2
LAVANGUARDIA
G I R O N A
VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008
Cronologia
1910190919121913191419161917
deloméshermósquehihaalMe-diterrani –deia Duran i Vento-sa–. El recorregut de les gracio-sescalesqueacadapasestrobeni l'espectacle admirablede les fe-restegues altures de Sant Sebas-tià, de Begur i de Cap de Creusentre altres, deixen una impres-sió inesborrable, com la deixal'excursióalaCostaBravadeMa-llorca”. Al·ludia a un viatge queorganitzat pel Centre Excursio-nista de Catalunya s'havia fet elmes de juny d'aquell any a lesIlles Balears. La resposta de Fe-rran Agulló va ser contundent:“Oh!La nostracostabrava, senseparellaalmón.LadeMallorcaésmés dura, més fantástica, mésgrandiosa (...) però la nostra, desde la Tordera al Cap de Creus, iseguint el Port de la Selva fins aBanyuls,hoéstot:ésbravairien-ta,fantàsticaidolça”.El15deset-embre, Ferran Agulló hi tornaamb :
“Per a fruirlacostabra-va
”, on no tansolsdónaperfetque existeix unacostabravacata-lana, sino queinspirat pel mo-del de la CostaBlava francesademana una mi-lloradelesinfra-estructuresi“al-guna cosa més”.“Cal que des deBlanes al Portde la Selva esconvencin de lanecessitat demontar hotels on, a mésd'hostatge,s'hitrobinguiesifaci-litats pera llogar embarcacions,organitzadors, establiments debanys... cal que els ajuntamentscuidinelscaminsilesviles,higie-nitzant-les: per cada pesseta queels pobles gastessin, els forastersi excursionistes n'hi deixariendeu o cent”. Tot un programa.Dues setmanes després Duran iVentosa torna a la càrrega. A“
Perlacostabravacatalana
”,pro-posa la realització de petites mi-llores a cada poble, ja sia amb unembarcador,unamiranda,unca-mí o la millora d'una carretera.Fins i tot posa l'exempled'algunes poblets suïssos quehan “imposat als fondistes unapetitacontribucioperdiaiperfo-raster”. És a dir, la famosa taxareivindicada molts anys desprésper alguns sectors, si bé Duran laproposa voluntària. Aquest dià-legelcompletaAgullóaprincipisd'octubre amb dos articles mésoneslamentaquemoltsnoenten-guinencaraque“laindústriadelsforasters” pot ser la salvació “nod'alguns pobles, sino de nacionssenceres, com Suïssa”.Algunesversionsapuntentam-bé a que el mot surt per primercop en un àpat a Begur a la fincaEl Paradís del també diputat delaLligaBonaven-tura Sabater. Lateoria, recollidaperJosepPla,veavalada per undelsposiblespar-ticipants JoanVentosaiCalvellenunarticlea
El NoticieroUniver-sal
de l'any 1963
.
“Es pot assegu-rar –diu– que ladenominació deCosta Brava (...)va sortir de lanostraColla,for-mada per Cam-bó, Duran, Agu-lló,PuigiCadafalch,PereRaholai jo mateix i alguns altres”. Unareivindicació en tota regla en fa-vor de la gent de la Lliga que enel seu somnid'una Catalunyaau-tònoma i pròspera havien imagi-nat una Costa Brava convertidaen refugi d'un turisme elitista icosmopolita.Aquellprojectevatardarenca-raaquallar.Undelsquivaninter-pretarmilloreldiscursnoucentis-ta va ser Josep Ensesa i Gubert,empresari gironí que va inaugu-rar la seva residència d'estiu deSenya Blanca a S'Agaró l'any1924ienaquellamuntanyavergehi va dissenyar, amb Rafael Ma-só, una urbanització de luxe pera famílies benestants. Eren elsanys de la dictadura de Primo deRivera i Ensesa va fer cèlebre lafrase “nosaltres el catalanisme elfem amb les pedres”.La recuperació de la Generali-tat el 1932 va permetre gestionardes de Catalunya la organitzaciódelsserveisilapropagandaturís-tica. L'esquerra catalana va co-mençar també a donar prioritatal tema turístic quan li va tocargovernar. La primera decisió vaser posar els serveis turístics iuns centres d'informació pionerssota la denominació d'Oficina deTurisme de Catalunya. El 16d'octubre de 1933 es convoca auna quinzena d'alcaldes del'Empordà i la Selva a l'ermita de
1908
FERRAN AGULLÓ
“La indústria delsforasters pot ser lasalvació de nacionssenceres com Suïssa”
]
Picasso passa una tempo-rada a Cadaqués. Reb lavisita d'André Derain
]
Coincideixen a Tossa ar-tistes i intel·lectuals quefugen de la I Guerra Mun-dial (Francis Picabia, OlgaSacharoff , Otto Lloyd, Ma-rie Laurencin, A. Gleizes)
]
Trobada a Empúries del'estàtua d'Asclepi (Esculapi)
]
El Govern francès aprovael nom Côte Vermeille
]
Manuel Cazurro i el fotò-graf Josep Esquirol publi-quen
Guía de Ampurias y dela Costa Brava catalana
]
El metge Ignacio Meléinicia les excavacions de lavila romana de Tossa.
]
I Jocs Florals de Lloretde Mar. Ruyra proposa elnom de Costa Serena enllocde Costa Brava
]
Inauguració de l'edificidel museu d'Empúries.
]
Article de Ferran Agulló a
La Veu de Catalunya
(12/IX/1908) donant el nomde costa brava al litoral en-tre Blanes i Portbou.
]
Inici de les excavacionsd'Empúries.
]
Creació de la Societatd'Atracció de Forasters iSindicat d'Iniciativa deBarcelona
Del'elitismealturismedemasses
JOAN DURAN I VENTOSA
“Alguns pobles hanimposat una petitacontribució diàriaals fondistes”
DEBAT
PonènciadeJosepLluísSert
100 ANYS DE LA COSTA BRAVA
>>
VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
Salvada.
Cala S'Alguer és undels llocs verges de la costaBrava que s'han pogut conser-var tal com eren fa un segle
]
La ponència del Grupd'Arquitectes Gatcpac,presentada per JosepLluís Sert a la conferèn-cia de Girona de 1935,rebutjava la idea de feruna gran carretera o unalínea de tren paral·lela ala costa, com s'havia fetentre Barcelona i Calellao a la Costa Blava, i de-fensava un sistema radialde carreteres secundà-ries que enllaçessin desde l'interior cap a les dife-rentes cales. Rebutjaventambé l'anomenada arqui-tectura regional; prefe-rien les cases de pesca-dors als xalets i renega- ven dels
bordillos,
elsfanals decoratius i balus-trades de pedra artificial.
Leave a Comment