Per\u00f2 no creguis que s\u00f3c un justicier venjador amb barret, gavardina i barba d\u2019exboxejador borratxo, un d\u2019aquells individus sense futur ni passat, que mai no cobren els casos resolts i que van amb dones nascudes sense innoc\u00e8ncia.

Sempre he volgut ser detectiu, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode deixar-se portar pel dest\u00ed, la por o la mandra. I els \u00fanics esperits foscos que he acabat vigilant s\u00f3n els dels meus alumnes quan estan d\u2019ex\u00e0mens.

De vegades m\u2019enganyo pensant que \u00e9s millor aix\u00ed, perqu\u00e8 no tinc voluntat de guerrer. Vaig a missa cada diumenge, em vaig lliurar de la mili i l\u2019\u00faltim cop que em vaig barallar amb alg\u00fa jo tenia deu anys i em van trencar les ulleres. S\u00f3c dels que fan cua i mai protesten si els donen malament el canvi. I entre patrullar la nit com un heroi castigador o conservar intactes totes les meves c\u00e8l.lules, prefereixo fer de professor de periodisme, que les bales sempre m\u2019han angoixat una mica.

Si tota la meva vida hagu\u00e9s sortit com jo planejava, amb el pas dels anys hauria acabat sent un apreciat deg\u00e0 d\u2019universitat. Hauria escrit alguna novel.lota per nens descompensats que no llegeixen, plena de ratolins pestilents que parlen i de gats sodomites que els persegueixen. I, a m\u00e9s, m\u2019hauria apuntat a un gimn\u00e0s per anar-hi dues tardes per setmana, m\u2019escarxofaria algun cop a l\u2019\u00f2pera i seguiria una dieta mediterr\u00e0nia per no convertir-me una altra vegada en el nen greix\u00f3s que vaig ser.

del moll.
Des del meu terrat preferit, la vaig contemplar com una g\u00e0rgola sota la pluja.
Sempre m\u2019ha fascinat la bellesa est\u00e8tica de la seva manera de c\u00f3rrer.
Pensa per un moment en la persona m\u00e9s meravellosa que coneguis.

Per\u00f2 els tres malvats de botes militars que la seguien no crec que es fixessin en aix\u00f2. No feia falta ser detectiu per descobrir en ells intencions com robar, violar i matar, i potser no en aquest mateix ordre.

La van acorralar en una cantonada, al costat d\u2019una multitud de bosses d\u2019escombraries, perqu\u00e8 fins i tot en els somnis els escombriaires es prenen la vida amb una calma insultant.

L\u2019Al\u00edcia respirava com un peix trepitjant la Lluna, en comptes d\u2019aprofitar els anys d\u2019arts marcials que s\u2019havia empassat com a activitat extraescolar. Ja era t\u00edpic d\u2019ella: ferir amb crueltat i tra\u00efdoria a qui l\u2019estima, i abandonar-se sense resist\u00e8ncia als desconeguts amb pinta de motorista macarra.

La meva fosca i gegant m\u00e0 es va tancar sobre els skins com si volgu\u00e9s partir unes nous mutants i cabrones. Pel mateix preu, fins i tot vaig sentir com els cruixien l\u2019esquena i els pecats.

Vaig acaronar el diluviat cabell de l\u2019Al\u00edcia, i com qui no vol la cosa vaig incrustar el seu cos contra el meu. Els seus ulls de kiwi celestial es van quedar fixos en la meva estudiada postura d\u2019heroi crepuscular que les porta boges totes, i despr\u00e9s d\u2019anys de pacient espera em va besar com si volgu\u00e9s absorbir-me el fetge.

El seu \u00e0tic no t\u00e9 res a veure amb la trama, de l\u2019Al\u00edcia ja te\u2019n parlar\u00e9 gaireb\u00e9 en cada p\u00e0gina, i de l\u2019ag\u00e8ncia nom\u00e9s et puc dir que el Guitart la dirigia com podria haver dirigit una merceria de barri: obrint i tancant molt puntual, per\u00f2 sense cap mena de passi\u00f3.

Tot i aix\u00ed, cada cop que jo em plantava davant del portal senyorial i abans de trucar al timbre del pis llegia \u00abInvestigacions Guitart, 7\u00e8\u00bb, els fantasmes de Chandler i Hammett m\u2019estremien d\u2019emoci\u00f3 com a un pederasta muntant la seva primera guarderia.

El dia que tot va comen\u00e7ar no vaig haver ni d\u2019avisar per l\u2019int\u00e8rfon perqu\u00e8 m\u2019obrissin. Una mena de gegant amb seguretat en ell mateix va obrir la porta per mi, em va apartar amb una m\u00e0 inquisidora, i la va aguantar perqu\u00e8 sort\u00eds un paio de cinquanta anys amb pinta de jugar a golf, a p\u00e0del i a tot el que fos elegant.

Despr\u00e9s d\u2019ell va sortir un altre b\u00e8stia, i com que cap dels tres no em va demanar perd\u00f3, vaig entrar a l\u2019edifici amb la virilitat ferida i vaig sublimar la r\u00e0bia castigant els botonets de l\u2019ascensor.

\u00c9s clar que set pisos m\u00e9s amunt em va calmar el somriure de la recepcionista. Semblava que un dels requisits per treballar en aquella ag\u00e8ncia fos portar un moneder discret i somriure com els \u00e0ngels. Potser per aix\u00f2 a l\u2019Al\u00edcia encara l\u2019irritava m\u00e9s que el seu pare mai no li hagu\u00e9s deixat fer de detectiu, que era l\u2019\u00fanica il.lusi\u00f3 que encara li durava des de petita. (El gos que mai no li van comprar i les nines que no li van portar els Reis Mags ja li importaven m\u00e9s aviat poquet, per no dir que li importaven una merda.)

Mentre mossegava el \u00abDonuts\u00bb, vaig pensar que l\u2019axioma del Guitart era cert: les grasses eren les millors investigadores, perqu\u00e8 ning\u00fa no es fixava en elles quan seguien alg\u00fa, i a m\u00e9s sempre estaven agra\u00efdes i posaven bona cara.

\u2014Saps per qu\u00e8 vol veure\u2019m el Guitart? \u2014li vaig preguntar, per omplir el buit. M\u00e9s que res, perqu\u00e8 no acostumo a consultar revistes a les sales d\u2019espera, que les ha tocat molta gent i mai no se sap la de bacteris fastigosos que hi han deixat a les p\u00e0gines.

de codi de barres caducat i unes ulleres de tristesa aguda.
\u2014Nom\u00e9s faltaria! Qu\u00e8 s\u00f3n els ex\u00e0mens per corregir comparats amb un amic?
\u2014Em deixes convidar-te a dinar?
\u2014M\u2019encantaria, per\u00f2 els dijous tinc classe a les tres amb els del grup C i em menjar\u00e9 un
entrep\u00e0 quan acabi. Si faig la digesti\u00f3 durant la classe m\u2019agafa mandra, i no vull que em

Abans que el meu il.lustre culet prengu\u00e9s possessi\u00f3 d\u2019una de les notarials butaques del despatx, el Guitart va abandonar la cortesia i em va parlar amb la claredat i la s\u00edntesi dels vells de les pel.lis de James Bond que encarreguen missions per fer avan\u00e7ar la trama.