La del primer assassinat va ser una nit impregnada de m\u00fasica. La catedral de St. Patrick de Manhattan s\u2019estremia amb el so del Messies de H\u00e4ndel, l\u2019extraordin\u00e0ria obra mestra coral que sempre havia enfervorit el p\u00fablic m\u00e9s enso-

A dins, a davant de tot, seien un pare i un fill, l\u2019home amb els ulls tancats, emocionat com sempre per aquella pe\u00e7a, la seva predilecta. La mirada del fill anava dels int\u00e8rprets \u2014els cantors, vestits de negre, el director, que feia agitar desfermadament aquella mata de cabells grisencs\u2014 cap a l\u2019home que tenia al costat. Li agradava mirar-se\u2019l, avaluar- ne les reaccions; li agradava ser-hi tan a prop.

Era una nit de celebraci\u00f3. Un mes enrere, Will Monroe fill havia aconseguit la feina que havia somiat d\u2019en\u00e7\u00e0 de la seva arribada a Am\u00e8rica. Encara no en tenia trenta i era un periodista que arribaria lluny a The New York Times. Monroe pare pertanyia a un altre m\u00f3n. Era advocat, un dels millors de la seva generaci\u00f3, i ara feia de jutge federal en el segon districte jurisdiccional del Tribunal d\u2019Apel.laci\u00f3 dels EUA. Un home disposat a recon\u00e8ixer l\u2019\u00e8xit tan bon punt l\u2019entrellucava, i aquell jove que tenia al costat, aquell de qui pr\u00e0cticament s\u2019havia perdut la infantesa, havia abastat una fita. Va trobar la m\u00e0 del seu fill i l\u2019hi va estr\u00e8nyer.

En aquell prec\u00eds moment, a quaranta minuts amb metro d\u2019all\u00ed, tot i que a una dist\u00e0ncia astron\u00f2mica, Howard Macrae va sentir els primers passos darrere seu. No es va pas espantar. Un foraster no s\u2019hauria ficat ni boig en aquell barri de Brooklyn, a Brownsville, c\u00e8lebre per les pen\u00faries que comporta un cau de droga, per\u00f2 Macrae en coneixia fins a l\u2019\u00faltim carrer o carrer\u00f3.

Formava part del paisatge. Un macarra amb una vintena d\u2019anys de vol, clavat a Brownsville. Tamb\u00e9 havia estat un negociant prou viu i havia aconseguit mantenir-se sempre neutral en la guerra de bandes que marcava la zona. Les faccions topaven, canviaven, per\u00f2 Howard sempre era all\u00e0 mateix, no s\u2019immutava. Mai ning\u00fa no havia posat en q\u00fcesti\u00f3 el terreny en qu\u00e8 les seves putes havien practicat l\u2019ofici durant anys i anys.

que els passos no s\u2019aturessin. Estava segur que els tenia molt a prop. Per qu\u00e8 l\u2019hauria de seguir alg\u00fa? Va girar un p\u00e8l el cap per mirar de re\u00fcll cap enrere, se li va tallar la respiraci\u00f3 i va empassegar. Era un pistola que no havia vist mai de la vida... i l\u2019apuntava a ell.

Howard Macrae en aquell moment mirava endavant, intentava emprendre una correguda seguint el que li marcava l\u2019instint. Per\u00f2 notava una sensaci\u00f3 estranya, aguda, a la cuixa dreta. Semblava que la cama no l\u2019aguantava, que cedia sota el seu pes i es negava a obeir les seves ordres. \u00abHaig de c\u00f3rrer!\u00bb I en canvi el cos no li responia. Tenia la impressi\u00f3 d\u2019avan\u00e7ar a c\u00e0mera lenta, com si camin\u00e9s dins l\u2019aigua.

Ara eren els bra\u00e7os els que se li rebel.laven, els va notar primer sense energia i despr\u00e9s balbs. El cervell li anava a cent amb la pressa de la situaci\u00f3, per\u00f2 fins i tot aquest \u00f2rgan li semblava que havia quedat aclaparat, com si s\u2019hagu\u00e9s submergit en un sobtat broll que ho inundava tot. Quin cansament que sentia!

Tot d\u2019una es va trobar a terra, aferrant-se la cama dreta, conscient que tant aquesta com les altres extremitats cedien a l\u2019entumiment. Va aixecar la vista. No va veure res m\u00e9s que la lluentor de l\u2019acer d\u2019una fulla.

Si D\u00e9u est\u00e0 per nosaltres, qui estar\u00e0 contra nosaltres?
Qui gosar\u00e0 acusar els escollits de D\u00e9u?
Si D\u00e9u mateix els fa justos, qui gosar\u00e0 condemnar-los?

L\u2019\u00fanica cosa que podia veure Macrae era la navalla damunt del seu pit. Intentava entreveure qu\u00e8 hi havia al darrere, distingir un rostre, per\u00f2 li resultava impossible. La brillantor del metall l\u2019enlluernava. Semblava que aquella superf\u00edcie dura i resplendent hagu\u00e9s copsat tota la llum de la lluna de nit. Sabia que s\u2019havia de sentir aterrit: una veueta de dins el cap li deia que ho estava. \u00c9s clar que sonava curiosament allunyada, com la d\u2019un comentarista d\u2019un partit de futbol d\u2019un lloc remot. Howard veia que la navalla se li acostava, per\u00f2 li continuava semblant que all\u00f2 li passava a un altre.

Will no era un entusiasta de la m\u00fasica cl\u00e0ssica com el seu pare, per\u00f2 la majestuositat i la for\u00e7a de la d\u2019aquella nit li feien venir pell de gallina. Sense apartar la mirada del davant, va intentar imaginar-se l\u2019expressi\u00f3 que hi posava el seu pare: se\u2019l va afigurar embadalit i va desitjar que en el fons d\u2019aquella felicitat externa hi hagu\u00e9s tamb\u00e9 a l\u2019aguait un cert plaer de compartir aquell moment amb el seu \u00fanic fill.

La fulla va baixar, primer contra el pit. Macrae va veure la l\u00ednia vermella que marcava, com si la navalla no fos res m\u00e9s que un retolador d\u2019aquest color. Tenia la impressi\u00f3 que la pell li feia butllofa: no comprenia per qu\u00e8 no notava dolor. Despr\u00e9s, la fulla va anar baixant, i li va obrir l\u2019est\u00f3mac com si fos un sac de gra. El seu contingut es va escampar formant un c\u00e0lid i suau manyoc de llefiscoses entranyes. Howard s\u2019ho va anar mirant tot fins al moment en qu\u00e8 la daga va sortir per amunt. Fins aleshores no va poder veure la cara de l\u2019assass\u00ed. La seva laringe va aconseguir treure amb penes i treballs un esbufec de sorpresa... i de reconeixement. La navalla li va tocar el cor i tot va quedar fosc.

El cor va rebre els aplaudiments. El director, tot suat, es va inclinar. Will, per\u00f2, nom\u00e9s sentia un soroll: el del seu pare en picar de mans. En els pocs anys que feia que el coneixia, sempre havia quedat meravellat dels decibels que eren capaces de produir aquelles manasses, quan topaven entre elles com si fossin fusta contra fusta. All\u00f2 li va despertar un record que gaireb\u00e9 havia perdut. El dia del lliurament de premis, a l\u2019escola, a Anglaterra, l\u2019\u00fanica vegada que el seu pare s\u2019hi havia despla\u00e7at. Will tenia aleshores deu anys i pujava a recollir el premi de poesia conven\u00e7ut que, enmig de l\u2019enrenou que feia aquell miler de pares, sentia clarament els aplaudiments del seu pare. Aquell dia es va sentir orgull\u00f3s d\u2019aquelles ferrenyes mans de roure del desconegut, m\u00e9s fortes que les de qualsevol altre home del m\u00f3n, d\u2019aix\u00f2 n\u2019estava segur.

El soroll no havia disminu\u00eft ara que el seu pare, que ja n\u2019havia fet cinquanta, era un home madur. Estava en forma com sempre, era esvelt i duia els cabells, blancs, tallats molt curts. No sortia a c\u00f3rrer ni feia gimn\u00e0stica: els caps de setmana de pr\u00e0ctica de vela a Sag Harbor el mantenien en forma. Will, encara aplaudint, es va girar per mirar-se\u2019l, per\u00f2 la vista del seu pare no es va desviar. Quan va veure aquella lleugera vermellor al voltant del nas del seu pare, es va adonar, sorpr\u00e8s, que l\u2019home tenia els ulls negats: la m\u00fasica l\u2019havia emocionat, per\u00f2 no volia que el seu fill el vei\u00e9s plorar.