Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epístoles crítiques

20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epístoles crítiques

Ratings: (0)|Views: 5|Likes:
Published by Dept. de Valencià

More info:

Published by: Dept. de Valencià on Nov 17, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

07/09/2013

pdf

text

original

 
 
 Assaig.
 
Presentació del bloc d’assaig:
 
L’assaig és el gènere literari en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure elsproblemes més diversos.Sota un mateix títol podem posar una sèrie de textos en prosa de formes diverses.La paternitat del gènere, sens dubte, es deu a l’escriptor francès
Michel deMontaigne
(1533-1592) qui li donà nom al gènere literari, va escriure el llibre
Essais,
laprimera edició del qual va aparéixer el 1580 a Burdeus en format de dos llibres, que seriauna obra única i misteriosa refeta i modificada durant tot la seua vida, sembla ser unamescla de diversos temes i idees. És un llibre que trenca la tradició i inicia l’escriptura de lasubjectivitat, del jo, de les idees de l’escriptor. L’escriptor Montaigne el que va fer va ser autoexaminar-se i comentar la política, la crítica dels costums, les injustícies, les ideologies,les utopies, etc.
Presentaunateoriadelsubjecte:Cadascúésellmateixacadamoment,perquècadascúésmoltesvegadesellmateix.Pertantlògicamentelpensamenttambécanvia,hadecanviarcomlespersonescanvien.Unllibrenaixapartirdelscomentarissobreunaltrellibre.
 El noble Montaigne va proposar “
les fantaisies humaines et miennes, simplement comme humaines fantaisies, et séparément considérées, non comme arrêtées et réglées par l’ordonnance céleste» (I, LVI).
1
 
 Així per tant en el present bloc literari anem a treballar la literatura del subjecte, del jo, de la literatura anomenada també com de no fictícia perquè reflecteix els pensaments,sensacions i sentiments del propi autor.Ha estat dividit el bloc en les següents unitats a cadascuna de les qual licorrespondrà una sessió de treball per poder estudiar-lo:En primer lloc
La biografia i l’autobiografia
, la narració de la vida d’una personafeta per una altra o per ella mateixa.La segona unitat sobre
Els viatges
i les sensacions que produeix en l’autor el fet deposar-se en contacte amb altres civilitzacions, costums, belleses naturals o culturals d’altrespobles.La tercera unitat sobre
Els diaris
o escrits personals que els autors escriuennormalment com a finalitat terapèutica
2
i de descans espiritual així com de diàleg amb elpropi jo.La quarta unitat o sessió serà sobre
La literatura epistolar i els diàlegs
usats per ala literatura personal entre persones reals que s’escriuen o entre una real i una altra fictícia.La darrera sessió del bloc de l’assaig és sobre
Les crítiques d’altres textos
o dequalsevol manifestació artística siga la música, la pintura, l’escultura, l’arquitectura etc. Aixícom la importància en l’assaig de la citació d’altres textos escrits.
38
1
“Les fantasies humanes i meues, simplement com a fantasies humanes, i considerades separadament, no com aturades iregulades per l’ordenança celestial.”
(I, LVI)
 
2
Part de la medicina que s’ocupa del conjunt dels preceptes destinats al tractament de les malalties. 2 Ciència o art de curar oalleujar.
 
 
Unitat 1. La biografia i autobiografia.
- 279 -
 
Unitat i sessió 1: La Biografia i L’Autobiografia.
La
biografia
és la descripció de la vida d’un personatge, és una forma literària no fictícia. Si lavida del personatge és narrada per ell mateix, llavors s’anomena
autobiografia.
 Podem dir que la biografia és una part de la Història, perquè pot formar part de la històriacom a ciència.Però també podem dir que forma part de la Literatura si l’autor de la biografia hi participa demanera creativa siga en la forma o en el contingut de la vida que narra.Per tant la biografia i l’autobiografia pot aprofitar a un historiador, però també pot ser objected’estudi de la Literatura personal o d’idees individuals.El gènere biogràfic es basa en fonts pictòriques, escrites, orals, etc.Hi ha un tipus de biografia històrica que han realitzat diversos escriptors en totes les èpoquesde la història humana des de Cèsar fins als més moderns com J.F.KennedyLa biografia de persones que ja fa temps que van viure es basa en documents escrits que devegades són escassos o difícils de contrastar i té aquesta dificultat, mentre que els biografiats, lesvides dels quals són recents tenen una abundància de referències i vivències com per exemple escrits,cartes, converses telefòniques, entrevistes, reportatges radiofònics, televisius, etc. que també fan difícilla seua tria per poder biografiar. És a dir resulta tan difícil biografiar vides molt antigues com narrarles vides de persones molt modernes.Dels autors destacats en obres biogràfiques tenim a Josep Pla que ha escrit els famosos
Homenots
que són biografies de personatges destacats de la nostra cultura.
1918 I 8 de març- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jovivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol -malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama-, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jovaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada. A l’horade les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:-Ja saps que avui fas vint-i-un anys? I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu paremenja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment.Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balanç dels primers anysés absolutament negatiu, francament magre. Aquest retoc -penso- és tan natural! Tenir fills en forma d’incògnita, denebulosa, ha d’ésser molt desagradable. La meva frivolitat, però, és tan gran, que ni el problema de consciència plantejat  per les llaminadures no es prou per a evitar que trobi el pa de pessic saborosíssim i la crema literalment exquisida. Quanme’n serveixo més, la fredor augmenta d’una manera visible. Vint-i-un anys! La família! Cosa curiosa i complicada... A mitja tarda es posa a ploure -una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix.Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana -com la del mar a l’hivern. Pluja demarç, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d’un blanc de gasa- livid, irreal. Sobre el  poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de aigua que cau l’allarga en unamúsica vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres detext, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat. No hi ha manera. Si sovint no puc resistir la temptació dellegir els papers que trobo pels carrers davant d’aquesta classe de llibres la curiositat se’m tanca amb pany i clau. Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré -just per passar l’estona, a la bona de Déu- el que se m’anira presentant. La meva mare és una senyora molt neta dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Liagrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat practica odecorativa immediata. Ja farà prou, així, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. Si aixòarriba, no crec pas, de tota manera, que hi hagi res de mal...

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->