A l'igual que les mgiques escales de Piranesi al meu cervell se'n creen moltes, les meves pors, inseguretats,

problemes, plors..? Que en sn d'ells? Com tota mena de persona, passo milers i milers de vegades per problemes on no trobo soluci, al meu cap, es recrea una mena de pres on s que hi han sortides, per aquets diversos sentiments em paren a l'hora de trobarles. A la vida s i estic ben segura, que cada dia ens trobem ms d'un impediment que ens deixa pensar com o qu podem fer per sortir d'all, al cap se'ns forma doncs una mena de pres, on s, all obtindrem diverses respostes, per al veure tantes solucions la por ens envaeix i no aconseguim res. Cada pas que donem, cada inseguretat que guanyem o simplement, cada impediment que aconseguim extreure de la nostre petita pres ens crear una grat sentiment de seguretat i claror que ens fa mantenir-nos segurs i felios. Per, si b no, sempre podem tindre un problema, un d'aquells greus problemes, que sempre que obrim la seva porta al nostre cervell una por ens envair o ens recorrer per tot el nostre cos. Aleshores, en aquest instant, per els nostres ulls passen imatges que sempre has intentat oblidar, per all segueixen. Aquest, s un dels impediments, que, a mi em tanca dins la meva prpia pres, mai s trobar la soluci i sempre em quedar all, tancat dins les meves prpies vivncies i convivint conjunt les meves pors. Per, tanmateix tinc una cosa ben clara, rere aquets murs, pors, impediments o plors. Buscant b a les nostres petites presons, sempre he trobat i trobar raons que m'ajudaran a sortir d'all a poder continuar endavant cercant o creant una nova soluci per el meu prxim cam. Amb prou feines penso, que al meu cervell cada dia recrea aquesta mena de estranya pres per fer-me forta i saber sortir dels meus propis problemes i inseguretats, d'all que ms por em fa i ms embolic tinc per saber trobar aquella simple i estranya escala que em porti, entre totes les altres, a trobar una clau, aquella que s que m'ajudar a trobar-me a mi mateixa i per suposat fer desaparixer una inseguretat ms del meu petit cervell. Amb tot aix men he adonat que els petits dibuixos de Piranes, aquella sensaci tant gran per alhora estranya que vaig sentir al veure'ls, han fet que me'n adoni que aquelles diverses escales, murs i presons, sn poder, simplement uns simples sentiments, uns murs, que ells volia donar a entendre a la gent, al igual que el meu cervell, grcies a ell, me'n he adonat que he arribat a crear-me un mn all dins, ple de impediments i solucions, l'nica cosa que he de fer ara, s agafar un bon cam, per poder sortir-ne de tots ells.