Pla de transició 11-12_3

Pla de transici de primria a secundria
INDEX:
INDEX:......................................................................................................................................... 2 1. JUSTIFICACI I REFERNCIA NORMATIVA. .......................................................... 4 2. COORDINACI ENTRE ELS EQUIPS DOCENTS DE PRIMRIA I SECUNDRIA. 4 2.1. Procs de Constituci i Composici dels Equips de Transici. ................................. 5 2.2. Estratgies per a potenciar la Coordinaci . Calendari de Reunions. ........................ 5 2.3. Mecanismes de collaboraci entre la famlia i el centre. .......................................... 6 2.4. Seguiment i Avaluaci del Pla. ....................................................................................... 7 3.COMPETENCIA INTRAPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES. ....... 7 3.1. Anlisi de Conductes, Habilitats, Emocions, Percepcions i Expectatives en els alumnes................................................................................................................................... 7 3.2. Autoestima i Motivaci en els alumnes. ......................................................................... 8 3.3. Esfor i Errades que cometen......................................................................................... 9 3.4. Habilitats a desenvolupar en els alumnes per a la Resoluci de Problemes. .................. 9 4. COMPETNCIA INTERPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES......... 10 4.1.Introducci. .................................................................................................................... 10 4.2. Desenvolupament de la Comunicaci, convivncia i resoluci de Conflictes a laula. 11 4.3. Desenvolupament de lasservitat i lempatia. ............................................................... 11 4.4. Resoluci de Conflictes interpersonal a laula. ............................................................. 11 5. ESTRATGIES DAPRENENTATGE A ACONSEGUIR EN LALUMNAT............... 11 5.1. Progressi curricular entre 3r cicle de Primria i 1r de l'ESO. .................................... 12 5.2. Estratgies organitzadores a aplicar. ............................................................................ 12 5.3. Competncies bsiques que s'han d'aconseguir al finalitzar l etapa de Primria......... 13 5.4. Aspectes didctics i Metodolgics a desenvolupar en les dos Etapes educatives........ 13 5.5. Procediments i criteris d'avaluaci................................................................................ 14 5.6. Proves finals en primria i proves inicials en Secundria relatives a les competncies bsiques instrumentals.......................................................................................................... 14 6. PROGRAMA DACOLLIDA EN EL CENTRE................................................................. 14 7. ANNEXOS.......................................................................................................................... 16 Annex 1; Quadre competencial de les diferents assignatures. ............................................. 17 Annex 1.1. ANGLS .............................................................................................17 Anex 1.2.. Llenges................................................................................................29 Annex 1.3. Matemtiques .....................................................................................39 Annex 2. QUADRE DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL INTERPERSONAL. 52 Annex 2,1................................................................................................................69 Annex 3 ................................................................................................................................ 141 Annex 4.................................................................................................................................. 143 ANNEX 5............................................................................................................................... 150 CAPS DESTUDI I COORDINADORS . ....................................................................... 150 ANNEX 5............................................................................................................................... 151 ORIENTADOR IES I ORIENTADORS CENTRES DE PRIMRIA.............................. 151 ANNEX 5............................................................................................................................... 152 TUTORS DE 6 DE PRIMARIA I DE 1ER DE LA ESO................................................ 152 ANNEX 5............................................................................................................................... 153 GRUPS DE TREBALL: (LLENGUA,MATEMTIQUES,VALENCI, ANGLS)...... 153 ANNEX 5............................................................................................................................... 154 CAP DESTUDIS /DIRECTORS . .................................................................................... 154 ANNEX 6............................................................................................................................... 155 ACTA DE REUNI. GRUP DE TREBALL..................................................................... 155 Annex 7. IES DE BOCAIRENT ........................................................................................... 156 2
Competncia Intrapersonal................................................................................................. 156 ANNEX 8: MODEL D'EXAMEN DE 6 (cada examen inclou exercicis de temes anteriors) ................................................................................................................................................ 158 ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 6.............................................................. 160 ANNEX 8: MODEL DE PROVA INICIAL DE 1R ESO ................................................. 163 ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 1r ESO LLEGES.................................. 165 ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 1r ESO ANGLS .................................... 171
1. JUSTIFICACI I REFERNCIA NORMATIVA.

El pas de Primria a Secundria, suposa per a l'alumnat de 6 un canvi d'etapa, per tamb un canvi de centre i a fa necessari que aquest trnsit siga tractat de manera adequada per a minimitzar els problemes que daquest pas sen puguen derivar. Est a les nostres mans dissenyar un programa que tracte d'oferir a tots els elements implicats en la comunitat educativa , activitats que permeten un millor coneixement de la nova etapa. Per tant considerem que aquest programa ha de tenir un suport normatiu, unes activitats dirigides als alumnes, pares, professors, una programaci oberta i una documentaci protocollria per a cada apartat del pla. Aix el present programa naix com a resposta a la normativa vigent , Ordre 46/2011 de la Conselleria dEducaci, per la ques regula la transici de la ensenyana de primria a la secundaria obligatria . Lanomenada normativa estableix una srie de criteris i disposicions que moltes d'elles ja venen realitzant-se des de ja fa alguns anys , entre l'IES de Bocairent i els collegis de primria adscrits "Ceip Lluis Vives" de Bocairent i el "Cra MariolaBenicadell" d'Alfafara. No obstant continua sent necessari ampliar, concretar i millorar alguns aspectes i actuacions que ja realitzem, per a adequar-nos a la normativa vigent i al mateix temps donar millors respostes i solucions als nostres alumnes.
2. COORDINACI ENTRE ELS EQUIPS DOCENTS DE PRIMRIA I SECUNDRIA.

Entre els objectius generals que hem establert al programa de transici, tenim : Afavorir la continutat del procs educatiu. Propiciar la participaci de les famlies. Coordinar lactuaci dels centres educatius i dels agents que intervenen. Per tant , per a donar resposta a aquests objectius , cal que indiquem totes les actuacions que anem a seguir i que hauran destar referides al menys a aquests mbits dintervenci: a. Autoconeixement. b. Sistema educatiu. c. Oferta educativa. d. Matriculaci. 4
e. Informes Individualitzats davaluaci. f. Dictmens descolaritzaci. g. Continutat curricular, metodolgica i avaluativa entre 6 i 1r de lESO. h. Processos d'acollida i transici, i altres mbits en funci de les necessitats.
2.1. Procs de Constituci i Composici dels Equips de Transici.

Pensem que el millor per al desenvolupament de totes les actuacions que hem de realitzar entre l'IES i els dos Centres de Primria adscrits, va a ser la constituci i creaci de grups de treball que ens ajude a fer ms gil i eficient la coordinaci entre tots nosaltres. s per aix que hem decidit crear els segents grups de treball per a facilitar i dur a terme les tasques a realitzar dins del nostre Pla de Transici: 1. Caps dEstudis i Coordinadors d'Etapa de secundria. 2. Departament dorientaci de l'IES , Professors especialistes dorientaci pertanyents als Spes adscrits a cadasc dels centres de Primria i Professors especialistes de PT de l'IES i dels Centres de Primria. 3. Caps del Departaments de Castell, Valenci , Matemtiques i Angls , professors de 1r de lESO i professors de 6 de Primria. 4. Tutors de 6 de Primria i de 1r de lESO. Tots els grups tindrem un calendari de reunions fixes i daltres que anirem establint en funci de les necessitats de coordinaci que vagen sorgint , a partir de com es desenvolupen les tasques i estratgies que anem plantejant.
2.2. Estratgies per a potenciar la Coordinaci . Calendari de Reunions.

Entre les diferents Estratgies plantejades i acordades , comptem en qu ser en lltima setmana del mes de setembre , quan convocarem una reuni per a iniciar el procs de coordinaci que durem a terme al llarg de tot el curs escolar i on donarem a conixer els membres de cadascun dels grups de treball i establirem de manera consensuada el calendari concret dactuacions de treball per part de tots els equips. Sent en tot cas que el mnim establert a la legislaci s una vegada al trimestre, comptem amb els models que estan en lapartat annexos. Al nostre Pla hem contemplat que realitzarem, al menys, les segents reunions en els diversos grups de treball, les dades i continguts podran variar en funci de les necessitats: 1. Finals de setembre , per a la constituci i establiment del calendari anual. 5
2. Finals doctubre , per a lanlisi dels resultats acadmics en les avaluacions Inicials 3. Finals de gener , per a analitzar els resultats en la 1a avaluaci i previsi d'alumnat que requerir dactuacions futures per part dels Orientadors. 4. Inici d'abril , per a fer una posada en com dels punts treballats en els grups de treball. 5. Primers de Maig, per a planificar les actuacions que es duran a terme amb l'alumnat i famlies de 6 de primria. 6. Finals de juny , per a valorar totes les actuacions dutes a terme , possibles correccions i propostes de millora de cara al prxim curs. A ms a ms , les orientadores faran el trasps dinformaci de l'alumnat amb NEE. L'informe de trasps dinformaci de Primria a Secundria est a l'apartat dels Annexos. L'horari de les reunions s'adequar segons el grup de treball , tenint en compte lhorari de cada centre i els seus components. De totes les reunions dutes a terme , els temes tractats i acords als quals hem arribat , annexarem al final del Pla una memria anual, la redacci de la qual anira a crrec del membre de la comissi de l'IES.
2.3.
Mecanismes de collaboraci entre la famlia i el centre.
Pensem per part de tots els membres que formem aquest pla de transici, que la millor manera de dur a terme aquest apartat ser mitjanant els anomenats Plans d'acollida coordinats des dels centres de primria i secundria. A l'hora de parlar de plans d'acollida, hem de tenir en compte que aquests han de dirigir-se als diferents collectius que formen la Comunitat Educativa, per fonamentalment a l'alumnat i pares que sn els que constitueixen lobjectiu fonamental. Entre les diverses actuacions que realitzem, tenim : Xerrades informatives amb els pares dels alumnes 6 de Primria. Al finalitzar el curs escolar , es fa una reuni informativa grupal amb els pares dels alumnes de 6 , on sels informa del projecte curricular del centre i de tota aquella informaci que els pares consideren interessant . A ms sels ensenyen totes les installacions del centre. Aquesta reuni es duta a terme per part de lEquip directiu , AMPA i Departament dorientaci de lIES. Reunions pares- professors tutors 1r ESO a principi de curs , amb l'objectiu de completar la informaci rebuda per part del collegi de Primria . A ms tamb sels informar dels aspectes fonamentals del Projecte curricular del centre, del funcionament del reglament de Regim Intern , del control dassistncia dels seus fills , de lhorari datenci a pares per part del professorat,etc. Sels entregar un butllet informatiu amb tota la informaci que de manera verbal sels ha comunicat 6
2.4. Seguiment i Avaluaci del Pla.

L'avaluaci del programa de transici ha de ser formativa i contnua, i ens ha de permetre de retroalimentar el programa constantment i introduir tots els canvis que es crega convenient. Hem davaluar totes les actuacions que anem a desenvolupar, aix com la totalitat del programa per mitj de lavaluaci final del pla. Entre els aspectes que hem davaluar , tenim els segents indicadors: Grau de consecuci dels objectius plantejats( segons Ordre 46/2011 per la que es regula el Pla de Transici). Grau de compliment de la temporalitzaci prevista. Nivell de satisfacci prevista de tota la comunitat Educativa. Adequaci dels materials utilitzats. Participaci dels agents i destinataris. Avaluaci de les reunions de coordinaci. Presa de decisions i Propostes de millora. Per tant, dir que aquest pla de transici ha de ser tan sols la pedra inicial en la que sustentar totes les nostres futures actuacions , i s per aix que ha destar obert a tot tipus daportacions , observacions i correccions de tots aquells que anem a dur-lo endavant.
3.COMPETENCIA INTRAPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES.

( Aquest punt es desenvolupar cada curs en lannex 7). 3.1. Anlisi de Conductes, Habilitats, Emocions, Percepcions i Expectatives en els alumnes.
s habitual que lalumnat vinga amb molta por, que estiga apocat, molt expectant davant tant de canvi que suposa passar a Secundria i tot a fa que no acaben de sentir-se segurs de si mateix, no saben com respondre , perqu tampoc saben com han dactuar. Cal tenir molt present que els alumnes de 6 de primria entren en ple en una etapa madurativa nova: la preadolescncia. Aquest estadi evolutiu fa que es troben alterats i fa que el procs adaptatiu siga difcil i costs per a la gran majoria dels alumnes. Generalment se senten insegurs davant situacions com: Canvis de classes Horari continuat 7
Varietat de professors Exigncia de traure un 4 com a mnim en un examen per a fer mitjana de lassignatura Novetat de certes matries com Histria, Biologia, Optatives instrumentals. Normes danar al bany, etc. Letapa preadolescent s aquella en qu lalumnat es deixa influenciar molt pels amics o familiars que tenen en cursos superiors, i per tant fan coses que no sn les prpies de ledat. Aix totes aquestes noves situacions ( emocionals, psicolgiques, maduratives, de personalitat), fa que estiguen una mica descentrats i poc estables i com a conseqncia tinguen conductes disruptives dins del grup classe. Per a subsanar i aminorar aquestes situacions sutilitza l'hora de tutoria per a treballar les conductes que no condueixen a millorar el clima del grup classe i la convivncia entre tots els membres , es treballa per a qu reflexionen i milloren el seu aspecte emocional i de respecte entre ells.
Graella Annex 7
3.2. Autoestima i Motivaci en els alumnes.

Ens trobem amb la situaci en qu lalumnat de 1r de lESO, ha de ser conscient de qu enceta en una etapa superior i molt important. Respecte de lautoestima val a dir que s un dels aspectes fonamentals a treballar perqu pot afectar el rendiment acadmic considerablement. Pel que fa a la Motivaci, dir que en general arriben motivats perqu van a comenar una etapa educativa nova i en un centre ms gran i nou per a ells. A mesura que van passant els dies s observem com tot all que era illusi, energia, alegria, va convertint-se en dificultats, problemes, desillusions, perqu se nadonen que no tenen clar qu han de fer tant a nivell acadmic, a nivell disciplinari i a nivell comportamental. Tenen molts professors i cadascun te uns criteris i avalua duna determinada manera en funci de la importncia que li dna a les diferents qestions avaluatives. A fa que els alumnes estiguen a lexpectativa perqu no saben ben b com actuar davant certes situacions. Els docents ens esforcem per a motivar-los i que estiguen receptius, positius, illusionats, per el que est clar , s que a s tasca tant del professorat com de les famlies , cal treballar la comunicaci i el suport extern de les famlies cap a la responsabilitat educativa. Pensem que la collaboraci centre - famlia s fonamental per a poder resoldre i reconduir, duna manera mes rpida i productiva, totes les dificultats que es presenten. Graella Annex 7 8
3.3. Esfor i Errades que cometen.

Contemplarem en aquest apartat els elements danlisi cada inici de curs com sn: Avaluaci inicial Proves inicials en matries instrumentals Entrevistes amb equips docents del curs anterior, pares, ... Expedient acadmic Coordinaci IES-CEIP-CRA Qestionari inicial dautoconeixement de lalumnat. Ser convenient treballar de manera coordinada. a) la planificaci i organitzaci dels estudis b) lautonomia a lhora destudiar comprensivament
3.4. Habilitats a desenvolupar en els alumnes per a la Resoluci de Problemes.

Les Competncies Intrapersonals cal que les desenvolupem en els nostres alumnes amb la finalitat de qu spiguen reconixer les seues prpies emocions, els seus sentiments i al mateix temps spiguen com reconstruir aquestes emocions , aquests sentiments i com disminuir langoixa i ansietat que produeixen les noves situacions que han de dominar , per a poder viure i conviure amb respecte i autonomia. Leducaci i nosaltres com a docents, hem destimular i potenciar la interacci i el suport social entre els alumnes, com habilitats bsiques per a la Resoluci de Conflictes. Ens trobem en qu els alumnes de 1r de lESO sn en general els alumnes que ms problemes disciplinaris originen al llarg del curs al nostre centre. Pensem que per a minorar i reconduir aquesta situaci, cal que desenvolupem Habilitats Socials per a la millora de la convivncia entre tots. Conv treballar: Lassoliment de les normes establertes al centre. El respecte al professorat, als companys i al material propi i ali. Els hbits de treball amb autonomia. Lautocontrol a les classes. Considerem necessari que el professorat estiga cada vegada ms interessat en tots els aspectes emocionals, ja que a permetr als nostres alumnes saber viure satisfactriament amb si mateix i amb la resta i aix establir les bases per a una millor convivncia en el centre i entre tots els que en formem part.
4. COMPETNCIA INTERPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES.

4.1.Introducci.
En l'informe de la UNESCO per a l'educaci del segle XXI, s'assenyala que l educaci ha d'organitzar-se al voltant de quatre aprenentatges fonamentals, que seran els pilars del coneixement al llarg de la vida de qualsevol persona: Aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. Aquesta visi de leducaci s conseqent amb les demandes socials i personals, ja que la societat cada vegada ms necessita de ciutatans capaos de conviure en Democrcia i ciudatans que siguen ms felios per mitj de tenir una autoestima ms elevada, un major autocontrol conductual i emocional, i uns valors basats en el respecte, tolerncia i honestedat. Per tant millorar les relacions interpersonals entre els alumnes, desenvolupar la Tolerncia i el respecte a les diferncies entre les persones, les actituds democrtiques i solidries i formar persones crtiques i autnomes, sn objectius educatius de primer ordre i que tots els que formem l' instituci Educativa hem de promoure. Al considerar el desenvolupament integral de la persona com una finalitat del sistema educatiu, les emocions, els afectes i les relacions adquireixen una major rellevncia, i s aix com el professorat sinteressa cada vegada ms pels aspectes emocionals i afectius de les relacions interpersonals dels alumnes i per tant considera la necessitat deducar en aquests aspectes per al desenvolupament harmnic de lalumnat i assumeix com a tasca prpia la densenyar a ser i a conviure amb la resta. Aix les activitats que desenvolupem a laula seran el principal vehicle per a les relacions interpersonals i per al desenvolupament destratgies cognitives, comportaments, valors,habilitats socials i tcniques dautocontrol que permeten als alumnes saber viure satisfactriament amb si mateix i amb els altres . Tindre present els aspectes afectius i emocionals que mobilitzem en lalumnat a conseqncia de les interaccions que es produeixen a laula i en tot lmbit educatiu , ens permet establir les bases per a una millor convivncia en el centre. Per tant s necessari lesfor del professorat per a aconseguir una Educaci integradora que contemplen no sols lrea intellectual sin tamb la Socioafectiva. Aix dins de la Intelligncia Emocional podem distingir dos tipus de Capacitats: les Intrapersonals i les Interpersonals , que son les que en aquest punt anem a tractar: Empatia o aptitud per ficar-se en el lloc de l'altre, les habilitats Socials i les Estratgies per a saber resoldre problemes . A la vista de la importncia de la Intelligncia Emocional per a qu l'alumne puga aprendre a ser i a conviure, ser necessari que l'aula siga un lloc on tots puguen participar, on es prenguen les decisions consensuades, es fomente el respecte, l'autonomia i on els alumnes s'impliquen en la resoluci de conflictes .
10
Per a tot a, ser necessari que la Instituci escolar potencie : Un clima estimulant i desafiant Es fomente l'autoestima, confiana i tranquillitat Es faciliten la igualtat d'oportunitats per millorar i progressar S'ensenye als alumnes a ser autnoms. Es fomente el treball en equip ,etc. Amb tot a es facilita que l'alumne es perceba a si mateix com a competent i capa, sent indispensable educar els sentiments i les habilitats socials de forma transversal i integrada en les distintes rees i matries del currculum i a traves tamb del PAT com a element dinamitzador per a qu l'alumnat assolisca les competncies acadmiques i les competncies emocionals que li permetran el seu desenvolupament personal i la integraci en la societat en la que viu. Daci la importncia de planificar i aplicar en el nostre alumnat totes les activitats que a continuaci desenvolupem
4.2. Desenvolupament de la Comunicaci, convivncia i resoluci de Conflictes a laula.

Graella Annex 2.
4.3. Desenvolupament de lasservitat i lempatia.

Graella Annex 2.
4.4. Resoluci de Conflictes interpersonal a laula.

Graella Annex 2.
5. ESTRATGIES DAPRENENTATGE A ACONSEGUIR EN LALUMNAT.
El programa de desenvolupament Competencial de lalumnat ser dut a terme preferentment pels Departaments de les rees instrumentals i el professorat que imparteix dites assignatures tant a lIES com als Collegis de Primria . En aquest punt es realitzar una posada en com de totes les Competncies treballades tant a lIES com als Collegis i que sn aquelles que shan de dominar per a realitzar amb xit el nivell requerit a lESO, aix com la Metodologia requerida per aconseguir lanomenat objectiu. 11
La medici de la posada en com de les competncies bsiques assolides, es realitzar mitjanant unes proves de les diferents rees i que seran elaborades de manera conjunta tant pel professorat de 6 com pel professorat de lIES. Aquestes proves seran aplicades a lalumnat de 6 de primria al finalitzar el mes de Maig i a lalumnat de 1r de lESO a finals de Setembre i aix poder conixer el nivell assolit i les possibles actuacions a realitzar a fi de millorar aquells aspectes amb ms dificultats. Aquest ha de ser considerat el punt de partida per a les actuacions del curs vinent.
5.1. Progressi curricular entre 3r cicle de Primria i 1r de l'ESO.

Tot i que la metodologia i els criteris davaluaci que sutilitzen tant a letapa de Primria com a la de Secundria sn molt semblants , cal millorar una srie d'aspectes que presenten els alumnes i que fan referncia als segents mbits: Comprensi lectora i fludesa. Accentuaci. Expressi oral i escrita. tcniques destudi Gramtica. Clcul mental. Aix les actuacions per a millorar aquests aspectes es proposaran cada curs en funci de la informaci que sen deriva dels elements danlisi proposats al punt 3.3
Veure Graella Annex 1.1, 1.2, 1.3.
5.2. Estratgies organitzadores a aplicar.

Entre les diferents estratgies organitzadores que considerem oportunes aplicar( tant a nivell d'aula com a nivell de centre) i aix aconseguir una transici ms fluda de lalumnat al passar duna etapa educativa a una altra, tenim les segents: A NIVELL D'AULA : 1. Utilitzaci de lagenda . 2. Enfocament de les classes de la manera ms semblant possible entre 6 de primria 1r ESO. 3. Semblana en les Proves escrites tant en 6 com a 1r ESO. 4. Utilitzaci destratgies molt bsiques per a desenvolupar els objectius primordials de les assignatures. 5. Resoluci de problemes i Comprensi lectora, etc.
12
A NIVELL DE CENTRE : 1. Composici dels grups 2. Flexibilitat dels desdoblaments 3. Assignaci d'optatives.
5.3. Competncies bsiques que s'han d'aconseguir al finalitzar l etapa de Primria.

5.4. Aspectes didctics i Metodolgics a desenvolupar en les dos Etapes educatives.

Pel que fa a la Metodologia , considerem important fer s daquestos recursos metodolgics: Funcionament de lagenda escolar. Exmens escrits amb exercicis de temes ja impartits. Fer representaci dels problemes per a qu siguen ms fcilment entesos. Entregar la llibreta al finalitzar el tema per veure si shan realitzat els deures. Comprensi lectora a l inici de cada tema Exercicis d'aplicaci gramatical. Dictats amb autocorrecci i posterior explicaci de les errades comeses. Controls de lectura. Correccions en la pissarra i oralment. Realitzar exmens cada dos temes. Revisi diria de deures Revisi trimestral de llibretes,etc.
13
5.5. Procediments i criteris d'avaluaci.

Podem comprovar que tant la metodologia com l'avaluaci, sn prou semblants en les dos etapes educatives, la qual cosa fa que el trnsit de l'alumne no haja de resultar molt difcil. Entre alguns dels criteris d'avaluaci que utilitzarem en les diferents assignatures , tenim: Registres diaris de treballs i materials. Correcci de tipologies textuals. Controls escrits sobre continguts gramaticals i ortogrfics. Presentacions de treballs i llibreta trimestralment. Criteris per a la correcci de la llibreta com sn: presentaci, ordre,ortografia,activitats. Treballs dinvestigaci. Puntualitat, participaci, cura de material. Respecte als companys de classe. Entre els percentatges per lavaluaci tenim: - Conceptes ( 60-70%) - Procediments (15-20%) - Actitud ( 15-20%) Veure Graella Annex 1.1, 1.2, 1.3.
5.6. Proves finals en primria i proves inicials en Secundria relatives a les competncies bsiques instrumentals.
Veure Annex 8. (Proves Finals-Inicials)
6. PROGRAMA DACOLLIDA EN EL CENTRE.

(Veure ANNEXOS 3 - 4 ). Des de lIES tots els anys organitzem a lltim trimestre del curs, reunions entre les orientadores per veure com planifiquem el calendari de visites de lalumnat de 6 de Primria i les activitats que anem a desenvolupar. La finalitat daquest calendari de visites s permetre que els alumnes coneguen lIES i puga haver-hi un apropament a la nova realitat que es tocar viure en dates molt prximes. En aquesta visita a lIES procedirem a explicar mitjanant un Power point les diferents rees didctiques que van a tindre en 1r de lEso, les normes de convivncia, el rgim intern, assignatures, optativitat, matriculaci, parts de disciplina, etc. A continuaci es donar pas a lalumnat per a qu inicie un colloqui 14
on puguen preguntar tot all que estimen adequat per a crear-se una opini del centre del que van a formar part en breu.
Una vegada acabada aquesta activitat, a continuaci passarem a ensenyar-los les Installacions del centre (laboratoris, aula dinformtica, aula de msica, la Biblioteca, el Departament dorientaci, el Pati, installacions esportives, gimns, lhort del centre, etc). Tamb realitzem unes jornades de portes obertes amb els pares de 6 de Primria. Al finalitzar el curs escolar , es fa una reuni informativa grupal amb els pares dels alumnes de 6 , on sels informa del projecte curricular del centre i de tota aquella informaci que els pares consideren interessant . A ms sels ensenyen totes les installacions del centre. Aquesta reuni es du a terme per part del Equip directiu , AMPA i Departament dorientaci del centre. Pel que fa als Centres de Primria, les activitats que desenvolupen i que venen a completar tot el Programa dacollida sn: 1. 2. 3. 4. 5. Activitat informativa per als alumnes de 6 de primria. Document informatiu per als pares de 6 de Primria. Trasps dinformaci al DO dels alumnes de 6 primria amb NEE. Visita a linstitut. Coordinaci entre els diferents orientadors.
Bocairent, juny de 2012
15
7. ANNEXOS.
16
Annex 1; Quadre competencial de les diferents assignatures.

Annex 1.1. ANGLS
COORDINACI CONTINGUTS D ENSENYAMENT I APRENENTATGE
REA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA

ETAPA DE PRIMRIA CONTINGUTS BSICS USOS I FORMES DE COMUNICACI ORAL ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS BLOC 1: 8. Possessions. ESCOLTAR, PARLAR I 9. Interests. CONVERSAR 10. Greetings and introductions. 11. Travel information. 12. Directions. 13. Likes and dislikes. 14. Frequency 15. Short phone conversations 16. School routines. 17. Permission. 18. Food orders. 19. Invitations. 20. Prices. 21. Past events. 22. Trips information. 23. The weather forecast. 24. Suggestions. 25. Future plans.
1. Listenings 2. Explicaci del mestr@, interaccions M-A, A-A 3. Llenguate daula: Salutacions, fer callar, perms per anar al bany 4. Role_plays: Supermercat, restaurant 5. Canons, embarbussaments, endevinalles. 6. Exposicions orals. 7. Llenguatge no verbal (TPR).
17
USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA
1. Lectura i comprensi de diferents tipus de text. ( correus, cartes, dilegs, receptes, poemes, dictats) 2. Foment de la lectura: Biblioteca daula, lectures lliures/ dirigides, completar fitxes de lectura, textos guillotinats, inventar finals diferents al de la historia. 3. Trasllat i/o interpretaci de la informacin. 4. Textos descriptius: persones, animals, paisatges. 5. Creaci de cmics. 6. Maneig del diccionari. 7. Tipologia textual. Comunicaci escrita a. Escriptura de correus electrnics, cartes i postals. b. Confecci de dilegs en diverses situacions de la vida quotidiana. c. Trasllat i interpretaci de la informaci dun text a una grfica. d. Realitzaci de textos descriptius.
8. Interests and hobbies reports 9. Expression of possessions. 10. Profiles about yourself. 11. E-mails giving personal information. 12. Maps 13. Multicultural report s(with information about countries, nationalities, languages) 14. Celebrations and festivities information. 15. Texts with information about animals. 16. E-mail about your school. 17. Information about life at school. 18. The rules of a game. 19. Articles about a place and its history. 20. The short biography. 21. The weather forecast. 22. Blog about an expedition.
BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE
18
e. Creaci de historietes en format cmic. f. Confecci dun pster amb les normes de la classe. g. Elaboraci duna ressenya sobre una pellcula. h. Confecci de qestionaris, entrevistes i informes. Prctica de preguntes i respostes dmbit personal.
Estructures gramaticals: 1. Asking for information. 2. Comparative and superlative sentences. 3. Simple present. 4. To have (got). 5. To wear. 6. Likes and dislikes. 7. Frequency. 8. There is/are, there was/were (negative). 9. Present Continuous. 10. Personal Pronouns + to be
1. Possession (possessive s/ have got /possessive adjectives and pronouns). 2. Verb TO BE. 3. Prepositions (about, of, by, on, in) 4. Pronouns (subject, object, interrogative, demonstrative, indefinite) 5. Countable and uncountable nouns+ there is/ there are/ some / any/ much/ many/ a lot of 6. Present simple (affirmative, negative and questions) and its uses 7. Present continuous (affirmative, negative and questions) and its uses present and future arrangements-. 8. Distinction between present simple or continuous. 9. Expression of comparison. 10. Expression of frequency. 11. Structure like+ -ing 12. Modal verbs can/ must 13. Past simple of regular and irregular verbs (affirmative, negative and questions) 14. Imperatives. 15. Future with be going to. 16. Vocabulary about: Classroom and school Free time Places in a city Countries,
BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI
19
ASPECTES SOCIOCULTURALS
1. Desenrotllament del vocabulari relacionat amb els interessos i experincies de lalumnat, partint, majoritriament, de conceptes adquirits ja en la L1 o la L2. 2. Realitzaci de tasques, xicotets projectes i investigacions i desenrotllament de tpics, sobre temes relacionats amb els interessos i experincies de lalumnat, o reprenent, refermant o eixamplant continguts ja adquirits en L1 o L2 i/o continguts amb poca demanda cognitiva de les rees no lingstiques. 3. Desenrotllament de tasques, xicotets projectes, investigacions i tpics, al voltant de continguts senzills de les rees no lingstiques no tractats encara, complementant el currculum impartit en la L1 o L2. 4. Utilitzaci destratgies de consulta, selecci i organitzaci de la informaci, per a lelaboraci de xicotets textos que sistematitzen els resultats (murals, lbums...). 5. Valoraci de la llengua estrangera com un instrument ms per a aprendre, organitzar-se i pensar.
1. Reconeixement i valoraci de la llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures. 2. Identificaci i interpretaci de costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla angls. 3. s de frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. 4. Coneixement dalguns trets histrics i geogrfics dels pasos on es parla langls, obtenir la informaci per diferents mitjans. 5. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. 6. Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. 7. Comparaci i contrast
BLOC 4: ASPECTES SOCIOCULTURALS
20
PRIMRIA
IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS
SECUNDRIA
COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE
AREA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS 1. Talk and listen about your possessions. 1.-Escoltar i comprendre missatges orals en BLOC 1: 2. Talk and listen about your interests. distintes situacions de comunicaci, per USOS I FORMES DE ESCOLTAR, 3. Greet and meet people. extraure informaci concreta, procedent del 4. Ask for travel information. COMUNICACI PARLAR I mestre/a,suport audiovisual, 5. Give and ask for directions. ORAL CONVERSAR 6. Talk about likes a dislikes. 2.- Participar en situacions orals: rutines de
comunicaci,necessitats bsiques, dilegs simulats(utilitzaci del llenguatge verbal i no verbal), 3.- Produir missatges orals correctes, adequats a la seua edad, amb la utilitzaci de les expressions treballades. 4.- Aprendre a transferir estratgies de comunicaci de les llenges que coneix. 5.- Valorar langls com a instrument de comunicaci
7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Say how often you do things. Chat on the phone. Talk about shool routines. Ask for permission. Order food. Accept and refuse invitations. Talk about prices. Talk about past events. Talk about a trip using the past tense. Understand the weather forecast. Make suggestions. Talk about future plans.
21

2.1.- Lectura: 1.- Llegir i comprendre diferents tipus de text ( en suport paper i digital ): descripcions, texts instructius, poemes, receptes, jocs, canons,... 2.- Desenvolupar lhbit lector mitjanant contes, cmics, festivals,... 3.- Llegir textos elaborats pels alumnes per comunicar-se, com a producte final,... 4.- Valorar la lectura en angls com a instrument daprenentatge. 2.2.- Escriptura: 1.- Compondre textos escrits variats: emails, cmics, descripcions, instruccions, endevinalles,... 2.- Conixer diferents tipus de textos: prctics ( invitacions, targetes,) literria, rees no lingstiques (C. Medi). 3.- Valorar lescriptura en angls com a instrument de comunicaci. 1. Read and write about your interests and hobbies. 2. Read and write about your possessions. 3. Write a profile about yourself. 4. Write an e-mail giving personal information. 5. Read and understand a map. 6. Write a multicultural report (with information about countries, nationalities, languages) 7. Read and write about celebrations and festivities. 8. Read and find out information about animals. 9. Write an article about animals. 10. Write an e-mail about your school. 11. Read about life at school. 12. Write the rules of a game. 13. Write an article about a place and its history. 14. Read and write a short biography. 15. Read about the weather. 16. Write a blog about an expedition.
USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA
BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE
22
1.
3.1.- Coneixements lingstics: 1.- Utilitzar les funcions lingstiques bsiques en intercanvis comunicatius, mitjanant les estructures treballades: - interrogar i respondre sobre la procedncia de les persones, professions i llocs de treball. demanar i donar adreces. parlar de gustos, habilitats i de fets del passat. preguntar i parlar sobre pertinncies, dates, hores,hbits i clima. preguntar i parlar sobre plans en un futur immediat. formular suggeriments i respondre. 2.- Practicar els usos lingstics contextualitzats: - descriure persones, llocs i objectes. - parlar de processos senzills seqenciadament. - fer comparacions. 3.- Arribar a una pronncia, ritme, entonaci i accentuaci adequada. 4.- Discriminar els fonemes ms caracterstics. 5.- Reconixer i utilitzar algunes estructures prpies de langls. 6.- Relacionar la pronncia i representaci grfica del vocabulari i expressions conegudes. 7.- Interessar-se per utilitzar langls en situacions variades. 8.- Comparar i reflexionar sobre langls a partir de la L1 i L2. 3.2.- Reflexi sobre laprenentatge: 1.- Implicar-se en el propi procs educatiu mitjanant lautocorrecci i autoavaluaci. 2.- Valorar el treball cooperatiu. 3.- Usar instruments de consulta i informaci: diccionaris, pictionaris, flashcards, gramtiques, 4.- Tindre confiana en la seua capacitat per aprendre. 5.- Utilitzar les noves tecnologies.
9.
Express possession (possessive s/ have got /possessive adjectives and pronouns). 2. Use the verb TO BE. 3. Use prepositions (about, of, by, on 4. Learn to use pronouns (subject, object, interrogative, demonstrative, indefinite) 5. Use countable and uncountable nouns+ there is/ there are/ some / any/ much/ many/ a lot of) 6. Learn the present simple (affirmative, negative and questions) and its uses 7. Learn the present continuous (affirmative, negative and questions) and its uses present and future arrangements-. 8. Distinguish present simple or continuous. Express comparison. 10. Express frequency. 11. Use the structure like+ -ing 12. Use of modal verbs can/ must 13. Learn the past simple of regular and irregular verbs (affirmative, negative and questions) 14. Use imperatives. 15. Express the future with be going to. 16. Learn and use vocabulary about: Classroom and school Free time Places in a city Countries, nationalities and languages. Seasons and months Daily routines. Animals. Food and drink. Travel equipment. Adjectives. The weather.
23

1.- Interessar-se per establir comunicaci amb altres parlants amb lajut de les noves tecnologies de la comunicaci. 2.- Valorar langls com a instrument per a conixer altres cultures i relacionar-se amb companys daltres pasos. 3.- Conixer els costums dels pasos de parla anglesa ( daily rutines, festivals, school,) 4.- Mostrar una actitud positiva cap a persones que parlen i tenen una cultura distinta a la nostra. 5.-Realitzar activitats socioculturals relatives a langls. 6.- Conixer i utilitzar frmules dinteracci social: salutacions, comiats, normes de cortesia,
1.- Desenvolupar el vocabulari relacionat amb els interessos i experincies dels alumnes ( partint dels conceptes ja adquirits en L1 o L2 ). 2.- Realitzar tasques, projectes i desenrotllament de tpics. 3.- Desenrotllar les tasques, projectes, treballs variats, tpics, de les unitats de Coneixement del Medi treballades al 3r Cicle, complementant el currculum impartit en L1 o L2: * Cinqu: - Climate: enviroment , - Plants: living things - The Middle Ages: time and change - Energy: matter and energy * Sis: - Technology: objects - The universe: our solar system - Europe: political and physic - The world of work: people and society - Circulation: our bodies and health 4.- Valorar langls com una llengua per a aprendre. 1. Reconeixer i valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures. Identificar i interpretar costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla angls. Utilitzar frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Coneixer alguns trets histrics i geogrfics dels pasos on es parla langls, obtenir la informaci per diferents mitjans. Tenir Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valorar lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. Comparar i contrastar la prpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que safavorisca amb aix la valoraci crtica de la prpia i lacceptaci i el respecte de laliena.
ASPECTES SOCIOCULTURALS
2.
BLOC 4: ASPECTES SOCIOCULTURALS
3. 4.
5.
6.
7.
BLOC IV: LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DAPRENENTATGE (CEIP BRACAL)
24
BLOC VI: TECNOLOGIA DE LA INFORMACI I DE LA COMUNICACI
1.- Utilitzar el correu electrnic per a la comunicaci i intercanvi dexperincies. 2.- Interessar-se per la utllitzaci de les noves tecnologies: informacions en angls, contactes amb altres cultures, com a ferramenta dautoaprenentatge,
PRIMRIA
IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS
SECUNDRIA
COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI REA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA
25

1. Captar el sentit global i identificar informacions especfiques en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicaci. 2. Llegir, de manera silenciosa i en veu alta, diferents textos amb vocabulari cada vegada ms extens i expressions de major complexitat, amb ajuda de les estratgies bsiques, per a obtindre informacin explcita i extraure inferncies directes. 3. Mantindre conversacions quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicaci predicibles, respectant les normes bsiques de lintercanvi, com escoltar i mirar a qui parla. 4. Elaborar diferents tipus de textos escrits partint de models, tant en suport paper o digital, prestant especial atenci a les fases de producci: planificaci, textualitzaci i revisi. 5. Reconixer i reproduir amb major correcci, aspectes sonors, de ritme, accentuaci i entonaci, en diferents contextos comunicatius, i dins de ls de formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera. 6. Usar algunes estratgies que afavorisquen el procs daprenentatge com: s de recursos visuals i gestuals, fer preguntes pertinents per a obtindre informaci, demanar aclariments, utilitzar diccionaris bilinges i monolinges, buscar, recopilar i organitzar informaci en diferents suports, utilitzar les tecnologies de la informaci i comunicaci per a contrastar i comprovar informaci, i identificar alguns aspectos que lajuden a aprendre millor. 7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaciamb altres persones i com a ferramenta daprenentatge, i mostrar curiositat cap a les que parlen la llengua estrangera i inters per establir relacions personals amb lajuda de les noves tecnologies. 8. Identificar alguns trets, costums i tradicions de pasos on es parla la llengua estrangera, relacionant-los i comparant-los amb els propis per a desenrotllar una conscincia intercultural Els bloc 1, 2 i 3 a es valoraran mitjaant proves objectives al llarg de l avaluaci.
PROCEDIMENTS
El bloc 3b tindr un seguiment diari, tenint en compte els segents (controls criteris davaluaci: escrits,orals, Resoluci de les qestions que es plantegen en les diverses activitats, ja siga de manera oral o escrita, a classe (CLASSWORK) o a casa (HOMEWORK) Aplicaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordara i utilitzar lxic. s progressiu de recursos per a laprenentatge, com diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Reflexi sobre ls i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les produccions orals i epecialment escrites (Homework, classwork, notebook, workbook) Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva per a superar-lo. Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula. Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de la llengua materna o altres llenges. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit.
treballs, participaci...)
CRITERIS DAVALUACI
El bloc 4 es valorar mitjanant un project trimestral. El project es realitzar fonamentalment de manera oral. Pel que fa a les lectures programades per al curs: READERS savaluaran dintre dels blocs 1 i 2. Sempre que siga possible el professor/-a avaluar la comprensi de la lectura de manera oral valoraci de la prova de lectura ha de ser necessriament dAPTE/ A per a poder aprovar lavaluaci. Les lectures pendents es podran recuperar al llarg del curs. Amb les lectures pendents no es pot aprovar lassignatura.
26
Bloc 1: Listening & Speaking
CRITERIS DE QUALIFICACI
Bloc2:Reading&Writing Coneixement de la llengua
Bloc 3: a) 70%
CRITERIS DE QUALIFICACI
(funcions del llenguatge i gramtica, lxic i fontica) b) Reflexi sobre laprenentatge: 20% Bloc 4: aspectes socioculturals i conscincia intercultural: 10%
27
28
Anex 1.2.. Llenges

INTRODUCCI Nombrosos estudis constaten que entre primria i secundria existeixen cultures diferents, s a dir, prctiques, valors, organitzaci i gesti molt diferenciades. La gradualitat sempre ha d'estar present en tot procs educatiu i aix significa la possibilitat d'ordenar l'aprenentatge, d'enllaar els seus components i els seus moments. Els nostres alumnes sn subjectes actius que descobreixen, que s'adapten i es construeixen. El seu desenvolupament estar condicionat d'una forma o altra en funci de si troben en el seu entorn elements positius per aquesta activitat constructora. s per aix que ocupar-se de les transicions suposar estimular desigs de creixement, illusi per saber i conixer. En aquest sentit, tenir cura del trnsit significa que haurem de pensar i organitzar la manera d'acompanyar als alumnes a la nova etapa. Si sanalitzen tots els elements que intervenen en el procs densenyament i aprenentatge duna llengua, i tenint en compte que des del punt de vista metodolgic es tracta dun procs continu, de vegades el trencament daquest procs entre dues etapes (Primria i Secundria) provoca un desajustament que agreuja les dificultats en ladquisici de la competncia lingstica. En conseqncia, cal analitzar les deficincies que es detecten en primer dESO i determinar els punts dharmonia existent (programtics, metodolgics, ds de recursos) entre primria i secundria i que configuren els punts de coincidncia del Currculum dambds nivells. Abans de referir-nos a les mancances detectades a Primer dESO en lmbit lingstic, hem fet un estudi comparatiu dels continguts de les dues assignatures dels cursos de sis de Primria i primer dESO:
29
CONTINGUTS 6 LLENGUA I LITERATURA: VALENCI. LENGUA Y LITERATURA: CASTELLANO. 1r dESO LENGUA Y LITERATURA: CASTELLANO. 1r dESO LLENGUA I LITERATURA: VALENCI.
TEMA 1 8. El grup nominal. 9. Ls de les majscules. 10. Paraules primitives i paraules derivades. 11. Audici i recitaci de poemes. 12. Composici de textos a partir de dades i seguint un procediment. 13. Revisi de llibres per a identificar-hi parts i cercar-hi informaci. 14. Preocupaci per establir la comunicaci amb el destinatari. 15. Curiositat per consultar fonts dinformaci. 16. Inters per escriure amb bona ortografia TEMA 2 Els demostratius. Reps daccentuaci. Els prefixos. Identificaci i classificaci dels personatges del text. Discriminaci de varietats lingstiques en textos orals. Intervenci en un dileg per a arribar a acords. Utilitzaci de paraules derivades. Descripci per escrit dun lloc des de diferents
TEMA 1 Variedades textuales: La comunicacin Gramtica: La oracin y sus elementos. - La lengua en uso: El lenguaje de los gestos. Ortografa: Sonidos y letras. Ortografa y Lxico: - La slaba - Diptongo, hiato, triptongo. Literatura: - Los gneros literarios. - El rincn de Edgar: - La prosa y el verso Una mirada hacia fuera: Una noticia periodstica TEMA 2 Variedades textuales: La narracin Gramtica: El sustantivo (I) La lengua en uso: - Los titulares en las noticias. Ortografa: La acentuacin. Ortografa y Lxico: - Lexemas y morfemas. - Morfemas flexivos. Literatura: - El gnero narrativo: leyendas y mitos.
TEMA 1 Model textual: Lauca. Gramtica: Els enunciats: oracions i frases. Oracions segons lactitud dels parlants. Les oracions i els signes dentonaci. Ortografia: Lalfabet valenci. Separaci dels dgrafs. Interferncies entre b i v. Lxic: La derivaci (I): els prefixos. Jocs de llengua: El prefixconte. La llengua i els parlants: La lleialtat lingstica. Literatura: Els gneres literaris. TEMA 2 Model textual: El retrat. Gramtica: Els constituents de loraci. Ell substantiu. Ortografia: Els diftongs. Els hiats. Les lletres m,n i laplec mp. Lxic: La derivaci (II): els sufixos. Jocs de llengua: Joc de les frases fetes. La llengua i els parlants: 30
posicions.
El rincn de Edgar
TEMA 3 Els possessius. Lapstrof i la contracci. Els sufixos. Narraci oral de notcies, contes, ancdotes, etc. Formaci de paraules derivades. s dabreviatures i smbols per a prendre notes. Identificaci dels fitxers ms adequats per a buscar informaci. - Los grandes dioses griegos. Una mirada hacia fuera: Un viaje de pelcula: El viaje del emperador.
La comunicaci i els seus elements. Literatura: La narrativa juvenil.
TEMA 3 Variedades textuales: - Los elementos de la narracin. Gramtica: El sustantivo. (II)
La lengua en uso: Los anuncios. Ortografa:Las grafas B/V.

Ortografa y Lxico: - Morfemas derivativos. -Sinnimos y antnimos. Literatura: - El gnero narrativo: el cuento
TEMA 4 Els numerals i els indefinits La diresi. Les paraules onomatopeiques. * Ordenaci de les accions duna histria. Identificaci de dades en un text oral. Exposici oral de la prpia biografia. Redacci de notcies. Organitzaci de les notcies en un diari.
TEMA 3 Model textual: La conversa. Gramtica: Els determinants. Ortografia: La sllaba. Laccentuaci.Les lletres p/b, t/d i c/g en posici final. Lxic: La composici. Jocs de llengua: La sllaba en ziga-zaga. La llengua i els parlants: Les funcions del llenguatge. Literatura: Els dilegs en la narraci.
El rincn de Edgar: La moraleja.

Una mirada hacia fuera: - Partes de un peridico TEMA 4 Variedades textuales: - La carta y el correo electrnico. Gramtica: El adjetivo calificativo. Ortografa: Las grafas G/J. Ortografa y Lxico: Morfemas derivativos.
TEMA 5 El verb: formes, arrel i desinncies. Les conjugacions verbals. Ls de x i de ix. Els eufemismes i les paraules tab. Audici de notcies per reconixer-hi causes i
La lengua en uso: Las repeticiones lxicas.
TEMA 4 Model textual: La rondalla. Gramtica:Ladjectiu. Ortografia: La diresi. Laccent diacrtic. Les lletres g i j i el dgraf gu. Lxic: Sinonmia. Antonmia. Jocs de llengua: La rondalla desordenada.. La llengua i els parlants: Els barbarismes i lestndard. Literatura: Les rondalles. 31
conseqncies. Formulaci de preguntes orals per a obtindre informacions concretes. Emplenament dimpresos. Anlisi i compleci dentrevistes.
UNITAT 6 El nombre i la persona dels verbs. Les formes no personals. El temps i el mode dels verbs. Ls de b i v. Les paraules homnimes. Elaboraci dun esquema del contingut de la histria. Anotacions a partir de laudici dun text oral. Explicaci oral duna grfica. Identificaci i utilitzaci de paraules homnimes. Redacci de normes de seguretat. Determinaci del verb especfic ms adequat per a substituir-ne un de ms general.
UNITAT 7 La classificaci dels temps verbals. Ls de l i de ll. Les paraules parnimes. Identificaci dels personatges i de les seues caracterstiques. Audici de comentaris per a interpretar opinions. Expressi de preferncies de forma oral.
TEMA 5 Model textual: La descripci despais i dobjectes. El rincn de Edgar: El epteto. Gramtica: Els pronoms personals. Ortografia: Larticle.Lapstrof. La lletra x i Una mirada hacia fuera: Lectura paso a els dgrafs tx i ig. paso: La biblioteca de los libros vacos. Lxic: La polismia. Jocs de llengua: TEMA 5 Joc de les endevinalles. Variedades textuales: El diario. La llengua i els parlants: Gramtica: Los determinantes. El sexisme lingstic. La lengua en uso: Uso del adjetivo y Literatura: El paisatge en la narraci. uso del determinante. Ortografa: La grafa H Ortografa y Lxico: Morfemas derivativos y familias lxicas. Literatura:El gnero narrativo: la novela (II). TEMA 6 Model textual: El cmic. Gramtica: Ladverbi. El rincn de Edgar: Las novelas en el Ortografia: La contracci. La lletra x. cine. Lxic: Una mirada hacia fuera: La presentacin Lhomonmia. de textos escritos. Jocs de llengua: La can incompleta. La llengua i els parlants: Cmics i revistes, en valenci! TEMA 6 Literatura: Variedades textuales: La descripcin. Les faules. Gramtica: Los pronombres. Ortografa: Las grafas Y/LL Ortografa y Lxico: Morfemas derivativos TEMA 7 y Model textual: El conte. Familias lxicas Gramtica: Les preposicions. Les 32
Literatura: El gnero narrativo: la novela (I).
Redacci dun article dopini. Redacci de la recomanaci dun llibre.
La lengua en uso: La oralidad en la escritura. Literatura: El gnero lrico: la poesa.
UNITAT 8 Verbs regulars i verbs irregulars. Verbs defectius. Ls de la h. El camp semntic. Elaboraci dun esquema del contingut de la histria. Ordenaci dels passos per a fer un treball a partir de laudici dun text oral. Explicaci oral del funcionament dun aparell. Identificaci i formaci de camps semntics. Redacci dinstruccions per a fer un manual. Lectura anlisi i correcci duna recepta de cuina.
El rincn de Edgar: El paralelismo. Una mirada hacia fuera:

- La realidad lingstica de Espaa. TEMA 7 Variedades textuales: Descripcin de lugares y cosas. Gramtica: El verbo.
conjuncions. Ortografia: Els signes de puntuaci (I): el punt, la coma i el punt i coma. La lletra l i el dgraf ll. Lxic: Els camps semntics. Jocs de llengua: El tauler dels verbs. La llengua i els parlants: La riquesa de la llengua. Literatura: El conte literari.
La lengua en uso: El lenguaje de las vietas. Ortografa: Las grafas K, QU, C/Z
Ortografa y Lxico: - Morfemas derivativos. - Campos semnticos. Literatura: El gnero lrico: la rima y la medida de los versos.
UNITAT 9 Ladverbi: classes i funcions. Ls de j/g i tj/tg. Les paraules individuals i collectives. Audici de converses per a obtenir-ne informaci. Dramatitzaci de la presentaci duna visita guiada. s de paraules individuals i collectives. Composici dun text per a explicar una ruta. Creaci dun dictat.
El rincn de Edgar: La anttesis

Una mirada hacia fuera: Dos fotografas, dos realidades. TEMA 8 Variedades textuales: Descripcin de personas. Gramtica: La conjugacin verbal. Ortografa: Las grafas R/RR, X/S Ortografa y Lxico: Palabras compuestas.
TEMA 8 Model textual: La descripci dun viatge. Gramtica: El grup del predicat. El verb. Ortografia: Els signes de puntuaci (II): els dos punts, els punts suspensius i les cometes. Les lletres que representen el fonema esse sonora /Z/. Lxic: Els topnims. Els gentilicis. Jocs de llengua: Els verbs que fugen. La llengua i els parlants: La diversitat lingstica a Europa. Literatura: La poesia.
La lengua en uso: Los campos
TEMA 9 Model textual: El text teatral. Gramtica: Estructura del grup del predicat. Ortografia: Els signes de puntuaci (III): la interrogaci i ladmiraci. Les lletres que 33
UNITAT 10 Els enllaos: preposicions i conjuncions. Tipus de conjuncions: copulatives, disjuntives i adversatives. Ls de x, tx i ig. El sentit literal i el sentit figurat. Reconeixement de les parts en qu es divideix una histria. Audici, anlisi i producci de textos orals. Identificaci i invenci doracions en sentit literal i en sentit figurat. Redacci duna reclamaci. UNITAT 11 Els enunciats: frases i oracions. Subjecte i predicat. Classes i estructura del subjecte. Signes que tanquen enunciats. Els neologismes. Ordenaci cronolgica dels fets de la histria. Audici de textos orals per a memoritzar informaci. Exposici i argumentaci oral de preferncies. Utilitzaci de neologismes. Anlisi i elaboraci danuncis i eslgans amb els elements necessaris. UNITAT 12 Tipus de predicat. El predicat nominal. Latribut i la seua composici. Ls dels punts suspensius. Paraules daltres llenges. Memoritzaci dinformaci a partir de laudici de textos orals. Participaci en una tertlia seguint normes.
representen el fonema esse sorda /S/. Lxic: Literatura: Els neologismes. Les sigles. - El gnero lrico: el verso libre y el Jocs de llengua: caligrama. Ests sord? El rincn de Edgar: La personificacin. La llengua i els parlants: La lleialtat Els nivells de llenguatge. Una mirada hacia fuera: Lectura paso a Literatura: El teatre. paso: Poesa espaola para jvenes
semnticos.
TEMA 9 Variedades textuales: El dilogo (I). Gramtica: El adverbio.
La lengua en uso: La secuenciacin temporal.

Ortografa: Maysculas y el punto. Ortografa y Lxico: El diccionario. Literatura: El gnero dramtico: la obra escrita.
El rincn de Edgar: El smil o comparacin.

Una mirada hacia fuera: El miedo a travs de los tiempos. TEMA 10 Variedades textuales: El dilogo (II) Gramtica: La preposicin y la conjuncin.
La lengua en uso: Valor de las

34
Identificaci de paraules daltres llenges. Redacci duna crnica. Reconeixement dels elements dun xat.
preposiciones y valor de los tiempos verbales.

Ortografa: La coma y el punto y coma. Ortografa y Lxico: El diccionario: las acepciones y palabras polismicas. Literatura: El gn. dramtico: la representacin.
UNITAT 13 El nucli i els complements del predicat verbal (directe, indirecte i circumstancial). Els parntesis, les cometes i el gui. Les abreviatures. Audici de textos orals per a detectar-hi errors dexpressi. Improvisaci de dilegs. Utilitzaci dabreviatures. Redacci del comentari dun espectacle. Observaci, anlisi i recreaci dentrades de diccionari amb les abreviatures apropiades. UNITAT 14 Classes doracions. Pronoms febles davant el verb. s culte i s colloquial del llenguatge. Audici dun text oral i substituci de dades errnies. Dramatitzaci de situacions en qu es demanen disculpes. Substituci de paraules i dexpressions colloquials per daltres ds culte i a linrevs. Elaboraci dun fullet turstic seguint indicacions. Anlisi de camps semntics en un text per a deduir-ne el tema.
El rincn de Edgar: El origen del teatro.

Una mirada hacia fuera: Dramatizacin de un cuadro: El almuerzo de los barqueros. TEMA 11 Variedades textuales: La entrevista. Gramtica: Revisin de las clases de palabras.
La lengua en uso: Anlisis de un anuncio de oferta de trabajo.

Ortografa: Los puntos suspensivos, los dos puntos y Las comillas. Ortografa y Lxico: Tipos de diccionario. - Las frases hechas. Literatura: El g. dramtico: el sainete y la farsa.
El rincn de Edgar: Enumeracin.

Una mirada hacia fuera: Parodia de un programa de televisin.
TEMA 12 Variedades textuales: Instrucciones,
Lauca. El diccionari. Lenciclopdia. 35
UNITAT 15 El text i les seues caracterstiques. Pronoms febles darrere el verb. Els vulgarismes. Elaboraci duna lnia del temps. Audici de textos orals per a fer esquemes duna explicaci. Exposici a partir dun gui elaborat prviament. Substituci de vulgarismes en textos. Narraci escrita des de diversos punts de vista. Elaboraci dun fitxer.
normas y avisos. Gramtica: - El sintagma. - La oracin: sujeto y predicado.
Les llenges dEuropa. El text explicatiu. Paraules clau. El subratllat. Idees principals i secundries. Lesquema. El mapa conceptual. El resum.
La lengua en uso: Anuncios de prensa.
La notcia. La transmissi de la informaci. Introducci als recursos ortotipogrfics. Elsl Ortografa: - Los signos de interrogacin y exclamacin. correctors de textos. - El guin y la raya. Ortografa y Lxico: - Las enciclopedias. - Las enciclopedias multimedia. Literatura: Las figuras literarias.
ALTRES: Una mirada hacia fuera: - Biblioteca daula: funcionament i - Lectura paso a paso: Dr. Jekyll y Mr. Hide establiment dun temps setmanal de lectura (45 min.) i interacci amb la - Interpretaci de tipologies textuals i biblioteca municipal. dramatitzaci: teatre amb posada en - Interpretaci de tipologies textuals i escena. dramatitzaci: teatre amb posada en - Treball escrit de tipologies textuals i escena. anlisi de lentorn: la notcia, text - Treball escrit de tipologies textuals i anlisi narratiu, text potic... de lentorn: la notcia, text narratiu, text - Debats i exposicions orals de potic... lectures, poesies... - Conta contes amb altres nivells. - Memoritzaci de fragments de - Debats i exposicions orals de lectures, contingut o textos potics. poesies... - Memoritzaci de fragments de contingut o textos potics.
El rincn de Edgar: Denotacin y connotacin.
36
METODOLOGIA
6 Comprensi lectora a linici de cada tema. Gramtica i exercicis daplicaci. Ortografia: normes i aplicaci prctica Dictat: amb preparaci prvia de lalumnat a casa, autocorrecci i explicaci del per qu de les errades que shan pogut realitzar. Si hi ha un nombre excessiu derrades es copia el dictat de nou. Tipologia textual Expressi oral Textos literaris amb treball de competncies bsiques. Revisi diria de deures ( presentaci completa; no correcci individual, sin en grup). Correcci a la pissarra i/o oralment. Esquema dorganitzaci dunitats similar als dos nivells. Revisi trimestral de llibretes. Exmens: temes?
1r. dESO Castell 1r. dESO Valenci - Comprensi lectora a linici de cada - Comprensi lectora a linici de cada tema. tema. - Gramtica i exercicis daplicaci. - Gramtica i exercicis daplicaci. - Ortografia: normes i aplicaci - Ortografia: normes i aplicaci prctica - Tipologia textual prctica - Expressi oral - Dictat: amb preparaci prvia de - Textos literaris amb treball de lalumnat a casa, autocorrecci per competncies bsiques. Revisi parelles i explicaci del per qu de diria de deures ( presentaci les errades que shan pogut completa; no correcci individual, realitzar. Si hi ha ms de 5 faltes, es sin en grup). copia tot el dictat, si no, es copia la - Correcci a la pissarra i/o oralment. falta. - Revisi trimestral de llibretes. - Tipologia textual - Exmens: cada dos temes. - Expressi oral - Control de lectura - Textos literaris amb treball de competncies bsiques. Revisi diria de deures ( presentaci completa; no correcci individual, sin en grup). - Correcci a la pissarra i/o oralment. - Revisi trimestral de llibretes, per tamb algunes setmanalment. - Exmens: En la primera avaluaci: 1 examen per tema. Posteriorment: un examen de dos temes, i un altre dun tema. - Control de lectura.
37
AVALUACI
6 Registre diari de treball i material. Realitzaci i correcci de tipologies textuals (ms o menys associades a cada tema). Controls orals i escrits sobre els continguts gramaticals i ortogrfics (sinclou el criteri de descomptar 0,1 per cada falta dortografia). Presentaci de treballs i llibreta trimestralment. Presentaci oral i escrita dels llibres llegits per cada alumne/a amb un pes 20% de la nota de lassignatura. Registre quasi diari de treball i material. Realitzaci i correcci de tipologies textuals (ms o menys associades a cada tema). Controls escrits sobre els continguts gramaticals i ortogrfics (sinclou el criteri de descomptar 0,1 per cada falta dortografia). Presentaci de treballs i llibreta trimestralment. Presentaci oral i escrita dels llibres llegits per cada alumne/a amb un pes 20% de la nota de lassignatura. Registre diari de treball i material. Realitzaci i correcci de tipologies textuals (ms o menys associades a cada tema). Controls orals i escrits sobre els continguts gramaticals i ortogrfics (sinclou el criteri de descomptar 0,1 per cada falta dortografia). Presentaci de treballs i llibreta trimestralment, per tamb algunes setmanalment. Presentaci oral i escrita dels llibres llegits per cada alumne/a amb un pes 10% de la nota de lassignatura.
Percentatges consensuats: Conceptes 60% Lectura 20% Actituds i presentaci de llibretes 20%
Percentatges consensuats: Conceptes 60% Procediments 20% (inclou lectura) Actitud 20% (inclou presentaci de llibretes)
Percentatges consensuats: Conceptes 60% Procediments (control de lectura) 10% Actitud i procediments (inclou presentaci de llibretes)30%
38
Annex 1.3. Matemtiques

PLA DE TRANSICI DE MATEMTIQUES Amb la finalitat d'aconseguir que els alumnes tinguen un pas ms continu de l'etapa primria a la secundria, els equips educatius responsables de l'assignatura de Matemtiques hem ellaborat aquest pla. A travs de l'utilitzaci d'estratgies conjuntes pensem que podem arribar a que l'alumnat tinga un pas ms flut d'etapa. Per aix, hem fet incidncia en la semblana de les proves escrites (tant pel que fa a la forma com al tipus de contingut), l'utilitzaci de l'agenda, la forma d'enfocar les classes, les estratgies bsiques de clcul mental, el paper de la calculadora en l'assignatura i, sobretot, l'estratgia en la resoluci de problemes que s on l'alumnat presenta majors dificultats. A ms, hem analitzat les diferncies en la impartici dels continguts per intentar que siguen mnimes.
COORDINACI CRITERIS AVALUACI DENSENYAMENT I APRENENTATGE REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS NOMBRES I OPERACIONS ( ARITMTICA I LGEBRA)
Bloc 1. Nombres i operacions Nombres enters, decimals i fraccions s en situacions reals del nom i grafia dels nombres de ms de sis xifres. Equivalncies entre els elements del Sistema de Numeraci Decimal: unitats, desenes, centenes, etc. Arrodoniment de nombres naturals a les desenes, centenes i milers. Estimaci de resultats, i assegurar-se, per mitj dalgun tipus destratgia, que el resultat obtingut no s absurd. Iniciaci a la divisibilitat: mltiples, divisors, nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10. Calcular el mxim com divisor de dos nombres trobant-ne tots els divisors. Calcular el mnim com mltiple de dos nombres trobant-ne els mltiples. Factoritzaci de nombres naturals i clcul del mnim com mltiple i el mxim com divisor , utilitzant la factoritzaci en paral.lel. (Es donar sempre que lalumnat ho permitixca). Concepte de fracci. Las fraccions: fraccions equivalents, reducci de dos o ms fraccions a com denominador, utilitzant el mcm. Els nombres decimals: valor de posici. s dels nombres decimals en la 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. NOMBRES NATURALS Utilitzar els smbols del sistema de numeraci rom i del sistema de numeraci decimal per a lescriptura de nombres. Efectuar operacions amb nombres naturals (suma, resta, multiplicaci i divisi) i operacions combinades de les anteriors. Diferenciar la divisi exacta de lentera i establir la relaci entre els seus termes, en cada cas. Aplicar la propietat fonamental de la divisi exacta i de la divisi entera en diversos contextos. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en les operacions combinades. Aproximar nombres naturals per arrodoniment. DIVISIBILITAT I FACTORITZACI Reconixer si un nombre s mltiple o divisor dun altre nombre donat. Utilitzar els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10 en la resoluci de problemes. Distingir si un nombre s primer o compost. Calcular tots els divisors dun nombre. Factoritzaci dun nombre. Calcular el mxim com divisor de dos nombres trobant-ne tots els divisors.
39

vida quotidiana. Arrodoniment de nombres decimals a la dcima, centsima o millsima ms prxima. Relaci entre fracci i nombre decimal. Aplicaci a lordenaci de fraccions. Nombres positius i negatius. Utilitzaci en contextos reals. (Reconeixer els nombres negatius, no fer operacions). La numeraci romana. Operacions Propietats de les operacions i relacions entre estes utilitzant nombres naturals. Potncia com a producte de factors iguals. Quadrats i cubs. Potncies de base 10. Addici i sostracci de fraccions senzilles, utilitzant el mnim com mltiple. Producte i quocient de fraccions. Operacions amb nombres decimals. Jerarquia de les operacions i usos del parntesi. Percentatges i proporcionalitat 8. Clcul de percentatges duna quantitat. 9. Expressi de parts utilitzant percentatges. Correspondncia entre fraccions senzilles, decimals i percentatges. 10. Augments i disminucions percentuals. 11. Reconeixement de proporcionalitat directa, o de la seua absncia, en situacions diverses. 12. Utilitzaci de la regla de tres en situacions de proporcionalitat directa: llei del doble, triple, meitat, Estratgies de clcul Automatitzaci dels algoritmes de les operacions i de la comprovaci dels resultats. Utilitzaci doperacions de suma, resta, multiplicaci i divisi amb distints tipus de nombres, Descomposici de nombres naturals i decimals atenent el valor posicional de les seues xifres. Utilitzaci de la taula de multiplicar per a identificar mltiples i divisors. Obtenci dels primers mltiples dun nombre donat. Obtenci de tots els divisors de qualsevol nombre menor que 100. Clcul de tants per cent bsics en situacions reals. Estimaci del resultat dun clcul i valoraci de respostes numriques raonables. Regles ds de la calculadora i verificaci amb la calculadora dels resultats doperacions efectuades amb llapis i paper. 29. Calcular el mnim com mltiple de dos nombres trobant-ne els mltiples. 30. Trobar el mxim com divisor i el mnim com mltiple de dos nombres fent la descomposici en factors primers i utilitzant la factoritzaci en paral.lel. 31. Resoldre problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat. FRACCIONS 32. Conixer i utilitzar adequadament les diverses interpretacions duna fracci. 33. Reconixer els diversos tipus de fraccions i passar de fraccions imprpies a nombres mixtos, i viceversa. 34. Representar fraccions a la recta numrica. 35. Distingir si dues fraccions sn equivalents i calcular fraccions equivalents a una fracci donada. 36. Amplificar i simplificar fraccions. 37. Calcular la fracci irreductible duna fracci donada. 38. Reduir fraccions a com denominador. 39. Comparar i ordenar fraccions. 40. Sumar i restar fraccions amb el mateix i amb distint denominador. 41. Multiplicar i dividir fraccions. 42. Resoldre problemes quotidians on figuren fraccions. NOMBRES DECIMALS 43. Comparar i ordenar nombres decimals. 44. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en les operacions combinades amb fraccions i decimals. 45. Obtenir lexpressi decimal exacta o peridica duna fracci qualsevol. 46. Fer sumes i restes de decimals escrits en forma ordinria. 47. Fer multiplicacions i divisions de decimals. 48. Estimar el resultat doperacions amb nombres decimals mitjanant el clcul mental i larrodoniment, amb diversos nivells daproximaci. 49. Comprovar, mitjanant una estimaci, si el resultat duna operaci amb decimals s correcte o no ho s. NOMBRES ENTERS 50. Reconixer la presncia dels nombres enters en diversos contextos reals. 51. Representar nombres enters a la recta real. 52. Comparar nombres enters. 53. Obtenir el valor absolut dun nombre enter. 54. Utilitzar el valor absolut per a sumar nombres enters. 55. Restar nombres enters sumant al primer loposat del segon. 56. Fer multiplicacions de nombres enters aplicant la regla dels signes. 57. Dividir nombres enters aplicant la regla dels signes. 58. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en
40
59. 60. 61. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32.
les operacions combinades amb nombres enters. EQUACIONS DE PRIMER GRAU Distingir els membres i els termes duna equaci. Obtenir la soluci duna equaci de primer grau amb una incgnita senzilla. Resoldre problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. PROPORCIONALITAT Esbrinar si dues raons formen proporci. Utilitzar les raons entre quantitats per a resoldre problemes en contextos reals. Distingir si dues magnituds sn proporcionals o no ho sn. Aplicar la regla de tres simple a la resoluci de problemes de la vida quotidiana. Fer repartiments directament proporcionals. Manejar els tants per cent i resoldre problemes reals on nisquen. Usar adequadament la calculadora per a resoldre problemes de proporcionalitat.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS

Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnituds
ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

Reconixer la necessitat de mesurar, dapreciar la utilitat dels instruments de mesura i de conixer els ms importants. Definir el metre com la unitat principal de longitud; el quilogram, de massa; el metre quadrat, de superfcie; i el metre cbic, de volum. Fer canvis dunitats en mesures de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Passar diverses mesures de forma complexa a incomplexa, i viceversa. Obtenir el volum dun cub com a extensi de les unitats de volum. Reconixer la relaci entre les mesures de volum, de capacitat i de massa. Resoldre problemes quotidians en qu calga manejar o convertir diverses unitats.
Longitud, capacitat, pes, superfcie i volum Unitats del Sistema Mtric Decimal. Equivalncies entre les mesures de capacitat i volum. Expressi en forma simple dun mesurament donat en forma complexa i viceversa. Ordenaci de mesures duna mateixa magnitud. Desenrotllament destratgies per a mesurar figures de manera exacta i aproximada. Realitzaci de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals. Estimaci de longituds, capacitats, pesos, superfcies i volums dobjectes i espais coneguts; elecci de la unitat i dels instruments ms adequats per a mesurar i expressar una mesura, tenint en compte les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana i la seua equivalncia amb unitats convencionals. Comparaci de superfcies de figures planes per superposici, descomposici i mesurament. Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes, superfcie i volum en
41

forma simple donant el resultat en la unitat determinada per endavant. Mesura del temps 17. Unitats de mesura del temps i les seues relacions. La precisi amb els minuts i els segons. 18. Equivalncies i transformacions entre hores, minuts i segons, en situacions reals. 19. Clculs senzills amb mesures temporals. 20. Clcul de lhora abans o desprs dun interval de temps donat. Sistemes monetaris. Equivalncies entre les diferents monedes i bitllets. Conversi entre leuro, el dlar i la lliura esterlina.
ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS FORMES GEOMTRIQUES I SITUACIONS EN LESPAI
Bloc 3. Geometria Mesura dangles. Langle com a mesura dun gir o obertura. El sistema sexagesimal. Mesura dangles i s dinstruments convencionals per a mesurar angles. Clculs senzills amb mesures angulars. Suma i resta dangles. La situaci en el pla i en lespai Posicions relatives de rectes i circumferncies. 17. Angles en distintes posicions: consecutius, adjacents, oposats pel vrtex... 18. Sistema de coordenades cartesianes, punts cardinals. Descripci de posicions i moviments per mitj de coordenades, distncies, angles, girs... 19. La representaci elemental de lespai, escales i grfiques senzilles. 20. Utilitzaci dinstruments de dibuix i programes informtics per a la construcci i exploraci de formes geomtriques. Formes planes i espacials Figures planes: elements, relacions i classificaci. Classificaci de triangles atenent els costats i els angles. Relacions entre costats i entre angles dun triangle. Classificaci de quadrilters atenent el parallelisme dels seus costats. Classificaci dels paralleleppedes. Concavitat i convexitat de figures planes. Identificaci i denominaci de polgons atenent el nombre de costats. Permetre i rea. La circumferncia i el cercle. Elements bsics: centre, radi, dimetre, corda, arc, tangent i sector circular. Cossos geomtrics: elements, relacions i classificaci. RECTES, SEMIRRECTES. Distingir entre recta, semirecta i segment. 33. Reconixer les diverses posicions que poden tenir dues rectes en el pla. ANGLES Distingir els tipus dangles i establir-hi diverses relacions. 34. Sumar i restar angles, multiplicar un angle per un nombre i dividir un angle en dos angles iguals. 35. Utilitzar el plegament, el regle, el comps, lescaire i el transportador per a fer construccions geomtriques. (Es donar en lrea dEducaci Plstica) 36. Sumar, restar, multiplicar i dividir amplituds i temps en el sistema sexagesimal. 37. Resoldre problemes de la vida real que impliquen operar amb angles i temps. POLGONS. REES 38. Classificar els polgons segons els costats i segons els angles. 39. Reconixer les rectes i els punts notables dun triangle. 40. Aplicar la propietat triangular i la suma total dels angles dun triangle en diversos problemes. 41. Aplicar el teorema de Pitgores a la resoluci de problemes geomtrics de la vida real. 42. Calcular lrea de qualsevol triangle. 43. Distinguir entre circumferncia i cercle. 44. Reconeixer les distintes posicions ente rectes i circumferncies. 45. Descriure els elements dels polgons regulars: centre, radi i apotema. 46. Aplicar les propietats dels paral.lelograms en la resoluci de problemes.
42
Poliedres. Elements bsics: vrtexs, cares i arestes. Tipus de poliedres. Cossos redons: con, cilindre i esfera. Formaci de figures planes i cossos geomtrics a partir daltres per composici i descomposici. Regularitats i simetries Reconeixement de regularitats i, en particular, de les simetries de tipus axial i de tipus especular. Traat duna figura plana simtrica duna altra respecte dun eix. Introducci a la semblana: ampliacions i reduccions.
47. 48. 49. 50. 51.
Classificar un quadrilater. Determinar el permetre dun polgon. Calcular la longitud duna circumferncia. Calcular lrea de qualsevol triangle. Trobar la longitud dun arc de circumferncia lamplitud del qual sexpressa en graus. 52. Obtindre lrea dun quadrat, rectangle, rombe, trapezi i de qualsevol polgon regular. 53. Trobar lrea dun cercle. 54. Obtindre lrea dun sector circular expressat en graus. POLIEDRES. COSSOS REDONS 23. Distingir els elements principals de poliedres regulars, prismes i pirmides. 24. Conixer i utilitzar la frmula dEuler. 25. Reconixer els tipus de cossos redons ms senzills. 26. Distingir els elements principals dels cossos redons.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS
ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS
ORGANITZACI DE LA INFORMACI (FUNCIONS, ESTADSTICA I PROBABILITAT)

La situaci en el pla i en lespai 21. Sistema de coordenades cartesianes, punts cardinals. Descripci de posicions i moviments per mitj de coordenades, distncies, angles, girs... 22. La representaci elemental de lespai, escales i grfiques senzilles. Grfics i parmetres estadstics Recollida i classificaci de dades qualitatives i quantitatius. Construcci de taules de freqncies absolutes i relatives. Iniciaci intutiva a les mesures de centralitzaci: la mitjana aritmtica, la moda i el rang. Aplicaci a situacions familiars. Realitzaci i interpretaci de grfics senzills: diagrames de barres, poligonals i sectorials. Anlisi crtica de les informacions que es presenten per mitj de grfics estadstics. Carcter aleatori dalgunes experincies. Els experiments els resultats dels quals depenen de la sort: experiments aleatoris. Iniciaci intutiva al clcul de la probabilitat dun succs en experiments realitzats per lalumnat. 1. Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades cartesianes, utilitzant el vocabulari i les tcniques adequades. 2. Interpretar grfiques de punts i lnies en un sistema de coordenades, analitzant la informaci que contenen. 3. Treballar amb lexpressi algebrica duna funci, amb una taula o amb un enunciat, i passar dunes a altres en casos senzills. 4. Dur a terme activitats en qu es descriguen i sinterpreten relacions entre dues magnituds, utilitzant, quan siga possible, valors organitzats en taules. 5. Conixer si dues variables estan relacionades i distingir entre variable dependent i variable independent. 6. Investigar i interpretar relacions funcionals senzilles en qu queden identificades plenament les variables que hi apareguen i que corresponguen a fenmens prxims a la vida quotidiana. 7. Reconeixer els distints tipus de variables estadstiques. 8. Fer taules de freqncies i representar-les grficament mitjanant diagrames de barres i de sectors. 9. Distingir entre experiment aleatori i determinista.
43

10. Obtindre lespai mostral dun experiment aleatori. 11. Reconixer els esdeveniments elementals, lesdeveniment segur i lesdeveniment impossible dun experiment aleatori. 12. Definir el concepte de probabilitat a partir de les freqncies relatives. 13. Calcular la probabilitat de diversos esdeveniments aplicant la regla de Laplace.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS RESOLUCI DE PROBLEMES

Bloc 5. Resoluci de Problemes Resoluci de problemes de la vida quotidiana utilitzant estratgies de clcul mental i relacions entre els nombres, explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes Capacitat per a formular raonaments i per a argumentar sobre la validesa duna soluci, i identificar, si s el cas, els errors. Valoraci de la necessitat de reflexi, raonament i perseverana per a superar les dificultats implcites en la resoluci de problemes
ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS
62. Resoldre problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat. 63. Resoldre problemes quotidians on figuren nombres naturals, enters i fraccions. 64. Resoldre problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. 55. Usar adequadament la calculadora per a resoldre problemes de proporcionalitat. - Resoldre problemes quotidians en qu calga manejar o convertir diverses unitats. 56. Resoldre problemes de la vida real que impliquen operar amb angles i temps.
44
PRIMRIA
REA CURRICULAR: MATEMTIQUES IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS
SECUNDRIA
57. Si s possible, donar la factoritzaci de No utilitzar la calculadora, sols per a casos puntuals i 71. No utilitzar la calculadora, especialment al nombres naturals. primer cicle de secundria. comprovaci de resultats. 58. Donar el mcd i el mcm aplicant la 63. El Bloc de Nombres i operacions, s el ms 72. En tercer dESO, no utilitzar la calculadora definici per a que entenguen el seu en els temes doperacions amb nombres, i important i per tant, cal dedicar-li el temps necessari significat. sols fer s della quant siga estrictamente per a que quede clar a tots els alumnes. 59. Si lalumnat ho permet, donar el mcd i 64. Treballar exercicis de clcul mental. necessari. el mcm per la factoritzaci en paral.lel. 65. Important treballar molt la jerarquia de les 73. Fer el mcd i el mcm per la factoritzaci en (No est en el temari de primria). paral.lel. operacions en linia i n o en arbre. 60. No s obligatori donar la fracci 66. Repassar i fer exercicis per qu coneguen els criteris 74. Copiar els enunciats de tots els exercicis, irreductible. inclosos els problemes, al quadern. de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10. 61. En nombres enters, sols donar la 67. Clcul del mcd i mcm de nombres utilitzant la 75. Treballar ms els problemes com en definici. primria: dades, operacions, solucions i factoritzaci en paral.lel, quan siga possible. 62. En la part de Geometria, el ms 68. Treballar ms exercicis de la definici de fracci. explicaci de la soluci. important s: 69. Fer la suma i resta de fraccions de distint -Classificaci de triangles i polgons. denominador, utilitzant el mcm, i no pel producte de -rees de polgons. denominadors. -Circumferncies i cercles: longitud i 70. Resoluci de problemes: Dades i pregunta, rea. operacions, solucions i explicaci de la soluci. -Reconeixer els cossos redons.
45
REA CURRICULAR: MATEMTIQUES IMPLICACIONS EN LA METODOLOGIA

a
Funcionament de l'agenda: utilitzar-la per apuntar els deures I les notes dels exmens.
espai en la pissarra per a tot el professorat I anotar ah els deures. Si ja en assignatures, intentar no posar-ne molts ms. Examens posar en l'examen exercicis de temes anteriors. Problemes per poder entendre els problemes, representar-los I simplificar-los. Llibreta a l'acabar el tema cada alumme entregar els deures en una funda de plstic. Qualificacions La nota d'examen representa al voltant del 70 % I la resta (30 % aprox.) la llibreta, els deures, I participaci. Deixar un tenen d'altres
COORDINACI CONTINGUTS DENSENYAMENT I APRENENTATGE REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS CONTINGUTS BSICS NOMBRES I OPERACIONS ( ARITMTICA I LGEBRA)
NOMBRE I OPERACIONS:
Llegir, escriure, descompondre i comparar nmeros de fins a 9 xifres. Llegir i escriure nmeros romans. Reconixer els mltiples i els divisors dun nmero natural i calcular el mcm i el mcd de diversos nmeros. Llegir, escriure i calcular el valor duna potncia; i reconixer i calcular larrel quadrada. Utilitzar els nmeros enters en situacions de la vida quotidiana. Resoldre situacions de suma, resta, multiplicaci i divisi, fer estimacions i comprovar resultats amb la calculadora. Llegir i escriure fraccions i nmeros decimals, i efectuar clculs de suma, resta, multiplicaci i divisi. Realitzar operacions combinades respectant la jerarquia de les operacions.
65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84.
Nombres naturals. Sistemes de numeraci decimal i rom. Expressi polinmica dun nombre. Valor de posici. Operacions bsiques amb els nombres naturals. Potncies dexponent natural. Operacions. Arrel quadrada exacta i entera dun natural. Jerarquia de les operacions. Aproximacions de nombres naturals. Criteris de divisibilitat. Clcul de mltiples i divisors. Nombres primers i compostos. Descomposici en factors primers. Mxim com divisor. Mnim com mltiple. Nombres fraccionaris. Fraccions prpies i fraccions imprpies. Fraccions equivalents. Amplificaci i simplificaci. Fracci irreductible. Comparaci de fraccions. Reducci a com denominador. Suma i resta de fraccions. Multiplicaci de fraccions.
46
85. Fracci inversa. Divisi de fraccions. 86. Jerarquia de les operacions amb fraccions. 87. Nombre decimal: representacin, comparaci. 88. Suma, resta, multiplicacin i divisi de nombres decimals. 89. Nombres decimals i fraccions. 90. Tipus de decimals. 91. Aproximaci de nombres decimals. 92. Nombres enters: representaci, valor absolut i oposat. 93. Comparaci denters. 94. Suma i resta de nombres enters. Parntesis. 95. Multiplicaci i divisi de nombres enters. Regla dels signes. 96. Operacions combinades amb nombres enters. 97. Elements duna equaci. 98. Soluci duna equaci de primer grau amb una incgnita senzilla. 99. Equacions equivalents. 100. Resoluci de problemes mitjanant equacions de primer grau senzilles. 101. Ra i proporci. 102. Relaci de proporcionalitat entre dues magnituds: directes i inverses. 103. Percentatges: problemes. 104. Utilitzar les raons entre quantitats per a resoldre problemes en contextos reals.
ETAPA DE PRIMRIA CONTINGUTS BSICS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

LA MESURA
ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS

105. 106. 107. Magnituds i unitats. Unitats de longitud, capacitat, massa, superfcie i volum. Formes complexes i incomplexes.
Reconixer i utilitzar les unitats de longitud, capacitat, massa i superfcie. Efectuar clculs i resoldre problemes amb unitats de temps i unitats monetries (euro).
FORMES GEOMTRIQUES I SITUACIONS EN LESPAI

FORMES GEOMTRIQUES I FORMES EN LESPAI
Identificar, descriure i traar lnies, angles, formes i cossos geomtrics. Classificar formes i cossos geomtrics, i calcular rees de figures planes.
108. 109. 110. 111. 112. 113. 114. 115. 116. 117.
Distingir entre recta, semirecta i segment. Reconixer les diverses posicions que poden tenir dues rectes en el pla. Distingir els tipus dangles i operar grficament. Sistema sexgesimal: operacions. Polgon. Tipus de polgons. Triangles: classificaci. Rectes i punts notables dun triangle. Teorema de Pitgores. Quadrilaters. Circumferncies: elements, angles central i inscrit.
47

118. Posicions relatives en el pla. 119. Permetre dun polgon. 120. Longitud de la circumferncia. Long. dun arc. 121. rees de parallelograms: Quadrat, Rectangle, Rombe, Romboide. 122. rees dun triangle, dun trapezi i dun polgon regular (clcul de lapotema). 123. rea del cercle i del sector circular. 26. Poliedres: elements i desenvolupament.. 27. Prismes i pirmides. 28. Frmula dEuler. 29. Cossos de revoluci. 30.
ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS CONTINGUTS BSICS ORGANITZACI DE LA INFORMACI (FUNCIONS, ESTADSTICA I PROBABILITAT)
ORGANITZACI DE LA INFORMACI
17. Resoldre problemes calculant la mitjana, la mediana, la moda i el rang dun conjunt de dades numriques. 18. Interpretar i representar dades en grfics de barres, lineals, de sectors, histogrames i pictogrames. 19. Interpretar i representar itineraris, plnols, mapes, etc., utilitzant escales o coordenades.
124. Coordenades cartesianes. 125. Funcions: conceptes,expressi mitjanant una equaci, una taula de valors i una grfica 126. Interpretaci de grfiques. 127. Estadstica. Tipus de variables. 128. Freqncies. Taules de freqncies. 129. Grfics estadstics: diagrames de barres i de sectors 130. Experiments aleatoris. 131. Esdeveniments. Espai mostral. 132. Probabilitat. Regla de Laplace.
RESOLUCI DE PROBLEMES
RESOLUCI DE PROBLEMES 16. Resoldre tot tipus de problemes 133. Resoluci de problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat, operacions amb nombres naturals, enters i fraccions. 134. Resoluci de problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. Resoluci de problemes quotidians en diverses unitats. 76. Resoluci de problemes de la vida real en els que sopere amb angles i temps.
48
COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA
1.- PROVES ESCRITES: Es faran les proves escrites necessries, dels continguts donats a classe. 2.- QUADERN DE CLASSE: El quadern de classe es demanar, com a mnim, una vegada per avaluaci, i per a la seua qualificaci, es tindran en conte els segents apartats: 1. Presentaci: Margens, ttols, espaiat adequat entre activitats, lletres i nombres clars i llegibles, 2. Ordre: Estructuraci correcta del tema, de les activitats, 3. Ortografia:Faltes en lortografia escrita i en la simbologia matemtica. 4. Han destar totes les activitats i exercicis treballats en classe i en casa. 5. Les activitats deuen estar corregides. 3.EXERCICIS PUNTUABLES I TREBALLS DINVESTIGACI: Si es fan, seran de forma puntual en alguns temes. 4.- EXERCICIS DIARIS : Es valoraran els exercicis efectuats en classe tant en la pissarra com en la llibreta, i els exercicis fets en casa i corregits en classe. 5.- COMPORTAMENT I ACTITUD DAVANT LA CLASSE I LES MATEMTIQUES. En aquest apartat, es valoraran positivament els segents aspectes: 1. Puntualitat en lassistncia a classe. 2. Puntualitat en lentrega de treballs. 3. Participaci activa en classe (esfor, inters,..). 4. Disposici del material i la cura que es tinga dell. 5. Respecte als companys de classe.
PROCEDIMENTS
PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, participaci...)
Problemes de clcul mental. Controls escrits Activitats de classe Participaci i actitud. Presentaci de treballs
(controls escrits,orals, treballs, participaci...)
ACTITUDINALS
Presentar de forma clara, neta i ordenada els clculs, el traat de figures geomtriques, els grfics... Sentir curiositat i inters per conixer les relacions numriques i geomtriques. Valorar la utilitat de les matemtiques en la vida diria. Mostrar inters per les situacions ldiques de les matemtiques i per collaborar amb els altres en les activitats collectives.
ETAPA DE PRIMRIA CRITERIS DE QUALIFICACI
ETAPA SECUNDRIA
Els apartats anteriors es comptabilitzaran de la segent manera: 1. Proves escrites : 70%
49

13. Quadern de classe i exercicis puntuables: 15% 14. Exercicis diaris, comportament I actitud: 15% Les faltes dortografia tamb seran comptabilitzades, tal i com sespecifica en el pla de millora aprovat pel centre, de manera que, es penalitzar a lalumne-a amb una puntuaci de 0.05 per falta, i amb un mxim dun punt. Si al llarg del curs sobservara una milloria de lalumne respecte al nombre de faltes dortografia, aquest podria recuperar la puntuaci inicial sense tenir en compte la penalitzaci per faltes. Per a determinar la qualificaci del procs d aprenentatge per avaluacions haurem de tenir en conte tots i cadascun dels instruments davaluaci abans citats. Lavaluaci ser positiva quan lalumne haja superat el 50% del total sumat, sempre que cap dels instruments avaluadors no hagen sigut qualificats com molt deficient. Aquests seran considerats molt deficients, quan la qualificaci en cada apartat siga inferior al 35% de la nota i quan no es donen els instruments propis per avaluar, es a dir: Lalumne no participe activament. Lalumne no faa exercicis diaris ni els treballs d investigaci. Lalumne no tinga quadern de treball. Lalumne no treballe a classe. Lalumne no supere el 35% de la nota en les proves escrites de cada avaluaci.
Entre tots els procediments davaluaci correspon el 100% de la nota final
Entre el 70 % i el 80 % proves escrites Entre el 30 % i el 20% procediments i actitud
L rea estar aprovada quan lalumne obtinga al menys la qualificaci de suficient en les tres avaluacions; o b quan cada avaluaci per separat obtinga puntuaci major o igual al 35% de la nota mxima possible i la mitjana aritmtica de totes les avaluacions siga superior al 50%. En cas de no superar alguna o cap avaluaci, l alumne podr accedir a una prova escrita final.
PRIMRIA - Passar una prova final
IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS SECUNDRIA - Deixar espai suficient en les proves per - Passar prova inicial. poder realitzar les operacions sense necessitat d'utilitzar un full a banda.
50
ALTRES IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS Visita institut en juny fer una visita i trobada amb alumnes de 6 de Bocairent i Alfafara amb alumnes de 1r d'ESO. Reunions trimestrals una vegada al trimestre reunir-se el professorat de 1r d'ESO I 6 de primria per a conixer l'evoluci dels alumnes.
51
Annex 2. QUADRE DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL INTERPERSONAL.

PLA DE TRANSICI A LESO: QUADRE DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL INTERPERSONAL. OBJECTIUS GENERALS:
Garantir la continuitat entre les dues etapes. Afavorir ladaptaci de lalumnat al nou centre.
COMPETENCIES CURRICULARS TEMTICA CONSCINCIA SOCIAL. ACTIVITAT
EL TRASPLANTAMENT DE COR.
OBJECTIUS Aclarir valors i conceptes morals.
TEMPORITZACI Inicial.
RESPONSABLE S Tutor.
1r ESO
GESTI DE LES Plantejar un dilema moral per que els RELACIONS alumnes reflexionen individual i grupalment i apleguen a un acord consensual que respecte les opinions de tots. COMUNICACI I COM DIUS RELACIO.
Provocar un exercici de consens per a mostrar la seua dificultat, Una sessi especialment, quan sn tutoria. valors i conceptes morals sn els que estan en joc.
de
Promoure la reflexi sobre la importancia de comunicarnos eficament
1r trimestre
COMUNICACI I RELACI.
QU T'OCORRE?
Aprendre parla
identificar
1r trimestre
sentiments de l'altra part que
Orientador/aTUTOR. 3ER Cicle Primaria Orientador/a Tutor/a 3ER Cicle Primaria
52
Aprendre a representar sentiments i emocions
Afavorir un clima de
confiana entre l'alumnat
EXERCICI DESCOLTA ACTIVA
Utilitzar l'autoconeixement per a millorar les relacions personals. Practicar les habilitats de repetir i reflectir.
1r trimestre
Orientador/a Tutor/a 3ER Cicle Primaria
EL QUE JO 21. - Reconixer els PENSE FA QUE sentiments en les ME SENTA AIX situacions de conflicte.
1r trimestre
53
COMUNICACI, RELACI I EMPATIA
14. LA HISTORIA DE LELEFANT
Promoure
1r trimestre
l'acceptaci de diferents punts de vista.
COMUNICACI, RELACI I EMPATIA
EL BESCANVI DUN SECRET
15. Promoure en els 1r trimestre alumnes hbits per a afavorir l'escolta activa. 16. -Desenvolupar la capacitat d'empatitzar i promoure els beneficis que reporta el parlar dels sentiments.
GESTI DE LES TESCOLTE I ARGUMENTE RELACIONS Consisteix a posar en prctica l'escolta activa. Es planteja un tema
Desenvolupar una actitud d'escolta i resposta mtua.
Primer trimestre Una sessi tutoria. de
Tutor.
2n ESO
54
per al seu debat. Sobre el qual cada un ha d'adoptar una posici: en contra, a favor o neutra dall que sha proposat. CONSCINCIA SOCIAL. RESOLUCI DE CONFLICTES LA BARCA SALVAVIDES Pressa de decisions. Consens en gran grup. Aclarir valors conceptes morals. Tutor. i Primer trimestre. 1r ESO Una sessi de Arribar al consens en la tutoria.
resoluci de conflictes.
RESOLUCI DE TINC UN CONFLICTES PROBLEMA Les persones podem situar-nos davant dels problemes de moltes formes. Segons com siga la nostra posici dependr la soluci del problema. Conv detindre's a pensar un poc enfront dels
Tutor. Identificar situacions Primer trimestre. Una sessi de 1er ESO problemtiques. tutoria. Descriure correctament situacions diries que suposen o constituxen un problema. Aprendre a generar diverses alternatives per a la seua soluci. Saber conclusions. predir
Augmentar la fludesa i
55
problemes i buscar les solucions alternatives a les que ells solen agafar.
flexibilitat de pensament. Aprendre a no reaccionar de manera impulsiva, agressiva o retreta davant dels problemes. Observar les formes que tenim d'enfrontar-nos als problemes. Posar en prctica els passos que cal seguir per a la resoluci de problemes. Aconseguir una actitud de recerca i suport per a trobar solucions.
RESOLUCI CONFLICTES
COM RESOLDRE BARALLES I INSULTS. En esta activitat aprendrem una forma adequada amb la que pensar en els problemes i que permeta analitzar les causes per a poder
Primer trimestre. Tutor. 1r ESO Una sessi de conflicte des de distintes tutoria. Aprendre a analitzar un perspectives. Prendre conscincia que les solucions violentes generen problemes. nous
56
desprs elaborar i aplicar estratgies adequades a la seua soluci. APRENDRE A PROBLEMES, EM SUPEREN O RESOLDRE PUC AMB ELLS? SITUACIONS El tutor/a planteja a PROBLEMATIl'alumnat un QUES. problema simulat, que es pot donar en realitat, davant del qual ha d'aportar la seua experincia personal i realitzar una primera presa de decisions per a resoldre el problema. Es planteja un debat en gran grup, on tot el grup tractar, dirigits pel tutor/a, de buscar de quina manera els alumnes i alumnes solen afrontar els
Valorar positiva
la
intervenci d'altres
membres de la classe. Tutor. Desenvolupar en Primer trimestre. 1r ESO Una sessi de l'alumnat la capacitat per a afrontar i resoldre per tutoria. si mateixos els problemes, valorant diferents alternatives. Ajudar els alumnes a qu valoren el problema, no com un obstacle insuperable, sin com un repte que poden vncer.
57
CONSCIENCIA SOCIAL EMPATIA.
problemes ESCOLTANT AMB EMPATIA Eltutor/a seleccionar un tema controvertit o polmic d'una revista o un peridic, sobre el qual els alumnes i alumnes pugen tindre una opini ms o menys fonamentada. A continuaci se seleccionen tres alumnes per a exercir com a locutor/a, com receptor/a, i com rbitre. El locutor/a parla sobre el tema sense interrupci i explica els sentiments que li suscita tal tema. Quan haja acabat, el receptor far un
Primer trimestre. Tutor. 1r ESO Una sessi de Augmentar l'habilitat tutoria. d'escolta i dileg. Desenvolupar l'empatia.
58
resum del que va dir el locutor/a sobre el tema. A l'acabar, el locutor/a i lrbitre poden corregir el que va dir el receptor o agregar ms coses.
AUTOCONTROL EMOCIONAL EMPATIA.
UNA MIRADA CAP ENDINS Els centres escolars no sempre sn llocs de convivncia pacfica i tolerant. Hi ha estudiants que ho passen molt malament, hi ha altres que es dediquen a fer la vida impossible als altres.
Tutor. Prendre conscincia Al final primer 2n ESO dels comportaments trimestre o excloents o marginadors segon trimestre. que puguen existir dins de l'aula o en el centre. Una sessi de Desenvolupar valors de tutoria. respecte i actituds favorables de desenvolupament pacfic de la convivncia en els centres escolars. Aprendre un conjunt d'estratgies que li permeten a l'alumnat afrontar situacions de xantatges, insults, agressions fsiques o psicolgiques, etc. Fomentar activitats d'estima i valoraci cap als altres 59
RESOLUCI DE CONFLICTES EMPATIA .
AUTOCONSCIN CIA EMOCIONAL EMPATIA
COM PREFEREIXES RESPONDRE? Explicar amb alguns exemples la diferncia entre un comportament agressiu i un altre assertiu (pot dramatitzar-se per alguns alumnes). POSAT EN EL SEU LLOC. Promoure un debat sobre una notcia respecte a la discriminaci dels fills d'immigrants magribins
Millorar la capacitat de A finals del primer trimestre. comunicaci. Una sessi de Comprendre les tutoria. caracterstiques d'una resposta comunicativa de tipus assertiu o agressiu.
Tutor.
1r ESO
Experimentar les distintes actituds en una situaci collectiva. Analitzar i comprendre els mecanismes d'actuaci dels prejudicis. Aprendre a respectar el dret dels altres a expressar les seues opinions. Aplicar la regulaci emocional a la presa de decisions i a la resoluci de conflictes. Analitzar el comportament del grup davant de la resoluci
Segon trimestre. Tutor. Una sessi de 2n ESO tutoria.
MISSI IMPOSSIBLE. L'any 3022 els RESOLUCI DE humans ens hem CONFLICTES, expandit a TREBALL EN nombroses EQUIP I colnies estellars, COLLABORACI per, lluny de ser AUTOCONTROL EMOCIONAL.
Segon trimestre. Una sessi de tutoria.
Tutor.
2n ESO
60
suficients, cada vegada rivalitzem ms entre els distints pobles pel domini dels recursos de les colnies i el control social, la qual cosa ens est portant a un procs d'autodestrucci de difcil retorn. Per equips dissenyaran per separat el seu projecte de societat. Exposaran els seus plans i arribar a un consens o projecte nic.
d'un conflicte. Facilitar a l'alumnat estratgies de resoluci de conflictes de forma no violenta.
CONSCINCIA SOCIAL EMPATIA
INFORMACI I CLIXS Cada alumne/a rep un full amb dos GESTI DE LES histries en qu COMUNICACIN s'aporten dades S, biogrfiques de dos RESOLUCI DE xiquets. Se sollicita
Posar en relleu que la informaci disponible, sempre parcial i a vegades molt escassa, condiciona les percepcions i els judicis que fem sobre la realitat
Segon trimestre. Una sessi de tutoria.
Tutor.
2n ESO
61
SITUACIONS CONFLICTIVES
que de forma individual lliguen la informaci responent a tres preguntes amb relaci a cada un d'ells. El professor informa el grup dels noms dels xiquets dels quals han llegit les dades biogrfiques (Einstein i Edison). - Cal evitar jutjar prematurament les persones.
i sobre les persones. Aclarir el concepte de clix o estereotip. Fomentar la flexibilitat enfront de les prpies idees. Fomentar desenvolupament l'empatia. el de
CONSCINCIA SOCIAL EMPATIA GESTI DE LA COMUICACI, RESOLUCI DE SITUACIONS CONFLICTIVES.
UNA SITUACI DE REBUIG. Xicotet grup: reflexi sobre la situaci de rebuig, elaboraci de propostes de soluci... Gran grup: debat i posada en com.
Segon o tercer Reflexionar sobre una trimestre. situaci en qu s Una sessi de rebutjat i analitzar els tutoria. sentiments subjacents a eixa situaci. Analitzar distintes tcniques de resoluci de situacions problemtiques, distintes formes de respondre al rebuig.
Tutor.
2n ESO
62
Estimular l'empatia cap a companys/nyes que se senten rebutjats.
RESOLUCI DE CONFLICTES
VIOLENCIA FSICA I VIOLENCIA VERBAL
Definir qu s la violnica i quins comportaments inclou.

17. Reflexionar sobre la violencia com una forma inadecuada de resoldre
2n i 3r trimestre
conflictes interpersonals
COM RESOLC ELS MEUS CONFLICTOS
18.
Comprendre que els 2n i 3r trimestre
conflictes sn inevitables i que, en determinades poden ser
ocasions,
necessaris i beneficiosos 19. Analitzar les diferents de manejar un
maneres
conflicte interpersonal i els avantatges i incovenients de cada una
63
PENSAMENT CONSECUENCIAL : JOC QUE PASARIA SI? TOTS IGUALS ,TOTS DIFERENTS LA MEDIACI
Donar solucions a problemas interpersonals Saber previndre consequncies.

20. Autocontrol
21.
Que
els
alumnes 2n i 3r trimestre
entenguen en qu consistix el procs de la mediaci. 22. Practicar les
tcniques de la mediaci
QUE VA OCRRER LALTRE DIA
23. i
Observar un conflicto 2n i 3r trimestre els elements
identificar
involucrats en el conflicte
Orientador/a Tutor/a 3ER Cicle Primaria Orientador/a Tutor/a 3ER Cicle Primaria
CONVIVNCIA CONFLICTE A LAULA
IDENTIFICAR EMOCIONS. MEDIACI EN CASOS PROPOSATS ASSEMBLEA PER ANALITZAR CASOS.
Aprendre a conviure Respecte als drets dels altres Millorar les relacions Facilitar la comunicaci Tolerncia Ensenyar a solucionar problemes.
64
EMPATIA RESOLUCI DE CONFLICTE HABILITATS SOCIALS
TENIM UN PROBLEMA QU FARIES TU? UNA SITUACI CONFLICTIVA
24.
Comprendre
les
normes 25. cap Fomentar el respecte a les opinions i
emocions dels altres. 26. Desenvolupar de la
capacitat
reflexionar
davant dun problema moral 27. Practicar les
habilitats socials necesries per a expresar les prpies idees de forma adecuada per a resoldre un conflicte
ASSSERTIVITAT
LA PROPIA OPINI SEMPRE HI HA UNA FORMA CORRECTA DE DIR BE LES COSES QU PENSES
Saber pensar,tindre valors morals i tindre habilitats personals. Aprendre a utilitzar formes correctes de comunicaci
65
TU?
EMPATIA
LES EMOCIONS BSIQUES: EL BINGO DELS SENTIMENTS TRANQUIL NO PASSA RES ELS MIMS
Comunicar les nostres idees i sentiments respectar als altres
Identificar emocions. Relacionar emocions amb situacions. Manifestar i controlar emocions Tercer trimestre. Millorar la percepci, anlisi i posterior soluci Dues sessions de de problemes propis i tutoria. aliens. Implementar la percepci de la influncia de l'entorn sobre els problemes. Sensibilitzar davant de les problemtiques alienes. Assimilar el procs de resoluci de problemes. Tutor.
1r ESO
QU PASSA AMB TU. CONSCINCIA Retallar de revistes SOCIAL juvenils consultes que els adolescents EMPATIA fan sobre GESTIO DE LES problemes que els RELACIONS, preocupen. Les RESOLUCI DE llegim en veu alta i reflexionem. CONFLICTES
UN TRUC CONEIXEMENT El tutor/a explica DUN MATEIX I els passos per a
Qualsevol Preparar els alumnes trimestre del per a afrontar amb curs.
Tutor.
2n ESO
66
GESTI DE LES seguir en cas de RELACIONS. conflicte. Desprs s'analitza un primer problema i els passos que seguirem per a solucionar-ho. Per ltim un nou problema es resolt individualment i comentat i/o debatut en gran o xicotet grup.
eficcia les situacions Una sessi de d'interacci amb els tutoria. iguals i els adults que resulten problemtiques per a l'adequada convivncia escolar. Aconseguir un bon clima o ambient de classe, facilitador de l'aprenentatge. Induir l'autorreflexi i expressi escrita de les prpies situacions problemtiques en la seua interacci amb els companys i companyes de classe i del centre escolar. Dirigir i modular l'activitat d'iniciatives i comentaris per part de cada un dels alumnes.
CONSCINCIA SOCIAL AUTOCONEIXEMENT GESTI DE LES RELACIONS
PRESSA DE DECISIONS. HERCULES. ACTIVITATS ENFOCADES AJUDAR A
Qualsevol Coneixer qu son les trimestre del emocions. curs. Saber prendre decisions. Dotze sessions de tutoria. Generalitzar i prcticar el
Tutor.
Primer cicle ESO.
67
LALUMNAT A PRENDRE DECISICIONS QUE LI AJUDEN EN UN FUTUR A RESOLDRE PROBLEMES, I A QUE MILLORE LA RELACI AMB ELS COMPANYS. Competncia en comunicacin lingstica Competncia matemtica Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia artstica i cultural
proces de pressa de decisions en la vida cotidiana.
Competncia per a aprendre a aprendre. Competncia social i ciutadana. Tractament de la informaci i competncia digital. Autonomia i iniciativa personal
68
Annex 2,1
Activitats CRA Alfafara COMPETENCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. COM DIUS? NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: Promoure la reflexi sobre la importncia de comunicar-nos eficament. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia daprendre a aprendre Descripci: En primer lloc, el professor llana a debat el significat de la paraula comunicaci preguntant als alumnes: 135. Qu significa la paraula comunicar-se? Desprs de debatre durant uns 15 minuts, s'exposen les diferents raons per les quals hem de procurar que la nostra comunicaci resulte efica, els avantatges que ens aporta. S'intercanvien idees amb els alumnes i, simultniament, estes sn sintetitzades en la pissarra Conclou el professor explicant quin paper t la comunicaci efica en la resoluci de conflictes Adjuntem una definici de suport per al professorat per al comenament de l'activitat: 136. Comunicaci: Mecanisme que ens permet relacionar-nos amb les persones del nostre entorn, elaborar un concepte de nosaltres mateix i del mn que ens rodeja, aprendre continguts, expressar afectes i sentir-nos part d'un entramat social ms ampli. 137. En la nostra vida diria contnuament ens estem comunicant amb els altres (per mitj del llenguatge, els gestos, la mirada, la postura corporal, la manera com anem vestits, el to de veu, o el silenci), i, certament, s impossible que dos persones estiguen prop una de l'altra sense que es comuniquen res, ho desitgen o no. Materials 28. Aula amb pissarra.
69
COMPETENCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. QU T'OCORRE? NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: 31. Aprendre a identificar sentiments de l'altra part que parla 32. Aprendre a representar sentiments i emocions 33. Afavorir un clima de confiana entre l'alumnat Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: En primer lloc, el professor fa una introducci sobre la importncia de la comunicaci no verbal, de com podem comprendre com se sent la gent atenent als seus gestos, expressions corporals, etc. A continuaci, el professor, sempre promovent la participaci dels alumnes, escriu en la pissarra una llista amb els sentiments que les persones podem experimentar, tant positius com negatius. Per a finalitzar, s'invita a un grup d'alumnes a qu representen situacions en qu apareguen alguns dels sentiments escrits en la pissarra (triats en secret) perqu la resta del grup esbrine de quin sentiment es tracta. Adjuntem, facilitem una llista de suport per al professorat. LLISTA DE SENTIMENTS Esta llista mostra una llarga srie de sentiments que la gent scapa d'experimentar. La llista pot ser augmentada segons els participants treballen amb l'exercici.
Avergonyit Ansis Avorrit Comprensiu Espantat
Enfadat En pau Estpid Excitat Entusiasmat
Presumit Paranoic Preocupat Llest Rancors 70
Amists Avar Agrat Alegre Reservat Amable Agradable Penedit Afligit Amargat Autoconscient Impacient Independent Culpat Cruel Culpable Cor trencat Zels Duraci 50 minuts aproximadament. Materials Aula amb pissarra.
Envejs Enutjat Estrany Cautels Fred Frustrat Feli Divertit Horroritzat Madur Incapa Tranquil Tens Insultat Inferior Intimidat Indigne Intranquil
Recels Odis Solitari Sorprs Segur Superior Disgustat Temors Panoli Trist Tmid Nervis Deprimit Tena Orgulls Valent Vergonys Buit
71
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. EXERCICIS DESCOLTA ACTIVA NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: Utilitzar l'autoconeixement per a millorar les relacions personals. Practicar les habilitats de repetir i reflectir. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: En primer lloc, s'expliquen les tcniques de repetir i reflectir als estudiants (adjuntem document per al professorat). Posteriorment, se'ls invita que practiquen les habilitats de repetir i reflectir, duent a terme la segent dinmica. Han d'assentar-se per parelles i contar-se mtuament la seua histria vital de forma resumida, fent insistncia en esdeveniments especialment significatius per a cada u. Posteriorment cada membre de la parella presentar el seu company, contar la seua histria i reflectir sentiments que haja expressat el seu company. Quan totes les parelles hagen parlat, el professor llanar les preguntes segents: 20. Vas sentir que el teu company et sentia i t'entenia? 21. Com te vas sentir quan senties la teua opini repetida i els teus sentiments reflectits? 22. Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opini de l'altre? 23. s ms fcil o ms difcil parlar a alg que practica la tcnica de repetir/reflectir de l'escolta activa? 24. Qu fa difcil repetir/reflectir? 25. Quan s important/convenient repetir/reflectir? Document per a la introducci de la tcnica: L'escolta activa s un component fonamental per a comunicar-nos de forma efica. Implica prestar atenci al nostre interlocutor, i tractar d'entendre el seu punt de vista i els seus sentiments. Suposa un esfor per la nostra part, ja que escoltar no s el mateix que sentir, aix quan practiquem esta tcnica, la nostra atenci i inters han de ser mxims. s la tcnica ms apropiada per a ajudar altres persones, comprendre el seu punt de vista i resoldre conflictes amb persones que ens importen. Esta tcnica implica una srie d'elements: 1-Mostrar inters, s important fer entendre l'altra persona que ens interessa el que ens est contant. Per aix, podem assentir el cap, mantindre la mirada... 2-Aclarir, s a dir, demanar ms informaci, perqu el missatge resulte ms clar. Es tracta d'ampliar la informaci per a tindre una visi ms clara 72
de la situaci. 3-Parafrasejar, s a dir, repetir amb paraules semblants les principals idees o pensaments que ha expressat la persona a qui escoltem. 4-Reflectir els sentiments que l'altra persona ens expressa en relaci amb una determinada situaci o un determinat problema. 5-Resumir tota la informaci que tenim, s a dir, s'expressa la situaci com l'hem ents segons la percepci de l'altra persona. Duraci 50 minuts aproximadament. Materials Lactivitat ha de realitzar-se en un aula amb cadires.
73
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. EL QUE JO PENSE FA QUE ME SENTA AIX NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: 27. Diferenciar els pensaments dels sentiments. Que els alumnes siguen conscients que els sentiments sn el resultat dels pensaments. 28. Reconixer els sentiments en les situacions de conflicte. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Descripci: En primer lloc, el professor demana als estudiants que pensen en tants sentiments diferents com puguen i els escriu en la pissarra. A continuaci, s'exposa als alumnes la idea que tot pensament provoca un sentiment. s recomanable posar molts exemples perqu els alumnes entenguen la diferncia. Es tracta que assimilen que, donant-se la mateixa situaci, segons el que pensen se sentiran duna manera o duna altra. Per exemple: Davant d'un suspens en un examen, u pot sentir-se trist, si el seu pensament s que desmanotat sc, pot sentir-se enfadat si pensa ja li val al professor, o al contrari, pot sentir-se esperanat, ms tranquil, si el seu pensament s la prxima vegada intentar fer-ho millor, etc. Desprs de l'exposici, el professor llana exemples per a comprovar que els alumnes discriminen entre pensament i sentiment, per exemple: Sent que no m'escoltes, s un sentiment? Se'ls explica que s un pensament, que el sentiment seria que se sent ignorat. En segon lloc, es debat per qu identificar sentiments s una part important de la resoluci del conflicte. "Els sentiments sn una part molt important dels conflictes. Sovint, quan hi ha un conflicte, s ms sobre com ens sentim que sobre el qu va ocrrer. Quan la gent que est embolicada en un conflicte t l'oportunitat d'entendre els sentiments de l'altre, sovint se senten millor i poden treballar junts per a trobar una soluci apropiada". Per a ser bons oients quan estem en conflicte, s important ser capaos de sentir no sols els fets, sin tamb els sentiments amb qu la gent els diu. Una ajuda per a fer a amb ms precisi, consistix a ser capa de dir al parlant els sentiments que has sentit expressats. A s una manera poderosa d'estar segur que has ents clarament el sentiment especfic i que la comunicaci ha sigut bona. 74
Es finalitza amb una dinmica en qu se suggerix als estudiants que imaginen els sentiments dels personatges en els exemples segents: Pau va marcar dos gols en el partit de la setmana passada i David cap. David est criticant Pau i linsulta. Comencen a barallar-se. A Virgnia li agrada un xic que li diuen Josep, per a Josep li agrada la millor amiga de Virgnia, que s'anomena Violant. Virgnia s'ha assabentat que Violant i Josep ixen junts i va cap a Violant en el pati i l'espenta. Comencen a barallar-se.
El professor els pregunta que haguera ocorregut si els personatges hagueren parlat del que sentien, i es finalitza debatent les respostes. Duraci 50 minuts, aproximadament Materials: L'activitat ha de dur-se a terme en un aula amb pissarra
75
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. LA HISTRIA DE LELEFANT NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA.
Objectius: 23. Que els alumnes entenguen i accepten que la gent pot tindre diverses percepcions i interpretacions d'un mateix esdeveniment. 24. Promoure l'acceptaci de diferents punts de vista. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Descripci: El professor conta als alumnes la histria segent: Un savi indi estava davant d'una paret on hi havia un forat i va decidir provar la intelligncia dels que passaven per all. Va passar la primera persona i la va invitar a ficar la m pel forat i li va preguntar si sabia el que s'ocultava darrere de la paret. La persona li va contestar, desprs de ficar el bra, que el que all s'amagava era un espasa. Va passar una segona persona, i desprs de ficar el bra va contestar, que era un palmito all que hi havia darrere de la paret. La tercera persona va contestar convenuda que el que havia tocat era una altra paret. Una quarta va respondre que estava absolutament segur que all era un tronc. Finalment, una quinta persona va assenyalar que estava clar que el que s'amagava darrere de la paret era una serp. El savi els va respondre que cap d'ells tenia ra, que el que s'ocultava darrere de la paret era un elefant. La primera persona que va contestar que all era una espasa, havia tocat un clau, la segona havia tocat una orella, i va pensar que era un palmito, la tercera va tocar el cos de l'elefant i va pensar que era una altra paret, la quarta, al tocar una pota, i va pensar que era un tronc, i la quinta va pensar que era una serp quan el que va tocar era la trompa de l'elefant. Al finalitzar la histria, el professor invita els alumnes a qu opinen sobre el que creuen que ens vol ensenyar esta histria. Es tracta que prenguen conscincia dels diferents punts de vista que tenen les persones, i de com, en ocasions, estem convenuts de posseir la veritat quan no s aix. El bonic s que tots ens respectem encara que opinem de distinta manera sobre alguna cosa concreta Duraci Aproximadament, 45 minuts. Materials 76
L'activitat ha de realitzar-se en un aula amb cadires.
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. EL BESCANVI DUN SECRET NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: 13. Promoure en els alumnes hbits per a afavorir l'escolta activa. 14. Desenvolupar la capacitat d'empatitzar i promoure els beneficis que reporta el parlar dels sentiments. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Competncia daprendre a aprendre Descripci: El professor distribux entre els alumnes paperetes en blanc i els indica que escriguen una dificultat que troben en les relacions amb els altres i que no els agrada reconixer. Per a facilitar la comprensi als alumnes, recomanem que el professorat pose un exemple. El professorat recomana als alumnes que escriguen en lletres majscules, perqu no se spia qui l'ha escrit. Es dobleguen les paperetes, es mesclen i es repartixen entre els alumnes de nou. Cada alumne llig el problema utilitzant la primera persona, s a dir, quan llig la papereta, exposa com si ell fra l'autor desta (la dificultat que jo veig s....) Al finalitzar, si l'alumne ho desitja, pot aportar una soluci al problema. Per a finalitzar, el professor llana als alumnes les segents preguntes per a promoure el debat: 15. Com vos vau sentir a lescriure el vostre problema? 16. Com vos vau sentir a l'exposar el problema de l'altra persona? 17. Com vos vau sentir quan l'altra persona relatava el vostre problema? 18. Al vostre parixer, l'altra persona va comprendre b el vostre problema? 19. Va aconseguir posar-se en la vostra situaci? 20. Creieu que vau arribar a comprendre el problema de l'altra persona? 21. Com a conseqncia d'este exercici, creieu que canviareu els sentiments en relaci amb els altres? Duraci 60 minuts, aproximadament. Materials: Paperets i llapis. L'activitat ha de desenvolupar-se en un aula amb cadires.
vostres
77
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. VIOLNCIA FSCA I VIOLNICA VERBAL NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: Definir qu s la violncia i quins comportaments i nclou. Reflexionar sobre la violncia com una forma inadequada de resoldre conflictes interpersonals. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci En primer lloc, el professor narra als alumnes els exemples segents: Amadeu i Eva Amadeu i Eva han quedat esta nit per a sopar, no es posen d'acord respecte on aniran i comencen a discutir: Eva: Sempre sopem hamburgueses, perqu no anem esta nit a un vegetari? Amadeu: Per tia, tu eres imbcil! Desprs de 2 mesos encara no saps que no suporte menjar res que siga verd? Quina porcada! s que no hi ha qui t'aguante, camina i vs-ten amb les tites de les teues amigues, que vos passeu la vida enviant-vos missatgets estpids en compte de fer alguna cosa de profit. Jaume Jaume s un xic de 14 anys, prou tmid, a qui un grup de companys est amenaant de pegar-li si no els fa un treball de classe. L'altre dia, estos xics el van espentar, el van tirar a terra i van comenar a burlar-se d'ell quan Jaume va posar a plorar. Jaume est molt espantat i no sap on acudir ni que fer. Els alumnes, desprs d'escoltar estos dos casos, han de contestar a les qestions segents: Hi ha violncia en estos casos? De quin tipus? Quines conseqncies t la conducta violenta per a cada una de les persones implicades en la situaci (maltractador i vctima)? Desprs d'aproximadament uns 6 o 7 minuts d'anlisi en xicotets grups, un portaveu de cada grup comenta quines han sigut les seues reflexions i s'inicia un debat amb tots els alumnes sobre estes tres preguntes. El professor ha de propiciar l'exposici del nombre ms gran d'idees possibles i transcorreguts uns minuts, reconduir el debat cap a les causes per les quals algunes persones utilitzen la 78
violncia i les maneres de reduir-la. Les preguntes que ha de realitzar als alumnes serien, deixant sempre uns minuts de debat entre pregunta i pregunta, les segents: Per qu les persones es comporten duna manera violenta? Com pot reduir-se la violncia? Com podeu reduir la violncia en les vostres relacions quotidianes? El professor ha d'insistir en el fet que la violncia verbal s tan negativa com la violncia fsica. Les persones que patixen d'una forma continuada la violncia verbal (humiliacions, insults, desprecis...) comencen a sentir-se cada vegada ms insegures, amb menys confiana en si mateixos i amb menor autoestima. Recordar als alumnes que cap persona t dret a utilitzar la violncia amb els altres. Els alumnes han d'entendre que la utilitzaci de la violncia t conseqncies negatives per a la vctima (seqeles fsiques i psquiques) i tamb per al maltractador. Quan la violncia s la forma habitual de relacionar-se amb els altres, s molt probable que els problemes d'adaptaci social siguen cada vegada majors. La utilitzaci de la violncia s, en molts casos, conseqncia d'un escs control d'impulsos i d'un desconeixement de forma adequada d'expressar els sentiments o les opinions. Tamb s possible que la violncia haja sigut percebuda com una manera efectiva d'aconseguir all que es desitja, b perqu en el passat s'han aconseguit coses que es desitjaven d'esta manera o b perqu hem observat que altres persones del nostre entorn ho han aconseguit. Duraci recomanada Aproximadament, 45 minuts. Materials Folis i llapis.
79
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. COM RESOLC ELS MEUS CONFLICTES NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: 2. Comprendre que els conflictes sn inevitables i que, en determinades ocasions, poden ser necessaris i beneficiosos. 3. Analitzar les diferents maneres de manejar un conflicte interpersonal i els avantatges i inconvenients de cada una. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: El professor invita els alumnes a qu, de forma individual, recorden una situacin recent en la qual ells mateixos hagen tingut un conflicte amb una altra persona. El professor pot posar alguns exemples a este aspecte: Ta mare vol que ordenes l'habitaci i tu vols jugar a la videoconsola, La teua amiga no t'ha tornat la roba que li vas prestar i que et va assegurar que te tornaria de seguida, Un amic teu ha parlat malament de tu a una tercera persona, etc. Els alumnes han d'escriure este exemple de conflicte i, a ms, assenyalar com van reaccionar i com es van sentir desprs. A continuaci, el professor comenta als alumnes els cinc maneres diferents que existixen de manejar les situacions de conflicte: l'actitud de fora (pressionant a l'altre perqu cedisca), la negociaci (buscant solucions satisfactries per a ambds), la suavitzaci (cedir nosaltres llevant importncia al tema), la transigncia recproca (solucions intermdies en qu ambds cedim alguna cosa) i el replegament (eixir del conflicte renunciant al nostre objectiu i tamb a la relaci amb l'altra persona). El professor explica als alumnes breument en qu consistix cada estratgia i els demana que tornen a rellegir el que han escrit sobre la manera en qu van manejar el seu conflicte. Els alumnes han de pensar quin tipus d'estratgia de les descrites s ms semblant a la seua manera de reaccionar en l'exemple que han escrit. El professor forma grups d'alumnes en funci de l'estratgia que van utilitzar i entrega a cada un dels grups una cartolina gran. En la part superior de la cartolina cada grup escriu el nom de l'estratgia que van utilitzar (negociaci, fora, replegament...) i dividix la resta de la cartolina en dos parts mitjanant una lnia vertical. En una part de la cartolina, els alumnes escriuen els avantatges de la seua estratgia (conseqncies positives que van obtindre o negatives que van evitar) i, en l'altra, els seus desavantatges (conseqncies no desitjades). Durant aproximadament uns 10 minuts, cada grup reflexiona sobre els avantatges i desavantatges de la seua estratgia i les va escrivint en la cartolina. 80
Finalment, totes les cartolines elaborades s'exposen en una paret de l'aula i, de forma successiva, cada grup va comentant a la resta de la classe els avantatges i desavantatges de l'estratgia que van utilitzar i que han analitzat. En cada cas, shan de deixar alguns minuts perqu la resta d'alumnes de la classe puguen realitzar comentaris o preguntes en relaci amb els avantatges i desavantatges assenyalats pels seus companys. L'activitat conclou amb un comentari del professor sobre la necessitat de saber recrrer a ms d'una estratgia, ser flexibles en la seua utilitzaci i saber analitzar en cada moment qu resulta ms adequat Duraci 45 minuts. Materials Cartolina, retolador gruixut, folis i llapis.
81
COMPETENCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. LA MEDIACI NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: - Que els alumnes entenguen en qu consistix el procs de la mediaci. - Practicar les tcniques de la mediaci. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: El professor, en primer lloc, narra una histria sobre dos amics que entren en conflicte i decidixen anar a mediaci. PERSONATGE A Un xic de 11 anys, anomenat Pau, a qui el seu millor amic li ha prestat unacamiseta del Valncia CF firmada per tots els jugadors de la plantilla, perqu li done sort en el partit que juguen contra el collegi del poble del costat. Durant el partit, esgarra la camiseta. Entn que Pere estiga dolgut, per no t diners per a comprar-li una altra camiseta, perqu si els demana als seus pares, estos es van a enfadar molt, perqu no volen que es pose roba de cap amic.
PERSONATGE B
Pere, un xic de 11 anys que ha deixat a Pau, el seu millor amic, la seua estimada camiseta firmada per tota la plantilla del Valncia CF. Se sent molt molest perqu pensava que Pau cuidaria ms la camiseta, ja que per a ell s un objecte molt preat. Vol que li compre una altra i vaja a la ciutat esportiva a qu tots li la tornen a firmar. A continuaci, el professor invita tres voluntaris a qu isquen per a representar Pau, Pere i al mediador. El voluntari que exercisca la funci de mediador, ajudar a estes dos persones a expressar les seues respectives posicions, sentiments i necessitats, i a trobar una soluci al conflicte.La labor del mediador s, sobretot, escoltar i facilitar la comunicaci entre les dos parts, no buscar la soluci. Desprs de realitzar la representaci, els actors comenten la seua experincia. D'una banda, aquells que representaven a les parts en conflicte expressen si s'han sentit realment escoltats pel mediador, si creuen que el mediador ha facilitat que es generaren el nombre ms gran possible de solucions i si estan satisfets amb l'acord aconseguit (en el cas d'haver-se aconseguit algun acord). D'altra banda, el mediador 82
comenta si li ha resultat difcil escoltar activament i, al mateix temps, dirigir i orientar la conversaci, si s'ha sentit temptat de generar per si mateix solucions, etc. Posteriorment, per a finalitzar l'activitat, s'inicia un debat en l'aula sobre la percepci que la classe ha tingut de la mediaci, especialment de la labor del mediador, si realment ha escoltat i orientat a les parts en conflicte, quines altres coses podria haver fet i si creuen que s difcil ser un bon mediador. En este debat es pregunta tamb als alumnes sobre la utilitat qu els pareix que pot tindre la mediaci com a forma de resoldre els conflictes entre els alumnes Duraci recomanada Aproximadament, 40 minuts. Materials No es requerixen.
83
COMPETENCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. QU VA OCRRER LALTRE DIA? NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius: - Observar un conflicte i identificar els elements involucrats en el conflicte. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: En primer lloc s'explica als alumnes que l'activitat consistir en el fet que seran observadors directes d'un conflicte. A continuaci, dna als alumnes les instruccions segents: 77. Observa un conflicte. Pot ser que estigueu involucrats vosaltres personalment o altres persones. Pot ser de l'escola, de casa, del barri o de la televisi. 78. Mira i escolta atentament. No intentes decidir qui t la ra i qui no. 79. Respon a estes preguntes sobre el conflicte: 22. Sobre qu era el conflicte (quins foren els fets que van succeir) 23. Qu sentia la gent? 24. Com va acabar el conflicte? 25. Va ocrrer algun canvi?, si va ocrrer, qu va ocrrer i com? 26. Si no va haver-hi canvi, per qu no? 27. Hi ha algun altre mode de resoldre el conflicte? Per a finalitzar, el professor indica que en la prxima classe comentaran el que han observat. Si el professor ho creu convenient, pot demanar que facen jocs de rol del conflicte en la prxima classe. Duraci Aproximadament 30 minuts en classe ms el temps que dure el conflicte que observaran fora de l'escola. Materials Folis i llapis.
84
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT. UNA SITUACI CONFLICTIVA NIVELL: 3 CICLE EDUCACI PRIMRIA
Objectius 17. Fomentar el respecte cap a les opinions i emocions dels altres. 18. Desenvolupar la capacitat de reflexionar davant d'un problema moral. 19. Practicar les habilitats socials necessries per a expressar les prpies idees de forma adequada per a resoldre un conflicte. Competncies que contribueix a desenvolupar. Competncia social i ciudadana Competncia per lautonomia i liniciativa personal Descripci: En primer lloc, el professor indica als alumnes que per a intervindre, han d'alar la m i esperar que els arribe el seu torn. A continuaci, el professor narra la histria d'un conflicte, que s'haur triat prviament, i intentar que tracte algun tema significatiu per a l'alumnat. Nosaltres et proposem el segent: UN CAS DE ROBATORI Des de fa aproximadament un mes, a lescola s'estan cometent una srie de robatoris. Les persones afectades tenen por i no delaten els culpables perqu han sigut amenaats amb danys majors si fan alguna cosa. Tot el personal del centre i els pares estan indignats pel que ocorre, i han pres la determinaci de tancar lescola i fer registres a tots els alumnes com no apareguen els culpables. Empar, una alumna de 6 , sap qui sn els lladres, perqu entre ells hi ha un amic seu, ngel, que s el cap de la banda. Ella ha parlat amb ell, i li ha dit que el que est fent est malament, per ell li ha contestat que es fique en els seus assumptes si vol que continuen sent amics. Empar est plantejant-se si ha de dir el que sap perqu est situaci acabe d'una vegada, per si els denncia, el seu amic ser expulsat i trencaran la seua amistat. Desprs de la lectura, el professor llana les preguntes segents : Ha de callar Empar? s superior el b general a qualsevol altre b? Estaria b acusar el seu amic? s just que tots paguen el que fa una minoria? A continuaci, es demana als alumnes que escriguen la postura que prendrien ells en esta situaci i una o dos raons que justifiquen eixa decisi, per a desprs un a un expressar-les en veu alta, per a ms tard debatre les distintes opinions entre tots Duraci 50 minuts, aproximadament. Materials: Folis i llapis. 85
Activitats IES Bocairent COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 1: POSAT EN EL SEU LLOC NIVELL: 2n ESO Objectius:
Experimentar les distintes actituds en una situaci collectiva. Analitzar i comprendre els mecanismes d'actuaci dels prejudicis. Aprendre a respectar el dret dels altres a expressar les seues opinions. Debatre amb respecte.
Competncies emocionals que contribueix a desenvolupar: Autoconscincia emocional i empatia.
Descripci: Es tracta de celebrar un debat sobre una notcia respecte a la discriminaci dels fills d'immigrants magribins (la notcia tal com es presenta s fictcia, per est inspirada en fets reals). Desprs es formen sis grups i se'ls assigna a l'atzar un dels rols segents:
pares d'estudiants a favor de la presncia de xiquets magribins en el centre, pares d'estudiants en contra de la presncia d'aquests xiquets en el centre, pares dels xiquets/s'objecte del conflicte, direcci del centre, representants de l'alumnat, representants d'una associaci d'ajuda als immigrants.
Una vegada que a cada grup se li ha assignat una identitat, es demana que escolten amb atenci el succs sobre el qual han de debatre. Abans de comenar el debat, es dna un temps perqu cada grup prepare la seua intervenci, segons el paper assignat, i trie observador i portaveu. En donar comenament el debat, als observadors li'ls donen algunes consignes sobre el que han d'observar i anotar: els arguments ms importants que es donen a favor i en contra de la qesti debatuda i els aspectes positius i negatius que observen en el curs del debat (sobretot si es debat amb respecte i tolerncia per les posicions alienes).
Comena el debat. Se simula una reuni entre tots els implicats, en la que s'ha de buscar una soluci a la situaci creada. Comena la direcci del collegi exposant el problema que s'ha generat en el centre. A continuaci s'inicia una ronda en qu cada portaveu exposa la posici del seu grup, sense entrar en debat. Ha de procurar-se ser realistes amb el paper assignat i, al mateix temps,
86
evitar que es teatralitze massa. S'inicia el debat general. Tots els estudiants poden participar, per adoptant sempre el punt de vista supsit del paper assignat al seu grup. El moderador ha d'insistir en aquest extrem quan les argumentacions es facen des de posicions diferents al rol assumit. Quan s'esgote el temps o el tema, es passa a l'avaluaci. L'animador introdueix l'avaluaci amb una breu descripci cronolgica i no emocional del desenvolupament de l'experincia. Els observadors fan una crtica sobre el desenvolupament del debat.
A continuaci es fa una ronda en qu cada grup expressa com s'ha sentit en el rol que els corresponguera, si s'han sentit atacats o respectats i fa una autocrtica del seu propi comportament en el debat. L'animador del joc fa notar les ocasions en qu les argumentacions hagen estat guiades per prejudicis, preguntant pel fonament real de tals prejudicis i cridant l'atenci sobre les situacions en qu els interlocutors s'hagen mostrat intolerants en el curs del debat. Finalment se sotmet a discussi general all que s'ha debatut en la prpia avaluaci. Si hi ha conclusions, aquestes poden escriure's en una cartolina i ser exposades.
Duraci: Una sessi de tutoria.
Estructuraci grupal: Treball individual, xicotet grup i gran grup.
Metodologia: Explicaci de l'activitat, lectura del text, preparaci del debat en grups depenent dels papers assignats, debat en gran grup.
Materials necessaris: Una sala mplia i cadires per als participants. Text amb la notcia. Cartolines per a exposar les conclusions.
Observacions per a la seua aplicaci:

s important veure com se senten amb el paper que els ha correspost, si se senten atacats o respectats, si sn capaos de realitzar una autocrtica del seu propi comportament en el debat.
Justificaci de la seua inclusi en el programa:

Es tracta de promoure una anlisi dels factors que determinen les relacions socials, les pressions que es reben per alguns grups i la resistncia a determinades actituds socials. Afavoreix un millor coneixement de les prpies emocions i creences.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci: Segon trimestre. 87
Dificultat d'aplicaci per al professorat: Mitja, depn del coneixement adequat de dinmiques grupals.
Altres observacions:
Pot ser dificultosa per al professorat, perqu s necessari tindre un coneixement de les dinmiques grupals per a evitar determinats comportaments que poden distorsionar la seua aplicaci adequada.
Bibliografia:
Activitat didctica del Programa de Educacin Emocional y Prevencin de la Violencia. 1r ciclo ESO. Autors: Caruana, A. (coord.) i altres. Edita la Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Esport. pp. 168-171. Valncia, 2007. En Biblioteca Virtual del Cefire-Elda, versi PDF. http://cefirelda.infoville.net
ANNEX POSAT EN EL SEU LLOC
Notcia: 15 famlies rebutgen matricular els seus fills en dos collegis de la provncia en protesta per l'alt nombre d'estudiants magribins. Un total de 15 famlies s'han negat a matricular els seus fills de tres anys en dues escoles pbliques allegant l'elevada presncia de xiquets d'origen magrib en eixos centres. Aquest grup de pares ha impugnat al mateix temps la llista de preinscripci en les altres tres escoles pbliques de la zona, on no hi ha xiquets magribins, reclamant que els seus fills siguen admesos i denunciant que molts pares han falsejat les dades del domicili en les preinscripcions dels seus fills per a optar als dits centres lliures de la presncia de fills d'immigrants magribins. Es dna la circumstncia que els centres a qu assisteixen els xiquets magribins hi ha encara places disponibles, mentres en els restants ja no hi ha places escolars lliures. A pesar d'aquesta reacci protagonitzada per un grup de pares, nombrosos vens han expressat la seua conformitat amb qu els seus fills assistisquen a l'escola amb els xiquets magribins perqu, segons han declarat, la convivncia entre persones distintes s enriquidora per a tots.
88
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 2: EL TRASPLANTAMENT DE COR NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Aclarir valors i conceptes morals. Provocar un exercici de consens per a mostrar la seua dificultat, especialment, quan sn valors i conceptes morals sn els que estan en joc.
Competncies emocionals que contribux a desenvolupar:

Conscincia social. Gesti de relacions (influncia, comunicaci, resoluci de conflictes, treball en equip).
Descripci:
- El tutor/a explica al gran grup els objectius de l'activitat i distribux una cpia del text "El trasplantament de cor" a cada un dels components de la classe perqu individualment decidisquen qui hauria de rebre el cor (5 minuts). - Es formen grups de 5 o 6 alumnes perqu arriben per consens a una decisi. El tutor els explicar que cada un argumentar als seus companys de xicotet grup per qu hauria d'emportar-se el cor la persona que cada un ha decidit. Desprs d'escoltar-se tots, han d'arribar a un consens (15 minuts). - Es forma de nou el gran grup i el portaveu de cada xicotet grup explicar a la resta de la classe com ha sigut el procs fins a arribar al consens (15 minuts: 3 per grup aproximadament). - Es pot intentar arribar al consens en el grup classe desprs d'haver sentit als portaveus dels grups (5 minuts). - Individualment el tutor/a demanar a algun alumne/a que explique quin ha sigut la seua experincia durant la realitzaci de l'activitat (10 minuts).
Estructuraci grupal: Individual, xicotet grup i gran grup.
Metodologia:
Treball individual per a prendre una decisi inicial. Treball en xicotet grup per a practicar l'escolta activa, respectar el torn de paraula i valorar els punts de vista dels altres components del grup fins a
89
Pla de transici de primria a secundria arribar a un consens. Treball en gran grup: exposici de cada un dels portaveus, escolta de la resta del grup sense interrompre, demanant torn de paraula si desitgen intervindre.
Materials necessaris: Text "El trasplantament de cor".

No hi ha respostes bones o rones. Es tracta que cada un siga conscient dels seus propis valors i siga capa d'entendre i fins a arribar a compartir altres punts de vista.

Considerem que pot ser una activitat interessant prvia al coneixement ms profund que es done entre els membres del grup classe i servir per a promoure la cohesi grupal i el respecte al punt de vista de l'altre. Este respecte se situa en la base de la prevenci de la violncia. Tamb utilitzar la paraula per a influir en altres argumentant d'una manera no agressiu fomentar una manera de comunicaci adequada, tamb necessari per a previndre la violncia.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci: Inicial.
Dificultat d'aplicaci per al professorat: Baixa.
Altres observacions: No hi ha respostes bones o rones! El tutor/a no tractar d'imposar el seu punt de vista.
Bibliografia:
ANNEX "El transplantament de cor". Eres cirurgi d'un gran hospital. Pertanyem a una comissi que ha de prendre una important decisi. Teniu set pacients en espera urgent d'un trasplantament de cor. Quin pacient consideres que hauria de rebre el cor? Per qu? 90
Pacients: - Una famosa neurocirurgi de 31 anys en la cima de la seua carrera. No t fills. - Una xiqueta de 12 anys. Estudia msica. - Un professor de 40 anys. T dos fills. - Una xica jove de 15 anys embarassada. Fadrina i sense fills. - Un sacerdot de 35 anys. - Un jove de 17 anys. s cambrer i mant els seus pares amb els seus ingressos. - Una dona cientfica a punt de descobrir la vacuna contra de la SIDA. No t fills i s lesbiana.
91
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 3: TESCOLTE I ARGUMENTE NIVELL: 2n ESO
Objectiu. Desenvolupar una actitud d'escolta i resposta mtua. Competncies emocionals que contribux a desenvolupar. Gesti de les relacions (comunicaci). Descripci - El tutor o tutora explicar la finalitat d'esta activitat que consistix a posar en prctica l'escolta activa. - Es planteja un tema per al seu debat. Sobre el qual cada un ha d'adoptar una posici: en contra d'all que s'ha proposat, a favor del que proposa o sense una posici clara ms prompte neutra. Els que mantinguen una posici se situen en una paret de la classe, els que pensen la posici contrria en la paret oposada i aquelles persones que estan en una posici intermdia se situen al mig de la classe. s important que els alumnes definisquen la seua posici i que el grup de neutrals siga significativament menys nombrs que els anteriors. - Quan els alumnes s'han definit es forma grups de 6 o 7 persones. En cada un han d'estar representats alumnes i alumnes de les tres postures. Aquell o aquella que mantinga la postura neutral actuar d'observador de la interacci - Li'ls donen les instruccions segents: Entre tots heu de discutir la qesti proposada cada un exposant les seues raons per intentant convncer als altres; sobretot a aquells que mantenen una postura contrria a la teua. Podeu usar els arguments que vullgueu per heu de respectar esta norma: abans d'aportar el teu argument has de resumir el que ha dit l'altra persona i ella estar d'acord amb el teu resum. Noms llavors pots dir la teua opini i expressar com, en qu o perqu ests o no d'acord. L'observador ha de fer que es complisquen les regles; interrompr si es parla sense resumir abans i garantir que el resum satisfaa a qui parle primer. - Transcorreguts de 15 a 20 minuts, depn del tema proposat, es passa a una posada en com d'all que s'ha succet en cada grup. Els observadors exposen el que ha succet en cada grup referent a si s'ha complit la regla de no interrumpir a l'altre quan exposa, la de respectar els torns de paraules i si han hagut d'interrompre ben sovint perqu es resumira el que ha dit l'anterior. Els que van parlar poden comentar com s'han sentit al tindre que parlar resumint prviament. Duraci. Una sessi de tutoria. Estructura grupal. Xicotet grup i posada en com gran grup Metodologia. Treball individual per a presa de posici inicial. Treball en xicotet grup per a practicar l'escolta activa resumint l'opini del company. Treball en gran grup. Posada en com i valoraci de l'exercici de l'activitat. Materials necessaris. Cap especficament. Observacions per a la seua aplicaci. Qui prctica l'activitat ha de tindre clar que consistix l'escolta activa i fer un s de la mateixa en la seua relaci amb l'alumnat. s molt important interrompre el discurs de qu parla si prviament no ha realitzat el resum de l'exposici anterior. Plantejar temes de debat actuals i prxims a ells podria ser temes com:
Posar cambres en els instituts s bo per a tots perqu ens dna seguretat. 92
- Estic d'acord doncs no es permeta les botellasses en el carrer. Fase d'aplicaci. Durant el primer trimestre desprs de l'etapa de presentaci, coneixement. Dificultat d'aplicaci per al professorat. Baixa. Justificaci de la seua inclusi en el programa. L'escolta activa s un pilar fonamental en la comunicaci interpersonal. L'experincia ens demostra que costa escoltar i s una habilitat poc treballada. Escoltar adequadament contribux a una interrelaci positiva i afavorix el dileg mutu. Sense escolta mtua no hi ha comunicaci, que s la base per al treball en equip, la gesti i soluci de conflictes. Altres observacions. Esta activitat admet altres variants com sn: presentat el tema els alumnes, se situen en un extrem o un altre de la classe segons estiguen en contra o a favor comencen a exposar que argumenten la seua opini in temptant convncer als altres. Un altre company, tant si est en el mateix costat per que compartix la seua postura o en el contrari, resumix el que s'ha dit per l'anterior i diu el que pensa amb els seus arguments. A mesura que els membres del grup van acceptant arguments contraris -perqu hi ha quelcom en ells que els ha convenut-avancen un pas, de manera que s'aproximen al centre, i els uns als altres.
Bibliografia:
Adaptada de Trianes (1990).
TESCOLTE I ARGUMENTE Eres cirurgi d'un gran hospital. Pertanyem a una comissi que ha de prendre una important decisi. Teniu set pacients en espera urgent d'un trasplantament de cor. Quin pacient consideres que hauria de rebre el cor? Per qu?
Pacients: - Una famosa neurocirurgi de 31 anys en la cima de la seua carrera. No t fills. - Una xiqueta de 12 anys. Estudia msica. - Un professor de 40 anys. T dos fills. - Una xica jove de 15 anys embarassada. Fadrina i sense fills. - Un sacerdot de 35 anys. - Un jove de 17 anys. s cambrer i mant els seus pares amb els seus ingressos. - Una dona cientfica a punt de descobrir la vacuna contra de la SIDA. No t fills i s lesbiana. 93
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 4: LA BARCA SALVAVIDES NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Aclarir valors i conceptes morals. Arribar al consens en la resoluci de conflictes.

Conscincia social, relacions de comunicaci, resoluci de conflictes, treball en equip, autoconscincia i habilitats socials.
Descripci:
El tutor explica al gran grup els objectius de l'exercici. Distribux una cpia del text la barca salvavides a cada un dels components de la classe perqu entre ells formen grups de 6 persones i anomenen un vocal de cada grup. Els grups xicotets formats prviament, treballaren durant 30 minuts per a arribar a una decisi per consens. Hauran de posar-se d'acord sobre les 8 persones que mereixen salvar-se, donant les seues raons. Es forma de nou el gran grup i el vocal o portaveu de cada grup xicotet explicara a la resta de la classe com ha sigut el procs fins a arribar al consens i quals han sigut les seues decisions. Es pot intentar arribar al consens en el grup classe desprs d'haver sentit les decisions de tots els portaveus del grup.
Duraci: Una sessi de tutoria. Estructuraci grupal: Gran grup, xicotet grup, treball individual.
Metodologia: Treball individual per a prendre una decisi inicial. Treball en xicotet grup per a practicar l'escolta activa, respectar el torn de paraula i valorar els punts de vista dels altres components del grup fins a arribar al consens. Treball en gran grup: exposici de cada un dels portaveus, escolta de la resta del grup sense interrompre.
94
Materials necessaris: Text: La barca salvavides.
Observacions per a la seua aplicaci: Totes les respostes tenen el seu propi valor i l'important no s el que es decidisca sin que arriben a ser capaos d'escoltar i arribar al consens entre tots i a compartir diferents punts de vista.
Justificaci de la seua inclusi en el programa: Permet la cohesi grupal, el respecte pels altres i pels diferents punts de vista dels seus companys que, al seu torn, possibilita el dialogue i eludix els conflictes.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci: Primer trimestre. Dificultat d'aplicaci per al professorat: Davall.
Bibliografia: Activitat didctica del Programa de Educacin Emocional y Prevencin de la Violencia. 1r ciclo ESO. Autors: Caruana, A. (coord.) i altres. Edita la Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Esport. pp. 201-203. Valncia, 2007. En Biblioteca Virtual del CefireElda, versi PDF. http://cefirelda.infoville.net AA.VV (2002).
ANNEX
La barca salvavides Un avi que realitzava el trajecte New' York - Pars, ha caigut en l'oce Atlntic. Hi ha quinze supervivents que en estos moments es troben en un ala de l'avi. Tenen una barca salvavides amb capacitat per a huit persones. El grup ha de posar-se d'acord sobre les persones que mereixen salvar-se. Disposen de 30 minuts per a decidir-se abans que el que queda de l'aparell s'afone arrossegant-los a tots. Cada grup ha de discutir i desprs decidir quins passatgers entraran en la barca. Venedor: 56 anys. 5 fills de 9 a 17 anys. Va a Bsnia per a cooperar en el desenvolupament de la zona. Metge: 63 anys. 3 fills majors de 21 anys. Es diu que ha descobert una vacuna que capell la SIDA. Hostessa: 22 anys. Fadrina. Msic: 34 anys. Afroameric. En viatge a Europa per una gira de concerts. Estudiant: 22 anys. Fadr. Estudia medicina. Pensa treballar en els pasos pobres. 95
Jugador de basquetbol: 30 anys. Casat. Excellent jugador de la NBA. Fa dos anys es va descobrir que tenia SIDA. Secretria: 29 anys. Est embarassada de 4 mesos. Agent secret: 38 anys. Divorciat. A cura de dos fills d'11 i 8 anys. Ha memoritzat informaci importantssima respecte a l'enderrocament d'un govern. Actor de cine: 28 anys. Sense famlia. Alguns ho consideren com el millor dels actors de la seua generaci. Sacerdot: 43 anys. Destacat representant del moviment a favor dels drets humans en Iberoamrica. Va a Europa a rebre el Premi Nobel de la Paz. Professora: 26 anys. Fadrina. Amb una beca per a estudiar a Pars. Acaba de publicar un llibre. Ama de casa: 73 anys. Viuda. Viatja a Frana per a complir la promesa feta al seu marit que visitaria una vegada ms el seu antiga llar. El viatge li costa tots els estalvis de la seua vida. Preadolescent: xic de 12 anys. Famlia amb molt bona posici econmica. Va a un internat a estudiar a Sussa. Expresidiari: 37 anys. Fadr. Acaba d'eixir de pres on complia sentncia per venda de drogues. Busca anar a un pas estranger per a comenar una nova vida. Ama de casa: 40 anys. Dos fills de 12 i 10 anys. El marit en desocupaci i viuen del subsidi de desocupaci. Viatja per a trobar treball en un altre pas.
96
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 5: UNA MIRADA CAP ENDINS NIVELL: 2n ESO
Objectius:
Prendre conscincia dels comportaments excloents o marginadors que puguen existir dins de l'aula o en el centre.
Desenvolupar valors de respecte i actituds favorables de desenvolupament pacfic de la convivncia en els centres escolars.
Aprendre un conjunt d'estratgies que li permeten a l'alumnat afrontar situacions de xantatges, insults, agressions fsiques o psicolgiques, etc.
Fomentar activitats d'estima i valoraci cap als altres.
Competncies emocionals que contribueix a desenvolupar. Autocontrol emocional i empatia. Descripci. El/la tutor/a explicar als seus estudiants que els centres escolars no sempre sn llocs de convivncia pacfica i tolerant. Hi ha estudiants que ho passen molt malament, hi ha altres que es dediquen a fer la vida impossible als altres.
Un gest, un colp, un insult, menysprear, amenaar, ridiculitzar, marginar... sn manifestacions de violncia en el collegi o en l'institut.
A pesar de tot el que estem veient i s'est escrivint sobre la violncia i conflictivitat en els collegis i instituts, el centre escolar ha de ser un lloc per a l'educaci en la convivncia i un lloc on es convisca. Comunicar-se, cooperar, ser solidari, respectar a totes les persones, complir les normes establides pel centre, etc. s quelcom que, a ms de ser objecte d'ensenyana, ha de constituir els pilars fonamentals d'aqueixa convivncia.
Exercici de l'activitat 97
1r. Lectura individual del text L'home s enemic de l'home? (A lannex)
2n. Exercici d'introspecci i d'empatia omplint un qestionari. (A lannex)
3r. Reflexi final i posada en com. (A lannex)
Estructuraci grupal: Gran grup, treball individual i gran grup de nou.
Metodologia: Exposici i motivaci. Treball i reflexi individual. Dinamitzaci de la discussi en gran grup.
Materials necessaris: Fotocpies de l'activitat i bolgraf.
Observacions per a la seua aplicaci: Prviament a la seua aplicaci conv que el tutor/a prepare l'activitat, per a poder ajudar l'alumnat en els dubtes que es puguen plantejar durant el seu desenvolupament.
Justificaci de la seua inclusi en el programa: Conixer els tres tipus de conductes que podem trobar a l'hora de relacionar-nos amb els altres pot ajudar l'alumnat en el seu autoconeixement. Es pretn que l'alumnat aprenga a utilitzar conductes assertives en les seues relacions socials. A ms amb l'exercici d'empatia es reflexiona sobre els sentiments que les nostres conductes poden provocar en altres persones. L'empatia, com a competncia fonamental per a la comunicaci no agressiva, s necessria per a previndre la violncia.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci: Al final del primer trimestre o segon trimestre.
Dificultat d'aplicaci per al professorat: Mitjana.
98
Altres observacions: Perqu l'alumnat conteste sincerament al qestionari ha de ser annim, noms s'ha d'indicar l'edat i el sexe. Bibliografia:
Cermeo i altres (2002).
99
Edat: . Sexe: mascul femen
ANNEX Primer: L'HOME S ENEMIC DE L'HOME?
En el ser hum podem apreciar tres tipus de conductes:
Conductes agressives. s un comportament verbal o no verbal que busca aconseguir objectius personals sense respectar el dret dels altres. Aquestes conductes agressives poden incloure desconsideracions, insults, amenaces, humiliacions i atacs fsics. Tampoc falta la ironia i el sarcasme despectiu. Es tendeix a dominar a l'altre, a negar-li la capacitat de defendre's, de respondre equitativament. Les conseqncies, a llarg termini, sempre sn negatives fins i tot per a l'agressor, que sol quedar-se sense amics.
Conductes passives. s el comportament caracterstic de la persona submisa, que no fa res; que roman en silenci o simplement accepta el que els altres diguen, a pesar de desitjar el contrari; s a dir, no sap fer respectar els seus drets. L'individu passiu tracta d'evitar els conflictes, al preu que siga, i acaba sentint-se marginat i mostrant-se irritat per la crrega de frustraci acumulada.
Conducta assertiva: s un comportament adequat per a expressar les nostres necessitats i defendre els nostres drets respectant sempre als altres. La conducta assertiva s la ms hbil socialment perqu suposa l'expressi oberta dels sentiments, desitjos i drets per sense atacar a ning. Expressa el respecte cap a un mateix i cap als altres. Per aclarim que ser assertiu no significa l'absncia de conflicte amb altres persones, sin el saber gestionar els problemes quan sorgeixen.
Cap conducta humana est genticament determinada; els sers humans sn capaos de qualsevol tipus de conducta, incloent la conducta agressiva i incloent tamb la bondat, la crueltat, l'egoisme, la noblesa, la covardia i la maldat; la conducta agressiva no s sin una conducta entre moltes altres.
Ashley Montagu
100
Segon: Exercici d'introspecci i d'empatia (entesa com la capacitat de reconixer i connectar amb els sentiments d'una altra persona):
Possiblement en alguna ocasi hages sigut tu el protagonista o la vctima d'alguna conducta agressiva tal com t'hem definit anteriorment. En el qestionari que et presentem a continuaci intenta descriure alguna experincia d'aqueix tipus que ms t'haja afectat emocionalment.
1. Recorda una situaci en qu t'hages sentit vctima d'una provocaci, d'insults, o hages sigut ridiculitzat/da, o agredit/da, etc.
1. Descriu una situaci en qu hages

intentat o aconseguit provocar, insultar, ridiculitzar, agredir, etc. a un/a company/a de classe.
2. En aqueixa situaci qu vas pensar?
2. Qu desitjaves aconseguir en eixa ocasi?
3. Qu vas fer o vas dir?
3. Qu va fer o va dir l'altra persona?
4. Com te vas sentir?
4. Com te vas sentir?
101
5. Com creus que se sentia la persona que et provocava o agredia?
5. Com creus que se sentia la persona agredida?
Desprs d'haver realitzat l'activitat, si en alguna situaci has sigut tu qui l'ha provocat, insultant, etc., respon-te a tu mateix amb sinceritat com t'has sentit tu, i pensa com de mal es va poder sentir la teua vctima?
Tercer: Quan tots/s'els/s'estudiants hagen acabat de contestar el qestionari, conv comentar i reflexionar sobre les situacions proposades en l'exercici anterior.
102
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 6: QU PASSA AMB TU NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Millorar la percepci, anlisi i posterior soluci de problemes propis i aliens. Implementar la percepci de la influncia de l'entorn sobre els problemes. Sensibilitzar davant de les problemtiques alienes. Assimilar el procs de resoluci de problemes.
Competncies emocionals que contribux a desenvolupar. Conscincia social: empatia. Gesti de les relacions: resoluci de conflictes. Descripci:
1a sessi: 1. Retallem de revistes juvenils consultes que els adolescents fan sobre problemes que els preocupen. Les llegim en veu alta i plantegem les preguntes segents: - Creus que esta persona t un problema? - Quines senyals et fan pensar que ho t? - Tens prou informaci per a poder aconsellar? - Si no s aix quina informaci addicional necessitaries? - Creus que el problema afecta alg ms? - Si s aix, quines creus que ser el seu punt de vista?
2. Activitat individual: es repartiran el "Material per a l'alumnat I" que inclou: - Casos dels quals l'alumne haur de triar un per a analitzar i realitzar la seua activitat. - Fitxa "Qu he de preguntar-me per a analitzar el problema?" que haur d'omplir l'alumne/a. - Reflexi individual sobre este material.
3.- Activitat en xicotet grup. Es formen grups de 4 a 6 persones segons el problema que hagen triat (que ha de ser el mateix). Comparen els resultats dels seus anlisis individuals.
4.- Activitat en gran grup. Els portaveus de cada grup exposen les seues principals conclusions.
103
2a sessi: Activitat individual: cada alumne haur de plantejar-se un problema personal i aplicar sobre ell la fitxa que es presenta en el "Material per a l'alumnat II". Esta reunix alguns dels passos que s'han de seguir per a donar soluci als problemes. Els problemes poden ser passats o actuals. Tamb poden ser personals o d'algun amic/a per ser l'alumne qui mpliga la fitxa i faa de guia per a solucionarho. Finalment es far una exposici davant de tot el grup de la seua proposta de soluci al problema.
Duraci. Dues sessions de tutoria.
Estructuraci grupal. Individual, xicotet grup i gran grup.
Metodologia.
Ha dajudar a fer que les dinmiques de grup afavorisquen la participaci de tots els integrants del grup i la cooperaci entre companys.
Materials necessaris. Veure annexos.
Observacions per a la seua aplicaci.

s necessari per a assegurar la fiabilitat i validesa de les respostes i correcta realitzaci de la tasca que els alumnes hagen comprs perfectament el contingut de l'activitat, fent insistncia en la necessitat de llegir b cada pregunta, i comprendre el que se'ls qestiona en cada una d'elles, per a evitar respostes amb escs o nul nivell de reflexi.
Justificaci de la seua inclusi en el programa.

s fonamental en la prevenci de la violncia dotar als adolescents d'habilitats per a la resoluci pacfica dels problemes o conflictes. Els conflictes personals i interpersonals sn font d'estrs, irritaci i/o frustraci. Esta situaci emocional negativa pot davant de la falta d'alternatives ms desitjables i adaptatives portar a conductes agressives i violentes. Per un altre costat implementar la capacitat emptica dels adolescents proporcionant-los ocasi de conixer i compartir els seus problemes per, al seu torn, els d'altres companys i amics com a forma idnia de previndre la violncia.
Dificultat d'aplicaci per al professorat. Mitjana-baixa.
Bibliografia: 104
Activitat didctica del Programa de Educacin Emocional y Prevencin de la Violencia. 1r ciclo ESO. Autors: Caruana, A. (coord.) i altres. Edita la Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Esport. pp. 235-242. Valncia, 2007. En Biblioteca Virtual del Cefire-Elda, versi PDF. http://cefirelda.infoville.net Lago, Presa, Prez i Muiz (2003).
ANNEXOS MATERIAL PER A L'ALUMNAT I A continuaci presentem quatre suposats problemes que tenen alguns adolescents. La primera cosa que has de fer s llegir els quatre i triar-ne un.
Cas 1. Laura s una xica de 15 anys, totes les seues amigues s'han fet un prcing, per son pare no la deixa. Est molt enfadada i ha decidit que li dna igual el que diga son pare, que una vegada fet, no podr fer una altra cosa que arrancar-se'l (i no creu que s'atrevisca). A ms, opina que s injust perqu son pare de jove va portar el pl llarg encara que a la seua iaia no li agradava.
Cas 2. A l'institut ha arribat un nou professor. Clara s una estudiant molt bona, i tot el professorat del centre la coneix i la tracta molt b, per ella creu que este professor nou s molt antiptic amb ella, incls ha intentat ridiculitzar-la en classe davant dels seus companys. No sn imaginacions d'ella perqu les seues amigues i amics tamb li diuen que el nou li ha agafat mania.
Cas 3. Manel i Xavier sn grans amics, es coneixen des dels 5 anys i ara ja tenen 16. Xavier ix amb una xica, Maria, i des de llavors Manel i Xavier no passen molt de temps junts. A ms, Maria i Xavier volen que Manel isca amb una amiga de Maria, per a ell no li agrada el rotllo de caminar per ac com parelletes, encara que la xica no li desagrada del tot.
Cas 4. Cristina i Llcia sn companyes de classe des de Primria i es volen molt, ixen juntes tots els dissabtes i se'l passen molt b. A Cristina l'agrada molt un xic que noms veu els caps de setmana, per este xic ja li ha dit a Llcia en diverses ocasions que la que li agrada s ella. En realitat, a Llcia tamb li agrada, per creu que, com no ho ha dit des del principi, Cristina s'enfadar amb ella. Fins ara no ha fet res respecte d'aix.
105
QUE HE DE PREGUNTAR-ME PER A ANALITZAR UN PROBLEMA? Identificaci del problema
Qu li passa a este xic/a? Qu s el que vol aconseguir?
Altres implicats
Quines altres persones es veuen infludes per este problema? En quins punts les seues opinions interferixen en les decisions d'este xic? Creus que hauria d'obviar a alguna d'elles i centrar-se ms en el seu problema? A quina/es?
Ambient
Pot demanar consell a alg? A qui? Per qu? A qui no hauria de demanar consell? Per qu? Podria acudir a alguna instituci pblica? A quina?
Individu
En el cas que aconseguira la seua meta, com canviaria la seua relaci amb els altres implicats? I si no aconseguira solucionar el seu problema o no ho fera del tot, quines alternatives tindria? Quina seria la seua relaci amb els altres si es donara la situaci anterior? Quines creus tu que sn les opcions, bones i rones, que t per a solucionar el problema? Quin seria la millor? I la pitjor? Creus que estan al seu abast totes les solucions? Quin seria la ms dificultosa? I la ms senzilla?
106
MATERIAL PER A L'ALUMNAT - II
La fitxa que et presentem a continuaci et ser molt til a l'hora d'analitzar amb deteniment els problemes i arribar a una soluci. Les fases que has de seguir sn: - Definici del problema. - Busqueda d'informaci. - Organitzaci de la informaci. - Anlisi de les alternatives. - Elecci d'alternatives. - Avaluaci de solucions.
FITXA GUIA PER A LA SOLUCI DE PROBLEMES
1.- DEFINIM EL PROBLEMA Comenarem per veure quin s el nostre problema i qu s el que jo vull aconseguir. Haurem de parar-nos a reflexionar prviament per a evitar que el vertader problema es confonga amb les circumstncies que el rodegen. El meu problema s......... La soluci que jo busque s...
2.- BUSQUEM INFORMACI Ara haurem de tractar de descobrir qu s el que est causant el nostre problema, per per a aix tindrem prviament que reflexionar. M'ocorre a per..... Per a donar-li soluci deuria..... Una vegada detectades les possibles causes hem de pensar en cada una d'elles individualment, per a desprs plantejar possibles solucions per a les mateixes. Se'ns pot donar el cas que en diverses d'elles les solucions coincidisquen; no importa, ja que sn parts d'un mateix problema.
1a
Causa: soluci 1
soluci 2 soluci 3 2a Causa soluci 1 soluci 2 soluci 3 3a Causa soluci 1 soluci 2 soluci 3
107
3.- ORGANITZEM LA INFORMACI Es pretn que ara resumisques tota la informaci que has apuntat perqu avalues, detingudament, les conseqncies que segons la teua opini tenen les possibles solucions.
108
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 7:

TINC UN PROBLEMA
NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Identificar situacions problemtiques. Descriure correctament situacions diries que suposen o constituxen un problema. Aprendre a generar diverses alternatives per a la seua soluci. Saber predir conclusions. Augmentar la fludesa i flexibilitat de pensament. Aprendre a no reaccionar de manera impulsiva, agressiva o retreta davant dels problemes. Observar les formes que tenim d'enfrontar-nos als problemes. Posar en prctica els passos que cal seguir per a la resoluci de problemes. Aconseguir una actitud de recerca i suport per a trobar solucions.
Competncies emocionals que contribux a desenvolupar: Resoluci de conflictes (Gesti de Relacions). Empatia (Conscincia Social).
Descripci: Motivaci cap a l'activitat.

Les persones podem situar-nos davant dels problemes de moltes formes i, sens dubte, segons com siga la posici dependr la soluci del problema. Conv detindre's a pensar un poc en les expressions que reflectixen les distintes formes de situar-se enfront dels problemes (escriure en l'encerat): - "Sempre que tinc un problema pense en altres moments que vaig tindre i em sent malament". - "El que faltava! Menjar-me el coco. Amb els problemes que tinc tots els dies". - "Jo passe de tot, tamb dels problemes". - "Sc aix i no crec que vaja a canviar". - "Quan tinc problemes... em pose molt nervis i no s qu fer". - "Quan tinc algun problema, tracte de fer coses per a oblidar-me". - "Normalment accepte les coses com ocorren... pensant que estaven per vindre. - "Envege als xiquets menuts que no tenen problemes". - Se'ls demana a continuaci, que reflexionen entorn de les preguntes segents: - Vos pareixen correctes estes formes de solucionar els problemes? Per qu? - Quines actituds i habilitats creieu que sn les ms encertades per a posar-se davant dels problemes de manera adequada?
109
Descripci guiada de la resoluci d'un problema.

Explicar la proposta de resoluci de problemes com a forma alternativa als modes anteriors de pensar i actuar sobre els problemes, seguint els tres passos indicats en el material (Annex I). Pot utilitzar-se per a aix l'exemple real d'un problema. Treball per parelles. Per parelles hauran de triar una situaci problema i tractar de resoldre-la seguint els passos que vnen indicats en l'Annex II. Activitat en gran grup. Concls el treball per parelles, es resumixen les conclusions i aportacions ms significatives en una posada en com. Per a reconduir les aportacions de l'alumnat, poden utilitzar-se les preguntes segents: - Qu heu descobert a travs dels exercicis realitzats? - Soleu resoldre els problemes seguint el mtode indicat? - Creieu que el mtode indicat pot ajudar-vos a buscar solucions als problemes? - Quines dificultats presenta resoldre els problemes aplicant estos tres passos? Material per a seguiment. Com proposta d'actuaci per a l'alumnat, el tutor/a pot suggerir que intenten abordar la resoluci d'algun problema que se'ls presente al llarg de la setmana seguint els passos indicats i utilitzant per al seu registre la fitxa proposada en l'annex III.
Duraci. Una sessi de tutoria. Estructura Crupal. Gran grup i treball per parelles. Metodologia. s important la motivaci de l'alumnat per mitj de l'activitat inicial. La utilitzaci d'exemples durant l'explicaci dels passos per a resoldre conflictes, permetr facilitar la comprensi. Materials necessaris. Bolgrafs. Encerat. Annexos I, II i III que s'entregaran a tot l'alumnat participant en l'activitat.
Observacions per a la seua aplicaci.

Atenci al moment en qu se'n va a treballar per parelles donat el moviment que aix suposa de cadires, emplaament... la qual cosa pot generar momentniament una pertorbaci de l'ambient de l'aula pel que caldr restaurar novament un ambient de treball.
Justificaci de la seua inclusi en el programa.

Esta s una activitat essencial a l'aportar una ferramenta molt interessant per a abordar l'efectiva soluci dels conflictes.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci. Primer trimestre. Dificultat d'aplicaci per al professorat.
Exigix del professorat un gran control en els moments de pas de gran grup a treball amb parelles. Mantindre una actitud d'estimular a la participaci en els moments de posada en com, aix com durant el temps de treball per parelles.
Bibliografia:
Lago, Presa, Prez i Muiz (2003). 110
Annex I
UN EXEMPLE GUIAT 1.- Descriu correctament la situaci que suposa un problema. Perqu existisca un problema ha de tindre una situaci personal de malestar. s important que et pares a descriure b el problema: Qui t el problema? Quin s el problema? Per qu tal situaci s un problema per a eixa persona? (Tin present que normalment enfoquem malament este primer pas i no aconseguim identificar les situacions problemtiques). 2.- Crear entre tots alternatives per a la soluci. Pots suggerir totes les idees possibles per a solucionar el problema. En principi, valen totes les idees. Posteriorment, podem rebutjar les que sorgisquen sobre les solucions donades al problema.
3.- Preveure possibles conseqncies d'estes solucions aportades.
Has de pensar en les conseqncies positives i negatives de les solucions aportades. s important tindre en compte les conseqncies a llarg i curt termini. D'aix dependran les solucions ms encertades. Triar la millor alternativa-soluci de totes les propostes.
Annex II MTODE PER A RESOLDRE PROBLEMES
SEGUIX ELS PASSOS! 1. Identifica el problema amb qu et trobes. 2. Busca la major quantitat d'alternatives possibles per a solucionar-ho. 3. Prediu les conseqncies d'eixes alternatives per a tu, per als altres, a curt i mitj termini. 4. Tria la situaci menys negativa.
111
Annex III FITXA DE REGISTRE DE PROBLEMES I SOLUCIONS Identificaci Aternatives Conseqncies Millor soluci
1r problema
2n problema
3r problema
4t problema
5 problema
6 problema
M'ocorre a perqu...
Per a donar-li soluci deuria
Molt fcil
Fcil
Difcil
Molt difcil
1.
S.1. S.2. S.3
2.
S.1.
112
S.2. S.3
3.
S.1. S.2. S.3
4.
S.1. S.2. S.3
4.- ANALITZEM LES POSSIBLES ALTERNATIVES. Perqu la informaci que hem simplificat en el quadre ens siga ms rellevant, redactarem les diferents alternatives que podem prendre en funci del seu grau de dificultat. - Si m'inclinara per l'alternativa molt fcil, aconseguiria: - si m'inclinara per l'alternativa fcil aconseguiria: - si m'inclinara per l'alternativa difcil, aconseguiria: - si m'inclinara per l'alternativa molt difcil, aconseguiria: 5.- TRACTEM DE TRIAR. Este s el pas definitiu. Devem optar, decidir qu fer. Per a ells hem de recordar que: - Encara que ac apareguen triades les celles d'una en una s'entn que quan, per exemple, et decidixes a triar la cella difcil has optat per agafar tamb les dues anteriors, d'esta manera el que tria la cella molt difcil aconseguir tot. - s molt important que sigues realista amb tu mateix, no et marques unes metes que per endavant spies que seran impossibles d'aconseguir, ni tampoc et decidisques pel que no et supose cap esfor. 6.- AVALUEM LES SOLUCIONS Desprs d'haver posat en marxa el teu pla de soluci de problemes, haurs d'avaluar el grau de satisfacci amb els resultats obtinguts. - Si has aconseguit solucionar-ho... Problema resolt. - Si no s el cas, no et desanimes!, torna a intentar-ho novament. Has de recordar que, en els primers assajos, et resultar una tasca dura que damunt no porta a cap fi, per amb la prctica cada vegada s'anir fent ms senzilla i efica.
113
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 8: COM RESOLDRE BARALLES I INSULTS NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Aprendre a analitzar un conflicte des de distintes perspectives. Prendre conscincia que les solucions violentes generen nous problemes. Valorar la intervenci positiva d'altres membres de la classe.
Competncies emocionals que contribux a desenvolupar. Resoluci de conflictes (Gesti de les relacions). Empatia (Conscincia Social).
Descripci
Introducci prvia a l'activitat. Tots desitgem disfrutar de relacions satisfactries amb les persones del nostre entorn. Per en la convivncia diria sorgixen dificultats que enterbolixen i convertixen en problemtiques les relacions amb algunes persones. La tendncia natural s fer quelcom per a resoldre eixos problemes, i moltes vegades s'opta per solucions superficials, fcils i que normalment procedixen de llits aliens a la comprensi dels fets que han configurat les situacions conflictives. Ens agrade o no, la veritat s que noms a partir de l'acceptaci i anlisi dels conflictes podem trobar una soluci adequada als nostres problemes. En esta activitat aprendrem una forma adequada amb la que pensar en els problemes i que permeta analitzar les causes per a poder desprs elaborar i aplicar estratgies adequades a la seua soluci. Presentaci de l'activitat. Esta activitat vos va a permetre analitzar dos situacions problemtiques que altres xics i xiques de la vostra mateixa edat van tindre, van comentar i van analitzar junt amb els seus companys i companyes. Tingueu present que un conflicte s sempre un esdeveniment complex per a la resoluci del qual es requerix d'un anlisi detinguda dels fets des dels punts de vista de les diverses persones implicades en ell. Per a pensar de forma efectiva sobre el problema servix d'ajuda el segent gui (que s'escriu en l'encerat): - Analitzar les causes. - Pensar en distintes solucions. - Coordinar mitjans i fins. - Avaluar les seues conseqncies. - Analitzar les perspectives de les persones implicades. Es formen grups de 7/8 alumnes, anomenant un/a representant del grup que ser el/l'encarregat/da de prendre nota de les aportacions i de traslladar-les a la posada en com final. Entregar a cada grup els dos conflictes sobre els quals treballaran. Posada com final amb atenci especial a les alternatives que s'han trobat als conflictes. Destacar finalment el valor del treball realitzat i animar-los perqu vagen analitzant els problemes que troben en la seua vida quotidiana. Duraci. Dos sessions de tutoria. Estructura grupal. Gran grup i grup xicotet Metodologia. Introducci informativa i preparatria de l'activitat amb la finalitat de motivar. - Presentaci de l'activitat. Com a acompanyament a la descripci verbal de l'activitat, es collocar en l'encerat un gui de l'esquema cognitiu amb qu es pot treballar en l'anlisi dels dos conflictes.
114
- Organitzar la formaci de grups. Estimular l'elecci d'un representant per grup. Explicar les funcions i comeses dels representants. - Estimular la discussi i el debat en els grups, aix com la concreci d'idees i conclusions que formaran part de la posada en com final. Materials necessaris: Bolgrafs. Tasca 1 i tasca 2, on es troben les dos situacions conflictives sobre les quals han de treballar els grups. Encerat per a escriure un gui d'anlisi. Observacions per a la seua aplicaci. Al tractar-se d'una activitat fonamentalment cognitiva s convenient crear una motivaci prvia que augmente i garantisca l'inters. Justificaci de la seua inclusi en el programa. s una activitat adequada per a abordar de manera assossegada conflictes. Proporciona un senzill gui de treball, que pot permetre amb el seu s acostumar al grup a una dinmica de tractar en grup els conflictes que puguen anar apareixent al llarg del curs. Fase o moment idoni per a la seua aplicaci. Durant el primer trimestre, al ser esta una forma d'establir un procediment per a abordar situacions conflictives que es generen en el grup. Dificultat d'aplicaci per al professorat. Ser normal que no tots els grups funcionen ni al mateix ritme, ni amb el mateix nivell de comproms amb qu l'activitat sollicita. s precs una postura activa del professor/a amb els grups actuant en els moments d'embs, propiciant que tots opinen...
Bibliografia:
Sastre i Moreno (2002).
115
ANNEX Tasca n 1: LES BARALLES Conflicte: Em diuen Ral. En la meua classe hi ha un xic (Joan) que sempre fa com si t'ajudara en tot, per per darrere sempre critica els altres. Quan jo no estic em critica. M'emprenya molt que em critique. Un dia vaig parlar amb ell, per no em va fer cas. Jo intente controlar la meua rbia, per fa dos dies vaig perdre el control i li vaig pegar. Ens van separar i ens van castigar als dos. Ell seguix igual i, si no deixa de ficar-se amb mi, tornar a pegar-li. Crec que seria millor que es plantejara el problema als representants de la classe, per m'agradaria resoldre-ho a la meua manera, pense que s insuportable, que no t remei i es mereix que li done una bona palissa. Preguntes 1.- Ral ja ha intentat solucionar el problema a la seua manera i ha comprovat que no li dna bons resultats. Per qu s'encabota a repetir el que ja ha fet i no busca un altre tipus de solucions? 2.- Ha utilitzat la seua intelligncia per a resoldre el conflicte? 3.- Quines altres coses haguera pogut fer? 4.- El fet que Joan critique Ral, dna dret a Ral per a pegar-li? 5.- Si cada vegada que insulta, l'altre pega, i cada vegada que pega, l'altre insulta. Quan i com acabar el problema? 6.- Com creieu que se sent Ral? 7.- Creieu que est en condicions de saber i decidir ell noms quines coses es mereix el seu company o, pel contrari, creieu que altres xiques i xics de la classe, no tan implicats en el problema, podrien ajudar-li a trobar una soluci millor? 8.- Ral diu que Joan sempre el critica, qu significa realment sempre? 9.- s possible que Ral exagere? 10- Com creieu que se sent Joan? 11- Imagineu que una amiga o amic vostre sovint critica una altra persona, qu li direu?, quins consells li donareu? 12- Penseu una soluci intelligent que no implique recrrer a la violncia. Tasca n 2: ELS INSULTS Conflicte: Em diuen ngels. Fa alguns dies vaig eixir amb un grup de companys i companyes de classe. Era la primera vegada que anava amb ells. Els altres es coneixien 116
molt i havien eixit altres vegades junts. La cosa va anar prou b fins que vaig deure fer quelcom que els va molestar. Van comenar a ficar-se amb mi. Una autntica tortura. No sabia que fer. Mai m'havien tractat tan malament. Es van burlar de mi i em van dir coses terribles. Volia anar-me'n per vaig tindre por ja que pensava que si deia que me n'anava encara m'atacarien ms. Dues dies desprs es van disculpar i em van dir que mai havien pensat que jo siga tot el que em van dir, que ho van dir sense pensar, que senten haver-me fet mal. Per ara ja s com sn i pase d'ells; procure no estar al seu costat. El problema que tinc s que no vull contar a ning el que va ocrrer i els altres s'estranyen del meu comportament i comencen a dir que sc rara. Damunt ells es riuen de mi perqu no dic res. He de fer quelcom per no s qu fer. No m'agrada denunciar i no vull que ning spia el que van dir de mi. Preguntes 1.- Per qu creieu que es van enfadar tant? 2.- Qu creieu que els va dir ella? 3.- Per qu es va desencadenar l'agressi? 4.- Qu creieu que van dir els altres? 5.- Per qu creieu que es van comportar d'esta manera? 6.- Qu van pensar? 7.- Com es van sentir? 8.-Per qu es riuen d'ella si de veritat senten el que van fer? 9.-Creieu que s prou de disculpar-se? 10- Quina altra cosa podrien fer per a mitigar el dolor que li van causar? 11-Si a una de les vostres amistats, xica o xic, li passara el mateix que li ocorre a esta xica quins consells li donaries? 12- Qu li diries que fera? 13-Per qu?
117
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 9: UNA SITUACI DE REBUIG NIVELL: 2n ESO
Objectius:

Reflexionar sobre una situaci en qu s rebutjat i analitzar els sentiments subjacents a eixa situaci. Analitzar distintes tcniques de resoluci de situacions problemtiques, distintes formes de respondre al rebuig. Estimular l'empatia cap a companys/nyes que se senten rebutjats.

Conscincia social: empatia. Gesti de les relacions: comunicaci, resoluci de situacions conflictives.
Descripci:
Es planteja al grup la histria segent: "Rosana s una alumna de 1r/2n d'ESO. Si b mai ha tingut problemes d'estudi, ltimament, es mostra distreta, poc motivada i est comenant a faltar a algunes classes. Els professors han observat que els seus companys/es no li deixen participar en les activitats de grup, preferixen no assentar-se al seu costat, no volen fer treballs amb ella i en el pati sol estar sola. Quan preguntes individualment als seus companys d'aula tots responen que no tenen cap problema amb Rosana per afirmen que si no es relacionen amb ella s per por a qu la resta del grup els rebutge tamb al veurels junts. Esta situaci no s nova sin que ja porta diversos mesos produint-se ". Desprs de contar la histria, el grup es dividix en xicotets grups de 5-6 participants. La seua tasca consistix en: - Elaborar un llistat amb totes les formes possibles de solucionar eixa situaci. - Seleccionar de totes les alternatives proposades la soluci que consideren ms adequada. - Raonar per qu consideren que eixa s la soluci ms adequada. Si no aconseguixen seleccionar la millor soluci per consens, la seleccionaran per majoria. - A continuaci cada xicotet grup triar un portaveu. Este comenta al gran grup les diferents solucions proposades, l'alternativa seleccionada i, l'argumentaci de la seua elecci. Esta informaci s'anir anotant en la pissarra. Finalment, s'obri un debat en gran grup. Algunes qestions podrien ser les segents: - Qu penseu que sent Rosana davant d'eixa situaci? - Quant de temps creieu que es pot aguantar una situaci aix? - Qu podria fer per a sentir-se ms integrada en el seu grup? - Qu podria fer el grup per a ajudar Rosana? - Sn les diferents alternatives de soluci proposades igualment vlides? - Creieu que es pot trobar una soluci individual, d'una nica persona, o que requerix el comproms de tot el grup?
118
Duraci:
Una sessi de tutoria.
Estructuraci grupal:
Xicotet grup: reflexi sobre la situaci de rebuig, elaboraci de propostes de soluci... Gran grup: debat i posada en com.
Metodologia:
Activa, es fomenta la participaci de tot l'alumnat.
Materials necessaris:
Pissarra, bolgrafs i una fitxa per cada xicotet grup amb la descripci de la histria i les preguntes sobre les quals reflexionar.

L'activitat requerix que l'alumnat es pose en el lloc de la persona que es descriu en l'activitat i que reflexione sobre quins serien els seus sentiments davant d'eixa situaci i sobre com podria solucionar-se la situaci de rebuig. El debat que es genera pot fomentar el desenvolupament de l'empatia en l'alumnat i la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre. Al tindre que exposar els/les alumnes portaveus al gran grup les seues respostes, cadasc, en el seu torn de paraula, est desenvolupant habilitats comunicatives, mentres que la resta est treballant una habilitat fonamental per a la prevenci de la violncia, l'escolta activa, l'escolta emptica.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci:

Intermdia.
Dificultat d'aplicaci per al professorat:

Mitjana.
Altres observacions. El tutor/a pot crear situacions de rebuig noves o utilitzar situacions que hagen ocorregut en algun moment en l'aula perqu resulten ms prximes a l'alumnat. No obstant, si s'utilitzen situacions reals, s important garantir la confidencialitat de la persona o persones que s'han trobat en eixa situaci de rebuig.
Bibliografia:
Activitat didctica del Programa de Educacin Emocional y Prevencin de la Violencia. 1r ciclo ESO. Autors: Caruana, A. (coord.) i altres. Edita la Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura,
119
Pla de transici de primria a secundria Educaci i Esport. pp. 264-267. Valncia, 2007. En Biblioteca Virtual del Cefire-Elda, versi PDF. http://cefirelda.infoville.net .Adaptada de Garaigordobil Landazabal (2000).
ANNEX Histria: "Rosana s una alumna de 1r/2n d'ESO. Si b mai ha tingut problemes d'estudi, ltimament, es mostra distreta, poc motivada i est comenant a faltar a algunes classes. Els professors han observat que els seus companys / es no li deixen participar en les activitats de grup, preferixen no assentar-se al seu costat, no volen fer treballs amb ella i en el pati sol estar sola. Quan preguntes individualment als seus companys d'aula tots responen que no tenen cap problema amb Rosana per afirmen que si no es relacionen amb ella s per por a qu la resta del grup els rebutge tamb al veure junts. Esta situaci no s nova sin que ja porta diversos mesos produint-se".
Debat en xicotet grup:
Alternatives de soluci:
Selecci de la soluci ms adequada:
Raons de la vostra elecci:
120
121
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 10: MISSI IMPOSSIBLE NIVELL: 2n ESO
Objectius:

Aplicar la regulaci emocional a la presa de decisions i a la resoluci de conflictes. Analitzar el comportament del grup davant de la resoluci d'un conflicte. Facilitar a l'alumnat estratgies de resoluci de conflictes de forma no violenta.

Autocontrol emocional, resoluci de conflictes, treball en equip i collaboraci.
Descripci:
- Es dividir el grup en 3 equips. El/la tutor/a explicar a l'alumnat que ens situarem l'any 3022 i que, en esta poca, els humans ens hem expandit a nombroses colnies estellars, per, lluny de ser suficients, cada vegada rivalitzem ms entre els distints pobles pel domini dels recursos de les colnies i el control social, la qual cosa ens est portant a un procs d'autodestrucci de difcil retorn. Un comit interestellar ha triat a tres grups d'lit, cada un representant a un poble, per a dissenyar un projecte de futur amb l'objectiu de promoure la convivncia entre els distints pobles. - Es repartiran les fitxes de l'alumnat perqu cada grup puga preparar el seu paper. Cada alumne/a tindr accs noms a la fitxa corresponent al seu equip (caldr retallar lannex per separar els tres pobles). Hi haur tres etapes: a) En la primera els equips dissenyaran per separat el seu projecte de societat. b) En la segona es reuniran tots per a exposar els seus plans i arribar a un consens o projecte nic. c) Finalment, en la tercera etapa, i ja al marge dels rols representats, es comentar i analitzar en grup all que s'ha ocorregut en l'activitat per a connectar-ho amb ella: com ha anat, com s'han sentit defenent les seues idees, quins conflictes han sorgit, com s'han abordat, si ocorre el mateix en la vida real, si utilitzen les mateixes estratgies, etc.
Duraci:
Gran grup, grups xicotets i gran grup
122
Metodologia:
S'utilitzar una metodologia activa-participativa per a crear cohesi en els grups i fomentar la cooperaci. Posada en com i discussi en el gran grup.
Tres tipus de fitxa de l'alumnat: unes amb la descripci del poble Alfa, altres amb la del poble Beta i, altres ms, amb la del Delta.

- L'activitat se centra en l'etapa en qu els tres equips han d'arribar a un projecte nic. Conv, perqu, a l'explicar-los que cada equip ha de dissenyar el seu projecte, no explicar que ms tard hauran de discutir-ho amb els altres i arribar a un consens, aconseguint aix incrementar la distncia entre projectes i la consecuci del conflicte. - Durant la posada en com i la discussi de tot el grup classe, ser convenient que el/la professor/a se fixe en com defenen cada equip el seu projecte: si l'alumnat es mostra disposat a la collaboraci i a crear un nou projecte satisfactori per a tots (guanyar tots) o se centra ms que "guanye" un dels tres (guanyar-perdre). En la posada en com sobre l'activitat es debatran estos temes. - El professor/a haur de reconduir les reflexions cap a la regulaci emocional en la confrontaci d'idees.

s necessari donar a l'alumnat estratgies per a saber defendre les prpies idees respectant les dels altres i, si s possible, arribant a un consens satisfactori per a tots. La regulaci emocional i la resoluci de conflictes ens facilitaran a aconseguir-ho.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci: Segon trimestre.

Mitjana. El professorat ha d'estar familiaritzat en el tema d'educar en i per a la resoluci no violenta dels conflictes.
Bibliografia:
123
Pla de transici de primria a secundria Gell Barcel y Muoz Redon (2003).
Annex. FITXA DE L'ALUMNAT
Poble Alfa Tu i el teu grup pertanyeu al poble Alfa. El teu poble creu en el respecte, el consens i la collaboraci i se sent orgulls de la seua saviesa i espiritualitat. En les ocasions en qu el teu poble ha estat en el poder, ha patit l'abs d'altres pobles ms ambiciosos i d'tica qestionable.
Poble Beta Tu i el teu grup pertanyeu al poble Beta. El teu poble creu que l'eficcia i l'eficincia sn les claus de l'xit i se sent orgulls de la seua capacitat resolutiva i d'acci. En les ocasions en qu el teu poble ha estat en el poder, ha vist frustrats els seus projectes a causa de la necessitat darribar al consens amb altres pobles d'escassa visi estratgica, utpics i poc realistes.
Poble Delta Tu i el teu grup pertanyeu al poble Delta. El teu poble creu que la clau de l'xit est en la creativitat i la contnua exploraci de noves possibilitats i se sent orgulls de la seua intelligncia i capacitats creatives. 124
En les ocasions en qu el teu poble ha estat en el poder, a penes ha pogut portar a terme els seus projectes, perqu altres pobles no valoraven les seues noves idees i les menyspreaven. Debat en gran grup:
- Qu penseu que sent Rosana davant d'eixa situaci?
- Quant de temps creieu que es pot aguantar una situaci aix?
- Qu podria fer per a sentir-se ms integrada en el seu grup?
- Qu podria fer el grup per a ajudar Rosana?
- Sn les diferents alternatives de soluci proposades igualment vlides?
- Creieu que es pot trobar una soluci individual, d'una nica persona, o que requerix el comproms de tot el grup?
125
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 11: COM PREFEREIXES RESPONDRE? NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Millorar la capacitat de comunicaci. Comprendre les caracterstiques d'una resposta comunicativa de tipus assertiu o agressiu.

Resoluci de conflictes i autocontrol emocional.
Descripci:
Explicar amb alguns exemples la diferncia entre un comportament agressiu i un altre assertiu (pot dramatitzar-se per alguns alumnes). Es posa als alumnes un exemple: "Els teus vens tenen un gran gos en una caseta junt amb el teu jard. A ells els agrada deixar crrer el gos durant una hora tots els dies. ltimament ha arribat fins al teu jard i destrossat diverses plantes. Crides als teus vens per a comptar-los la situaci".
Se'ls expliquen possibles tipus de resposta: - Agressiva: El teu estpid gos ha arrunat el meu jard!. Sabia des del principi que eres un irresponsable com per a mantindrel baix control. Si torna a vindre a la meua propietat cridar a la gossera. - Assertiva: He notat que de vegades deixes crrer al gos lliurement. Recentment ha estat excavant en el meu jard i ha matat diverses plantes. Podrem arribar a un acord perqu el gos no poguera crrer pel meu jard?
S'explica a l'alumnat la diferncia entre comportament agressiu i assertiu: - Comportament agressiu: Una persona mant els seus drets vulnerant els drets dels altres. s un atac, ms que contra el comportament de l'altre, contra la seua prpia persona. Sol ser una reacci exagerada o un arravatament. - Comportament assertiu: Una persona mant els seus drets legtims sense vulnerar els drets dels altres. s una expressi apropiada, directa i honesta dels sentiments. Manifesta respecte cap a l'altra persona. Posteriorment, s'entrega el full d'activitat per a omplir. Desprs es realitza una posada en com del full d'activitat. Finalment, es realitza una avaluaci amb els alumnes sobre el tema: - En quins moments solem utilitzar respostes agressives? Amb quines persones? - Les teues reaccions normals sn d'agressivitat o dassertivitat?
126
- Quina de les dues respostes t'ha resultat ms fcil d'omplir en el full d'activitat?
Duraci:
Explicaci en gran grup, treball individual, grup mitj, gran grup.
Metodologia:
Explicaci de l'activitat, realitzaci del full, debat, reflexi grupal.
Full d'activitat per a cada participant.

s important que els alumnes capten la diferncia entre ambds tipus de respostes i les possibles conseqncies que poden sorgir a partir d'estes.

Es tracta de promoure un coneixement de distints factors que influxen en la comunicaci, aix com la influncia que pot exercir la nostra forma de transmetre les coses per a desencadenar una reacci d'un o altre tipus en els altres.
Fase o moment idoni per a la seua aplicaci:

A finals del primer trimestre, o en el segon, quan els alumnes ja es coneguen.

Mitjana, depn de la capacitat del professor per a organitzar els distints grups.
Altres observacions:
Este exercici requerix que el grup ja es conega, a fi d'aconseguir una adequada participaci de l'alumnat aix com la destresa del professor per a dinamitzar les activitats.
Bibliografia:
Activitat didctica del Programa de Educacin Emocional y Prevencin de la Violencia. 1r ciclo ESO. Autors: Caruana, A. (coord.) i altres. Edita la Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura,
127
Pla de transici de primria a secundria Educaci i Esport. pp. 275-278. Valncia, 2007. En Biblioteca Virtual del Cefire-Elda, versi PDF. http://cefirelda.infoville.net
ANNEX Completa respostes assertives i agressives en les situacions segents: 1. Vius prop d'una Universitat local. Un grup d'estudiants va per ta casa de cam a l'escola tots els dies. Han comenat a recurtar el cam pel cant del teu jard, i s'ha format un cam en qu comena a morir tota l'herba. Veus els estudiants en el seu cam a casa un dia i vas a enfrontar-te amb ells. Resposta Assertiva
Resposta Agressiva
2. Has estat esperant en la cua de la botiga durant un bon estona. Una persona arriba i sense respectar la cua es posa davant de tu. I li dius: Resposta Assertiva
Resposta Agressiva
3. Li has deixat un programa d'ordinador a un amic. Passa el temps i no tel torna. Davant de la teua insistncia t'entrega una cpia del programa en lloc del programa original que li vas deixar. Afirma que el teu lha perdut. Tu li dius: Resposta Assertiva
Resposta Agressiva
4. Portes el teu radiocasset a reparar. Necessites l'aparell i l'home diu que tardar almenys un dia. Desprs d'esperar una setmana, l'home no ha comenat a reparar-ho. Tu li dius: 128
Resposta Assertiva
Resposta Agressiva
129
COMPETNCIA INTERPERSONAL ACTIVITAT 12: PROBLEMES, EM SUPEREN O PUC AMB ELLS? NIVELL: 1r ESO
Objectius:

Desenvolupar en l'alumnat la capacitat per a afrontar i resoldre per si mateixos els problemes, valorant diferents alternatives. Ajudar els alumnes a qu valoren el problema, no com un obstacle insuperable, sin com un repte que poden vncer.

Aprendre a destapar, encarar i resoldre situacions problemtiques que puguen tindre conseqncies desfavorables per a la convivncia per mitj de respostes socialment adequades.
Descripci:
- El tutor/a dedica uns minuts a explicar en gran grup els objectius de l'activitat i a continuaci repartix a cada un dels alumnes i alumnes un foli (annex I) en el que hi ha redactat un cas prctic amb unes preguntes orientatives. Planteja a l'alumnat un problema simulat, que es pot donar en realitat, davant del qual ha d'aportar la seua experincia personal i realitzar una primera presa de decisions per a resoldre el problema.
- A continuaci se li passa a cada alumne i alumna un qestionari (annex II), perqu responga, amb la major sinceritat, a una srie de preguntes sobre com l'alumne/a afronta els problemes. Els alumnes, per parelles, aprofitant la informaci que puguen traure al qestionari anterior, tractaran de contrastar les seues respostes, buscant similituds i diferncies. Desprs, contestaran unes preguntes orientatives sobre la resoluci de problemes (annex III).
- S'establix un xicotet debat en gran grup, on tot el grup tractar, dirigits pel tutor/a, de buscar de quina manera els alumnes i alumnes solen afrontar els problemes, usant per a aix les conclusions tretes tant del qestionari de l'annex I com del contrast de parers, realitzat en l'activitat per parelles.
- Finalment, el tutor/a, en continu dileg amb els alumnes, els donar unes pautes d'actuaci (annex IV) que serviran d'ajuda per a millorar la seua actitud davant dels problemes, la forma d'abordar-los i solucionar-los. Una vegada llegides les pautes de l'annex IV, s'invitar als alumnes i alumnes a qu apliquen les premisses, reflectides en ell, als problemes que habitualment els succexen tant a ells com als que els rodegen, i tracten de reflexionar sobre com els ha anat a l'intentar-ho. Observaran que tot ha anat millor.
130
Duraci:
Gran grup, treball individual, xicotet grup i gran grup.
131
Activitats Lluis Vives
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: TRANQUIL NO PASSA RES. NIVELL: 3R.cicle de primria
Objectius: Aprendre a avaluar la intensitat dels sentiments. Manifestar i controlar progressivament els sentimients i les emocions. Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Empatia. Materials: Necessitem folis i bolgrafs.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT: Proposem als alumnes que simaginen una situacin com la que presentem a continuaci. thas anat d excursi un cap de setmana amb tota la teua classe. Tornes molt cansat a casa per content perqu ho has passat molt b.Quan entres en la teua habitaci descobreixes que el treball de mates que tenies damunt de la taula, per a lliurar el dilluns, est ple de gargots de tots els colors. Saps qui ha sigut, el tue simptic germ xicotet. Demanem als alumnes que descriguen en un foli qu sentirien en aqueix moment, qu farien i qu conseqncies tindria la seua actuaci. Desprs els alumnes comentaran el que han escrit i entre tots analitzaran quines son les millors maneres de reaccionar. Parlarem de situacions en les quals ens hem enfadat molt i qu vam fer. Metodologia: Dinmica de grups, role-playing.
132
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: ELS MIMS NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius: Aprendre a identificar els sentimients daltres persones a travs de les expressions facials i corporals. Expressar diferents sentiments i conixer que situacions poden provocar-los. Disfrutar amb la dramatitzaci e inters per expresar-se amb el seu propi cos. Competncies emocionales que contribueixen a desenvolupar: Empatia. Materials: Els propis alumnes,representaci DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:

Posem en com la importncia que t identificar els sentiments de les persones que ens envolten i saber expressar les prpies. Per a practicar aquesta habilitat el professor triar un xiquet perqu represente mitjanant mmica un sentiment (tristesa, alegria, nerviosisme). Els altres companys hauran dendevinar de quin sentiment es tracta. Una vegada identificat el sentiment, preguntem als alumnes en quines situacions shan sentit aix. Seria convenient que participaren tots els alumnes en la representaci de sentiments, encara que aquests es repetisquen, perqu comprenguen que hi ha diferents formes dexpressar-los.
Metodologia: Dinmica de grups, role-playing
133
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: QU PENSES TU? NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius: Expresar el nostre punt de vista sobre les cosas i acceptar el dels altres, aunque no estiguem d acord amb ell. Aprendre a comunicar les nostres idees i sentiments. Competncies emocionals que contribueix a desenvolupar: Asertivitat. Materials: Els propis alumnes.
DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:
Anem a llanar diverses preguntes als alumnes. Primer parlaran els que donen resposta afirmativa a eixes preguntes, desprs els que donen resposta negativa. Demanem a algun alumne dels quals han contestat afirmativament que opine sobre el que ha dit algun dels quals pensen diferent a ell. Mateixa operaci amb els quals han contestat negativament. Observem que totes les respostes sn vlides i que cadascun pot tenir la seua opini, que tots poden portar la ra. Les preguntes podrien ser aquestes: per a tenir molts amics cal anar a la moda? per a aprovar una assignatura cal estudiar tots els dies? podem escollir el que volem ser? s correcte fer coses noms per a agradar als altres?
Metodologia: Dinmica de grups, role-playing, autoregulaci
134
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: EL BINGO DELS SENTIMENTS. NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius: Representar mitjanant mmica sentiments i emocions. Reconeixer situacions en les quals sexperimenten diferents sentimients. Afavorir un clima de confiana entre els alumnes. Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Empatia. Materials: Hem de preparar cartons per a jugar al bingo on les caselles seran els noms de diferents sentiments i emocions DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:

Donem a cadascun un cart per a jugar al bingo. Quan traem una paraula del bombo els alumnes han de representar el sentiment o emoci que haja eixit i desprs comprovar si la tenen en el seu cart per a ratllar-la. Si un alumne canta lnia, podr demanar a qualsevol dels seus companys que descriga una situaci en la qual s'haja sentit o emocionat com alguna de les paraules que hagen eixit. Quan alg cante bingo haur de narrar una histria en la qual apareguen les quatre paraules de les cantonades del seu cart. Si t dificultats la resta dels companys li ajudaran. Desprs discutirem si la histria que ha explicat podria succeir en la realitat
Metodologia: Dinmica de grups, autoregulaci.
135
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: TENIM UN PROBLEMA. NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius:

Ensenyar als alumnes com solucionar problemas considerant totes les alternatives i triar la ms adequada. Tenir en compte el punt de vista dels altres a l hora denfrontar-se a un problema. Saber formar-se una opini i poder rectificar si entenem que el que proposen els altres s ms raonable que el que pensem nosaltres.
Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Resoluci de conflictes a laula i interpersonals. Materials: Els propis alumnes. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:
Presentem un problema que puga resultar interessant als alumnes. Pot ser alguna situaci que s'estiga donant-se en les classes, com per exemple, grups enfrontats, alumnes allats Formem grups de 4 o 5 alumnes i els demanem que cerquen entre tots possibles solucions al problema. Hauran d'arribar a un acord sobre qual s la soluci ms adequada. Un portaveu de cada grup exposa als altres grups la soluci a la qual han arribat; a ms explicaran el per qu de la seua elecci. El professor anir anotant en la pissarra les conclusions de cada grup. Decidim entre tots com s la soluci ms encertada.
Metodologia: Dinmica de grups, assemblea , aprenentatge cooperatiu.
136
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: QU FARIES TU? NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius:
Comprendre les normes de conducta.
Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Resoluci de conflictes a laula i interpersonals. Materials: Els propis alumnes. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:
Anem a presentar als alumnes diverses situacions i a preguntar a algun d'ells, qu farien en aquesta situaci. Quan un d'ells haja respost a la pregunta i haja explicat la seua resposta, preguntem a la resta de la classe si hi ha algun que faria una altra cosa diferent i desprs pensem entre tots quin s la conducta ms correcta. Les situacions presentades poden ser algunes de les segents: Estas en la cua del cinema i alg es cola davant de tu. Suspens una assignatura i creus que el resultat no s just. Uns companys de classe l'han pres amb un altre alumne i es fiquen sempre amb ell. Et trobes alguna cosa que no s teu.
Tant si presentem aquestes situacions com unes altres, tamb estaria b que els alumnes pensen en per qu l'altra persona ( els que critiquen, els que es colen, els que ignoren algun company, els que suspenen) actuen aix. Metodologia: Dinmica de grups, assemblea , aprenentatge cooperatiu, mediaci.
137
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: QU PASSARIA SI? NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius:

Donar solucions adequades als problemes interpersonals que sels presenten. Saber preveure conseqncies de las preguntes que es formulen amb les fitxes qu passaria si?
Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Problemes interpersonals. Materials: Llista de solucions Llista de problemes. Pissarra Fitxes per al joc. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:

Es presenta un problema interpersonal qualsevol. Es comena dient les 4 preguntes: Qu he de fer? De quantes maneres puc fer-ho? Com s la millor? Qu tal ho he fet? A continuaci el grup proposar solucions Decidim entre tots com s la soluci ms encertada
Metodologia: Dinmica de grups, assemblea , aprenentatge cooperatiu, mediaci.
138
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: TOTS IGUALS TOTS DIFERENTS. NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius: Donar solucions adequades als problemes interpersonals que sels presenten. Saber preveure conseqncies de les actuacions amb els altres. Millorar la convivncia. Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Problemes interpersonals. Materials:
Fitxes elaborades del llibre educaci per a la convivncia. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:
Identificaci del problema en arribar al col.legi un alumne estranger Identificar les causes del conflicte. Previndre les conseqncies si el problema persisteix. A continuaci el grup proposar solucions. Decidim entre tots com s la soluci ms encertada.
Metodologia: Assemblea , aprenentatge cooperatiu, mediaci.
139
COMPETNCIA INTERPERSONAL. ACTIVITAT: SEMPRE HI HA UNA FORMA CORRECTA DE DIR LES COSES. NIVELL: 3er.cicle de primria
Objectius: Saber demanar les coses Saber dir no Negociar i ser flexibles.respectar els drets del altres Expresar els sentiments de manera clara. Competncies emocionals que contribueixen a desenvolupar: Assertivitat. Materials: Necessitem folis i bolgrafs DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT:

un company de classe et diu constantment que li passes els exercicis fets per poder copiar-se'ls. Vols acabar amb aquesta situaci. Pots crear la situaci preguntan-li con porta els deures o esperar que tels torne a demanar .Les alternatives poden ser: conducta passiva: estic prou ocupat. per si no pots puc ajudar-te conducta agressiva: oblidat. jo no soc el teu esclau , el que el fa tots els deures conducta assertiva: es freqent que em demanes que t'ajude pot ser perqu no ho entens o no tens temps, per jo estic cansat de fer-ho per a mi i per a tu i a mes a mes tens que intentar-ho tu mateix per aprendre.
Metodologia: Dinmica de grups, role-playing.
140
INFORME DE ACCESO A SECUNDARIA
Annex 3
INFORME DE ACCESO A SECUNDARIA
CENTRO: DATOS PERSONALES
Apellidos y nombre: Domicilio: Telfono: Centro de procedencia: Fecha de nacimiento:
DATOS ESCOLARES
DIAGNSTICO GENERAL:
Sin dificultades Con necesidades especficas de apoyo educativo: Necesidades Educativas Especiales Dictamen Altas capacidades intelectuales Incorporacin tarda al sistema educativo Conocimiento del Castellano: SI NO Condiciones personales o de historial escolar Otras: INFORMACIN DEL RENDIMIENTO ESCOLAR CALIFICACIN MEDIDAS REAS PT Refuerzo
Ciclo 1 *
Ciclo 2 *
Ciclo 3
1 Ev
horas 3 Ev
horas
ACI
ACIS
* Para el Ciclo 1 y 2 indicar slo las reas no aprobadas

Lengua Castellana Lengua Extranjera Matemticas Conocimiento del Medio Educacin Artstica Educacin Fsica Msica
6 2 Ev
Materiales utilizados en el aula de PT (ACIS):____________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________ INSERCIN SOCIAL Y RELACIONES

Actitud hacia el aprendizaje: Muy favorable Normal Desfavorable Asistencia a clase: No falta Falta a veces Falta bastante Historial de absentismo Hbitos de estudio: Estudia mucho Estudia normal Estudia poco No estudia Relaciones con sus compaeros: Buenas Ciertas dificultades Serias dificultades Relaciones con el profesorado: Buenas Ciertas dificultades Serias dificultades Comportamiento en clase: Bueno Dificulta el desarrollo de clase Impide el desarrollo de las clases Datos familiares: Colaboracin Implicacin Observaciones: Tcnicas de Trabajo Intelectual: Recogida de informacin Organizacin de la informacin Memorizacin Recuperacin de la informacin
LECTOESCRITURA
Lee con la entonacin y fluidez adecuada comprendiendo lo ledo (tema, personajes, acciones, ideas principales). Comprende el sentido de los textos orales (explicaciones, instrucciones), y es capaz de expresarse oralmente con correccin. Aplica correctamente las reglas ortogrficas, puntuacin y acentuacin de la lengua. Utiliza correctamente el diccionario ampliando su vocabulario. Reconocen las diferentes clases de palabras en el oracin y su anlisis morfolgico bsico. Reconoce y conjuga verbos regulares, irregulares y defectivos. Construye vocabulario a partir del uso de prefijos, sufijos, aumentativos, diminutivos, gentilicios Escribe correctamente diversas clases de textos: descripciones, redacciones, dilogos, esquemas, cartas, noticias Diferencia elementos en las oraciones (sujeto, predicado) Reconoce distintos tipos de textos: descriptivos, persuasivos Realiza sus tareas diariamente. Presenta los trabajos con claridad, orden y limpieza.
Alto
VALORACIN EN INSTRUMENTALES Pla de transici de primria a secundria Medio Bajo Alto Medio CLCULO Y RAZONAMIENTO
Lee y escribe nmeros de hasta siete cifras conociendo su valor de posicin. Realiza operaciones con nmeros naturales (suma, resta, multiplicacin y divisin) Realiza clculos combinados respetando la jerarqua de operaciones. Reconoce, compara y representa nmeros enteros. Lee, escribe y compara fracciones.
Bajo
Realiza operaciones con fracciones (suma, resta) Lee, escribe y compara nmeros decimales. Realiza operaciones con nmeros decimales (suma, resta, multiplicacin y divisin) Conoce las unidades de longitud, capacidad, masa y superficie; aplica sus equivalencia y opera con ellas. Clasifica tringulos y cuadrilteros. Calcula reas y permetros de las figuras planas. Resuelve problemas de dos o ms operaciones. Interpreta y realiza tablas y grficos.
Ha repetido? NO SI Curso: Presenta una actitud positiva hacia la materia de ingls? Participa en clase de ingls y tiene una base slida de conocimientos? Comentarios:
SI SI
NO NO
_______________________________________________________________________
______________________________________________________________________________________ Resultados obtenidos en las Pruebas Diagnsticas de 4 de Educacin Primaria: --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
NECESIDADES QUE PRECISA PARA EL PRXIMO CURSO

Teniendo en cuenta lo anteriormente dicho y la trayectoria del alumno/a en Educacin Primaria, el tutor estima conveniente: APOYO: SI NO REFUERZO: NIVEL EN LENGUA INGLESA: SI ALTO PT NO MEDIO AL BAJO
C.P. . .. de Junio de ... El tutor/a,
142
Annex 4. CEIP LLUIS VIVES TRANSICI DE PRIMRIA A EDUCACI SECUNDRIA.

ACTIVITATS TEMP LLOC RESPONSABLE COM? RECURSOS
Activitat informativa per als alumnes 6 Primria
3r trimestre
Aula informtica
Orientadora
Reuni de grupclasse per donarlos informaci..
Power Point Informaci escrita
Transmissi 3r dinformaci trimestre de lalumnat de 6, amb NEE. Informaci escrita per als paresmares de l alumne Visita a linstitut Coordinaci entre el professorat de 6 i el de 1r.E.S.O 3r trimestre
Centre Primria
Orintadors-es/P.T
Reuni amb orientadors,tutores
Document informatiu individual (Informe daccs a secundria) Fullet informatiu
Orientadora
Donar informaci escrita
3r trimestre
I.E.S
Equips directius/Orientador-a, Tutorses,alumnat. Tutors-es de 6 primria i 1r E.S.O
Visita guiada per les dependncies del I.E.S Transmissi dinformaci educativa
Centre I.E.S
1r Centre trimestre Primria/I.E.S
Document informatiu de grup,
143
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. 1. Introducci: Al finalitzar Leducaci Primria, com a continuacin de lensenyana obligatria , lalumnat cursa estudis dEducaci Secundaria Obligatria, (ESO). T con a finalitat transmetre als alumnes els elements bsics de la cultura, especialmente en els seus aspectos cientfic, tecnolgic i humanstic; refermar en ells hbits destudi i treball que afavorisquen laprenentatge autnom i el desenrotllament de les seues capacitats; formar-los perqu assumisquen els seus deures i puguen exercir els seus drets i preparar-los per a la seua incorporaci a estudis posteriors i per a la seua inserci laboral. Esta etapa est estructurada en quatre anys acadmics, que es cursen ordinriament entre els 12 i els 16 anys dedat. 2. Pla destudis de primer i segon: PRIMER. REES OBLIGATRIES HORES SETMANALS valenci 3 castell 3 Llengua estrangera 3 matemtiques 3 Cincies socials, geografa i historia 3 Educacin fsica 2 Cincies de la naturalesa 3 Educacin plstica i visual 3 tecnologia 2 tutoria 1 MATRIES OPTATIVES una 2 MATRIES OPCIONALS Religi/ activitats alternatives 1
SITUACI ACADMICA FINAL DE LALUMNE 1r.ESO Totes les assignatures superades. Una o dos assignatures no superades
OPCIONS DE PROMOCI Promociona a 2n ESO Podr promocionar a 2n ESO amb un programa de refor, per a les assignatures suspeses. Lequip docent estudiar la promoci o no. Repetici de curs amb un pla especfic personalitzat. Promociona automtica a 2n ESO, amb un programa de refor per a les assignatures no superades.
Tres assignatures no superades Tres o ms assignatures no superades
Havent repetit 1r. ESO
144
SEGON. REES OBLIGATRIES Valenci Castell Llengua estrangera Matemtiques Cincies socials, geografa i historia Educacin fsica Cincies de la naturalesa Msica Tecnologia Tutoria MATRIES OPTATIVES Una MATRIES OPCIONALS Religi/ activitats alternatives
HORES SETMANALS 3 3 3 4 3 2 3 3 2 1 2 1
SITUACI ACADMICA FINAL DE LALUMNE 2n.ESO Totes les assignatures superades. Una o dos assignatures de 1r o 2n ESO no superades
OPCIONS DE PROMOCI Promociona a 3r ESO Podr promocionar a 3r ESO amb un programa de refor, per a les assignatures no superades. Lequip docent estudiar la promoci o no. Repetici de 2n ESO curs amb un pla especfic personalitzat. Incorporaci a un Programa de Diversificaci Curricular (PDC) o a un Programa de Qualificaci Professional Inicial (PQPI), en les condicions previstes per la llei (haver repetit 1r o 2n dESO)
Tres assignatures de1r o 2n ESO no superades Tres assignatures de 2n ESO no superades
Havent repetit curs.
Promociona a 3r ESO, amb assignatures no superades amb un pla especfic personalitzat. Incorporaci a un PDC o a un PQPI, en les condicions previstes per la llei.
145
ORIENTACI FAMILIAR CEIP LLUS VIVES-BOCAIRENT EL PAS A SECUNDRIA: Este fullet est destinat a les famlies de fills que acaben l'Educaci Primria i que passen a l'educaci secundria obligatria. -el pas de primria a secundria t una srie de peculiaritats (tindran ms assignatures, ms hores de clase, un nombre ms gran de professors,conviuran en un centre amb xics i xiques molt ms majors que ells, de 18, 19 o ms anys. -per a molts l'inici de l'etapa suposa un perode d'estrs i ansietat. Diferents histries i llegendes sobre l'institut preocupen abans de comenar. -en altres casos els angoixa simplement all nou i desconegut. -estadsticament est demostrat que l'alumnat que portava amb xit els estudis en primria, continua fent-ho en educaci secundria.
DEU CONSELLS PER A LES FAMLIES: S'exposen una srie de consells generals per a afrontar el canvi d'etapa i els primers mesos.
1. Elaborar un horari d'estudi:

Una vegada que comence el curs, ajude al seu fill o filla a qu elabore un horari de dedicaci als estudis. Cal contemplar moments d'oci i descans , no obstant, esta ha de ser l'activitat principal al llarg de la setmana. No sols es tracta de realitzar deures escolars, tamb haur de dedicar temps a preparar resums o avanar treball. La dedicaci diria i tranquilla als estudis s la millor mesura per a previndre un altre tipus de dificultats. La missi de la famlia s supervisar esta dedicaci i garantir les condicions adequades.
2. Parlar sobre els estudis:

Mantinga comunicaci amb el seu fill/a sobre els estudis i la vida de l'institut. Millor que fer un interrogatori, estiga disponible perqu el seu fill/a li compte o plantege preguntes obertes. Escolte sense jutjar. Preguntes del tipus i tu que penses d'aix? Qu fars tu? Poden ajudar.
146
3. Mantindre contacte amb l'Institut.

Els pares han d'estar informats de la marxa del seu fill/a i no esperar als resultats de les avaluacions. Mantinga una entrevista al llarg de cada trimestre amb el tutor i acudeixa sempre que li criden. Adopte les mesures que li aconsellen si fra necessari. No es mostre a la defensiva ni encobrisca al seu fill quan li criden des de l'institut. La collaboraci entre la famlia i el centre s indispensable en estes edats: si trenca relacions amb els seus educadors, haur perdut un important aliat en l'educaci del seu fill/a.
4. Desconfiar de missatges poc crebles.

A vegades els fills/es donen als pares missatges com no tinc res a estudiar, no hi ha exmens o tots els companys fan el mateix No es deixe enganyar i contrastar la informaci.
5. Controlar el temps de dedicaci a internet.
A estes edats pot augmentar significativament el temps de dedicaci a internet, des del principi marque uns horaris, unes normes sobre el seu s i supervise el seu s.
6. Establir contractes.

En alguns casos, s convenient que la famlia negocie amb el seu fill/a i establisca una srie de contractes. En estos casos els fills podran disfrutar de privilegis si complixen l'horari d'estudi i obtenen resultats adequats.
7. Estar informat del seu cercle d'amics.
A estes edats el cercle d'amics t influncia sobre l'adolescent.
8. Acord entre la parella.
Que la parella es mantinga unida, parle sobre el tema i adopte les mesures necessries de mutu acord s la clau per a afrontar l'educaci en esta etapa.
9. Elogiar i animar al seu fill/a.
El suport de les famlies, les paraules d'nim i refor seran fonamentals.
10. Estar atent als canvis.
Canvis bruscos com mal geni, excessiu nerviosisme, canvis en els seus costums, poden ser un senyal d'alerta. 147
En estos casos no deixe passar molt de temps. Aborde el tema primer amb el seu fill/a. Si no fra efectiu informe's a travs dels professors del centre. Si hi haguera problemes demane ajuda a altres especialistes, com orientador/ra del centre.
COM AJUDAR AL MEU FILL-A EN LA NOVA ETAPA EDUCATIVA? s impossible garantir que un adolescent concret arribar a ser un adult madur, responsable i capa, per la influncia dels pares s molt major del que es creu. Malgrat episodis frustrants i al lmit de la pacincia, cal estar ah, doncs ning ho va a fer per vost. Aprenga tot el que puga sobre els adolescents, el seu mn s fascinant. Quanta ms informaci tinga sobre l'adolescncia, millor podr anticipar-se als canvis i les decisions que prenga seran molt ms eficaces. Siga coneixedor-a de la vida del seu fill dins i fora de l'escola. Una bona relaci amb els pares s la millor protecci per a crixer i explorar el mn. Siga imaginatiu per a seguir connectat al seu fill. L'afecte incondicional i unes normes clares, raonables i raonades sn els fonaments perqu el seu fill es desenvolupe i se senta segur. Parle amb el seu fill dels temes importants en la vida i no evite els temes delicats o difcils. Marque-li metes altes per realistes. Diga-li que espera d'ell el seu millor esfor. Valore l'educaci i els mestres, mantinga el contacte amb els professors, i supervise la seua evoluci acadmica. Ajude-li a descobrir els seus punts forts i elogie-ho pel que fa b. Conega als amics del seu fill i als seus pares. Parle amb ell sobre els amics, l'amistat i les coses que poden passar quan estiga amb els seus amics. No deixe al seu fill sol enfront dels mitjans de comunicaci i la publicitat. Converse sobre les pellcules, els video-jocs, les revistes que llig i la msica que escolta. Els valors que vost desitja per al seu fill han de viure'ls en la famlia per a desprs posar-los en prctica.
148
Estiga alerta davant els problemes greus que poden sorgir durant l'adolescncia. Si no pot afrontar-los cerque ajuda professional com ms prompte millor. No es desanime davant les dificultats, la majoria d'adolescents les superen amb xit si els pares estan disponibles per a ajudar-los i no es rendeixen. ESCOLTE AL SEU ADOLESCENT. EN AQUEIX PERODE CONQUISTARAN MADURESA. NO DEIXE PASSAR L'OPORTUNITAT DE GAUDIR D'UNA ETAPA ESSENCIAL EN EL CREIXEMENT DEL SEU FILL O FILLA.
149

I.E.S. de Bocairent 46020285 46880
c/ dAlcoi , nm. 5
Bocairent Valncia
Tel. i Fax 962 350 255 46020285@edu.gva.es
PLA DE TRANSICI DE PRIMRIA A SECUNDARIA.
ANNEX 5
CONVOCATRIA DE REUNI
CAPS DESTUDI I COORDINADORS .

Per la present quedeu convocats a una reuni de coordinaci del grup de treball. Dia; _____________ Hora:_______________ Lloc: ______________________
PROFESSORAT CONVOCAT IES DE BOCAIRENT C.E: CC: CE: CRA BENICADELL C.E: CC: CE: CEIP LLUIS VIVES C.E: CC: CE:
Ordre del dia: 1. 2.
El Cap dEstudis:
Bocairent , a_____ de _______ de 201_
150
I.E.S. de Bocairent 46020285
c/ dAlcoi , nm. 5 46880 Bocairent Valncia Tel. i Fax 962 350 255 46020285@edu.gva.es
ANNEX 5
ORIENTADOR IES I ORIENTADORS CENTRES DE PRIMRIA.

PROFESSORAT CONVOCAT IES DE BOCAIRENT ORIENTADOR: CRA BENICADELL CEIP LLUIS VIVES
ORIENTADOR:
ORIENTADOR:
CONVOCA:
Bocairent , a_____ de _______ de 201_
151

ANNEX 5
TUTORS DE 6 DE PRIMARIA I DE 1ER DE LA ESO.

PROFESSORAT CONVOCAT IES DE BOCAIRENT 1A: 1B: CRA BENICADELL 6: CEIP LLUIS VIVES 6 A: 6 B:
CONVOCA:
Bocairent , a_____ de _______ de 201_
152
ANNEX 5
GRUPS DE TREBALL: (LLENGUA,MATEMTIQUES,VALENCI, ANGLS).

PROFESSORAT CONVOCAT IES DE BOCAIRENT CRA BENICADELL CEIP LLUIS VIVES
El Cap de Departament de:
Bocairent , a_____ de _______ de 201_
153

ANNEX 5
CAP DESTUDIS /DIRECTORS .

PROFESSORAT CONVOCAT IES DE BOCAIRENT DIRECTOR: CAP DESTUDI: CRA BENICADELL DIRECTOR: CAP DESTUDI: CEIP LLUIS VIVES DIRECTOR: CAP DESTUDI:
CONVOCA:
Bocairent , a_____ de _______ de 201_
154
ANNEX 6
ACTA DE REUNI. GRUP DE TREBALL
En data:____________ es reuneixen a________________ Sent les_________________hores.
PROFESSORAT ASSISTENT A LA REUNI IES DE BOCAIRENT CRA BENICADELL CEIP LLUIS VIVES
TEMES TRACTATS
ACORDS ALCANATS
EL COORDINADOR:
BOCAIRENT A___ DE____DE 201___
155
Annex 7. IES DE BOCAIRENT
Competncia Intrapersonal.
ANALISI DE CONDUCTES: Habilitats, emocions, percepcions, expectatives dels alumnes) AUTOCONCEPTE I MOTIVACI DELS ALUMNES COM SESFORCEN ELS ALUMNES HABILITATS A DESENVOLUPAR PER A QUE SAPIGUEN RESOLDRE PROBLEMES SUPERVISI I AVALUACI DE LES MESURES PRESSES
156
157
ANNEX 8: MODEL D'EXAMEN DE 6 (cada examen inclou exercicis de temes anteriors)
158
159
ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 6
160
161
162
ANNEX 8: MODEL DE PROVA INICIAL DE 1R ESO
163
164
ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 1r ESO LLEGES
165
166
167
168
169
170
ANNEX 8: MODEL DE PROVA FINAL DE 1r ESO ANGLS Test final de Primria
1. Answer these questions: Whats your name?____________ Where do you live?____________ How old are you?_____________ Have you got any brothers or sisters?_______________ What are you hobbies?_________________ 2. Complete. Cardinal number One _____ Three Four Five _____ Eight Nine _____ _____ Twelve Thirteen Fourteen Fifteen _____ Seventeen Eighteen Nineteen Twenty _______ Twenty-two Twenty-three Thirty Forty Fifty Sixty Seventy Eighty Ninety One hundred One thousand ordinal number ____ second _____ _____ _____ sixth _____ _____ tenth eleventh _____ _____ _____ _____ sixteenth _____ _____ _____ _____ twenty-first _______ _______ _______ _______ _______ _______ _______ _______ _______ __________ __________
171
3.Write. a) Days of the week:
b) Months and Seasons:
4.Write a or an ______ girl ______ clown ______ sandwich ______ video ______ T - shirt ______ hot dog ______ recorder ______ swimming pool ______ chewing gum ______ ant ______ cat ______ yoghurt ______ coat ______ lolly ______ bird ______ lady ______ happy girl ______ skirt ______ orange ______ monkey ______ rat ______ juice ______ door ______ ear ______ colour
5. COMPLETE THE TEXT USING THE PRESENT SIMPLE (1)_____ you _________ (like) sport? My sister (2)___________ (love) sport. She usually(3)_________ (go) swimming on Tuesdays and Thursdays and(4) _________ (do) karate onFridays. My friends Andrew and Keira (5)_______________ (not do) much sport. What(6)_________ they _________ (do) in their free time? They (7)_____________ (not play)football and they (8)___________ (not do) gymnastics. They (9)____________ (be) very lazy!Andrew often (10)____________ (chat) on the Internet and Keira (11) ___________ (write) e-mails and __________ go shopping on-line. 172
Complete the text using the past simple of the verbs in brackets. Cinderella Once upon a time... there ...............(live) an unhappy young girl. Unhappy she ...............(be), for her mother ...............(be) dead, her father had married another woman, a widow with two daughters, and her stepmother ...............(not like) her one little bit. All the nice things, kind thoughts and loving touches ............... (be) for her own daughters. And not just the kind thoughts and love, but also dresses, shoes, shawls, delicious food, comfy beds, as well as every home comfort. All this was laid on for her daughters. But, for the poor unhappy girl, there ...............(be) nothing at all. No dresses, only her stepsisters' hand-me-downs. No lovely dishes, nothing but scraps. No nice rests and comfort. For she ...............(have) to work hard all day, and only when evening ...............(come) was she allowed to sit for a while by the fire, near the cinders. That is how she ...............(get) her nickname, for everybody ...............(call) her Cinderella. Cinderella ...............(use) to spend long hours all alone talking to the cat. The cat ...............(say), "Miaow", which really meant, "Cheer up! You have something neither of your step sisters have and that is beauty." It ...............(be) quite true. Cinderella, even...............(dress) in rags with a dusty grey face from the cinders, ...............(be) a lovely girl. While her stepsisters, no matter how splendid and elegant their clothes, ...............(be) still clumsy, lumpy and ugly and always would be.
7. Write the forms of the verb HAVE GOT (affirmative-negative-interrogative)
8. READING COMPREHENSION TEST A Girl in Rain
173
The taxi driver finished work about nine o'clock in the evening. He was tired and he wanted to get home quickly. On his way home it started to rain heavily. He saw a girl under a tree near the road. The next village was four kilometres away.Perhaps she wants a lift in my taxi, he thought. He stopped the taxi and asked the young girl, Do you want a lift home? Thank you, she said, but I haven't got any money. That's OK. I don't want any money from you, said the taxi driver. I live in the house on the hill, said the girl. The girl got into the taxi and the taxi driver drove her home. He went to the house and knocked on the door. An old woman opened the door. I drove your daughter home-here she is. What? asked the old woman angrily. My daughter died five years ago under a tree. She went back into the house and closed the door in the taxi driver's face. The taxi driver turned round to ask the girl some questions, but she wasn't there. He never saw her again. Questions: 1. When did the taxi driver finish work? _____________________________________. 2. Where did he see the young girl? _____________________________________. 3. Did he drive the young girl home? ________________________. 4. What did the girl's mother tell the taxi driver? ________________________. 5. Did the taxi driver see the young girl again? ________________________. 9. WRITING TEST Choose only one of the following topics. 1.Write a postcard with the help of the adjectives and verbs given below.(Use as many as possible.) Adjectives: wonderful, warm, beautiful, cheap, blue, awful, cold, delicious, excellent, expensive. Verbs: meet, have, sleep, swim, dance, hurt, take, go, climb, stay. 2.Write about a place you know well. Use the words given below to help you. Where? How big? A town/village/city? How long from Ist.? How many people live there? Is it beautiful/ugly/boring/exciting/crowded/etc.? Historical places? Sea? Mountains? Famous for? 3. Describe the person you know well. Use the words given below to help you. Friendly, helpful, cheerful, happy/sad, beautiful/handsome, tall/short, talkative, shy, etc.
174
175

Pla de transició 11-12_3

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de transició 11-12_3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla de transici de primria a secundria

Pla de transici de primria a secundria

1. JUSTIFICACI I REFERNCIA NORMATIVA.

2. COORDINACI ENTRE ELS EQUIPS DOCENTS DE PRIMRIA I SECUNDRIA.

2.1. Procs de Constituci i Composici dels Equips de Transici.

2.2. Estratgies per a potenciar la Coordinaci . Calendari de Reunions.

Pla de transici de primria a secundria

Mecanismes de collaboraci entre la famlia i el centre.

2.4. Seguiment i Avaluaci del Pla.

3.COMPETENCIA INTRAPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES.

Pla de transici de primria a secundria

3.2. Autoestima i Motivaci en els alumnes.

3.3. Esfor i Errades que cometen.

3.4. Habilitats a desenvolupar en els alumnes per a la Resoluci de Problemes.

Pla de transici de primria a secundria

4. COMPETNCIA INTERPERSONAL A DESENVOLUPAR EN ELS ALUMNES.

4.2. Desenvolupament de la Comunicaci, convivncia i resoluci de Conflictes a laula.

4.3. Desenvolupament de lasservitat i lempatia.

4.4. Resoluci de Conflictes interpersonal a laula.

5. ESTRATGIES DAPRENENTATGE A ACONSEGUIR EN LALUMNAT.

Pla de transici de primria a secundria

5.1. Progressi curricular entre 3r cicle de Primria i 1r de l'ESO.

Veure Graella Annex 1.1, 1.2, 1.3.

5.2. Estratgies organitzadores a aplicar.

5.3. Competncies bsiques que s'han d'aconseguir al finalitzar l etapa de Primria.

5.4. Aspectes didctics i Metodolgics a desenvolupar en les dos Etapes educatives.

Veure Graella Annex 1.1, 1.2, 1.3.

Pla de transici de primria a secundria

5.5. Procediments i criteris d'avaluaci.

6. PROGRAMA DACOLLIDA EN EL CENTRE.

Bocairent, juny de 2012

Pla de transici de primria a secundria

Annex 1; Quadre competencial de les diferents assignatures.

REA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA

Pla de transici de primria a secundria

USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA

BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

Pla de transici de primria a secundria

BLOC 4: ASPECTES SOCIOCULTURALS

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS

COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

Pla de transici de primria a secundria

USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA

BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

Pla de transici de primria a secundria

BLOC 4: ASPECTES SOCIOCULTURALS

BLOC IV: LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DAPRENENTATGE (CEIP BRACAL)

BLOC VI: TECNOLOGIA DE LA INFORMACI I DE LA COMUNICACI

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS

Pla de transici de primria a secundria

Bloc 1: Listening & Speaking

Bloc2:Reading&Writing Coneixement de la llengua

Pla de transici de primria a secundria

Anex 1.2.. Llenges

Pla de transici de primria a secundria

La comunicaci i els seus elements. Literatura: La narrativa juvenil.

TEMA 3 Variedades textuales: - Los elementos de la narracin. Gramtica: El sustantivo. (II)

La lengua en uso: Los anuncios. Ortografa:Las grafas B/V.

El rincn de Edgar: La moraleja.

La lengua en uso: Las repeticiones lxicas.

Pla de transici de primria a secundria