La ment, sempre, per a moltes persones ha sigut un enigma.

Aix s esdevingut pel fet que aquesta reacciona creant emocions i o sensacions depenent de la situaci en la que ens trobem cadasc. En les obres de Piranesi, podem observar una gran varietat de sensacions ja que depenent de la persona, els seus dibuixos reflexaran punts de vista completament diferents. Piranesi, a traves daquestes obres dona entendre que la ment dun, s dalguna forma una pres, doncs, jo personalment recolzo aquest punt de vista y els motius sn diversos. Per comenar, dir que la ment s una pres degut a que mai ens ha deixat expressar ni mostrar el que de veritat pensem fins i tot el que desitgem, pel simple fet del que dir la societat que ens envolta i com reaccionaran, ja que per la majoria de persones, pesa ms el fet del que pensen els altres, que el poder expressar el que opines i el poder dir el que vulguis i quan vulguis, s a dir, ser un mateix. Aix s present en la nostra societat des de fa molts segles enrere, i dalguna forma ha conduit a la por dun mateix a mostrar la seva forma de ser i les seves ideologies referents a tots els mbits, s a dir, tan en el social, com en el religis...conduint digual forma a una repressi de nosaltres mateixos, daqu a que jo arribi a pensar que la nostra ment ens empresona i ens impedeix dur la iniciativa i dur a terme lo impensable o simplement lo desitjat i anhelat. Aquests fets ens oprimeixen dia a dia ms, com si els barrots de la nostra pres cada cop anessin augmentant de gruix fins a arribar al punt en que s impossible escapar daquesta. Les nostres pors i les nostres inseguretats, juntament amb els fets anomenats anteriorment, sn uns dels elements ms poderosos que ronden per les nostres ments i amb els quals aquesta rep ms fora. Aquestes pors, produeixen en nosaltres reaccions que ens impedeixen actuar tal om som i per dir-ho dalguna forma viure la vida al mxim, tal i com sempre hem desitjat. Davant duna situaci a la que temem enfrontar-nos, la nostra ment adquireix el mxim de fora, ens bloqueja, i ens incita a fugir daquesta situaci amb molta facilitat i ens fa veure que lnica opci i la ms rpida s fugir. Per hi ha cops que la ment sequivoca, el que has de fer s treure aquell valor amagat, enfrontar-te i enfortir-te e intentar vncer. Al igual que les pors, la ment tamb crea inseguretats, que envaeixen el teu cos i no et permeten dur a terme all que has de fer. Has desforar-te i aprendre a alliberar-te daquella pres a la que et condemnen les teves pors i inseguretats, doncs, si deixes que et dominin, mai sers autntic, tamargars, i quan passi un temps tempenadirs de no haver fet all que degut als teus temors no has realitzat, i viurs tota la teva vida amb el dubte de que seria diferent en aquesta si haguessis pogut lluitar amb la teva ment i haguessis venut i thaguessis alliberat daquesta, thauria conduit a la felicitat? haguessis obtingut una millor vida? Desfruitaries al mxim el que fas en cada moment? series menys frgil? I el ms important hauria canviat la teva forma de ser i de pensar? Aquestes sn unes de les moltes preguntes

que pensaries si haguessis pogut alliberar-te daquella pres, que sobretot en instants decisius de la nostra vida, ens condemna la nostra ment. Finalment dir, que un element tan frgil i delicat com s la nostra ment, hem de saber utilitzar-lo o si ms no, aprendre a dominar-lo en aquelles situacions de ms perill, s a dir en aquelles en la que la por et faci tremolar tot el cos o en aquells moments en els que et faci relliscar una gota de suor freda pel front o en les ocasions en les que et paralitzi completament, en tots aquells moments en els que tempresoni. Aquesta sobretot en els desicions ms importants, ha de ser controlada per tu mateix perqu no et condueixi a fer com a primera opci all que no s el correcte. Alliberat i lluita per no haver de viure sota el domini de la teva ment i aix simplement, poder ser tu, i poder prendre les decisions ms encertades. No sembla fcil, i davant de la situaci, et costar fer-ho, per intenta-ho dia a dia i poc a poc anirs perfeccionant fins arribar a aconseguir-ho i ser en aquell moment en el que veurs que tot all que hagis fet haur valgut la pena. Jo ho intentar, ho aconseguir? No ho s per ho haur intentat i seguir intentant-ho fins aconseguir all que vull poder alliberar-me daquella pres a la que em podria portar la meva ment.