Professional Documents
Culture Documents
Tema 48
LA LITERATURA POPULAR
FINS AL SEGLE XX
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
ÍNDEX
1. Introducció
2. Orígens
3. Cançoner
a) Els goigs
b) Corrandes i Cançons de Pandero
c) Nadales
d) Cançons de bandoler i de lladres de camí ral
e) Fabliaux
f) Romancer
4. Conclusió
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
BIBLIOGRAFIA
CARBONELL, A. i al., Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies, Barcelona, El
Punt - Edhasa, 1979.
RIQUER, M. i al., Història de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 1884, vol. I-V.
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
1. Introducció
Podríem definir com a literatura popular aquella que naix en el conjunt de les
necessitats bàsiques de qualsevol col·lectivitat. Tota comunitat social necessita
expressar-se en la seua activitat i per aquesta naturalesa; la literatura popular ha
tingut sempre com a mitjà de transmissió la tradició oral i l’autoria ha romàs en
l’anonimat. Tota creació artística té, en el seu origen, un individu creador, l’obra del
qual passa al seu entorn social i és assumida per la comunitat. Pot ser recreada,
adaptada a noves realitats socials, i reproduïda i transmesa per la memòria
col·lectiva.
Aquesta “literatura”, anomenada “popular” enfront de la creació “culta” -tot i
que la interacció entre ambdues ha estat continuada- ha anat sempre acompanyada
de la música, dansa o espectacle. I, així, ens ha pervingut en la cançó i el teatre.
2. Orígens
Els orígens de la nostra llengua, de la mateixa manera que les altres llengües
romàniques, es remunta al llarg període de la fragmentació del llatí vulgar, parlat en
els territoris de l’antic imperi Romà. Es pren com a primer text escrit en català la
versió catalana del text jurídic Forum Iudicum, manuscrit del segle XII (anterior a les
Homilies d’Organyà); la qual cosa implica que els orígens escrits del català són
textos en prosa i no en vers, que és com solen iniciar-se les llengües literàries. La
raó és el fort arrelament del provençal, de l’occità com a koiné literària, la llengua
dels torbadors, amb gran prestigi literari a causa del refinament cultural de les corts
del segle XII. Aquest fet s’allargaria fins al segle XV, quan Ausiàs March abandonarà
l’estil dels trobadors i iniciarà un lent procés de desprovençalització.
Naturalment, però, la poesia popular sí que utilitzava el català, però la seua
presència es fa difícil de constatar ja que la transmissió era oral únicament i amb
aquest canal ens han arribat, encara a nosaltres, de veu en veu i de generació en
generació. Els objectius de la poesia popular es poden resumir així:
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
Josep Romeu diu: “al costat de la poesia culta existeix, des del naixement de
la llengua, una poesia popular i tradicional, transmesa oralment, de la qual posseïm
poques dades concretes anteriors al segle XVI, encara que certament els seus
orígens vénen de l’Edat Mitjana, (...)” Pel que fa a l’evolució general de l’obra, cal
matisar que, en tant que creació artística, és extrapersonal i té una existència latent
que es manifesta a través de les diverses interpretacions dels que l’actualitzen;
d’altra banda, no oblidem que semblants interpretacions originen les múltiples
versions i variacions en què se’ns presenta l’obra folklòrica. Aquesta objectivació
personal a càrrec dels diversos intèrprets folklòrics s’esdevé amb el concurs d’un
conglomerat actiu d’impulsos i normes de la tradició oral, animat pels diferents
emissors amb llurs creacions individuals produïdes en el moment d’emetre l’obra...
La creació s’identifica amb la col·lectivitat; la personalitat del poeta, doncs,
queda diluïda en el medi establert i s’hi confon per la raó del caràcter col·lectiu de la
seua obra”.
Paral·lelament a la literatura culta en provençal, n’hi hagué una altra de
provençal –produïda i consumida pel poble- de divulgació oral en llengua catalana,
composta i difosa pels joglars. Dels nostres joglars i la seua activitat hi ha
referències documentals, sobretot, quan estaven vinculats a la cort reial. Per aquests
documents sabem de l’existència d’una èpica catalana que encara en el segle XIV
no fou mai escrita ni deriva en romanços.
El joglar era l’encarregat de la transmissió cantada, acompanyat amb
instruments musicals, de les poesies escrites pels trobadors. Aquests són autors de
composicions versificades en vulgar o en occità, en oposició als poetes que ho feien
en llatí.
Els joglars eren, doncs, professionals de l’actuació, de la posada en escena
dels poemes que els autors els confiaven; açò suposa una conseqüència
fonamental: el grau de la teatralitat, la importància dels aspectes quinèsics (o de
moviment) i representació de pràcticament tota la poesia medieval.
Primordialment, el joglar era el transmissor de la poesia, i des d’aquest punt
de vista cal tenir en compte que alguns trobadors en disposaven d’un o diversos,
dedicats exclusivament a divulgar llurs composicions, com és el cas de Guillem de
Berguedà.
3. Cançoner
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
Així doncs, aquesta poesia popular ha existit al llarg de tota la història dels
pobles catalanoparlants, i ens permet de posar en dubte el concepte i etiqueta
“decadència”, almenys pel que fa a la literatura dels segles XVI a XVIII. La història
d’aquesta comunitat lingüística pot haver tingut alts i baixos a nivell polític o
econòmic i a nivell de conreu de la llengua culta, però ha conservat sempre a un
excel·lent nivell unes formes d’expressió certament literàries que són les
anomenades populars. El poble cantava, ballava, recitava i feia la cort amb el seu
llenguatge senzill i planer. Parlem de popular en funció d’aquests factors:
- No es desmarquen de la llengua del carrer, la col·loquial.
- Naixen espontàniament i anònimament, corren de veu en veu,
passen d’una generació a una altra amb variacions i sovint acaben
essent arreplegades pels folkloristes al cap de molts anys.
- Són una mostra de la imaginació i simbologia d’una col·lectivitat.
a) Els goigs
Antoni Comas ha dit que “el gènere més característic del cançoner català són
els goigs, (...). Constitueixen una manifestació litúrgica popular que es practica en
actes de devoció col·lectiva, (...). Molt freqüent a la literatura llatina i a les literatures
romàniques, amb un estrofisme d’ascendència provençal: la dansa”
Són una mostra de literatura en part popular i en part conreada com a
literatura culta (per això tenim mostres impreses) amb una gran tradició que ve de
l’Edat Mitjana i arriba al segle XIX.
És possible que molts d’ells foren refosos o reelaboracions de caire religiós,
heretades per la memòria popular, però la majoria són creats per autors locals, amb
un cert argument ad hoc per a una comunitat de feligresos concreta, devots a una
advocació determinada. Es caracteritzen per ser cançons religioses que lloen les
excel·lències de Jesucrist, de la Verge Maria i dels sants. D’escriptura anònima,
encara que en tenim alguns signats per clergues, fan ús de melodies senzilles,
espontànies. Són una forma litúrgica popular, practicada en actes de devoció
col·lectiva que formen part de la cerimònia a les festes patronals (processons,
romeries, novenes).
Durant els segles de l’anomenada “decadència”, els goigs són gairebé l’única
mostra del català escrit que arriba a les mans del poble. Pel que fa a la seua forma
estròfica provenen de l’antiga dansa provençal. No sempre, però, el tema és
estrictament religiós; sovint el trobem barrejat amb elements de crònica històrica que
reflecteixen la posició del clergat enfront dels esdeveniments socials del seu temps.
Al tombant del segle XVI, la dansa es transformarà en una combinació
característica d’estrofes que canten de primer els goigs terrenals i després les
excel·lències de Maria o dels sants i, és així, com arriba la forma madura d’aquestes
composicions: normalment amb versos de set síl·labes, amb una tornada inicial de
quatre versos, un nombre de cobles variat (set o vuit) de sis versos cada una, amb
retronxa (que reprenen els dos darrers versos o les darreres rimes de la tornada) i
una tornada final de quatre versos, que rimen com l’estrofa inicial.
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
b) Nadales
Ens han arribat per la memòria col·lectiva. Tot i que no en tenim ni de l’època
medieval, ni dels segles posteriors en què hi hagué una constant producció de noves
cançons nadalenques construïdes sobre l’estructura de les velles.
Són cançons del temps de Nadal, amb tonada religiosa i notablement
apartada de la tradició gregoriana i litúrgica en general. Els arguments giren al
voltant del naixement de Jesús, l’anunci a Maria, el dubte de Josep davant l’embaràs
de Maria. La seua gran difusió ha fet que ens arriben diverses versions que
circulaven arreu del domini lingüístic de cada nadala.
Comas diu que “les nadales anteriors al segle XIV han desaparegut de la
tradició oral i les coneixem per mitjà d’algun manuscrit conservat, cos és ara, el
Cançoner Roviola. Dels segles XVI i XVII ens han arribat més exemples. En general
acusen una marcada influència dels villancicos castellans del segle XVI. Es poden
dividir en quatre grans grups temàtics: l’anunciació a la Mare de Déu, el naixement
de Jesús, l’anunciació i adoració dels pastors, i l’adoració dels reis i la fugida a
Egipte.”.
11
Pagesos adscrits a un domini senyorial que no podien abandonar si no pagaven una redempció o remença;
Aquesta situació fou característica del camp català entre els segles XI i XV.
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
e) Fabliaux
Són composicions de poesia narrativa molt popular a França; es caracteritzen
per la temàtica realista, el propòsit de divertir, l’estil descurat amb pocs recursos
retòrics i l’aparició de temes obscens. Els protagonistes són burgesos, pagesos o
eclesiàstics; normalment s’hi estableix un triangle amorós, on guanyen els dolents i
ix rebent el marit burlat. Aquest tema era molt conegut a l’Edat Mitjana a les terres de
---------------------------------------------------------------- 8 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
parla catalana, però se n’han conservat molt pocs i no segueixen el model francés.
En tenim uns que mantenen el tema però són una creació culta, Llibre de Fra Bernat;
altres segueixen l’estil però no la temàtica, La disputa d’en Buc amb son cavall. Els
únics veritables fabliaux són Els planys del cavaller Mataró i El sagristà i la burgesa,
on el diable es venja d’un sagristà i el fa enamorar-se d’una burgesa per delatar-los
quan s’escapen junts.
f) Romancer
Entesa la literatura com una producció social, cal recordar que tot grup social
s’organitza d’acord amb unes coordenades que constitueixen el seu model polític. Si
aquest model social canvia, també canvia el polític, la qual cosa condiciona el
sistema de convivència i la manera d’entendre la cultura. El Romanticisme com a
moviment de canvi i de refús dels models de producció cultural del segle XVIII,
proposava unes noves directrius quant al fet literari:
- antinormativisme de la retòrica tradicional;
- llibertat de l’artista per tal de produir l’obra;
- recuperació de la tradició històrica popular, la llengua, les ruïnes...
Aquest moviment provocarà la recuperació de la tradició oral popular
(rondalles, refranys, miracles...), en definitiva, els orígens d’una classe ara dominant,
urbana, burgesa, que ha obtingut el poder durant les revolucions del segle XIX. Els
folkloristes s’ocuparan de la recerca i l’aplec de la rondallística tradicional i detindran
la crisi de la tradició oral iniciada amb la difusió de la impremta (a València ja al
1474).
Durant tot el segle XIX, Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i altres es
preocuparen per la recerca de la poesia tradicional popular. L’any 1853, publicà un
important recull d’aquesta producció amb el nom de Romancer Català (la versió de
1822, en castellà fou Romancerillo catalán). Aquest recull és, potser, la màxima
expressió de la nostra cançó popular sobreviscuda exclusivament per via oral.
Aquest romancer naix a mitjan camí de França i Espanya, mantenint la
naturalesa de pont, de cruïlla que ha caracteritzat sempre Catalunya. Com diu J.
Massot “el Romancer català recull la feminitat del Romancer francés i la força
expressiva de l’espanyol”
Els estudis fets fins ara, sobretot per Martí de Riquer, permeten distingir tres
nuclis a partir dels quals es genera aquest romancer:
- l’element francoprovençal, que també s’anomena gàl·lic o
ultrapirinenc;
- l’element castellà;
- l’element autòcton;
La influència ultrapirinenca sembla la més antiga i la que més denota un
llenguatge més pur. Es caracteritza per les formes lingüístiques estranyes en les
rimes (mots acabats en –er o –é), però curiosament podem trobar castellanismes
flagrants, cosa que indica, com diu J. Massot, la mobilitat del camp popular i la
persistent influència de l’element peninsular. En algunes ocasions, la mateixa cançó
apareix enllà dels Pirineus i a les nostres terres. El romanç Don Joan i Don Ramon,
el primer català, imprés al 1840, presenta complicats problemes de filiació; potser
està relacionat amb la cançó francesa del Roi Renaud i amb semblances temàtiques
amb els catalans i castellans de La sortida de missa. Altres romanços catalans de
presumible origen ultrapirinenc són: La mala sogra, La barbera de França, el soldat i
la pastora.
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 48
La literatura popular fins al segle XX
4. Conclusió
Ramon Vidal de Besalú, en Les razós de trobar, ens lliura una prova evident
de l’existència de poesia popular en català a finals del segle XII. El cant popular,
però, no fou considerat digne de ser copiat (tot el món el devia saber de memòria).
Per això tenim el naufragi aparent de la poesia popular a l’Edat Mitjana; caldrà
esperar al segle XVI, que alguns curiosos afeccionats es dediquen a recollir-la de la
memòria col·lectiva, a transcriure-la i a editar-la per oferir repertoris de mostra
d’aquesta literatura.
Tenim el bell recull de cançons de Nadal titulat Cançoner de Roviola, recollit
per Bertomeu Roviola, on es pot apreciar la mínima evolució en aquestes cançons.
En el Cançoner de Juan Fernández de Íxar, d’origen castellà, en la part copiada al
segle XVI, hi ha un conjunt de peces populars catalanes procedents de l’Urgell. El
Cançoner Flor de Enamorados és considerat un dels documents literaris més
importants del segle XVI. Gran nombre de poesies són en català.
Fóra interminable seguir enumerant els casos de cançons populars que
troben en els segles XVI a XVIII.
La cançó popular persistí al llarg del període anomenat “decadència”2 i ha
perviscut fins als nostres dies amb les variacions lògiques imposades pel temps i per
l’evolució de la llengua.
El romancer català, atestat des del segle XV, amb elements Gàl·lics,
castellans i autòctons, manté la seua vitalitat en la tradició del poble. Es constituí
durant els segles XVI a XVIII, en el període etiquetat com “decadència”. D’aquesta
manera, el poble sabé mantenir, crear i conservar tot un tresor de troballes poètiques
i narratives i, sobretot, la vitalitat de la llengua, amb els seus barbarismes, anacoluts
i altres incorreccions que són introduïts per tal de falcar els versos.
2
Vegeu el tema 49.
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------