S\u2019havia d\u2019aturar el tren ara, precisament ara.
Quan acabo de robar la primera cartera de la meva vida.
\u2014Mare, ja hi som?

La nena del meu davant fa anar els peus amunt i avall. Des que ha pujat al tren, ja fa una bona estona, ha anat augmentant el ritme d\u2019aquest moviment que fa de manera mec\u00e0nica, i tamb\u00e9 la for\u00e7a, perqu\u00e8 cada vegada les aixeca m\u00e9s, les cames, i aviat li arribaran a dalt de tot. Abans m\u2019ha donat un copet i la seva mare m\u2019ha demanat excuses, no passa res, he fet jo traientli import\u00e0ncia. Llavors m\u2019ha semblat que ella es fixava en com vaig vestit, i aix\u00f2 que vaig correcte, molt correcte, si fins i tot m\u2019he enganxat les soles de les sabates perqu\u00e8 no es veg\u00e9s que tenen gana, i me les he enllustrat una mica, per\u00f2, \u00e9s clar, s\u00f3n tan velles que ja res no les pot disfressar de noves. I, tanmateix, s\u2019ha notat; aix\u00ed doncs, es nota, vaja. D\u00e9u meu, es nota. La dona, que deixa-la anar perqu\u00e8 anima un mort nom\u00e9s de mirar-la, m\u2019ha fet una inspecci\u00f3 rapid\u00edssima d\u2019un cop d\u2019ull, m\u2019ha revisat de dalt a baix i jo he pensat que m\u2019havia descobert. M\u2019ha obligat a ullarme jo mateix, a repassar-me dissimuladament despr\u00e9s, la Nati em deia que semblava un senyor, no has de tenir por de res, es tracta de semblar alg\u00fa, que sembli que tens pasta i ja est\u00e0, m\u2019entens. La Nati somreia i m\u2019ensenyava el forat de l\u2019ullal esquerre que no t\u00e9. Deia, quan tingui pasta jo, me\u2019l tapo.

No m\u2019atreveixo ni a tocar-la, la cartera. De cop, en aquest instant d\u2019aturar-se el tren, perqu\u00e8 nom\u00e9s ser\u00e0 un instant, em crema la m\u00e0 i em crema tot. Nom\u00e9s eren cinc minuts; cinc minuts de tren, d\u2019una estaci\u00f3 a l\u2019altra, de Vic a Manlleu. Mark, \u00e9s molt f\u00e0cil, en un tren, \u00e9s la butxaca del del costat, m\u2019entens, una mica de pressi\u00f3 perqu\u00e8 no ho noti i ja est\u00e0, baixes a la seg\u00fcent estaci\u00f3, puges al tren que ve despr\u00e9s i fora. La Nati em vestia i en Pepe em donava lli\u00e7ons. I mira que he trigat jo a voler-les aprendre, mira que no en volia saber res, mira que vaig intentar continuar sent honrat. Perqu\u00e8 jo n\u2019era molt, d\u2019honrat.

Hi ha instants com ara aquest que es fan eterns. Sembla que hagin passat ja uns quants minuts, i resulta que segurament han passat nom\u00e9s segons, per\u00f2 a mi em semblen una eternitat perqu\u00e8 duc una cartera a la butxaca. Tampoc no puc assegurar que siguin segons, \u00e9s clar, perqu\u00e8 per aix\u00f2 hauria de mirar el rellotge que tinc a la m\u00e0 esquerra, i la m\u00e0 esquerra \u00e9s la que exerceix pressi\u00f3 sobre la butxaca del meu ve\u00ed que es troba al pa\u00eds dels somnis.

no haur\u00e0 servit de res. Em comen\u00e7a a passar all\u00f2 de la suor freda, all\u00f2 que notes que el front se t\u2019omple de perletes que, d\u2019aqu\u00ed a molt poc, aniran lliscant-me avall pel rostre, faran com un riu estret i llarg i acabaran caient sobre els meus bra\u00e7os o sobre el seient o al terra, cauran all\u00e0 on hagin de caure, per\u00f2 el cas \u00e9s que cauran.

La Kristina es marejava els tres primers mesos sempre, i llavors feia all\u00f2 d\u2019endur-se el mocador a la boca a mig menjar i sortir corrents per vomitar. Ho va fer amb tots tres, i quan

veia que li passava jo ja li deia, oh, no, Kristi, ja hi tornem a ser. \u00c9s horrible, feia ella sacsejant el cap, mentre, de cap al v\u00e0ter, treia tot el que acabava de menjar, i els cabells foscos, llisos, li penjaven com si fossin cortines a una banda i a l\u2019altra del cap. Jo, quan l\u2019ajudava perqu\u00e8 no se li embrutessin, em fixava sempre en les rajoles trencades, semblava que cada dia se\u2019n despeng\u00e9s una, b\u00e9, potser \u00e9s una mica exagerat, aix\u00f2, per\u00f2 s\u00ed que anaven caient, vinga, ara una, ara l\u2019altra, i jo les apilonava en un rac\u00f3, \u00e9s que estan molt mal enganxades, deia ella, per\u00f2 podr\u00edem tornar-les a posar nosaltres, almenys algunes. Aix\u00f2 mateix, feia jo amb el cor il.luminat, i pensava que aix\u00ed no semblaria que est\u00e0vem en guerra, que era el que semblava, perqu\u00e8 entre all\u00f2 i la llum... quin tip d\u2019enyorar la llum del sol des de la llum del soterrani. Quan n\u2019hi havia, \u00e9s clar, perqu\u00e8 el m\u00e9s normal era que no n\u2019hi hagu\u00e9s.

Aix\u00f2 de les rajoles no era tan senzill com semblava. Aqu\u00ed en va caure una i en Pepe va fer una mica de ciment per enganxar-la. All\u00e0, de ciment, res, no n\u2019hi havia o, millor dit, el poc que hi havia era per construir... per construir qu\u00e8. Aquesta era la pregunta, qu\u00e8 constru\u00efu, deman\u00e0vem tots als que treballaven en una obra a prop de la catedral de Sant Pau, o sigui, ben b\u00e9 al costat de casa nostra, o de casa d\u2019en Paulin, millor dit, i ens contestaven que constru\u00efen cases, blocs de pisos m\u00e9s macos que els de tota la vida, per qui se\u2019ls pugui pagar, \u00e9s clar, feia en Paulin amb una ganyota, i els paletes encongien les espatlles, aix\u00f2 ja no ho sabem, contestaven, tampoc no eren cap meravella, els pisos, per\u00f2 s\u00ed que eren millors que el soterrani on viv\u00edem nosaltres, o potser haur\u00edem de dir on malviv\u00edem, senyor, si he viscut amb m\u00e9s foscor a Tirana que aqu\u00ed a Barcelona, on la Nati i en Pepe m\u2019havien cedit una habitaci\u00f3 que deien ells que era fosca i que quan jo la vaig veure vaig dir, no sabeu qu\u00e8 \u00e9s una habitaci\u00f3 fosca, realment, no en teniu ni idea. Aix\u00f2 no \u00e9s mis\u00e8ria ni \u00e9s res.

La mis\u00e8ria \u00e9s quan t\u2019aprimes perqu\u00e8 no pots donar als teus fills una vivenda digna i uns bons abrics i unes bones botes. Per\u00f2 no em vas dir que era segur, m\u2019exasperava jo. La Kristi em mirava eixugant-se el v\u00f2mit dels llavis amb un tros de paper i responia, aix\u00f2 em semblava a mi, ho dec calcular malament, per\u00f2 jo diria que va aix\u00ed. \u00c9s clar que va aix\u00ed, saltava jo, si no ho saps tu, qui vols que ho s\u00e0piga, li feia un somriure mirant de treure import\u00e0ncia al fet que ens queia al damunt una boca nova per alimentar i un altre habitant per al soterrani, sort que la Kristina \u00e9s metgessa i tenia acc\u00e9s a alguns medicaments com ara les vitamines, aquella vitamina que ve del sol i que els farmac\u00e8utics s\u2019entretenen a encapsular. Els envi\u00e0vem a jugar al carrer a mig hivern, tot i que al carrer cada vegada era m\u00e9s perill\u00f3s jugar-hi perqu\u00e8 els cotxes cada dia corrien

m\u00e9s i es fixaven menys en els vianants que el travessaven, i feia fred i no don\u00e0vem l\u2019abast amb els jerseis, per\u00f2 almenys a fora feia menys humitat que a dins, el petit sempre malalt i els altres anar fent, el petit ens preocupava tant, eren els pulmons, la Kristina ja no sabia qu\u00e8 fer-li, no se\u2019n separava ni de dia ni de nit, si encara hagu\u00e9s tingut la consulta que tenia a Milot hauria anat tot millor, per\u00f2 a Tirana despr\u00e9s del 97 tothom deixava de tenir el que tenia, tot havia quedat desorganitzat, deixat de la m\u00e0 de D\u00e9u, la por ens havia dut a intentar fugir d\u2019una guerra m\u00e9s que probable, per\u00f2 a l\u2019\u00faltim moment ens hi hav\u00edem repensat i ens hav\u00edem quedat al soterrani d\u2019en Paulin, que havia estudiat amb la Kristi i que havia trobat un altre lloc on viure ell, aqu\u00ed estareu b\u00e9 de moment, i trobareu feina aviat. B\u00e9, tu trobar\u00e0s feina, ja ho veur\u00e0s, em deia a mi, perqu\u00e8 aix\u00f2 de la Kristina ja ho veia m\u00e9s complicat, ell era metge i ho sabia. I llavors ja no ten\u00edem res, res de res. No sab\u00edem si tornar a Milot, dubt\u00e0vem, i al final jo s\u00ed que trobava feina, s\u00ed, per\u00f2 de qu\u00e8 em servia, no n\u2019hi havia prou per sortir de la humitat, perqu\u00e8 el

petit deix\u00e9s de tossir, perqu\u00e8 la llum del sol ens entr\u00e9s per les finestres, per Sant Pau havia vingut aquell cos\u00ed germ\u00e0 d\u2019en Paulin que no recordo ni com es deia per\u00f2 que havia compartit amb nosaltres una nit memorable en qu\u00e8 ens explica-va que a Occident un sou treballant al camp valia tant com cinc dels meus sous de mestre. I li brillaven tant els ulls, al cos\u00ed, que llavors havia estat quan ens hav\u00edem mirat la Kristi i jo i ens hav\u00edem dit, un dels dos ha de marxar.

La nena Marta m\u2019acaba de donar un cop a mitja cama d\u2019aquells que et fan veure les estrelles, i a mi se m\u2019ha escapat una exclamaci\u00f3 de dolor. Que no es desperti el de la cartera, si us plau, que no es desperti, \u00e9s l\u2019\u00fanic que penso jo. Intento dir que no passa res, i faig un gest amb la m\u00e0 com per treureli import\u00e0ncia. Per\u00f2 la dona insisteix que la Marta em demani excuses. I jo que no, per\u00f2 la nena acaba dient, perd\u00f3. Faig un somriure i intento no tornar a mirar la senyora, que ja m\u2019ensumo que m\u2019adre\u00e7a una mirada interrogant, d\u2019aquelles que volen aprovaci\u00f3 d\u2019alguna manera, amb una altra mirada, amb un gest. Per\u00f2 jo no la vull mirar perqu\u00e8 ara s\u2019ha girat del tot i D\u00e9u n\u2019hi do quin escot que em porta, i si la miro no li mirar\u00e9 precisament la cara, que ja em conec. Ella es cansa d\u2019esperar i acaba tornant a la seva posici\u00f3 original, que \u00e9s la d\u2019estar girada cap a la finestra, la de mirar enfora.

Tanco els ulls i penso en D\u00e9u, en sant Pau, en sant Antoni, en tots els sants. En Jes\u00fas, en Jes\u00fas. All\u00e0 tot el dia invoc\u00e0vem Jes\u00fas. Despr\u00e9s, aqu\u00ed em vaig acostumar a invocar sant Pau, tothom invoca sants, aqu\u00ed, i tot s\u2019encomana. Ens vam fer tips de resar, amb la Kristi, an\u00e0vem tots dos a la catedral, primer en obres, despr\u00e9s tot just estrenada, ens agenoll\u00e0vem, ens hi pass\u00e0vem una hora cada dia, implor\u00e0vem a l\u2019entitat celestial que ens volgu\u00e9s escoltar que ens don\u00e9s una casa digna i vestits dignes i tot plegat que fos m\u00e9s digne. I, fins i tot,

Ai, per sant Pau, la cartera. No hi pensava, jo, ara, i, de cop m\u2019ha tornat a venir al cap. El tren no arrenca i jo continuo assegut al costat de la meva v\u00edctima, que, afortunadament, encara dorm, tot i que ara s\u2019ha bellugat una mica quan ha sentit tot aquest enrenou del cop de peu.