Fem el que ens dna la gana, a mode de Prleg

Elisabeth Massana

Estic una mica confosa amb el signicat de la paraula glamur. Aix doncs, abans de comenar a escriure aquestes quatre ratlles decideixo buscar-la al diccionari, a veure qu mhi trobo. La primera sorpresa marriba de m de ledici que tinc a casa del diccionari de lIEC, que no s la darrera perqu sc precria i no puc estar lingsticament actualitzada: glamur no apareix. No ha estat possible ser glamurs en catal ns al 2007, any de publicaci de la segona edici. Si continuo cercant trobo tot de denicions que giren entorn latractiu de les persones que el posseeixen. El glamur no s una cosa objectiva. Una mica atabalada, em llano a preguntar com si fos una periodista de programa de sobretaula al mig del Portal de lngel per les respostes tampoc majuden gaire: des de tenir un estil que crida latenci, elegncia combinada amb intelligncia, posar-se tota la roba brillant que hi ha dins larmari, ns a exquisidesa en el saber estar. Voleu dir que alg en t la ms mnima idea de qu s aix del glamur? Finalment imploro a una de les santes
7

dels nostres dies, Santa Viquipdia, que en angls em diu que glamur era un encanteri ocult que es feia servir per fer creure que quelcom o alg eren atractius, una mena dabracadabra. El glamur s cosa de bruixes. En castell, en canvi, mexplica que glamur s una alteraci escocesa de la paraula anglesa grammar que es feia servir per a designar persones amb destresa lingstica. El glamur s intelligent val a dir que la bruixeria i la intelligncia mai han estat mbits netament separats. Decideixo creure en la infalibilitat de la Viquipdia de la mateixa manera que, tal i com veureu als textos que segueixen, Itziar Ziga creu en la seva prpia versi de la histria de Santa gata o Del LaGrace Volcano creia en el seu origen aliengena; amb una mena de perversi naf i amb la clara voluntat de menyscabar la veritat ocial i a vegades ociosa que serigeix per damunt de les petites histries particulars. El glamur s una perversi lingstica i en les mans de Ziga i Volcano, una eina per a fer poltica. Comencem pel principi. El glamur s una perversi lingstica, una mostra de destresa i eloqncia que trobarem en les dues entrevistes que conformen aquest volum. Itziar Ziga, llicenciada en periodisme i activista transfeminista, se situa en la seva postura de dona extraviada i converteix en eixos centrals del seu discurs les paraules gossa i puta, en un exercici similar al que realitza lescriptora afroamericana Toni Morrison quan declara que amb la seva escriptura es posiciona conscientment als marges per convertir-los en el seu centre. Lalteraci que Ziga pretn provocar en el signicat de dos termes tan estigmatitzats sinscriu en la tradici dels moviments feministes
8

i dalliberament sexual de les darreres dcades, autoanomenar-se contra la injria com expressa Gracia Trujillo1, i recorda les batalles semitiques presents en performances com Semiotics of the Kitchen2. Per no noms resituar substantius problemtics esdev una acte gramaticalment glamurs. Del LaGrace Volcano, activista i artista que es dedica a la fotograa des de fa ben b dues dcades, transforma en verbs els substantius intersex i queer, quan es deneix com a persona que sha dissenyat com a intersex i anuncia jo intersexuo o reexiona sobre els diversos signicats de la paraula que1 Tal i com diu Gracia Trujillo al seu llibre Deseo y resistencia: treinta aos de movilizacin lesbiana en el estado espaol. Barcelona-Madrid: Egales 2008: Una de les estratgies que fan servir els grups estigmatitzats s apropiar-se de la categoria que els classica i els discrimina, [] autodenir-se fent servir el propi terme injuris com a forma de qestionar-ne lestigmatitzaci.[] Lautoanomenament savana a la injria, reivindica la legitimitat daltres opcions sexuals i tira per terra els lmits de la visibilitat de transsexuals, travestis, lesbianes i gais en lespai social i poltic. (La traducci s meva) 2 Vdeo-performance creat per lartista feminista Martha Rosler lany 1975. Durant sis minuts, Rosler, parodiant la posada en escena dels programes de cuina de la televisi, repassa el lxic culinari de la A a la Z, mostrant per a cada lletra un estri de cuina diferent ns a arribar a les darreres lletres de labecedari que, a travs dels moviments del cos de la dona, esdevenen un sistema de smbols per ells mateixos. En paraules de Rosler: Com si fos una anti-Julia Child, canvio el signicat domesticat dels estris de cuina per un lxic de rbia i frustraci. (Electronic Arts Intermix) La lingstica i les paraules prenen una gran rellevncia en un exercici que vol desaar el sistema familiar dels signicats de la cuina i els smbols de la indstria domstica i la producci daliments. Lobjectiu de lartista no s, per, la producci daliments en si mateixa, sin destacar el paper inqestionat de la mestressa de casa feli i abnegada.

er i apunta cap al seu us com a verb arribarem a veure alguna derivaci similar a queerejar a la tercera edici del DIEC? Quan Volcano arma que intersexua, est convertint una no-identitat els protocols mdics actuals sasseguren que la intersexualitat sigui cada cop menys visible en una prctica poltica. El seu s un posicionament voluntari a la frontera, que no pretn subvertir ni capgirar el sistema de privilegis heteronormatiu sin esquerdar un sistema de gnere disfuncional, no noms des del discurs, sin des de les seves prctiques diries. Cada cop que Del LaGrace Volcano creua una duana amb un passaport que lidentica com a dona i un carnet de conduir que lidentica com a home, i sencara al funcionari de torn per fer-li entendre que les categories de gnere estan obsoletes, performa el glamur del que parla Ziga, un glamur com a autoprovocaci. Tant Ziga com Volcano resituen amb els seus enunciats les categories abjectes que les marginen. Els discursos de Ziga i Volcano sencavalquen a la teoria queer ms acadmica i esdevenen hereus de Sedgwick, De Lauretis i, irremeiablement, de Butler. Els cossos performen no noms les paraules; els cossos i el gnere que sels adscriu sn una tecnologia, i els cossos importen. En les dues entrevistes que segueixen hi ha una clara intenci de reexionar sobre la importncia del cos en la societat en la que vivim. No des dun punt de vista publicitari, dideals de bellesa i talles trenta sis, sin des de la conscincia que els cossos, aix com lespai que hi ha entre ells, estan controlats per un biopoder que criminalitza la visibilitzaci dels plaers i patologitza els cossos intersex o transsexual tot colonitzant-los a tra10

vs de protocols DSD3 o assignant-los letiqueta de disfria de gnere. Ziga ens recorda que la constricci dels cossos pot venir des de qualsevol front, ns i tot dels que haurien de qestionar-la:
Una vegada, ho explico a Devenir perra, ens van fer baixar del cami de la mani del 28 de juny. El grup de lesbianes feministes que, a veure, sn les nostres collegues, no ho estic dient com a..., i hstia, a mi mencanta el discurs que tenen i sn dall ms canyeres, per no els vam quadrar perqu estvem collocades com verres sobre el cami, morrejant-nos i mig follant all sobre. Ens van fer baixar i ens van dir que no donvem una bona imatge de les lesbianes. I b: val. [Riu] I vam baixar.

Anomenar-se puta o armar que sintersexua per voluntat prpia no noms empodera i genera discurs crtic, tamb resignica els cossos que normalment porten adscrites aquestes etiquetes. Una puta no noms s alg
3 Disorders of sex development. Terme mdic utilitzat per a referir-se a la condici congnita que presenta un desenvolupament atpic dels cromosomes, les gnades i el sexe anatmic. Aquest terme va ser proposat per membres de la comunitat mdica nord-americana que mantenen que termes com intersex, pseudohermafroditisme o hermafroditisme sn massa controvertits. Ls daquesta nova terminologia ha creat controvrsia entre un gran nombre dactivistes intersex que mantenen que ls de protocols DSD redueix lintersexualitat a un simple defecte gentic, incrementa la patologitzaci i lexclusi dels intersex, la recerca mdica eugensica, el sexisme, lhomofbia i la transfbia. Per consultar la Declaraci de gesti dels desordres intersex podeu visitar: http://pediatrics.aappublications.org/cgi/reprint/118/2/e488, i per veure algunes de les reaccions dactivistes intersex: http://www.intersexualite.org/Response_to_Intersex_Initiative.html#anchor_39

11

que es guanya la vida venent sexe, tamb s alg que no segueix els preceptes heteropatriarcals que situen a les dones de b en un pedestal de puresa, castedat i servei. Les putes sn les treballadores del sexe, per tamb les dones i els homosexuals promiscus, les mares solteres i un llarg etctera de cossos i identitats que, com diu Bea Espejo, no segueixen la tirania antisexual destructora de llibertats.4 Els i les intersex van ms enll duna simple deconstrucci dels discursos de moral sexual, representen la problematitzaci del gnere no noms des dun punt de vista discursiu, sin tamb corporal. En ambds casos es posa de manifest que aquestes constriccions produeixen cossos intelligibles i daltres que no ho sn: cossos inintelligibles, abjectes, que no podem pensar i que en molts casos no poden viure.5 Al llarg de les dues entrevistes, lactivisme tamb esdev un concepte clau. Les prctiques poltiques dItziar Ziga juntament amb el seu coneixement de les teriques del gnere ms respectades, aix com lestreta collaboraci de Del LaGrace Volcano amb Judith Jack Halberstam o Ulrika Dahl, ajuden a escurar la distncia que molt sovint sobserva entre teoria i praxis, entre estudis i poltiques queer. Ms enll de la teoria, per sense

4 Beatriz Espejo, Maniesto Puta. Barcelona: Edicions Bellaterra 2010. 5 La idea dels cossos intelligibles i inintelligibles est extreta de Judith Butler, Bodies that Matter: On the Discursive Limits of Sex. Londres i Nova York: Routledge 2003. Hi ha una traducci castellana a Cuerpos que importan. Sobre los lmites materiales y discursivos del sexo. Buenos Aires: Paids-Argentina 2008.

12

arribar a separar-sen mai, parlem amb activistes in-yerface6 que creen esquerdes en tots els discursos entorn la sexualitat que es tornen hegemnics, com si fossin una tuneladora. En els textos que segueixen hi ha un desglossament daquests discursos que problematitza no noms lactivisme queer-transfeminista, sin tamb els propis discursos que lhan originat i alimentat: el feminisme hegemnic, el queer-chic o els i les translovers. Per no ens deixem endur, o no noms, per les teoritzacions ms abstractes. Tant Itziar Ziga com Del LaGrace Volcano, com ja us he dit, ens mostren el seu costat ms descarat a lhora de parlar de qestions relacionades amb els estudis de gnere i les poltiques activistes queer, transfeministes i intersex, per tamb quan parlen de poltica el monyo de Sarah Palin o les possibles accions com a ministres deducaci, del mn de lart contemporani o dels ets i uts de treballar a Correus o militar en un moviment obrer i portar un moneder de la Hello Kitty. Ens trobem, per tant, davant duna bateria dexemples que
6 In-yer-face (de lexpressi que sorigina als EEUU durant els anys setanta In your face [a la teva cara] per mostrar burla o escarni) s un terme que es fa servir per designar un tipus de teatre que es produeix al Regne Unit durant els anys 90, que inclou obres com Blasted de Sarah Kane, Shopping and Fucking de Mark Ravenhill o Penetrator dAnthony Neilson. Segons el crtic teatral i acadmic Aleks Sierz primer en utilitzar aquesta designaci que ha construt gran part del seu discurs ns al moment el teatre in-yer-face s un tipus de teatre que agafa laudincia pel coll i la sacseja ns que enganxa el missatge. Les obres classicades com a in-yer-face theatre sn impactants, contenen llenguatge ofensiu i qestionen les normes morals a partir de la presncia de violncia i sexe explcit a lescenari, creuant el lmit del que est considerat normal o acceptable.

13

mostren com el gnere no noms s un discurs acadmic que sha posat de moda en els darrers temps, ni una teoria limitada a existir entre les pgines de llibres de color rosa, sin una construcci social que afecta des de la Sarah Palin ns al marica que treballa a Correus. Per acabar tornem al principi: al glamur com a perversi lingstica i a la sospita o el menyspreu per la veritat. A les entrevistes que segueixen hi trobareu construccions sintcticament incorrectes, castellanismes sense cursiva i argot de barri xino en les paraules de la Itziar, que voluntriament hem mantingut per no corrompre la seva particular forma dexpressar-se. Una accepci de glamur que ni tant sols la segona edici del DIEC recull. I si leu prim us adonareu que hem fet desaparixer les marques de gnere en les paraules que Del LaGrace Volcano fa servir per referir-se a la seva prpia persona, evitant omplir un text originalment oral en una deslada d@, x i els/les, o/a i altres combinacions impronunciables. La veritat, com ens diu Itziar, s la versi del poder, el glamur com a acte de resistncia, la nostra.

Desembre de 2010.

14