TEORIA DE LA LITERATURA Y LITERATURA COMPARADA

Montserrat Reig Calpe

FILOLOGÍA CLÁSSICA

Curso 2007-2008GÉNEROS LITERARIOS I

GÉNEROS LITERARIOS I

RESUMEN DEL LIBRO BÁSICO DE LA ASIGNATURA (En catalán)Tzetan Todorov et al

., Teoría de los géneros literarios, compilación de textos y bibliografíade Miguel Ángel Garrido Gallardo, Arco/Libros, Madrid, 1988 (385 pp.)

GÉNEROS HISTÓRICOS / GÉNEROS TEÓRICOS. REFLEXIONES SOBRE ELCONCEPTO DE LO FANTÁSTICO EN TODOROV

de Christine Brooke-RoseBrooke-Rose es planteja en aquest article la diferència que hi ha entre els gèneres històrics iels gèneres teòrics. Per desenvolupar la seva tesi pren com a punt de partida el concepted’allò fantàstic en Todorov i les seves teories envers els gèneres. Aquest escrit estàdesenvolupat en cinc apartats, en els quatre primers fa referència a punts concrets sobre ladiferenciació dels gèneres històrics i els gèneres teòrics. I el cinquè apartat presenta laconclusió, la tesi final on defensarà l’aportació de Todorov, quant a la necessitat de presentar o d’establir uns gèneres teòrics.El primer apartat, es comenta que Todorov critica el plantejament de Frye, ja que Frye faservir una teoria de modes teòrics però en realitat ens està presentat o fent ús d’una teoriade modes històrics. S’arriba a aquesta conclusió perquè es troben incongruències a la teoriadels modes de Frye; Brooke-Rose arriba a la conclusió de que Frye aplica de forma erròniaels criteris de classificació de gèneres teòrics i de gèneres històrics. Frye no diu si la sevateoria pertany als gèneres històrics o teòrics. Però el que es pot extreure és que,efectivament, la seva teoria pertany a modes teòrics, i no històrics.El segon apartat, està centrat a la crítica que Stanislas Lem fa contra els gèneres teòrics. Laconclusió a la qual arriba Brooke-Rose en aquest cas és que Lem tampoc fa unaclassificació correcta dels gèneres teòrics, per tant la seva tesi s’argumenta sobre uns pressupostos erronis i no es pot prendre com a referent en la classificació del gèneresteòrics i històrics.El tercer apartat, està centrat a les teories de Todorov envers allò fantàstic com a gènereteòric. Todorov postula tres requisits pels que denomina “fantástico puro”. D’aquests esdesprèn que la base és “la incertidumbre del lector”. Aquest anàlisi el que destaca és queallò “fantástico puro” no és un gènere sinó un element concret, que és el que donaconsistència a allò fantàstic.

TEORIA DE LA LITERATURA Y LITERATURA COMPARADA

Montserrat Reig Calpe

FILOLOGÍA CLÁSSICA

Curso 2007-2008GÉNEROS LITERARIOS I

Després d’analitzar diversos interrogants envers la teoria de Todorov, el resultat és que tot ique Todorov vol defensar els gèneres teòrics, en cap cas està interpel·lant a gènereshistòrics: “...entendemos que Todorov se apoye en los géneros históricos, a pesar de sualegato teórico y a pesar de que aparentemente siga procedimientos de esta naturaleza”. Lasíntesi d’aquest tercer apartat la recull d’aquesta manera quan diu: “...la noción de génerosteóricos, pues, queda

reducida

a un método para determinar (e incluso valorar) textoshistóricos”.El quart apartat, torna a recuperar el tercer requisit que Todorov considerava per a allòfantàstic pur. Aquest requisit ens remetia a l’actitud del lector envers el text, on s’haviad’evitar una lectura poètica i al·legòrica del text. Brooke-Rose postula que el relat fantàsticsí que remet a una lectura al·legòrica i ho relaciona amb diferents textos quedesenvolupaven l’al·legoria medieval i el seu simbolisme. La conclusió a què arriba enaquest apartat és que: “lo fantástico puro que él propone es un modelo teórico que seencuentra con mayor o menor predominio en un conjunto de géneros históricos.”La tesi última que planteja en la conclusió és que a partir d’exemples de gèneres històricsmolts crítics han intentat postular uns models de gèneres teòrics, tot i que, de vegades,aquesta diferenciació, ja que té com a punt de partida uns mateixos textos, pot resultar confusa: “cada fenómeno histórico representa así una versión en la que se manifiesta elmodelo, con divergencias particulares que podríamos denominar mezclas de categorías, unacuestión de predominios.”

ORDEN SIN FRONTERAS: ÚLTIMAS CONTRIBUCIONES A LA TEORÍA DELGÉNERO EN LOS PAÍSES DE HABLA INGLE

SA de Paul HernadiAquest text, a diferencia dels anteriors, no proposa una qüestió inicial i una tesi última, proposada pel propi autor. És més una exposició de les últimes teories proposades per a laclassificació dels diferents gèneres literaris i com aquestes han contribuït a la críticaliterària en general.L’article comença amb la gran qüestió que afecta a la teoria dels gèneres des del seu origen,si cal una classificació dels gèneres com a tal i si, veritablement, podem parlar del’existència dels gèneres literaris com a elements classificatoris de les obres literàries.Abans de plantejar les noves teories sortides envers els gèneres literaris, Hernadi fa unrepàs a la història de la teoria dels gèneres literaris al llarg del temps. Es trasllada fins aPlató i Aristòtil, es deté al Romanticisme i s’atura a principis del segle XX, amb T.S. Eliot iJoyce. Evidentment, allò que li interessa és fer una petita mostra de la història dels gèneres per arribar al segle XX. Aquí ja trobem el desenvolupament de la teoria de Joyce que

TEORIA DE LA LITERATURA Y LITERATURA COMPARADA

Montserrat Reig Calpe

FILOLOGÍA CLÁSSICA

Curso 2007-2008GÉNEROS LITERARIOS I

presenta en

Portrait of the Artist as a Young Man

. I el plantejament de T. S. Elliot querecupera la idea de Mill de poesia lírica entesa com a “soliloquio oído accidentalmente”.A partir del plantejament de Joyce introdueix la classificació de Albert Guérard. Guérarddistingeix i relaciona el assumpte i el mode poètic, de manera que podem trobar elsgèneres relacionats entre ells (ex.

Prometeo liberado

, drama èpic).Aquests tipus de gèneres també els trobem als plantejaments de l’escola dels neoaristotèlicsde Chicago. “la clasificación más general propuesta por los críticos de Chicago divide laliteratura en un género mimético y un género didáctico”.Per la seva part, Susanne K. Langer vincula els contiguts de la tragèdia i de la comèdia alssentiments que aquestes provoquen en l’espectador “Mientras que la comedia exhibe elritmo vital de autoconservación de la naturaleza, la tragedia abstrae el ritmo deautoconsumación a partir de las fases irreversibles de la vida pluricelular.” Tot i així la sevaclassificació s’ha de prendre amb comte ja que surt de l’anàlisi d’obres concretes i, potser,no serviria per a una visió generalitzada de la tragèdia i de la comèdia.Eric Blentley parteix d’un major nombre de gèneres per passar després a un anàlisi mésdetallat de la tragèdia i la comèdia. Considera aquestes com a formes superiors: “Enopinión de Bentley, la tragedia, al igual que la comedia, aporta la prueba terriblementeconcluyente de que la vida no merece la pena vivirse, si bien ambos géneros afirman en elfondo el valor de la existencia humana desafiando los hechos establecidos.”Per altra banda, Kenneth Burke analitza els gèneres literaris des de la seva teoria envers laconducta col·lectiva i individual. Així, considera que els gèneres sorgeixen com a expressiódels sentiments, be d’un individu o d’una comunitat, i els descriu com a “grabaciones endirecto” d’aquestes expressions de sentiments.L’últim crític en qui Hernadi hi para atenció és Northrop Frye i la seva teoria dels gèneresdesenvolupada en el seu estudi

Anatomy of Criticism

. La tècnica que fa servir en la sevacrítica es el de utilitzar diferents tipus de classificacions en comtes de subordinar unsgèneres a uns altres.Tot i que, com es desprèn en l’article anterior, de la tesi de Frye es desprenen certescontradiccions envers la classificació dels gèneres, la seva continua essent una de les postures més considerades en els estudis de la teoria literària.

GÉNERO Y CANON LITERARIO

de Alastair Fowler Aquest text proposa una relació entre els gèneres literaris i el cànon. Està format per sisapartats on en cadascú dels quals desenvolupa un aspecte d’aquesta peculiar relació entrecànon i gèneres.