaci que ha fet formaci els darrers
cinc anys, preveu fer-ne els propers anys i la valora considerablement per tal de millorar la compe-
titivitat. En aquest grup hi ha les empreses mitjanes i grans (de 50 i ms persones empleades), pe-
tites (dentre 10 i 49 persones empleades), i les empreses dintermediaci turstica, s a dir, les
agncies de viatge, els operadors turstics, els serveis de reserves i activitats relacionades, i les
empreses de lloguer de vehicles de motor.
En laltre extrem, hi ha el grup dempreses no compromeses amb la formaci. En aquest quadrant,
no hi ha gaire empreses per hi trobem, parcialment, les empreses de transport turstic.
GRFIC-23. Empreses turstiques que inverteixen en formaci i la valoren, per sector i grandria

Nota: el dimetre () representa la importncia de la formaci per a la competitivitat de lempresa, en una escala de 0 (gens important)
a 10 (molt important).
Per acabar, el tercer grup s el de les empreses compromeses a mitges amb la formaci. Les mi-
croempreses del sector de la restauraci se situen en aquesta posici central, amb un percentatge
alt dempreses que no han fet formaci ni preveuen fer-ne, i, en menor grau, lallotjament, les acti-
vitats doci i entreteniment, com ara les activitats desport, culturals i recreatives, i les empreses de
linterior rural, una mica ms compromeses amb la formaci. Les empreses de Barcelona ciutat i el
litoral, tot i que atorguen importncia a la formaci, tamb sagrupen a lentorn daquests valors
centrals.
Tal com sobserva al grfic segent, les empreses que donen ms importncia a la formaci com
a factor de competitivitat, modernitzaci, millora de la qualitat del servei al client, i qualificaci i
professionalitzaci del personal, sn les empreses mitjanes i grans (de 50 i ms persones treba-
lladores), del sector de la intermediaci turstica, i situades a la ciutat de Barcelona.

Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdev.
Micro
Petita
Mitjana/Gran
Ciutat
Interior
Litoral
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 110%
P
r
e
v
e
u
e
n

f
e
r

f
o
r
m
a
c
i

2
0
1
2
-
2
0
1
3
Han fet formaci 2007-2011
41%
50% Valoraci de la formaci
123
GRFIC-24. Importncia de la formaci per a la competitivat de les empreses

Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).
5.2. Oferta i demanda de formaci. Anlisi per categoria ocu-
pacional
A continuaci sanalitza el coneixement de loferta de formaci per categoria docupaci, aix com
el grau de satisfacci amb aquesta oferta i lexistncia de mancances formatives. Tret dalgunes
excepcions, en general, com ms es coneix loferta formativa duna categoria ocupacional, menys
satisfet sest amb aquesta oferta, i ms necessitats formatives es detecten.
5.2.1. Una aproximaci comparativa
En general, loferta de formaci ms coneguda s la de les ocupacions de lrea dintermediaci i
acompanyament turstic (el 61% de mitjana), concretament, la de les categories danimaci tursti-
ca, assistncia i guiatge turstic, per aquest ordre. Cal tenir en compte que sn les empreses del
sector de la intermediaci turstica les que, en general, millor coneixen loferta, sobretot la de for-
maci professional i universitria.
108
Probablement aquest major coneixement de loferta s degut al fet que aquesta s especfica per
aquestes categories ocupacionals, s a dir, la seva finalitat s capacitar professionalment a les
persones per realitzar les tasques prpies de cada ocupaci. En aquest sentit, els mateixos ttols
dels estudis dFP reglada reflecteixen aquesta especificitat (i per tant ms facilitat dassociar for-
maci a ocupaci).

109

108
Vegeu lapartat 4.5. Valoraci de loferta formativa en el sector turstic del captol 4. Demanda de formaci de les empreses del
sector turstic de Catalunya
Daltra banda, pel que fa a la formaci universitria, els graus en turisme,
degut al seu carcter ms general, perden especificitat, si b aquesta queda compensada per
109
Els CFGS dAgncies de viatges i organitzaci desdeveniments, el de Guia, informaci i assistncia turstiques i el dAnimaci turs-
tica en sn un clar exemple.
8,2
8,8
8,4
8,3
8,1
8,0
8,9
8,4 8,4
8,7
8,2
8,1
7,4
7,6
7,8
8,0
8,2
8,4
8,6
8,8
9,0
M
i
t
j
a
n
a

(
)
I
n
t
e
r
m
e
d
i
a
c
i
O
c
i

i

e
n
t
.
A
l
l
o
t
j
a
m
e
n
t
R
e
s
t
a
u
r
a
c
i
T
r
a
n
s
p
o
r
t
M
i
t
j
a
n
a
/
G
r
a
n
M
i
c
r
o

P
e
t
i
t
a
C
i
u
t
a
t
L
i
t
o
r
a
l
I
n
t
e
r
i
o
r
Importncia Mitjana ( )
Sectors Grandria Zones
124
lexistncia de msters oficials i cursos dextensi universitria clarament enfocats a aquestes
ocupacions.
110
Pel que fa al grau de coneixement de loferta formativa, les empreses de lrea dallotjament i res-
tauraci ocupen el segon lloc. En general, tres de cada cinc persones entrevistades coneixen bas-
tant b loferta formativa de les ocupacions daquesta rea, sobretot loferta destinada a xefs i cui-
ners/es, auxiliars de cuina i sala, i, matres i cambrers/es, per aquest ordre, en sintonia amb el co-
neixement general que el sectors de la restauraci i de lallotjament, en menor grau, tenen de
loferta formativa.

Cal tenir en compte que des dun punt de vista quantitatiu, les accions formatives dirigides a lrea
dallotjament i restauraci representen la meitat (el 50,2%) del total de les accions analitzades en
el captol 3.
Per acabar, loferta formativa de les categories ocupacionals de lrea transversal s la menys co-
neguda, sobretot la destinada al personal de manteniment i neteja -incls el personal supervisor i
governants/es-
111
GRFIC-25. Coneixement de loferta formativa per rees i categories ocupacionals
i, en menor grau, la destinada a la direcci i gerncia dorganitzacions tursti-
ques, tal com sobserva al grfic segent.

Pel que fa a les necessitats formatives, les mancances de formaci ms grans es detecten en les
ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic (el 54% de les empreses), sobretot
en les categories dassistncia, guiatge turstic i animaci turstica, per aquest ordre. Tamb es
remarcable les mancances de formaci en la categoria ocupacional de direcci i gerncia.
En general, no es detecten mancances de formaci en les ocupacions de lrea dallotjament i res-
tauraci. De fet, noms una tercera part de les empreses han detectat mancances de formaci, i si

110
Com ara el mster oficial en Turisme cultural (UdG, UOC), la diplomatura de postgrau Tcniques en gesti i assessorament en les
agncies de viatges i el Mster en gesti i organitzaci desdeveniments (ambds organitzats per lEscola Universitria de Turisme i Di-
recci Hotelera de la UAB); entre daltres.
111
Tot i que al captol 3, i tal com recull la fitxa daquesta categoria ocupacional, shan identificat 101 accions formatives dirigides a
aquestes ocupacions, el gruix de les quals es concentra en formaci professional per a locupaci doferta dirigida a persones en situa-
ci datur (74 accions formatives) orientada a les ocupacions de menor qualificaci (neteja de pisos, bugader/a, planxador/a).
57%
M
i
t
j
a
n
a

(
)
A
n
i
m
a
c
i
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
G
u
i
e
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
A
g
e
n
t
s
C
u
i
n
e
r
s
A
u
x
i
l
i
a
r
s
C
a
m
b
r
e
r
s
R
e
c
e
p
c
i
C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
D
i
r
e
c
c
i

M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Coneixement
de l'oferta
125
ho han fet ha estat, sobretot, en les ocupacions dauxiliars de cuina i sala, tal com sobserva al
grfic segent.
GRFIC-26. Detecci de mancances de formaci per rees i categories ocupacionals

La satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea transversal s bastant
alta (7,0): direcci i gerncia, comercialitzaci i mrqueting, i personal de manteniment i neteja.
Les necessitats de formaci s detecten, sobretot, en les categories de direcci i gerncia, i co-
mercialitzaci i mrqueting, s a dir, en les ocupacions en les qu loferta formativa es coneix ms.
La satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dallotjament i restaura-
ci s bastant alta (6,7). La ms baixa sobserva en les ocupacions de la categoria dauxiliar de
cuina i sala. Les ocupacions amb ms potencial de creixement en aquesta rea sn les relaciona-
des amb la cuina, el turisme domstic i local, el turisme rural i de cmping, i el turisme per Internet
i les TIC.
La satisfacci amb loferta formativa de les ocupacions de lrea dintermediaci i allotjament s la
ms baixa (el 6,2 de mitjana), en sintonia amb el grau baix de satisfacci amb loferta formativa
general de les empreses del sector de la intermediaci turstica i lalt percentatge dempreses del
sector que consideren que loferta de formaci no sadequa a les necessitats del negoci, per man-
ca doferta (tant general com especfica) i per ser massa acadmica i poc prctica.
De lanlisi de loferta formativa feta al captol 3 daquest informe, es pot concloure que si b les
accions formatives dirigides a les categories ocupacionals de lrea de la intermediaci i assistn-
cia turstiques concentren el 30,5% del total de les accions analitzades, des dun punt de vista
qualitatiu sobserva una major presncia de la formaci reglada o oficial (ja sigui universitria o
FP) i un menor pes de les accions aqu categoritzades com altres i que corresponen a les impar-
tides per tot tipus de centres de formaci, amb elevada variabilitat de temtiques i durada.
Per tant, el menor grau de satisfacci detectat pot respondre a les tradicionals crtiques que acos-
tuma a rebre la formaci reglada: terica en excs, marcada per un programa i una estructura ms
fixes i menys flexibles, en comparaci amb la formaci no reglada, ms permeable a les necessi-
tats puntuals dempreses i treballadors, tant pel que fa als continguts com la durada.
40%
M
i
t
j
a
n
a

(
)
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
G
u
i
e
s
A
n
i
m
a
c
i
A
g
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
D
i
r
e
c
c
i

C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
A
u
x
i
l
i
a
r
s
C
a
m
b
r
e
r
s
R
e
c
e
p
c
i
C
u
i
n
e
r
s
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Mancances
formatives
126
Precisament, la satisfacci amb loferta de formaci ms baixa sobserva en la categoria
danimaci turstica.
112
No obstant aix, la satisfacci amb loferta formativa destinada als assistents/es i, en menor grau,
al personal dorganitzaci desdeveniments, s bastant alta, en sintonia amb la satisfacci general
que les empreses del sector dactivitats doci i organitzaci desdeveniments mostren amb loferta
formativa, sobretot amb la universitria i la professional. De fet, la categoria dassistncia turstica
s una de les excepcions en qu es coneix loferta de formaci, sobserven mancances formatives,
per la satisfacci amb loferta formativa s alta en lloc de baixa.
Cal tenir en compte que en el sector de la intermediaci turstica i en el de
les activitats doci i organitzaci desdeveniments hi han les ocupacions amb el potencial de crei-
xement ms alt, com ara les ocupacions vinculades al turisme per Internet i les noves tecnologies
de la informaci i la comunicaci (TIC), el guiatge turstic especialitzat, i lassessorament i la per-
sonalitzaci dactivitats.
GRFIC-27. Satisfacci amb loferta formativa per rees i categories ocupacionals

Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important) i percentatges.
Competncies que shan de cobrir en els plans de formaci del sector turstic
Les categories docupaci amb ms deficincies pel que fa a les capacitats per desenvolupar la
feina de manera idnia (transversals i tcniques conjuntament) sn les dauxiliars de cuina i sala i
xefs i cuiners/es de lrea dallotjament i restauraci; i les de comercialitzaci i mrqueting, mante-
niment i neteja i direcci i gerncia de lrea transversal.
Pel que fa a les competncies transversals, s a dir, les habilitats, coneixements i actituds que
les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la categoria ocupacional, lrea
transversal s la que presenta els dficits competencials ms grans.
Les ocupacions daquesta rea en qu la diferncia entre la importncia que satorga a les compe-
tncies i el grau dhabilitat real s ms gran, sn les de les categories segents: personal de man-
teniment i neteja (supervisors i governantes), direcci i gerncia, i comercialitzaci i mrqueting,

112
Per veure loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional, vegeu la corresponent fitxa ms endavant, si b cal tenir en
compte que el ttol dAnimaci turstica (CFGS) ser substitut a partir del curs 2012-2013 pel dAnimaci sociocultural i turstica (adscrit
a la famlia professional de serveis socioculturals i a la comunitat).
6,6
7,1
7,1
6,8
7,5
7,2
7,0
5,6
7,2
6,6
6,5
6,1
4,8
6,2
6,8
M
i
t
j
a
n
a

(
)
C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
D
i
r
e
c
c
i

M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
C
a
m
b
r
e
r
s
C
u
i
n
e
r
s
R
e
c
e
p
c
i
A
u
x
i
l
i
a
r
s
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
G
u
i
e
s
A
g
e
n
t
s
A
n
i
m
a
c
i
4,0
4,5
5,0
5,5
6,0
6,5
7,0
7,5
8,0
Satisfacci Transversals Allotjament i restauraci Intermediaci i acompanyament
127
per aquest ordre. Una explicaci possible s la manca doferta especfica en aquestes categori-
es,
113
Tal com sobserva al grfic segent, les diferncies tamb sn grans en les ocupacions de la ca-
tegoria dauxiliar de cuina i sala de lrea dallotjament i restauraci, una explicaci possible s la
reiterada manca de qualitat i professionalitat expressada.
i la necessitat de potenciar el turisme per Internet, en lnia i mitjanant les TIC de la categoria
comercialitzaci i mrqueting.
GRFIC-28. Competncies transversals: importncia i grau real de competncia, per ocupacions

A les fitxes docupacions es poden consultar les competncies transversals concretes en qu es
detecten les diferncies ms grans. No obstant aix, a continuaci sen concreten algunes:
- rea transversal. Manteniment i neteja (supervisors i governantes): gesti del temps i planifi-
caci, organitzaci i control. Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques: gesti de conflic-
tes i resoluci de problemes; iniciativa i creativitat. Comercialitzaci i mrqueting: idiomes; ini-
ciativa i creativitat.
- rea dallotjament i restauraci. Auxiliars de cuina i sala: normes de seguretat i higiene; acti-
tud cap a la neteja i lordre. Caps de recepci: gesti de conflictes i resoluci de problemes;
gesti de personal i coordinaci dequips. Xefs i caps de cuina: direcci i lideratge; iniciativa i
creativitat; planificaci, organitzaci i control. Matres i cambrers/es: idiomes.
- rea dintermediaci i acompanyament turstic. Agents dintermediaci: idiomes. Organit-
zaci desdeveniments: gesti de conflictes i resoluci de problemes; iniciativa i creativitat.
Animaci turstica: comunicaci, persuasi i relacions pbliques. Guiatge turstic: idiomes.
Sobserva que els idiomes, la gesti de conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i creativi-
tat, i la planificaci, organitzaci i control, conformen el conjunt de competncies transversals

113
Tal com es constata en la fitxa del personal de manteniment i neteja, hi ha molt poca formaci especfica per a persones superviso-
res o governants/es (algun curs de formaci professional per a locupaci), mentre que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia,
loferta formativa s elevada, fet que potser reflecteix un cert grau de desconeixement daquesta tant per part de les empreses i com
dels potencials destinataris. En canvi, pel que fa a la comercialitzaci i mrqueting, degut a ser una de les ocupacions en creixement i
alta demanda de coneixements especfics, loferta existent pot resultar insuficient (s significatiu que la major part de les accions forma-
tives dirigides a aquests professionals es classifiquin en la categoria dAltres accions formatives, tal com es constata en la fitxa 2).
8,6
8,4
8,5
9,4
8,4
8,6
8,5
8,5
8,5
8,5
8,4
9,0
7,9
7,8
7,9
8,7
7,9
8,1
8,1
8,0 8,0
8,1
8,1
8,9
8,1
8,6
7,5
8,0
8,5
9,0
9,5
M
i
t
j
a
n
a

(
)
M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
D
i
r
e
c
c
i

C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
A
u
x
i
l
i
a
r
s
R
e
c
e
p
c
i
C
u
i
n
e
r
s
C
a
m
b
r
e
r
s
A
g
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
A
n
i
m
a
c
i
G
u
i
e
s
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
Importncia
Grau real
128
compartides que requereixen ms atenci, en sintonia amb el tipus doferta formativa general que
es troba a faltar: els idiomes, i que es proposa millorar: la formaci en idiomes, i la qualitat i la pro-
fessionalitat.
Tal com ja sha comentat anteriorment, loferta formativa en idiomes no ha estat objecte danlisi
en aquest informe, ats que el seu marcat carcter transversal (sn necessaris en la majoria de
sectors dactivitat) ampliava enormement lobjecte destudi. Aix mateix, cal tenir en compte que
molts centres de formaci (pblics i privats) ofereixen diferents cursos daprenentatge de llenges
estrangeres (ja siguin ms tradicionals, com langls o el francs, o ms enfocats a les economies
emergents, com el xins i el rus), en una mplia varietat de modalitats.
Daltra banda, cal tenir en compte que el coneixement duna o ms llenges estrangeres t un pes
significatiu en els plans destudis analitzats, ja sigui mitjanant assignatures especfiques de llen-
gua estrangera (en els graus i els CFGM i CFGS) com amb la docncia en llengua estrangera de
determinades assignatures o cursos acadmics complerts (en el cas de la formaci universitria,
sobretot els msters i altres cursos dextensi universitria).
Ara b, la reiterada constataci per part de les empreses de les mancances en idiomes de les per-
sones treballadores obliga a qestionar, tal com ja sha apuntat, si aquesta oferta formativa s su-
ficient i per tant, cal replantejar-la.
Daltra banda, cal tenir en compte el potencial de creixement de les ocupacions relacionades amb
el turisme rural, els guies turstics especialitzats, i els mercats nous com ara el xins i el rus, en
qu aquestes competncies sn necessries.
Quant a les competncies tcniques o capacitats que han de tenir les persones per fer la feina
de la categoria ocupacional de manera idnia, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
els dficits ms grans, sobretot la categoria ocupacional dauxiliars de cuina i sala, seguida de la
de xefs i cuiners/es. En general, la professionalitzaci i la qualitat shan de millorar en el sector de
la restauraci i lallotjament, aix com latenci al client i els idiomes. Cal tenir present que tot i que
presenta dficits en competncies importants, moltes empreses han considerat les ocupacions re-
lacionades amb la cuina de futur daqu cinc a deu anys.
Les diferncies entre la importncia que satorga a les competncies tcniques i el grau dhabilitat
real tamb s gran a lrea transversal, concretament en les ocupacions de la categoria comercia-
litzaci i mrqueting, i direcci i gerncia, en concordana amb la necessitat de reforar les ven-
des mitjanant el turisme per Internet, en lnia, les TIC, les xarxes socials, i els nous mercats, com
ara el xins i el rus, entre daltres, tal com sobserva al grfic anterior.

129
GRFIC-29. Competncies tcniques: importncia i grau real de competncia, per ocupacions

A les fitxes docupacions es poden consultar les competncies tcniques concretes en qu la dife-
rncia s ms gran. No obstant aix, a continuaci sen destaquen algunes:
- rea transversal. Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques: gesti comercial i de mr-
queting. Comercialitzaci i mrqueting: s daplicacions informtiques, recerca dinformaci i
xarxes socials (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0, etc.). Manteniment (supervisors): ges-
ti dinstallacions, maquinria i equips. Personal de neteja: serveis personals i protocol.
- rea dallotjament i restauraci. Auxiliars de cuina i sala: operacions tcniques i normes b-
siques de manipulaci, preparaci, conservaci i presentaci daliments i begudes. Xefs i cui-
ners/es: normes de seguretat alimentria i higiene tcniques delaboraci, manipulaci, prepa-
raci, regeneraci i presentaci daliments. Recepci: comercialitzaci i mrqueting. Matres,
sommeliers i caps de sala: direcci, planificaci, i supervisi de la sala i el personal. Cam-
brers/es: normes de protocol i restauraci.
- rea dintermediaci i acompanyament turstic. Agents dintermediaci: gesti comercial i
mrqueting, promoci i venda, gesti pressupostria, comptable i estadstica. Organitzaci
desdeveniments: productes i serveis desdeveniments i actes pblics.
En les categories dallotjament i restauraci sobserven dficits en les capacitats per fer la feina de
manera idnia, per tant, manca defectivitat, professionalitat i qualitat del servei, la qual cosa t re-
laci amb la proposta per millorar la formaci turstica general en lmbit de la qualitat i la professi-
onalitat del servei.
Daltra banda, en les categories transversals i dintermediaci i acompanyament turstic sobserva
un dficit en habilitats i coneixements relacionats amb la venda i el mrqueting i els nous canals
de comercialitzaci en sintonia amb les propostes de millora relacionades amb el turisme per In-
ternet, en lnia o les noves tecnologies.
8,7
8,2
8,2
8,6
9,6
9,3
8,7
8,6
8,4
8,3
8,6
9,5
8,9
8,1
7,2
7,5
8,0 8,0
8,6
8,3
8,2
7,8 7,8
8,3
9,2
8,8
6,5
7,0
7,5
8,0
8,5
9,0
9,5
10,0
M
i
t
j
a
n
a

(
)
C
o
m
e
r
c
i
a
l
s
D
i
r
e
c
c
i

M
a
n
t
.
/
N
e
t
e
j
a
A
u
x
i
l
i
a
r
s

C
u
i
n
e
r
s
R
e
c
e
p
c
i
C
a
m
b
r
e
r
s
A
g
e
n
t
s
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
G
u
i
e
s
A
n
i
m
a
c
i
A
s
s
i
s
t
e
n
t
s
Grau
130
5.2.2. Fitxes docupacions turstiques
Les fitxes docupacions turstiques agrupen en una sola categoria les ocupacions duna famlia, s
a dir, les ocupacions que comparteixen funcions, competncies, oferta formativa o caracterstiques
semblants. Les fitxes docupacions shan distribut en tres rees en coherncia amb el mapa de
les ocupacions dels sector turstic daquesta recerca:
114
Categories docupacions transversals
transversal, allotjament i restauraci, i in-
termediaci i acompanyament turstic, tal com es concreta a continuaci.
1. Categoria ocupacional de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques
2. Categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting
3. Categoria ocupacional de manteniment i neteja
Categories docupacions dallotjament i restauraci
4. Categoria ocupacional de xefs i cuiners/es
5. Categoria ocupacional de matres i cambrers/es
6. Categoria ocupacional dauxiliars de cuina i sala
7. Categoria ocupacional de recepci
Categories docupacions dintermediaci i acompanyament turstic
8. Categoria ocupacional danimaci turstica
9. Categoria ocupacional de guiatge turstic
10. Categoria ocupacional dagents dintermediaci
11. Categoria ocupacional dorganitzaci desdeveniments
12. Categoria ocupacional dassistncia turstica

Guia de lectura dels grfics de les fitxes docupacions turstiques
En lesquema segent es presenta la guia de lectura de la informaci que contenen els grfics de
les fitxes docupacions turstiques.

114
Vegeu lapartat 2.2. Ocupacions de les activitats turstiques del captol 2. Mapa de les ocupacions de les activitats turstiques
daquest estudi.
131

%
%
%
S %
No %
Ns %
Cercle interior
Conjunt de categories
Cercle exterior
Categoria ocupacional concreta
Causes ms freqents
Categoria (%) | Total (%)
o
Variacions del percentatge de
la categoria en funci de la
grandria de l'empresa
Variables i
percentatges (%)
Percentatge
categoria
Percentatge
mitj total
Puntuaci
categoria
Puntuaci
mitjana total
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Esquerra: categoria
ocupacional concreta
Dreta: conjunt de
categories (total)
V
a
r
i
a
b
l
e

B

4
(
0
-
1
0
)
V
a
r
i
a
b
l
e

A

(
%
)
Cap o
Primria
%
Cap o
Primria
%
ESO %
ESO %
CFGM %
Batx. %
CFGS %
CFGS %
Univ. %
Ns %
Ns %
2a columna: conjunt
d'ocupacions (total)
1 columna: categoria
ocupacional concreta
Variables i
percentatges (%)
En les fitxes es descriuen categories
d'ocupacions concretes . Les grfiques
serveixen per comparar el resultat de la
categoria ocupacional concreta, per
exemple: xefs i cuiners, amb la mitjana
del conjunt de categories d'ocupacions
turstiques (total categories).
CUniversitat
Msters
Grau
Extensi
CFP reglada
CFGS
CFGM
PQPI
CAltres
accions
formatives
CFP per a
l'ocupaci
Per a ocupats
Per a aturats
El dimetre de la circumferncia () representa l'oferta formativa de cada tipus de formaci, des del punt de vista
quantitatiu, i les subdivisions dins de cada circumferncia, els diversos subtipus. Aix, la proporci de la circumferncia
o de les diverses zones d'aquesta reflecteix el nombre de cursos del tipus de formaci, la quantitat, per no altres
variables qualitatives, com ara, el nombre d'hores, la diversistat de cursos, la distribuci territorial, o el percentatge de
formaci prctica, entre d'altres. La diversitat de temtiques d'una banda, i la distribuci territorial de l'altra es concreten
a les taules sobre l'oferta formativa de cadascuna de les fitxes de categoria ocupacional.
132

1. DIRECCI I GERNCIA DORGANITZACIONS TURSTIQUES
Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): directors i gerents dhotel (1411) i directors i gerents daltres empreses
de serveis dallotjament (1419), com ara motels i albergs juvenils; directors i gerents de restaurants (1421);
directors i gerents de bars, cafeteries i similars (1422), directors i gerents dempreses de serveis dpats i al-
tres empreses de restauraci (1429); directors i gerents dempreses dactivitats recreatives, culturals i espor-
tives (1501), com ara parcs datraccions; directors i gerents daltres empreses de serveis (1509) com per
exemple agncies de viatges i centres de conferncies; treballadors propietaris de petits allotjaments (5840).
Descripci General
Funcions
Dirigir i gestionar una unitat de producci en allotjament, restauraci, activitat recreativa, agncia de viatges
o similar. Dissenyar i comercialitzar ofertes, serveis i productes. Gestionar econmicament i financera
lestabliment. Gestionar la qualitat ambiental i la seguretat. Assegurar el manteniment i les condicions ds
despais, installacions i dotacions en els establiments.
Competncies transversals Importncia Grau real Diferncia
mitjanes
Diferncia
modes Direcci i gerncia Mitjana Moda Mitjana Moda
Atenci i servei orientat al client 9,1 10,0 8,8 10,0 0,3 0,0
Iniciativa i creativitat 8,6 8,0 7,7 8,0 0,8 0,0
Direcci i lideratge 8,5 10,0 8,1 8,0 0,4 2,0
Comunicaci, persuasi i relacions pbliques 8,3 10,0 7,8 8,0 0,5 2,0
Idiomes 8,3 10,0 7,7 9,0 0,6 1,0
s d'aplicacions informtiques i recerca d'informaci 8,3 10,0 7,6 8,0 0,6 2,0
Gesti de personal i coordinaci d'equips 8,2 8,0 7,8 8,0 0,4 0,0
Gesti de conflictes i resoluci de problemes 8,2 10,0 7,2 8,0 1,0 2,0

Competncies tcniques Importncia Grau real Diferncia
mitjanes
Diferncia
modes Direcci i gerncia Mitjana Moda Mitjana Moda
Direcci i organitzaci d'empreses 8,7 10,0 8,1 8,0 0,7 2,0
Gesti comercial i mrqueting 8,2 10,0 7,1 8,0 1,1 2,0
Gesti pressupostria, comptable, financera i estadstica 8,2 8,0 7,5 8,0 0,7 0,0
Gesti de compres, aprovisionament i logstica 8,0 8,0 7,8 8,0 0,3 0,0
Gesti de recursos humans 7,7 8,0 7,0 8,0 0,7 0,0

Sectors amb la categoria ocupacional

Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades
ats que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa,
noms sha considerat lactivitat professional principal que desen-
volupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.

Categoria ocupacional present a tots els sectors,
sobretot, a la intermediaci turstica, la restauraci i
lallotjament. El percentatge s inferior en el trans-
port per la proporci ms gran dautnoms.
Dificultat de cobertura i causes

La dificultat de cobertura s semblant a la mitjana
del conjunt de les categories, noms una de cada
quatre empreses consideren que s un lloc de treball
difcil de cobrir, i de manera significativa al litoral.
Les causes daquesta dificultat sn que el perfil s
molt especialitzat i difcil de trobar, que els salaris
sn alts o leconomia no ho permet o que les perso-
nes no sadapten a la filosofia de lempresa.
Transport
54%
Allotjament
72%
Restauraci
80%
Intermediaci
84%
Activitats
d'oci
64%
25%
50%
75%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 27%
No 69%
Ns 3%
1- Perfl molt especialitzat i difcil
de trobar (23%) | Total (10%)
2- Motius econmics i salaris alts
(21,5%) | Total (8%)
3- Manca d'adaptaci a la filosofia de
l'empresa (21%) | Total (5%)
Direcci i gerncia
Total
133

Formaci
Demanda Oferta
Nivell mnim destudis requerit

Els requeriments mnims de formaci per la meitat
de les empreses (47%) sn els de formaci univer-
sitria. Els de laltra meitat es distribueixen de ma-
nera equitativa entre els nivells de formaci inferi-
ors. Per exercir la professi es necessita formaci
en direcci destabliments turstics, mrqueting,
administraci dempreses, i distribuci i venda de
productes i serveis.
Oferta Formativa
Loferta formativa en aquesta categoria ocupacional es
concentra en la formaci universitria, amb predomini
dels cursos dextensi universitria, i en les altres acci-
ons formatives. Pel que fa a la formaci universitria,
cal recordar que els ensenyaments de grau estan orien-
tats a la formaci general de preparaci per a lexercici
de la direcci. En canvi, els msters ofereixen una es-
pecialitzaci ms elevada, i els cursos dextensi uni-
versitria estan ms centrats en les empreses tursti-
ques. En ser una categoria de caire transversal, que
requereix nivells de qualificaci elevats, la formaci pro-
fessional, tant reglada com per a locupaci s residual.

Quant a la distribuci territorial, loferta es concentra
bsicament a la capital ciutat (29), seguida del litoral
(24) i de linterior rural (11). Tot i que a priori pugui
semblar que loferta est distribuda arreu del territori,
cal assenyalar que la major part dels ttols del litoral
pertanyen al Maresme i pel que fa a linterior rural, per-
tanyen al Valls, ambdues comarques molt properes a
Barcelona. Pel que fa a la formaci universitria hi ha
cursos en lnia (10), a distncia (2), la majoria combi-
nant formules semipresencials o mixtes.

C Formaci universitria
Graus
Temtica Distribuci territorial
Turisme 7 capital - ciutat
Gesti de la innovaci 5 litoral
Direcci hotelera 3 interior rural

1 en lnia
1 a distncia
Msters universitaris oficials
Direcci hotelera 3 capital - ciutat
Gesti estratgica 5 litoral
Hospitality management
Planificaci turisme
Direcci i gesti allotjaments 7 capital - ciutat
Direcci i gesti restauraci 2 litoral
Gesti turisme enolgic 3 interior rural
Gesti agncies de viatge 5 en lnia
Gesti esdeveniments 1 a distncia

Coneixement i satisfacci amb loferta

El coneixement de loferta formativa per a la direc-
ci i gerncia de lmbit del turisme s del 51%, in-
ferior a la mitjana del conjunt de categories ocupa-
cionals, per la valoraci de loferta formativa as-
soleix el notable i s superior al total del les ocu-
pacions (7,1).
Importncia de la formaci en la selecci

La importncia que satorga a la formaci en els
processos de selecci s notable (8,3), per sobre
de la mitjana del conjunt de categories ocupacio-
nals (7,7).
Cap o
Primria
29%
Primria 8%
ESO 13%
ESO 9%
CFGM 13%
CFGM 12%
Batx. 8%
Batx. 11%
CFGS 12%
CFGS 9%
Univ. 19%
Univ. 47%
Ns 7% Ns 5%
Total ocupacions Direcci i gerncia
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
CAltres accions
formatives
CUniversitat
Grau
Msters
Extensi
CFPreglada
CFGS
51%
57%
7,1
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Direcci i gerncia Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
8,3
7,7
0
5
10
Direcci i gerncia Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
134

Formaci respecte de lexperincia

En gaireb la meitat de les empreses (el 48%) es va-
lora tant la formaci com lexperincia, per sobre de
la mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
Per gaireb laltra meitat (el 47%), valora ms
lexperincia que la formaci, tot i que per sota de la
mitjana del total docupacions.
C Formaci professional reglada

Cicles formatius de grau superior (CFGS)
Gesti allotjaments turstics 6 capital - ciutat
3 litoral
2 interior rural

No hi ha programes de qualificaci professional ini-
cial ni cicles formatius de grau mitj per a la catego-
ria de direcci i gerncia.

C Formaci professional per a locupaci

FP per a locupaci destinada a ocupats
Direcci de restaurants (disseny
oferta)
1 capital - ciutat

No hi ha cursos de formaci professional dirigits a
persones en situaci datur per a la categoria de di-
recci i gerncia.

C Altres accions formatives

Altres accions formatives
Gesti qualitat 5 capital - ciutat
Finances 9 litoral
Anlisi i resoluci de conflictes 3 interior rural
Gesti d'equips i persones 4 en lnia
Lideratge
Turisme sostenible
RSC
Detecci de mancances formatives

Tres de cada cinc empreses detecten mancances de
formaci entre els directors i gerents que sn signifi-
catives a la microempresa (el 59%), en comparaci
amb lempresa mitjana i gran (el 40%).
Altra informaci rellevant
La categoria ocupacional de direcci i gerncia es troba en tots els sectors, tot i que en el transport i en les
activitats doci i organitzaci desdeveniments s menys freqent, com a conseqncia duna autoocupaci i
polivalncia ms grans. La distncia entre la importncia de les competncies en gesti comercial i mrque-
ting i en gesti de conflictes i resoluci de problemes, i el grau en qu la direcci i gerncia les t assolides
s considerable. Tot i que la dificultat de cobertura noms afecta una de cada quatre empreses, sobretot del
litoral, en sn les causes principals lespecialitzaci del perfil, els sous alts i la manca dadaptaci a la filoso-
fia de les empreses. La importncia de la formaci en els processos de selecci s alta i la satisfacci amb
loferta formativa tamb. La meitat de les empreses valoren tant la formaci com lexperincia o requereixen
a aquests professionals un mnim de formaci universitria; per laltra meitat, valoren ms lexperincia que
la formaci, no requereixen el mnim de formaci universitria, o desconeixen loferta formativa. Es detecten
mancances de formaci sobretot a les microempreses (1 a 9 assalariats).
Pel que fa a loferta, tal com sha comentat anteriorment, predomina la formaci universitria, la qual cosa s
coherent amb els nivells alts de formaci requerits per a aquesta categoria. En relaci amb els idiomes, que
tenen una importncia del 8,3 per a les empreses, cal assenyalar que tots els estudis de grau analitzats in-
clouen assignatures obligatries i/o optatives destudi dun o ms idiomes i, pel que fa als estudis de segon
cicle, es pressuposa el coneixement didiomes. Pel que fa a la formaci professional, es pot observar que hi
ha un Cicle formatiu de grau superior de gesti dallotjaments turstics. En aquest sentit, cal tenir en compte
que els CFGS es consideren educaci superior, juntament amb leducaci universitria i, per tant, aquesta ti-
tulaci saproxima als graus universitaris que capaciten per a la direcci i gerncia de les organitzacions, fet
que pot produir certs solapaments.
Formaci
7%
Exper.
51%
Exper.
47%
Ambdues
39%
Ambdues
48%
Total ocupacions Direcci i gerncia
40%
52%
7%
S 57%
No 38%
Ns 4%
Total
Direcci i gerncia
Microempreses 59%
Petita 44%
Mitjana i gran 40%
135

2. COMERCIALITZACI I MRQUETING
Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): aquesta categoria no t un subgrup concret tot i que es podrien consi-
derar professionals de la publicitat i la comercialitzaci (2651) i inclourien llocs de treball com ara els cons-
tructors de marca (branding), les persones responsables de mrqueting comercial i relacions pbliques, de
la gesti estratgica de vendes (revenue manager), la gesti dels canals web i meditics (channel manager)
o la gesti de comunitats en lnia o de xarxes socials (community manager).
Descripci General
Funcions
Desenvolupar les activitats de lrea tradicional de mrqueting i les relacionades amb el posicionament de
lempresa en el sector turstic, incloses les activitats relacionades amb Internet i les comunitats en lnia (ocu-
pacions 2.0). Gesti de comunitats en lnia: crear, mantenir i promoure la marca i identitat digital de
lestabliment dacord amb els objectius estratgics de lempresa i recollir i canalitzar lopini del client o usu-
ari. Gesti estratgica de vendes: optimitzar els resultats, locupaci turstica i el preu mitj de
lestabliment. Direcci comercial i de mrqueting: gestionar i supervisar les activitats de mrqueting de
lempresa, la comunicaci externa i les relacions amb la premsa i els mitjans de comunicaci.
mitjanes
Diferncia
modes Comercialitzaci i mrqueting Mitjana Moda Mitjana Moda
Orientaci en vers la qualitat 8,7 10,0 8,3 8,0 0,4 2,0
Idiomes 8,5 10,0 7,8 8,0 0,7 2,0

mitjanes
Diferncia
modes Comercialitzaci i mrqueting Mitjana Moda Mitjana Moda
Gesti comercial i mrqueting 8,4 10,0 7,5 8,0 0,9 2,0
s d'aplicacions informtiques, recerca d informaci i xar-
xes socials (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0...) 8,3 10,0 7,1 6,0 1,3 4,0
Capacitat analtica i de sntesi 8,0 10,0 6,9 6,0 1,1 4,0


noms sha considerat lactivitat professional principal que desen-
volupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.
Categoria ocupacional que comparteixen tots els
sectors, per que s ms freqent a la intermediaci
i el transport turstic, i a les activitats d'oci i l'organit-
zaci d'esdeveniments.

La dificultat de cobertura (18%) dels comercials i
personal de mrqueting s inferior a la mitjana del
conjunt de les categories (26%), i s significativa a
la ciutat de Barcelona en comparaci amb linterior
rural. Les causes daquesta dificultat sn la manca
de professionals i de formaci, i la manca d'adapta-
ci a la filosofia de lempresa, entre altres.
Transport
31%
Allotjament
23%
Restauraci
14%
Intermediaci
31%
Activitats
d'oci
29%
0%
25%
50%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 18%
No 56%
Ns 25%
1- Manca de professionals i
formaci (54%) | Total (28,5%)
2- Manca d'adaptaci a la filosofia de
l'empresa (21,5%) | Total (5%)
Direcci i gerncia
Total
136

Formaci
Demanda Oferta

Dos de cada cinc empreses (41%) requereixen for-
maci mnima universitria, per sobre de la mitjana
del total docupacions. Per nhi ha que noms re-
quereixen primria (22%), formaci professional
(26%) o batxillerat (11%). Per exercir la professi es
necessita formaci en mrqueting, administraci
dempreses, distribuci i venda de productes i ser-
veis, o amb les tecnologies noves, com ara Internet
i comunitats en lnia.
Oferta Formativa
concentra en la formaci universitria, amb predomini
dels graus, i en les altres accions formatives. De la ma-
teixa manera que en el cas de la direcci i gerncia, en
la formaci universitria els graus tenen caire ms ge-
nric i les temtiques coincideixen amb les de la cate-
goria de direcci i gerncia. Pel que fa als msters uni-
versitaris oficials sn ms especialitzats, tot i que la
temtica tamb coincideix prcticament amb la de di-
recci. En canvi, els cursos dextensi universitria i les
altres accions formatives i estan ms centrats en el
mrqueting, aix com en les aplicacions de turisme 2.0.

Quant a la distribuci territorial, loferta es concentra
bsicament a la capital ciutat (18), amb una menor
representaci daccions formatives al litoral (12) i a
linterior rural (4). Destaca lelevat nombre daccions
formatives (universitries i altres) en lnia (12).


Graus
Direcci hotelera 4 litoral
Gesti de la innovaci 2 interior rural
1 en lnia

Direcci hotelera 1 capital - ciutat
Planificaci turisme 2 litoral
Innovative Hospitality

Gesti hotelera 4 capital- ciutat
e-commerce 1 interior rural
Promoci i publicitat turstiques 1 en lnia

El coneixement de loferta formativa per a comerci-
als i personal de mrqueting (60%) supera la mit-
jana del coneixement de loferta del conjunt
docupacions turstiques (57%) i la satisfacci amb
loferta formativa (7,1) tamb.

processos de selecci s notable (8,2), per sobre
de la mitjana del conjunt de categories ocupacio-
nals (7,7).
Cap o
Primria
29%
Primria
22%
ESO 13%
CFGM 13%
CFGM 16%
Batx. 8%
Batx. 11%
CFGS 12%
CFGS 10%
Univ. 19%
Univ. 41%
Ns 7%
Total ocupacions Comercials
CAltres accions
formatives
CUniversitat
Grau
Msters
Extensi
60%
57%
7,1
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Comercialitzaci i
mrqueting
Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
8,2
7,7
0
5
10
Comercials Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
137

En la majoria de les empreses (el 63%) es valora
tant la formaci com lexperincia, ambdues sn
igual dimportants, 14 punts percentuals per sobre de
la mitjana del conjunt de categories ocupacionals.

No hi ha cursos de formaci professional reglada
adreats a la categoria ocupacional de comercialit-
zaci i mrqueting.


No hi ha cursos de formaci professional per a
locupaci adreats a la categoria ocupacional de
comercialitzaci i mrqueting.

Comunicaci corporativa 7 capital - ciutat
Construcci de la marca 1 interior rural
Turisme 2.0 6 litoral
Revenue management 10 en lnia
e - business
Creaci i comercialitzaci pro-
ductes turstics
Gesti de clients
Direcci estratgica de mrque-
ting
La meitat de les empreses detecten mancances de
formaci entre els comercials i personal de mrque-
ting que sn significativament menors a la mitjana i
gran empresa (29%). El desconeixement de les
mancances formatives s significatiu al litoral.
La categoria de comercials i mrqueting s una de les que presenta diferncies ms grans entre la impor-
tncia que satorga a determinades competncies, transversals i tcniques, com ara ls daplicacions infor-
mtiques, la recerca dinformaci i les comunitats virtuals (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0), i el grau
dhabilitat real de les persones que hi treballen. La categoria est present en tots els sectors, tot i que s poc
freqent a la restauraci, i no presenta dificultats de cobertura, excepte a la ciutat de Barcelona on sembla
que s ms difcil trobar professionals formats o que sadaptin a la filosofia de lempresa. La formaci es va-
lora notablement en el procs de selecci i moltes empreses requereixen un mnim de formaci universitria
perqu consideren que la formaci i lexperincia sn igual dimportants. Tres de cada cinc empreses conei-
xen loferta formativa i la valoren de manera satisfactria amb un notable. Les mancances formatives sn
menors a les mitjanes i grans empreses i desconegudes en algunes empreses del litoral.
Tal com sha comentat anteriorment, la formaci en aquesta categoria ocupacional es concentra en la for-
maci universitria i les altres accions formatives i no hi ha presncia de la formaci professional reglada ni
de la formaci professional per a locupaci. Cal destacar lelevat nombre daltres accions formatives que
sassocien a aquesta categoria, les quals es configuren com a cursos despecialitzaci que treballen compe-
tncies relacionades amb laplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les activitats tu-
rstiques; la presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial i de satisfacci i fidelitzaci del client; el
domini de les eines per crear relacions amb els clients; la recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en
lnia i el mrqueting gastronmic, entre daltres. Aquestes competncies semblen adaptar-se a les deman-
des que posen de manifest les empreses.

Formaci
7%
Formaci
6%
Exper.
51%
Exper.
32%
Ambdues
39% Ambdues
63%
Total ocupacions Comercials
40%
52%
7%
S 49%
No 36%
Ns 15%
Total
Comercials i mrqueting
Microempreses 50%
Petita 49%
Mitjana i gran 29%
138

3. MANTENIMENT I NETEJA
Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): aquesta categoria inclou les persones supervisores de manteniment i
neteja dhotels i oficines (5831) per tant, els /les governants/es dhoteleria; els conserges dedificis i similars
(5833); el personal de neteja doficines, hotels (cambrers de planta) i altres establiments similars (9210); i els
netejadors de vehicles (avions, trens, autobusos), finestres i personal similar (922).
Descripci General
Funcions
Personal de neteja: fer la neteja i posar a punt les habitacions i les rees comunes de planta; vigilar que les
installacions i el mobiliari estiguin en bon estat; mantenir la roba de lestabliment i dels usuaris tenint en
compte les normes de seguretat i higiene del sector. Personal de manteniment i consergeria: posar a
punt les installacions dempreses i organitzacions turstiques; satisfer les necessitats del client pel que fa a
lassistncia i la informaci i aplicar les normes de qualitat de lestabliment; supervisar i garantir el correcte
manteniment de les zones comunes. Supervisi i governants/es dhoteleria: planificar, organitzar, dirigir i
supervisar les activitats de neteja i manteniment de les plantes, habitacions, rees de serveis i pbliques;
atendre les queixes i reclamacions i resoldre-les; i planificar els torns de treball.
mitjanes
Diferncia
modes Supervisors i governants/es d'hoteleria Mitjana Moda Mitjana Moda
Gesti del temps 8,9 9,0 7,8 8,0 1,1 1,0
Planificaci, organitzaci i control 8,2 9,0 7,1 8,0 1,1 1,0
Gesti del personal i coordinaci d'equips 7,8 8,0 7,2 8,0 0,6 0,0
Resta de personal de manteniment i neteja
Actitud cap a la neteja i l'ordre 9,1 10,0 8,5 9,0 0,6 1,0
Normes de seguretat i higiene 8,9 9,0 8,3 9,0 0,6 0,0
Orientaci en vers la qualitat 8,8 9,0 8,0 8,0 0,7 1,0
Treball en equip 8,5 8,0 8,1 8,0 0,5 0,0

mitjanes
Diferncia
modes Personal de neteja Mitjana Moda Mitjana Moda
Tcniques de neteja 8,7 10,0 8,3 8,0 0,4 2,0
Serveis personals i protocol 7,9 9,0 7,3 7,0 0,7 2,0
Personal de manteniment i consergeria
Seguretat de les installacions i del personal 9,1 9,0 8,6 9,0 0,5 0,0
Gesti d'installacions, maquinria i equips 8,6 9,0 7,8 7,0 0,9 2,0


noms sha considerat lactivitat professional principal que des-
envolupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.
Categoria que comparteixen tots els sectors, per
que s ms freqent a la restauraci i a l'allotja-
ment, que s el sector amb la mitjana dassalariats
ms alta.

Gaireb no hi ha dificultat per cobrir els llocs de treball
de personal de manteniment i neteja (7%). I en les
poques empreses on hi ha dificultat per cobrir-los, les
causes ms freqents sn els horaris de treball i la
temporalitat, tres vegades superior a la mitjana del
conjunt de categories ocupacionals.
Transport
17%
Allotjament
49%
Restauraci
60%
Intermediaci
12%
Activitats
d'oci
22%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 7%
No 91%
Ns 1%
1- Horaris de treball i temporalitat
(75%) | Total (21%)
2- Manca de professionals i formaci
(14%) | Total (28,5%)
Neteja i manteniment
Total
139

Formaci
Demanda Oferta

La meitat de les empreses no requereixen cap tipus
de formaci o noms formaci primria, sobretot pel
personal de neteja, el doble de la mitjana del con-
junt de categories. Al personal de supervisi i go-
vernants/es dhotel sels requereix la formaci
dESO, formaci professional de grau mitj o batxi-
llerat.
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci,
dirigida a les persones en situaci datur i va dirigida
bsicament al personal de neteja. En canvi, pel que fa
a la formaci per a locupaci destinada a persones
ocupades i les altres accions formatives, la temtica
dels cursos est ms orientada als supervisors/es i go-
vernants/es dhoteleria.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concen-
tra bsicament a la capital ciutat (82), sent minoritria
a la zona del litoral (13) i de linterior rural (4). Tamb hi
ha 5 cursos en lnia.


No hi ha formaci universitria per al personal de man-
teniment i neteja.

Programes de qualificaci professional inicial (PQPI)
Auxiliar d'establiments hotelers 1 capital - ciutat
1 interior rural

Gesti d'allotjaments turstics 6 capital ciutat
3 litoral
2 interior rural

No hi ha cicles formatius de grau mitj per a personal
de manteniment i neteja.


El coneixement de loferta formativa per al personal
de neteja i manteniment (30%) s inferior a la mit-
jana del total docupacions (57%), mentre que la
satisfacci amb loferta formativa (6,8) s semblant
a la mitjana del conjunt de categories (6,6).

processos de selecci del personal de manteni-
ment i neteja s inferior (7,1) a la mitjana del con-
junt de categories ocupacionals (7,7) i s dna en
els supervisors i governants/es dhotel.
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
50%
ESO 13%
ESO 17%
CFGM 13%
CFGM 21%
Batx. 8%
Batx. 5%
CFGS 12%
Univ. 19%
Ns 7% Ns 6%
Total ocupacions Manteniment i neteja
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
Per a ocupats
CAltres accions
formatives
PQPI
CFP reglada
CFGS
30%
57%
6,8
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Manteniment i
neteja
Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
7,1
7,7
0
5
10
Manteniment i neteja Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
140

La majoria dels responsables de formaci o recursos
humans de les empreses opinen que lexperincia s
ms important que la formaci (el 72%) en aquesta
categoria, tot i que gaireb una quarta part (el 22%)
afirmen que ambdues sn igual dimportants.

FP per a locupaci destinada a aturats
Operacions bsiques de pisos
d'allotjaments 70 capital - ciutat
Gesti de pisos i neteja en
allotjaments
4 litoral
Llencer/a, bugader/a, planxa-
dor/a

Governanta professional 3 capital - ciutat
Regidoria de pisos 1 litoral
Cambrer/a de pisos 1 interior rural
Atenci en pisos

Gesti del departament de pi-
sos
2 capital - ciutat
Gesti del manteniment hoteler 5 litoral
Cambrer/a de pisos 5 en lnia


Les necessitats formatives detectades en aquesta
categoria sn inferiors a la mitjana del total
docupacions, i si es detecten, sn ms freqents en-
tre els supervisors i governants/es dhoteleria.
En la categoria de manteniment i neteja es detecten petites diferncies entre la importncia que satorga a
determinades competncies i el grau de competncia del personal, sobretot en les competncies prpies del
personal supervisor i els governants/es dhotel, i en les competncies relacionades amb la qualitat, el proto-
col i la gesti de les installacions, maquinria i equips del personal de manteniment. No sn llocs de treball
difcils de cobrir i no hi ha requeriments de formaci ja que lexperincia t molta ms importncia que la
formaci; i si els hi ha, fins i tot en els processos de selecci de personal, se centren en les ocupacions de
supervisi.
Tal com sha pogut observar, el nombre ms elevat de cursos es troba en la categoria de la formaci per a
locupaci dirigida a persones en situaci datur, tot i que aquesta va adreada al personal de neteja. Tamb
hi ha un cicle formatiu de grau superior, orientat a la gesti i supervisi. Els cursos de formaci professional
per a locupaci per a persones ocupades i les altres accions formatives tamb se centren ms en la figura
dels supervisors/es i governants/es que no pas en la del personal de manteniment i conserges.

Formaci
7%
Formaci
5%
Exper.
51%
Exper.
72%
Ambdues
39%
Ambdues
22%
Total ocupacions Manteniment i neteja
40%
52%
7%
S 32%
No 61%
Ns 7%
Total
Microempreses 32%
Petita 36%
Mitjana i gran 38%
141

4. XEFS I CUINERS/ES
Ocupacions incloses (CNO 2011): caps de cuina xefs- (3734): xefs executius, xefs pastissers, xefs sal-
sers, segons de cuina; cuiners/es propietaris/es de restaurants (5000); cuiners/es assalariats/ades (5110):
cuiners/es de menjadors dempresa, cuiners/es de restaurants, rebosters/es pastissers/es, pizzers/eres,
caps de cambra freda i salsers/es.
Descripci General
Funcions
Preparar, condimentar i presentar plats, postres i altres menjars; supervisar la neteja de la cuina i dels uten-
silis; conservar i envasar aliments; collaborar en la planificaci de mens i cartes; rebre i controlar la qualitat
dels aliments rebuts; controlar laprovisionament. Xefs i caps de cuina: organitzar i supervisar
laprovisionament, preparar i presentar elaboracions culinries complexes; degustar aliments per la seva se-
lecci i s; dissenyar i comercialitzar ofertes gastronmiques, tradicionals, de cuina creativa i dautor.
mitjanes
Diferncia
modes Xefs i/o caps de cuina Mitjana Moda Mitjana Moda
Xefs i cuiners/es
Flexibilitat funcional 8,5 9,0 8,2 9,0 0,3 0,0
Escolta activa 8,4 10,0 7,9 8,0 0,5 2,0
Treball en equip 8,3 9,0 7,8 8,0 0,5 1,0
Gesti del temps 8,1 9,0 7,9 9,0 0,2 0,0

mitjanes
Diferncia
modes Xefs i cuiners/es Mitjana Moda Mitjana Moda
Normes de seguretat alimentria i higiene 9,4 10,0 8,7 10,0 0,7 0,0
Tcniques d'elaboraci, manipulaci, ..., daliments 9,1 10,0 8,4 8,0 0,7 2,0


Nota: les freqncies observades sn inferiors a les espera-
des ats que en els perfils polivalents, sobretot a la micro-
empresa, noms sha considerat lactivitat professional prin-
cipal que desenvolupen. El dimetre representa la mitjana
de llocs de treball.
Categoria ocupacional especfica del sector
de la restauraci i en menor grau de l'allot-
jament.

La dificultat de cobertura s superior a la mitjana del
conjunt de les ocupacions dallotjament i restauraci
(38%) i del total (26%).Les causes principals daquesta
dificultat de cobertura, semblants a les del conjunt de les
ocupacions, sn la manca de professionals i de forma-
ci, els horaris i la temporalitat, i se situen per sobre de
la mitjana del total docupacions
Allotjament
28%
Restauraci
67%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 40%
No 55%
Ns 6%
1- Manca de professionals i de
2- Horaris de treball i
temporalitat (31%) | Total (21%)
Xefs i cuiners/es
Total
142

Formaci
Demanda Oferta

Als xefs i cuiners/es sels requereix formaci profes-
sional (36%) amb ms freqncia que al conjunt de
les categories ocupacionals agrupades, sobretot FP
de grau superior (20%), tot i que el percentatge de
noms estudis primaris o cap estudi tamb s alt
(35%). Cal tenir en compte que per exercir les ocu-
pacions daquesta categoria es necessita com a m-
nim el carnet de manipulador/a daliments, i forma-
ci especfica, per a xefs i caps de cuina dun de-
terminat nivell.
Oferta Formativa
Loferta formativa en aquesta categoria ocupacional
es concentra quantitativament en la formaci profes-
sional per a locupaci, principalment la dirigida a les
persones aturades, seguida de les altres accions
formatives i la formaci professional reglada.
Sorienta fonamentalment a lelaboraci daliments de
diferents tipus i a les tcniques culinries.

La distribuci territorial de les accions formatives s
bastant equilibrada en el territori, a diferncia de la
resta de categories. Aix, linterior rural concentra 68
accions formatives, seguit de la zona litoral, que en
concentra 57 i la capital, amb 51 accions formatives.

No hi ha formaci universitria destinada a xefs i cui-
ners/es.


Cicles formatius de grau mitj (CFGM)
Cuina i gastronomia 8 capital - ciutat
Forneria, pastisseria i confiteria 15 interior rural
15 litoral

Restauraci (a extingir) 5 capital - ciutat
Direcci de cuina (nova 2011-12) 3 interior rural
6 litoral

No hi ha programes de qualificaci professional inici-
al per a xefs i cuiners/es.


Elaboraci d'aliments 8 capital - ciutat
Rebosteria - pastisseria 15 interior rural
Tcniques culinries 12 litoral

El coneixement de loferta formativa per a xefs i cui-
ners/es s semblant a la mitjana de la categoria
dallotjament i restauraci i a la de totes les catego-
ries agrupades. Tanmateix, la satisfacci amb
loferta formativa s ms alta (0,7 i 0,9 punts res-
pectivament).

La importncia de la formaci en els processos de
selecci de xefs i cuiners/es est 1,3 punts per so-
bre de la mitjana de la categoria dallotjament i res-
tauraci i 0,4 punts per sobre de la del conjunt de
les ocupacions turstiques.
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
35%
ESO 13%
ESO 14%
CFGM 13%
CFGM 16% Batx. 8%
CFGS 12%
CFGS 20%
Univ. 19%
Univ. 5%
Ns 7%
Ns 10%
Total ocupacions Xefs i cuiners/es
CAltres
accions
formatives
CFP per a
l'ocupaci
Per a ocupats
Per a aturats
CFP
reglada
CFGS
CFGM
60%
57%
7,5
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Xefs i cuiners/es Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
8,1
7,7
0
5
10
Xefs i cuiners/es Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
143

La importncia de la formaci respecte de
lexperincia en els xefs i cuiners/es s molt sem-
blant a la de totes les ocupacions turstiques agre-
gades. Tot i que en els xefs i cuiners/es es valora
molt lexperincia, la formaci, conjuntament amb
lexperincia, tamb s important.

Creativitat 30 capital - ciutat
Manipulaci d'aliments 7 litoral
Seguretat alimentria 13 interior rural
Higiene alimentria 1 en lnia
Direcci de cuina
Elaboraci d'aliments
Pastisseria

Cuina 22 interior rural
17 litoral

Les empreses detecten menys mancances formati-
ves en xefs i cuiners/es que en el conjunt de la ca-
tegoria dallotjament i restauraci (36%) i
docupacions turstiques (40%), sobretot, les micro-
empreses i el litoral. No obstant aix, ms de la
meitat de les empreses de ms de 10 persones tre-
balladores si que en detecten (el 54% de les petites
empreses i el 53% de les mitjanes i grans).
Algunes empreses tenen dificultats per cobrir la categoria ocupacional de xefs i cuiners/es per manca de
professionals i formaci. La formaci s important en els processos de selecci de xefs i cuiners/es i es
coneix i es valora positivament loferta formativa. Cal tenir en compte, que la formaci professional de grau
mitj, i sobretot, de grau superior s un requisit per a una tercera part de les empreses, i, en general, les
empreses consideren la formaci molt important en els processos de selecci de xefs i cuiners/es, conjun-
tament amb lexperincia, especialment les empreses petites (10-49) i mitjanes grans ( 50) de la ciutat de
Barcelona o de linterior rural.
No obstant aix, s ms abundant loferta formativa en matria de formaci per a locupaci que reglada.
Cal destacar la implantaci el curs 2011-2012 del nou CFGS de Direcci de cuina.

Formaci
7%
Formaci
10%
Exper.
51%
Exper.
50%
Ambdues
39%
Ambdues
40%
Total ocupacions Xefs i cuiners/es
40%
52%
7%
S 27%
No 64%
Ns 10%
Total
Xefs i cuiners/es
Microempreses 25%
Petita 54%
Mitjana i gran 53%
144

5. MATRES I CAMBRERS/ES
Ocupacions incloses (CCO 2011): cambrers/es propietaris/ries de bars i cafeteries (5000); cambrers/es
assalariats/ades (5120): matres i sommeliers, caps de menjador, cambrers/es de barra i taula; caps de bar,
brmans i consultors/es de begudes.
Descripci General
Funcions
Posar a punt la sala, confeccionar mens, atendre clients, informar i assessorar sobre loferta i facturar i co-
brar. Matres i caps de sala: dirigir, gestionar i supervisar la sala, gestionar econmicament, financera i
ambiental i dissenyar, comercialitzar i assessorar sobre loferta. Sommeliers: tastar vins i begudes, disse-
nyar i assessorar sobre loferta de vins i begudes, gestionar bodegues i fer anlisis sensorials de productes
selectes.
mitjanes
Diferncia
modes Matres, sommeliers i caps de sala Mitjana Moda Mitjana Moda
Atenci i servei oriental al client 8,8 9,0 8,2 8,0 0,5 1,0
Treball en equip 8,6 10,0 8,2 8,0 0,4 2,0
Idiomes 8,1 9,0 7,2 6,0 1,0 3,0

mitjanes
Diferncia
modes Matres, sommeliers i caps de sala Mitjana Moda Mitjana Moda
Direcci, planificaci, supervisi de sala i personal 8,8 8,0 8,2 8,0 0,5 0,0
Enologia, vins i altres begudes alcohliques o no 8,5 10,0 8,1 8,0 0,4 2,0
Disseny de mens i cartes 8,3 8,0 8,0 8,0 0,3 0,0
Oferta gastronmica i elaboraci d'aliments 8,9 10,0 8,5 10,0 0,4 0,0
Normes de protocol i restauraci 8,5 9,0 8,0 7,0 0,5 2,0



Categoria ocupacional especfica del sector de la
restauraci i en menor grau de l'allotjament.

La dificultat de cobertura s inferior a la mitjana de les
ocupacions dallotjament i restauraci (38%) i molt
semblant a la del conjunt de les ocupacions, per hi
ha diferncies quant a les causes, aix, la manca de
comproms amb la feina s la causa ms freqent i
ms diferenciada respecte del conjunt de les ocupaci-
ons.
Allotjament
23%
Restauraci
55%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 26%
No 68%
Ns 6%
1- Manca de comproms amb la
feina (36%) | Total (9%)
(21%) | Total (21%)
formaci (5,5%) | Total (28,5%)
Matres i cambrers
Total
145

Formaci
Demanda Oferta

Quant als matres i cambrers/es, el ms freqent
s que no es requereixi cap estudi o noms prima-
ris. Algunes persones entrevistades demanen
lESO, o b els Cicles formatius de grau superior o
similar per a matres, sommeliers i caps de sala en
empreses de ms de 10 treballadors. Cal tenir en
compte que per exercir les ocupacions daquesta
categoria es necessita com a mnim el carnet de
manipulador/a daliments.
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci
destinada a les persones aturades. A ms distncia hi
ha les altres accions formatives i la formaci professi-
onal reglada Sorienta fonamentalment al servei i di-
recci en restauraci i a qestions ms especfiques
com lenologia i la sommelieria.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concen-
trada bsicament prop de Barcelona (57 accions for-
matives) i, en proporci menor, al litoral (43) i linterior
rural (37).


No hi ha formaci universitria destinada a matres i
cambrers/es.

Serveis en restauraci 6 capital - ciutat
3 interior rural
6 litoral

Restauraci 5 capital - ciutat
Direcci de serveis de restauraci 3 interior rural
6 litoral

No hi ha programes de qualificaci professional inicial
per a matres i cambrers/es.

Serveis de bar i cafeteria 28 capital ciutat
Serveis de restaurant 16 interior rural
Mestre sala - matre 26 litoral

El coneixement de loferta formativa destinada a
matres i cambrers supera el coneixement de
loferta formativa de la categoria dallotjament i
restauraci (59%) i de totes les categories agru-
pades (57%). En aquest sentit, la satisfacci tam-
b s ms alta (0,4 i 0,6 punts respectivament).

selecci de matres i cambrers/es s igual a la mit-
jana de la categoria dallotjament i restauraci, i
est gaireb 1 punt per sota de la del conjunt de
les ocupacions turstiques.
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
55%
ESO 13%
ESO 12%
CFGM 13%
Batx. 8%
CFGS 12%
CFGS 12%
Univ. 19%
Ns 7%
Ns 18%
Total ocupacions Matres i cambrers
CAltres
accions
formatives
CFP reglada
CFGS
CFGM
CFP per a
l'ocupaci
Per a ocupats
Per a aturats
68%
57%
7,2
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Matres i cambrers Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
6,8
7,7
0
5
10
Matres i cambrers Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
146

En els matres i cambrers/es es valora ms
lexperincia que la formaci, respecte del total de
les categories ocupacionals.

Cocteleria 4 capital - ciutat
Tast de vi 3 interior rural
Presentaci de vins i begudes 2 litoral
Ajudant de cuina
Elaboraci culinria bsica

Tcniques de servei de restaurant 14 capital - ciutat
Direcci de sala 12 interior rural
Sommelieria 3 litoral
Maridatge


Les empreses detecten menys mancances formati-
ves en matres i cambrers/es que en el conjunt de
categories dallotjament i restauraci (36%) i del to-
tal docupacions (40%). Per hi ha diferncies signi-
ficatives entre les microempreses i les empreses
ms grans (>10), ja que la petita (58%), i mitjana i
gran empresa (54%) detecta ms mancances for-
matives que la microempresa.
Locupaci de matres i cambrers/es no s de difcil cobertura, i cal posar de manifest, tal com es desprn
del resultat de lenquesta, que ms de la meitat de les empreses (el 55%) consideren que les ocupacions de
la categoria no requereixen cap estudi o noms estudis primaris per exercir la professi.
En canvi, loferta formativa existent per aquesta categoria ocupacional cont un nombre considerable
daccions formatives de formaci professional per a locupaci (70), en menor grau de formaci professional
reglada (29), aix com un nombre elevat daltres accions formatives (29). Cal tenir en compte per, que la
durada i el contingut curricular dels cicles de FP inicial sn ms amplis que les accions formatives dFP per a
locupaci.
No obstant aix, la categoria de matres i cambrers/es s molt heterognia i ms duna de cada 10 empre-
ses demanen un nivell mnim de cicle formatiu de grau superior. Pel que fa a la valoraci i requeriments de
formaci i a la detecci de mancances formatives, sobserven diferncies entre les ocupacions de cam-
brers/es duna banda, i les de matres (caps de sala) i sommeliers de laltra, aix com, entre les microempre-
ses, i les empreses de ms de 10 treballadors, ats que ms de la meitat de les empreses ms grans (>10
treballadors) si detecten necessitats de formaci.

Formaci
7%
Exper.
51%
Exper.
56%
Ambdues
39%
Ambdues
32%
Cap 6%
Ns 6%
Total ocupacions Matres i cambrers
40%
52%
7%
S 27%
No 61%
Ns 12%
Total
Matres i cambrers
Microempreses 25%
Petita 58%
Mitjana i gran 54%
147

6. AUXILIARS DE CUINA I SALA
Ocupacions incloses (CCO 2011): ajudants de cuina (9310); marmitons, ajudants de rebosteria i neteja
plats; preparadors/es de menjar rpid (9320), com ara hamburgueses, sandvitxos, pizzes i kebabs.

Descripci General
Funcions
Auxiliars de cuina: preelaborar aliments, preparar i presentar elaboracions culinries senzilles i assistir en
la preparaci delaboracions ms complexes, aplicant operacions tcniques i normes bsiques de manipula-
ci, preparaci i conservaci daliments i begudes. Auxiliar de sala: assistir en el servei, preparar i presen-
tar begudes senzilles i menjars rpids, aplicar operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, pre-
paraci i conservaci daliments i begudes.
mitjanes
Diferncia
modes Auxiliars de cuina i sala Mitjana Moda Mitjana Moda
Treball en equip 9,0 10,0 8,6 8,0 0,4 2,0

mitjanes
Diferncia
modes Auxiliars de cuina i sala Mitjana Moda Mitjana Moda
Operacions tcniques i normes bsiques de manipula-
ci, preparaci i conservaci d'aliments i begudes
9,6 10,0 8,0 8,0 1,6 2,0


Nota:les freqncies observades sn inferiors a les esperades
Categoria ocupacional poc freqent i absorbida per
altres categories com ara els cuiners/es o cam-
brers/es. Les ocupacions de la categoria sn espe-
cfiques del sector de la restauraci i en menor
grau de l'allotjament.

La dificultat de cobertura s 12 punts percentuals su-
perior a la mitjana de les ocupacions de la categoria
dallotjament i restauraci, i dos vegades i mitja supe-
rior a la del conjunt de les ocupacions. La causes
principals daquesta dificultat de cobertura sn: els ho-
raris de treball i la temporalitat (en percentatges que
doblen el conjunt de les ocupacions) i, a ms distn-
cia, els motius econmics i els salaris alts (en percen-
tatges que tripliquen la mitjana de les categories ocu-
pacionals agregades).
Allotjament
6%
Restauraci
10%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 65%
No 35%
Ns 0%
(51%) | Total (21%)
2- Motius econmics (24%) | Total
(8%)
Total
148

Formaci
Demanda Oferta

Als auxiliars de cuina i sala sels requereix com a
mxim el nivell de formaci professional de grau
mitj. El ms freqent s que no sels requereixi
cap tipus de formaci o estudis primaris, per una
de cada tres empreses requereix una formaci m-
nima dESO o formaci professional de grau mitj
(CFGM). Per exercir les ocupacions daquesta ca-
tegoria es necessita com a mnim el carnet de ma-
nipulador/a daliments.
Oferta Formativa
es concentra en la formaci professional per a
locupaci,
1
principalment la dirigida a les persones
treballadores en situaci datur. Pel que fa a la forma-
ci professional reglada, noms shan identificat pro-
grames de qualificaci professional inicial.

(1) Ats lelevat nombre de cursos de formaci per a locupaci
(224), la proporci de lesfera corresponent a aquest tipus de
formaci no s exacta amb el nombre de cursos.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta formativa
es concentra a Barcelona (101) i al litoral (96), tot i
que a linterior rural tamb hi ha un nombre conside-
rable de cursos (60), els quals es concentren en la
formaci professional per a locupaci dirigida a les
persones en situaci datur.

No hi ha formaci universitria destinada a auxiliars
de cuina i sala.

Programes de qualificaci professional inicial (PQPI)
Auxiliar cuina i serveis restauraci 17 capital - ciutat
6 interior rural
9 litoral

No hi ha cicles formatius de grau mitj ni de grau su-
perior per a la categoria dauxiliars de cuina i sala.

Operacions bsiques de cuina 83 capital - ciutat
Auxiliars de cuina i sala 52 interior rural
82 litoral
Operacions bsiques de cuina 2 interior rural
Ajudant de cuina 5 litoral


El coneixement de loferta formativa per a auxiliars
de cuina i sala (64%) s superior a la mitjana de la
categoria dallotjament i restauraci (59%) i a la de
totes les categories agrupades (57%). La satisfac-
ci amb loferta formativa supera laprovat per se
situa 1,2 punts per sota de la mitjana de la catego-
ria dallotjament i restauraci, i 1 punt per sota de
la mitjana del total docupacions.

selecci s molt baixa, no supera el 5 i se situa 2,2
punts per sota de la categoria dallotjament i res-
tauraci (6,8), i 3,1 punts per sota del total.
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
36%
ESO 13%
ESO 31%
CFGM 13%
CFGM 32%
Batx. 8%
CFGS 12%
Univ. 19%
Ns 7%
Ns 0,9%
Total ocupacions Auxiliars de cuina i sala
CAltres
accions
formatives
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats (1)
Per a ocupats
CFP
reglada
PQPI
64%
57%
5,6
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Aux cuina i sala Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
4,6
7,7
0
5
10
Auxiliars cuina i sala Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
149


Lexperincia s ms valorada que la formaci en les
ocupacions de la categoria dauxiliars de cuina i sala,
per sobre de la mitjana de totes les ocupacions tursti-
ques agregades. La formaci no es considera gaire
important. Destaca que una de cada tres empreses no
saben que s ms important si lexperincia o la for-
maci.

Ajudant cambrer 1 capital - ciutat


Les empreses detecten ms mancances de formaci
en els auxiliars de cuina i sala que en la mitjana de la
categoria docupacions dallotjament i restauraci
(36%) i la del conjunt docupacions turstiques, concre-
tament, les microempreses, per significativament al
litoral (89%),en comparaci amb linterior rural (50%).
La dificultat de cobertura s ms alta que en altres ocupacions dallotjament i restauraci. Algunes empreses
requereixen un nivell destudis mnim deducaci secundria obligatria o cicle formatiu de grau mitj, pro-
bablement als auxiliars de cuina, ja que a la majoria dels cambrers no sels demana cap nivell de formaci o
noms primria, i conseqentment, als auxiliars de sala tampoc. Cal tenir en compte que satorga molt poca
importncia a la formaci en els processos de selecci, el 4,6 de mitjana en una escala que va de del 0 al
10, molt per sota de la importncia atorgada als cambrers (6,6) i als cuiners (8,1). Sobserva una contradic-
ci entre la detecci de necessitats formatives (el 64%), la importncia que satorga a la formaci en els pro-
cessos de selecci (4,6), i la importncia que t lexperincia (65%) i la formaci (0,2%).
Loferta formativa existent en aquesta categoria tamb es concentra en nivells destudis baixos, i una dada
remarcable s lelevat nombre de cursos dirigits a persones en situaci datur, la qual cosa contrasta amb la
poca importncia atorgada a la formaci que han posat de manifest les empreses enquestades
Formaci
7%
Formaci
0,2%
Exper.
51%
Exper.
65%
Ambdues
39%
Ambdues
4%
Ns 31%
Total ocupacions Auxiliars cuina i sala
40%
52%
7%
S 64%
No 36%
Ns 0,3%
Total
Microempreses 67%
Petita 36%
Mitjana i gran 50%
150

7. RECEPCI
Ocupacions incloses (CCO 2011): caps de recepci; recepcionistes dhotel (4422), allotjament o establi-
ment que garanteixen la correcta acollida i atenci al client, aix com la presentaci i la informaci dels ser-
veis de lestabliment; ordenances i grums (9431) i mossos dequipatge i similars(9432).
Descripci General
Funcions
Grums i mossos: transportar lequipatge i les maletes dels clients, a lhotel, les estacions de tren, els aero-
ports i similars. Recepcionistes: rebre i registrar els clients en hotels i allotjaments, assignar-los habitaci,
lliurar les claus; informar sobre els serveis de lestabliment; reservar habitacions; mantenir un registre de les
habitacions disponibles; fer la factura i cobrar als clients. Caps de recepci: planificar, organitzar i supervi-
sar la tasca de la recepci en hotels i allotjaments; atendre i solucionar les demandes i queixes dels clients.
mitjanes
Diferncia
modes
Caps de recepci Mitjana Moda Mitjana Moda
Personal de recepci
Orientaci envers la qualitat 8,7 9,0 8,3 8,0 0,4 1,0
Idiomes 7,9 8,0 7,4 8,0 0,5 0,0

mitjanes
Diferncia
modes Caps i personal de recepci Mitjana Moda Mitjana Moda
s de sist. informtics: reserves, facturaci, divises, ofimt. 8,8 9,0 8,4 8,0 0,4 1,0
Comptabilitat i administraci bsica 8,6 8,0 8,2 8,0 0,4 0,0
Comercialitzaci i mrqueting 8,5 8,0 7,5 8,0 1,0 0,0
Informaci turstica i serveis locals 9,0 9,0 9,0 10,0 0,1 -1,0


Categoria ocupacional del sector de l'allotjament i
la restauraci, i en menor grau, de les activitats
d'oci i organitzaci d'esdeveniments, i el transport.

La dificultat de cobertura s la ms baixa del conjunt
de la categoria dallotjament i restauraci i inferior a
mitjana de la categoria (38%) i del total (26%). Les
causes daquesta dificultat, sobretot a linterior rural,
sn: la manca de formaci i professionals en percen-
tatges que doblen el total docupacions- i la dificultat
per trobar un perfil especialitzat concret en percen-
tatges que multipliquen per cinc el del total de les
ocupacions- tal com sobserva al grfic.
Transport
8%
Allotjament
40% Restauraci
28%
Activitats
d'oci
17%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 21%
No 78%
Ns 0%
1- Manca de formaci i professionals
(46%) | Total (28,5%)
2- Perfil especialitzat i difcil de trobar
(45%) | Total (10%)
Personal de recepci
Total
151

Formaci
Demanda Oferta

Al personal de recepci sels requereix com a m-
nim, Educaci Secundria Obligatria (ESO), i com
a mxim, estudis universitaris. El ms freqent s
que sels requereixi batxillerat (el 31%), per tamb
ESO, formaci professional de grau superior
(CFGS) o estudis universitaris, Per exercir de cap
de recepci i recepcionista sexigeix, en general,
formaci especfica de lmbit turstic i idiomes.
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci
dirigida a persones en situaci datur i la seva temtica
versa sobre recepci en allotjaments. Tamb hi ha un
cicle formatiu de grau superior sobre gesti
dallotjaments turstics.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta est con-
centrada a la capital ciutat (29). A la zona del litoral
noms shan detectat 7 accions formatives i a linterior
rural, dues.


No hi ha formaci universitria destinada al personal
de recepci.


Gesti d'allotjaments turstics 6 capital - ciutat
3 litoral
2 interior rural

ni cicles formatius de grau mitj per al personal de re-
cepci.

Recepci en allotjaments 23 capital - ciutat
4 litoral

No hi ha cursos FP per a locupaci destinats a perso-
nes ocupades.

de recepci s inferior a la mitjana de la categoria
dallotjament i restauraci (59%) i a la de totes les
categories agrupades. No obstant aix, els que la
coneixen, gaireb la meitat, la valoren positivament
amb un notable (7), per sobre de la mitjana de la
categoria (6,8) i del total docupacions (6,6).

selecci del personal de recepci es superior a la
mitjana de la categoria dallotjament i restauraci
(6,8) i igual a la mitjana de totes les ocupacions.
Cap o
Primria
29%
ESO 13%
ESO 22%
CFGM 13%
Batx. 8%
Batx. 31,0%
CFGS 12%
CFGS 21%
Univ. 19%
Univ. 18%
Ns 7%
Total ocupacions Recepci
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
CFGS
CFP reglada
46%
57%
7,0
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Personal de recepci Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
7,7 7,7
0
5
10
Personal de recepci Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
152

Al contrari que en la resta docupacions
dallotjament i restauraci, la formaci del personal
de recepci s ms valorada que lexperincia (el
35%), ms d1/4 part per sobre de la mitjana de to-
tes les ocupacions turstiques. El percentatge de
persones entrevistades que valoren ambdues per
igual (el 34%), s semblant al del total de les cate-
gories ocupacionals (el 39%).

No shan detectat cursos dirigits a personal de recep-
ci en la categoria daltres accions formatives.


Les empreses detecten menys mancances de for-
maci en el personal de recepci que en el conjunt
docupacions turstiques de lallotjament i la restau-
raci (36%) i del total (40%). Les empreses que
detecten ms mancances de formaci sn les mit-
janes i grans empreses, gaireb la meitat (el 46%).
A diferncia daltres categories ocupacionals de lallotjament i la restauraci, aquesta categoria es troba
tamb, per en menor grau, en el sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments i en el del
transport turstic. Els requeriments de formaci sn de ms nivell: el nivell de formaci universitria o de
formaci professional de grau superior s requerit en llocs de treball de caps de recepci i recepcionistes, ja
que als grums i mossos no sels exigeix cap formaci especfica. Sobserva que les mancances formatives
sn inferiors al conjunt docupacions i es concentren en les empreses de ms de 10 treballadors i les dificul-
tats de cobertura tamb i es concentren a linterior rural.
Malgrat els requeriments de formaci per part de les empreses, en lanlisi de loferta formativa daquesta
categoria ocupacional no shan detectat cursos de formaci universitria especfica, a banda del grau de tu-
risme, i noms sha detectat un cicle formatiu de grau superior impartit per 12 centres. El gruix ms impor-
tant daccions formatives es troba, tal com es pot observar a lanlisi anterior, a la formaci per a locupaci
dirigida a persones en situaci datur.

Formaci
7%
Formaci
35%
Exper.
51%
Exper.
22%
Ambdues
39%
Ambdues
34%
Ns 9%
Total ocupacions Personal de recepci
40%
52%
7%
S 27%
No 72%
Ns 1%
Total
Personal de recepci
Microempreses 26%
Petita 38%
Mitjana i gran 46%
153

8. ANIMACI TURSTICA
Ocupacions incloses (CCO 2011): monitors dactivitats recreatives i dentreteniment i similars (3724); em-
pleats dagncies de viatges (4421). Inclou els animadors socioculturals i dentreteniment, animadors turs-
tics, monitors de temps lliure, guies dactivitats daventura. I tamb, caps danimaci, animadors de vetllades
i espectacles, animadors turstics infantils, animadors dhotel, monitors desports i dactivitats daventura.
Descripci General
Funcions
Organitzar festes i altres esdeveniments ldics dentreteniment. Executar i dinamitzar jocs i activitats fsiques
i recreatives, aix com activitats danimaci cultural. Planificar (hora, lloc i desenvolupament de lactivitat, en-
tre altres) i fer el seguiment de resultats de les activitats realitzades.
mitjanes
Diferncia
modes Animaci turstica Mitjana Moda Mitjana Moda
Idiomes 8,2 10,0 7,9 8,0 0,3 2,0

mitjanes
Diferncia
modes Animaci turstica Mitjana Moda Mitjana Moda
Psicologia de grups (dinmica de grups, comport. hum...) 9,5 10,0 9,4 10,0 0,2 0,0
Meteorologia, seguretat i primers auxilis 9,4 10,0 9,1 10,0 0,3 0,0


Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades ats
que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa, noms sha
considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El di-
metre representa la mitjana de llocs de treball.

Categoria ocupacional prpia de les activitats doci i or-
ganitzaci desdeveniments per que comparteix en
menor grau el sector de l'allotjament, i en alguns casos,
la restauraci.

La dificultat de cobertura (el 20%) s inferior a la
mitjana de la categoria dintermediaci i acom-
panyament turstic (el 33%) i 6 punts percentuals
inferior a la mitjana del total de les categories
ocupacionals turstiques (el 26%).
Allotjament
6% Restauraci
0,3%
Activitats
d'oci
22%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 20%
No 80%
Ns 0%
Personal d'animaci turstica
Total
154

Formaci
Demanda Oferta

Una quarta part de empreses requereixen com a
mnim formaci en ESO, el doble que la requerida
per al conjunt de les categories ocupacionals. La
formaci professional de grau superior, i sobretot, la
de grau mitj, es demana en percentatges que tam-
b superen el conjunt. Tanmateix, hi ha algunes
empreses que requereixen, o b estudis universita-
ris, o b cap o primaris.
Oferta Formativa
concentra en els cicles formatius de grau superior i en
lFP per a locupaci dirigida a persones en situaci
datur. La temtica va orientada a lanimaci turstica i
a la conducci dactivitats fisicoesportives en el medi
natural.

Pel que fa a la distribuci territorial, la majoria de les
accions formatives es concentren a la zona del litoral
(24) i a linterior rural (22). A la capital se nhan detectat
13.


No hi ha formaci universitria destinada a lanimaci
turstica.


Animaci turstica 9 interior rural
Animaci activitats fisicoesporti-
ves
9 litoral
8 capital ciutat

Conducci activitats fisicoesporti-
ves medi natural 1 interior rural

destinats a la categoria danimaci turstica.

Animaci turstica 14 litoral
5 capital ciutat

Animaci turstica 1 interior rural

danimaci turstica s superior a la mitjana de la
categoria dintermediaci (61%) i a la de totes les
ocupacions. No obstant aix, la valoraci no arriba
a laprovat (4,8) i se situa per sota de la mitjana del
grup (6,2) i del total de categories (6,6).

selecci del personal danimaci turstica se situa
una mica per sota de la mitjana de les ocupacions
del grup dintermediaci i acompanyament turstic
(8,0) i de la de totes les ocupacions turstiques
agrupades (7,7).
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
22%
ESO 13% ESO 26%
CFGM 13%
CFGM 20% Batx. 8%
CFGS 12%
CFGS 17%
Univ. 19%
Univ. 13%
Ns 7%
Total ocupacions Animaci turstica
C Altres
accions
formatives
CFP
ocupacional
Per a aturats
CFGM
CFP
reglada
CFGS
82%
57%
4,8
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Animaci turstica Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
7,3
7,7
0
5
10
Animaci turstica Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
155


En dos de cada tres empreses (el 68%), es valora
ms lexperincia dhaver treballat en animaci tu-
rstica que la formaci. I en gaireb una de cada
tres empreses (el 27%) ambdues, lexperincia i la
formaci.


Tres de cada cinc empreses detecten mancances
de formaci. Les empreses detecten ms mancan-
ces de formaci en el personal danimaci turstica
que en el conjunt docupacions del grup
dintermediaci i acompanyament turstic (54%) i el
total docupacions turstiques (58%).
Tot i que loferta formativa per al personal danimaci turstica es coneix b, la valoraci no s positiva, no
assoleix laprovat i es detecten mancances formatives. La formaci es valora amb un 7,3 sobre 10 en els
processos de selecci, per sota del 8 de mitjana del grup docupacions dintermediaci i acompanyament tu-
rstic. De fet, la meitat de les empreses requereixen un mnim de formaci professional (el 37%) o universit-
ria (el 13%); no obstant aix, valoren ms lexperincia que la formaci en aquesta categoria ocupacional,
per sobre del conjunt de les ocupacions.
Tal com sha pogut observar, loferta formativa es concentra en els cicles formatius de grau superior. En re-
laci amb aquests, cal assenyalar que durant el curs 2012-2013 est previst que simplanti un nou ttol de
tcnic superior en animaci sociocultural i turstica, el qual substitueix els ttols fins ara vigents en animaci
sociocultural i en animaci turstica
Formaci
7%
Formaci
5%
Exper.
51%
Exper.
68%
Ambdues
39%
Ambdues
27%
Total ocupacions Personal de recepci
40%
52%
7%
S 58%
No 29%
Ns 13%
Total
Animaci turstica
Microempreses 50%
Petita 44%
Mitjana i gran 44%
156

9. GUIATGE TURSTIC
Ocupacions incloses (CCO 2011): empleats dinformaci a lusuari en oficines de turisme o similar (4411);
acompanyants turstics (5823), com ara, acompanyants de viatge turstic, assistents/es acompanyants de
grup turstic, tour leaders i guies de ruta turstica; guies de turisme (5825), com per exemple, guies locals de
turisme, guies de museu, o guies de parc natural.
Descripci General
Funcions
Interpretar el patrimoni i bns dinters cultural, espais naturals i altres recursos turstics duna determinada
zona a turistes i visitants. Comercialitzar productes, serveis i destins turstics locals. Comunicar-se en angls
i/o altres llenges estrangeres a nivell dusuari competent en els serveis dinformaci i guia turstic.
Guies turstics/ques: prestar i gestionar serveis dacompanyament i assistncia a turistes i visitants i disse-
nyar itineraris turstics.
mitjanes
Diferncia
modes Guiatge turstic Mitjana Moda Mitjana Moda
Idiomes 8,8 10,0 7,9 10,0 0,9 0,0
Iniciativa i creativitat 8,4 8,0 8,6 8,0 -0,2 0,0
Gesti de personal i coordinaci d'equips 8,0 8,0 8,0 10,0 0,0 -2,0
Comercialitzaci i mrqueting 7,7 9,0 7,5 10,0 0,3 -1,0

mitjanes
Diferncia
modes Guiatge turstic Mitjana Moda Mitjana Moda
Disseny d'itineraris turstics 8,7 10,0 8,5 10,0 0,2 0,0
Patrimoni i bns d'inters cultural duna zona turstica 8,4 8,0 8,1 8,0 0,4 0,0



Categoria ocupacional freqent al sector de la in-
termediaci turstica, per tamb a les activitats
doci i organitzaci desdeveniments i en percen-
tatge inferior, al sector del transport turstic.

La dificultat de cobertura dobla la mitjana de les ocu-
pacions dintermediaci turstica (33%), i amb escreix,
la del total de les categories ocupacionals. Les causes
principals sn, en primer lloc, la temporalitat i els hora-
ris de treball, el doble que la mitjana del conjunt de les
categories, i en segon lloc, la manca de formaci i pro-
fessionals. Cal tenir en compte que el 58% dels guies
turstics sn professionals autoocupats.
Transport
8%
Intermediaci
17%
Activitats
d'oci
10%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 60%
No 39%
Ns 2%
(40,5%) | Total (21,2%)
2- Manca de formaci i professionals
(36%) | Total (28,5%)
3- Manca d'experincia i prctica
(18%) | Total (4,3%)
Guies turstics
Total
157

Formaci
Demanda Oferta

El 43% de les empreses requereixen un mnim de
formaci universitria i el 18% FP de grau superior.
No obstant, una de cada tres empreses no requerei-
xen formaci o noms primria, possiblement pels
llocs dinformaci. Destacar que es necessita forma-
ci de guia i informador turstic.
Oferta Formativa
es concentra en termes quantitatius en la formaci
professional per a locupaci, principalment la dirigida
a les persones en situaci datur, seguida de la for-
maci professional reglada. Pel que fa a la formaci
universitria, no shan detectat graus destinats als/les
guies turstics/es, tot i que si shan identificat dos
msters i dos cursos dextensi universitria.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es con-
centra a la capital ciutat (87), seguida de linterior ru-
ral i a la zona litoral (ambds casos amb 33 accions
formatives). En aquesta categoria ocupacional shan
identificat tres cursos en lnia, en lmbit de la educa-
ci universitria.


Gesti de destinacions i equi-
paments d'oci i turisme
1 capital ciutat
1 litoral
Turisme cultural 1 en lnia

Turisme cultural 1 interior rural
Paisatges turstics i noves tecno-
logies
2 en lnia


Conducci dactivitats fsicoes-
portives medi natural
5 capital ciutat
19 interior rural
8 litoral

Guia, informaci turstica i assis-
tncia turstica
10 capital ciutat
4 litoral
3 interior rural

El coneixement de loferta formativa per als guies tu-
rstics/ques s igual a la mitjana del grup
docupacions dintermediaci i acompanyament tu-
rstic, i una mica superior a la del conjunt
docupacions turstiques. La valoraci de loferta
formativa per a guies turstics supera laprovat amb
el 6,5, i se situa per sobre de la nota mitjana del grup
dintermediaci (6,2) i gaireb al mateix nivell que la
del total docupacions (6,6).

La importncia que satorga a la formaci en els pro-
cessos de selecci s molt alta, de gaireb 9 sobre
10, la ms alta del conjunt de categories ocupacio-
nals incloses en lrea dintermediaci i acompa-
nyament turstic i supera la mitjana del grup (8,0) i
de totes les ocupacions turstiques agrupades (7,7).
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
33%
CFGM 13%
Batx. 8%
Batx. 5%
CFGS 12%
CFGS 18%
Univ. 19%
Univ. 43%
Ns 7%
Total ocupacions Guies turstics
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
CFP reglada
CFGM
CFGS
Msters
Extensi
CUniversitat
61%
57%
6,5
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Guies turstics/ques Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
8,8
7,7
0
5
10
Guies turstics/ques Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
158


En ms de la meitat de les empreses o professionals
(el 55%) es valora la combinaci de la formaci amb
lexperincia, per sobre de la mitjana del conjunt de
categories ocupacionals. De totes maneres,
lexperincia s ms valorada que la formaci en
gaireb 2 de cada 5 empreses (el 38%), possible-
ment per cobrir llocs de treball dinformador/a en
empreses que no requereixen nivells alts de forma-
ci (batxillerat, CFGS o universitria).
No hi ha programes de qualificaci professional ini-
cial per a guies turstics.


Guia de ruta 71 capital ciutat
Promoci turstica local i infor-
maci al visitant
10 interior rural
20 litoral


No hi ha cursos daltres accions formatives dins
daquesta categoria ocupacional.


Dues de cada tres empreses detecten mancances
de formaci entre els guies turstics/ques, sobretot,
els guies turstics que treballen per compte propi i
les microempreses de menys de 10 persones em-
pleades de linterior rural i el litoral.
Ms de la meitat dels guies turstics sn persones autoocupades, i possiblement han sobrevalorat el grau de
competncia en alguns mbits, ja que sembla que estiguin sobrequalificats en algunes competncies, com
ara les de coordinaci, iniciativa i comercials. De fet, s la categoria ocupacional on la formaci en els pro-
cessos de selecci s ms important i on els requeriments destudis universitaris o de formaci professional
superen la mitjana, tot i que en els processos de selecci es valora tant la formaci com lexperincia, i on la
prctica i lexperincia tenen molta importncia. Les dificultats de cobertura estan relacionades amb la tem-
poralitat i la preparaci. Cal recordar que la categoria de guiatge inclou tamb els dinamitzadors de turisme
cultural, els guies despais culturals i els informadors turstics.
En aquesta categoria sha identificat accions formatives dmbit universitari (2 msters i 2 cursos dextensi
universitria), la qual cosa s coherent amb els requeriments manifestats per les empreses. Tanmateix,
tamb es considerable el nombre de cursos pertanyents a la formaci professional reglada, si b hi ha un
nombre ms considerable pel que fa a la formaci per a locupaci dirigida a persones en situaci datur
Formaci
7%
Formaci
6%
Exper.
51%
Exper.
38%
Ambdues
39%
Ambdues
55%
Total ocupacions Guies turstics/ques
40%
52%
7%
S 60%
No 39%
Ns 2%
Total
Guies turstics
Microempreses 67%
Petita 25%
Mitjana i gran 50%
159

10. AGENTS DINTERMEDIACI
Ocupacions incloses (CCO 2011): empleats dagncies de viatges (4421), s a dir, tcnics/ques de venda
en agncia de viatges, tcnics/ques de productes en agncia de viatges, empleats de viatges en una com-
panyia aria. Complementen aquesta categoria, les ocupacions dagents de compravenda telemtica, que
es poden considerar ocupacions emergents, i els caps de reserves.
Descripci General
Funcions
Gestionar unitats dinformaci i distribuci de serveis turstics; elaborar i organitzar viatges combinats, ex-
cursions i desplaaments, o productes similars; gestionar esdeveniments; vendre productes, serveis turstics
i viatges i facilitar informaci sobre aquests; desenvolupar la gesti econmica i administrativa, presencial i
telemtica, de les agncies de viatges.
mitjanes
Diferncia
modes Agents dintermediaci Mitjana Moda Mitjana Moda
Polivalncia 8,6 8,0 8,2 8,0 0,4 0,0
Idiomes 7,8 10,0 7,0 9,0 0,8 1,0

mitjanes
Diferncia
modes Agents d'intermediaci Mitjana Moda Mitjana Moda
Coneixement de geografia, histria i cultura 8,7 9,0 8,1 8,0 0,6 1,0
Productes i serveis de l'oferta turstica 8,7 9,0 8,4 8,0 0,3 1,0
Gesti comercial i mrqueting, promoci i venda 8,7 8,0 7,9 8,0 0,8 0,0
Gesti pressupostria, comptable i estadstica 8,0 8,0 7,3 6,0 0,6 2,0



Categoria ocupacional molt freqent al sector de la
intermediaci turstica, i en percentatge inferior, al
sector del transport turstic, seguit del sector
dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, tot
i que ocupa ms persones que el transport turstic.

La dificultat de cobertura s superior a la mitjana de la
categoria dintermediaci i acompanyament turstic
(33%) i a la del total docupacions. Les causes princi-
pals sn, en primer lloc, la manca de professionals i
de formaci; en segon lloc, la manca dexperincia i
prctica, que multiplica per sis la mitjana del conjunt
docupacions; i, en tercer lloc, els horaris de treball i la
temporalitat, per en percentatge inferior a la mitjana
del conjunt de categories ocupacionals.
Transport
23%
Intermediaci
70%
Activitats
d'oci
16%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 43%
No 57%
Ns 0%
2- Manca d'experincia i prctica
(23%) | Total (4%)
3-Horaris de treball i temporalitat
(10%) | Total (21%)
Total
160

Formaci
Demanda Oferta

Dues de cada cinc empreses requereixen un mnim
de FP de grau superior (el 43%), quatre vegades
ms que la mitjana del conjunt de categories ocu-
pacionals. I, una de cada cinc, requereixen forma-
ci universitria (el 21%). Per aquesta categoria cal
formaci especfica en turisme.
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci,
dirigida a les persones en situaci datur. La formaci
universitria, la formaci professional reglada i les altres
accions formatives tenen un nombre de cursos similar.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concentra
bsicament a la capital ciutat (54), sobretot pel que fa
als cursos de formaci professional dirigits a persones
en situaci datur. A linterior rural i al litoral shan detec-
tat 16 accions formatives en ambds casos, aix com
shan identificat dues accions formatives a distncia i
una en lnia.


Graus
Gesti turstica i hotelera 1 interior rural
4 litoral

1 en lnia
1 a distncia

Innovaci de la gesti turstica 1 capital - ciutat
Gesti de destinacions 2 litoral
Turisme cultural

Gesti i assessorament agncies
de viatge
4 capital ciutat
Destinacions 1 interior rural
1 a distncia


Agncies de viatges i gesti d'es-
deveniments
9 capital - ciutat
3 interior rural
4 litoral

No hi ha programes de qualificaci professional inicial ni
cicles formatius de grau mitj per a agents
dintermediaci.

El coneixement de loferta formativa destinada als
agents dintermediaci no supera el 50% i s infe-
rior a la mitjana del grup dintermediaci i acom-
panyament turstic (61%) i a la total. La valoraci
de loferta formativa, tot i que supera laprovat
(6,1) sassembla a la del grup (6,2) i s inferior a
la del total del les ocupacions turstiques (6,6).

processos de selecci s notable, una mica inferi-
or a la mitjana del conjunt de categories ocupaci-
onals incloses en lrea dintermediaci i acompa-
nyament turstic (8,0) per semblant a la mitjana
de totes les categories ocupacionals (7,7).
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
15%
ESO 13%
CFGM 13%
CFGM 9%
Batx. 8%
Batx. 9%
CFGS 12%
CFGS 43%
Univ. 19%
Univ. 21%
Ns 7%
Total ocupacions Agents d'intermediaci
CFP reglada
CFGS
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
Per a ocupats
CAltres accions
formatives
CUniversitat
Grau
Msters
Extensi
45%
57%
6,1
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Agents d'intermediaci Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
7,5
7,7
0
5
10
Agents
d'intermediaci
Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
161


Ms de la meitat de les empreses (el 56%) valora
ms lexperincia que la formaci, per sobre de la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals. Tot i
aix, la formaci s ms important que lexperincia
per al 12% de les empreses, per sobre de la mitjana
del total de categories ocupacionals (7%).

Creaci i gesti viatges combi-
nats i esdeveniments 31 capital - ciutat
Venda de productes i serveis
turstics
5 litoral
Agent desenvolupament turstic

Desenvolupament i dinamitza-
ci mbit rural
1 interior rural


Disseny itineraris turstics 3 capital - ciutat
Eines i canals electrnics 10 interior rural
1 litoral


La meitat de les empreses detecten mancances de
formaci entre els agents dintermediaci, per sota
de la mitjana del grup dintermediaci (54%) i per so-
bre de la mitjana del total docupacions turstiques,
sobretot en els que treballen en empreses mitjanes i
grans, i de manera significativa, en les empreses si-
tuades a la capital ciutat, s a dir, a lrea de Bar-
celona (el 82%), en contraposici amb linterior rural
on gaireb no sen detecten (el 29%).
Les dificultats de cobertura de la categoria dagents dintermediaci sn per manca de professionals i forma-
ci, i de prctica i experincia. De fet, la formaci es considera important en els processos de selecci, tot i
que per sota de la mitjana de les ocupacions dintermediaci i acompanyament turstic. Tot i que la valoraci
de la formaci supera la mitjana del total docupacions, en ms de la meitat de les empreses lexperincia es
considera ms important. En general, la formaci mnima requerida s lFP de grau superior i els estudis
universitaris, per hi ha cert desconeixement de loferta formativa per als agents dintermediaci. Es detec-
ten mancances formatives a les empreses mitjanes i grans de Barcelona.
Pel que fa a loferta formativa, destaquen els cursos adreats a persones en situaci datur, tot i que tamb
hi ha formaci universitria, formaci professional reglada i altres accions formatives. Pel que fa a la forma-
ci professional reglada, est prevista la implantaci dun nou ttol de cara al curs 2012-2013 de tcnic es-
pecialista en agncies de viatge. Daltra banda, tamb cal destacar que el cicle formatiu de grau superior
dagncies de viatges i gesti d esdeveniments i el curs de formaci professional per locupaci de creaci
de viatges combinats i esdeveniments t com a destinataris tant els agents dintermediaci com els organit-
zadors desdeveniments. Per ltim, assenyalar que als cursos de la categoria altres accions formatives es
desenvolupen competncies especfiques per a determinats productes (com els trens turstics) o aplicacions
informtiques.
Formaci
7%
Formaci
12%
Exper.
51%
Exper.
56%
Ambdues
39%
Ambdues
33%
Total ocupacions Agents d'intermediaci
40%
52%
7%
S 51%
No 35%
Ns 15%
Total
Microempreses 50%
Petita 40%
Mitjana i gran 62%
162

11. ORGANITZACI DESDEVENIMENTS
Ocupacions incloses (CCO 2011): organitzadors de conferncies i esdeveniments (3532), s a dir, perso-
nes que sencarreguen dorganitzar i coordinar conferncies i esdeveniments, com ara seminaris, funcions i
banquets; i planificadors de conferncies. Tamb sinclou en aquesta categoria locupaci de cap del depar-
tament de congressos, incentius, grups i organitzaci desdeveniments.
Descripci General
Funcions
Promoure conferncies, convencions i fires comercials a clients potencials. Organitzar i coordinar els ser-
veis, com ara, els relacionats amb les installacions de les conferncies, els expositors, els equips audiovi-
suals i informtics, la restauraci, lallotjament, el transport, les activitats socials per als participants i les
prestacions logstiques per als exhibidors.
mitjanes
Diferncia
modes Organitzadors/es desdeveniments Mitjana Moda Mitjana Moda
Polivalncia 8,7 10,0 8,8 10,0 -0,2 0,0
Idiomes 8,6 10,0 8,4 10,0 0,2 0,0
Comunicaci, persuasi i relacions pbliques 8,0 8,0 7,7 10,0 0,4 -2,0

mitjanes
Diferncia
modes Organitzadors/es d'esdeveniments Mitjana Moda Mitjana Moda
Productes i serveis d'esdeveniments i actes pblics 8,4 10,0 7,8 8,0 0,6 2,0
Protocol en esdeveniments i actes pblics 8,2 10,0 7,8 7,0 0,3 3,0


Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades ats
que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa, noms sha
considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El di-
metre representa la mitjana de llocs de treball.

Categoria ocupacional prpia del sector de les activitats
d'oci i organitzaci d'esdeveniments (27%), i, en menor
grau, del sector de la intermediaci (9%), tot i que la in-
termediaci turstica ocupa ms persones de mitjana.

Aquesta categoria ocupacional no s difcil de
cobrir. La dificultat de cobertura dels llocs de tre-
ball relacionats amb el personal dorganitzaci
desdeveniments s inferior a la mitjana de les
categories del grup dintermediaci i acompa-
nyament turstic (33%) i a la mitjana del conjunt
de les categories ocupacionals.
Intermediaci
9%
Activitats
d'oci
27%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 17%
No 83%
Ns 1%
Organitzadors d'esdeveniments
Total
163

Formaci
Demanda Oferta

Els requeriments mnims de formaci sn fora he-
terogenis, els percentatges dempreses que reque-
reix formaci professional de grau superior (24%),
grau mitj (22%) o ESO (21%) sn superiors a la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
Oferta Formativa
Loferta formativa amb ms cursos en aquesta categoria
ocupacional s la universitria, seguida de la formaci
professional reglada. Dins de la formaci universitria,
la temtica dels graus s de caire ms transversal, si b
els msters universitaris i els cursos dextensi universi-
tria es focalitzen ms en competncies prpies dels
organitzadors/es desdeveniments, com ara, la planifi-
caci i organitzaci, la comunicaci i el protocol.

Pel que fa a la distribuci territorial, loferta est concen-
trada principalment a la zona de la capital ciutat (29),
seguida del litoral (12) i, en darrer lloc, linterior rural (5).
Tamb sha detectat quatre accions formatives en lnia i
una a distncia.


Graus
Gesti turstica i hotelera 1 interior rural
Gesti de l'oci 4 litoral

Gesti i organitzaci esdeveni-
ments
1 litoral
Elaboraci de projectes d'oci inno-
vadors

Gesti i organitzaci esdeveni-
ments 4 capital - ciutat
Planificaci i organitzaci con-
gressos 1 interior rural
Comunicaci 4 en lnia
Relacions pbliques 1 a distncia
Protocol
Direcci i consultoria turstica


El coneixement de loferta formativa per al perso-
nal organitzador desdeveniments s una mica in-
ferior a la mitjana del conjunt de categories
dintermediaci i acompanyament turstic (61%) i a
la del total docupacions, per la valoraci de
loferta formativa supera la del grup (6,2) i iguala a
la del total docupacions (6,6).

processos de selecci s notable i semblant a la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals in-
closes en lrea dintermediaci i acompanyament
turstic (8) i una mica superior a la mitjana de totes
les categories ocupacionals (7,7).
Cap o
Primria
29%
Cap o
Primria
11%
ESO 13%
ESO 21%
CFGM 13%
CFGM 22%
Batx. 8%
Batx. 4%
CFGS 12%
CFGS 24%
Univ. 19%
Univ. 16%
Ns 7%
Total ocupacions Organitzadors
d'esdeveniments
C Altres accions
formatives
CUniversitat
Grau
Extensi
CFP reglada
CFGS
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
Msters
53%
57%
6,6 6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Organitzadors
d'esdeveniments
Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
7,9
7,7
0
5
10
Organitzadors
d'esdeveniments
Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
164


En tres de cada cinc empreses (el 60%), es valora
ms lexperincia que la formaci, per sobre de la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals. No
obstant aix dos de cada cinc empreses (el 39%)
opinen que tan la formaci com lexperincia sn
igual dimportants.

Agncies de viatges i gesti
d'esdeveniments
9 capital - ciutat
3 interior rural
4 litoral

ni cicles formatius de grau mitj per a organitzadors
desdeveniments.


Creaci i gesti de viatges com-
binats i esdeveniments
9 capital - ciutat


Organitzaci de congressos, fi-
res i banquets
1 capital - ciutat
Organitzaci de casaments 3 litoral


Les mancances de formaci detectades sn inferi-
ors a la mitjana de les categories dintermediaci i
acompanyament turstic i semblants a la del conjunt
de categories ocupacionals. Dos de cada cinc em-
preses (el 40%) detecten mancances de formaci
entre el personal organitzador desdeveniments,
sobretot en el personal dempreses petites (10-49
persones assalariades).
La distncia entre la importncia i el grau dassoliment de les competncies prpies dels organitzadors/es
desdeveniments s considerable, sobretot quant a la gesti de conflictes i la resoluci de problemes. Les
ocupacions de la categoria no sn difcils de cobrir. La formaci mnima requerida s heterognia per des-
taca la formaci professional de grau superior, grau mitj i lESO. La importncia que satorga a la formaci
en els processos de selecci s notable per, en general, es valora ms lexperincia, i les mancances for-
matives sn inferiors a la mitjana del grup dintermediaci i acompanyament turstic, i del total docupacions.
Tot i que noms el 16% de les empreses requereixen estudis universitaris, loferta formativa ms abundant
s la universitria. Alguns dels cursos dextensi universitria identificats formen part dun mster i la univer-
sitat ofereix la possibilitat de cursar determinades assignatures que integren titulacions preestablertes. Per
exemple, en el cas de la diplomatura en Gesti i organitzaci desdeveniments - Turisme de negocis, impar-
tit per lescola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera (adscrita a la UAB), sofereixen cursos de 5 cr-
dits ECTS (European Credit Transfer System), com ara, el curs en organitzaci desdeveniments corporatius
i de comunicaci, i en organitzaci desdeveniments socials. Pel que fa a la formaci professional, cal asse-
nyalar que el cicle formatiu de grau superior dagncies de viatges i gesti desdeveniments, i el curs de
formaci professional per a locupaci de creaci de viatges combinats i esdeveniments, tenen com a desti-
nataris tant els organitzadors desdeveniments com els agents dintermediaci.
Formaci
7%
Exper.
51%
Exper.
60%
Ambdues
39%
Ambdues
39%
Total ocupacions Organitzadors
d'esdeveniments
40%
52%
7%
S 40%
No 59%
Ns 1%
Total
Organitzadors d'esdeveniments
Microempreses 40%
Petita 62%
Mitjana i gran 33%
165

12. ASSISTNCIA TURSTICA
Ocupacions incloses (CCO 2011): auxiliars de vol i cambrers d'avi, vaixell i tren (5821), s a dir, personal
que atn passatgers aix com els caps de cabina de passatgers i els majordoms de vaixell; hostesses de ter-
ra (5824), com ara, hostes i hostesses en fires i congressos i auxiliars de congressos i exposicions.
Descripci General
Funcions
Acollir, rebre i acomiadar el client o usuari; informar el client o usuari dels serveis dels quals disposa; factu-
rar els passatgers, els equipatges, les mercaderies i el correu; fer operacions dembarcament i desembar-
cament de passatgers i solucionar els problemes dels passatgers en trnsit i altres incidncies de viatge.
Combinar i servir aliments preparats i begudes. Auxiliars de vol i altres mitjans de transport: acollir el
passatge, comprovar el bitllet o targeta dembarcament i conduir-lo al seient o camarot; anunciar, explicar i
fer demostracions de seguretat i emergncia; orientar i ajudar el passatge i seguir els procediments
demergncia i prestar primers auxilis als passatges. Auxiliars de congressos i hostes/ses de terra: regis-
trar lassistncia dels participants en esdeveniments i assistir clients o usuaris en els desplaaments.
mitjanes
Diferncia
modes Assistncia turstica Mitjana Moda Mitjana Moda
Treball en equip 9,5 10,0 9,3 10,0 0,2 0,0
Idiomes 8,8 9,0 8,7 9,0 0,2 0,0
s d'aplicacions informtiques i recerca d'informaci 8,4 7,0 8,1 10,0 0,2 -3,0

mitjanes
Diferncia
modes Assistncia turstica Mitjana Moda Mitjana Moda
Gesti d'emergncies, salvament i primers auxilis 9,2 10,0 9,0 10,0 0,2 0,0
Caracterstiques especfiques dels mitjans de transport 8,6 10,0 8,5 10,0 0,1 0,0



Categoria ocupacional que comparteixen el sector
del transport, les activitats d'oci i organitzaci d'es-
deveniments, i la intermediaci turstica en menor
grau, tot i que amb ms persones ocupades de mit-
jana.

Aquesta categoria ocupacional no s difcil de cobrir.
La dificultat de cobertura dels llocs de treball relacio-
nats amb la categoria dassistncia turstica situa per
sota de la mitjana de les categories dintermediaci i
acompanyament turstic (33%) i es igual a la mitjana
del conjunt de les categories ocupacionals (26%).
Transport
8%
Intermediaci
4%
Activitats
d'oci
6%
-50%
0%
50%
100%
E
m
p
r
e
s
e
s

(
%
)
Sectors d'activitat
26%
69%
5%
S 26%
No 74%
Ns 0%
Assistents/es
Total
166

Formaci
Demanda Oferta

Els requeriments mnims de formaci sn de forma-
ci universitria (27%) o de formaci professional
de grau superior (26%) per sobre de la mitjana del
conjunt de categories ocupacionals.
Oferta Formativa
Loferta formativa en la categoria ocupacional
dassistncia turstica s escassa, a nivell general. El
nombre ms abundant de cursos lostenta la formaci
professional reglada, amb 17 cursos, tots ells perta-
nyents al cicle formatiu de grau superior de guia, infor-
maci turstica i assistncia turstica (que s tant per
guies turstics/es com per assistents/es).
El curs identificat a la formaci professional per a
locupaci, dirigit a persones en situaci datur, i els
cursos pertanyents a les altres accions formatives sn
de contingut ms especfic per a la categoria dels/les
assistents/es (tant auxiliars de vol com hostesses).

Pel que fa a la distribuci territorial, la majoria de cur-
sos simparteixen a la capital ciutat (14), seguits de
linterior rural (9) i, per ltim, el litoral (4).


No hi ha formaci universitria destinada a assistents/
es.


Guia, informaci turstica i assis-
tncia turstica
10 capital - ciutat
3 interior rural
4 litoral

ni cicles formatius de grau mitj per assistents/es.


El coneixement de loferta formativa per als assis-
tents i assistentes s una mica ms alt que el co-
neixement promig del conjunt de les categories
dintermediaci i acompanyament turstic (61%) i
del total docupacions (57%). La valoraci de
loferta formativa supera la mitjana del grup (6,2) i
la del total de les ocupacions (6,6).

processos de selecci dassistents/es s molt alta
(8,7) i supera la mitjana del conjunt de categories
ocupacionals incloses en lrea dintermediaci i
acompanyament turstic (8,0) i la mitjana del con-
junt de categories ocupacionals (7,7).
Cap o
Primria
29%
ESO 13%
CFGM 13%
Batx. 8%
Batx. 9%
CFGS 12%
CFGS 26%
Univ. 19%
Univ. 27%
Ns 7%
Ns 36%
Total ocupacions Assistents/es
CFP reglada
CFGS
CFP per a
l'ocupaci
Per a aturats
CAltres
accions
formatives
62%
57%
7,2
6,6
0
5
10
20%
40%
60%
80%
100%
Assistents/es Total ocupacions
S
a
t
i
s
f
a
c
c
i

4
(
0
-
1
0
)
C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

(
%
)
8,7
7,7
0
5
10
Assistents/es Total ocupacions
I
m
p
o
r
t
n
c
i
a
(
0
-
1
0
)
167


En ms de la meitat de les empreses (el 53%) es
valora la formaci i lexperincia conjuntament. La
formaci es valora per sobre de la mitjana del con-
junt de categories ocupacionals.
Hostessa, auxiliar de congres-
sos
6 interior rural


Hostessa de vol 4 capital - ciutat
Agent de trfic de passatgers
Agent operacions de vol


Les mancances de formaci detectades sn supe-
riors a la mitjana de les categories dintermediaci i
acompanyament turstic (54%) i a la del conjunt de
categories ocupacionals (40%) per la mostra s
petita per poder fer ms afirmacions.
La distncia entre la importncia dassolir determinades competncies per exercir les ocupacions de la cate-
goria dassistncia turstica i el grau dassoliment real s molt reduda. Les ocupacions no sn difcils de co-
brir i la formaci mnima requerida s de cicle formatiu de grau superior o universitria, tot i que no hi ha
formaci universitria especfica destinada a assistents/es. En els processos de selecci satorga molta im-
portncia a la formaci, conjuntament amb lexperincia.
Pel que fa a loferta formativa, tal com sha comentat anteriorment, no sha detectat formaci universitria i,
quant als cicles formatius de grau superior, se nha detectat un, si b el contingut no s especfic per als as-
sistents/es ja que tamb est destinat als/les guies turstics/es. Pel que fa les altres accions formatives, en
els cursos es treballen competncies ms especfiques per als assistents/es, com per exemple, el dret aeri,
el transport de mercaderies i els coneixements bsics sobre aviaci.
Formaci
7%
Formaci
10%
Exper.
51%
Exper.
37%
Ambdues
39%
Ambdues
53%
Total ocupacions Assistents/es
40%
52%
7%
S 62%
No 38%
Ns 1%
Total
Assistents/es
168
5.3. Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessi-
tats de les empreses del sector turstic
A continuaci es presenten els aspectes ms rellevants sorgits de lanlisi feta a linforme, especi-
alment de lenquesta feta a les empreses del sector turstic.
Apunts generals
1. Es detecta la necessitat dincrementar loferta formativa adreada al sector del transport turs-
tic, lallotjament i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
2. Es demana una formaci ms prctica en sectors com ara la restauraci, la intermediaci tu-
rstica i les activitats doci i dorganitzaci desdeveniments.
3. En general, es troba a faltar oferta formativa en idiomes. I en concret, per a la petita empresa,
oferta formativa en atenci al client; per a les microempreses del litoral, oferta en destinacions
turstiques, geografia i entorn, i en gesti empresarial.
Per sectors, es troba a faltar oferta en nous mercats i novetats turstiques al sector de les acti-
vitats doci i organitzaci desdeveniments, i en gesti de cases rurals i cmpings al sector de
lallotjament.
4. Shauria de millorar el coneixement de loferta formativa dels centres de formaci en lmbit del
turisme, sobretot de la dels centres de formaci per a locupaci. Poques empreses, una de
cada quatre, citen un centre de formaci de referncia en lmbit del turisme.
5. Pel que fa a la categoria ocupacional de matres i cambrers/es, una oferta formativa mplia
contrasta amb uns requeriments de formaci molt bsics per part de les empreses, sobretot en
relaci amb els cambrers/es. s una realitat que mereix una reflexi per part dels principals ac-
tors del sector.
6. Loferta formativa de les ocupacions de lrea transversal s la menys coneguda, sobretot la
destinada al personal de manteniment i neteja, incls el personal supervisor, i el de direcci i
gerncia.
7. La microempresa t moltes mancances de formaci en les ocupacions de la categoria de di-
recci i gerncia.
8. Tot i que es demanda especialitzaci turstica en les ocupacions de la categoria de comercia-
litzaci i mrqueting, hi ha moltes accions formatives (atomitzaci) i cursos despecialitzaci no
reglat que, en principi, sadapten a les necessitats de les empreses turstiques.
Tamb hi ha molta oferta formativa universitria destinada a les ocupacions dorganitzaci
desdeveniments, per poques empreses turstiques requereixen estudis universitaris en
aquesta categoria, ms aviat opten per la formaci professional de grau superior o grau mitj i
lESO.
Ocupacions amb ms potencial de creixement
1. En general els sectors de la intermediaci turstica, i de loci i lorganitzaci desdeveniments,
tenen el potencial de creixement ms alt i necessitaran cobrir llocs de treball amb perfils pro-
fessionals nous, com ara, els perfils dagent dintermediaci que domini b les noves eines i
tecnologies de la informaci i la comunicaci, Internet i les xarxes socials entre daltres, ats
APROXIMACI A LENCAIX ENTRE LOFERTA I LA DEMANDA
169
que les ocupacions daquesta categoria sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i
de professionals, i tamb els perfils de guia turstic especialitzat.
2. Altres ocupacions que en opini de les microempreses tenen potencial de creixement sn les
relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, i el turisme rural i de cmping.
3. Per acabar, en el sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, les ocupacions
que tenen ms potencial sn les relacionades amb lassessorament i personalitzaci dels viat-
ges i les activitats doci.
Preferncies de la formaci en el sector turstic
Tipus de formaci
1. Les empreses de transport turstic i del sector de la restauraci prefereixen formar el personal
a la prpia empresa. No obstant aix, cal tenir en compte que gaireb la meitat de les empre-
ses del transport turstic, i dues de cada cinc empreses del sector de la restauraci, no han fet
ni preveuen fer formaci.
2. Les empreses del sector de lallotjament, activitats doci i organitzaci desdeveniments, i in-
termediaci turstica prefereixen fer la formaci en un centre extern. Aquesta dada t inters
perqu gaireb la meitat de les empreses del sector de la intermediaci turstica han fet i pre-
veuen fer formaci i consideren que la planificaci daquesta ha de ser compartida entre
lempresa i el personal.
Modalitat de formaci
1. Les empreses del transport turstic i del sector de lallotjament, aix com les empreses del lito-
ral prefereixen la modalitat de formaci presencial.
2. Les empreses del sector de la restauraci i de la intermediaci turstica, aix com les empreses
de linterior rural prefereixen la modalitat de formaci mixta que combina la formaci presencial
amb la formaci a distncia (des de casa i en lnia). Sha de tenir en compte que hi ha ocupa-
cions concretes, com ara les de la categoria de matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala,
per tamb les de direcci i gerncia, amb dificultats quant a la formaci a causa dels horaris
de treball i la temporalitat, la qual cosa pot incidir en la modalitat de formaci.
Mes dinici de la formaci
1. Les empreses dels sectors de lallotjament i la restauraci, tan del litoral com de linterior rural,
prefereixen iniciar la formaci del personal durant lhivern, s a dir, els mesos de gener, febrer i
mar.
2. Les empreses dels sectors de la intermediaci turstica i de lrea de Barcelona, prefereixen
iniciar la formaci a la tardor, s a dir, els mesos doctubre, novembre, i desembre.
Nivells de formaci
1. En general, el nivell de formaci requerit s baix, sobretot en lrea dallotjament i restauraci, i
concretament en les ocupacions de matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala i xefs i cui-
ners/es, per tamb en les transversals de manteniment i neteja. En el procs de selecci de
personal daquestes ocupacions es valora lexperincia per damunt de la formaci, tret de les
de xefs i cuiners/es dun determinat nivell en qu la formaci conjuntament amb lexperincia
s important.
170
2. Els requeriments ms alts de formaci es donen en les ocupacions de lrea dintermediaci i
acompanyament turstic, concretament en les ocupacions dagents dintermediaci, guies turs-
tics i organitzaci desdeveniments. Per tamb en les ocupacions de lrea transversal de di-
recci i gerncia, i de comercialitzaci i mrqueting. En el procs de selecci del personal
daquestes ocupacions, sobretot en els guies i assistents, la formaci s molt important.
Obstacles a lhora dorganitzar la formaci
1. La manca de temps, sobretot a la microempresa.
2. La dificultat de compaginar horaris, sobretot en sectors amb una rotaci de personal ms ele-
vada, com ara el sector de lallotjament, la restauraci i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments.
3. Els desplaaments al sector de la restauraci, sobretot a linterior rural.
4. Les empreses mitjanes i grans i el sector de lallotjament han fet referncia a la poca motivaci
per a la formaci del personal.
Actualitzaci dels currculums quant a competncies
1. En general, les ocupacions de lrea transversal, sobretot les de la categoria de comercialitza-
ci i mrqueting sn les que tenen els dficits en competncies ms grans, per la manca
doferta especfica, i la necessitat de potenciar el turisme mitjanant les TIC i les xarxes soci-
als, i dadaptar-se a mercats nous.
2. Tamb sobserven dficits competencials importants en lrea dallotjament i restauraci, so-
bretot, en les ocupacions dauxiliar de cuina i sala i, en menor grau de xefs i cuiners/es, que
repercuteixen en la manca de professionalitat i qualitat, latenci al client i les llenges estran-
geres.
3. Pel que fa a les competncies transversals, en general cal desenvolupar les capacitats rela-
cionades amb els idiomes, la gesti de conflictes i resoluci de problemes, la iniciativa i creati-
vitat, i la planificaci, organitzaci i control.
Sobserven dficits en les competncies en llenges estrangeres en el sector del transport tu-
rstic i les competncies en informtica i noves tecnologies en lallotjament turstic, sobretot al
litoral.
Concretament, sobserven dficits en les competncies segents: gesti comercial i mrque-
ting i gesti de conflictes i resoluci de problemes (direcci i gerncia, organitzaci
desdeveniments), s daplicacions informtiques, la recerca dinformaci i les comunitats en
lnia (comercialitzaci i mrqueting), idiomes (matres i cambrers/es, guies turstics, agents
dintermediaci), actitud cap a la neteja i lordre i normes de seguretat i higiene (auxiliars de
cuina i sala), iniciativa i creativitat (organitzaci desdeveniments).
4. Pel que fa a les competncies tcniques, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
els dficits ms grans per desenvolupar amb professionalitat, qualitat i efectivitat el servei, so-
bretot en les ocupacions dauxiliar de cuina i sala i xefs i cuiners/es, seguida de lrea trans-
versal, concretament de les ocupacions de comercialitzaci i mrqueting i de direcci i gern-
cia, que reforarien les vendes mitjanant nous canals de comercialitzaci, les noves tecnolo-
gies i les xarxes socials i permetrien accedir a mercats nous.
171
Sobserven dficits en les competncies tcniques de cuina i relacionats en el sector de la res-
tauraci, sobretot a linterior rural, aix com amb les relacionades amb els viatges, la cultura i
els museus en la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
Concretament, en les competncies segents: gesti comercial i mrqueting, promoci i venda
(direcci i gerncia, agents dintermediaci, personal de recepci), qualitat i protocol (gover-
nants/es dhotel), gesti de les installacions, maquinria i equips (supervisors de manteni-
ment), operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci
daliments i begudes (auxiliars de cuina i sala).
Ampliaci de loferta formativa
1. Loferta formativa, sobretot lespecfica per a cobrir les necessitats prpies de les empreses
hauria de ser ms mplia en les mitjanes i grans empreses, els sectors del transport i la inter-
mediaci turstica, i a lrea de Barcelona.
2. Es detecten necessitats de formaci en les categories de direcci i gerncia, i comercial i mr-
queting, en les ocupacions en qu loferta formativa es coneix ms. En idiomes en les ocupa-
cions de direcci i gerncia, tot i que els estudis de grau inclouen assignatures obligatries i/o
optatives dun o ms idiomes. En aplicacions informtiques, recerca dinformaci i comunitats
en lnia en la categoria de comercial i mrqueting, sobretot a la ciutat de Barcelona.
3. Les empreses del sector turstic demanden especialitzaci en loferta formativa de les catego-
ries de direcci i gerncia.
4. Loferta formativa destinada als agents dintermediaci, sobretot la professional, sha de donar
a conixer i sha de reforar a lrea de Barcelona, sobretot la destinada a les empreses mitja-
nes i grans.
Metodologies
1. Les empreses de ms de 10 persones ocupades dels sectors de lallotjament, la intermediaci
turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments consideren que la formaci s re-
petitiva i poc prctica.

172
TAULA-32. Elements diferencials de la valoraci de la demanda i loferta de formaci de les empreses turstiques per grandria, sector i territori
Per grandria Microempresa
1. Inverteix poc en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci de consolidaci de la posici actual.
2. La que inverteix en formaci, lorganitza a iniciativa prpia.
3. Pel que fa a la microempresa ms compromesa amb la formaci, la valora perqu aporta qualificaci i professionalit-
zaci al personal.
4. Detecta mancances de formaci en les ocupacions de la categoria de direcci i gerncia.
Petita empresa
1. Inverteix bastant en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci innovadora de producte o servei.
2. La que inverteix en formaci, lorganitza freqentment de manera compartida entre lempresa i el personal.
3. Considera que la formaci s important perqu incideix en el posicionament de les empreses en un entorn competitiu.
4. Considera que loferta formativa sadequa bastant a les necessitats de les empreses, per de vegades s massa repe-
titiva, poc prctica i especfica.
Mitjana i gran empresa
1. Inverteix molt en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci innovadora de producte o servei.
2. La que inverteix en formaci, lorganitza freqentment de manera compartida entre lempresa i el personal.
3. Valora la formaci perqu aporta qualitat i millora el servei al client.
4. s la ms satisfeta amb loferta formativa.
5. Tot i aix, gaireb la meitat no troba que loferta formativa sadeqi a les necessitats del negoci.
6. Considera que loferta de formaci especfica per cobrir les necessitats de lempresa s escassa i que hi ha poca ofer-
ta de cursos especfics.
Per sectors Transport turstic
1. Inverteix poc en formaci, ja que la proporci de persones autoocupades i de microempreses s alta.
2. Lempresa compromesa amb la formaci, la valora perqu millora la qualitat del servei als clients i aporta valor afegit.
3. s el sector menys satisfet amb loferta formativa, sobretot amb la formaci per a locupaci destinada a les persones
en situaci datur.
4. Considera que loferta formativa no sadequa a les necessitats del negoci.
5. Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats del sector s escassa.
Restauraci
1. Inverteix poc en formaci, ats que hi ha una proporci elevada de microempreses i persones autoocupades.
2. Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza a iniciativa prpia.
3. Lempresa compromesa amb la formaci, la valora perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
4. Coneix loferta formativa i nest bastant satisfet, sobretot amb la formaci universitria i professional.
5. Considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci, per sobre de la mitjana general.
Allotjament
1. Valora la formaci perqu millora la qualitat i el servei al client.
2. Considera que loferta formativa s massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
173
3. Valora ms la formaci que lexperincia en el personal de recepci.
Ocupacions de lrea
dallotjament i restaura-
ci
1. El dficit de competncies ms alt sobserva en les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci.
2. En els processos de selecci de les ocupacions de lrea es valora ms lexperincia que la formaci, tret del personal
de recepci, sobretot en les categories de matres i cambrers/es i auxiliars de cuina i sala.
3. En la categoria de xefs i cuiners/es, la formaci es valora una mica ms que en la resta de categories de cuina i sala.
4. Les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i forma-
ci.
5. Loferta formativa destinada a la categoria de xefs i cuiners/es es concentra majoritriament en la formaci per a
locupaci de les persones aturades i ocupades.
6. La importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci de les ocupacions de lrea dallotjament i res-
tauraci s la ms baixa de totes, sobretot en la categoria dauxiliars de cuina i sala.
7. Tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala, la detecci de mancances formatives en les ocupacions de lrea
dallotjament i restauraci s la ms baixa de totes.
Intermediaci turstica
1. s el que inverteix ms en formaci.
2. Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza majoritriament de manera compartida entre lempresa i el personal.
3. Atorga importncia a la formaci com a factor de competitivitat perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al per-
sonal.
4. No considera que loferta formativa sadeqi a les necessitats del negoci.
5. Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats prpies de les empreses del sector s escassa.
Activitats doci i organit-
zaci desdeveniments
1. Valora la formaci perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
2. Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza de manera compartida entre lempresa i el personal.
3. s el sector ms satisfet amb loferta formativa, sobretot la universitria i la professional.
4. Considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci, per sobre de la mitjana general, sobretot
loferta destinada a les ocupacions de la categoria dassistents/es i dorganitzaci desdeveniments.
Ocupacions de lrea
dintermediaci i acom-
panyament turstic
1. El grau de satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament tu-
rstic s el ms baix de tots.
2. La detecci de mancances de formaci en les ocupacions de lrea s la ms alta de totes.
3. En els processos de selecci de les ocupacions de lrea es valora la formaci, sobretot en les categories de guies tu-
rstics, assistents/es i dorganitzaci desdeveniments.
4. Les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic, concretament, les de la categoria de guies turstics
i agents dintermediaci sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i professionals.
Per territori Capital ciutat
1. Valora la formaci com a factor de posicionament i competitivitat de les empreses turstiques.
2. Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats prpies de les empreses s escassa.
174
Litoral
1. Considera que la formaci aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
2. La satisfacci amb loferta de formaci s ms baixa que en altres territoris, concretament amb loferta de formaci per
a locupaci subvencionada de persones aturades.
3. Manifesta que loferta formativa t un preu massa elevat i que manca formaci gratuta en el territori.
Interior rural
1. Valora poc la formaci per a locupaci destinada a les persones ocupades.
2. Manifesta desacord amb la centralitzaci de la formaci a les grans ciutats.
3. Considera que loferta de formaci t un preu massa elevat i que manca formaci gratuta.
4. Manifesta que els mesos i horaris de loferta de formaci no sadeqen a les necessitats.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de ideas- Institut DEP.

CONSIDERACIONS I RECOMANACIONS
175
6. Consideracions i recomanacions
Context
Amb una slida i llarga trajectria com a dest turstic, en els darrers anys Catalunya sha consoli-
dat com un referent turstic internacional de primer ordre. Segons les dades de lObservatori
dEmpresa i Ocupaci (2011), Catalunya s una de les principals destinacions turstiques lders a
escala mundial i europea aix com de lEstat espanyol.
Alhora, el turisme s un dels principals motors de leconomia catalana, en representar lany 2011
l11,1% del PIB catal i ocupar l11,6% del total de persones ocupades a Catalunya. En lactual
context de prdua docupaci i crisi econmica, s significatiu que aquests percentatges incremen-
tin respecte lany anterior (van ser l11% en ambds casos), fet que contribueix a presentar el sec-
tor com un pol de creixement.
Malgrat aix, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les rela-
cions laborals, combinada amb una demanda de condicions de treball flexibles (jornada, temps de
treball, estacionalitat, etc.). Aquesta situaci comporta que de vegades es percebi com un sector
poc estable des del punt de vista laboral, fet que pot dificultar latracci de talent i alhora desincen-
tivar la inversi en formaci.
1. Impulsar accions de revaloritzaci del sector entre la poblaci, per tal datreure i retenir el talent. Cal
que les persones percebin que s un sector amb futur i amb carrera professional ats que les oportu-
nitats de promoci i carrera professional influeixen positivament en la predisposici de les persones a
formar-se.
2. En aquest sentit, com ja sha subratllat en altres informes del CTESC, s fonamental potenciar els
serveis dorientaci acadmica i professional tant a lensenyament reglat com en els serveis
docupaci, per poder donar informaci acurada sobre el potencial del sector turstic i sobre les possi-
bilitats formatives existents. Una eina com la Xarxa Integrada dOrientaci apuntada en lEstratgia
Catalana per a lOcupaci pot ser un molt bon punt de partida.
3. Un dels principals collectius que caldria atreure cap al sector s el jovent, tenint en compte que molts
dells shi vinculen noms temporalment i per necessitat, sense intenci de promocionar-se i fer-hi
carrera, fet que pot dificultar la reposici del personal ocupat quan aquest es jubili.
4. Cal prestigiar les ocupacions del sector. Una via seria la promoci dacords mitjanant el dileg social
que millorin lestabilitat i les condicions de les relacions laborals del sector. Cal fer un esfor per fide-
litzar i incrementar el comproms dels treballadors del sector.
5. Tal com ja va proposar el Consell Econmic i Social de Barcelona (2010) i amb lobjectiu de donar
ms valor a la formaci, caldria promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capa-
citaci i productivitat, aix com crear un certificat similar a lISO que assenyali empreses i establiments
que apostin per la qualitat i la professionalitat del treballador.
Daltra banda, i relacionat amb les dificultats per identificar els subsectors que sengloben en el
concepte sector turstic hi ha un ventall molt ampli docupacions que shi poden incloure, ja siguin
directament vinculades al turisme com indirectament. En aquest sentit, el mapa docupacions des-
crit en lestudi empra el concepte de categoria ocupacional per incloure-hi diverses ocupacions
que es poden trobar en empreses turstiques, pertanyents aquestes als subsectors dallotjament,
restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Categoritzar la realitat comporta sovint simplificar-la, la qual cosa pot comportar excloure de
lanlisi alguna ocupaci destacada o emergent difcil dencabir en una de les dotze categories es-

176
tablertes. De tota manera, al llarg del text sha intentat fer referncia a les ocupacions emergents o
difcils de classificar, atesa la seva projecci de futur i el seu potencial de creixement.
En aquest sentit, lestudi identifica els segents mbits amb ms projecci: la cuina, el turisme
domstic i local, el turisme rural i de cmping i el turisme a internet. Daltra banda, shan identificat
les rees amb ms potencial de creixement com la de la intermediaci turstica (sobretot els ser-
veis dassessorament personalitzat) i lorganitzaci desdeveniments, coincidint amb altres fonts
documentals (SOC, 2012).
115
Per ltim, tres ocupacions difcils de cobrir: xefs i cuiners/es, els/les
guies turstics/ques especialitzats i els/les agents dintermediaci.
116
Davant aquest escenari, el CTESC recomana que:

6. LObservatori dEmpresa i Ocupaci ha de ser proactiu i ha de dur a terme una tasca de prospectiva
complerta del sector per tal de traslladar-la a tots els agents interessats i en especial a les administra-
cions responsables de la planificaci de les oferta dFP inicial i dFP per a locupaci. Caldria disposar
de dades i informaci, mitjanant una eina estadstica estable sobre els segents aspectes:
- La qualificaci professional de les persones treballadores del sector (per grups dedat, subsectors i terri-
toris), i sobre locupabilitat de les persones amb formaci especfica en aquest sector en relaci a aque-
lles persones que no en tenen.
- A curt i mig termini, les projeccions docupaci del sector, les necessitats de reposici de les persones
treballadores, els perfils professionals que es demandaran i la quantificaci de les diferents ofertes for-
matives que es necessitaran.
Loferta formativa i les necessitats formatives del sector turstic
Amb carcter previ, cal tenir en compte que les caracterstiques de locupaci i de la gesti de les
empreses turstiques no poden canviar-se noms amb una millora de loferta formativa. Tal com
evidencia lestudi, en el sector turstic treballen moltes persones sense formaci especfica, segu-
rament fruit del predomini de les microempreses, en general poc proclius a treballar en xarxa, amb
una activitat molt subjecta a lestacionalitat de la demanda i que acostumen a seleccionar el per-
sonal de manera informal i exigint poca formaci. Moltes de les persones ocupades no han tingut
abans contacte amb el sector i tenen poques expectatives de continuar-hi. Daltra banda, a lestudi
shan identificat mancances en competncies transversals vinculades a actituds i/o habilitats que
no es poden resoldre noms amb accions formatives. Tot i aix, hi ha un marge significatiu de mi-
llora de loferta formativa per millorar la seva incidncia en el sector.
Pel que fa a loferta formativa analitzada, en primer lloc es pot constatar que aquesta s mplia,
fet que contrasta amb la dificultat de les empreses entrevistades per identificar centres formatius
de referncia del sector (a excepci de les empreses del sector de la intermediaci).
En aquest sentit, el CTESC recomana que...
7. Per millorar la capacitat datracci de loferta formativa, s important que lObservatori dEmpresa i
Ocupaci investigui sobre la relaci entre formaci i competitivitat.
8. s fonamental millorar la informaci, promoci i difusi de tota loferta formativa a les empreses, tant
la universitria com la de formaci professional i els certificats de professionalitat, ats que moltes
ocupacions no requereixen disposar de titulaci universitria per exercir-les. En aquest sentit, el

115
Altres ocupacions considerades emergents o amb potencial de creixement sn: en la categoria de comercialitzaci i mrqueting,
comparadors de preus i experts en portals davaluaci hotelera; en la dallotjament i restauraci els preparadors de cterings; en la
danimaci turstica, els monitors esportius acreditats i els animadors infantils; i els experts en planificaci, gesti i desenvolupament de
destinacions turstiques i els tcnics de qualitat i gesti mediambiental.
116
El SOC afegeix a aquest llistat com a ocupacions de difcil cobertura els caps de recepci, gerents amb coneixements de mrque-
ting hoteler i el personal de manteniment i neteja (SOC, 2012).
177
CTESC recomana que ladministraci posi a disposici de les empreses i de les persones usuries un
instrument dinformaci en lnia, aix com que endegui diferents estratgies de comunicaci, com ara
campanyes publicitries per reforar el vincle entre formaci, qualitat i competitivitat del sector o tro-
bades entre els centres formatius i les empreses del sector, per fomentar la valoraci i contractaci de
personal format i qualificat.
9. Incidir tamb en millorar la informaci a les empreses de la possibilitat dorganitzar formaci de de-
manda, aix com informar dels ajuts, subvencions o bonificacions a que poden acollir-se per dita for-
maci.
10. Buscar maneres ms atractives per vehicular la formaci a les empreses del sector turstic. Una pos-
sibilitat seria oferir plans de viabilitat de negoci on es detectessin les necessitats formatives de
lempresa.
En segon lloc, loferta formativa en lmbit del turisme es pot qualificar de completa, ats que va
dirigida a totes les categories ocupacionals identificades, si b es pot considerar insuficient per de-
terminades categories (comercialitzaci i mrqueting i determinades ocupacions dintermediaci
turstica) i subsectors (transport turstic, allotjament, activitats doci i organitzaci
desdeveniments).
11. Malgrat aix, el CTESC recomana adequar loferta de places de cicles formatius de grau mitj i supe-
rior de les titulacions relacionades amb el sector turstic a la demanda existent.
12. El CTESC recomana disposar de dades sobre la demanda daquestes titulacions, ats que levoluci
de lalumnat que les cursa presenta una evoluci positiva (CTESC, 2011 i 2012).
Daltra banda, lestudi recull que malgrat la valoraci positiva general que rep loferta formativa,
una tercera part de les empreses (el 32%) la consideren poc especialitzada per cobrir necessitats
concretes, massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
Davant aquestes crtiques, el CTESC recomana:
13. Una via per millorar lexperincia prctica que proporciona la formaci, i que seria convenient que re-
colls el III Pla de formaci professional, s implantar en el sector turstic la formaci professional du-
al. El CTESC valora positivament la signatura del conveni de collaboraci amb Foment de Terrassa
S.A. per implantar el curs 2012-2013 de lFP dual pels cicles formatius de grau mitj de Cuina i gas-
tronomia i de Serveis en restauraci a lInstitut Cavall Bernat de Terrassa.
14. Fomentar altres programes mixtos de formaci i treball que combinin processos formatius amb
laprenentatge dun ofici.
15. Amb la finalitat dactualitzar i adaptar els plans destudi a les necessitats reals del mercat, el CTESC
recomana fomentar el dileg entre el sector i leducaci formal.
16. Cal potenciar les prctiques formatives i les beques de formaci. En aquest sentit, el CTESC recoma-
na flexibilitzar els procediments per a realitzar les prctiques, per tal que es puguin fer en els mo-
ments que realment hi ha ms demanda del sector (per exemple, els caps de setmana), millorar-les
per fer que realment lalumne esdevingui lombra del seu tutor/a, preveure beneficis per aquelles
empreses que contractin laboralment a alumnes que han tingut en prctiques, etc. Ara b, cal tamb
fer didctica entre les empreses perqu aquestes entenguin la finalitat i el concepte de les prctiques,
no poden confondre les prctiques i la borsa de treball.
17. Aix mateix, caldria fomentar la flexibilitat dels ttols, com fan altres pasos (com ara Holanda), poten-
ciant els creuaments de titulacions. En aquesta lnia, el CTESC valora positivament la possibilitat que
ofereixen alguns centres dobtenir la doble titulaci dels segents cicles formatius: Cuina i gastrono-
mia i Serveis en restauraci (Escola Joviat, CETT i Via Magna) i Direcci de cuina i Direcci de ser-
veis de restauraci (CETT).
18. Cal incidir tamb en la qualitat del professorat de la formaci turstica, millorant els processos de se-
lecci i introduir mecanismes de formaci permanent i davaluaci continuada del professorat, amb la
finalitat darrera de captar els/les professionals ms competents.

178
Des del punt de vista territorial, loferta formativa es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona
i comarques properes, fet que pot suposar un impediment per accedir-hi per determinades empre-
ses i persones del sector, sobretot les procedents de la zona interior rural. La formaci en lnia o
no presencial, que permetria resoldre aquesta dificultat daccs territorial (i alhora de costos), s
de difcil desenvolupament massiu en el sector, atesa la importncia de lelement presencial i ex-
periencial en aquest tipus de formaci.
19. Tenint en compte la distribuci territorial de les ofertes formatives i les potencialitats de la tecnologia i
la web 2.0, el CTESC recomana, sempre que sigui possible, potenciar i desenvolupar formules mixtes
de formaci presencial i en lnia per tal que aquesta formaci sigui accessible al major nombre
dempreses i persones arreu del territori.
20. Daltra banda, es podria optar tamb per lespecialitzaci temtica en funci del territori (turisme rural,
esports daventura...). Un exemple pot ser ladaptaci curricular que sha fet en el cicle formatiu de
grau mitj Conducci d'activitats fsico-esportives al medi natural, especialista en estacions de mun-
tanya, implantat per primera vegada el curs 2011-2012 a lIES Pont de Suert.
21. Un element cabdal per afavorir la mobilitat de les persones cap als centres de formaci especialitzats
sn les beques de mobilitat, que el CTESC recomana potenciar.
Per ltim, de lanlisi de loferta formativa es pot desprendre una certa especialitzaci en funci
de la categoria ocupacional per nivell educatiu. Aix les categories de direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, recepci, agents dintermediaci, orga-
nitzaci desdeveniments, guiatge i animaci turstica sn les principals destinatries de leducaci
superior, sobretot la universitria i en menor grau, els cicles formatius de grau superior. En canvi,
les categories que dauxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es, matres i cambrers/es, manteniment
i neteja i assistncia turstica, sn les principals destinatries de la formaci professional reglada i
per a locupaci.
Cal tenir en compte per, que es poden produir certs solapaments en determinats casos, com ara
per la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, ats que s una sortida profes-
sional per tots els graus en turisme, molts msters oficials i cursos dextensi universitria, i alhora
per dos cicles formatius de grau superior, fet que pot dificultar lorientaci acadmica i professional
de persones interessades en incorporar-se al sector i exercir aquesta ocupaci.
Aquesta situaci contrasta amb la daltres comunitats autnomes, on aquestes titulacions estan
orientades a categories ocupacionals diferents. Aquest fet afecta la concepci de les empreses
sobre cada ttol, i pot explicar perqu per determinades categories ocupacionals es considera que
sn necessaris nivells mnims destudis diferents.
22. El CTESC recomana millorar la coordinaci entre les administracions competents en les diferents
ofertes formatives per evitar, en alguns casos, solapaments i accions formatives redundants.
Pel que fa a la demanda de formaci per part de les empreses del sector, cal tenir en compte
que la informaci prov de lenquesta feta ad hoc i dirigida als gerents i responsables de formaci
de les empreses turstiques entrevistades, en compliment de la demanda del Departament
dEmpresa i Ocupaci danalitzar la importncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se
en la perspectiva empresarial.
Aix, lestudi mostra com en general es demana un nivell destudis mnim baix, sinverteix poc
en la formaci del personal i no es preveu fer-ne en el curt termini, malgrat la importncia que
atorguen aquestes empreses a la formaci com a element per afavorir la seva competitivitat.
Lexperincia continua sent ms valorada en els processos de selecci que el nivell formatiu de la
persona.
179

Davant aquesta situaci, el CTESC recomana:
23. Incentivar la inversi de recursos en formaci, com ara, els recursos en noves tecnologies.
24. Cal una reflexi sobre quines actuacions afavoririen que tant les empreses com les persones treba-
lladores assumissin la importncia de la formaci en el sector.
25. s fonamental que les empreses planifiquin a curt i mitj termini les seves necessitats formatives i
que per fer-ho, comptin amb la participaci de les persones treballadores, ja sigui directament o a tra-
vs dels seus representants legals. Cal garantir una interlocuci veritable amb les persones treballa-
dores en lelaboraci del Pla de formaci aix com el consens en la utilitzaci dels crdits de formaci
i el temps de formaci invertit, entre daltres aspectes. De tota manera, el CTESC considera que
lorganitzaci de la formaci no ha de ser obligatriament corresponsabilitat de lempresa i el seu per-
sonal.
26. La manca de planificaci de la formaci per part de les empreses afecta negativament la planificaci
de loferta formativa dels centres de formaci.
27. Els acords collectius de sector o dempresa han de ser el marc de referncia en matria de formaci i
han de poder-se adaptar a les necessitats del territori.
28. Per garantir una millor detecci de les necessitats formatives del sector turstic, el CTESC recomana
que les persones que hi treballen participin en aquesta detecci, a travs de les seves organitzacions
sindicals ms representatives. La via adient per garantir aquesta participaci s incorporar aquestes
organitzacions a la Taula de Turisme, concebuda com a plataforma de participaci entre els agents
pblics i privats amb incidncia en el sector turstic, i que t com a funci especfica, entre daltres, la
de fer recomanacions i proposar actuacions en l'mbit de la formaci en turisme.
29. Pel que fa a les microempreses i petites empreses, s important que incrementin la seva participaci
en xarxes per crear formaci conjunta, educaci i activitats de reclutament. En aquest sentit, el
CTESC recomana que les institucions pbliques posin en marxa iniciatives per crear aquests tipus de
xarxes, a ms dafavorir un punt de trobada entre loferta i la demanda formativa.
Les categories ocupacionals on es demana un nivell formatiu ms elevat sn la direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, la comercialitzaci i mrqueting, els/les agents dintermediaci, el gui-
atge turstic i lorganitzaci desdeveniments.
30. Tot i aix, el CTESC recomana establir mecanismes dactuaci davant la sobrequalificaci i subocu-
paci en el sector turstic.
31. Daltra banda, cal tenir en compte que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques, les habilitats directives de lalta gerncia sn diferents de les dels petits empresaris (amb
perfil emprenedor). El CTESC recomana tenir en compte aquesta diferncia, ats que s important
per la planificaci de loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional.
Els principals impediments apuntats per les empreses entrevistades per no fer formaci i sobre
els que caldria treballar per superar sn la manca de temps del personal, la dificultat de compagi-
nar els horaris de la formaci amb els laborals i personals, els desplaaments fins els centres for-
matius i, en les empreses mitjanes i grans i del sector de lallotjament, la manca de motivaci dels
treballadors.
32. Per tal dafavorir la disposici de les persones treballadores a fer formaci, el CTESC recomana que
les empreses facilitin la formaci efectiva del personal.
33. Tal com indica el Servei dOcupaci de Catalunya, el CTESC recomana que cal incorporar la formaci
a les empreses de menor dimensi, moltes de les quals no disposen duna gesti planificada de re-
cursos humans i que en molts casos vinculen fer formaci a un increment del risc de perdre el treba-
llador/a per una ocupaci millor.

180
En general, lempresa s qui acostuma a organitzar les accions formatives, dirigides a cobrir les
principals mancances formatives:
- Pel que fa a les competncies transversals: laprenentatge de llenges estrangeres, la gesti
dels conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i la creativitat, la planificaci, organitza-
ci i control.
- Pel que fa a les competncies especfiques destaca: la cuina, els viatges, la cultura i els mu-
seus, i les competncies en informtica i noves tecnologies aplicades a la comercialitzaci i
mrqueting dels productes i empreses.
- Tot i existir una mplia oferta formativa didiomes, de forma presencial i en lnia, no sassoleix
un nivell competencial satisfactori.
34. Reforar les competncies transversals en els currculums, especialment importants en aquest sector.
35. La demanda creixent de persones amb domini didiomes dels mercats emergents (com ara el xins, el
rus i el japons), fa necessari fomentar laprenentatge daquests idiomes duna banda, i de laltra, em-
prendre accions dorientaci, formaci i/o requalificaci cap al sector turstic destinades als segments
de poblaci segents:
- Lalumnat que t com a llengua materna algun dels idiomes emergents, com ara el xins, el rus, el japo-
ns ...
- La poblaci en situaci datur o en processos de requalificaci que t com a llengua materna algun
daquests idiomes emergents.
36. Per a millorar les competncies en idiomes, a ms de limprescindible i insubstituble esfor individual,
les administracions tenen la responsabilitat de posar les bases per millorar els resultats en aquesta
rea, incidint tant en els recursos i les metodologies aplicades a la formaci com en el foment daltres
mecanismes que han mostrat la seva eficcia en laprenentatge didiomes (la generalitzaci de les
versions originals en els mitjans audiovisuals, les estades a lestranger, etc.).
37. Tot i que molts dels programes formatius incorporen continguts en TIC, els resultats indiquen que cal
seguir reforant el currculum de formaci turstica en tot el que fa referncia a les TIC, aplicades tant
a la comercialitzaci i el mrqueting com al suport dexperincies turstiques ms gratificants.
38. Pel que fa a les competncies de gesti de conflictes i resoluci de problemes, iniciativa i creativitat i
planificaci, organitzaci i control, el CTESC recomana abordatges complementaris al recurs de la
formaci i que passen per la combinaci de diferents poltiques que cada cop estan ms i millor im-
plantades a les empreses:
- Supervisi personal i directa que permeti detectar les conductes i els procediments que sn susceptibles
de millora i instruir els canvis pertinents;
- Implantaci de sistemes de gesti i control de la qualitat;
- Instauraci dincentius vinculats a lexecuci eficient i de qualitat.
39. Com indica el CEDEFOP (2010), en un entorn cada vegada ms globalitzat, no noms els clients de
les empreses turstiques procedeixen de diferents pasos sin tamb el personal que hi treballa. Per
tant, el CTESC recomana potenciar el desenvolupament de les competncies interculturals entre el
personal ocupat al sector.
40. Una altra competncia transversal que cal desenvolupar s la sostenibilitat aplicada tant a la gesti
dels establiments com a la configuraci dels productes i paquets turstics.
181
41. Daltra banda, el CTESC recomana fomentar lesperit emprenedor, incrementant els coneixements
sobre elaboraci dun pla dempresa, el finanament i lestratgia de consolidaci.
- Pel que fa a les categories ocupacionals o rees: atenci al client en el cas dauxiliars de cuina
i sala i xefs i cuiner/es; coneixements sobre nous mercats i novetats turstiques en el personal
dorganitzaci desdeveniments; gesti de cases rurals i de cmpings al personal de lrea
dallotjament; i formaci en direcci i gerncia en el cas de les microempreses.
42. Incidir en laprenentatge dmbits clau que configuren una experincia turstica positiva com s
latenci al client. Els reptes per al sector sn lacollida i lhospitalitat. Si volem distingir-nos clarament
daltres destins, la qualitat del servei s vital.
43. Satisfer una demanda significativa de formaci en gesti turstica, sobretot en lmbit de la formaci
continuada, clarament manifestada per les empreses ms petites.
44. Adequar loferta formativa a les noves necessitats de multi-skilling que requereixen determinades
categories ocupacionals, i a la necessitat creixent de flexibilitat que demana el sector, amb un pes
important en competncies interdisciplinries.
Cal tenir en compte per, que probablement degut al mtode seguit per obtenir aquesta infor-
maci per part de les empreses,117
Tot i limpacte de la crisi actual i els canvis de les tendncies de consum de la poblaci pel que
fa als productes turstics i la demanda turstica, el sector turstic es troba davant de noves
oportunitats. El CTESC recomana:
combinat amb una situaci present delevada inestabilitat
econmica, les mancances formatives detectades sn en general poc innovadores i amb po-
ca projecci de futur. s a dir, estan molt centrades en el funcionament diari de les empreses i
reflecteixen poca anticipaci als canvis. En aquest sentit la demanda turstica s sensible a
una pluralitat de factors, com ara la conjuntura econmica nacional i internacional, la demogra-
fia i els efectes de laugment de lesperana de vida de la poblaci, els canvis en lestil de vida
de la societat, les noves tecnologies, la necessitat de garantir un desenvolupament sostenible
dels recursos, etc
45. Potenciar continguts formatius adreats directament a un turisme ms especialitzat: familiar, cultural,
gastronmic, enolgic, doci, rural, de gent gran, esportiu, de benestar, etc., mitjanant, per exemple,
noves combinacions de cursos i especialitzacions, afavorint un model hbrid de continguts, com ara
vincular habilitats tradicionals de lhostaleria amb la salut o amb lesport.
Per ltim, pel que fa al format de les accions formatives, lestudi demostra que en general les
empreses opten:
- Principalment per la formaci en un centre extern, a excepci del subsector del transport i de
la restauraci, que es decanten per organitzar-la a la prpia empresa.
- Per la formaci presencial les empreses dallotjament i transport, mentre que les del subsector
de la restauraci, la intermediaci turstica i les situades a linterior rural del pas es decanten
per un model mixt, que combini la formaci presencial i la formaci en lnia o a distncia.
- Iniciar el curs a lhivern per les empreses de lallotjament i la restauraci, estiguin a linterior ru-
ral o al litoral, i a la tardor les dedicades a la intermediaci turstica i les situades a la capital.

117
Tal com sha explicat abastament al captol 4 lenquesta sha fet telefnicament en base a un qestionari molt complet, la qual cosa
podia comportar un cert cansament en la persona entrevistada i poca predisposici a fer projeccions de futur.

182

46. Assessorar a les empreses turstiques sobre la planificaci de la formaci, per fer-la coincidir en els
perodes de ms baixa ocupaci i al mateix temps, adequar loferta formativa a aquests perodes.
47. En un sector molt heterogeni pel que fa a horaris i jornada de treball, s imprescindible dissenyar ac-
cions formatives que puguin adaptar-se als requeriments de les empreses. En aquest sentit un recurs
interessant s la formaci semipresencial i en lnia.
48. Daltra banda, i sobretot pel que fa a la formaci professional per a locupaci, el CTESC recomana
definir eines que facilitin que els alumnes finalitzin els processos formatius encara que la seva situa-
ci laboral canvi.
49. Fer un esfor per innovar el format de les accions formatives. Aix per exemple, podria ser interessant
el foment destades formatives a altres empreses daltres pasos, intercanvis entre persones treballa-
dores de diferents empreses o laplicaci de tcniques de coaching i mentoring.
Com a reflexi final, cal tenir en compte que les consideracions anteriors shan fet adoptant una
perspectiva generalista, que s susceptible de ser desagregada en funci del sector dactivitat de
lempresa, la seva dimensi i ubicaci territorial, tal com sha fet al llarg de lestudi.

183
7. Annex: qestionari de lenquesta

184

15. 222 7_ Necessi t at s f or mat i v es del sect or t ur st i c
Oct ubr e de 201 1
N m. qest i onar i ( I D) : __ __ _ _
DADES PERSONA ENTREVI STADA
Nom de lempresa: Telfon:
Quot a 1. Gr andr i a de l empr esa:
Micro ( < 10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Pet it a ( 10- 49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Mit j ana i gran ( > 50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Quot a 2. Sect or d act i v i t at :
Transport s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Allot j ament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Rest auraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
I nt ermediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Act iv. oci i org. esdeveniment s . . . . . . . . . . . . 5

Quot a 3. Zona t ur st i ca:
Lit oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
I nt erior- rural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Capit al- ciut at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

DADES ENTREVI STADOR
Nom: Dat a: Hora inici: Hora f inal:

Ar gument ar i per l en t r ev i st ador per f er l a capt aci t el ef ni ca
BON DI A/ BONA TARDA. Em podr i en di r si t enen al g un r esponsabl e de r ecur sos h u man s o d e f or maci a l empr esa?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 > Sol l i ci t ar per par l ar amb aquest a per sona
No, perqu RRHH est en una alt r a seu de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 > Sol l i ci t ar l es dades de con t act e i f i de l ent r ev i st a
No, perqu no t enim persona especf ica responsable de RRHH . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 > Podr i a par l ar amb el / l a Di r ect or a/ a o el / l a Ger ent ?

BON DI A/ BONA TARDA. Sc ent r ev i st ador / a de Bl ock de i deas i l i t r uco de par t del Con sel l de Tr ebal l Econmi c i Soci al de Cat al u ny a
( CTESC) . Act ual men t , est em r eal i t zant un est udi sobr e l es necessi t at s de f or maci en el sect or t ur st i c cat al . En aquest sent i t , ser i a t an
amabl e de r espondr e una sr i e de pr egunt es sobr e aquest a t emt i ca? Spi ga que Bl ock de i deas es compr omet , seg ui n t el Codi I nt er na-
ci onal CCI / ESOMAR per a l a Pr ct i ca de l a I nv est i gaci Soci al i de Mer cat , a qu t ot a l a i nf or maci que ens f aci l i t i ser t r act ada de ma-
ner a con f i denci al i ex cl u si v ament amb f i nal i t at s est adst i ques. MOLTES GRCI ES PER LA SEVA COL LABORACI !

0. En qui n i di oma pr ef er ei x qu e l i f aci l ent r ev i st a?
Cat al . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Cast ell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
I ndiferent / Ns/ Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Cont inua en cat al

FI LTRES

1. ( QUOTA 1. Gr andr i a) En pr i mer l l oc, em pot di r quant es
per sones t r ebal l en a l empr esa, i ncl oen t - l o a v ost ?
_____ _____ ______
s un pr ofessional aut nom o
aut oempleat sen se assal ar i at s
( la clau s que no t ingui assalariat s) . . . . . . . . . . 95
Ns/ Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Fi de lent revist a

2. ( QUOTA 2. Sect or d act i v i t at ) A qui na de l es segen t s act i v i -
t at s es dedi ca pr i nci pal ment l empr esa/ v ost ? ( llegir )

Transport s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Allot j ament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Rest auraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
I nt ermediaci t ur st ica ( inclou agncies de
viat ges, port als de reserves, lloguer de vehicles, i
guies t ur st ics) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Act ivit at s doci i organit zaci desdeveniment s
( inclou act ivit at s cult urals, art st iques i esport ives) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Ns/ Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Fi de lent revist a

3. ( QUOTA 3. Zona t ur st i ca) A qui n muni ci pi es t r oba ubi cada
l empr esa? ( escollir opci del lli st at )
_____ _____ ______
Ns/ Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Fi de lent revist a

4. Act ual men t , di r i a que ms de l a mei t at de l a f act ur aci del
negoci depn del t ur i sme, domst i c o est r anger ?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fi de lent revist a
Ns/ Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Fi de lent revist a

BLOC APROXI MACI A L ORGANI TZACI

A cont inuaci ens int eressaria conixer algunes caract er st iques de
lempresa i lact ivit at que desenvolupa.

5. Podr i a di r - me qui n s l any de cr eaci del negoci ?
_____ ______ _____ ____

Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

185
6. El capi t al del negoci s maj or i t r i amen t . . . ? ( llegir)

Cat al . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
De la rest a de lEst at espanyol . . . . . . . . . . . 2
Est ranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
7. Pr i nci pal men t a qui n t i pu s de t ur i sme est or i ent at el nego-
ci ? ( llegir)

Turisme domst ic de Cat alunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Turisme domst ic de la rest a de l Est at espanyol. . . . . . . . . . . . 2
Turisme est ranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

8. Em podr i a di r qui na de l es segen t s opci ons descr i u mi l l or
l or i ent aci est r at gi ca act ual del negoci ? ( llegir)

Consolidar la posici act ual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Ampliar- la a segment s de mercat nous . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
I nnovar amb product es i serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

9. En l l t i m any ( 20 10) , en qu i n del s t r ams de f act ur aci an ual
es v a si t uar el negoci ? ( llegir )

Menys de 100. 000 euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Ent re 100. 001 i 500. 000 euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ent re 500. 001 i 1 mili deuros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ent re 1 i 5 milions deuros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Ms de 5 milions deuros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

[ Si P1 = 95 Passa a P11. La rest a passa a P10]

10. En s podr i a di r qui ns mesos de l any l empr esa est ober t a
al pbl i c? ( llegir)

Tot lany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P13
Temporada dest iu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
( Especif icar mesos__________) Passa a P13
Temporada dhivern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Alt res . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa a P13
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa a P13

186
11. Ens podr i a di r qui n s mesos de l any t r ebal l a com a pr of essi -
onal del sect or t ur st i c? ( llegir)

Tot lany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Temporada dest iu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
( Especif icar mesos__________)
Temporada dhivern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Alt res . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

BLOC PERFI L DE L AUTNOM/ AUTOEMPLEAT

12. Del s segent s per f i l s ocup aci onal s, em podr i a di r qui n en-
cai x a mi l l or amb el seu? ( llegir)
Direcci i gerncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Comercialit zaci i mr quet ing aplicat
al sect or t ur st ic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Animaci t ur st ica* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Guia t ur st ic/ a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Agent dint er mediaci t ur st ica* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Organit zador/ a desdeveniment s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Assist ent / a* * * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Xef o cuiner/ a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Auxiliar de cuina o de sala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Mat re, sommelier o cambrer/ a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Mant eniment i net ej a en el sect or t urst ic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Personal de recepci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Alt res ( Anot ar__________________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
* I nclou professionals i monit ors d act ivit at s doci i desport s
* * I nclou agent de viat ges i / o de reserva de product es t urst ics ( llo-
guer de vehicles, dallot j ament , et c. )
* * * I ncl ou host / essa de viat ges o desdeveniment s

[ Passen t ot s a P15 i se ls pregunt a noms pel perf il ocupacional que
hagin assenyalat a la P12]

BLOC PERFI L DE LA PLANTI LLA

Seguidament voldr em demanar- li pel perf il professional de la plant illa
de lempresa en el moment de mxima act ivit at del negoci al llarg de
lany. Si hi ha perf ils polivalent s, respongui en funci de lact ivit at
principal que desenvolupa.

[ Si P2= 1 passar a P13_v1] Transport s
[ Si P2= 2, 3 passar a P13_v2] Allot j ament i Rest auraci
[ Si P2= 4 passar a P13_v3] I nt ermediaci
[ Si P2= 5 passar a P13_v4] Act ivit at s doci i esport s

13_v 1. Del s per f i l s ocupaci onal s que l i l l egi r a con t i n uaci , em
pot di r si l empr esa compt a amb t r ebal l ador s/ es d aquest p er f i l
( i ncl oent - l o a v ost ) i , si s el cas, quant s sn? ( llegir)
S No Quan t s Ns Nc
a. Direcci i gerncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
b. Comercialit zaci i mr quet ing . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
c. Mant eniment i net ej a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
d. Xef s i cuiners/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e. Mat res, sommeliers i cambrers/ es . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
f. Auxiliars de cuina i sala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
g. Personal de recepci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
h. Guies t ur st ics/ ques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
i. Agent s d int ermediaci* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
j . Assist ent s/ es* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
k. Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99

* I nclou agent s de viat ges i/ o de reserva de product es t urst ics ( lloguer
de vehicles, dall ot j ament , et c. )
* * I nclou host es/ esses de viat ges o desdeveniment s)
[ Passa a P14]

13_v 2. Del s per f i l s ocupaci onal s que l i l l egi r a con t i n uaci , em
pot di r si l empr esa compt a amb t r ebal l ador s/ es d aquest p er f i l
S No Quan t s Ns Nc
d. Xef s i cuiners/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e. Mat res, sommeliers i cambrers/ es . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
f. Auxiliars de cuina i sala. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
h. Animaci t urst ica* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
i. Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99

[ Passa a P14]

13_v 3. Del s per f i l s ocupaci onal s que l i l l egi r a cont i nuaci , em
pot di r si l empr esa comp t a amb t r ebal l ador s/ es d aq uest p er f i l
S No Quan t s Ns Nc
d. Guies t ur st ics/ ques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e Agent s d int ermediaci* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
f. Organit zaci desdeveniment s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
g. Assist ent s/ es* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
h. Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99

* I nclou agent s de viat ges i/ o de reserva de product es t urst ics ( lloguer
* * I nclou host es/ esses de viat ges o desdeveniment s)
[ Passa a P14]
13_v 4. Del s per f i l s ocupaci onal s que l i l l egi r a cont i nuaci , em
pot di r si l empr esa comp t a amb t r ebal l ador s/ es d aq uest p er f i l
S No Quan t s Ns Nc
d. Personal de recepci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e. Animaci t ur st ica* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
f. Guies t ur st ics/ ques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
g. Agent s d int ermediaci* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
h. Organit zaci desdeveniment s . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
i. Assist ent s/ es* * * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
j . Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99

* * I nclou agent s de viat ges i / o de reserva de product es t urst ics ( lloguer
* * * I ncl ou host es/ esses de viat ges o desdeveni ment s

14A_c. Ha asseny al at que l empr esa t per sonal de mant eni -
men t i net ej a, em podr i a di r si compt en especf i cament amb:

S No
Ns Nc
a) Personal de mant eniment i/ o conserges . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99
b) Governant s/ es dhot eleria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99
c) Personal de net ej a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99

14A_d. Ha asseny al at q ue l empr esa t x ef s i cui nes, em podr i a
di r si comp t en espec f i cament amb:

S No
Ns Nc
a) Xef s i/ o caps de cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99
b) Cuiners/ es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99

14A_e. Ha asseny al at que l empr esa t ma t r es i cambr er s, em
podr i a di r si compt en especf i camen t amb:

S No
Ns Nc
a) Mat res oi/ o caps de sala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99
b) Sommeliers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99
c) Cambrers/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 . . . 98 . . . . 99

[ Passa a P14 B]
187
14B. Per modal i t at s cont r act u al s, em podr i a di r , apr ox i mada-
men t qui n per cent at ge de l a pl ant i l l a s. . . ( llegir ) ( la suma de ca-
t egories ha de sumar 100%)

Personal f ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ___ ( anot ar)
Personal f ix- discont inu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ___ ( anot ar)
Personal t emporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ___ ( anot ar)
Alt re personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ___ ( anot ar)
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

BLOC HABI LI TATS I VALORACI DE LA FORMACI PER PERFI LS
PROFESSI ONALS
Ver si Di r ecci i Ger nci a

[ Si P1 = 95 Passa a I nt ro_blocv2. La rest a passa a I nt r o_blocv1]

I nt ro_. Seguidament voldr em conixer com valora una srie
dhabilit at s segons perf il ocupacional. Aix doncs. . .

En una escala on 0 vol dir gens i 10 t ot alment , valor i, en primer
lloc, el gr au d i mpor t nci a que t enen les habilit at s t cniques que li
llegir a cont inuaci per al personal de ( grup docupacions pregunt a
13) , i en segon lloc, el gr au de domi ni o conei x emen t r eal d el
per sonal de ( grup docupacions pregunt a 13) de
lempresa. I MPORTNCI A / DOMI NI .

[ Not a: t ot el bloc dhabilit at s es repet ir t ant es vegades com perf ils
professionals diferent s t ingui lempresa. En cas dels aut noms, res-
pondran noms segons el seu perf il]

15_v 1. La i mpor t nci a que t , en una escal a del 0 gen s al 10
t ot al ment , que es t i ng ui n adqui r i des l es habi l i t at s especf i -
ques que l i asseny al ar a con t i nuaci :

Ns Nc
a) Direcci i organit zaci dempreses. . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Gest i comercial i de mr quet ing. . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gest i de compres, aprovisionament
i logst ica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gest i de recursos humans. . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Gest i pressupost ar ia, compt able,
f inancera i est adst ica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

16_v 1. Act ual ment qui n di r i a que s. . .
P1< > 95
. . . el gr au d habi l i t at r eal , en u na escal a del 0 cap habi l i t at a 10
habi l i t at t ot al del / s ( segons r espost a v13: personal de direcci i ge-
rncia) en:

P1= 9 5
. . . el seu gr au d habi l i t at r eal , en u na escal a del 0 cap habi l i t at a
10 habi l i t at t ot al en :

Ns Nc
a) Direcci i organit zaci dempreses. . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Gest i comercial i de mr quet ing. . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gest i de compres, aprovisionament
i logst ica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gest i de recursos humans. . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Gest i pressupost ar ia, compt able,
f inancera i est adst ica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

En una escala on 0 vol dir gens i 10 t ot alment , valori, en primer lloc,
el gr au d i mpor t nci a que t enen les habilit at s genriques que li llegir
a cont inuaci per al personal de ( grup docupacions pregunt a 13) , i en
segon lloc, el gr au de domi ni o conei x ement r eal del per son al de
( grup docupacions pregunt a 13) de lempresa. I MPORTNCI A / DOMI -
NI .

17_v 1. En r el aci amb l es habi l i t at s genr i ques q ue l i asseny a-
l ar a cont i nuaci , em pot di r l a i mpor t n ci a que t , en una es-
cal a del 0 gens al 10 t ot al ment , que es t i ngui n adqui r i des:

Ns Nc
a) Direcci i liderat ge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) I niciat iva i creat ivit at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gest i de personal
i coordinaci dequips. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gest i de conf lict es i resoluci
de problemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Comunicat ives, persuasives
i de relacions pbliques. . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
f) I diomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
g) At enci i servei or ient at al client . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
h) s daplicacions infor mt iques
i recerca d infor maci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

18_v 1. En aq uest sen t i t , q ui n d i r i a que s. . .

P1< > 95
. . . el gr au d habi l i t at r eal , en u na escal a del 0 cap habi l i t at a 10
habi l i t at t ot al del / s ( segons respost a v13: personal de direcci i ge-
rncia) en :

P1= 9 5
. . . el seu gr au d habi l i t at r eal , en u na escal a del 0 cap habi l i t at a
10 habi l i t at t ot al en :

Ns Nc
a) Direcci i liderat ge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) I niciat iva i creat ivit at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gest i de personal
i coordinaci dequips. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gest i de conf lict es i resoluci
de problemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Comunicat ives, persuasives
i de relacions pbliques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
f) I diomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
g) At enci i servei or ient at al client . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
h) s daplicacions infor mt iques
i recerca d infor maci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
N

19_v 1. Act ual ment , en r el aci amb el s per f i l s que es dedi qu en
a ( segons respost a v13: la direcci i gerncia) , qui n s el ni v el l m-
ni m d est udi s r equer i t ? ( llegir)

Cap/ Pr imr ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
ESO ( EGB, graduat escolar o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
CFGM ( FP- 1 o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Bat xillerat ( BUP, COU o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
CFGS ( FP- 2 o similar ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Universit ar is . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

20_v 1. Val or i en una escal a d el 0 al 1 0, on 0 equi v al a gen s i
10 equi v al a t ot al men t l a i mpor t nci a q ue t l a f or maci a
l hor a de sel ecci onar pr of essi onal s ( segons respost a v13: la dir ec-
ci i gerncia) :

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

21_v 1. Per a desenv ol upar l es t asques de ( segons respost a v13:
la direcci i gerncia) , qu consi der a ms i mpor t an t , l a f or maci
o l ex per i nci a?

La for maci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Lexperincia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Sn iguals d import ant s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ( no llegir)
Cap de les dues coses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 ( no llegir)
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 ( no llegir)
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 ( no llegir)

[ Si P1 = 95 Passa a P26v2. La rest a passa a P22]

22_v 1. Ex i st ei x en mancan ces f or mat i v es en aquest per f i l pr o-
f essi onal t eni n t en comp t e l es t asques que habi t ual men t des-
env ol upen a l empr esa?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

23_v 1. Act ual ment , ( segons respost a v13: la direcci i gerncia) s
una ocupaci de di f ci l cober t u r a per l empr esa?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa a segent perfil o P25
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa a segent perfil o P25
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa a segent perfil o P25

24_v 1. Em podr i a di r el s mot i u s pel s qual s con si der a que
aquest a ocupaci s de di f ci l cober t ur a? ESPONTNI A, MLTI -
PLE, MXI M 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

[ Passa a segent per f il o P25]
188
BLOC REALI TZACI DE FORMACI I PREFERNCI ES

25. En l a sev a opi ni , l a r esponsabi l i t at de pl ani f i car l a f or ma-
ci del s t r ebal l ador s/ es ha de ser . . . ( llegir)

Principalment de lempresa . . . . . . . . . . . . . . 1
Meit at i meit at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Principalment del t reballador . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

[ Si P1 = 95 Passa a P26v2. La rest a passa a P26v1]

26v 1. A l empr esa s ha or gani t zat al g un cur s de f or maci d u-
r ant el s dar r er s 5 any s?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
No. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

26v 2. Vost ha r eal i t zat al gun cur s de f or maci dur an t el s dar -
r er s 5 any s?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P28v2
No. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa a P28v2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa a P28v2
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa a P28v2

[ Si P26v1 = 1 passa a P27, la rest a passa a P28]

27. En gener al , l a f or maci r eal i t zada a l empr esa s ha or gani t -
zat . . . ( llegir)

En respost a a pet icions o demandes
dels t reballadors/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Per iniciat iva exclusiva de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Per iniciat iva dambdues part s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99


28v 1. De car a al s pr oper s 2 an y s ( 2 012- 20 13) , des de l a di r ec-
ci de l empr esa o del s r esponsabl es de f or maci s ha pl anej at
or gani t zar o i ncen t i v ar al per sonal per qu f aci al gun t i p us de
f or maci ?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P29
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa P33
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa P33
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa P33

28v 2. De car a al s pr oper s 2 any s ( 2 01 2- 2 01 3) , s ha pl an t ej at
f er al gun t i pu s de f or maci ?

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P29
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa P33
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa P33
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa P33

29. Sobr e qui na/ es t emt i ca/ q ues? ( ESPONTNI A i MLTI PLE)
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99


30. En gener al , qui na de l es segent s opci on s pr ef er i r i a o ser i a
ms adi en t t eni nt en compt e l a r eal i t at del seu negoci ? ( llegir)

For maci in company ( realit zada a la pr pia empresa) . . . . . . . . . . . . . . 1
For maci ext erna ( fet a en un cent re de f ormaci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
I ndiferent ( no llegir) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

31. I pel que f a el f or mat , pr ef er i r i a o ser i a ms adi ent ? ( llegi r)

For maci presencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
For maci a dist ncia ( online, des de casa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Un model mixt ent re presencial i a dist ncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
I ndiferent ( no llegir) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

32. I r espect e el mes de l any , pr ef er i r i a o ser i a ms adi ent co-
menar l a f or maci el mes de. . . ( escollir opci del llist at )
____ _____ _____
I ndiferent ( no llegir) . . . . . . . 97
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

33. Qui n s sn per v ost el s pr i n ci pal s ob st acl es a l h or a
d or gani t zar o i n cent i v ar a l a f or maci al s pr of essi onal s d el
sect or t ur st i c? ESPONTNI A, MLTI PLE, MXI M 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

BLOC VALORACI DE L OFERTA FORMATI VA CATALANA RELA-
CI ONADA AMB LES OCUPACI ONS DEL TURI SME

Ara voldr em conixer la seva opini pel que fa lofert a format iva rela-
cionada amb les ocupacions del t urisme que act ualment exist eix a Ca-
t alunya.

34v 1. Del s segent s per f i l s ocupaci onal s, conei x , encar a que
noms si g ui de maner a gener al , qui n s est udi s o cur sos r el aci o-
nat s es poden f er a Cat al u ny a? En cas de coni x er - l os, em po-
dr i a di r el seu gr au de sat i sf acci amb aquest a of er t a f or mat i -
v a. Per ai x ut i l i t zar em una escal a del 0 al 10, on 0 equi v al a
t ot al ment i nsat i sf et / a i 1 0 a t ot al men t sat i sf et / a .

[ Not a: noms apareixeran les ocupacions que lempresa hagi manif es-
t at t enir en plant illa. ]
Conei x
S No Gr au Ns Nc
d. Mat res, sommeliers i cambrers/ es . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e. Xefs i cuiners/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
i. Guies t urst ics/ ques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
j . Agent s d int ermediaci* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
k. Organit zaci desdeveniment s . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
l. Assist ent s/ es* * * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
m. Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
* I nclou professionals i monit ors d act ivit at s doci i despor t s

34v 2. En s agr adar i a que ens d i gus si conei x , en car a que si gui
de maner a gener al , qui ns est u di s o cur sos es poden f er a Cat a-
l uny a r el aci onat s amb el / l a/ l ( segons respost a P12: NOM OCUPA-
CI ) . En cas de coni x er - l os, em podr i a di r el seu gr au de sat i s-
f acci amb aquest a of er t a f or mat i v a? Per ai x ut i l i t zar em u na
escal a del 0 al 1 0, on 0 equi v al a t ot al ment i n sat i sf et / a i 10 a
t ot al ment sat i sf et / a .
Conei x
S No Gr au Ns Nc
d. Mat res, sommeliers i cambrers/ es . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
e. Xefs i cuiners/ es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
i. Guies t urst ics/ ques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
j . Agent s d int ermediaci* * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
k. Organit zaci desdeveniment s . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
l. Assist ent s/ es* * * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
m. Alt res
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99
( Anot ar__________) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . 2 _____ 98 . . . . . . . 99

Pensant en el conj unt de lofert a f ormat iva relacionada amb les ocupa-
cions t urst iques exist ent a Cat alunya. . .

189
35. En u na escal a del 0 al 10, on 0 si gni f i ca gen s i el 10 t o-
t al ment , f i ns a qui n pu nt con si der a que l a f or maci s i mp or -
t an t per a l a compet i t i v i t at del negoci en el sect or t ur st i c?

Ns Nc
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

35B. Per qui ns mot i u s l i dna a l a f or maci aquest a i mpor t n-
ci a, quan t a l a compet i t i v i t at del negoci ? ESPONTNI A, MLTI -
PLE, MXI M 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

36. En una escal a del 0 al 1 0, on 0 equi v al a gen s sat i sf et / a i
10 a t ot al ment sat i sf et / a , em podr i a v al or ar el seu gr au de sa-
t i sf acci gener al amb l of er t a f or mat i v a r el aci onada amb l es
ocupaci ons del t ur i sme pr esen t a Cat al uny a?
Ns Nc
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

37. A con t i n uaci , en u na escal a del 0 al 10, on 0 equi v al a
gens sat i sf et / a i 10 a t ot al ment sat i sf et / a , podr i a v al or ar el
seu gr au de sat i sf acci amb l of er t a f or mat i v a r el aci onada amb
l es ocupaci ons del t ur i sme en l mbi t . . .

Ns Nc
a) De la f ormaci universit r ia. . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Dels Cicles For mat ius
de Formaci Professional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) De la f ormaci per a locupaci dest inada a
persones at urades. . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) De la f ormaci cont nua i reciclat ge
professional subvencionat . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) De la f ormaci cont nua i reciclat ge
professional no subvencionat . . . . . . . . . . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99


38v 1. En l ni es gener al s, di r i a que l of er t a f or mat i v a r el aci on a-
da amb l es ocupaci ons del t ur i sme pr esen t a Cat al u ny a r espon
a l es necessi t at s de l empr esa?
S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P40
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa a P39
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa a P40
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa a P40

38v 2. En l ni es gener al s, di r i a que l of er t a f or mat i v a r el aci on a-
da amb l es ocupaci ons del t ur i sme pr esen t a Cat al u ny a r espon
a l es sev es necessi t at s?
S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Passa a P40
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Passa a P39
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Passa a P40
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Passa a P40

39. Em podr i a di r per qui n s mot i u s con si der a que l of er t a f or -
mat i v a no s adequa a aq uest es necessi t at s? ESPONTNI A,
MLTI PLE, MXI M 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

40. Tr oba a f al t ar al gun t i pu s de f or maci en l mbi t del t ur i s-
me? ESPONTNI A, MLTI PLE, MXI M 3 RESPOSTES
S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Quins? ESPONTNI A. MXI M 3 RESPOSTES
Anot ar_________________
Anot ar_________________
Anot ar_________________
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

BLOC PROPOSTES DE FUTUR

Per lt im vol drem compt ar amb la seva opini de cara al fut ur.

41. Qu r ecomanar i a de car a a mi l l or ar l a f or maci en l mbi t
del t ur i sme a Cat al u ny a? ESPONTNI A, MLTI PLE, MXI M 3
RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

42. Pen sant en el s pr oper s 5- 10 any s, di n t r e del sect or t ur st i c
podr i a dest acar al guna ocupaci , t r adi ci onal o n ov a, que t i ng ui
pot enci al de cr ei x emen t ? ESPONTNI A, MLTI PLE, MXI M 3
RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

43. Act ual men t , hi ha al gun cent r e de f or maci t ur st i ca que
per v ost si gui un r ef er ent ?
S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Quin/ s? _________________
________________________
________________________
No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

CARACTER STI QUES DE L ENTREVI STAT/ DA

Ja per acabar . . .

44. Sex e [ no pregunt ar]
Dona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Home . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

45. Em podr i a di r l a sev a edat ?
_____ _____ _____ _____

Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

46. Vost s or i gi nar i de. . . ( llegir)
Cat alunya o la rest a de lEst at espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Dun alt re pas. Quin? _________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

47. Qui n s el seu ni v el l d est u di s mx i m assol i t . . . ( llegir)

Sense est udis/ pr imaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
ESO ( EGB, graduat escolar o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
CFGM ( FP- 1 o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Bat xillerat ( BUP, COU o similar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
CFGS ( FP- 2 o similar ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Universit ar is . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

48. Em podr i a di r qui n cr r ec ocupa act ual men t a l empr esa?

Propiet ar i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Direct or / a o gerent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Responsable de personal/ RRHH/ formaci . . . . . . . . . . . . . . . 3
Alt res. Quin? __________________________
Ns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Mol t es gr ci es per l a sev a col l abor aci !

190
8. Bibliografia
Altia Consultores (2009). Deteccin de necesidades formativas en hostelera y turismo. Gobierno
de La Rioja, Servicio Riojano de Empleo.
CEDEFOP (2010). Skills supply and demand in Europe: medium term forecast up to 2020.
Comissi Europea (2009). Comprehensive setoral analysis of emerging competencies and eco-
nomic activities in the European Union. Lot 12: Hotels and restaurants. Comissi Europea, Direc-
ci General dOcupaci, Afers Socials i Igualtat doportunitats.
Comissi Europea (2011). Survey on the attitudes of Europeans towards tourism.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2007). Informe sobre el sector del turisme,
loci i la cultura a Catalunya. Barcelona: el Consell.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2011). Memria socioeconmica i laboral de
Catalunya 2010. Barcelona, el Consell.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2012). Memria socioeconmica i laboral de
Catalunya 2011. Barcelona, el Consell.
Departament dInnovaci, Universitats i Empresa (2006). Pla estratgic del turisme a Catalunya
2005-2010. Proposta. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dInnovaci, Universitats
i Empresa.
Duro, J. A. et al. (2009). Estimaci del PIB turstic de les Terres de lEbre per al perode 2003-
2007. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Duro, J. A. et al. (2010). Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques 2005-
2008. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Duro, J. A., Rodrguez, D. (2011). Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques
2005-2010. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
European Travel Comission (2010). Demographic Change and Tourism. Madrid: Organitzaci
Mundial del Turisme.
Exceltur (2010). Monitur 2009, monitor de competitividad turstica relativa de las comunidades
autnomas espaolas.
Exceltur (2011). Monitur 2010, monitor de competitividad turstica relativa de las comunidades
autnomas espaolas.
Institut Cerd (2010). QSR. Turisme de qualitat. Turisme sostenible. Turisme responsable. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya, Direcci General de Turisme.
Institut dEstudis Turstics (2012). Balan del turisme. Resultats de lactivitat turstica a Espanya.
Ministeri dIndstria, Turisme i Comer.
Institut de Turisme dEspanya (2011). Informe de conjuntura turstica- Estiu 2011. Madrid: Ministeri
dIndstria, Turisme i Comer.
191
Llagostera, C. (2009). Bases per a lelaboraci del nou pla estratgic del turisme a Catalunya. Bar-
celona.
Mayol, X. et al. (2010). Anlisi de la situaci i propostes de planificaci estratgica del turisme sos-
tenible a Catalunya. Sabadell: Generalitat de Catalunya, Observatori del Turisme de Catalunya.
Ministeri dIndstria, Energia i Turisme (2012). Pla Nacional i Integrat de Turisme 2012-2015. Ver-
si per la tramitaci en el Consell de Ministres. Madrid: el Ministeri.
Observatori del Treball de les Illes Balears (2010). El mercat de treball en el sector turstic a les
Illes Balears. Palma: Conselleria de Treball i Formaci. Direcci General de Planificaci Estratgi-
ca.
Observatori dEmpresa i Ocupaci (2012). Balan turstic anual. Any 2011. Generalitat de Catalu-
nya, Departament dEmpresa i Ocupaci.
Observatorio ocupacional (2005). Ocupaciones generadoras de empleo y sus perfiles ocupaciona-
les en la actividad de hostelera. Madrid: Servei Pblic dOcupaci Estatal INEM.
Organitzaci Internacional del Treball (2010). Cambios y desafos en el sector de la hostelera y el
turismo. Documento temtico para el debate en el Foro de dilogo mundial para el sector de la
hostelera, la restauracin y el turismo (23-24 de noviembre de 2010). Ginebra: lOrganitzaci.
Snchez, M. V. et al. (2008). Repercussi econmica de la normativa sobre competitivitat del sec-
tor hoteler. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Parc cientfic i tecnolgic Turisme i Oci.
Servei dOcupaci de Catalunya (2012). Recull de les Matrius de necessitats formatives per famli-
es i rees formatives. Barcelona: el Servei.

Webgrafia
Careeronestop Pathways to career success
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (CTESC).
Direcci General de Turisme. Departament dEmpresa i Ocupaci. Generalitat de Catalunya
Educaweb.
Fundaci Tripartita per a la Formaci per a lOcupaci.
Institut Catal de les Qualificacions Professionals (ICQP). Departament dEnsenyament. Generali-
tat de Catalunya.
Institut dEstadstica de Catalunya (Idescat). Departament dEconomia i Coneixement. Generalitat
de Catalunya.
Institut dEstudis Turstics (IET). Ministeri dIndstria, Energia i Turisme.

1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

Informe sobre les necessitats formatives

You might also like