Als campus universitaris ha esdevingut una pr\u00e0ctica for\u00e7a comuna. Als professors se\u2019ls demana que s\u2019imaginin que s\u2019han de morir i que rumi\u00efn qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important per a ells. Mentre parlen, l\u2019audi\u00e8ncia no es pot estar de preguntar-se: quin saber transmetr\u00edem a la humanitat si sab\u00e9ssim que aquesta \u00e9s l\u2019\u00faltima oportunitat que tenim? Si dem\u00e0 mateix hagu\u00e9ssim de morir, quin seria el nostre llegat?

Fa molts anys que a la Universitat Carnegie Mellon es fan \u00abCicles d\u2019\u00faltimes lli\u00e7ons\u00bb, per\u00f2 quan els organitzadors em van venir a veure perqu\u00e8 hi particip\u00e9s havien canviat el nom de cicles per jornades, i van demanar a un grup de professors destacats que \u00abaportessin les seves reflexions sobre la seva traject\u00f2ria personal i professional\u00bb. No era l\u2019enunciat m\u00e9s apassionant del m\u00f3n, per\u00f2 vaig acceptar la proposta. Em van buscar un forat per al setembre.

Mentre em feien el tractament, els encarregats de coordinar els cicles de confer\u00e8ncies no paraven d\u2019enviar-me correus. Em preguntaven: \u00abSobre qu\u00e8 parlar\u00e0s?\u00bb. \u00abSi us plau, fes- nos-en arribar un resum.\u00bb \u00c9s un tr\u00e0mit acad\u00e8mic que no es pot passar per alt, encara que la persona estigui enfeinada en una altra cosa, com ara intentar no morir. Cap a mitjan agost, em van fer saber que s\u2019havia d\u2019imprimir el cartell de la confer\u00e8ncia i que havia de concretar un tema.

Sabia que podia suspendre la confer\u00e8ncia. Tothom ho hauria ent\u00e8s. De sobte, tenia tantes altres coses a fer... Havia d\u2019afrontar el meu propi dolor i la tristesa dels que m\u2019estimaven. M\u2019havia de dedicar a posar ordre als afers de la fam\u00edlia. Aix\u00ed i tot, malgrat el reguitzell de coses pendents, no em podia treure del cap la idea de fer aquella

diria? Com la rebria, la gent? Seria capa\u00e7 de fer-la?
\u00abNo em posen cap impediment per tirar-me enrere \u2014li vaig dir a la meva dona, la Jai\u2014,
per\u00f2 \u00e9s que em ve tan de gust!\u00bb

La Jai (es pronuncia \u00abJei\u00bb) sempre ha estat la meva entusiasta. Quan em sentia engrescat per alguna cosa, ella tamb\u00e9. Per\u00f2 aquesta idea de l\u2019\u00faltima lli\u00e7\u00f3 la feia sentir recelosa. Feia poc que ens hav\u00edem mudat de Pittsburgh al sud-est de Virg\u00ednia perqu\u00e8 quan em mor\u00eds ella i els nens tinguessin la seva fam\u00edlia a prop. La Jai creia que la meva obligaci\u00f3 era dedicar el poc temps que em quedava als fills, o b\u00e9 a posar en ordre la nova casa despr\u00e9s de la mudan\u00e7a, m\u00e9s que destinar les

\u00abPotser s\u00f3c egoista \u2014em va dir la Jai\u2014, per\u00f2 et vull per a mi. Tot el temps que dediquis a preparar aquesta confer\u00e8ncia \u00e9s temps perdut, temps que no ens d\u00f3nes ni als nens ni a mi.\u00bb

Vaig entendre per qu\u00e8 feia aquell comentari. Tan bon punt vaig saber que estava malalt, em vaig prometre que estaria per la Jai i satisfaria els seus desitjos. M\u2019ho vaig agafar com una manera de fer tot el que pogu\u00e9s perqu\u00e8 el dolor que li havia provocat la meva malaltia li fos menys feixuc. Per aix\u00f2 he dedicat tantes hores a arranjar el futur de la meva fam\u00edlia sense mi. Amb tot, no em podia treure el cuquet de fer aquesta \u00faltima confer\u00e8ncia.

Al llarg de la meva carrera, he fet unes quantes bones confer\u00e8ncies. Per\u00f2 que et considerin el millor conferenciant d\u2019un departament d\u2019inform\u00e0tica \u00e9s el mateix que si et coneixen perqu\u00e8 ets el m\u00e9s alt dels Set Nans. I aleshores tenia el pressentiment que encara em quedaven moltes coses dins, que si m\u2019hi escarrassava al m\u00e0xim, potser seria capa\u00e7 d\u2019oferir a la gent alguna cosa especial. \u00abSaviesa\u00bb \u00e9s una paraula massa contundent, per\u00f2 potser era aix\u00f2.

A la Jai no li agradava la idea. Vam plantejar la q\u00fcesti\u00f3 a Michele Reiss, la psicoterapeuta que hav\u00edem comen\u00e7at a visitar feia uns quants mesos, especialitzada a ajudar fam\u00edlies un dels membres de les quals ha de fer front a una malaltia terminal.

\u00abConec el Randy \u2014va dir la Jai a la doctora Reiss\u2014. \u00c9s un addicte a la feina. Ja s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 quan comenci a preparar la confer\u00e8ncia. L\u2019absorbir\u00e0 totalment.\u00bb Segons ella, la confer\u00e8ncia seria una distracci\u00f3 innecess\u00e0ria davant l\u2019aclaparadora quantitat de q\u00fcestions vitals que intent\u00e0vem resoldre.

Hi havia una altra cosa que tamb\u00e9 l\u2019amo\u00efnava: si m\u2019havia d\u2019ajustar a la data fixada per a la confer\u00e8ncia, hauria de volar a Pittsburgh el dia abans, precisament el dia que ella feia quaranta-un anys. \u00ab\u00c9s l\u2019\u00faltim aniversari meu que passarem junts \u2014em va dir\u2014. Em deixar\u00e0s sola el dia del meu aniversari?\u00bb

Certament, la perspectiva de deixar-la sola precisament aquell dia em feia molt de mal. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, no podia renunciar a la idea de la confer\u00e8ncia. La veia com el moment final de la meva carrera, com una manera d\u2019acomiadar-me de la meva \u00abfam\u00edlia laboral\u00bb. Tamb\u00e9 em vaig trobar imaginant-me-la com l\u2019equivalent oratori del jugador de beisbol que, abans de retirarse, pica la pilota i l\u2019envia a les grades m\u00e9s altes. Sempre m\u2019ha

La doctora Reiss ens va escoltar a la Jai i a mi. En la Jai, va dir, hi veia una dona forta i enamorada que havia tingut la intenci\u00f3 de dedicar d\u00e8cades senceres a construir una vida plena amb el marit i a veure cr\u00e9ixer els fills fins que fossin adults. Ara, les nostres vides plegats s\u2019havien de concentrar en nom\u00e9s uns mesos. En mi, la doctora Reiss hi veia un home que encara no estava plenament preparat per retirar-se a casa ni, certament, per ficar-se al llit de mort. \u00abAquesta confer\u00e8ncia ser\u00e0 l\u2019\u00faltima oportunitat de veure\u2019m en persona per a molta gent que aprecio \u2014li vaig dir rotundament\u2014. Tinc l\u2019oportunitat de pensar qu\u00e8 m\u2019importa m\u00e9s, de modelar la manera com em recordar\u00e0 la gent, i de fer les coses tan b\u00e9 com pugui mentre me\u2019n vaig.\u00bb

De tant en tant, la doctora Reiss aixecava els ulls per mirarnos: plor\u00e0vem, l\u2019un enganxat a l\u2019altra, asseguts al sof\u00e0 de la consulta. Ens va dir que s\u2019adonava del gran respecte que ens ten\u00edem, i que sovint la commovia enormement el nostre comprom\u00eds de viure amb plenitud el temps que ens quedava plegats. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens va dir que no era cosa seva decidir si havia de fer la confer\u00e8ncia. \u00abAix\u00f2 ho heu de decidir vosaltres\u00bb, va dir, i ens va ani

Ateses les retic\u00e8ncies de la Jai, sabia que hauria de valorar honestament les meves motivacions. Per qu\u00e8 m\u2019importava tant aquesta confer\u00e8ncia? Era una manera de recordar-me a mi mateix i a tothom que encara era viu? Una manera de demostrarme que encara tenia prou fortalesa per treballar? L\u2019impuls final de voler destacar d\u2019un home enamorat? La resposta a aquestes preguntes era afirmativa. \u00abUn lle\u00f3 ferit vol saber si encara \u00e9s capa\u00e7 de rugir \u2014vaig dir a la Jai\u2014. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de dignitat i autoestima, que no t\u00e9 res a veure amb la vanitat.\u00bb

Vaig recordar a la Jai l\u2019edat dels nostres fills: cinc, dos i un any. \u00abPensa-hi \u2014li vaig dir\u2014. Amb cinc anys, suposo que el Dylan encara tindr\u00e0 algun record meu. Per\u00f2, de fet, qu\u00e8 recordar\u00e0? Qu\u00e8 recordem, tu i jo, de quan ten\u00edem cinc anys? El Dylan recordar\u00e0 com jug\u00e0vem plegats, com r\u00e8iem plegats? Com a molt, ser\u00e9 un record borr\u00f3s.

\u00bbI qu\u00e8 me\u2019n dius, del Logan i la Chloe? No tindran cap record. Cap ni un. Sobretot la Chloe. I et dic una cosa: quan es facin grans, els nens viuran aquella fase en qu\u00e8 necessitaran saber, d\u2019una manera absoluta i fins i tot dolorosa, qui era el seu pare? Com era el meu pare? Aquesta confer\u00e8ncia els podr\u00e0 ajudar a descobrir-ho.\u00bb Vaig prometre a la Jai que m\u2019asseguraria que Carnegie Mellon enregistr\u00e9s la lli\u00e7\u00f3. \u00abTe\u2019n portar\u00e9 un DVD. Quan els nens siguin grans, els l\u2019ensenyes. Els ajudar\u00e0 a entendre qui vaig ser i qu\u00e8 era el que em preocupava.\u00bb

La Jai em va escoltar fins al final, i tot seguit em va fer una pregunta \u00f2bvia: \u00abSi tens coses a dir als teus fills, o consells per donar-los, per qu\u00e8 no muntes la c\u00e0mera de v\u00eddeo aqu\u00ed a la sala d\u2019estar i hi parles?\u00bb.