The Junior Times

Dissabte, 1 de desembre de 2012

RECORDS DACTUALITAT
Diuen que lo que costa es la primera vegada que escrius, per desprs, el que pasa, es que tens mes ganes de escriure , i aix es el que mha pasat a mi; ara falta trobar el punt de relenti, per a poder escriure totes les setmanes. El altre dia, comentant en els monitors , va eixir a la conversa els principis del moviment junior, com va ser, com va comenar... i els vaig dir, que faria un article i aixina pues heu donariem a conixer. Tot comena en el any 89, si no hem falla la memria, quan ens tocaba confirmar-se. Varem agafar el canvi de sr retor, ens deixava D Vicent Serrano, i arribava D Luis Peiro; i faltant poc ja per a confirmar-se, va pasar D Luis per a presentar-se i va comentar que venia de una parrquia que tenia juniors, i que a ell li agradaria , que a Foios, tamb tingurem el privilegi de tindre un moviment com eixe , per que feia falta gent disposta a sacrificar el seu temps lliure. Ell heu va comentar i ahi va quedar la cosa. Ens varem confirmar, i cadasc va pegar per un lloc; per hi havia una persona, (en concret el de aqu abajo firmante) que tenia les paraules aquelles del retor, clavades en el cervell i que no me les podia llevar de damunt. I un dia de eixe any, vaig pasar per darrere de la casa abadia, que era on estava el despatx del retor, i estava la porta oberta, i vaig pensar, Che!!! I perqu no?, i vaig entrar, vam estar parlant els dos, i al final hem va dir, que per ell no hi havia problema per necessitvem gent jove per a poder comenar. I aixina va ser, vaig buscar a gent que coneixia com la meua dona Angels, Laura, Noelia, Merce, Natalia, Miguel Angel, i varem comenar.

Varem estar fent reunions de formaci durant un any i mig , totes les setmanes, perqu clar primer tenem que formar-se nosaltres i conixer-se entre nosaltres i el retor i quan ell va vore que estvem ja un poc prou preparats, va decidir, si a nosaltres ens pareixia be que comenarem amb els xiquets el curs 1991/1992. I aixina va comenar tot. Qui anava a dir, que aquell pas que vaig pegar cap a dins del despatx, anava a arribar fins a on hem arribat, qui heu anava a dir!!! De vegades pense que va ser JESUS, el que me va pegar la espenta cap a dins, i me enrecorde moltes vagades , i nomes li puc dir que GRACIES en majscules, perqu ara, pense i dic que la meua vida sense el JUNIOR no haguera tingut ningun sentit. Pues res, aprofite per donar les gracies a totes aquelles persones, que han fet possible que el junior estiga on esta, i que si no fora per tots ells, ara no estarem parlant de a. I donar tamb gracies a Deu per tot lo viscut i lo que ens queda per viure i recordar-li que no ens deixe de guiar perqu ell es el fil que ens porta a ser el que som hui en dia. JUNIORS SEMPRE UNITS!!! Que aixina siga.

-5-