PLA TRANSICIÓ SERRAMARIOLA doc

PLA DE TRANSICI PRIMRIA- SECUNDRIA
A LIES SERRA DE MARIOLA
DE
MURO DALCOI
INNDEX 1. 2. 3. 4. Pla de Treball Coordinaci Pedaggica Programa de desenrotllament competencial. Gesti de recursos.
1. Pla de Treball Objectius generals a aconseguir per tots els equips de treball Delimitar posibles necessitats formatives del professorat implicat en el procs de transici. Determinar posibles necessitats de les families dels alumnes respecte als diferents aspectes implicats en el procs de transici. Analitzar els alumnes amb NEE i estudiar les propostes ms adequades. Confeccionar conjuntament les proves finals i inicials de primria i ESO.
Analitzar la continutat curricular entre les programacions didctiques i criteris davaluaci entre el tercer cicle de primria i el primer curs de lESO. Consensuar aspectes rellevants respecte a la convivencia familiar i la resoluci de conflictes( absentisme,conductes contra la convivencia escolar,etc.). Establir un protocol dactuaci per a garantir lxit i contunutat daquest Pla de Transici.
Objectius concrets a aconseguir per l Equip de Treball de Coordinaci Pedaggica. Elaborar graelles amb els objecyius mnims necessaris per a aprobar sis de Primria i Primer dESO. Ser la primera cosa abordar . En aquetsta graella parlem dels objectius generals de cada etapa. s a dir, quines sn les coses mnimes que un alumne ha de saber per a aprobar sis i/o cadascuna de les arees instrumentals + angls de primer dESO. Cada escola de primria elaborar una graella explicant quins sn els mnims exigits als seus alumnes, i al mateix temps cada departament de secundria de les assignatures instrumentals + angls farra el mateix per a la seua rea a Primer dESO. Elaborar graelles amb els conceptes explicats en sis de Primria i primer dEso en cadascuna de les rees instrumentals i angls. Ser la segona part, i complementar i concretar la primera. Mentre que en la primera graella reflectirem objectius generals, ac explicarem quins sn els conceptes concrtes que shan estudiat en el segon cicle de Primria, i quins sn els que sestudien en primer dESO a cadascuna de les rees. Lobjectiu s que els mestres de primria spiguen excatament que estudiaran els seus alumnes a linstitut, i al mateix temps que els professors de secundria coneguen amb quins coneixements previs partiesen els seus alumnes de primer dESO per a poder aconseguir una continutat. Elaborar un informe amb els criteris davaluaci. Ac cada escola i cada departament, de la manera ms concreta posible, detallar com avalua a cada alumne a cadascuna de les rees: criteris davaluaci, criteris de qualificaci, llibres de lectura, actituds, feina, etc. Insistim, hem de ser el ms concrets possibles. Elaborar un informe sobre materials i metodologa emprats. Lobjectiu s conixer quins materials fa servir cada centre: llibres de text, materials digitals, llibres de lectura, materials digitals, pissarres digitals, exposicions orals, treballs en projectes, etc. Elaborar material informatiu per a que lalumnat de primria conega linstitut: matries que estudiar, horaris, diferencia tutor/ profesor, optatives, etc. Elaborar un protocol dactuaci de cara a mantenir en funcionament aquest Pla de Transici en posterios cursos: reunions informatives a final de curs, elaboraci d informes en la sergona avaluaci, etc. Establir un dileg i una petita coordinaci entre les diferents escoles i el centre de secundria.
Proposta de treball per al curs 2011- 2012
Primer Trimestre
Segon Trimestre
1. 28 de setembre: primera reuni informativa convocada pel cap dEstudis de lIES Serra Mariola. 2. 13 dOctubre: reuni de lequip de Treball de Coordinaci Pedaggica, on s establiran les pautes de treball. 3. 1 de Desembre: lliurament de les graelles amb objectius, continguts i criteris davaluaci. 1. Analitzarem les garelles presentades i acordarem les pautes per a elaborar els informes sobre materials i metodologa, aix com les proves Finals i Inicials. 2. Lliurament dels informes de metodologia i materials, i de les Poves Finals i Inicials. 1. Analisi dels informes 2. Compilaci i redacci definitiva del Pla.
Tercer Trimestre
2. Coordinaci Pedaggica Continguts, Objectius, Metodologa, Materials de les rees instrumentals i Angls de Primria- Secundria.
COORDINACI CONTINGUTS DENSENYAMENT I APRENENTATGE
REA CURRICULAR: LLENGES (VALENCI- CASTELL) ETAPA DE PRIMRIA CONTINGUTS BSICS -Diversitat de textos en la comunicaci escrita : TIPOLOGIA literaris (poemes, contes, llegendes, obres de TEXTUAL. teatre infantil, etc.); no literaris (un avs, normes, COMUNICACI una enquesta, text informatiu, un poema, cartes ESCRITA al director dun diari, un fullet dinstruccions, un
mural, un anunci publicitari, un esquema, una notcia, una web infantil, etc.). -Textos escrits propis de la vida social de laula per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (normes, notes, cartes, notcies, treballs daula...). -Textos dinformaci i dopini propis dels mitjans de comunicaci social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que siguen significatius (notcia, lentrevista, la ressenya de llibres o de msica, la carta al director), en mitjans de lmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades. El substantiu: classes, gnere i nombre Els determinants Ladjectiu Els pronoms El verb: arrel, desinncies, nombre, persona i formes no personals El verb: temps, mode, formes simples i formes compostes. Veu activa i veu passiva Classes de verbs Ladverbi Preposicions i conjuncions Loraci: subjecte i predicat El predicat. Latribut. Usos bsics de ser i
ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS

La narraci: concepte i estructura. La narraci literria. El narrador. Els personatges, el temps i l'espai. La descripci: concepte. Classes de descripcions. Fases en l'elaboraci d'un text descriptiu
TIPOLOGIA TEXTUAL. COMUNICACI ESCRITA
GRAMTICA
El substantiu: concepte. Les formes de l'article. El gnere del substantiu. El nombre del substantiu. Classes de substantius: concrets i abstractes, comuns i propis, individuals i collectius, comptables i incomptables. L'adjectiu qualificatiu: concepte. El gnere de l'adjectiu. El nombre de l'adjectiu. El grau de l'adjectiu. Comparatius i superlatius especials. Els determinants: concepte. L'article. Determinants demostratius, possessius,
GRAMTICA
estar El complement directe i el complement indirecte El complement circumstancial Classes doracions. Les interjeccions Text, pargraf i oraci. Enunciat: frase i oraci
ORTOGRAFIA
Les regles daccentuaci VL/CS Diftongs i hiats Laccent diacrtic La diresi Lapstrof Paraules amb b i v VL/CS Paraules acabades en p/b, t/d i c/g Paraules amb g, j, tg i tj Paraules amb ll Paraules amb x, tx i ig/La letre x El punt. La coma Punt i coma. Dos punts. Punts suspensius Les cometes. Els parntesis Pronoms adverbials en, hi
numerals, indefinits. Concepte de pronom. Els pronoms personals: nombre i persona. Els pronoms demostratius: gnere i nombre. Els pronoms possessius: un sol possedor, diversos possedors, gnere i nombre. Els pronoms numerals: cardinals i ordinals. Els pronoms indefinits El verb: concepte. El nombre i la persona verbal. Les formes no personals del verb. Les formes simples i compostes del verb. La manera indicativa: formes simples i formes compostes. La manera subjuntiu: formes simples i formes compostes. La manera imperativa. Concepte d'adverbi. Classes d'adverbi: de lloc, temps, manera, afirmaci, negaci i quantitat. Les preposicions i les conjuncions El subjecte i el predicat. El sintagma nominal. El sintagma verbal. La concordana. La localitzaci del subjecte. La localitzaci del predicat. Castell Les lletres majscules. La sllaba tnica. Classes de paraules segons la seva sllaba tnica: agudes, planes i esdrixoles.. Regles generals d'accentuaci. Les lletres c, qu, k i z. s de la lletra h. s de les lletres b i v. Les lletres g i j. L's de les lletres i, ll. La lletra x. Valenci els grafies: b,v / m,n,mp / g,j,gu / p,b; t,d; c,g en posici final/ x,tx,ig / x / l,l.l / s,z/ s,ss,c,.
ORTOGRAFIA
Perfrasis dobligatorietat i probabilitat (haver de + infinitiu / deure + infinitiu) Palabras con c, qu, k i z. Palabras con h Palabras con g y j Palabras con i y ll interferncies ms frequents Vl/CS -Textos orals procedents de la rdio, la televisi i dInternet, (notcies, entrevistes, reportatges infantils, debats, comentaris dactualitat, etc.). -Textos orals per a aprendre i informar-se, tant els creats amb finalitat didctica com els ds quotidi, de carcter informal i amb un grau ms alt de formalitzaci. Estratgies elementals per a comprendre i fer comprendre els missatges orals (fludesa, claredat, ordre, lxic apropiat, pronunciaci correcta, to de veu, entonaci, gestualitat, etc.). -Situacions comunicatives de relaci social especialment destinades a afavorir la convivncia (debats, exposicions cultes, converses, expressions espontnies, discussions, assemblees, narracions orals, entrevistes, etc.). -Diverses mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, canons populars, auques...); adaptacions dobres clssiques o mostres de literatura actual i de literatura infantil, tant del gnere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novella realista, daventures, de misteri, de cinciaficci, de fantasia) com daltres gneres com ara teatre i poesia, en paper i en suport audiovisual i informtic. -Textos propis de la tradici literria : temes de la literatura, contes daventures, mites, contes de cincia ficci, contes histrics, contes de
els diftongs creixents, decreixents i hiats. la diresi, laccentuaci, laccent diacrtic, lapstrof dels articles i de la preposici de, la contracci de larticle i els preposicions a, de, per.
LXIC. COMUNICACI ORAL
Paraules derivades. La composici de paraules. La sinonmia i lantonmia Lhomonmia, la polismia, Camps semntics, Topnims i els seus gentilicis. Neologismes i sigles ds freqent. Les llenges romniques. La realitat plurilinge d'Espanya. El catal. El gallec. El basc. Els registres lingstics. El registre colloquial. El registre formal. Usos orals i escrits. Els elements de la comunicaci.
LITERATURA
La lrica. El llenguatge figurat: la metfora, el smil, la personificaci. Les llegendes: concepte. Concepte de conte. Contes populars i contes literaris. Elements caracterstics dels contes populars. Concepte de faula. La moralitat. Les rondalles. Lauca.
LITERATURA
misteri, la descripci, teatre: actes i escenes, teatre: la comdia, el monleg teatral, poesia: la personificaci, la comparaci, lenumeraci o la hiprbole, la metfora
IMPLICACIONS I CONCLUSIONS PRIMRIA
COMUNS (ens servirn per fer la prova inicial)

Lectura i anlisi de textos narratius. Elaboraci de resums de textos narratius. Identificaci del narrador en un text. Caracteritzaci dels elements de la narraci: personatges, espai, temps. Elaboraci de textos narratius a partir de pautes. Localitzaci de substantius. Localitzaci d'adjectius qualificatius. Localitzaci de determinants. Localitzaci de les formes verbals d'un text. Identificaci del nombre, la persona verbal i temps (present, passat, futur). Utilitzaci correcta dels temps verbals, dels adjectius i substantius en la producci de textos. Aplicaci de les normes d'accentuaci i de grafies a partir del text de producci prpia s de la sinonmia i lantonmia per a millorar els recursos lxics i evitar ls de barbarismes. Lectura i interpretaci de contes i rondalles. Elaboraci de resums de contes i rondalles. Producci de contes i rondalles.
SECUNDRIA
COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI
REA CURRICULAR: LLENGES ( VALENCIA - CASTELL) ETAPA DE PRIMRIA PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, participaci...)
-Activitats daprenentatge i avaluatives en ordinador. -Controls dactivitats de competncies bsiques. -Controls orals. -Controls escrits. -Esquemes i resums del tema. -Observaci diria. -Autoevaluaci. -Avaluaci col.lectiva
ETAPA SECUNDRIA
En cada examen s'introduir, almenys, un exercici de lectura comprensiva relacionada amb els continguts del temari a avaluar i un altre d'ortografia.
PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, En cada avaluaci es llegir un llibre i es realitzar el participaci...)
control de lectura pertinent. s indispensable superar aquest examen per aprovar l'avaluaci i, per tant, el curs. Pel que fa al lliurament del quadern s'atendr als segents aspectes: - S'haur de lliurar a l'aula i en les dates convingudes, que seran el mateix dia de la prova o durant la segent sessi. Els lliuraments fora de termini no seran avaluats. - Per cada exercici no realitzat en el quadern (amb el seu corresponent enunciat) es descomptar 1 punt. - La presentaci ha de realitzar-se amb portada i funda i amb una presentaci adequada (endre, respecte als marges, lletra clara i llegible, correcci ortogrfica etc.). Una presentaci no adequada suposar la resta d'1 punt. L'avaluaci ser contnua. Aix significa que es valoraran tant els Procediments, com les Actituds i els Continguts. La ponderaci de la nota final ser la segent: o o o 1a 2a 3a avaluaci. avaluaci. avaluaci. 20% 30% 50%
Per cada avaluaci es realitzar, almenys, un examen i no hi haur recuperaci al llarg del curs. -Valoraci de blocs de continguts, procediments emprats i actituds: Assolit de manera excel.lent ( E ). Assolit notablement (N). Assolit b ( B). Assolit amb dificultat (S). No assolit ( I). -A final de cicle i en la documentaci oficial fem servir la segent: Global drea i de cicle: Excel.lent, notable, b, suficient, insuficient. -La proporci entre conceptes, procediments i actituds podr estar entre els segents models: 50%, 30% i 20% 60%, 30% i 10%
CASTELL PROCEDIMENTS
CRITERIS QUALIFICACI
DE
CONTINGU TS
ACTITUD
Quadern 10% (Assistncia/ (Examen participaci/ Control de 15% /controls) inters/ lectura 50% comportam.) Treball diari 10% 15% 35% Total Si un alumne obt una qualificaci menor a 3 en algun dels tres apartats: Procediments, Continguts o Actituds, (no en els subapartats) no se li far mitjana i per tant, no podr aprovar l'avaluaci
CRITERIS QUALIFICACI
DE
VALENCI 1.exmens
PRIMER CICLE 60%
2. Quadern i notes de 15% classe 3. Lectures 15% (10 contingut i 5 expressi) 4. Actitud i Treballs 10% * En cadascun dels apartats han dobtenir un 40% mnim per fer la mitjana de cada avaluaci.
COMUNS SECUNDRIA Els apartats que valorem tant en Primria com a Secundria sn: - Lactitud. - El treball diri. - La producci de textos. - Les lectures. - Lexpressi i comprensi oral i escrita. - Controls escrits. Encara que es valoren de forma diferent segons letapa.
COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE
REA CURRICULAR: LLENGES (VALENCI- CASTELL) ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS -Llegir textos literaris i no literaris. Identificaci TIPOLOGIA de modalitats i destructures. Resum del TEXTUAL. contingut. Anlisi i comentari dels aspectes COMUNICACI formals i de contingut ms rellevants. ESCRITA -Expressar, amb detall, oralment i per escrit,
sentiments, experincies i opinions prpies i alienes, de forma clara i ordenada, amb un vocabulari apropiat i respectant les normes bsiques de coherncia, adequaci i correcci textuals. -Produir textos orals i escrits en de carcter narratiu, descriptiu, dialgic, expositiu i argumentatiu, desprs de lelaboraci dun pla, aplicant estratgies de relectura i reescriptura i de consulta en diccionaris i altres fonts bibliogrfiques i no bibliogrfiques. -Emprar estratgies de comprensi de textos com ara la distinci en apartats, subapartats i pargrafs, la consulta daltres fonts dinformaci (diccionaris, manuals, etc.), la subratllada didees principals, la determinaci de les pautes dorganitzaci del text, la realitzaci desquemes i resums Acceptar i respectar la necessitat de correcci gramatical, de coherncia i cohesi textuals en les prpies produccions orals i escrites.
ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS

1. Comprendre i produir textos orals i escrits de diferents tipus amb coherncia, correcci i propietat 2. Desenvolupar la capacitat de comprensi de textos literaris i no literaris. 3. Distingir narracions literries i no literries i identificar l'estructura d'un text narratiu. 4. Reconixer i caracteritzar el narrador com a element fonamental dels textos narratius. 5. Analitzar els personatges, l'espai i el temps d'una narraci. 6. Produir textos narratius a partir de models o pautes. 7. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius i produir textos descriptius a partir de models i pautes.
TIPOLOGIA TEXTUAL. COMUNICACI ESCRITA
GRAMTICA
8. Identificar els substantius. 9. Conixer els trets morfolgics propis del substantiu. 10. Distingir els diferents tipus de substantius. 11. Identificar correctament adjectius
GRAMTICA
ORTOGRAFIA
Aplicar les normes bsiques -ortogrfiques, gramaticals i lxiques- en les produccions prpies i identificar-les en textos aliens.
qualificatius. 12. Caracteritzar els trets morfolgics dels adjectius qualificatius. 13. Identificar els determinants. 14. Analitzar els trets morfolgics dels determinants. 15. Distingir els diferents tipus de determinants. 26. Reconixer els pronoms. 17. Conixer els pronoms personals. 18. Distingir els diferents tipus de pronoms 19. Distingir el verb de la resta de les categories gramaticals. 20. Conixer les formes no personals del verb. 21. Reconixer el nombre i la persona de les formes verbals personals. 22. Distingir entre formes verbals simples i compostes. 23. Diferenciar els temps i maneres verbals, i emprar-los correctament. 24. Reconixer i utilitzar de manera correcta formes d'expressar el mandat. 25. Emprar adequadament formes verbals irregulars. 26. Identificar i classificar adverbis. 27. Distingir els adverbis de quantitat dels determinants. 28. Reconixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions. 29. Conixer els principals procediments de formaci de paraules. 30. Identificar el nucli d'un sintagma. 31. Distingir sintagmes nominals i sintagmes verbals. 32. Reconixer el subjecte i el predicat d'una oraci mitjanant la prova de la concordana. Castell 33. Utilitzar correctament les lletres majscules en l'elaboraci de textos. 34. Reconixer la sllaba tnica d'una paraula.
ORTOGRAFIA
-Expressar-se, de forma oral i escrita, segons els diversos contextos, planificant les prpies produccions i utilitzant de forma adequada les normes lingstiques.
35. Aplicar de forma adequada les regles generals d'accentuaci. 36. Utilitzar correctament les lletres i i ll. 37. Emprar correctament les lletres c, qu, k i z 38. Emprar correctament la lletra h . 39. Usar correctament les lletres b i v. 40. Usar correctament les lletres g i j. 41. Utilitzar correctament la lletra x. Valenci 42. Conixer i aplicar l*ortografia dels grafies: b,v / m,n,mp / g,j,gu / p,b; t,d; c,g en posici final/ x,tx,ig / x / l,l.l / s,z/ s,ss,c,. 43. Identificar els diftongs creixents, decreixents i hiats. 44. Aplicar les regles ds de la diresi, laccentuaci, laccent diacrtic, lapstrof dels articles i de la preposici de, la contracci de larticle i les preposicions a, de, per. 45. Emprar prefixos i sufixos per a formar paraules derivades, 46. Emprar la composici de paraules com a recursos dampliaci lxica, 47. Emprar la sinonmia i lantonmia per a millorar els recursos lxics i evitar ls de barbarismes. 48. Identificar lhomonmia, la polismia, 49. Agrupar paraules en Camps semntics, 50. Escriure correctament topnims i conixer els seus gentilicis. 51. Distingir alguns neologismes i sigles ds freqent. 52. Conixer i valorar la realitat plurilinge d'Espanya. 53.Comprendre la noci de varietat diafsica o registre, aix com les diferncies entre els registres colloquial, formal, parlat i escrit. 54. Conixer els elements de la comunicaci. 55. En Valenci, defensar l's de la llengua en qualsevol situaci de comunicaci
LITERATURA
Experimentar el plaer de la lectura de textos literaris en valenci i castell i linters per les possibilitats de creixement i de desenvolupament personal que ofereixen els textos escrits literaris i no literaris
56. Identificar els trets caracterstics de la lrica. 57. Reconixer en un text literari l's de llenguatge figurat. 58. Produir textos literaris pertanyents als diferents gneres a partir de models o de pautes. 59. Reconixer, caracteritzar i interpretar llegendes. 60. Conixer, comprendre i interpretar rondalles i contes populars. 61. Reconixer els elements caracterstics dels contes populars i distingir contes populars i contes literaris. 62. Reconixer els trets propis de les rondalles.
LITERATURA
COMUNS SECUNDRIA Els objectius es treballaran en cada etapa de forma continuada i progressiva i sense duplicitats.
METODOLOGIA 1.- Laprenentatge significatiu comporta, en lalumnat: Lassimilaci activa del contingut de laprenentatge. s a dir, perqu lalumne assimile els nous coneixements, cal que realitze una intensa activitat per establir relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva. La construcci de nous coneixements i la modificaci dels que ja posseeix. Partint dels coneixements previs de lalumne, reconduir-lo per a que aprenga a organitzar-los, estudiar-los i assimilar i comprendre els nous continguts amb el treball i les activitats diries. La diferenciaci progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que laprenentatge es du a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboraci dels significats, ja que la informaci adquirida s modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees ms generals es presenten primer i es deixa per a desprs la diferenciaci progressiva. La reconciliaci integradora dels continguts daprenentatge. Quan dos significats conceptuals es presenten com a contradictoris, lalumne o lalumna experimenta un desequilibri cognitiu que el professor o la professora ha dajudar a superar. Aquest enfocament del procs densenyament-aprenentatge haur de modificar necessriament la funci del docent. La seua tasca no consistir ja a transmetre coneixement, sin a: Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de lalumnat per enfocar els blocs temtics des daquesta realitat. Ser capa de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en lestudiant la necessitat de modificar els esquemes mentals amb qu es representava el mn. Ser capa de proporcionar a lalumnat un nou material dinformaci (les TIC) que lajude a reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat de confrontar. Les noves tecnologies sn deficitries en els centres dEducaci Secundria i lalumnat notar la diferncia amb el seu centre de Primria. En conclusi, el professorat ha de conixer i saber utilitzar adequadament, no sols lestructura lgica dels blocs temtics, sin tamb lestructura psicolgica de lalumnat. 2. Enfocament metodolgic de lrea Quan arriba a lensenyament secundari, el nostre alumnat t ja conformats una srie desquemes a propsit del fet lingstic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar constituts per: Coneixements implcits sobre el funcionament del codi lingstic.
Habilitats danlisi i de comprensi de textos, frases, sintagmes i mots. Habilitats i destreses dexpressi oral i escrita. Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura. Coneixements sobre la situaci en qu es donen els missatges lingstics. Conscincia de la relaci entre llengua i comunicaci, etc.
Partint daquests esquemes previs, lensenyament-aprenentatge de la llengua, cal plantejar-lo dacord amb un enfocament comunicatiu, s a dir, shan de relacionar els mecanismes de la llengua amb les condicions de producci i recepci dels missatges.
Per la competncia comunicativa no s un saber que es pot transmetre des de fora, sin que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicar-se mitjanant mltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratgies densenyament obertes a la varietat destils daprenentatge de lalumnat i a la diversitat de situacions de comunicaci. En definitiva, el que lescola ha de potenciar s lautonomia de laprenent, la capacitat daprendre a aprendre. Una metodologia com la que acabem desmentar es concreta, en el terreny lingstic, en una concepci de laula com el marc per a la comunicaci interactiva on es fa arribar una gran diversitat de discursos que serveixen com a instruments pedaggics adients perqu la reflexi sobre els mecanismes de la llengua estiga integrada en les tasques danlisi i producci del discurs. b) La incorporaci de les competncies bsiques La inclusi daquestes competncies bsiques en el currculum t diverses finalitats: Integrar els diversos aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents rees o matries, com els informals i no formals. Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relaci amb distints tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els calga en situacions i contextos diferents. Orientar lensenyament, en permetre identificar els continguts i els criteris davaluaci que tenen carcter imprescindible i, en general, inspirar les distintes decisions relatives al procs densenyament i aprenentatge.
Amb les rees i les matries del currculum es pretn que tots els alumnes i les alumnes aconseguisquen els objectius educatius i, consegentment, tamb les competncies bsiques. El treball en les rees i les matries del currculum per a contribuir al desenvolupament de les competncies bsiques ha de complementar-se amb diverses mesures organitzatives. Aquestes en sn unes quantes: les normes de rgim intern del centre educatiu, les programacions didctiques, la distribuci de grups, la participaci de lalumnat, lorganitzaci i s de la biblioteca i de les aules dinformtica..., mesures aquestes que poden afavorir o dificultar el desenvolupament de competncies. Aix mateix, lacci tutorial permanent pot contribuir a ladquisici de competncies relacionades amb la regulaci dels aprenentatges, el desenvolupament emocional o les habilitats socials. Finalment, la planificaci de les activitats complementries i extraescolars pot reforar el desenvolupament del conjunt de les competncies bsiques.
En el marc de la proposta realitzada per la Uni Europea, i dacord amb les consideracions que sacaben dexposar, shan identificat huit competncies bsiques: 1. Competncia en comunicaci lingstica 2. Competncia matemtica 3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 4. Tractament de la informaci i competncia digital 5. Competncia social i ciutadana 6. Competncia cultural i artstica 7. Competncia per a aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal
MATERIALS DIDCTICS .- Llibre de text. .- Exercicis i quaderns complementaris. .- Pissarra (opci a pissarra digital) .- El llibre est digitalitzat i es pot fer servir a laula junt a la pissarra digital. .- Les TIC ( fer servir programes per a les diferents rees del coneixement).
COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS NOMBRES I OPERACIONS ( ARITMTICA I LGEBRA)
Bloc 1. Nombres i operacions Nombres enters, decimals i fraccions s en situacions reals del nom i grafia dels nombres de ms de sis xifres. Equivalncies entre els elements del Sistema de Numeraci Decimal: unitats, desenes, centenes, etc. Arrodoniment de nombres naturals a les desenes, centenes i milers. Estimaci de resultats, i assegurar-se, per mitj dalgun tipus destratgia, que el resultat obtingut no s absurd. Iniciaci a la divisibilitat: mltiples, divisors, nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10. Calcular el mxim com divisor de dos nombres trobant-ne tots els divisors. Calcular el mnim com mltiple de dos nombres trobant-ne els mltiples. Factoritzaci de nombres naturals i clcul del mnim com mltiple i el mxim com divisor , utilitzant la factoritzaci en paral.lel. (Es donar sempre que lalumnat ho permitixca). Concepte de fracci. Las fraccions: fraccions equivalents, reducci de dos o ms fraccions a com denominador, utilitzant el mcm. Els nombres decimals: valor de posici. s dels nombres decimals en la vida quotidiana. Arrodoniment de nombres decimals a la dcima, centsima o millsima ms prxima. Relaci entre fracci i nombre decimal. Aplicaci a lordenaci de fraccions. Nombres positius i negatius. Utilitzaci en contextos reals. (Reconeixer els nombres negatius, no fer operacions). La numeraci romana. Operacions Propietats de les operacions i relacions entre estes utilitzant nombres naturals. Potncia com a producte de factors iguals. Quadrats i cubs. Potncies de NOMBRES NATURALS Utilitzar els smbols del sistema de numeraci rom i del sistema de numeraci decimal per a lescriptura de nombres. Efectuar operacions amb nombres naturals (suma, resta, multiplicaci i divisi) i operacions combinades de les anteriors. Diferenciar la divisi exacta de lentera i establir la relaci entre els seus termes, en cada cas. Aplicar la propietat fonamental de la divisi exacta i de la divisi entera en diversos contextos. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en les operacions combinades. Aproximar nombres naturals per arrodoniment. DIVISIBILITAT I FACTORITZACI Reconixer si un nombre s mltiple o divisor dun altre nombre donat. Utilitzar els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10 en la resoluci de problemes. Distingir si un nombre s primer o compost. Calcular tots els divisors dun nombre. Factoritzaci dun nombre. Calcular el mxim com divisor de dos nombres trobant-ne tots els divisors. Calcular el mnim com mltiple de dos nombres trobant-ne els mltiples. Trobar el mxim com divisor i el mnim com mltiple de dos nombres fent la descomposici en factors primers i utilitzant la factoritzaci en paral.lel. Resoldre problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat. FRACCIONS Conixer i utilitzar adequadament les diverses interpretacions duna fracci. Reconixer els diversos tipus de fraccions i passar de fraccions imprpies
base 10. Addici i sostracci de fraccions senzilles, utilitzant el mnim com mltiple. Producte i quocient de fraccions. Operacions amb nombres decimals. Jerarquia de les operacions i usos del parntesi. Percentatges i proporcionalitat Clcul de percentatges duna quantitat. Expressi de parts utilitzant percentatges. Correspondncia entre fraccions senzilles, decimals i percentatges. Augments i disminucions percentuals. Reconeixement de proporcionalitat directa, o de la seua absncia, en situacions diverses. Utilitzaci de la regla de tres en situacions de proporcionalitat directa: llei del doble, triple, meitat, Estratgies de clcul Automatitzaci dels algoritmes de les operacions i de la comprovaci dels resultats. Utilitzaci doperacions de suma, resta, multiplicaci i divisi amb distints tipus de nombres, Descomposici de nombres naturals i decimals atenent el valor posicional de les seues xifres. Utilitzaci de la taula de multiplicar per a identificar mltiples i divisors. Obtenci dels primers mltiples dun nombre donat. Obtenci de tots els divisors de qualsevol nombre menor que 100. Clcul de tants per cent bsics en situacions reals. Estimaci del resultat dun clcul i valoraci de respostes numriques raonables. Regles ds de la calculadora i verificaci amb la calculadora dels resultats doperacions efectuades amb llapis i paper.
a nombres mixtos, i viceversa. Representar fraccions a la recta numrica. Distingir si dues fraccions sn equivalents i calcular fraccions equivalents a una fracci donada. Amplificar i simplificar fraccions. Calcular la fracci irreductible duna fracci donada. Reduir fraccions a com denominador. Comparar i ordenar fraccions. Sumar i restar fraccions amb el mateix i amb distint denominador. Multiplicar i dividir fraccions. Resoldre problemes quotidians on figuren fraccions. NOMBRES DECIMALS Comparar i ordenar nombres decimals. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en les operacions combinades amb fraccions i decimals. Obtenir lexpressi decimal exacta o peridica duna fracci qualsevol. Fer sumes i restes de decimals escrits en forma ordinria. Fer multiplicacions i divisions de decimals. Estimar el resultat doperacions amb nombres decimals mitjanant el clcul mental i larrodoniment, amb diversos nivells daproximaci. Comprovar, mitjanant una estimaci, si el resultat duna operaci amb decimals s correcte o no ho s. NOMBRES ENTERS Reconixer la presncia dels nombres enters en diversos contextos reals. Representar nombres enters a la recta real. Comparar nombres enters. Obtenir el valor absolut dun nombre enter. Utilitzar el valor absolut per a sumar nombres enters. Restar nombres enters sumant al primer loposat del segon. Fer multiplicacions de nombres enters aplicant la regla dels signes. Dividir nombres enters aplicant la regla dels signes. Utilitzar adequadament la jerarquia de les operacions i dels parntesis en les operacions combinades amb nombres enters. EQUACIONS DE PRIMER GRAU Distingir els membres i els termes duna equaci. Obtenir la soluci duna equaci de primer grau amb una incgnita senzilla.
Resoldre problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. PROPORCIONALITAT Esbrinar si dues raons formen proporci. Utilitzar les raons entre quantitats per a resoldre problemes en contextos reals. Distingir si dues magnituds sn proporcionals o no ho sn. Aplicar la regla de tres simple a la resoluci de problemes de la vida quotidiana. Fer repartiments directament proporcionals. Manejar els tants per cent i resoldre problemes reals on nisquen. Usar adequadament la calculadora per a resoldre problemes de proporcionalitat.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS

Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnituds
ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

Reconixer la necessitat de mesurar, dapreciar la utilitat dels instruments de mesura i de conixer els ms importants. Definir el metre com la unitat principal de longitud; el quilogram, de massa; el metre quadrat, de superfcie; i el metre cbic, de volum. Fer canvis dunitats en mesures de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Passar diverses mesures de forma complexa a incomplexa, i viceversa. Obtenir el volum dun cub com a extensi de les unitats de volum. Reconixer la relaci entre les mesures de volum, de capacitat i de massa. Resoldre problemes quotidians en qu calga manejar o convertir diverses unitats.
Longitud, capacitat, pes, superfcie i volum Unitats del Sistema Mtric Decimal. Equivalncies entre les mesures de capacitat i volum. Expressi en forma simple dun mesurament donat en forma complexa i viceversa. Ordenaci de mesures duna mateixa magnitud. Desenrotllament destratgies per a mesurar figures de manera exacta i aproximada. Realitzaci de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals. Estimaci de longituds, capacitats, pesos, superfcies i volums dobjectes i espais coneguts; elecci de la unitat i dels instruments ms adequats per a mesurar i expressar una mesura, tenint en compte les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana i la seua equivalncia amb unitats convencionals. Comparaci de superfcies de figures planes per superposici, descomposici i mesurament. Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes, superfcie i volum en forma simple donant el resultat en la unitat determinada per endavant.
Mesura del temps Unitats de mesura del temps i les seues relacions. La precisi amb els minuts i els segons. Equivalncies i transformacions entre hores, minuts i segons, en situacions reals. Clculs senzills amb mesures temporals. Clcul de lhora abans o desprs dun interval de temps donat. Sistemes monetaris. Equivalncies entre les diferents monedes i bitllets. Conversi entre leuro, el dlar i la lliura esterlina.
ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS FORMES GEOMTRIQUES I SITUACIONS EN LESPAI
Bloc 3. Geometria Mesura dangles. Langle com a mesura dun gir o obertura. El sistema sexagesimal. Mesura dangles i s dinstruments convencionals per a mesurar angles. Clculs senzills amb mesures angulars. Suma i resta dangles. La situaci en el pla i en lespai Posicions relatives de rectes i circumferncies. Angles en distintes posicions: consecutius, adjacents, oposats pel vrtex... Sistema de coordenades cartesianes, punts cardinals. Descripci de posicions i moviments per mitj de coordenades, distncies, angles, girs... La representaci elemental de lespai, escales i grfiques senzilles. Utilitzaci dinstruments de dibuix i programes informtics per a la construcci i exploraci de formes geomtriques. Formes planes i espacials Figures planes: elements, relacions i classificaci. Classificaci de triangles atenent els costats i els angles. Relacions entre costats i entre angles dun triangle. Classificaci de quadrilters atenent el parallelisme dels seus costats. Classificaci dels paralleleppedes. Concavitat i convexitat de figures planes. Identificaci i denominaci de polgons atenent el nombre de costats. Permetre i rea. La circumferncia i el cercle. Elements bsics: centre, radi, dimetre, corda, RECTES, SEMIRRECTES. Distingir entre recta, semirecta i segment. Reconixer les diverses posicions que poden tenir dues rectes en el pla. ANGLES Distingir els tipus dangles i establir-hi diverses relacions. Sumar i restar angles, multiplicar un angle per un nombre i dividir un angle en dos angles iguals. Utilitzar el plegament, el regle, el comps, lescaire i el transportador per a fer construccions geomtriques. (Es donar en lrea dEducaci Plstica) Sumar, restar, multiplicar i dividir amplituds i temps en el sistema sexagesimal. Resoldre problemes de la vida real que impliquen operar amb angles i temps. POLGONS. REES Classificar els polgons segons els costats i segons els angles. Reconixer les rectes i els punts notables dun triangle. Aplicar la propietat triangular i la suma total dels angles dun triangle en diversos problemes. Aplicar el teorema de Pitgores a la resoluci de problemes geomtrics de la vida real. Calcular lrea de qualsevol triangle. Distinguir entre circumferncia i cercle. Reconeixer les distintes posicions ente rectes i circumferncies.
arc, tangent i sector circular. Cossos geomtrics: elements, relacions i classificaci. Poliedres. Elements bsics: vrtexs, cares i arestes. Tipus de poliedres. Cossos redons: con, cilindre i esfera. Formaci de figures planes i cossos geomtrics a partir daltres per composici i descomposici. Regularitats i simetries Reconeixement de regularitats i, en particular, de les simetries de tipus axial i de tipus especular. Traat duna figura plana simtrica duna altra respecte dun eix. Introducci a la semblana: ampliacions i reduccions.
Descriure els elements dels polgons regulars: centre, radi i apotema. Aplicar les propietats dels paral.lelograms en la resoluci de problemes. Classificar un quadrilater. Determinar el permetre dun polgon. Calcular la longitud duna circumferncia. Calcular lrea de qualsevol triangle. Trobar la longitud dun arc de circumferncia lamplitud del qual sexpressa en graus. Obtindre lrea dun quadrat, rectangle, rombe, trapezi i de qualsevol polgon regular. Trobar lrea dun cercle. Obtindre lrea dun sector circular expressat en graus. POLIEDRES. COSSOS REDONS Distingir els elements principals de poliedres regulars, prismes i pirmides. Conixer i utilitzar la frmula dEuler. Reconixer els tipus de cossos redons ms senzills. Distingir els elements principals dels cossos redons.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS

La situaci en el pla i en lespai Sistema de coordenades cartesianes, punts cardinals. Descripci de posicions i moviments per mitj de coordenades, distncies, angles, girs... La representaci elemental de lespai, escales i grfiques senzilles. Grfics i parmetres estadstics Recollida i classificaci de dades qualitatives i quantitatius. Construcci de taules de freqncies absolutes i relatives. Iniciaci intutiva a les mesures de centralitzaci: la mitjana aritmtica, la moda i el rang. Aplicaci a situacions familiars. Realitzaci i interpretaci de grfics senzills: diagrames de barres, poligonals i sectorials. Anlisi crtica de les informacions que es presenten per mitj de grfics
ORGANITZACI DE LA INFORMACI (FUNCIONS, ESTADSTICA I PROBABILITAT)

Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades cartesianes, utilitzant el vocabulari i les tcniques adequades. Interpretar grfiques de punts i lnies en un sistema de coordenades, analitzant la informaci que contenen. Treballar amb lexpressi algebrica duna funci, amb una taula o amb un enunciat, i passar dunes a altres en casos senzills. Dur a terme activitats en qu es descriguen i sinterpreten relacions entre dues magnituds, utilitzant, quan siga possible, valors organitzats en taules. Conixer si dues variables estan relacionades i distingir entre variable dependent i variable independent. Investigar i interpretar relacions funcionals senzilles en qu queden
estadstics. Carcter aleatori dalgunes experincies. Els experiments els resultats dels quals depenen de la sort: experiments aleatoris. Iniciaci intutiva al clcul de la probabilitat dun succs en experiments realitzats per lalumnat.
identificades plenament les variables que hi apareguen corresponguen a fenmens prxims a la vida quotidiana. Reconeixer els distints tipus de variables estadstiques.
que
Fer taules de freqncies i representar-les grficament mitjanant diagrames de barres i de sectors. Distingir entre experiment aleatori i determinista. Obtindre lespai mostral dun experiment aleatori. Reconixer els esdeveniments elementals, lesdeveniment segur i lesdeveniment impossible dun experiment aleatori. Definir el concepte de probabilitat a partir de les freqncies relatives. Calcular la probabilitat de diversos esdeveniments aplicant la regla de Laplace.
ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS RESOLUCI DE PROBLEMES

Bloc 5. Resoluci de Problemes Resoluci de problemes de la vida quotidiana utilitzant estratgies de clcul mental i relacions entre els nombres, explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes Capacitat per a formular raonaments i per a argumentar sobre la validesa duna soluci, i identificar, si s el cas, els errors. Valoraci de la necessitat de reflexi, raonament i perseverana per a superar les dificultats implcites en la resoluci de problemes
Resoldre problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat. Resoldre problemes quotidians on figuren nombres naturals, enters i fraccions. Resoldre problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. Usar adequadament la calculadora per a resoldre problemes de proporcionalitat. Resoldre problemes quotidians en qu calga manejar o convertir diverses unitats. Resoldre problemes de la vida real que impliquen operar amb angles i temps.
PRIMRIA Si s possible donar la factoritzaci de nombres naturals. Donar el mcd i el mcm aplicant la definici per a que entenguen el seu significat. Si lalumnat ho permet, donar el mcd i el mcm per la factoritzaci en paral.lel. (No est en el temari de primria). No s obligatori donar la fracci irreductible. En nombres enters, sols donar la definici. En la part de Geometria, el ms important s: -Classificaci de triangles i polgons. -rees de polgons. -Circumferncies i cercles: longitud i rea. -Reconeixer els cossos redons.
REA CURRICULAR: MATEMTIQUES IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS No utilitzar la calculadora, sols per a casos puntuals i comprovaci de resultats. El Bloc de Nombres i operacions, s el ms important i per tant, cal dedicar-li el temps necessari per a que quede clar a tots els alumnes. Treballar exercicis de clcul mental. Important treballar molt la jerarquia de les operacions. Repassar i fer exercicis per qu coneguen els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10. Clcul del mcd i mcm de nombres utilitzant la factoritzaci en paral.lel. Treballar ms exercicis de la definici de fracci. Fer la suma i resta de fraccions de distint denominador, utilitzant el mcm, i no pel producte de denominadors. Resoluci de problemes: Dades, operacions, solucions i explicaci de la soluci.
SECUNDRIA No utilitzar la calculadora, especialment al primer cicle de secundria. En tercer dESO, no utilitzar la calculadora en els temes doperacions amb nombres, i sols fer s della quant siga estrictamente necessari. Fer el mcd i el mcm per la factoritzaci en paral.lel. Copiar els enunciats de tots els exercicis, inclosos els problemes, al quadern. Treballar ms els problemes com en primria: dades, operacions, solucions i explicaci de la soluci.
REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS CONTINGUTS BSICS NOMBRES I OPERACIONS ( ARITMTICA I LGEBRA)
NOMBRE I OPERACIONS:
Llegir, escriure, descompondre i comparar nmeros de fins a 9 xifres. Llegir i escriure nmeros romans. Reconixer els mltiples i els divisors dun nmero natural i calcular el mcm i el mcd de diversos nmeros. Llegir, escriure i calcular el valor duna potncia; i reconixer i calcular larrel quadrada. Utilitzar els nmeros enters en situacions de la vida quotidiana. Resoldre situacions de suma, resta, multiplicaci i divisi, fer estimacions i comprovar resultats amb la calculadora. Llegir i escriure fraccions i nmeros decimals, i efectuar clculs de suma, resta, multiplicaci i divisi. Realitzar operacions combinades respectant la jerarquia de les operacions.
Nombres naturals. Sistemes de numeraci decimal i rom. Expressi polinmica dun nombre. Valor de posici. Operacions bsiques amb els nombres naturals. Potncies dexponent natural. Operacions. Arrel quadrada exacta i entera dun natural. Jerarquia de les operacions. Aproximacions de nombres naturals. Criteris de divisibilitat. Clcul de mltiples i divisors. Nombres primers i compostos. Descomposici en factors primers. Mxim com divisor. Mnim com mltiple. Nombres fraccionaris. Fraccions prpies i fraccions imprpies. Fraccions equivalents. Amplificaci i simplificaci. Fracci irreductible. Comparaci de fraccions. Reducci a com denominador. Suma i resta de fraccions. Multiplicaci de fraccions. Fracci inversa. Divisi de fraccions. Jerarquia de les operacions amb fraccions. Nombre decimal: representacin, comparaci. Suma, resta, multiplicacin i divisi de nombres decimals. Nombres decimals i fraccions. Tipus de decimals. Aproximaci de nombres decimals. Nombres enters: representaci, valor absolut i oposat. Comparaci denters. Suma i resta de nombres enters. Parntesis. Multiplicaci i divisi de nombres enters. Regla dels signes. Operacions combinades amb nombres enters.
Elements duna equaci. Soluci duna equaci de primer grau amb una incgnita senzilla. Equacions equivalents. Resoluci de problemes mitjanant equacions de primer grau senzilles. Ra i proporci. Relaci de proporcionalitat entre dues magnituds: directes i inverses. Percentatges: problemes. Utilitzar les raons entre quantitats per a resoldre problemes en contextos reals.
ETAPA DE PRIMRIA CONTINGUTS BSICS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

LA MESURA
ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS

Magnituds i unitats. Unitats de longitud, capacitat, massa, superfcie i volum. Formes complexes i incomplexes.
Reconixer i utilitzar les unitats de longitud, capacitat, massa i superfcie. Efectuar clculs i resoldre problemes amb unitats de temps i unitats monetries (euro).
FORMES GEOMTRIQUES I FORMES EN LESPAI
FORMES GEOMTRIQUES I SITUACIONS EN LESPAI

Identificar, descriure i traar lnies, angles, formes i cossos geomtrics. Classificar formes i cossos geomtrics, i calcular rees de figures planes. Distingir entre recta, semirecta i segment. Reconixer les diverses posicions que poden tenir dues rectes en el pla. Distingir els tipus dangles i operar grficament. Sistema sexgesimal: operacions. Polgon. Tipus de polgons. Triangles: classificaci. Rectes i punts notables dun triangle. Teorema de Pitgores. Quadrilaters. Circumferncies: elements, angles central i inscrit. Posicions relatives en el pla. Permetre dun polgon. Longitud de la circumferncia. Long. dun arc. rees de parallelograms: Quadrat, Rectangle, Rombe, Romboide. rees dun triangle, dun trapezi i dun polgon regular (clcul de lapotema). rea del cercle i del sector circular.
Poliedres: elements i desenvolupament.. Prismes i pirmides. Frmula dEuler. Cossos de revoluci.
ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS CONTINGUTS BSICS ORGANITZACI DE LA INFORMACI (FUNCIONS, ESTADSTICA I PROBABILITAT)
ORGANITZACI DE LA INFORMACI
Resoldre problemes calculant la mitjana, la mediana, la moda i el rang dun conjunt de dades numriques. Interpretar i representar dades en grfics de barres, lineals, de sectors, histogrames i pictogrames. Interpretar i representar itineraris, plnols, mapes, etc., utilitzant escales o coordenades.
Coordenades cartesianes. Funcions: conceptes,expressi mitjanant una equaci, una taula de valors i una grfica Interpretaci de grfiques. Estadstica. Tipus de variables. Freqncies. Taules de freqncies. Grfics estadstics: diagrames de barres i de sectors Experiments aleatoris. Esdeveniments. Espai mostral. Probabilitat. Regla de Laplace.
RESOLUCI DE PROBLEMES
RESOLUCI DE PROBLEMES Resoldre tot tipus de problemes Resoluci de problemes de la vida real en qu figuren conceptes de divisibilitat, operacions amb nombres naturals, enters i fraccions. Resoluci de problemes reals senzills mitjanant equacions de primer grau. Resoluci de problemes quotidians en diverses unitats. Resoluci de problemes de la vida real en els que sopere amb angles i temps.
COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI
REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA

1.- PROVES ESCRITES: Es faran les proves escrites necessries, dels continguts donats a classe. 2.- QUADERN DE CLASSE: El quadern de classe es demanar, com a mnim, una vegada per avaluaci, i per a la seua qualificaci, es tindran en conte els segents apartats: 1. Presentaci: Margens, ttols, espaiat adequat entre activitats, lletres i nombres clars i llegibles, 2. Ordre: Estructuraci correcta del tema, de les activitats, 3. Ortografia:Faltes en lortografia escrita i en la simbologia matemtica. 4. Han destar totes les activitats i exercicis treballats en classe i en casa. 5. Les activitats deuen estar corregides. 3.EXERCICIS PUNTUABLES I TREBALLS DINVESTIGACI: Si es fan, seran de forma puntual en alguns temes. 4.- EXERCICIS DIARIS : Es valoraran els exercicis efectuats en classe tant en la pissarra com en la llibreta, i els exercicis fets en casa i corregits en classe. 5.- COMPORTAMENT I ACTITUD DAVANT LA CLASSE I LES MATEMTIQUES. En aquest apartat, es valoraran positivament els segents aspectes: 1. Puntualitat en lassistncia a classe. 2. Puntualitat en lentrega de treballs. 3. Participaci activa en classe (esfor, inters,..). 4. Disposici del material i la cura que es tinga dell. 5. Respecte als companys de classe.
PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, participaci...)
PROCEDIMENTS
Problemes de clcul mental. Controls escrits Activitats de classe Participaci i actitud. Presentaci de treballs
(controls escrits,orals, treballs, participaci...)
ACTITUDINALS
Presentar de forma clara, neta i ordenada els clculs, el traat de figures geomtriques, els grfics... Sentir curiositat i inters per conixer les relacions numriques i geomtriques. Valorar la utilitat de les matemtiques en la vida diria. Mostrar inters per les situacions ldiques de les matemtiques i per collaborar amb els altres en les activitats collectives.
ETAPA DE PRIMRIA CRITERIS DE QUALIFICACI
ETAPA SECUNDRIA
Els apartats anteriors es comptabilitzaran de la segent manera: Proves escrites : 70% Quadern de classe i exercicis puntuables: 15% Exercicis diaris, comportament I actitud: 15% Les faltes dortografia tamb seran comptabilitzades, tal i com sespecifica en el pla de millora aprovat pel centre, de manera que, es penalitzar a lalumne-a amb una puntuaci de 0.05 per falta, i amb un mxim dun punt. Si al llarg del curs sobservara una milloria de lalumne respecte al nombre de faltes dortografia, aquest podria recuperar la puntuaci inicial sense tenir en compte la penalitzaci per faltes. Per a determinar la qualificaci del procs d aprenentatge per avaluacions haurem de tenir en conte tots i cadascun dels instruments davaluaci abans citats. Lavaluaci ser positiva quan lalumne haja superat el 50% del total sumat, sempre que cap dels instruments avaluadors no hagen sigut qualificats com molt deficient. Aquests seran considerats molt deficients, quan la qualificaci en cada apartat siga inferior al 35% de la nota i quan no es donen els instruments propis per avaluar, es a dir:
-
Entre tots els procediments davaluaci correspon el 100% de la nota final
Lalumne no participe activament. Lalumne no faa exercicis diaris ni els treballs d investigaci. Lalumne no tinga quadern de treball. Lalumne no treballe a classe. Lalumne no supere el 35% de la nota en les proves escrites de cada avaluaci.
L rea estar aprovada quan lalumne obtinga al menys la qualificaci de suficient en les tres avaluacions; o b quan cada avaluaci per separat obtinga puntuaci major o igual al 35% de la nota mxima possible i la mitjana aritmtica de totes les avaluacions siga superior al 50%. En cas de no superar alguna o cap avaluaci, l alumne podr accedir a una prova escrita final.
PRIMRIA
IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS
SECUNDRIA
METODOLOGIA REA DE MATEMTIQUES

Els criteris metodolgics que assumirem tindran una concepci constructivista del aprenentatge. A implica, tindre en comte el punt de partida de l alumne i el procs que aquest segueisca per a elaborar els conceptes matemtics. Per aquest motiu, en cada unitat didctica partirem d uns exercicis inicials en els quals apareguen algunes qestions senzilles relacionades amb el tema que es va a estudiar. Aix podrem conixer el nivell de contacte dels alumnes amb les matemtiques, ja que a partir d estos construiran els nous conceptes, treballant sobre una gran varietat de situacions concretes. El treball de lalumne/a quedar reflectit en el seu quadern de classe: activitats proposades, treballs individuals, treballs en xicotets grups, aix com les explicacions o aclariments del professor/a. El procs seguit estar adaptat a la diversitat de lalumnat, intentant en la mesura del possible un mtode individualitzat mitjanant activitats de diferent complexitat. Els criteris metodolgics que es seguiran en les distintes unitats didctiques sn a ms a ms: Plantejar una situaci problemtica de la vida quotidiana propera a lalumnat per a qu es fomenten les actituds positives cap a laprenentatge. Actualitzar els coneixements previs directament relacionats amb els continguts de la unitat. En el desenrotllament dels continguts, partir de contextos de lentorn de lalumne i promoure lobservaci de situacions concretes per a obtenir conclusions matemtiques o preparatries de conceptes matemtics. Desenvolupar tcniques i estratgies de resoluci de problemes i promoure la utilitzaci i aplicaci daquestos. Aportar una visi global de les matemtiques establint connexions interdisciplinries amb altres rees; com aplicaci dels continguts matemtics a la cincia i a la tcnica, l origen histric dels smbols matemtics, etc. Fomentar la reflexi personal sobre tot el que es fa i l elaboraci de les conclusions amb respecte al que sha aprs, de forma que l alumne/a puga analitzar el seu procs respecte als seus coneixements. Proposar activitats d investigaci que puguen millorar la capacitat de fer induccions, generalitzacions, visualitzar figures en lespai, etc. Estes activitats es poden fer en xicotets grups de forma que faciliten el desenvolupament d actituds com la flexibilitat per a modificar el punt de vista i d hbits com el de la convivncia. Estudiar el llenguatge matemtic dels medis de comunicaci. S intentar que els alumnes entenguen i interpreten correctament els missatges que apareixen en els mitjans de comunicaci en llenguatge matemtic. Fomentar lestudi i anlisi crtic dels missatges en qu es manipulen dades estadstiques amb fins poltics i econmics.
COL.LEGI IES MARIOLA (Muro)
CU RS
ES O
EDITORIAL LLIBRE
Santillana
MATERIALS UTILITZATS QUADERNETS

Llibre 1r dESO: Matemtiques. La Casa del Saber. Exercicis de quadrens dampliaci i refor de la mateixa editorial.
Clcul mental: Collecci el quinzet. Quaderns de problemes de diferents editorials.
ALTRES MATERIALS
Materials i recursos fotocopiables de la mateixa editorial. Materials de geometra.
Operacions: Polimat.
SERRA 1r
MONTCABRER (Muro) EL BRACAL (Muro) FRANCISCO CLOQUELL (LOrxa)
6 Pri m 6 Pri m 6 Pri m
Bromera
SM
Quadernets de S.M. Problemes graduats de clcul mental. Sries del Quinzet.
Recursos i material de Matemtiques (S.M.).
SM.
C.R.A. LENCANTADA Aulari Rfol Blanc. (LAlqueria dAsnar)
6 Pri m
SM
Quadernet clcul operacions sense decimals (Ed.Nadal). Quadernet clcul divisions amb decimals (Nadal). Clcul operacions amb decimals (Nadal). Problemes amb nmeros naturals (Nadal). Problemes amb nmeros naturals amb ms dificultat (Nadal). Problemes amb nmeros decimals (Nadal). Quadernets, fitxes de refor, ampliaci i reps de la mateixa editorial
Programa informtic de clcul Matxip nivells 5 i 6. Edit Vicens Vives. Portal Jueduland (Jocs educatius interactius) del seu nivell.
C.R.A. LENCANTADA Aulari LAlbacar. (Benimarfull)
6 Pri m
Santillana
Quaderns Clcul per trimestres, fitxes de refor, ampliaci i reps de la mateixa Editorial.
Programa informtic de clcul Matxip nivells 5 i 6. Edit Vicens Vives. Portal Jueduland (Jocs educatius interactius) del seu nivell.
COL.LEGI C.R.A. LENCANTADA Aulari Tirant Lo Blanc. (Planes) PERPUTXENT (Beniarrs) C.R.A. MARIOLABENICADELL (Gaianes) C.R.A. MARIOLABENICADELL (Agres)
CU RS
EDITORIAL LLIBRE
Bromera
QUADERNETS
Quadern clcul Calaixet , fitxes de refor, ampliaci i reps de la mateixa Editorial.
ALTRES MATERIALS
Programa informtic de clcul Matxip nivells 5 i 6. Edit Vicens Vives.
C.R.A. MARIOLABENICADELL (Alfafara)
REA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS CONTINGUTS BSICS 1. Listenings 8. Possessions. BLOC 1: 2. Explicaci del mestr@, interaccions M-A, A9. Interests. USOS I FORMES DE ESCOLTAR, PARLAR I A 10. Greetings and introductions. 3. Llenguate daula: Salutacions, fer callar, 11. Travel information. COMUNICACI CONVERSAR perms per anar al bany 12. Directions. ORAL 4. Role_plays: Supermercat, restaurant 13. Likes and dislikes.
5. 6. 7. Canons, embarbussaments, endevinalles. Exposicions orals. Llenguatge no verbal (TPR). 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. Frequency Short phone conversations School routines. Permission. Food orders. Invitations. Prices. Past events. Trips information. The weather forecast. Suggestions. Future plans.
1.
USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA
2.
3. 4. 5. 6. 7.
Lectura i comprensi de diferents tipus de text. ( correus, cartes, dilegs, receptes, poemes, dictats) Foment de la lectura: Biblioteca daula, lectures lliures/ dirigides, completar fitxes de lectura, textos guillotinats, inventar finals diferents al de la historia. Trasllat i/o interpretaci de la informacin. Textos descriptius: persones, animals, paisatges. Creaci de cmics. Maneig del diccionari. Tipologia textual. Comunicaci escrita a.
8. 9. 10. 11. 12. 13.
Escriptura de correus electrnics, cartes i postals. b. Confecci de dilegs en diverses situacions de la vida quotidiana. c. Trasllat i interpretaci de la informaci dun text a una grfica. d. Realitzaci de textos descriptius. e. Creaci de historietes en format cmic. f. Confecci dun pster amb les normes de la classe. g. Elaboraci duna ressenya sobre una pellcula. h. Confecci de qestionaris, entrevistes i informes. Prctica de preguntes i respostes dmbit personal.
14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22.
Interests and hobbies reports Expression of possessions. Profiles about yourself. E-mails giving personal information. Maps Multicultural report s(with information about countries, nationalities, languages) Celebrations and festivities information. Texts with information about animals. E-mail about your school. Information about life at school. The rules of a game. Articles about a place and its history. The short biography. The weather forecast. Blog about an expedition.
BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE
Estructures gramaticals:
1. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. Asking for information. Comparative and superlative sentences. Simple present. To have (got). To wear. Likes and dislikes. Frequency. There is/are, there was/were (negative). Present Continuous. Personal Pronouns + to be (present & past) Simple past. Simple future ( will/ going to). Vocabulary 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. Numbers (1 000 000). Ordinal numbers (1st - 40th). Months. Computer Language. Opposite adjectives. Countries. Describing people. Healthy food. Kitchen actions. Food groups. The city. Directions. Materials. Sports and hobbies. Places. Continents and oceans. Animals. Adjectives. Comparatives & superlatives. Face. Clothes & complements. Adverbs of frequency. Jobs. Time. Daily work at home. 2. 3. 4. 5.
6. 7.
8. 9. 10. 11. 12. 13.
14. 15. 16.
Possession (possessive s/ have got /possessive adjectives and pronouns). Verb TO BE. Prepositions (about, of, by, on, in) Pronouns (subject, object, interrogative, demonstrative, indefinite) Countable and uncountable nouns+ there is/ there are/ some / any/ much/ many/ a lot of Present simple (affirmative, negative and questions) and its uses Present continuous (affirmative, negative and questions) and its uses present and future arrangements-. Distinction between present simple or continuous. Expression of comparison. Expression of frequency. Structure like+ -ing Modal verbs can/ must Past simple of regular and irregular verbs (affirmative, negative and questions) Imperatives. Future with be going to. Vocabulary about: Classroom and school Free time Places in a city Countries, nationalities and languages. Seasons and months Daily routines. Animals. Food and drink. Travel equipment. Adjectives. The weather.
BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI
ASPECTES SOCIOCULTURALS
1. Desenrotllament del vocabulari relacionat amb els interessos i experincies de lalumnat, partint, majoritriament, de conceptes adquirits ja en la L1 o la L2. 2. Realitzaci de tasques, xicotets projectes i
1.
Reconeixement i valoraci de la llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures.
BLOC 4: ASPECTES
investigacions i desenrotllament de tpics, sobre temes relacionats amb els interessos i experincies de lalumnat, o reprenent, refermant o eixamplant continguts ja adquirits en L1 o L2 i/o continguts amb poca demanda cognitiva de les rees no lingstiques. 3. Desenrotllament de tasques, xicotets projectes, investigacions i tpics, al voltant de continguts senzills de les rees no lingstiques no tractats encara, complementant el currculum impartit en la L1 o L2. 4. Utilitzaci destratgies de consulta, selecci i organitzaci de la informaci, per a lelaboraci de xicotets textos que sistematitzen els resultats (murals, lbums...). 5. Valoraci de la llengua estrangera com un instrument ms per a aprendre, organitzar-se i pensar.
2.
3. 4.
5.
6.
7.
Identificaci i interpretaci de costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla angls. s de frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Coneixement dalguns trets histrics i geogrfics dels pasos on es parla langls, obtenir la informaci per diferents mitjans. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. Comparaci i contrast entre la prpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que safavorisca amb aix la valoraci crtica de la prpia i lacceptaci i el respecte de laliena.
SOCIOCULTURALS
PRIMRIA
SECUNDRIA
COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE
AREA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS OBJECTIUS 1. Talk and listen about your possessions. 1.-Escoltar i comprendre missatges orals en BLOC 1: 2. Talk and listen about your interests. USOS I FORMES DE distintes situacions de comunicaci, per ESCOLTAR, 3. Greet and meet people. extraure informaci concreta, procedent del 4. Ask for travel information. COMUNICACI PARLAR I mestre/a,suport audiovisual, 5. Give and ask for directions. ORAL CONVERSAR 6. Talk about likes a dislikes. 2.- Participar en situacions orals: rutines de
comunicaci,necessitats bsiques, dilegs simulats(utilitzaci del llenguatge verbal i no verbal), 3.- Produir missatges orals correctes, adequats a la seua edad, amb la utilitzaci de les expressions treballades. 4.- Aprendre a transferir estratgies de comunicaci de les llenges que coneix. 5.- Valorar langls com a instrument de comunicaci
7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Say how often you do things. Chat on the phone. Talk about shool routines. Ask for permission. Order food. Accept and refuse invitations. Talk about prices. Talk about past events. Talk about a trip using the past tense. Understand the weather forecast. Make suggestions. Talk about future plans.
USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA
2.1.- Lectura: 1.- Llegir i comprendre diferents tipus de text ( en suport paper i digital ): descripcions, texts instructius, poemes, receptes, jocs, canons,... 2.- Desenvolupar lhbit lector mitjanant contes, cmics, festivals,... 3.- Llegir textos elaborats pels alumnes per comunicar-se, com a producte final,... 4.- Valorar la lectura en angls com a instrument daprenentatge. 2.2.- Escriptura: 1.- Compondre textos escrits variats: emails, cmics, descripcions, instruccions, endevinalles,... 2.- Conixer diferents tipus de textos: prctics ( invitacions, targetes,) literria, rees no lingstiques (C. Medi). 3.- Valorar lescriptura en angls com a instrument de comunicaci.
1. Read and write about your interests and hobbies. 2. Read and write about your possessions. 3. Write a profile about yourself. 4. Write an e-mail giving personal information. 5. Read and understand a map. 6. Write a multicultural report (with information about countries, nationalities, languages) 7. Read and write about celebrations and festivities. 8. Read and find out information about animals. 9. Write an article about animals. 10. Write an e-mail about your school. 11. Read about life at school. 12. Write the rules of a game. 13. Write an article about a place and its history. 14. Read and write a short biography. 15. Read about the weather. 16. Write a blog about an expedition.
BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE
1. 3.1.- Coneixements lingstics: 1.- Utilitzar les funcions lingstiques bsiques en intercanvis comunicatius, mitjanant les estructures treballades: - interrogar i respondre sobre la procedncia de les persones, professions i llocs de treball. demanar i donar adreces. parlar de gustos, habilitats i de fets del passat. preguntar i parlar sobre pertinncies, dates, hores,hbits i clima. 9. preguntar i parlar sobre plans en un futur immediat. formular suggeriments i respondre. 2.- Practicar els usos lingstics contextualitzats: - descriure persones, llocs i objectes. - parlar de processos senzills seqenciadament. - fer comparacions. 3.- Arribar a una pronncia, ritme, entonaci i accentuaci adequada. 4.- Discriminar els fonemes ms caracterstics. 5.- Reconixer i utilitzar algunes estructures prpies de langls. 6.- Relacionar la pronncia i representaci grfica del vocabulari i expressions conegudes. 7.- Interessar-se per utilitzar langls en situacions variades. 8.- Comparar i reflexionar sobre langls a partir de la L1 i L2. 3.2.- Reflexi sobre laprenentatge: 1.- Implicar-se en el propi procs educatiu mitjanant lautocorrecci i autoavaluaci. 2.- Valorar el treball cooperatiu. 3.- Usar instruments de consulta i informaci: diccionaris, pictionaris, flashcards, gramtiques, 4.- Tindre confiana en la seua capacitat per aprendre. 5.- Utilitzar les noves tecnologies.
2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.
Express possession (possessive s/ have got /possessive adjectives and pronouns). Use the verb TO BE. Use prepositions (about, of, by, on Learn to use pronouns (subject, object, interrogative, demonstrative, indefinite) Use countable and uncountable nouns+ there is/ there are/ some / any/ much/ many/ a lot of) Learn the present simple (affirmative, negative and questions) and its uses Learn the present continuous (affirmative, negative and questions) and its uses present and future arrangements-. Distinguish present simple or continuous. Express comparison. Express frequency. Use the structure like+ -ing Use of modal verbs can/ must Learn the past simple of regular and irregular verbs (affirmative, negative and questions) Use imperatives. Express the future with be going to. Learn and use vocabulary about: Classroom and school Free time Places in a city Countries, nationalities and languages. Seasons and months Daily routines. Animals. Food and drink. Travel equipment. Adjectives. The weather.
ASPECTES SOCIOCULTURALS
1.- Interessar-se per establir comunicaci amb altres parlants amb lajut de les noves tecnologies de la comunicaci. 2.- Valorar langls com a instrument per a conixer altres cultures i relacionar-se amb companys daltres pasos. 3.- Conixer els costums dels pasos de parla anglesa ( daily rutines, festivals, school,) 4.- Mostrar una actitud positiva cap a persones que parlen i tenen una cultura distinta a la nostra. 5.-Realitzar activitats socioculturals relatives a langls. 6.- Conixer i utilitzar frmules dinteracci social: salutacions, comiats, normes de cortesia,
1.- Desenvolupar el vocabulari relacionat amb els interessos i experincies dels alumnes ( partint dels conceptes ja adquirits en L1 o L2 ). 2.- Realitzar tasques, projectes i desenrotllament de tpics. 3.- Desenrotllar les tasques, projectes, treballs variats, tpics, de les unitats de Coneixement del Medi treballades al 3r Cicle, complementant el currculum impartit en L1 o L2: * Cinqu: - Climate: enviroment , - Plants: living things - The Middle Ages: time and change - Energy: matter and energy * Sis: - Technology: objects - The universe: our solar system - Europe: political and physic - The world of work: people and society - Circulation: our bodies and health 4.- Valorar langls com una llengua per a aprendre.
1.
2.
3. 4.
5.
6.
7.
BLOC IV: LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DAPRENENTATGE (CEIP BRACAL)
Reconeixer i valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures. Identificar i interpretar costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla angls. Utilitzar frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Coneixer alguns trets histrics i geogrfics dels pasos on es parla langls, obtenir la informaci per diferents mitjans. Tenir Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valorar lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. Comparar i contrastar la prpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que safavorisca amb aix la valoraci crtica de la prpia i lacceptaci i el respecte de laliena.
BLOC 4: ASPECTES SOCIOCULTURALS
BLOC VI: TECNOLOGIA DE LA INFORMACI I DE LA COMUNICACI
1.- Utilitzar el correu electrnic per a la comunicaci i intercanvi dexperincies. 2.- Interessar-se per la utllitzaci de les noves tecnologies: informacions en angls, contactes amb altres cultures, com a ferramenta dautoaprenentatge,
PRIMRIA
SECUNDRIA
COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI REA CURRICULAR: LLENGUA ESTRANGERA ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA
1. Captar el sentit global i identificar informacions especfiques en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicaci. 2. Llegir, de manera silenciosa i en veu alta, diferents textos amb vocabulari cada vegada ms extens i expressions de major complexitat, amb ajuda de les estratgies bsiques, per a obtindre informacin explcita i extraure inferncies directes. 3. Mantindre conversacions quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicaci predicibles, respectant les normes bsiques de lintercanvi, com escoltar i mirar a qui parla. 4. Elaborar diferents tipus de textos escrits partint de models, tant en suport paper o digital, prestant especial atenci a les fases de producci: planificaci, textualitzaci i revisi. 5. Reconixer i reproduir amb major correcci, aspectes sonors, de ritme, accentuaci i entonaci, en diferents contextos comunicatius, i dins de ls de formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera. 6. Usar algunes estratgies que afavorisquen el procs daprenentatge com: s de recursos visuals i gestuals, fer preguntes pertinents per a obtindre informaci, demanar aclariments, utilitzar diccionaris bilinges i monolinges, buscar, recopilar i organitzar informaci en diferents suports, utilitzar les tecnologies de la informaci i comunicaci per a contrastar i comprovar informaci, i identificar alguns aspectos que lajuden a aprendre millor. 7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaciamb altres persones i com a ferramenta daprenentatge, i mostrar curiositat cap a les que parlen la llengua estrangera i inters per establir relacions personals amb lajuda de les noves tecnologies. 8. Identificar alguns trets, costums i tradicions de pasos on es parla la llengua estrangera, relacionant-los i comparant-los amb els propis per a desenrotllar una conscincia intercultural Els bloc 1, 2 i 3 a es valoraran mitjaant proves objectives al llarg de l avaluaci. El bloc 3b tindr un seguiment diari, tenint en compte els segents criteris davaluaci: Resoluci de les qestions que es plantegen en les diverses activitats, ja siga de manera oral o escrita, a classe (CLASSWORK) o a casa (HOMEWORK) Aplicaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordara i utilitzar lxic. s progressiu de recursos per a laprenentatge, com diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Reflexi sobre ls i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les produccions orals i epecialment escrites (Homework, classwork, notebook, workbook) Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva per a superar-lo. Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula. Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de la llengua materna o altres llenges. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. El bloc 4 es valorar mitjanant un project trimestral. El project es realitzar fonamentalment de manera oral. Pel que fa a les lectures programades per al curs: READERS, savaluaran dintre dels blocs 1 i 2. Sempre que siga possible el professor/-a avaluar la comprensi de la lectura de manera oral. La valoraci de la prova de lectura ha de ser necessriament dAPTE/-A per a poder aprovar lavaluaci.
PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, participaci...)
CRITERIS DAVALUACI
Les lectures pendents es podran recuperar al llarg del curs. Amb les lectures pendents no es pot aprovar lassignatura.
Bloc 1: Listening & Speaking
CRITERIS DE QUALIFICACI
- Destreses orals: Listening and Speaking - Destreses escrites: Reading and Writing - Coneixement de la llengua ( Grammar, Vocabulary, Phonetics) - Autonomia. -Tasques I responsabilitats diaries - Actitud I respecte. . Aspectes socioculturals. (funcions del llenguatge i gramtica, lxic i fontica) b) Reflexi sobre laprenentatge: 20% Bloc 4: aspectes socioculturals i conscincia intercultural: 10% Bloc2:Reading&Writing Bloc 3: a) Coneixement de la llengua
70%
CRITERIS DE QUALIFICACI
PRIMRIA
1. Pensem que abans de passar la prova diagnstica de 1r dESO, seria positiu fer certes activitats de reps, com la STARTER UNIT. Ja que desprs de lestiu no ve de ms refrescar alguns conceptes. 2. Des de Primria anem a fer una tasca conjunta per millorar les possibles mancances que poden presentar els/les alumnes, tals com a la comprensi lectora o lesmentada formaci de frases.

3. Observem que la majoria de continguts que es treballen a 1r dESO ja shan vist a Primria. 4. Fer veure a les famlies que les classes particulars dangls no han de ser per a que els ompliguen els deures, la qual cosa els fa ms mal que b. Les classes didioma que realment donen fruit al llarg dels anys sn les que funcionen amb altres materials, diferents als que utilitzem a lescola.
SECUNDRIA
1. Observem que els alumnes de 1r dESO tenen dificultat per formar les estructures interrogatives que no siguen Do you ? Aix potser a causa de fer massa activitats tipus drill, repetint sempre les mateixes estructures. 2. Tenim un problema amb els alumnes amb NEE, ja que ens trobem a xiquets als quals no podem fer ACIS a 1r dESO ja que tenen langls de 6 aprovat. Som conscients que aix no dependr de vosaltres en la majoria dels casos ja que haureu daprovar-los per a que passen a ESO.
METODOLOGA GENERAL Y ESPECFICA DEL REA Dentro de la Educacin Secundaria Obligatoria el rea de Lenguas Extranjeras (Ingls) tiene como objetivo desarrollar la competencia comunicativa de los alumnos, garantizando que estos asimilen las reglas gramaticales de la lengua inglesa y adquieran el vocabulario bsico necesario para comunicarse. Ese principio general se desglosa en los siguientes objetivos especficos: Transmitir a los alumnos de Secundaria un vocabulario til y necesario para comunicarse en ingls. Para ello, en cada unidad se presenta, practica y recicla vocabulario relativo a un tema determinado. Explicar expresiones tpicamente inglesas a travs de dilogos entre alumnos de la misma edad que los estudiantes Ayudar a los alumnos a comprender la gramtica inglesa y utilizar la lengua de forma correcta, sobre la base de explicaciones claras y una prctica progresiva que va de conceptos sencillos a otros ms complejos. Trasladar a los alumnos aspectos de la cultura britnica y propiciar una comparacin con su propia cultura a travs de seccines especificas de cultura Permitir a los alumnos centrarse en la vida diaria y las costumbres de los adolescentes britnicos, viendo cmo se desenvuelven en diversos contextos ilustrados tanto en el Students Book como en los vdeos que incluye el curso. Plasmar el mundo real ms all del aula con la ayuda de textos y seccines informativas, dentro de las unidades Proporcionar a los alumnos herramientas para expresarse, tanto de forma oral como por escrito, acerca de temas que les resultarn interesantes y motivadores. Se les ofrece, no solo la prctica necesaria, sino tambin ayuda para preparar tanto textos orales como escritos. Dar a los alumnos la oportunidad de reciclar y repasar el vocabulario y las estructuras que van aprendiendo en los apartados de repaso Permitir a los alumnos evaluar su propio progreso utilizando los diferentes ejercicios de auto-evaluacin de todas las unidades. Hacer posible que los alumnos se conviertan en mejores estudiantes de idiomas, y tambin ms independientes. Se les anima a utilizar las secciones de referencia (apartado de gramtica, listas de vocabulario), as como componentes mulimedia para practicar en casa. Contribuir a que los alumnos de Secundaria disfruten de las clases de ingls gracias a un material de lo ms motivador: canciones autnticas, ejercicios que incluye juegos, sopas de letras, crucigramas, etc., y un materiales multimedia en el que encontrarn diversos juegos. Gracias al equilibrio entre el nivel de exigencia y la ayuda que se proporciona, todos los alumnos tendrn la oportunidad de desarrollar sus capacidades al mximo.
Vocabulario
Cada unidad incluye dos bloques de vocabulario relacionados con el tema central de la misma. Los elementos de cada bloque han sido seleccionados por su frecuencia, utilidad e inters para el grupo de edad de los alumnos. El vocabulario se presenta mediante ilustraciones y/o textos breves, y se practica a travs de ejercicios de gran variedad. A menudo se pide a los alumnos que utilicen el vocabulario de forma personal o creativa, y en algunos ejercicios se propone una respuesta abierta. El vocabulario bsico se recicla y refuerza en textos y ejercicios de la unidad, as como en la seccin de repaso y consolidacin. El Workbook proporciona tres niveles de prctica: las actividades marcadas con un solo asterisco permiten repasar y utilizar el vocabulario a un nivel bsico; el doble asterisco marca ejercicios de tipo ms productivo, mientras que los tres asteriscos indican actividades ms abiertas que plantearn retos al alumno. El vocabulario de cada unidad se pone a prueba en el Progress review, donde se incluye vocabulario que los alumnos debern traducir. Tambin contiene una lista de palabras que los alumnos podrn consultar en cualquier momento. Al final del Workbook figura una seccin de puzzles en la que se recicla el vocabulario de la unidad mediante juegos y actividades. Este material se puede utilizar con los alumnos que acaben pronto las actividades del aula, y tambin como deberes. El Teachers Resource Book contiene fichas fotocopiables en tres niveles para consolidar y ampliar vocabulario. La Wordlist del Workbook constituye una herramienta de trabajo que os alumnos pueden utilizar de diversas formas: Como material de consulta: la lista de vocabulario con traducciones al castellano funciona como un minidiccionario. Como material de ampliacin: las secciones ilustradas contienen trminos adicionales que contribuirn a enriquecer el vocabulario del alumno. Gramtica Cada unidad dedica dos secciones a la gramtica, de forma que los alumnos tienen tiempo de asimilar y practicar los contenidos nuevos, sin sobrecargas excesivas. Las estructuras se presentan en un texto escrito o grabado de tal manera que los alumnos se habrn familiarizado con su significado antes de utilizarlas ellos mismos. En la seccin de gramtica se les pide que analicen ejemplos y tablas, y se les anima a formular reglas de formacin y as que ellos mismos pueden comprobar en el Workbook. Esta metodologa inductiva consigue que los alumnos se impliquen el aprendizaje y memoricen las estructuras. Al final de cada presentacin gramatical se incluye una referencia del Workbook, donde los alumnos encontrarn una explicacin ms detallada en su lengua materna. Se puede leer estas explicaciones en clase para repasar los conceptos con los que se ha trabajado. Las presentaciones gramaticales van seguidas de actividades de prctica graduada basadas en un tema, lo cual hace necesario que los alumnos entiendan el uso y el significado de las estructuras, y no solo la forma. Algunas actividades son de tipo controlado, y otras algo ms libres. Adems, los alumnos tienen la oportunidad de utilizar las estructuras nuevas de modo ms productivo, personalizado y creativo. A
veces se incluye ejemplos del uso de dichas estructuras en contextos comunicativos cotidianos (How to). El Workbook contiene actividades adicionales de prctica gramatical en tres niveles: las actividades marcadas con un solo asterisco permiten repasar y utilizar las estructuras a un nivel bsico; el doble asterisco marca ejercicios de tipo ms productivo, mientras que los tres asteriscos indican actividades ms abiertas que plantean retos al alumno. Finalmente, tambin el Teachers Resource Book incluye fichas gramaticales fotocopiables con ejercicios en tres niveles. Comprensin escrita El libro de texto incluye textos (artculos, cuestionarios, emails, paginas web, narraciones, concursos, entrevistas) clasificados en funcin de su dificultad y diseados para ofrecer informacin interesante de forma realista. Los textos de lectura se utilizan de diversas formas a lo largo del libro: Para presentar las estructuras gramaticales: el texto central de cada unidad sirve para reciclar el primer bloque de vocabulario, y tambin para presentar aspectos gramaticales nuevos. El nivel de dificultad es ligeramente superior al de los alumnos, pero resulta perfectamente asequible. Para trabajar las destrezas de forma integrada: los textos de los apartados de destrezas aportan la base de las actividades de expresin oral y escrita. Incluyen expresiones que los alumnos podrn aplicar en contextos comunicativos. Para realizar lecturas extensas: los textos de las canciones y los apartados Currculo Extra y Culture permiten reutilizar el material de unidades anteriores, pero plantean un reto mayor en trminos de extensin, contenido y estructura. El texto central de cada unidad va seguido de varios ejercicios de comprensin. El primero de ellos permitir al alumno captar el significado general del texto a travs del skimming. Los siguientes lo obligarn a leer con mayor detenimiento y responder a preguntas. La seccin Build up your vocabulary destaca el vocabulario y las estructuras gramaticales del texto. Los textos del apartado Curriculum Extra se centran en temas como literatura, tecnologa y ciencias naturales. Se relacionan con el tema de la unidad y el currculo de primero de la ESO. Aunque su comprensin requiere un esfuerzo, y a pesar de que contienen vocabulario nuevo, su nivel garantiza que los alumnos no se van a enfrentar a demasiadas estructuras desconocidas. Tres pginas de esta seccin estn dedicadas a la literatura, e incluyen poemas, textos teatrales y extractos de novelas. Las pginas culturales ofrecen textos ms extensos acompaados de ejercicios de comprensin. La Gua didctica incluye informacin complementaria para anticipar vocabulario y prever dificultades. El profesor comentar las ilustraciones con la clase
y extraer todo el vocabulario y la informacin que pueda antes de empezar a leer cada texto. Tambin el Workbook contiene material de lectura. Comprensin oral Los textos de comprensin oral siguen al segundo bloque de vocabulario, y sirven para contextualizarlo. Muestran una amplia variedad de hablantes y situaciones; programas de radio, entrevistas, conversaciones y avisos. Las grabaciones se han clasificado cuidadosamente por su dificultad. El trabajo de listening se desarrolla en tres fases. La Gua didctica ofrece sugerencias para realizar actividades preliminares y de preparacin, seguidas de un primer ejercicio diseado para captar el contenido principal del texto. El segundo ejercicio est dedicado a la bsqueda de informacin especfica. Al final de libro se ofrecen Extra listening and speaking dedicados a la prctica en contextos realistas que tienen en cuenta aspectos difciles para los alumnos, p.e. la comprensin de nmeros largos. Cada unidad incluye un dictado que proporciona una prctica ms intensiva de comprensin oral. Es importante que los alumnos puedan identificar los contenidos sobre los que han trabajado. Por eso los dictados estn basados en el vocabulario y las estructuras de la unidad. Tambin el Workbook contiene dictados. Expresin oral El libro de texto ofrece numerosas oportunidades para la prctica de expresin oral mediante actividades controladas que ofrecen un amplio apoyo al alumno. El apartado How to destaca expresiones tiles para utilizar en contextos comunicativos. En la pgina dedicada a la expresin oral figura un dilogo seguido de ejercicios de prctica controlada en el que los alumnos repiten el dilogo. Tambin se proponen actividades ms abiertas en las que los alumnos construyen dilogos a partir del modelo. Dichos dilogos se podrn representar directamente en clase, o bien preparar por escrito para su lectura en voz alta. Antes de realizar una actividad, el profesor se asegurar de que los alumnos comprenden la tarea, No se dar por hecho que van a empezar a hablar enseguida. Se ejemplificar siempre la actividad con un alumno de buen nivel, y se ofrecer apoyo escrito en la pizarra. Se organizarn intercambios comunicativos entre parejas de alumnos que hablarn mientras el resto de la clase escucha. En dilogos ms largos, se dar tiempo a los alumnos para que preparen sus conversaciones antes de representarlas. Las pginas de Extra listening y speaking del final del libro sugieren una prctica de la que se obtienen resultados concretos en forma de dilogos funcionales. Pronunciacin Cada unidad desarrolla un aspecto relativo a la pronunciacin. La referencia del libro del alumno remite al Pronunciation bank del Workbook. En l el alumno encontrar ejercicios relativos a sonidos especficos, acentuacin de palabras y frases, y entonacin.
Expresin escrita El libro del alumno dedica una pgina de cada unidad a la escritura guiada de emails, blogs, biografas, artculos e informes. La ayuda que se ofrece garantiza que incluso los alumnos de nivel ms bajo sean capaces de crear un texto aceptable. La pgina comienza con un modelo estructurado en prrafos que recoge la gramtica de la unidad en frases sencillas. Dicho modelo est centrado en un aspecto gramatical, p. ej. Expresiones de tiempo, conjunciones y signos de puntuacin. Dichos elementos se practican antes de pasar a la gua de escritura, que prepara a los alumnos para la tarea de redaccin. Ellos no suelen saber qu escribir, y por eso el apartado Think and plan proporciona preguntas e instrucciones que les ayudarn a planificar el texto, les mostrar el modo de organizar sus notas en prrafos, y tambin cmo iniciar cada prrafo. Al final, se les anima a crear su propio texto escrito.
b) ACTIVIDADES Y ESTRATEGIAS DE ENSEANZA-APRENDIZAJE b.1. Actividades de iniciacin - motivacin. Han de producir el inters de los alumnos por lo que respecta a la realidad que han de aprender Una de las condiciones para que el aprendizaje sea significativo es que el alumno est motivado por el aprendizaje, para lo cual es necesario partir de sus intereses y tratar de hacerlos atractivos. Podemos partir de estrategias como por ejemplo: visualizacin de un video, comentario de una noticia de prensa, presentacin de una problemtica En ellas tambin se trata de observar la formacin inicial que tiene el alumnado. b.2. Actividades de desarrollo. En ellas pretendemos manifestar el proceso de aprendizaje de los contenidos globales propuestos Siendo por lo tanto su finalidad desarrollar los distintos contenidos propuestos para la consecucin de los objetivos y adquisicin de las competencias bsicas. b.3. Actividades de consolidacin. En estas actividades se reflejarn las conclusiones principales de los contenidos.Se consolidan los contenidos conceptuales de la materia y por lo tanto se consiguen los objetivos didcticos. b.4. Actividades de apoyo o refuerzo. Estas actividades estn destinadas a atender a la diversidad, a las distintas capacidades, intereses, ritmos de aprendizaje.etc. Partiendo de un diagnostico previo de los alumnos iremos adecuando y valorando las actividades y los aprendizajes. Se plantearn unas actividades de refuerzo de cada tema concreto y que atiendan a la diversidad del aula. b.5. Actividades de ampliacin. Son las que permiten continuar construyendo conocimientos a los alumnos que han realizado de manera satisfactoria las actividades de desarrollo propuestas. b.6. Actividades de evaluacin. Tienen por objetivo la valoracin del proceso de enseanza del alumno a travs de preguntas orales o escritas, tareasetc., sobre los contenidos y actividades trabajadas a lo largo de las distintas unidades didcticas
Incluirn las actividades dirigidas a la evaluacin inicial, formativa y sumativa que no estuvieran cubiertas por las actividades de aprendizaje de los tipos anteriores. b.7. Actividades de recuperacin. Son las que se programan para los alumnos que no hayan alcanzado los objetivos propuestos. b.8. Actividades complementarias y extraescolares. Se consideran como actividades complementarias a aquellas que se realizan durante el horario escolar y que tienen un carcter diferenciado de las propiamente lectivas,como por ejemplo la asistencia a una obra de teatro. Las actividades extraescolares estn encaminadas a potenciar la apertura del centro a su entorno favoreciendo la convivencia de todos los sectores de la comunidad educativa y a facilitar la formacin integral del alumnado a travs del desarrollo de actividades deportivas y ldicas. Tienen carcter voluntario y en ningn caso, formaran parte del proceso de evaluacin del alumnado para la superacin de la materia. Estas actividades favorecern el desarrollo de los contenidos educativos e impulsarn la utilizacin de espacios y recursos educativos diversos. Desde el departamento de ingls se impulsarn todas aquellas actividades en las que los alumnos puedan utilizar el ingls como instrumento de comunicacin, tales como intercambios escolares o salidas a pases de habla inglesa
MATERIALES 1r ESO: English Plus 1, Students Book, OXFORD. ISBN: 9780194700498 English Plus 1, Workbook, OXFORD. (versin en cataln) ISBN: 9780194848039 English Plus 1, Workbook, OXFORD. (versin en castellano) ISBN: 9780194848022 MATERIALS PRIMRIA 1. CP MONTCABRER SURPRISE 6 , Oxford Students Book, Activity Book Study, Skills Book Oxford Pocket Dictionary I Tools Surprise Oxford Grammar Time 2,3 Longman 2. CRA LENCANTADA SURPRISE 6 , Oxford Students Book, Activity Book Study, Skills Book Oxford Pocket Dictionary I Tools Surprise Oxford Grammar Time 2,3 Longman
3. CP BRACAL Grammar Time 2 ,Longman Science Content 5 Oxford Oxford Pocket Dictionary
4. PERPUTXENT Cool Kids 6 Oxford Students Book, Activity Book Study, Skills Book Oxford Pocket Dictionary
IES SERRA MARIOLA. MURO Departament de Valenci
VALENCI: Llengua i Literatura NOM I COGNOMS:..................................................................................... 1.- Llig atentament el text i contesta les preguntes de comprensi lectora:
ELS ENGANYS DE LES DONES

Conten que a Santa Pola hi havien tres matrimonis, vens i amics de tota la vida. Els marits, Vicent, Toni, i Joan, eren molt bons homes, per poc espavilats. Les dones, Pepa, Teresa i Loreto, un dia que es van reunir, i xerrant que estaven, Pepa va dir: Xiques, podrem donar un premi a qui fera al seu marit la burla ms gran. De segur, que el premi me lemportava jo. Tu? Ben poc coneixes el meu home feia Teresa, jo seria capa de ferli creure que s'ha mort. I jo replicava Pepa, que havia iniciat el tema, al meu Vicent el marejaria tant que no sabria ni on para sa casa. Doncs jo digu Loreto, el meu home el faria passejar-se tot nu, "en crios", per mig del poble. I es posaren a riure totes tres. Quan arriba Vicent a casa es troba a la seua dona que feia la malalta i el va enviar al boticari a per la medicina que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agaf un cartell que deia Barberia i el pos damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure aix es va estranyar i va tirar cap a dalt, i desprs cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, per amb gran esfor aguantant-se les rialles. Ben a prop, Toni i Teresa, sopaven tranquillament quan, de sobte, la dona comena a plorar i a fer crits. Ai, Senyor, quina desgrcia! Que el meu home s'ha mort? Qui s'ha mort? s'estrany el marit. Tu! Tu!insistia la dona. La dona l'agarra pel bra, el fica al llit, li posa els braos sobre el pit i li encasta una estampa de la Mare de Du entre els dits. Mentre a casa de Joan i Loreto, quan arriba el marit a casa, la dona l'esperava vestida de dol.
Joan, vine a vestir-te, posa't la jaqueta i els pantalons, que anem al vetlatori del teu amic. Per, qui s'ha mort? El teu amic Toni. Ella tota disposta ,se l'emporta a l'habitaci per ajudar-lo a despullar-se. I quan l'home era tot nu, li diu: Hala, anem, que ens esperen. Per, xica, si no vaig vestit. Com vols que isca "en crios"? S que vas vestit, que portes la roba nova, el que fa s que no la veus a causa dels nervis. Vinga, afanya't, que ens trobaran a faltar. I la dona se lendugu tot nu al carrer. Quan arriben a casa de Toni, Teresa plorava com una magdalena. I Joan que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s'adona, va dir: Xe, Joan, si no fra perqu estic mort, jo diria que vas "en crios". Les dones esclataren a riure amb grans crits, aleshores els marits vegeren l'engany. Per encara que es van enfadar, finalment feren les paus. catacric catacrac conte contat conta acabat Rondalla popular del Pas Valenci
QESTIONS DE COMPRENSI LECTORA
.- Qu acordaren fer les dones als homes?...................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... .- Per qu?......................................................................................... ........................................................................................................... .- Qui ho propos? ............................................................................ .- Quina penses que ha guanyat? Per qu?...................................... ........................................................................................................... ........................................................................................................... LA NARRACI (O DESCRIPCI. Possibilitat dincloure un text descriptiu) 2.- Assenyala al marge dret del text on s la presncia del narrador i escriu narrador.
.- Assenyala al marge esquerre on parlen els personatges i escriu el seu nom. .- Quins personatges intervenen?........................................................ ............................................................................................................. GRAMTICA 3.- DICTAT (Selecci dun fragment dun text del llibre de Llengua de sis de Primria) ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... .................................................................................... 4.- Anota en la graella tres exemples de cada categoria gramatical que apareixen al text de la rondalla popular: substantiu adjectiu determinant adverbi pronom
5 .- Analitza els verbs: verb temps Estaven Va veure Comena plorar ORTOGRAFIA
persona
nombre
simple o compost
6.- ORDENA alfabticament aquestes paraules: Caador, casola, cansar, calcet, callar, calculador, cands, carrer, calavera.
__________________________________________________________ ________________________________________________________ 7.- POSA L'ARTICLE corresponent: el, la , l', els. ____ hora ____s ____ianqui ____illa ____ urna ____ unitat ____ informe ____ taronja ____ dol ____ oest ____ lluna ____ formatge____ heroi ____humanitat ____ estiu ____esquena _______ avaria ____ humor ____ universitat____unificaci 8.- OMPLI l'espai amb la preposici DE o D': sopa ____ lletres sabates ____ tac horari ____ estiu estaci ____ autobusos centre ____ inters
Conselleria ____ Hisenda casa ____ cultura canya ____ pescar got ____ orxata despatx ____ advocat rebaixes ____ hivern
entrep ____ tonyina
9.- Posa accent a les paraules que calga: futbol, caracter, comedia, Pequin, malson, sabata, gabia, estatua, ferro, masia, album, correr, magatzem, compas, gramatica, persecucio, algun, genere, cano, semafor, astucia, algu, Dublin, cantaran, pesol. 10.- Posa la diresi en els mots que ho necessiten: suissos, ambigues, veina, paisos, conduien, antigues, agraia, traduia, obeies, reduim, ruina, questio,paraigues, pingu, peuc, raim, terraqui, maleit, produit, reull, quocient, truita, jesuita, aiguera, oida, seguent. LXIC. COMUNICACI ORAL 11.- Escriu un sinnim i un antnim de cada mot: MOT Faener Sa Cru til Augmentar 12.- Parlem de Llengua: SINNIM ANTNIM
+ Quina s la teua llengua vehicular?.............................................. .................................................................................................................. + I en la teua famlia?....................................................................... + I amb els amics?........................................................................... + Si la majoria dels amics parleu en Valenci i dos parlen en Castell, qu hi feu?................................................................................. .................................................................................................................. LITERATURA 13.- Narra la pel.lcula que ms tha agradat.
PRUEBA DE EVALUACIN INICIAL DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1 CURSO DE EDUCACIN SECUNDARIA OBLIGATORIA
NOMBRE: ________________________________ GRUPO: ____ FECHA: _______
1. COMPRENSIN LECTORA Xan Esto ocurri hace quince aos en una isla del ocano Atlntico, frente a las costas de Galicia. All viva Xan en compaa de sus padres, sus tres hermanos y unos pocos vecinos que habitaban las cinco casas que salpicaban la colina principal. En los duros inviernos del Norte, la isla quedaba aislada de la tierra firme durante semanas y hasta meses enteros. Slo el mar bravo y las olas inmensas rodeaban entonces la isla, de la que nadie poda salir y a la que nadie poda llegar. En uno de esos inviernos, Xan cay enfermo. Sufra de una fiebre altsima y sudaba tanto que su madre le tena que cambiar las sbanas tres veces al da. Pero, una maana, Xan se incorpor en la cama, acomod la espalda sobre la almohada y abri sus manos como un libro. Cuando sus padres entraron en la habitacin, comprobaron que la fiebre y los sudores haban desaparecido. Sin embargo, su sorpresa fue mayscula al ver que Xan no se mova, no les hablaba y permaneca sentado en la cama, como una estatua, observando fijamente sus manos abiertas. Como en la isla no haba mdico y haba que esperar a que el temporal se calmase para navegar hasta el pueblo ms cercano, los vecinos y las vecinas de la familia de Xan se acercaron hasta la casa para sugerir remedios a aquel extrao mal. -Esto se arregla con sopas de burro cansado -sentenci un vecino. La madre de Xan prepar la sopa: un plato hondo de vino tinto caliente con migas de pan y azcar. Pero cuando le pusieron la primera cucharada en la boca, a Xan se le encendieron las mejillas y escupi el vino y las migas contra sus manos. La madre de Xan lo limpi todo con mucha paciencia y tir las sopas de burro cansado en el retrete. -Por qu no le dan un susto? -dijo una vecina. -Denle vinagre -dijo otro vecino. -No, mejor que beba un trago de agua de mar. -Un cubo de agua por la cabeza es la mejor solucin. -Que le toquen la trompeta al odo. Pero la madre de Xan ya haba escarmentado con las sopas de burro cansado y no estaba dispuesta a hacer ms experimentos con su hijo. Por
suerte para l, ningn isleo saba tocar la trompeta. De hecho, no haba una sola trompeta en la isla. -Ya volver en s -dijo la madre de Xan. -Pero cundo? -pregunt el padre. -Cuando acabe lo que tiene entre manos -respondi la madre. Pasaron tres das. Xan segua sin hablar, sentado en la cama, como una estatua, observando fijamente sus manos abiertas. Al cuarto da el mar se calm y las nubes dejaron salir tmidamente al sol. Unos pescadores trajeron a la maestra de Xan a la isla. La mujer haba odo que su alumno se haba puesto muy enfermo y le traa un regalo. Poco despus, Xan rea y hablaba por los codos. Cuando toda su familia entr en la habitacin preguntando cmo se haba curado, Xan y la maestra se miraron y sonrieron. Slo su madre se dio cuenta que entre las manos abiertas de Xan haba un libro. Alberto Avendao, "Leerse una naranja" en Un libro cargado de cuentos
Contesta a las siguientes preguntas:
1.- Cundo ocurre la historia?

___________________________________________________________________________________________________ ___________
2.- Xan vive en un a isla. Quines viven con l?

___________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________
3.- Durante el invierno Xan cay enfermo. Cules eran los sntomas de su enfermedad?
___________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________
4.- Ante la enfermedad de Xan, los vecinos sugieren aplicarle algn remedio para sanarlo. Te acuerdas de alguno de estos remedios? Explcalo.
___________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________
5.- Xan, durante su extraa enfermedad, permaneca sin hablar, como una estatua, mirando fijamente sus manos abiertas. Qu crees que estaba haciendo Xan?
___________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________
2. CLASIFICACIN DE PALABRAS.
Identifica y clasifica las palabras subrayadas segn sean nombres, adjetivos, verbos, determinantes y adverbios.
Laura subi al viejo autobs escolar. Un largo y angosto pasillo separaba los asientos en su mayora vacos. Camin entre ellos y se sent en uno, junto a la ventanilla. Entonces apareci su amiga Ana que corri rpidamente a sentarse junto a ella.
Coloca cada clase de palabra en su lnea correspondiente: Nombres: _____________________________________________________ Adjetivos: _____________________________________________________ Verbos: _______________________________________________________ Determinantes:________________________________________________ _ Adverbios: ____________________________________________________
En el siguiente texto identifica y clasifica los tipos de nombres (propios y comunes) Esta tarde he ido con los nios a visitar la sepultura de Platero, que est en el huerto de la Pia, al pie del pino redondo y paternal. En torno, abril haba adornado la tierra hmeda de grandes lirios amarillos: J.R. Jimnez. Platero y yo. Nombres ____________________________________________ Nombres ___________________________________________ propios:
comunes:
Analiza las siguientes formas verbales colocando en cada recuadro lo que corresponda. Verbo Cantaremo s Temo Partirs Conjugaci Person Nmer n a o Tiempo
Habamos d i c h o Hice
3.- SLABAS TNICAS. Subraya la slaba tnica y clasifica las palabras segn sean agudas, llanas o esdrjulas.
mesa, cntaro, autobs, intil, frotar, frgiles

Agudas llanas esdrjulas
4.- SINNIMOS Y ANTNIMOS. Une las palabras que tienen el mismo significado: Limpio Vehculo Adivinar Barco Inteligente acertar aseado automvil listo nave
Escribe lo contrario de: Guerra: _____________ Apagar: ____________ Bondad: ____________
ausente: _____________ agradable: ______________ s: __________________
5.- ORTOGRAFA. Completa la ortografa de las siguientes palabras:
Con b o con v: su__marino; fugiti__o, __uscador; __isagra; tu__iese Con g o con j: te__edora: contra__eron; __elogo; co__eremos; ti__eras
6.- PRODUCCIN DE TEXTOS ESCRITOS. Inventa un cuento sobre una noticia o acontecimiento ocurrido en tu barrio o ciudad. _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _
_______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _ _______________________________________________________________ _
Departament de Matemtiques IES Serra Mariola Muro
PROVA INICIAL DE MATEMTIQUES DESO NOM I COGNOMS:...CURS..
:209 1 a) Resol i indica si la divisi s entera: 66035
b) Utilitza la prova de la resta i esbrina si la segent resta est ben feta: MINUEND=14; SUBSTRAEND=8,36; DIFERNCIA= 5,74
, 16 , 37 c) Calcula: 48 0
d) Calcula 1245 12634 = e) Calcula: 24793 : 27= 2 Calcula: , 563 100 a) 34 , c) 35 1000 3Calcula el m.c.d. i el m.c.m. de : a) 40 i 60
, 25 b) 326 :100 , 34 d) 5 :10000
b) 9, 15 i 45
4 Col.loca aquests nombres on correspon. Tin en compte que un nombre pot aparixer en ms duna casella : 200, 16, 45, 70, 65, 84, 145, 33. Nombres divisibles per 2 Nombres divisibles per 3 Nombres divisibles per 5 Nombres divisibles per 10 5 Classifica aquests nombres en primers i compostos : 13, 9, 2, 17, 21, 3, 27. 6 Calcula : a) 27 = d) 82= g) 4(7-3+1) = b) 103= e) 50 = h) 53 +35:7 +4 = c) 08= f)51=
7 Calcula les segents operacions amb fraccions: a) 4 12 3

3 5 1
b) 4 5
3 2
c) 3 : 2
4 1
d) 5 2 3: 2 8 David t 6340 g de bolets. Si els vol repartir en caixes de 250g cada una, quantes caixes pot preparar? Quants grams li falten per a preparar una caixa ms?
21 51
9 Un ciclista ha de recrrer 240 Km. El primer dia recorre 1/4del cam, el segon dia 2/3 i el tercer dia, la resta. Quants Km recorre cada dia?
10 Resol els segents problemes: a) Un treballador va rebre 140 per 20 h. de treball.Quant rebr per 30 h?
b) Un cotxe tarda 5 h en recrrer una distncia si va a 80 Km/h. Quant tardar si va a 100 Km/h?
c) El 90 % dels 24 alumnes duna classe han aprovat el curs. Quants alumnes han aprovat?
11 Expressa: a) 45 Km en m = c) 790 dam2 em m2 = e) 455 t en Kg =
b) 730 dam en Km = d) 250 m 2 em hm2 =
12 a) Ordena de menor a major els segents nombres enters: -2, 1, 3, -21, 10, -1, 5, -5, 0, 2. b) Representa en la recta real els nombres: -2, 1, 3, -1, 5, -5, 0, 2, 7, -6.
13 Calcula: a) 4 3525 + 6 4815 =
b) 3h 32min5seg 1h 16min17seg=
14 Resol els segents problemes: a) Calcula lrea dun triangle de base 8dm i altura 6dm. b) Calcula lrea de la figura:
DIAGNOSTIC TEST 1ST ESO Students name:______________________________Class:___ Date:______ Listening

1
4.14 Listen and choose the correct words.
(10 marks)
1 2 3 4 5
The students are in class 1A / 1B / 1C. Carla / Emma / Luke is from Mexico. Mrs White is a nice / boring / interesting teacher. Lukes desk is near the window / under the clock / next to Carlas desk. Lukes books are on his desk / under his chair / in his bag. Carlas desk is next to Emmas / Lukes / Mrs Whites desk.
Vocabulary
2 Complete the crossword with classroom objects. (6 marks) P
E
W P D T D
4
N C T
1
B
3
3 There are mistakes in these words for school subjects. Write the correct words. (4 marks) Inglish 1 histery 2 sciense 6 3 geografy 4 mathes
English
_______________ _______________ _______________ _______________
4 Match the opposite adjectives. (6 marks) 1 2 3 4 5 6 old strong beautiful fat poor tall boring a b c d e f g ugly rich young short thin interesting weak
5 Write the letters in the correct order to make jobs. (4 marks) A teacher (aetrhce) works in a school. 1 A _______________ (orodtc) works in a hospital.
2 A _______________ (ocko) works in a restaurant. 3 A _______________ (estndti) looks after teeth. 4 A _______________ (aerrmf) looks after animals.
Grammar
6 Complete the sentences. Use four of the words. (8 marks) He Her His Its Its Shes Their Theyre
Mrs Cooper is our teacher. Shes very popular. 1 This is Ana. ___________ mother is a teacher. 2 This is my favourite DVD. ___________ great! 3 This is my brother. ___________ name is Pablo. 4 These arent my books. ___________ Johns books. 7 Choose the correct words. (12 marks) She isnt / arent / am not in my class. 1 2 3 4 We are / am / is Spanish. Be / Are / Is this clock new? He s got / ve got / got a new laptop. Have you got / Has you got / You have got a mobile phone? 5 This is Sara. This is Saras / Saras / Saras DVD. 6 These are our friends / friends / friends desks. 8 Order the words to make sentences and questions. (10 marks) you / live / in / house / this / do / ?
Do you live in this house?

1 dad / my / work / on / Sundays / doesnt __________________________________________ 2 plays / football / school / after / Richard __________________________________________ 3 sometimes / the / cinema / go / to / we __________________________________________ 4 dont / I / meat / eat / often __________________________________________ 5 your / friend / a / drink / does / want / ? __________________________________________
9 Write the comparative and superlative adjectives. (10 marks) Adjective old (1) small (2) rich (3) poor (4) big Comparative Superlative
older
_______________ _______________ _______________ _______________
the oldest
_______________ _______________ _______________ _______________
(5) brave
_______________
_______________
10 Complete the sentences with the past simple form of the verbs. (5 marks) Yesterday, I played (play) tennis with my friends. 1 Our lesson _____________ (start) at nine oclock. 2 I ______________ (arrive) at school at ten oclock. 3 I was hungry, and I ______________ (want) something to eat. 4 My friend, Lisa, ______________ (help) me to do my homework. 5 After school, we ______________ (watch) TV at my house. 11 Choose the correct words. (5 marks) Where was / were / is you last night? 1 2 3 4 5 Andy wasnt / isnt / werent at the party. I get / got / getted up at eight oclock yesterday. Where did you go / went / goes after school? Our teacher give / gave / gives us a lot of homework last week. What did you ate / eat / eated for lunch?
Reading
12 Read the text. Then complete the sentences. Use five of the words. (10 marks) arent big black board door boring is isnt red Scotland small Mary is from Scotland. 1 Marys brother _______________ in Marys class. 2 Marys class is _______________. 3 Her teacher isnt _______________. 4 Marys desk is near the _______________. 5 Mr Stevensons chair is _______________.
MARYS SCHOOL
My names Mary, and Im twelve. My family and I live on a small island in Scotland. There are 440 people on the island! There is one school on the island. Im in class 1A, but my brothers in a different class. In 1A, there are twelve students and one teacher. It isnt a very big class! The teachers name is Mr Stevenson. Hes a good teacher, and hes really interesting. In my classroom, there are thirteen chairs and thirteen desks. My desk is near the door and Mr Stevensons desk is in front of the board. His chair is different. Its red, but our chairs are black. Mr Stevensons favourite colour is red! Its a nice classroom. There are posters on the walls and books and DVDs on the shelves.
Writing
13 Complete the table. Then write five sentences about yourself. (10 marks) Your name Your age Your city Your favourite book Your favourite TV programme
3 PROGRAMA DE DESENROTLLAMENT COMPETENCIAL

1. mbit daplicaci El destinatari deste programa ser lalumnat del tercer chicle dEducaci Primria, i del primer i segon curs dEducaci Secundria Obligatria. 2. Estructura i contingut 2.1- Competncia intrapersonal i interpersonal i estratgies daprenentatge. 2.2- Programa dacollida al centre dEducaci Secundria Obligatria.
1 COMPETENCIA INTRAPERSONAL E INTERPERSONAL 1.a. INTRAPERSONAL

COMPETNCIES BSIQUES Autonomia i iniciativa personal OBJECTIU - Conixer a un mateix. - Reflexionar com creus que eres t. ACTIVITATS Treballarem lautonomia personal i lautoestima amb dinmiques de grup com: elaborar un llistat amb les qualitats dels companys.... Treballem lautoconeixement personal. Mitjanant dinmiques de grup. Descobrirem les nostres aptituds a travs de qestionaris, proves... RESPONSAB LES Tutor /a Orientador/a MBIT Alumnat CENTRE Centre dEP IES TEMPORALITZACI 1er trimestre
Autonomia i iniciativa personal Autonomia i iniciativa personal
Autonomia i iniciativa personal
- Conixer les meues qualitats i els meus aconseguiments - Descobrir les aptituds (numrica, verbal, espacial y memria) personals a l hora de resoldre una tasca. - Investigar sobre all que ms agrada fer al temps lliure. -Realitzar una autoavaluaci de la seua trajectria acadmica. -Conixer les grans famlies professionals, l ESO, el IES, el mn laboral. - Fomentar la presa de decisions sobre el seu
- Tutor /a - Orientador/a - Tutor /a - Orientador/a
Alumnat
Alumnat
Centre dEP IES Centre dEP IES
1er trimestre
1er trimestre
Competncia social i ciutadana
Descobrirem les nostres aficcions a traves de dinmiques de grup, jocs de rol, qestionaris... Realitzaci duna grfica on es registren les qualificacions obtingudes al 3er cicle de primria. Veure activitats del punt 4 Programa dacollida al centre dESO - Anlisis dexemples de presa de decisions i els seus
- Tutor /a - Orientador/a
Alumnat
Centre dEP IES Centre dEP
1er trimestre
Alumnat
2n trimestre
Alumnat
Centre dEP IES Centre dEP
2n trimestre
Alumnat
2n trimestre
futur professional, es a dir, aprendre a considerar distintes alternatives, basades en un bon coneixement per poder optar de manera realista i conseqent.
components bsics. - Valoraci i tria entre les diferents alternatives.
IES
1.b. INTERPERSONAL
COMPETNCIES BSIQUES Competncia social i ciutadana OBJECTIU Millorar la nostra organitzaci com a grup. ACTIVITATS Activitats de cooperaci: - Dilemes. - Seminari. - Barmetre de valors.... Dinmiques que permetran experimentar situacions enfocades principalment a posar-se en el lloc d'una altra persona. Activitats descolta activa. DIALEG DILEMES MORALS JOCS DE ROL PLAYING. La PRACTICA RESPONSABLES - Tutor /a - Orientador/a MBIT Alumnat CENTRE Centre dEP IES TEMPORALITZACI Al llarg del curs.
Empatia -Aprendre a comunicar el que ens passa, com ens sentim, i que pensem, Desenvolupar habilitats per escoltar activament interpretant els sentiments de laltre.
Alumnat
Centre dEP IES
Al llarg del curs
OPORTUNA....
Competncia social i ciutadana Autonomia i iniciativa personal Competncia social i ciutadana Autonomia i iniciativa personal
Pressa de decisions Activitats de pensament Aprendre distintes causal i conseqencial. estratgies per a la presa de decisions Assertivitat Experimentar i diferenciar els comportaments no verbals assertius daquells comportaments inadequats. Augmentar la conscincia de la nostra comunicaci assertiva. Cohesi de grup Facilitar que el grup es coneixca. Saber expressar adequadament els sentiments propis i aceptar els dels altres , per tal de facilitar la collaboraci Mtua. Jocs per a demanar silenci sense enfadar-nos, sense cridar i de forma distesa. Rol playing. Modelatge. Habilitats socials. Formulaci de critiques. Inversio de rols. Philips 6/6 Taula redona. Debats. IDEARWRITING.
Alumnat
Centre dEP IES
Al llarg del curs
Alumnat
Centre dEP IES
Al llarg del curs
Alumnat
Centre dEP IES
Al llarg del curs
1.c. ESTRATGIES DAPRENENTATGE

COMPETNCIES BSIQUES OBJECTIU - Conixer i rentabilitzar el rendiment acadmic a travs de lanlisi de factors que el desenvolupen, com la motivaci, problemes personals, mtodes destudi - Desenvolupar estratgies personals per a laprenentatge autnom - Iniciar en els alumnes el coneixement , domini i us dhabilitats per a laprenentatge i lestudi. - Crear les condicions necessries per a un estudi adient, tant en laula com a ACTIVITATS - Anlisis del rendiment acadmic. RESPONSABLES - Tutor /a - Orientador/a MBIT Alumnat CENTRE Centre dEP IES TEMPORALITZACI 2n trimestre
- Autonomia i
iniciativa personal - Aprendre a aprendre
- Aprendre a aprendre
- Reflexi grupal sobre les condicions per al treball individual. - exercicis per a treballar atenci, concentraci.... - Mapes conceptuals - lectura - anotacions al marge - esquemes - subratllat - velocitat lectora - regles mnemotcniques - comprensi lectora... - Organitzaci de lestudi. - Confecci dhoraris - Planificaci de lestudi - Ambient - Pla personal..
Alumnat
Centre dEP IES
2n trimestre
Alumnat
Centre dEP IES
2n trimestre
Alumnat
Centre dEP IES
2n trimestre
casa. - Reflexionar individual i grupalment sobre els propis processos daprenentatge i les motivacions personals per a lestudi. - Millorar mitjanant la prctica les habilitats del pensament: ensenyar a pensar
- Tcniques de recollida, elaboraci, i comunicaci de la informaci
Alumnat
Centre dEP IES
2n trimestre
- Resoluci de problemes. - Agilitat mental - Pensament lgic - Programa dentrenament instrumental - Progresint
Alumnat
Centre dEP IES
2n trimestre
PROGRAMA DACOLLIDA AL CENTRE DESO

COMPETENCI ES BASIQUES Autonomia i iniciativa personal Autonomia i iniciativa personal Autonomia i iniciativa personal TEMPORITZ ACI Abril-maig MBIT OBJECTIU ACTIVITATS RECURS OS Folletos informatiu s Folletos informatiu s Visita guiada LLO C CEIP RESPONSABLE S Equip directiu i psicopedagogo/a de lSPE Psicopedagogo/a de lSPE Director, cap destudis, departaments didctics de lIES i tutors de 6 dE.P Alumnes de 1r i 2n dESO acompanyats per Orientador de lIES Tutors/es de 6 E.P. i psicopedagogo S.P.E, professora P.T i logopeda Tutors 6 EP, Psicopedagogos S.P.E i orientador I.E.S., cap destudis i
PARES
Maig
ALUMNES
Maig
ALUMNES
Maig
ALUMNES
Juny
PROFES SORS
Informar als pares de 6 EP de totes les novetats de la nova etapa educativa i de lorganitzaci de lIES Informar als alumnes de 6 EP de les caracterstiques de la nova etapa educativa Visitar lIES per tal de veure les instalacions i que els alumnes conegen els recursos materials, personals i organitzatius del Centre. Transmetre lexperincia i aclarir els dubtes a linici de la nova etapa per part dalumnes que ja han passat per la mateixa situaci. Avaluar els resultats finals dels alumnes de 6 EP
1.Xerrada informativa pares 6 EP
2. Xerrada alumnes 6 EP
CEIP
3. Jornada portes obertes en lIES
IES
4. Comunicaci dexperincies dalumnes de 1r i 2n dESO als alumnes nouvinguts de 6 E.P. 5. Avaluaci final dalumnes de 6 E.P.
Folletos informatiu s
CEIP
Treballs i exmens
CEIP
Juny
PROFES SORS
Traspassar tota la informaci acadmica i personal dels alumnes de 6 EP
6. Reuni de coordinaci del departament dorientaci de lIES amb lSPE i/o tutors de 6 dEducaci Primria per
Informes davaluaci psicopeda ggica i
IES
Juny
PARES
Informar als pares dels alumnes que finalitzen letapa dEducaci Primria i inicien la nova etapa dEducaci Secundria.
Juny
PROFES SORS
Organitzar grups de refor en les rees instrumentals i en angls.
Setembre
PROFES SORS
Organitzar els gups dalumnes tenint en compte tota la informaci arreplegada al llarg daquest procs. Acollir als alumnes
Autonomia i
Setembre
ALUMNES
tal de recollir informaci dels alumnes nous i sobretot dels alumnes amb necessitats educatives especials, per continuar amb la tasca datenci a la diversitat iniciada en Primria. 6. Reuni de lequip directiu de lIES amb els pares dels alumnes de 6 deducaci primria per donar-los explicacions i orientacions sobre: organitzacio del Centre, matricula,..., i aclarir dubtes 7. Els caps de departaments de lIES rebran una graella amb el llistat dalumnes que han presentat dificultats en les rees instrumentals i en angls en lEducaci Primria i tenen necessitat de refor en 1r curs dESO. 8. Confecci dels grups de 1r i 2n dESO utilitzant tota la informaci proporcionada anteriorment, en tot el procs de coordinaci. 9. Acollir a tots els
document individual de tots els alumnes de 6. EP
professora de P.T. i logopeda
Fulls informatiu s amb organitzaci del centre i document s de matricula. Graella amb el llistat dalumnes. Informe individualit zat dEP.
IES
Equip directiu
IES
Tutors dEducaci Primria i caps de departament de lIES
Informes anteriors.
IES
Cap destudis, coordinador dESO i caps departaments didctics. Equip directiu i
Organigra
IES
iniciativa personal
( 1r dia de classe)
nouvinguts
Setembre ( 1r dia de classe)
ALUMNES
Treballar en la tutoria del grup lacollida dels alumnes nouvinguts i explicar el funcionament de lInstitut i aclarir dubtes. *( Veure sessi dacollida)
alumnes de 1r dESO en el Sal dActes de lIES per tal de donar-los la benvinguda i unes normes generals de funcionament. 10. Planificaci de lacci tutorial
ma de lIES
tutors de lIES
Horari del grup Horari datenci a pares Plnol de lInstitut.
IES
Tutors de cada grup
Annex I: PROGRAMA DACOLLIDA: INFORMACI A LALUMNAT
SESSI DACOLLIDA:
1. OBJECTIUS: Facilitar la incorporaci dels alumnes a lInstitut. Que els alumnes i el tutor es coneguen mtuament. Que els alumnes situen laula dintre del Centre Que els alumnes coneguen els recursos materials, personals i organitzatius del Centre
2. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI: 2.1. RECEPCI: A lentrada de lInstitut, el Tutor o Tutora convidar els alumnes, a lhora assenyalada, a anar a laula que ha sigut assignada al seu grup. 2.2. PRESENTACI DEL TUTOR O TUTORA 2.3. PRESENTACI DELS ALUMNES I REPARTIMENT DE MATERIAL El Tutor o Tutora passar llista anotant qualsevol correcci, mancana o absncia..., comunicant-les a la Direcci del Centre. Cada Tutor o Tutora utilitzar la forma de presentaci que li semble ms adequada perqu cada alumne, individualment, es presente a la resta de la classe. Repartiment dels materials segents:

Full per justificar les faltes dassistncia. Full per lautoritzaci deixides individuals. Full sollicitud deixida de transport.
El Tutor o la Tutora explicar el procediment a seguir en ambds casos, que ser el segent: Tota falta dassistncia o retard haur de justificar-se amb el full oficial del Centre al professor/a de lassignatura que ha faltat i la lliurar al Tutor o Tutora.
Per a qualsevol eixida extraordinria del Centre, que seran les niques autoritzades, caldr sempre presentar al professor de Gurdia, o en absncia daquest, a qualsevol membre de lequip Directiu, el corresponent full dautoritzaci emprant el model lliurat pel Centre. El Tutor o Tutora confirmar totes les assignatures optatives de cadascun dels alumnes, comunicant a la Direcci qualsevol anomalia. 2.3. PRESENTACI I EXPLICACI GENERAL DEL CENTRE I DEL SEU FUNCIONAMENT: El Tutor o Tutora presentar al seus alumnes els segents punts: Horari dassignatures del grup. Hora de Tutoria. Nom dels Professors i Professores que imparteixen les diferents assignatures. Amb lajuda del plnol (desprs es collocar al suro de laula) el Tutor o Tutora indicar la ubicaci de laula i la resta dinstallacions del Centre. El Tutor o Tutora facilitar el nom del Components de la Direcci i daltre personal del centre i dades generals
a. - Normes de convivncia : El Tutor/a explicar les normes bsiques de Convivncia que sarrepleguen en el Pla de convivncia del Centre
Annex II: EXEMPLE DACTIVITAT A LAULA: Sessi dacollida dins del grup-curs: conixement dels alumnes
PER TRENCAR EL GEL...

PROCESSAMENT DE DADES Es divideix els alumnes en grups de 10 (o ms, si es vol augmentar la dificultat). Es tracta de proporcionar dades que han de ser processades pel grup. Com ms creatives siguen les dades, ms divertida ser lactivitat. En poc temps es poden jugar varies rondes amb diferents dades. Es tracta de posar els membres del grup en files ordenades, segons els criteris que saniran sumministrant. Exemple de dades a processar: Ordena a les persones del grup segons lordre alfabtic del seu nom Ordena per ordre alfabtic el menjar preferit de cada un Ordena segons el nombre de lletres del cognom Ordena segons la longitud del dit gros. Ordena segons la data de naixement. Ordena segons la longitud dels cabells Ordena segons la talla de les sabates. Lobjectiu s fer que els alumnes es moguen dins laula, sabent coses els uns dels altres i format equip de cara a aconseguir una meta ldica.
BINGO!!
Troba alg que haja fet alguna de les coses esmentades. Tha de signar a la part de baix: Una mateixa persona pot signar noms una vegada en cada full. Haja llegit un llibre, noms per divertir-se, durant les vacances. Hagi viatjat a lestranger aquest estiu Haja anat a una acampada, recentment Trobe que lassistncia a les classes hauria de ser voluntria Toque un instrument musical Li agrade manejar ordinadors
Li agraden els jocs de rol Li agrade muntar a cavall Spiga quina professi vol tenir quan siga ms major
Hagi tingut un malson darrerament Haja estat delegat de classe Li agrade estar amb nens menuts

PLA TRANSICIÓ SERRAMARIOLA doc

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PLA TRANSICIÓ SERRAMARIOLA doc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DE TRANSICI PRIMRIA- SECUNDRIA

A LIES SERRA DE MARIOLA

Proposta de treball per al curs 2011- 2012

COORDINACI CONTINGUTS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS

TIPOLOGIA TEXTUAL. COMUNICACI ESCRITA

LXIC. COMUNICACI ORAL

LXIC. COMUNICACI ORAL

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS PRIMRIA

COMUNS (ens servirn per fer la prova inicial)

COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI

PRIMER CICLE 60%

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS PRIMRIA

COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS

TIPOLOGIA TEXTUAL. COMUNICACI ESCRITA

LXIC. COMUNICACI ORAL

LXIC. COMUNICACI ORAL

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS PRIMRIA

ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS

ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS

ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS

ORGANITZACI DE LA INFORMACI (FUNCIONS, ESTADSTICA I PROBABILITAT)

ETAPA DE PRIMRIA OBJECTIUS RESOLUCI DE PROBLEMES

ETAPA SECUNDRIA OBJECTIUS

COORDINACI CONTINGUTS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

ETAPA DE PRIMRIA CONTINGUTS BSICS LA MESURA ( SISTEMA MTRIC DECIMAL)

ETAPA SECUNDRIA CONTINGUTS BSICS

FORMES GEOMTRIQUES I SITUACIONS EN LESPAI

Poliedres: elements i desenvolupament.. Prismes i pirmides. Frmula dEuler. Cossos de revoluci.

COORDINACI CONTINGUTS ESTRATGIES DAVALUACI

REA CURRICULAR: MATEMTIQUES ETAPA DE PRIMRIA ETAPA SECUNDRIA

PROCEDIMENTS (controls escrits,orals, treballs, participaci...)

(controls escrits,orals, treballs, participaci...)

ETAPA DE PRIMRIA CRITERIS DE QUALIFICACI

Entre tots els procediments davaluaci correspon el 100% de la nota final

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS

METODOLOGIA REA DE MATEMTIQUES

COL.LEGI IES MARIOLA (Muro)

MATERIALS UTILITZATS QUADERNETS

MONTCABRER (Muro) EL BRACAL (Muro) FRANCISCO CLOQUELL (LOrxa)

6 Pri m 6 Pri m 6 Pri m

Quadernets de S.M. Problemes graduats de clcul mental. Sries del Quinzet.

Recursos i material de Matemtiques (S.M.).

C.R.A. LENCANTADA Aulari Rfol Blanc. (LAlqueria dAsnar)

C.R.A. LENCANTADA Aulari LAlbacar. (Benimarfull)

C.R.A. MARIOLABENICADELL (Alfafara)

COORDINACI CONTINGUTS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA

8. 9. 10. 11. 12. 13.

14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22.

BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE

8. 9. 10. 11. 12. 13.

14. 15. 16.

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

IMPLICACIONS I CONCLUSIONS COMUNS

COORDINACI OBJECTIUS DENSENYAMENT I APRENENTATGE

USOS I FORMES DE COMUNICACI ESCRITA

BLOC 2: LLEGIR I ESCRIURE

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

BLOC 3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA I VOCABULARI

BLOC IV: LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DAPRENENTATGE (CEIP BRACAL)

NOMBRE: __________________________ GRUPO: FECHA: _

Escribe lo contrario de: Guerra: _ Apagar: Bondad:

ausente: _ agradable: s: ________

DIAGNOSTIC TEST 1ST ESO Students name:____________________________Class:_ Date:______ Listening