Catàleg Ornitològic de L'espai Natural de Can Cabanyes

Catàleg Ornitològic
de l’Espai Natural
de Can Cabanyes
Robert Manzano Rubio

Tutor: Ferran J. Lloret
19 de gener 2009
Índex
Apartat Pàgines
1. Pròleg..................................................................................................................3
2. Descripció geogràfica del Vallès Oriental ......................................................5
3. Can Cabanyes
3.1. Situació UTM........................................................................................8
3.2. Descripció de l’entorn...........................................................................9
3.3. L’aiguamoll de Can Cabanyes............................................................12
3.4. El bosc de Can Cabanyes....................................................................13
4. Riu Congost......................................................................................................14
5. Migració............................................................................................................17
5.1. Migració de l’oreneta vulgar...............................................................21
5.1.1. Gràfics i taules d’interès
5.1.1.1. Mapa d’abundància................................................22

5.1.1.2. Distribució per hàbitat...........................................23
5.1.1.3. Distribució altitudinal............................................24
5.1.1.4. Patrons fenològics.................................................25
5.2. Migració i comportament de l’abellerol..............................................26
6. Metodologia......................................................................................................28
7. Catàleg ornitològic de Can Cabanyes i el riu Congost.................................30
8. Conclusions.......................................................................................................58
9. Bibliografia i webgrafia....................................................................................59
1
10. Annex A...........................................................................................................61
11. Annex B...........................................................................................................73
12. Annex C...........................................................................................................96
13. Annex D.........................................................................................................100
2
1. Pròleg
La selecció del tema del treball de recerca no ha sigut una tasca gens fàcil. Gràcies al
dossier lliurat per l’Institut on s’exposaven diversos exemples com a temes del treball
vaig veure les diferents possibilitats que s’adaptaven millor als meus gustos i em vaig
decantar per la ornitologia de Montmeló, especialment la zona del riu Congost entre
Montmeló i Granollers. La causa d’aquesta elecció és la meva afició des de petit a
l’observació de la natura en general, i aquest treball m’ha donat la oportunitat
d’aprofundir més i arribar a conèixer les diferents espècies d’aus que conviuen amb
nosaltres i estudiar-les.
L’objectiu d’aquest treball és conèixer i estudiar les aus nidificants a la zona del riu
Congost entre Montmeló i Granollers, així com les estiuejants i les hivernants.
La metodologia utilitzada tant en general com en tot treball de camp, es bassa en
l’observació de la zona estudiada i la presa d’anotacions.
El nucli de la memòria consta de dues parts: introducció i resultats. La primera part es
bassa en la recerca d’informació, on hi ha una localització i descripció breu del la zona
estudiada, s’explica els conceptes de digiscoping (definició, parts del telescopi i
recomanacions) i migració (definició, causes, tipus i comportament de l’espècie Hirundo
rustica durant la migració). L’altra part correspon als resultats del treball de camp
obtinguts: metodologia, catàleg amb informació de cada espècie observada i un apartat
de dades addicionals on s’enumeren altres espècies presents però no observades .
Per a finalitzar a l’apartat de conclusions hi ha la valoració del treball i els diferents
problemes que han sorgit durant l’elaboració d’aquest. També s’exposa el llistat
d’espècies, ordenades alfabèticament, i a continuació de cada la pàgina per accedir a la
informació d’aquesta.
3
Cal dir que totes les fotografies presents en aquest treball han estat fetes per mi, a menys
que s’especifiqui el contrari.
4
2. Descripció geogràfica del Vallès Oriental
Figura 1:Localització de la provincia del Vallès Oriental (punt A) a Catalunya
5
Figura 2: Mapa de la zona del Vallès Oriental
El Vallès Oriental està situat a la Depressió Prelitoral catalana, entre les serralades
Litoral i Prelitoral. Els seus límits són el Vallès Occidental, el Maresme, el Barcelonès,
el Bages, l’Osona i la Selva. Les dues conques principals són: el Congost, que mor al
Besòs, en direcció SW, i el Tordera que desemboca al mar en direcció NE. Les dues
serralades afecten al clima mediterrani de la zona, quan a l’hivern hi ha una baixada
considerable de les temperatures, sobretot a les zones de muntanya del nord. A l’estiu
les temperatures són més moderades. La temperatura mitjana anual és de 14,5 º C. La
6
vegetació de la comarca és típicament mediterrània, amb predomini de l’alzina, la surera
i el pi. A les zones del Montnegre i del Montseny també podem trobar boscos de roure,
fageda i avet.
Hi ha hagut un gran desenvolupament de la indústria al llarg de les últimes dècades, que
ha afectat negativament a la amplia distribució dels terrenys agrícoles (principalment de
secà) que hi havia.
7
3. Can Cabanyes
3.1. Situació UTM
Figura 3: Geolocalització de Can Cabanyes
8
3.2. Descripció de l’entorn
Figura 4: Fotografia on es mostra el Centre d’Educació Ambiental (esquerra) i el bosc i l’aiguamoll de Can Cabanyes (dreta)
Des de Montmeló, si seguim el camí del Congost dos quilòmetres riu amunt, arribarem
a la rotonda del polígon Congost, i, uns 200 metres més enllà, hi trobarem l’Espai
Natural de Can Cabanyes.
El nom de Can Cabanyes prové d’una masia que ocupava aquesta zona antigament.
Aquest espai natural es divideix en dues zones principals: el bosc de Can Cabanyes, que
ocupa 2,67 hectàrees, i les tres llacunes amb una superfície de 5,57 hectàrees. En total
8,24 hectàrees gestionat per l’Ajuntament de Granollers.
La restauració ecològica de Can Cabanyes va ser impulsada per l’Ajuntament de
Granollers com a part del projecte per clausurar l’antic abocador de residus de Palou i
9
recuperar l’entorn fluvial del riu Congost, finançat pels Fons de Cohesió de la Unió
Europea, i finalitzat en març de 2003.
Uns dels resultats d’aquest projecte ha sigut la formació de l’actual aiguamoll de Can
Cabanyes i la creació d’un Centre d’Educació Ambiental (CEA) proper a la zona amb
oferta d’informació i d’activitats educatives, així com una zona de picnic.
Figura 5:Programa de recuperació de l’entorn fluvial del riu Congost. Font: Ajuntament de Granollers
Cal destacar que l’actual aiguamoll funciona com a depuradora natural d’aigües
residuals. Rep un cabal de 260 metres cúbics per dia d’aigües provinents de l’estació
depuradora d’aigües residuals (EDAR). L’aigua que arriba circula durant 40 dies entre
les plantes de l’aiguamoll on es depura i es disminueixen les concentracions de
nitrogen, fòsfor i matèria orgànica, per després tornar al riu.
10
Figura 6: Procés de depuració de les aigües residuals a Can Cabanyes
Gràcies a aquesta millora s’ha aconseguit augmentar l’espai natural i la diversitat
d’ambients de la ribera.
Actualment Can Cabanyes està catalogat pel pla especial de Granollers com a espai
d’interès municipal (ENIM) i està inclòs com a part de l’espai del riu Congost, en la
Xarxa Natura 2000.
11
3.3. L’aiguamoll de Can Cabanyes
Figura 7: Panoràmica de l’aiguamoll.
L’aiguamoll de Can Cabanyes és un exemple representatiu de la vegetació que podem
trobar en zones i humides i cursos fluvials.
Les masses d’helòfits, entre les quals hi trobem el canyís (Phragmites australis) i la
boga (Typha sp.), abasten bona part de la superfície d’aquest aiguamoll, arribant a cobrir
totes les zones amb poca profunditat d’aigua, i, amb menys abundància, el gram d’aigua
(Paspalum distichum) i el creixen bord (Aplum nodiflorum). Aquests herbassars
serveixen d’hàbitat per a diferents espècies d’ocells, entre els quals destaquem l’ànec
collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), o el cabusset
(Tachybaptus ruficollis), on hi troben refugi i una bona font d’aliment. Per altra banda
esdevenen també un sistema de depuració ja comentat anteriorment.
El lliri groc (Iris pseudacorus) que trobem en alguns punts, és en canvi una espècie poc
abundant i amb poca capacitat colonitzadora.
A la vora de l’aiguamoll podem observar el jonc comú (Scirpus holoschoenus).
12
3.4. El bosc de Can Cabanyes
Figura 8: Panoràmica del bosc de Can Cabanyes.
La abundància de pi pinyer (Pinus pinea) a les 2,57 hectàrees de bosc serveix com a
refugi a espècies com el tudó (Columba palumbus), la tórtora turca (Streptopelia
decaocto) o la garsa (Pica pica). D’aus passeriformes trobem, entre altres, la mallerenga
carbonera (Parus major), present tot l’any, i la presència hivernant del pit-roig
(Erithacus rubecula).
13
4. Riu Congost
Figura 9: Fotografia del riu Congost
Com ja s’ha comentat anteriorment l’Ajuntament de Granollers va proposar un projecte
per recuperar l’entorn fluvial del riu. Gràcies a aquest projecte, la diversitat d’ocells ha
millorat. A part de l’ànec collverd i la polla d’aigua, podem trobar ardèids com el
martinet blanc (Egretta garzetta), molt fàcil de veure sobretot riu amunt, el bernat
pescaire (Ardea cinerea), posat immòbil al riu esperant la seva pressa, o altres ocells de
mida més petita com el trist (Cisticola juncidis), o la cadernera (Carduelis carduelis).
La zona de ribera constitueix la principal font d’aliment de les aus passeriformes. Hi
trobem dos medis mínimament diferenciats. Per una banda hi ha la zona d’herbassar,
amb arbres com el pollancre (Populus nigra), el lledoner (Celtis australis) (figura 10),
14
l’om (Ulmus minor) o el salze (Salix alba) (figura 12), una població considerable
d’esbarzer (Rubus ulmifolius), tomaqueres (Solanum lycopersicum), figueres (Ficus
carica) i diferents plantes herbàcies. Per altra banda hi trobem, més a la vora del riu,
petits canyissars, on la vegetació és semblant a la de l’aiguamoll (jonc comú, canyís) tot
afegint la presència de la canya (Arundo donax).
Cal destacar que la majoria de les espècies vegetals de la zona són invasores.
Les precipitacions anuals que hi han a les zones properes al riu estan estretament
lligades amb la flora i fauna del medi. En època de reproducció l’augment del cabal del
riu pot causar la desaparició de zones de cria d’algunes espècies que crien entre la
vegetació ja que no hi ha una gran diferencia d’altitud entre la riba i el nivell del riu.
Figura 10:Celtis australis Figura 11: Fraxinus angustifolia
15
Figura 12: Salix alba
16
5. Migració
En molts ambients, sobretot medis aquàtics, es poden veure més espècies a l’hivern que
a l’estiu. La causa d’aquest canvi es la migració, que consisteix en el desplaçament de
llarg recorregut que fa una determinada espècie amb l’objectiu de trobar aliment i per
motius de reproducció (cria de polls). Normalment es diu que les aus migren per a fugir
del mal temps (altes o baixes temperatures per exemple), però aquesta no és la causa
directa, perquè hi ha espècies perfectament adaptades a climes extrems. El factor
certament limitant és la disponibilitat d’aliment. Els medis temperats són molt més
productius a la primavera i a l’estiu que no pas a l’hivern, ja que la neu cobreix les
escasses fonts d’aliment que hi ha.
Les èpoques migratòries (o passos migratoris) solen ser dues: la primaveral (entre març
i maig) i la tardorenca (agost, octubre i principis de novembre), encara que hi pot haver
espècies concretes com a excepció. Els individus mascles solen arribar abans per a
establir territori i aconseguir atreure a les femelles.
Segons l’espècie podem distingir diferents tipus de migració:
- Migració estival: Espècies com el ballester (Apus melba) arriben a Espanya durant la
primavera i marxen durant la tardor a hivernar a l’Àfrica.
- Migració hivernal: L’exemple anterior, a l’Àfrica és migrador hivernal.
- Migració parcial: Quan una espècie es migratòria i sedentària a la vegada. Com
exemple hi ha el falcó pelegrí (Falco peregrinus). A Espanya aquesta espècie és
17
sedentària, però a l’hivern ens visiten exemplars del nord d’Europa, sobretot de la
península escandinava.
- Migració de pas: N’hi ha espècies a Espanya que s’observen només a èpoques de pas
(primavera i tardor). Un exemple seria el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus),
que hiverna més al sud de la península i cria més al nord.
- Migració en llaç: A vegades pot passar que una determinada espècie solament
s’observa durant un dels dos passos migratoris (primavera o tardor). Això bé donat a
que la espècie pren una ruta migratòria diferent en cada època. Per exemple el corriol
pit-roig (Charadrius morinellus).
- Migració altitudinal: És molt freqüent en espècies de muntanya. Consisteix en
descendir d’altitud a l’hivern fins a valls o terres baixes en busca d’aliment.
La morfologia de cada espècie també pot determinar la seva ruta migratòria. En primer
lloc s’ha de distingir dos grups d’aus: les planejants i les de vol batut. Les aus planejants
no resisteixen l’esforç de batre les ales constantment i aprofiten les corrents d’aire
ascendent, ja sigui d’aire calent o perquè l’aire xoca amb les muntanyes i es desvia cap
a dalt (figura 13). Normalment aquest grup d’aus segueixen una ruta amb serralades
paral·leles a la migració.
18
Figura 13: Vol de les aus rapinyaires. Font: Llibre Aves de la Península Ibérica, de Francesc Jutglar
Però en casos en que s’ha de creuar el mar, com per exemple el Mediterrani, aquestes
han de creuar-lo per els passos més estrets, majoritàriament per Gibraltar o per el Bòsfor
(figura 14). Les aus de vol batut, encara que segueixen les mateixes rutes que les aus
planejadores, poden creuar perfectament el mar, descansant en illes o en vaixells.
Aquest tipus de migració ha donat lloc a aus especialitzades, com es el cas del falcó de
la reina (Falco eleonorae), que s’aprofita de la falta de refugi al mar per alimentar-se de
petites aus migrants desprotegides.
Figura 14:Principals rutes migratòries per creuar el Mediterrani. Font: Llibre Aves de la Península Ibérica, de Francesc
Jutglar
19
Ocasionalment, alguns migrants són sorpresos per temporals i desviats de la ruta
migratòria. Així, arriben a la Península espècies asiàtiques, africanes o americanes. Es
tracta de les anomenades espècies accidentals, i poden donar lloc a confusions a l’hora
d’observar les espècies sedentàries. El factor humà també intervé en la desviació
d’aquestes espècies accidentals ja que algunes aus descansen en vaixells i poden ser
desviades fàcilment.
20
5.1. La migració de l’oreneta vulgar
La oreneta vulgar (Hirundo rustica) és una de les espècies estiuejants més comunes a
Espanya. Els primers individus arriben a la zona meridional al mes de febrer i la zona
més Nord d’Europa al mes d’abril o maig. Dormen agrupades (gregàries) fora de
l’època d’alimentació dels polls. Durant aquest període, quan els primers polls ja poden
volar, el mascle els porta fins a un altre lloc fins a que s’independitzin, mentre la
femella continua la segona posada.
A vegades l’elevada concentració de joves o mascles en determinats llocs on es van
incorporant nous nius fa que abandonin aquests en busca de llacunes, mentre es van
apropant a l’Estret, i on s’alimenten per iniciar la migració a l’Àfrica. Aquest moviment
no s’ha de confondre amb la migració en sí, encara que en alguns casos és difícil de
diferenciar. Normalment el moviment entre llacunes sol ser entre maig i agost, però ja a
l’agost es quan la majoria d’individus inicien la migració. Entre la migració les orenetes
vulgars descansen varis dies (es sedimenten), cosa que fa que la duració de la seva
migració s’allargui bastant.
Per evitar l’abandonament del dormider de la llacuna es produeix una divisió de grups.
De bon matí, quan encara no hi ha llum, un grup abandona definitivament el dormider,
agafen altitud i volen direcció altra llacuna. L’altre grup l’abandona més tard i volen a
menys altitud per tal d’alimentar-se. Així, les pròximes orenetes que arribin identifiquen
el dormider i així eviten que s’abandoni.
21
5.1.1. Gràfics i taules d’interès
5.1.1.1. Mapa d’abundància
Figura 15: Mapa on es mostra la probabilitat de detectar l’espècie durant el període reproductor.
22
5.1.1.2. Distribució per hàbitat
Figura 16: Gràfic que mostra les preferències d'hàbitat de les espècies nidificants de Catalunya. Les barres de color blau clar
mostren el percentatge mitjà de cadascun dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s'ha detectat l'espècie. En canvi, les barres
de color blau fosc) mostren el quocient entre la freqüència de l'hàbitat en els quadrats on s'ha detectat l'espècie i la freqüència de
l'hàbitat en el conjunt de tots els quadrats estudiats a Catalunya.
23
5.1.1.3. Distribució altitudinal
Figura 17: El gràfic d'altitud reflecteix en quins rangs altitudinals s'ha detectat l'espècie i quins d'aquests rangs són els
seleccionats preferentment. Les barres de color blau clar indiquen quin percentatge de les observacions de l'espècie es troben en
cada rang altitudinal. Les barres de color blau fosc, en canvi, mostren el percentatge de quadrats de cada rang altitudinal en els
quals s'ha detectat l'espècie, i indiquen la selecció per a cadascun dels rangs altitudinals.
24
5.1.1.4. Patrons fenològics
Figura 18: Gràfic on es mostra el percentatge de captures fete (eix y)s a diferents estacions d’anellament durant el període que
va des del 2 de març fins al 30 de maig (eix y), dividit en pentades (període de 5 dies).
Figura 19: Gràfic on es mostra el percentatge de captures fete (eix y)s a diferents estacions d’anellament durant el període que
va des del 4 d’agost fins a l’1 de desembre (eix y), dividit en pentades (període de 5 dies).
25
5.2. Migració i comportament de l’abellerol
Quan arriba la primavera, si visitem zones de conreu i mirem atentament al cel, veurem
passar un au amb ales puntegudes i amb una coloració molt viva mentre intenta capturar
algun insecte. Es tracta de l’abellerol comú (Merops apiaster).
Aquesta au, de colors marrons, groguencs i turqueses, s’alimenta mentre vola de tot
tipus d’insectes, però especialment d’abelles (d’aquí ve el seu nom). Una vegada ha
caçat l’abella, retorna al seu lloc habitual (normalment branques seques) i allà posa en
pràctica una tècnica complexa: mentre la agafa amb el bec, la colpeja el cap fins que la
deixa atordida per a després fregar-li l’abdomen amb la branca i extreure-li el verí.
A l’estiu (de març a setembre) l’abellerol visita les zones del sud i sud-est d’Europa,
així com l’oest d’Àsia, principalment Kazajstan. Quan arriba l’hivern, les abelles es
refugien en ruscs i per tant l’aliment d’aquest au escasseja. Llavors inicien una migració
cap a l’Àfrica occidental i sud (segons el lloc on passa l’estiu). Els individus estiuejants
d’Espanya, França i Italia arriben a l’Àfrica a través del estret de Gibraltar. Mentre la
resta han de creuar el mar Mediterrani, i s’exposen a perills com el falcó d’Eleonor
(Falco eleonare), que s’alimenta d’aus migrants que creuen el mar. El 30 % d’abellerols
que creuen el mar Mediterrani són morts per aquest tipus de predadors.
Quan arriben a l’Àfrica, les femelles abandonen el seu grup per a buscar parella. Els
incendis dels camps de cultiu fan que els insectes es posin al descobert, i això provoca
la reunió entre femelles i mascles.
La primavera ja arribat i mascles i femelles, ja aparellats, inicien la marxa cap a Europa,
on criaran en túnels en bancs arenosos dels rius. Excavaran amb el bec durant 20 dies i
extrauran fins a 13 kg de sorra fins acabar un túnel de quasi un metre d’allargada i com
un puny d’ampli.
26
La cria és altra de les curiositats d’aquesta magnífica au. Els mascles busquen ajudants
entre la família per a la cria dels polls per a subministrar-los més aliment i mantenir el
llinatge familiar. En l’espècie Merops bullockoides, de la mateixa familia que l’abellerol
comú, fins i tot hi ha pares que arriben a uns extrems molt curiosos per tal d’aconseguir
ajudants. Molesten al seu fill i la seva parella durant el festeig, bé agafant el menjar que
utilitzen per atreure a la femella o bé bloquejant l’entrada al niu del seu fill, fins que
deixen d’intentar aparellar-se per a ajudar al seu pare a al cria.
L’espècie comuna no arriba a tal extrem, però no deixa d’haver picardia entre els grups
per tal d’evitar l’extinció de l’espècie. Posen els ous en nius d’altra femella, la qual ha
sortit a buscar aliment o els mascles poden aparellar-se amb la femella d’altre si aquest
abandona el niu.
Encara que l’abellerol comú és abundant, els pesticides estan acabant amb el seu
aliment i la canalització dels rius estan destrossant les seves zones de cria i potser, al
cap de pocs anys, aquesta acolorida au passi de ser abundant a ser una espècie escassa.
27
6. Metodologia i material
La metodologia emprada en aquest treball es basa en l’observació i seguiment de la
zona estudiada amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre d’espècies sedentàries
possibles així com les migrants (estiuejants i hivernants). Aquest seguiment (anomenat
cens) s’ha portat a terme durant un total de 22 dies, començat a juliol i finalitzat a
desembre, de manera que es pugui identificar més notòriament les espècies que marxen
a l’hivern i les que arriben. L’horari d’observació correspon des de bon de matí a la
sortida del Sol (6:00-7:00h) fins prop de migdia (12:00h, alguns dies s’ha allargat una o
dues hores més). Els dies 3 i 8 de setembre el seguiment s’ha portat ha terme per la
tarda, des de les 18:00-19:00h fins les 20:00-21:00h.
Per a enregistrar les dades obtingudes durant l’observació s’ha utilitzat llibreta i llapis.
Com a tota llibreta de camp, s’ha anotat les següents dades:
- Data de l’observació
- Hora d’inici de l’observació
- Hora de finalització de l’observació
- Meteorologia (sol, núvols, pluja)
- Observacions
- Llistat d’espècies observades
També s’ha hagut d’utilitzar uns prismàtics TENTO 12x40, imprescindible per a la
identificació de cada individu observat, un telescopi Opticron IS 70 i una càmera
fotogràfica Panasonic FZ-18 per a la confirmació de cada identificació.
Cada cens s’ha dividit en tres etapes o parts segons la zona on s’ha realitzat el
seguiment:
28
- 1a part: Observatori de l’aiguamoll de Can Cabanyes. Durada: una o dues hores.
- 2a part: Riu congost (camí des de Can Cabanyes fins a Granollers). Durada: tres o
quatre hores.
- 3a part: Observatori de l’aiguamoll de Can Cabanyes. Durada: mitja o una hora.
29
7. Catàleg ornitològic de Can Cabanyes i riu Congost
En aquest catàleg es recull les dades obtingudes durant tot el treball de camp. Les
espècies es troben ordenades per famílies i seguint l’ordre alfabètic. Cada espècie
reuneix la informació següent: nom científic, nom comú (en català, castellà i anglès),
mesura (distància entre el final de la cua i el bec), envergadura (en el cas de la família
acciptridae i falconidae), caràcters bàsics d’identificació i zona on s’ha observat. Al
costat del nom científic hi ha el nom de l’autor (persona que descriu l’espècie per
primera vegada) i l’any en que la descriu per primera vegada.
El símbol I indica que l’espècie no és originària d’aquí, que ha estat introduïda. El
símbol R indica que l’espècie no és comuna a la península, és a dir, ni nidifica ni visita
la península regularment.
30
Fam. Acciptridae
1-Buteo buteo (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Aligot comú, busardo ratonero, common buzzard
Identificació: 46-58 cm, 110-132 cm. Rapinyaire de mida mitjana. Fàcilment
identificable per la cola en forma de ventall, bord de l’ala de color marró i resta
del cos amb tons marrons també
Observat: Sobrevolant la zona. Les observacions han sigut més freqüents a
mesura que arribava l’hivern. Solitari.
2-Circaetus gallicus (Gmelin, 1788)
Nom comú: Àguila marçenca, águila culebrera, Short-toed eagle
Identificació: 65 cm, 180 cm. Rapinyaire de mida mitjana-gran. Coll i pit de
color marró, la resta de la part inferior és de color clar, amb taques petites. Cua i
part inferior de les ales de color clar amb ratlles horitzontals més fosques. Iris
groc i pupil·la negra.
Observat: Observat per Ramiro Aibar durant l’agost, sobrevolant la zona
3-Hieraaetus pennatus (Gmelin, 1788)
Nom comú: Àguila calçada, águila calzada, booted eagle
Identificació: 40-44 cm, 110-135 cm. Rapinyaire de mida mitjana. Similar a
l’aligot comú però aquest té les ales més estretes i un vol diferent. Part inferior
de color crema menys les plomes de l’ala que són més fosques.
Observat: Observat un individu el dia 19 d’Octubre, sobrevolant la zona.
Solitari.
31
Fam. Aegithalidae
4-Aegithalos caudatus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Mallerenga cuallarga, mito, long-tailed tit
Identificació: 14 cm (inclosos 7,5 cm de cua). Cua negra i llarga, plomatge rosa,
negre i blanc. Bec petit i negre.
Observat: Volant en grup de 5 o 6, d’arbre en arbre i a prop dels camins.
Fam. Alaudidae
5-Alauda arvensis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Alosa vulgar, alondra común, sky lark
Identificació: 17 cm. Tons marrons, pit ratllat però més clar que la resta del cos.
Cresta ratllada de color més fosc. Cella de color clar i galtes de color bru.
Observat: Identificada per Ramiro Aibar i Carles Oliver el dia 21 de desembre,
varis bàndols de 20-30 individus als camps agrícoles del Nord de la depuradora.
6-Galerida cristata (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cogullada vulgar, cogujada común, crested lark
Identificació: 17 cm. Similar a l’espècie anterior, però amb la cresta més clara i
puntiaguda i aspecte general més gros. El llistat del pit és més abundant que a
l’espècie anterior.
Observat: Observada a l’hivern al camí i a zones properes al riu.
32
Fam. Alcedinidae
7-Alcedo atthis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Blauet, martín pescador, common kingfisher
Identificació: 16 cm. Verd blavós pel dors, taronja pel ventre. Cua molt curta i
bec molt llarg i recte de color negre (mascle). La femella té la part inferior del
bec de color vermell.
Observat: Pescant a l’aiguamoll (es llança des d’una branca del canyissar a
l’aigua i surt ràpidament) o volant ràpidament seguint el tram del riu. Solitari.
Fam. Anatidae
8-Anas penelope (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Ànec xiulador, silbón europeo, eurasian wigeon
Identificació: 45 cm. En plomatge nupcial el mascle té el cap castany-vermellós
i el front groc. La part superior de l’ala és de color gris. La femella és menys
gran i amb unes tonalitats marrons (similar a la femella d’ànec collverd però
sense cella).
Observat: Observat un individu el dia 19 d’Octubre, entre un grup d’ànecs
collverd a la part del riu on l’aigua és estancada, probablement un individu
migrant.
9-Anas platyrhynchos (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Ànec collverd, Ánade azulón, mallard
Identificació: 58 cm. En plomatge nupcial el mascle té el cap de color verd
platejat, anell de color blanc en el coll, pit marró i resta del cos gris. La tonalitat
33
de la femella és més uniforme, de color castany amb cella més clara. Les
femelles adultes es diferencien dels mascles joves pel bec, on hi tenen una taca.
Observat: Comú a l’aiguamoll, al riu i volant a baixa altura en grups o en
solitari. A l’hivern la població de l’aiguamoll és escassa.
Fam. Ardeidae
10-Ardea cinerea (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Bernat pescaire, garza real, grey heron
Identificació: 90-100 cm. Bec groc i llarg. Part superior del cap negre. Coll llarg
de color blanc amb taques negres en la part frontal. Resta del cos de color gris,
amb parts més negres. Potes llargues.
Observat: Posat estàtic al riu o pescant a la riba o volant, amb el coll plegat. A
l’hivern és més freqüent. Solitari.
11-Ardeola ralloides (Scopoli, 1769)
Nom comú: Martinet ros, garcilla cangrejera, squacco heron
Identificació: 45 cm. Ales blanques, la resta del cos és de color ocre, amb zones
llistades de color ocre i blanc. Plomall llarg.
Observat: Un individu observat durant l’estiu a l’aiguamoll, entre el canyissar o
pescant a la vora de l’aiguamoll.
34
12-Bubulcus ibis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Esplugabous, garcilla bueyera, cattle egret
Identificació: 51 cm. Tot el cos és de color blanc. Bec groc i potes negres. En
plomatge nupcial la part superior del cap, el pit i part del dors és de color
groguenc.
Observat: A l’estiu és més escàs que a l’hivern, quan es poden veure volant en
grups de 100-200 individus en direcció a la depuradora, on es posen a les
teulades o al riu.
13-Eggretta garzetta (Linnaeus, 1766)
Nom comú: Martinet blanc, garceta común, little egret
Identificació: 55 cm. Cos totalment blanc, bec i potes de color negre. En
plomatge nupcial té plomes llargues al cap i pit.
Observat: Pescant al riu, sempre solitari o en parella. També es pot veure posat
en arbres de gran alçada.
14-Ixobrychus minutus (Linnaeus, 1766)
Nom comú: Martinet menut, avetorillo, little bittern
Identificació: 35 cm. Caperull, pit i extrem de les ales de color negre. Resta del
cos de color crema. Bec de color groc verdós. Potes verdes.
Observat: Un sol individu observat en setembre i agost entre el canyissar de
l’aiguamoll.
35
Fam. Apodidae
15-Apus apus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Falciot negre, vencejo común, common swift
Identificació: 16,5 cm. Cos totalment negre, excepte la barbeta, més clara. Ales
llargues i corbes. Cua blegada.
Observat: Migrador estival. És molt freqüent a tota la zona, volant ràpidament
en grup mentre emet un refilet agut.
16-Apus melba (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Ballester, vencejo real, alpine swift
Identificació: 21 cm. Silueta igual que el falciot negre. Tot el cos és de color
negre excepte la barbeta i el ventre blancs.
Observat: Migrador estival. Durant la tardor (principalment octubre) s’escolten
a la tarda, mentre migren en direcció sud en grups de 10-20.
Fam. Certhiidae
17-Certhia brachydactyla (Brehm, 1820)
Nom comú: Raspinell comú, agateador común, short-toed treecreeper
Identificació: 12 cm. La part superior és de color bru, amb taques i ratlles més
color crema. Part inferior i celles més blanques. Bec estret i corb. Es pot veure
recorrent els troncs dels arbres.
Observat: Escoltat el dia 19 de Octubre al bosc de Can Cabanyes.
36
Fam. Charadriidae
18-Charadrius dubius (Scopoli, 1786)
Nom comú: Corriol petit, chorlitejo chico, little ringed plover
Identificació: 15 cm. Part superior de color bru, amb anell negre al coll. Franja
negra darrere l’ull i blanca davant. Antifaç negre. Anell ocular de color groc.
Observat: Observada a l’estiu al riu, normalment a les zones pedregoses, on
busca menjar. Solitari o en parella.
19-Vanellus vanellus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Fredeluga, avefría, northern lapwing
Identificació: 30 cm. Part superior, coll i pit de color negre. Ales arrodonides i
cua curta. Monyo llarg.
Observat: Observada una parella volant de pas el dia 19 d’Octubre, a la zona
del riu.
Fam. Columbidae
20-Columba livia (Gmelin, 1789)
Nom comú: Colom roquer, paloma bravía, rock dove
Identificació: 33 cm. Tons grisos. Ales més clares i amb dues franges negres.
Ull de color vermell.
Observat: A tot arreu, però especialment descansant en cables d’alta tensió,
posades en les zones pedregoses del riu, o volant.
37
21-Columba palumbus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Tudó, paloma torcaz, common woodpigeon
Identificació: 41 cm. Part superior de color gris fosc. Part inferior gris més clar.
Taca blanca al coll. Iris groc, pupil·la negra.
Observat: Principalment als arbres del bosc de Can Cabanyes.
22-Streptopelia decaocto (Frivaldszky, 1838)
Nom comú: Tórtora turca, tórtola turca, eurasian collared dove
Identificació: 33 cm. Cos de color gris. Ales més de color bru. Franja negra i
blanca al coll. Ull negre.
Observat: Freqüenta la mateixa zona que l’espècie anterior: el bosc de Can
Cabanyes.
23-Streptopelia turtur (Linneaus, 1758))
Nom comú: Tórtora, tórtola europea, european turtle dove
Identificació: 28 cm. Cos totalment gris-rossat. Part superior de les ales de color
verd-or amb taques negres. Taca amb llistes negres i blanques a cada costat del
coll. Vores de la cua de color blanc. Iris vermell i pupil·la negra.
Observat: Observada per Ramiro Aibar a l’agost.
38
Fam. Corvidae
24-Corvus monedula (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Gralla, grajilla, eurasian jackdaw
Identificació: 33 cm. Cos negre, menys el coll que és de color més platejat i
clar. Iris blau clar i pupil·la negra
Observat: A l’estiu una parella va ser observada al bosc de Can Cabanyes. A
l’hivern augmenta el nombre d’individus. Es mouen en grups de 5-8 a prop de la
depuradora ( a vegades es poden observar posats a les teulades de la depuradora,
entre centenars d’esplugabous).
25-Pica pica (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Garsa, urraca, magpie
Identificació: 45 cm (inclosos 20 cm de cua). Cos de color negre, blanc i blau.
Cua llarga de color negre també.
Observat: Al bosc de Can Cabanyes, on de matí es reuneixen en grups de 5-8.
També freqüenta el riu.
Fam. Emberizidae
26-Emberiza schoeniclus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Repicatalons, escribano palustre, reed bunting
Identificació: 15 cm. El mascle, en plomatge nupcial, té el cap i el coll de color
negre. Anell blanc al coll. El dors és de color marró llistat i la part inferior és
més grisa i apagada. La femella presenta una tonalitat general més bru, sense
negre al cap.
39
Observat: Observada a l’hivern als arbustos i arbres propers al riu. Solitari.
Fam. Estrildidae
27-Estrilda astrild (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Bec de corall senegalès, pico de coral, common waxbill
Identificació: 10,5 cm. Aspecte general gris bru . Part superior més fosca que la
part inferior. Part frontal del coll (gola) de color més blanc. Amb petites línies
més fosques al llarg del cos. Antifaç vermell. Bec granívor i negre en els joves,
vermell en els adults.
Observat: Volant en grups de 5-10 d’un arbust a un altre, a prop del riu.
Fam. Falconidae
28-Falco tinnunculus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Xoriguer comú, cernícalo vulgar, common kestrel
Identificació: 34 cm. Mascle amb cap i cua de color blavós. Ple de taques
fosques. Part superior de color bru, més fosc que la part inferior. Al final de la
cua té una franja negra. Volant es pot veure la part de sota de color clar amb
petites taques negres a tot el cos.
Observat: Cernent-se (es manté quiet al cel mentre batega ràpidament les ales)
buscant la seva pressa, a prop de les zones de conreu. Observada sempre al nord
de la depuradora. Solitari o en parella.
40
Fam. Fringillidae
29-Carduelis chloris (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Verdum, verderón común, greenfinch
Identificació: 14,5 cm. Tons de color oliva, la part inferior és de color verd més
intens. Bec fort i més clar que la resta del cos. Franges alars i laterals de la cua
de color groc.
Observat: Observat un individu el dia 23 de novembre posat a la copa d’un
arbre, prop del riu.
30-Carduelis carduelis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cadernera, jilguero, goldfinch
Identificació: 12 cm. El dors és de color bru Part inferior més clara. Cap
vermell, negre i blanc. Ales grogues i negres. Cua blanca i negra.
Observat: Volant d’arbust en arbust en bàndols de 5-10, prop del riu. També es
posen en els arbres.
31-Serinus serinus
Nom comú: Gafarró, verdecillo, european serin
Identificació: 11 cm. Part superior de color verd amb ratlles brunes. Resta del
cos amb tons verdosos. Bec més curt que la cardernera.
Observat: El seu comportament és igual que la cadernera.
41
32-Fringilla coelebs (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Pinsà comú, pinzón vulgar, common chaffinch
Identificació: 15 cm. Cap i coll de color gris blavós i bru ataronjat. El dors és
més taronja. Part inferior bruna. Ales negres amb dues franges blanques. Cua
negra als costats i blanca al mig. La femella manca de gris al cap, el qual és més
bru. En general té una tonalitat més bruna.
Observat: Hivernant. Observada en solitari posat als arbres fruiters propers al
riu.
Fam. Hirundinidae
33-Delichon urbicum (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Oreneta cuablanca, avión común, house martin
Identificació: 13 cm. La part superior és negre blavosa. Ventre i coroneta
blancs. Cua curta.
Observat: Migrador estival. Volant en grups a zones properes al riu. Encara que
solament s’ha citat dues vegades, probablement sigui present durant tot l’estiu.
34-Hirundo rustica (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Oreneta vulgar, golondrina común, barn swallow
Identificació: 19 cm. Part superior de color negre-blau platejat. Part inferior
blanca. Front i part inferior del coll són de color vermell. Cua blegada, de color
negre amb franja horitzontal blanca. Bec petit i negre.
Observat: Migrador estival. Volant rasant en grup o solitari, al camí o a
l’aiguamoll.
42
35-Ptyonoprogne rupestris (Scopoli, 1769)
Nom comú: Roquerol, avión roquero, crag martin
Identificació: 14,5 cm. Part superior de color bru. Part inferior de color més
clar. Cua breument blegada. Bec insectívor i petit.
Observat: Observada per Ramiro Aibar al Febrer, volant per la zona.
Fam. Laridae
36-Larus michaellis (Naumann, 1840)
Nom comú: Gavià argentat, gaviota patiamarilla, yellow-legged gull
Identificació: 55-67 cm. Cos blanc. Ales de color gris, amb puntes negres. Bec i
potes grocs. Els joves són de colors marró-bru i llistat de colors més clars i més
foscos.
Observat: Observada a l’hivern a les teulades, properes a la depuradora. A la
tarda, prop les 16h volen en direcció sud (per passar la nit al mar) en grups de
100 o més, i, a vegades, comencen a volar en cercles totes juntes, fent una figura
cilíndrica vertical.
37-Larus ridibundus (Linnaeus, 1766)
Nom comú: Gavina vulgar, gaviota reidora, black-headed gull
Identificació: 37 cm. Cos blanc. Ales de color gris perla excepte l'extremitat
negra. A l’hivern el cap és blanc amb una taca negra darrere l’ull. A l’estiu el
43
cap es torna de color totalment negre. Les potes són taronja o vermell-taronja.
Bec vermell.
Observat: Alimentant-se a la depuradora o a zones del riu properes a aquesta.
En grups. A la tarda, juntament amb l’espècie anterior, marxen en direcció al
mar on passen la nit.
Fam. Meropidae
38-Merops apiaster
Nom comú: Abellerol, aberajuco europeo, european bee-eater
Identificació: 25-29 cm. Molt acolorit. Part superior del cos i del cap de color
vermell. Part inferior del cap (la gola) és groga. Resta de la part inferior de color
blau. Llista ocular negra. Ales puntegudes amb la vora negra per sota. Bec
negre, llarg i una mica corbat.
Observat: Observat per Ramiro Aibar durant els mesos de Maig i Agost.
Fam. Motacillidae
39-Anthus pratensis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Titella, bisbita pratense, meadow pipit
Identificació: 14,5 cm. Tonalitat bruna. Part superior més fosca que la part
inferior, i llistada de color més fosc. Pit llistat de color més fosc. Cap de color
bru, amb la part superior una mica més fosca, i amb cella i bigotera (llista que va
des de l’inici del bec fins a la zona del coll) més clares. Bec insectívor (en forma
de punyal). Potes clares.
44
Observat: Observada a l’hivern a la riba del riu al Gener, Febrer i Març per
Ramiro Aibar. Solitari.
40-Anthus spinoletta (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Grasset de muntanya, bisbita alpino, water pipit
Identificació: 16 cm. Molt similar a l’espècie anterior, però el llistat del pit
contrasta més amb el color bru clar general, destaca menys el llistat de la part
superior i té les potes molt més fosques. Sembla que la tonalitat general és més
grisàcea que l’espècie anterior.
Observat: Observada a l’hivern a la riba del riu. Solitari.
41-Motacilla alba (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cuereta blanca, lavandera blanca, white wagtail
Identificació: 18 cm. Dors gris. Ventre i cap de color blanc. Part superior del
cap i part frontal del coll de color negre. Cua llarga de color blanc amb el mig
de color negre. El plomatge de la femella és menys contrastat.
Observat: A qualsevol tram del riu (on hi hagui pedres per posar-se) o volant
onduladament mentre emet un “tsi-tsi”. Solitari o en parella. A vegades fan
ràpides persecucions al llarg de tot el riu.
42-Motacilla cinerea (Tunstall, 1771)
Nom comú: Cuereta torrentera, lavandera cascadeña, grey wagtail
Identificació: 18 cm. Cap i dors de color gris verdós. Part inferior groga o
blanca. Part frontal del coll de color negre. Cella i bigotera (franja des de el bec
45
fins al coll) blanques. Cua llarga i negra. En vol es diferencia de la espècie
anterior pel so, el qual és igual però més agut.
Observat: Comportament igual que la resta d’espècies de la família.
43-Motacilla flava (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cuereta groga, lavandera boyera, yellow wagtail
Identificació: 16 cm. Dors de color verd. Part superior groga. Cap gris blavós,
amb cella blanca. Cua igual que la resta d’espècies de la família.
Observat: Comportament igual que la resta d’espècies de la família.
Fam. Paridae
44-Parus major (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Mallerenga carbonera, carbonero común, coal tit
Identificació: 14 cm. Cap de color negre amb les galtes blanques. Part superior
verda. Part inferior més groguenca, amb franja vertical de color negre al centre.
Bec estret i curt, de color negre.
Observat: Cantant entre els pins del bosc de Can Cabanyes i a vegades en
arbres propers al camí. Solitari o en parella.
Fam. Passeridae
45-Passer domesticus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Pardal comú, gorrión común, house sparrow
46
Identificació: 14,5 cm. Part superior bruna, més fosca que la part inferior. El
mascle té la part frontal del coll i el principi del bec negres. Franja alar blanca.
La femella és de color bru més uniforme. Bec granívor (curt i ample) bru, més
clar en el cas de la femella
Observat: Posat en arbres. En grups de 10-20.
46-Passer montanus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Pardal xarrec, gorrión molinero, tree sparrow
Identificació: 14 cm. Similar a l’espècie anterior, però més contrast entre la part
superior i el ventre i presència d’una taca negra a les galtes blanques. Anell
blanc al coll.
Observat: Comportament similar a l’espècie anterior. També freqüenta els
arbustos propers al riu.
Fam. Phalacrocoracidae
47-Phalacrocorax carbo (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cor marí gros, cormorán grande, great cormorant
Identificació: 90 cm. Cos totalment negre. Principi del bec de color groc, el qual
es ganxut i llarg. Cua curta i arrodonida.
Observat: Observada a la tardor (bàndol de 20 individus migrant) i a l’hivern,
quan es posa a la zona del riu propera a la depuradora.
47
Fam. Phasianidae
48-Phasianus colchicus (Linnaeus, 1758) I
Nom comú: Faisà, faisán, common pheasant
Identificació: 75-90 cm (inclosos 45 cm de cua) en els mascles, 55-63 cm
(inclosos 25 cm de cua) en el cas de les femelles. El mascle té el cap de color
blau i vermell, la resta del cos és bru vermellós amb taques més fosques i més
clares. La femella manca de coloració al cap i el color general és més bru.
Observat: Molt difícil de veure. Es troba entre la vegetació arbustiva del riu. A
vegades s’escolta cantant (so molt potent, un “kogc-kogc”, similar al que
s’aconsegueix quan s’estira d’una corda lligada a un vas de plàstic).
49-Coturnix coturnix (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Guatlla, codorniz común, common quail
Identificació: 18 cm. Aspecte compacte i rabassut. Part superior de color
castany, amb taques allargades més clares. Part inferior més clara. Cap amb cella
més clara. No sobresurt la cua. Femella més apagada.
Observat: Observada per Ramiro Aibar a l’abril.
Fam. Picidae
50-Picus viridis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Picot verd, pito real, green woodpecker
Identificació: 30 cm. Part superior de color verd, part inferior molt més clar.
Part superior del cap i bigotera de color vermell. Part del cap és de color negre.
48
Bec llarg i recte amb la part superior negre i la part inferior més clara. Iris blau i
pupil·la negra. Freqüenta boscos, on es posa a “picotejar” als troncs dels arbres.
Observat: Observat un individu per Ramiro Aibar al Febrer.
Fam. Podicipedidae
51-Tachybaptus ruficollis (Pallas, 1764)
Nom comú: Cabusset, zampullín común, little grebe
Identificació:26 cm. Cos de color negre vermellós. Coll més vermell. Taca
blanca al principi del bec. Els joves tenen ratlles més clares a tot el cos.
Observat: A l’aiguamoll, on solament hi ha una parella. Aquest estiu ha criat
quatre polls.
Fam. Prunellidae
52-Prunella modularis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Pardal de bardissa, acentor común, dunnock
Identificació: 14,5 cm. Cella i pit grisos. Resta del cos de color bru amb ratlles
més fosques. Bec fi i fosc.
Observat: Observada el dia 23 de novembre entre els esbarzers, prop del riu.
Fam. Rallidae
53-Gallinula chloropus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Polla d’aigua, gallineta común, moorthen
49
Identificació: 33 cm. Cos de color gris pissarra o blau. Ales més fosques, on hi
té una franja blanca. Bec i escut facial vermell. Cua curta i amb els laterals
blancs.
Observat: Més escàs a l’aiguamoll que no pas al riu, on hi és molt abundant en
qualsevol tram, però especialment a la zona propera a la depuradora. Solitari o
en grup.
Fam. Recurvirostridae
54-Himantopus himantopus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cames llargues, cigüeñuela común, black-winged stilt
Identificació: 37 cm. Cos blanc, ales negres. Bec llarg i recte, de color negre
també. Potes llargues.
Observat: Observada a l’estiu a la zona pedregosa del riu, al costa de la
depuradora, en grups.
Fam. Scolopacidae
55-Actitis hypoleucos (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Xivitona, andarríos pequeño, common sandpiper
Identificació: 19,5 cm. Part superior marró. Ventre blanc. Cella de color més
clar. Bec llarg. Franja blanca entre les ales i el coll.
Observat: Encara que solament s’ha observat el dia 9 de novembre, és comú a la
zona. Es pot veure en solitari o en parella a les zones pedregoses del riu, on
50
s’alimenta. A vegades es pot veure volant seguint el tram el riu mentre emet un
xiulet.
56-Gallinago gallinago (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Becadell, agachadiza común, common snipe
Identificació: 26,5 cm. Plomatge bru amb grans ratlles més fosques. Bec molt
llarg i recte.
Observat: Observada el dia 19 d’Octubre i el 21 de Desembre un individu a les
zones pedregoses del riu, a l’alçada de la depuradora.
57-Tringa glareola (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Valona, andarríos bastardo, wood sandpiper
Identificació: 20 cm. Part superior de color marró, amb taques més clares. Part
inferior blanc. Pit llistat de color bru. Cella més clara. Bec llarg i recte, de color
negre
Observat: Observada per Ramiro Aibar a l’Agost.
58-Tringa ochropus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Xivita, andarríos grande, green sandpiper
Identificació: 23 cm. Es diferencia de la xivitona perquè no té la franja blanca
que separa l’ala del coll i la cella és incompleta. La cua és de color blanca amb
dues franges marrons. Es diferencia de l’espècie anterior per ser breument més
gran, i les taques de la part superior no destaquen tant.
51
Observat: En solitari o en parella a les zones pedregoses del riu, on s’alimenta.
A vegades es pot veure volant seguint el tram el riu mentre emet un xiulet
ascendent.
Fam. Sturnidae
59-Sturnus unicolor (Temminck, 1820)
Nom comú: Estornell negre, estornino negro, spotless starling
Identificació: 22 cm. Cos totalment negre brillant. Bec i ull negres.
Observat: Cantant damunt de les torres d’alta tensió o volant en bàndols de 10-
20 individus.
60-Sturnus vulgaris (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Estornell vulgar, estornino pinto, common starling
Identificació: 22 cm. Cos totalment negre brillant, però amb petites taques
blanques, les quals es fan més notòries a l’hivern.
Observat: Comportament igual a l’espècie anterior. Observada a l’estiu a les
zones pedregoses del riu, on es renten el plomatge de bon matí.
Fam. Sylviidae
61-Acrocephalus arundinaceus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Balquer, carricerín tordal, great reed warbler
Identificació: 18,5 cm. Tonalitat bruna-vermella uniforme. Cella i part inferior
del cos més clar. Bec insectívor de color bru fosc. Potes de color gris-blavós.
52
Observat: Observada per Ramiro Aibar a l’Agost, entre el canyís de
l’aiguamoll.
62-Cettia cetti (Temminck, 1820)
Nom comú: Rossinyol bord, ruiseñor bastardo, cetti’s warbler
Identificació: 14 cm. Part superior de color bru vermellós. Part inferior més
clara. Cua arrodonida.
Observat: Cantant entre el canyissar de l’aiguamoll i a vegades entre la
vegetació arbustiva del riu. Solitari.
63-Cisticola juncidis (Rafinesque, 1810)
Nom comú: Trist, buitrón, zitting cisticola
Identificació: 10 cm. Part superior de color vermellós i ratllat de tons negre i
bru. Part inferior de color blanc vermellós. Part superior del cap més fosc. Cua
arrodonida.
Observat: Entre els arbustos prop del riu. Solitari.
64-Phylloscopus collybita (Vieillot, 1817)
Nom comú: Mosquiter comú, mosquitero común, common chiffchaff
Identificació: 10,5 cm. Plomatge verd oliva, per sota de color més blanc. Cella
més clara.
Observat: A l’hivern la població augmenta i és molt fàcil de veure, als arbustos
del bosc de Can Cabanyes o a les zones properes al riu.
53
65-Phylloscopus trochilus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Mosquiter de passa, mosquitero musical, willow warbler
Identificació: 10,5 com. Quasi indistingible de l’espècie anterior. Alguns
exemplars d’aquesta espècie tenen les potes més clares que l’espècie anterior. La
millor manera de diferenciar-los és pel seu cant.
Observat: Observada el dia 8 de setembre a dels arbres del camí. Segurament un
exemplar en migració de pas.
66-Sylvia atricapilla (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Tallarol de casquet, curruca capirotada, blackcap
Identificació: 14 cm. Color bru uniforme, més grisenc a la zona del cap. Mascle
amb part superior del cap de color negre, en la femella és vermell.
Observat: Observada per Ramiro Aibar al Març.
67-Sylvia melanocephala (Gmelin, 1789)
Nom comú: Tallarol capnegre, curruca cabecinegra, sardinian warbler
Identificació: 14 cm. El mascle té el cap de color negre. Part frontal del coll més
blanc que el ventre, el qual es gris clar. Part superior de color gris. Cua gris
fosca. Iris vermell i pupil·la negre. La femella és més apagada, sobretot la zona
del cap.
Observat: Entre els arbustos prop del riu, especialment en esbarzers. Solitari.
54
Fam. Turdidae
68-Erithacus rubecula (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Pit-roig, petirrojo, robin
Identificació: 14 cm. Part frontal de la cara i pit de color taronja vermell. Resta
del cos de color bru verdós, el ventre és més clar.
Observat: Observat a l’hivern cantant al bosc de Can Cabanyes i també als
arbustos i arbres del riu. Solitari.
69-Luscinia megarhynchos (Brehm, 1831)
Nom comú: Rossinyol, ruiseñor común, rufous nightingale
Identificació: 16 cm. Tonalitat bruna uniforme, amb la part superior més clara,
amb la gola (part frontal del coll) més clara, casi blanca. Cua més vermellosa.
Bec insectívor.
Observat: Observada per Ramiro Aibar a l’Agost.
70-Luscinia svecica (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cotxa blava, pechiazul, bluethroat
Identificació: 14 cm. Tons brus i marrons. Destaca el coll de color vermell,
blau, negre i blanc, que varia segons la subespècie.
Observat: Un individu observat el dia 19 d’Octubre al riu, a la alçada de Can
Cabanyes.
71-Phoenicurus ochruros (Gmelin, 1774)
Nom comú: Cotxa fumada, colirrojo tizón, black redstart
55
Identificació: 14 cm. El mascle és gris fosc, quasi negre, amb taca blanca a les
ales. La femella és menys fosca, més de color gris-bru. Els dos sexes tenen la
coroneta i la cua vermells.
Observat: Hivernant. A prop de les fàbriques, a vegades es veu posat en les
teulades, tanques o al terra.
72-Saxicola torquatus (Linnaeus, 1766)
Nom comú: Bitxac comú, tarabilla común, common stonechat
Identificació: 13 cm. Mascle amb part superior i cap negres. Ventre de color
taronja. Clatell blanc. Ales de color negre amb taques blanques. Femella més
bruna. Bec insectívor no molt petit.
Observat: Cantant (un “tse-tse-tse”) posada a les branques més altes dels
arbustos.
73-Saxicola rubetra (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Bitxac rogenc, tarabilla norteña, whinchat
Identificació: 13 cm. Mascle amb part superior i cap de color bru amb taques
més fosques. Ventre de color taronja. Cella blanca. Ales de color negre amb taca
blanca al costat (visible quan l’au està posada). Femella menys contrastada.
Observat: Observada per Ramiro Aibar al Febrer.
74-Turdus philomelos (Brehm, 1831)
Nom comú: Tord comú, zorzal comú, song thrush
Identificació: 23 cm. Part superior bruna. Part inferior més clara amb taques
fosques.
56
Observat: Escoltada el dia 19 d’Octubre entre els arbustos del riu i observat el
dia 9 de novembre posant-se en un arbre del riu, al costat de la depuradora.
Fam. Upupidae
75-Upupa epops (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Puput, abubilla, hoopoe
Identificació: 28 cm. Cos de color bru rosat, menys les ales que són negres amb
taques blanques i la cua que és negra amb una franja blanca. Inconfusible per la
gran cresta i pel bec llarg i corb.
Observat: Observada a l’estiu al bosc de Can Cabanyes. Solitari.
Fam. Viduidae
76-Vidua macroura (Pallas, 1764) R
Nom comú: vídua de cua d’agulla, viuda colicinta, pintail whydah
Identificació: 33 cm (inclosos 20 cm de cua). Tonalitat negre i blanca
principalment. Bec granívor de color vermell. Cua molt llarga.
Observat: Espècie exòtica, originària de l’Àfrica subsahariana. 2 mascles
observats el 28 d’agost baixant des dels arbres al riu.
57
8. Conclusions
- Un lloc tan petit com és l’Espai Natural de Can Cabanyes i el riu Congost pot ser
refugi per a moltes espècies d’aus, encara que a simple vista no s’apreciï.
- L’estudi de les aus, per molt simple que sigui, requereix la observació constant de la
zona i així`poder diferenciar quina espècie és migrant i quina és sedentària.
- Les primeres observacions no són molt fiables degut a la meva inexperiència com a
observador d’aus. Potser aquesta és la causa que a l’hivern s’identifiqui més espècies
que a principis d’estiu.
- Al principi es fa molt difícil identificar dues espècies de mida i tonalitat similar.
Després d’un període de temps observant les dues espècies es comença a veure clares
diferències.
- Els prismàtics, la llibreta de camp i una guia d’aus són imprescindibles. Per a verificar
les observacions que no estan del tot clares cal utilitzar també una càmera amb un
mínim de 18 augments de zoom.
- Aquest treball m’ha donat la oportunitat d’aprofundir en l’observació de la natura i
arribar a estudiar-la i conèixer la gran diversitat d’aus de l’Espai Natural de Can
Cabanyes.
58
9. Bibliografia i webgrafia
Del hoyo, J. 1990. On observar ocells a Catalunya: 38 itineraris per conèixer els
millors Parcs, Reserves i espais naturals de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions.
Barcelona.
Peterson, Roger, Mountfort et all. 1995. Guia dels Ocells dels Països Catalans i
d’Europa. Edicions Omega. Barcelona.
Martínez-Vilalta, Albert; Motís, Anna. 1989. Els ocells del delta de l’Ebre. Lynx
Edicions. Barcelona.
Jutglar, Francesc; Masó, Albert.1999. Aves de la península Ibérica. Planeta. Barcelona.
Mullarney, Killian; Svensson, Lars et all. 2001. Guía de Aves, La guía de campo de
aves de España y de Europa más completa. Edicions Omega. Barcelona.
Nuet i Badia, Josep; González, Valentí. 2007. Flora i vegetació de la bassa de

Sanavastre. Lulu.
AJUNTAMENT DE GRANOLLERS. Can Cabanyes.

http://www.ideacom.net/cabanyes/documentos_fitxa.html
AJUNTAMENT DE GRANOLLERS. Recuperació ambiental i social de l’entorn

fluvial del riu Congost. Recurs electrònic a:
http://www.granollers.cat/AjGra/1098099190831/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-
1100001129176_Medi%20Ambient.html
AJUNTAMENT DE GRANOLLERS. Pla especial de protecció i gestió del patrimonio

natural. Recurs electrònic a: http://www.granollers.cat/AjGra/1098099190831/AjGra-
Page-tPageDetalle_assetid-1098198101498_Medi%20Ambient.html
INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA (ICO).Programa de Migració. Introducció.

Recurs electrònic a: http://www.ornitologia.org/monitoratge/migracio2.htm
SERVIDOR D’INFORMACIÓ ORNITOLÒGICA DE CATALUNYA (SIOC).

Oreneta vulgar (Hirundo rustica). Recurs electrònic a:
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=1&sp=HIRRUS
AIBAR, RAMIRO. Espai fluvial del riu Congost. Recurs electrònic a:

http://www.espaifluvialdelcongost.blogspot.com/
59
MUSEO VIRTUAL DE LA CIENCIA. Vidua macroura. Ministerio de Ciencia e
Innovación. Recurs electrònic a:
http://museovirtual.csic.es/salas/guinea/biodiversidad/aves/30.htm
Pájaros de España. Recurs electrònica a: http://www.pajaricos.es/
SERVIDOR D’INFORMACIÓ ORNITOLÒGICA DE CATALUNYA (SIOC). Índex

d’espècies. Recurs electrònic a: http://www.sioc.cat/especies.php
BIRDLIFE INTERNATIONAL. Avibase- the world bird database. Recurs electrònic a:

http://avibase.bsc-eoc.org/avibase.jsp
SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ORNITOLOGÍA (SEO). Aves de España. Recurs

electrònic a: http://www.seo.org/aves_espana.cfm
GRUPO LOCAL SEO-MÁLAGA.La Golondrina común (Hirundo rustica) en Málaga.

Migración y otros movimientos. Sociedad Española de Ornitología (SEO). Recurs
electrònic a: http://www.seomalaga.org/document/471.pdf
BARCOTT, BRUCE. Painting the Sky. National Geographic. Recurs electrònica a:

http://ngm.nationalgeographic.com/2008/10/bee-eaters/barcott-text.html
Les gràfiques de l’apartat “La migració de l’oreneta vulgar” s’han obtingut de la web de
SIOC (Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya).
60
10. ANNEX A
En aquest annex s’adjunten les fotografies de cada espècie observada, fetes per mi, i
ordenades alfabèticament.
Figura 20: Actitis hypoleucos Figura 22: Alcedo atthis
Figura 21: Aegithalos caudatus Figura 23: Anas penelope
61
Figura 24 i 25: Anas platyrhynchosm adults i joves.
Figura 26:Anthus spinoletta

Figura 27: Ardea cinerea
62
Figura28: Ardea cinerea en vol Figura 31: Buteo buteo
Figura 29: Ardeola ralloides Figura 32: Carduelis carduelis
Figura 30: Bubulcus ibis

Figura 33: Carduelis chloris
63
Figura 37: Columba livia
Figura 34: Cettia cetti
Figura 35: Charadrius dubius Figura 38: Columba palumbus
Figura 36: Cisticola juncidis Figura 39: Corvus monedula
64
Figura 40: Delichon urbicum Figura 43: Emberiza choeniclus
Figura 41: Eggretta garzetta

Figura 44: Erithacus rubecula
Figura 42: Eggretta garzetta en vol

Figura 45: Estrilda astrild
65
Figura 46: Falco tinnunculus Figura 49: Gallinula chloropus
Figura 47: Galerida cristata Figura 50: Gallinula chloropus jove
Figura 48: Gallinago gallinago Figura 51: Hieraaetus pennatus
66
Figura 52: Himantopus himantopus Figura 55: Larus michaellis
Figura 53: Hirundo rustica Figura 56: Larus michaellis jove
Figura 54: Ixobrychus minutus Figura 57: Larus ridibundus
67
Figura 58: Larus ridibundus jove Figura 61: Parus major
Figura 59: Motacilla alba Figura 62: Passer domesticus
Figura 60: Motacilla cinerea Figura 63: Passer montanus
68
Figura 64: Phalacrocorax carbo Figura 67: Phoenicurus ochruros mascle
Figura 65: Phasianus colchicus Figura 68: Phylloscopus collybita
Figura 66: Phoenicurus ochruros femella Figura 69: Phylloscopus trochilus jove
69
Figura 70: Pica pica Figura 73: Saxicola torquatus femella
Figura 71: Prunella modularis Figura 74: Serinus serinus
Figura 72: Saxicola torquatus mascle Figura 75: Streptopelia decaocto
70
Figura 76: Sturnus unicolor Figura 79: Tachybaptus ruficollis
Figura 77: Sturnus vulgaris Figura 80: Tachybaptus ruficollis pollet
Figura 78: Sylvia melanocephala Figura 81: Tachybaptus ruficollis jove
71
Figura 82: Tringa ochropus Figura 84: Vidua macroura
Figura 83: Upupa epops Figura 85: Vidua macrorua (detall del cap)
72
11. ANNEX B
En aquest annex s’adjunten una taula per espècie observada, la qual mostra
l’abundància de l’espècie (eix de les y) segons l’època de l’any (eix de les x), ordenades
alfabèticament. L’eix de les x es troba dividit en 6 mesos (des del començament del
treball de camp fins a la finalització). Cada mes es divideix en 3 decenes (cada decena
són 10 dies). En els mesos que hi falta alguna decena vol dir que durant aquells 10 dies
no s’ha visitat la zona. Les espècies que han estat citades solament una vegada i les que
són més abundants i comunes durant tot l’any, no hi tenen taula, per simplificar el
treball i reduir al màxim l’espai.
Abundància de l'espècie Actitis hypoleucos

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
decena decena decena decena decena decena decena decena decena decena decena decena
Juliol Agost Septembre Octubre Novembre Desembre
Època de l'any
Figura 86: Abundància de l’espècie Actitis hypoleucos
73
Abundància de l'espècie Aegithalos caudatus
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Juliol Agost Septembre Octubre Novembre Decembre
Època de l'any
Figura 87: Abundància de l’espècie Aegithalos caudatus. El valor està entre 5 i 10 degut a que solament
s’ha vist un bàndol, de 5-10 individus
Abundància de l'espècie Alauda arvensis

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 88: Abundància de l’espècie Alauda arvensis
74
Abundància de l'espècie Alcedo atthis
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 89: Abundància de l’espècie Alcedo atthis
Abundància de l'espècie Anthus spinoletta

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 90: Abundància de l’espècie Anthus spinoletta
75
Abundància de l'espècie Apus apus
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 91: Abundància de l’espècie Apus apus
Abundància de l'espècie Apus melba

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 92: Abundància de l’espècie Apus melba
76
Abundància de l'espècie Ardea cinerea
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 93: Abundància de l’espècie Ardea cinerea
Abundància de l'espècie Ardeola ralloides

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 94: Abundància de l’espècie Ardeola ralloides
77
Abundància de l'espècie Bubulcus ibis
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 95: Abundància de l’espècie Bubulcus ibis
Abundància de l'espècie Buteo buteo

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 96: Abundància de l’espècie Buteo buteo
78
Abundància de l'espècie Carduelis carduelis
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 97: Abundància de l’espècie Carduelis carduelis
Abundància de l'espècie Cettia cetti

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 98: Abundància de l’espècie Cettia cetti
79
Abundància de l'espècie Charadrius dubius
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 99: Abundància de l’espècie Charadrius dubius
Abundància de l'espècie Cisticola juncidis

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 100: Abundància de l’espècie Cisticola juncidis
80
Abundància de l'espècie Corvus monedula
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 101: Abundància de l’espècie Corvus monedula
Abundància de l'espècie Delichon urbicum

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 102: Abundància de l’espècie Delichon urbicum
81
Abundància de l'espècie Eggretta garzetta
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 103: Abundància de l’espècie Eggretta garzetta
Abundància de l'espècie Emberiza schoeniclus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 104: Abundància de l’espècie Emeberiza schoeniclus
82
Abundància de l'espècie Erithacus rubecula
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 105: Abundància de l’espècie Erithacus rubecula
Abundància de l'espècie Estrilda astrild

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 106: Abundància de l’espècie Estrilda astrild
83
Abundància de l'espècie Falco tinnunculus
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 107: Abundància de l’espècie Falco tinnunculus
Abundància de l'espècie Fringilla coelebs

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 108: Abundància de l’espècie Fringilla coelebs
84
Abundància de l'espècie Galerida cristata
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 109: Abundància de l’espècie Galerida cristata
Abundància de l'espècie Himantopus himantopus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 110: Abundància de l’espècie Himantopus himantopus
85
Abundància de l'espècie Hirundo rustica
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 111: Abundància de l’espècie Hirundo rustica
Abundància de l'espècie Ixobrychus minutus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 112: Abundància de l’espècie Ixobrychus minutus
86
Abundància de l'espècie Larus michaellis
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 113: Abundància de l’espècie Larus michaellis
Abundància de l'espècie Larus ridibundus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 114: Abundància de l’espècie Larus ridibundus
87
Abundància de l'espècie Motacilla alba
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 115: Abundància de l’espècie Motacilla alba
Abundància de l'espècie Motacilla cinerea

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 116: Abundància de l’espècie Motacilla cinerea
88
Abundància de l'espècie Parus major
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 117: Abundància de l’espècie Parus major
Abundància de l'espècie Passer montanus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 118: Abundància de l’espècie Passer montanus
89
Abundància de l'espècie Phalacrocorax carbo
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 119: Abundància de l’espècie Phalacrocorax carbo
Abundància de l'espècie Phasianus colchicus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 120: Abundància de l’espècie Phasianus colchicus
90
Abundància de l'espècie Phoenicurus ochruros
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 121: Abundància de l’espècie Phoenicurus ochruros
Abundància de l'espècie Phylloscopus collybita

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 122: Abundància de l’espècie Phylloscopus collybita
91
Abundància de l'espècie Saxicola torquatus
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 123: Abundància de l’espècie Saxicola
Abundància de l'espècie Serinus serinus

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 124: Abundància de l’espècie Serinus serinus
92
Abundància de l'espècie Sturnus unicolor
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 125: Abundància de l’espècie Sturnus unicolor
Abundància de l'espècie Sturnus vulgaris

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 126: Abundància de l’espècie Sturnus vulgaris
93
Abundància de l'espècie Sylvia melanocephala
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 127: Abundància de l’espècie Sylvia melanocephala
Abundància de l'espècie Tachybaptus ruficollis

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 128: Abundància de l’espècie Tachybaptus ruficollis
94
Abundància de l'espècie Tringa ochropus
Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 129: Abundància de l’espècie Tringa ochropus
Abundància de l'espècie Upupa epops

Abundant
10
Escassa
5
Absència
0
2a 3a 2a 3a 1a 2a 3a 2a 1a 3a 1a 3a
Època de l'any
Figura 130: Abundància de l’espècie Upupa epops
95
12. ANNEX C
En aquest annex s’adjunten els dibuixos de les espècies no fotografiades, fets per mi, i
ordenats alfabèticament.
Figura 133: Anthus pratensis
Figura 131: Acrocephalus arundinaceus
Figura 134: Apus apus
Figura 132: Alauda arvensis
96
Figura 135: Apus melba Figura 138: Luscinia megarhynchos
Figura 139: Luscinia svecica cyanecula

Figura 136: Circaetus gallicus
Figura 140: Merops apiaster
Figura 137: Coturnix coturnix
97
Figura 141: Motacilla flava iberiae Figura 144: Saxicola rubetra
Figura 145: Streptopelia turtur
Figura 142: Picus viridis
Figura 146: Sylvia atricapilla
Figura 143: Ptyonoprogne rupestris
98
Figura 147: Tringa glareola
Figura 148: Vanellus vanellus
99
13. ANNEX D
En aquest annex s’adjunta el llistat total d’espècies observades (nom científic i comú),
tant per mi com per altres observadors, i ordenades alfabèticament. Al costat de cada
nom es mostra: la pàgina on hi ha la informació sobre l’espècie, la pàgina on hi ha la
fotografia o dibuix d’aquesta, i per últim la pàgina on hi ha la seva taula.
Abellerol, 44, 97 Balquer, 52, 96
Acrocephalus arundinaceus, 52, 96 Bec de corall senegalès, 40, 65, 83
Actitis hypoleucos, 50, 61, 73 Becadell, 51, 66
Aegithalos caudatus, 32, 61, 74 Bernat pescaire, 34, 62, 77
Àguila calçada, 31, 66 Bitxac comú, 56, 70, 92
Àguila marçenca, 31, 97 Bitxac rogenc, 56, 98
Alauda arvensis, 32, 96, 74 Blauet, 33, 61, 75
Alcedo atthis, 33, 61, 75 Bubulcus ibis, 35, 63, 78
Aligot comú, 31, 63, 78 Buteo buteo, 31, 63, 78
Alosa vulgar, 32, 96, 74 Cabusset, 49, 71, 94
Anas penelope, 33, 61 Cadernera, 41, 63, 79
platyrhynchos, 33, 62 Cames llargues, 50, 67, 85
Ànec collverd, 33, 62 Carduelis carduelis, 41, 63, 79
Ànec xiulador, 33, 61 chloris, 41, 63
Anthus pratensis, 44, 96 Certhia brachydactyla, 36,
spinoletta, 45, 62, 75 Cettia cetti, 53, 64, 79
Apus apus, 36, 96, 76 Charadrius dubius, 37, 64, 80
melba, 36, 97, 76 Circaetus gallicus, 31, 97
Ardea cinerea, 34, 62, 77 Cisticola juncidis, 53, 64, 80
Ardeola ralloides, 34, 63, 77 Cogullada vulgar, 32, 66, 85
Ballester, 36, 97, 76 Colom roquer, 37, 64
100
Columba livia, 37, 64 Gavina vulgar, 43, 67, 87
palumbus, 38, 64 Gralla, 39, 64, 81
Corb marí gros, 47, 69, 90 Grasset de muntanya, 45, 62, 75
Corriol petit, 37, 64, 80 Guatlla, 48, 97
Corvus monedula, 39, 64, 81 Hieraaetus pennatus, 31, 66
Coturnix coturnix, 48, 97 Himantopus himantopus, 50, 67, 85
Cotxa blava, 55, 97 Hirundo rustica, 42, 67, 86
Cotxa fumada, 55, 69, 91 Ixobrychus minutus, 35, 67, 86
Cuereta blanca, 45, 68, 88 Larus michaellis, 43, 67, 87
Cuereta groga, 46, 97 ridibundus, 43, 67, 87
Cuereta torrentera, 45, 68, 88 Luscinia megarhynchos, 55, 97
Delichon urbicum, 42, 65, 81 svecica, 55, 97
Eggreta garzetta, 35, 65, 82 Mallerenga carbonera, 46, 68, 89
Emberiza schoeniclus, 39, 65, 82 Mallerenga cuallarga, 32, 61, 74
Erithacus rubecula, 55, 65, 83 Martinet blanc, 35, 65, 82
Esplugabous, 35, 63, 78 Martinet menut, 35, 67, 86
Estornell negre, 52, 71, 93 Martinet ros, 34, 63, 77
Estornell vulgar, 52, 71, 93 Merops apiaster, 44, 97
Estrilda astrild, 40, 65, 83 Mosquiter comú, 53, 69, 91
Faisà, 48, 69, 90 Mosquiter de passa, 54, 69
Falciot negre, 36, 96, 76 Motacilla alba, 45, 68, 88
Falco tinnunculus, 40, 66, 84 cinerea, 45, 68, 88
Fredeluga, 37, 99 flava, 46, 97
Fringilla coelebs, 42, 84 Oreneta cuablanca, 42, 65, 81
Gafarró, 41, 70, 92 Oreneta vulgar, 42, 67, 86
Galerida cristata, 32, 66, 85 Pardal comú, 46, 68
Gallinago gallinago, 51, 66 Pardal de bardissa, 49, 70
Gallinula chloropus, 49, 66 Pardal xarrec, 47, 68, 89
Garsa, 39, 70 Parus major, 46, 68, 89
Gavià argentat, 43, 67, 87 Passer domesticus, 46, 68
101
montanus, 47, 68, 89 Tallarol capnegre, 54, 71, 94
Phalacrocorax carbo, 47, 69, 90 Tallarol de casquet, 54, 98
Phasianus colchicus, 48, 69, 90 Titella, 44, 96
Phoenicurus ochruros, 55, 69, 91 Tord comú, 56,
Phylloscopus collybita, 53, 69, 91 Tórtora turca, 38, 70
trochilus, 54, 69 Tórtora, 38, 98
Pica pica, 39, 70 Tringa glareola, 51, 99
Picot verd, 48, 98 ochropus, 51, 72, 95
Picus viridis, 48, 98 Trist, 53, 64, 80
Pinsà comú, 42, 84 Tudó, 38, 64
Pit-roig, 55, 65, 83 Turdus philomelos, 56
Polla d’aigua, 49, 66 Upupa epops, 57, 72, 95
Prunella modularis, 49, 70 Valona, 51, 99
Ptyonoprogne rupestris, 43, 98 Vanellus vanellus, 37, 99
Puput, 57, 72, 95 Verdum, 41, 63
Raspinell comú, 36, Vidua de cua d’agulla, 57, 72
Repicatalons, 39, 65, 82 Vidua macroura, 57, 72
Roquerol, 43, 98 Xivita, 51, 72, 95
Rossinyol, 55, 97 Xivitona, 50, 61, 73
Rossinyol bord, 53, 64, 79 Xoriguer comú, 40, 66, 84
Saxicola rubetra, 56, 98
torquatus, 56, 70, 92
Serinus serinus, 41, 70, 92
Streptopelia decaocto, 38, 70
turtur, 38, 98
Sturnus unicolor, 52, 71, 93
vulgaris, 52, 71, 93
Sylvia atricapilla, 54, 98
melanocephala, 54, 71, 94
Tachybaptus ruficollis, 49, 71, 94
102

Catàleg Ornitològic de L'espai Natural de Can Cabanyes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catàleg Ornitològic de L'espai Natural de Can Cabanyes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Catàleg Ornitològic

Robert Manzano Rubio

2. Descripció geogràfica del Vallès Oriental ......................................................5

3.1. Situació UTM........................................................................................8

3.2. Descripció de l’entorn...........................................................................9

3.3. L’aiguamoll de Can Cabanyes............................................................12

3.4. El bosc de Can Cabanyes....................................................................13

5.1. Migració de l’oreneta vulgar...............................................................21

5.1.1. Gràfics i taules d’interès

5.1.1.1. Mapa d’abundància................................................22

5.2. Migració i comportament de l’abellerol..............................................26

7. Catàleg ornitològic de Can Cabanyes i el riu Congost.................................30

11. Annex B...........................................................................................................73

12. Annex C...........................................................................................................96

13. Annex D.........................................................................................................100

Montmeló i Granollers. La causa d’aquesta elecció és la meva afició des de petit a

l’observació de la natura en general, i aquest treball m’ha donat la oportunitat

La metodologia utilitzada tant en general com en tot treball de camp, es bassa en

l’observació de la zona estudiada i la presa d’anotacions.

El nucli de la memòria consta de dues parts: introducció i resultats. La primera part es

bassa en la recerca d’informació, on hi ha una localització i descripció breu del la zona

estudiada, s’explica els conceptes de digiscoping (definició, parts del telescopi i

recomanacions) i migració (definició, causes, tipus i comportament de l’espècie Hirundo

obtinguts: metodologia, catàleg amb informació de cada espècie observada i un apartat

de dades addicionals on s’enumeren altres espècies presents però no observades .

Per a finalitzar a l’apartat de conclusions hi ha la valoració del treball i els diferents

d’espècies, ordenades alfabèticament, i a continuació de cada la pàgina per accedir a la

que s’especifiqui el contrari.

Figura 1:Localització de la provincia del Vallès Oriental (punt A) a Catalunya

serralades afecten al clima mediterrani de la zona, quan a l’hivern hi ha una baixada

les temperatures són més moderades. La temperatura mitjana anual és de 14,5 º C. La

Hi ha hagut un gran desenvolupament de la indústria al llarg de les últimes dècades, que

ha afectat negativament a la amplia distribució dels terrenys agrícoles (principalment de

secà) que hi havia.

3.1. Situació UTM

Figura 3: Geolocalització de Can Cabanyes

Natural de Can Cabanyes.

8,24 hectàrees gestionat per l’Ajuntament de Granollers.

La restauració ecològica de Can Cabanyes va ser impulsada per l’Ajuntament de

Europea, i finalitzat en març de 2003.

oferta d’informació i d’activitats educatives, així com una zona de picnic.

les plantes de l’aiguamoll on es depura i es disminueixen les concentracions de

nitrogen, fòsfor i matèria orgànica, per després tornar al riu.

Gràcies a aquesta millora s’ha aconseguit augmentar l’espai natural i la diversitat

Xarxa Natura 2000.

Figura 7: Panoràmica de l’aiguamoll.

L’aiguamoll de Can Cabanyes és un exemple representatiu de la vegetació que podem

trobar en zones i humides i cursos fluvials.

(Paspalum distichum) i el creixen bord (Aplum nodiflorum). Aquests herbassars

collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), o el cabusset

esdevenen també un sistema de depuració ja comentat anteriorment.

abundant i amb poca capacitat colonitzadora.

A la vora de l’aiguamoll podem observar el jonc comú (Scirpus holoschoenus).

Figura 8: Panoràmica del bosc de Can Cabanyes.

refugi a espècies com el tudó (Columba palumbus), la tórtora turca (Streptopelia

Figura 9: Fotografia del riu Congost

Com ja s’ha comentat anteriorment l’Ajuntament de Granollers va proposar un projecte

La zona de ribera constitueix la principal font d’aliment de les aus passeriformes. Hi

d’esbarzer (Rubus ulmifolius), tomaqueres (Solanum lycopersicum), figueres (Ficus

petits canyissars, on la vegetació és semblant a la de l’aiguamoll (jonc comú, canyís) tot

afegint la presència de la canya (Arundo donax).

Figura 10:Celtis australis Figura 11: Fraxinus angustifolia

a l’estiu. La causa d’aquest canvi es la migració, que consisteix en el desplaçament de