Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Variació Lingüística i Registres-01

Variació Lingüística i Registres-01

Ratings: (0)|Views: 82|Likes:
Published by Dept. de Valencià

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. INTRODUCCIÓ GENERAL LA VARIACIÓ DIAFÀSICA O ESTILÍSTICA: ELS REGISTRES. La variació és una propietat inherent de totes les llengües vives, és un fet universal. No hi ha cap llengua parlada o escrita que es realitze de manera uniforme. Els factors que determinen la variació lingüística són, bàsicament, el temps (època), l’espai, els grups socials i les situacions en què es produeix l’intercanvi lingüístic. Els tipus de variació lingüística que hi ha són els següents:

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. INTRODUCCIÓ GENERAL LA VARIACIÓ DIAFÀSICA O ESTILÍSTICA: ELS REGISTRES. La variació és una propietat inherent de totes les llengües vives, és un fet universal. No hi ha cap llengua parlada o escrita que es realitze de manera uniforme. Els factors que determinen la variació lingüística són, bàsicament, el temps (època), l’espai, els grups socials i les situacions en què es produeix l’intercanvi lingüístic. Els tipus de variació lingüística que hi ha són els següents:

More info:

Published by: Dept. de Valencià on Nov 18, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

09/17/2013

pdf

text

original

 
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. INTRODUCCIÓ GENERAL
LA VARIACIÓ DIAFÀSICA O ESTILÍSTICA: ELS REGISTRES
La variació és una
propietat inherent de totes les llengües vives
, és un fet universal.
No hi ha capllengua parlada o escrita que es realitze de manera uniforme
. Els factors que determinen la variaciólingüística són, bàsicament, el temps (època), l’espai, els grups socials i les situacions en què es produeixl’intercanvi lingüístic. Els tipus de variació lingüística que hi ha són els següents:
FACTORSTIPUS DEVARIACIÓEXPLICACIÓ I EXEMPLESTIPUS DE VARIETATS
Temps
Diacrònica
Diferències que hi ha en l’ús d’una mateixallengua entre persones de
diferents èpoques
o
generacions
. Per exemple, entre elsvalencianoparlants del s. XIX i del s. XXI.
(A) Varietats històriques
Espai
Diatòpica
Diferències que hi ha en l’ús d’una mateixallengua entre persones de
regions,comarques,
 
ciutats diferents
del dominilingüístic. Per exemple, entre elsvalencianoparlants d'Elx i d'Alzira, els parlants de Barcelona i Lleida.
(B) Varietats geogràfiques
(també anomenades
dialectes
)
Grup social
Diastràtica
Diferències que hi ha en l’ús d’una mateixallengua entre persones que pertanyen a
grupssocials diversos
. Per exemple, entre un periodista i un llaurador del camp.
(C) Varietats socials
Situaciócomunicativa(
1
)
Diafàsica
Diferències que hi ha en l’ús d’una mateixallengua segons la
situació comunicativa
. Per exemple, entre el llenguatge judic i elllenguatge col·loquial.
(D) Varietats estilístiques
(també anomenades varietatsfuncionals o
registres
)
(
1
) La situació comunicativa depén dels següents factors: tema, intenció, grau de formalitat i canal.Començarem estudiant la variació diafàsica o estilística.
(D) LA VARIACIÓ ESTILÍSTICA O FUNCIONAL
1
La varietat de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació de comunicació es coneix com a
variació estilística o variació funcional
, que
donarà lloc als diferents registres
. Cada parlant fa ús d’unasola varietat dialectal, però, en canvi, coneix i utilitza un ventall molt més ampli de varietats estilístiquesque li permet mantenir la comunicació en
àmbits d’ús
ben diferents. Aquestes varietats estilístiques ofuncionals s’adapten a cada situació de comunicació, i venen determinades per quatre factors:
1)el tema2)la intenció3)la relació entre l’emissor i el receptor4)el canal
1)El
tema
és l’àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Es pot considerar que hi ha tantstemes com especialitats conegudes: filosofia, matemàtiques, economia, etc. Però cada tema pot ser tractat en un grau d’especialització diferent i, així, es pot parlar de temes
especialitzats (oespecífics)
i temes
no especialitzats (o generals)
. El lèxic, la sintaxi i l’organització del missatgevarien en funció del grau d’especialització amb què es vulga tractar el tema. En la mesura que eltext recull un gran nombre de
termes específics
d’un tema, es pot dir que és un text especialitzat,que utilitza un lèxic propi dels qui han aprofundit en el tema. Per exemple, en un text especialitzaten meteorologia s’utilitzarien termes com ara
anticicló, depressió, efecte de Coriolis...
En canvi enun text no especialitzat utilitzaríem termes com
 pluja, núvols, vent...
és a dir, paraules que formen part d’un coneixement majoritari per part de la població, una
terminologia general
.
1.
Estudiarem aquesta varietat en primer lloc per l'interés primordial en abordar l'adequació textual.
 
2) La
intencionalitat
o el
propòsit
 
comunicatiu
pot ser 
subjectiu
si dóna una informació en què sónevidents els sentiments de l’emissor, per exemple, quan l’explicació d’un accident la fa una persona que hiha estat implicada. La intencionalitat és subjectiva quan l’emissor vol influir en el receptor (convéncer,renyar, engrescar, trobar algun tipus d’empatia...). En canvi, una notícia del diari farà una explicació delmateix tema molt més neutra, sense implicacions personals, tindrà un caràcter més
objectiu.
3) La
relació entre l’emissor i el receptor
expressa el grau de familiaritat que hi ha entre ells. Qualsevolacte comunicatiu es mou en una escala de més formal a menys formal. Així, els tractaments que s’utilitzen per a una carta personal acostumen a ser directes (
 Hola, com estàs? –tu-)
mentre que en una carta comercialcal respectar una sèrie de formalitats (
 Benvolgut senyor, us comunicam..
. – vós/vostè-). En general es parlade
quatre graus
: nivell
molt formal, formal
(corresponent a l’
estàndard
),
poc formal
i
vulgar.
4) El
canal
que s’utilitza en la situació comunicativa determina dos tipus de registres: els
orals
(
espontanis
o
no espontanis
) i els
escrits (principalment no espontanis,
llevat del
 guasap
, xat, missatges...
)
. El canaloral espontani es caracteritza per la immediatesa, la simplificació dels elements sintàctics i l’ús d’elementsno verbals, com la gestualització. En canal oral no espontani seria el propi de conferències o intervencionsen públic preparades, per exemple. El canal escrit és més elaborat, la sintaxi és complexa i hi trobem elssignes de puntuació, que supleixen l’entonació.Tota aquesta varietat estilística o funcional, dóna lloc als registres, que s’agrupen en dos blocs: formals i noformals.
Els
registres formals
s’usen en contextos que requereixen un model de llenguatge elaborat (acausa del tema tractat, o del canal, o de la relació amb el receptor, o la intencionalitat objectiva).Són els registres
cientificotècnic, literari i estàndard
.
Els
registres no formals
són formes de parlar caracteritzades per un cert allunyament de la varietatestàndard. S’usen en contextos privats (converses familiars, laborals i d’amics) i per parlar de temesgenerals. Són els registres
col·loquial, el vulgar i l’argot
.
ELS REGISTRES FORMALSEl registre cientificotècnic
El registre cientificotècnic és propi de textos científics i tècnics que es transmeten, normalment, pel
canalescrit (o oral preparat)
. El seu propòsit és la descripció o l’explicació objectiva de temes especialitzats(didàctica o merament informativa).S’expressa generalment per mitjà del text expositiu, juntament amb l’argumentatiu, per tal de demostrar elsraonaments. Es caracteritza per la
claredat
, l’
objectivitat
, la funció referencial (
denotació
) i la
precisiólèxica
, és a dir, els termes tenen un sentit únic i ben definit, sense ambigüitats. Hi abunden els tecnicismes ineologismes.Exemples de textos que utilitzen aquest registre: monografies, tesis, preparació de conferències, articles per a revistes especialitzades, manuals, descripcions de màquines o utillatges, etc.
El registre literari
El registre literari és propi dels textos amb un grau
alt d’elaboració lingüística
que cerquen la
bellesa
,l’
enginy
, l’
humor
, les
emocions
... amb el propòsit de cridar l’atenció dels lectors sobre el mateixmissatge. Té una
finalitat estètica
que es troba en la forma i també en el contingut, ja que de vegades,segons la temàtica, pot imitar qualsevol altre registre introduint seqüències textuals en altres registres mésalts o baixos.Es caracteritza per la
subjectivitat de l’emissor
, que mostra la seua visió del món, matisada per la pròpiaexperiència, influïda per un determinat context cultural. Es manifesta generalment a través del canal escrit,tot i que no hem d’oblidar les manifestacions pròpies de la literatura oral.
 
El
llenguatge
és, principalment,
connotatiu, polisèmic
(permet que hi haja més d’una interpretació, segonsel lector), i sol presentar 
figures estilístiques
.
La varietat estàndardL’estàndard és una varietat formal que serveix de model de referència
per a tots els membres d’unacomunitat lingüística en uns àmbits d’ús determinats o en tots els àmbits. És una
varietat comuna
,establerta com a general per damunt de qualsevol altra varietat (és a dir, té un
valor supradialectal
).L’estàndard garanteix i fa possible la comunicació generalitzada entre els parlants d’una mateixa llengua: busca l’eficàcia comunicativa. La finalitat pot ser objectiva o subjectiva, però es manté sempre dins els paràmetres de la
formalitat
. Se li atorga un
caràcter neutre
, sense terminologia específica, ni figuresretòriques ni col·loquialismes.La varietat estàndard ha de complir dos
requisits bàsics
: la
correcció
i l’
adequació
. La correcció fareferència a la gramàtica prescriptiva o normativa d’una llengua, i ha d’anar acompanyada de l’adequació,en el sentit d’uns usos lingüístics convencionals associats a unes situacions comunicatives concretes. Dinsla varietat estàndard hi ha diversos
tecnolectes
, segons els àmbits on s’utilitze (el juridicoadministratiu, el periodístic, el publicitari, etc.).La varietat estàndard és pròpia de tots aquells àmbits lingüístics que demanen un
grau de formalitat mitjào elevat
, sense caure en el cultisme ni en la familiaritat: llibres de divulgació, converses i correspondènciaformal, mitjans de comunicació, ensenyament obligatori, etc.
ELS REGISTRES NO FORMALS
L’
espontaneïtat
és el tret caracteritzador principal dels registres no formals, que comparteixen la mateixatipologia de trets lèxics i morfosintàctics:
En el pla lèxic
Abús de termes genèrics
 Fer, cosa, tros, això, allò...
Castellanismes
 Bueno, vale, tio...
Comparacions
 Roig com una tomata...
Tics lingüístics
Saps? Val? Vull dir, bé...
Exageracions
Va acabar en dos segons...
Locucions i frases fetes
 Anar endavant, fer festa...
Onomatopeies
 Puf! Pataplàs!...
Sentits figurats i manca de propietat
 Jugar-se la vida, rompre’s les banyes...
En el pla morfosintàctic
Augmentatius i diminutius
Cotxàs, festassa, rosset...
Pleonasmes
 Dóna-m’ho a mi...
Trets dialectalsArticle determinat
(lo)
, monoftongacions
(aigo)
,ieisme
(paia)
, etc.
Estil no formal
: Estructures sintàctiques poc elaborades, oracions simples o coordinades, pocariquesa de connectors, alteració de l’ordre lògic de la frase, manca de concordança entre subjecte iverb o gènere gramatical, pèrdua de la referència en usar la cohesió lèxica i gramatical, ús equivocatdels relatius, conjugació verbal dialectal, barbarismes, argot, repeticions abundants dels termes,interrupcions, frases inacabades... També destaca la riquesa de l’entonació. Aquests exemples d'úscol·loquial els analitzarem amb les nostres produccions pròpies en abordar la cohesió textual.
El registre col·loquial
El registre col·loquial és el propi de la
comunicació oral informal
en situacions en què es tracta de temesde caràcter general amb propòsits subjectius, de manera planera, sense afectació ni aspiracions científiques.És el registre propi de la
conversa espontània
al carrer, amb els amics, amb la família... però també és elde les transmissions esportives, els debats, les taules rodones, les tertúlies, etc.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->