director del centre. Un cop acabada la primera fase, que tindrà una durada de 24 mesos, es remodelarà l’anticedifici, uns treballs que es faran amb molta cura per no destorbar els residents del centre.
Portes Obertes
Entrem en un dels espais dels tallers de l’EENS de Meritxell acompanyant una visita. Undels nois, en veure cares noves, s’aixeca de cop del seu tamboret i, oferint la seva mà, esdirigeix a la persona que ens visita:
–
Hola, com et dius? jo sóc l
’
Oriol.
–
Hola Oriol, jo em dic Laura.
–
On vius, Laura?
–
Visc a La Massana.
–
Ah! Jo a Andorra la Vella. Vine cap aquí que t
’
ensenyaré la meva feina. Aquesta ésla màquina de retractilar, aquí es posa la revista, després el plàstic, veus...
–
Caram! Ho fas molt bé.
–
És que jo sóc l
’
encarregat d
’
aquesta màquina!, sóc el
“
jefe
”
de retractilats.Aquesta escena, i altres de semblants, es produeixen habitualment a l’Escola Meritxell on, durant aquest any queara s’acaba, ens han visitat moltes persones. Algunes no havien vingut mai, altres ho fan sovint. Algunes vénenper motius professionals, altres són estudiants en pràctiques. També hem rebut persones que tenen un càrrecpolític, que volen ser voluntàries o que treballen en mitjans de comunicació i han de cobrir una notícia.Els nostres visitants s’han interessat per diferents aspectes del centre: els usuaris més menuts, els que treballenals tallers, les tasques que s’hi fan, els índex d’integració que assolim, les patologies, com viuen els nostresusuaris... Hem rebut comentaris diversos, cadascú es fixa en allò que més l’interessa o el preocupa. Però hi hahagut un aspecte en el qual s’han fixat moltes persones, algunes amb certa sorpresa; referint-se als nostresusuaris, grans o petits, ens han comentat:Se
’
ls veu feliços!Com somriuen!Crec que els agrada el que fan, perquè t
’
ho volen ensenyar.Estan contents, els agrada fer bromes.Aquestes observacions han estat les més significatives perquè, si el somriure i l’alegria expressen felicitat ibenestar, vol dir que alguna cosa està funcionant. Més enllà dels registres on es consignen les competències, elsavenços i els assoliments, que són importants per avaluar els progressos de cada usuari, així com la tasca delprofessional i les tècniques emprades, hi ha apreciacions com aquestes que no tenen una escala on ser avaluades,però que a la seva manera són un indicador; ens diuen que probablement hem creat entorns adequats i que hemsabut aportar no només els coneixements que cada professional aplica en la seva feina, sinó també l’empatia, latendresa i el suport necessaris perquè en les cares dels nostres nois i noies apareguin els somriures que fan saberque estan bé, que són feliços.Carolina SerraDirectora General de l'EENS MeritxellArticle publicat al Periòdic d’Andorra, 24 de desembre de 2008
Leave a Comment