1. El context cultural: el pas del mite al logos.

Hem vist les circumstàncies socials que preparen una nova visió de les coses. Ara be:

- a què s'enfronta la filosofia?

- en què consisteix aquesta nova filosofia?

2.1. El Mite

a) Definició: "narració de caire sagrat, recolzada per la divinitat i, per tant,

inqüestionable, que explica l'origen, constitució i funcionament de
la realitat, de la naturalesa, d'un poble, d'una llei, d'una força
natural...de tot el que necessita explicació".

➢ El mite és l’explicació, i l’actitud mítica és l’actitud intel·lectual, l’esquema mental

que es té davant la realitat. En què es caracteritza aquesta forma d’interpretar-ho
tot?

b) Característiques de l’actitud mítica:

a) explicació total
b) personalització de les forces naturals
c) els fenòmens depenen de la voluntat divina

c) Conseqüències mentalitat mítica:

- arbitrarietat divina: els fenòmens naturals i els assumptes

humans són imprevisibles, depenen de la voluntat divina (tot i que,
en el cas grec, el poder dels deus està limitat per La Moira, el destí).
- la ciència és impossible: el funcionament de l'univers no està
regit per lleis, sinó pel caprici dels deus.
- per tant, l'acceptació de les explicacions mítico-religioses no
depèn de que siguin demostrables o raonades, sinó de la força de la
 tradició. (per això és tant difícil desfer-se d'un mite, d'un prejudici:
no es basa en arguments, sinó en conductes socials)

Recordem que un canvi d'actitud crítica només es pot donar després d'un llarg procés i en
determinades condicions històriques. El pas del mite al logos es dóna per les
circumstàncies sociopolítiques esmentades (canvis socials, absència llibre sagrat) i per la
peculiaritat dels mites grecs, que no són omnipotents i que mostren característiques
antropomòrfiques, la qual cosa en facilita la crítica.

L'explicació racional. El logos.

• La filosofia representa un canvi d’actitud intel·lectual, una nova manera de mirar i

interrogar la realitat. Es caracteritza per:

1. criticar l'arbitrarietat divina

2. i substituir-la per la idea de necessitat: d'allò que és il·lògic a allò que és
racional (tot és com ha de ser (destí) però segons un logos, una explicació racional,
i no per caprici diví).

• L’ esquema intel·lectual (idees a partir de les quals els grecs es fan una imatge de
l'univers) consisteix en el següent:

1. idea de permanència o constància

ESSENCIA/APARIENCIA
UNITAT/MULTIPLICITAT

hi ha una essència, alguna cosa comuna a tots els éssers, per

sota de les aparences. La naturalesa és una unitat, tot i que
es presenta com una multiplicitat. Els canvis naturals són
superficials; la matèria primordial és eterna. (res no prové
del no-res).
 ......d’aquesta manera, la primera filosofia grega opera (entén la realitat) a
partir de conceptes oposats: per entendre la realitat s’ha de buscar el que és
permanent enfront del canviant, essencial/aparent, únic/múltiple

2. Comprendre una realitat és descompondre-la, arribar a la unitat, a

l’essència d’on surt. Ara bé, l’ésser humà viu en el regne de la multiplicitat,
de l’aparença, dels sentits. Aquests són útils, però no basten. És necessari
un esforç intel·lectual per arribar al ser de les coses. Així, doncs, en
correspondència a la dualitat abans establerta en la realitat, els grecs
estableixen una dualitat en el camp del coneixement: raó i sentits.

raó (unitat, permanència)

coneix. realitat

sentits (pluralitat, canvi)

➢ l'autèntic coneixement és el coneixement de la unitat, d'allò que constitueix tota la

naturalesa (raó), però es presenta sota una multiplicitat que capten els sentits i que
nosaltres hem d'interpretar.

3. Tot l’univers es redueix a un (o pocs ) elements. Evidentment, si

interpreto que la realitat és una multiplicitat amb una essència comuna, la
classificaré buscant aquest denominador comú. Si divideixo els éssers vius
en minerals, plantes, animals i homes, no em detindré aquí; segurament
buscaré noves essències, un principi que ho expliqui tot.

...Amb aquesta mentalitat, la pregunta fonamental que es plantejaran els primers filòsofs
serà: quin és aquest principi ("arjé") de la realitat? com s'organitza la naturalesa
("physis") a partir d'aquest principi?